Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial

controls i de pacients asmàtics (subprojecte 1), com també investigar
l’efecte antiangiogènic d’MG262 en cultius cel·lulars de fibroblasts i de
cèl·lules endotelials humanes (subprojecte 2).
2. Resultats
SUBPROJECTE 1
1. Efecte de l’MG262 sobre la proliferació, l’apoptosi i el cicle
cel·lular
La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (0,1-10.000 nM)
durant 24 hores produeix una disminució significativa i dosidependent
(p < 0,01) de la proliferació cel·lular, sense arribar a assolir el 50%
d’inhibició. Aquesta disminució és molt més marcada a les 48 i 72
hores d’incubació amb MG262 (p < 0,001 a cada temps), i es
produeix tant en fibroblasts d’individus controls (n= 8; IC50= 10,6 nM
a les 48 h) com en fibroblasts de pacients asmàtics (n= 8; IC50= 7,5
nM a les 48 h). L’administració de dexametasona (DEX) durant 3 i 5
dies provoca, en canvi, una disminució feble (25% als 5 dies) però
significativa de la proliferació cel·lular en els fibroblasts controls (n=
8; p < 0,001) però no en fibroblasts de pacients asmàtics (n= 8; ns).
La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (50 nM) durant 48 hr
produeix un augment de l’activitat caspasa-3. A les 24 hr d’MG262 no
s’observa activació de la caspasa-3 però sí una pèrdua del potencial
de la membrana mitocondrial, indicativa d’apoptosi primerenca. La
DEX, en canvi, no produeix activació de caspasa-3 en cap temps
analitzat.
La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (50 nM, 24 h, n= 6)
provoca una marcada disminució de les fases S (2%; p < 0,05) i
G2/M (4%; p < 0,05) i un augment de la fase G0/G1 (93%; p <
0,05) del cicle cel·lular, comparat amb les cèl·lules incubades amb
3