Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial

Figura 3. Expressió de ti21Flt-1 en fibroblasts obtinguts d’un pòlip
nasal (A) en comparació amb l’expressió d’actina (B). L’expressió per
RT-PCR d’esquerra a dreta correspon a: 1) RNA de cèl·lules controls
cultivades en DMEM amb 0,5% FBS, 2) RNA de cèl·lules tractades
amb l’inhibidor reversible del proteasoma MG262 50 nM. 3) RNA de
cèl·lules tractades amb DEX 1µM. 4) RNA de cèl·lules tractades amb
MG262 i DEX a les concentracions indicades anteriorment.
6. Funció de les isoformes intracel·lulars de VEGFR-1.
Per esbrinar la funció de les proteïnes VEGFR-1 hem realitzat
experiments d’interferència amb oligonucleòtids localitzats als exons
18 (oligonucleòtid A), 21 (oligonucleòtid B), 25 (oligonucleòtid D), i
27 (oligonucleòtid C). L’oligonucleòtid A va interferir l’expressió de la
isoforma ti15VEGFR-1. L’oligonucleòtid B va interferir l’expressió de
les isoformes ti15VEGFR-1 i ti18VEGFR-1. Els oligonucleòtids C i D van
interferir totes les isoformes. No obstant això, els resultats que vam
obtenir utilitzant aquests oligonucleòtids (stealth siRNA d’Invitrogen)
ens van suggerir la possibilitat d’estar observant falsos fenotips, a
causa que els oligonucleòtids presentaven efectes fora de la diana.
Per descartar aquesta possibilitat dels falsos fenotips, hem utilitzat un
nou sistema d’interferència: Thermo Scientific Dharmacon on-target
plus siRNA. Aquests nous oligonucleòtids presenten una modificació
química que assegura una màxima especificitat. Els resultats de la
interferència els vam analitzar determinant l’expressió de 384 gens
9