Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial

nasals. S’observa que la incubació amb DEX sola disminueix
l’expressió proteica de l’RGα i que l’addició de l’MG262 impedeix la
davallada de l’RGα induïda per la DEX. La imatge inferior mostra
l’expressió de la proteïna constitutiva β-actina, tot mostrant igual
càrrega proteica en tots els pous.
La incubació de fibroblasts nasals amb DEX (100 nM) indueix un
augment de la translocació de l’RGα al nucli cel·lular, essent màxim
als 60 minuts i mantenint-se al nucli durant tot el període
d’administració de DEX (180 minuts). La incubació amb MG262 sol
(500 nM, 3-6 h) provoca un augment de l’RGα al nucli cel·lular. La
coincubació amb DEX i MG262 sembla potenciar l’efecte de cadascun
per separat.
3. Efecte de l’MG262 sobre l’activació de l’NF-κB i l’expressió
de gens dependents d’NF-κB.
La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 impedeix la
translocació al nucli induïda per TNFα o IL-1β de la subunitat p65 de
l’NF-κB i provoca l’acumulació de la forma fosforilada de l’inhibidor de
l’NF-κB, I-κBα.
L’MG262 (500 nM, 4 h) inhibeix en un 50% la producció d’IL-6 tant
en els fibroblasts d’individus controls com en els de pacients asmàtics
(n= 6; p < 0,05 per a cada grup). En el mateix temps d’incubació i
en els dos tipus cel·lulars, la DEX provoca una marcada inhibició
dosidependent de la producció d’IL-6 (p < 0,01 per a cada grup). La
inhibició de la producció d’IL-6 per part de la DEX (10 nM) fou
sensiblement superior en els fibroblasts d’individus controls (35% de
reducció; p < 0,05 comparat amb el medi) que en els fibroblasts de
pacients asmàtics (27% de reducció; ns comparat amb el medi). La
5