Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial
Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial Dra. Laura Pujols Tarrés Hospital Clínic i Provincial
1. Resum L’asma és un malaltia inflamatòria crònica de la via respiratòria que afecta fins a un 10% de la població dels països industrialitzats i que es caracteritza per una hiperreactivitat i obstrucció de les vies aèries. En aquest procés participen tant cèl·lules inflamatòries, com els eosinòfils i els limfòcits Th2, com cèl·lules estructurals, com ara les cèl·lules endotelials i els fibroblasts. Els glucocorticoides són els agents antiinflamatoris més efectius per al tractament de l’asma. D’altra banda, hi ha pacients, especialment els asmàtics greus, que no responen al tractament. De fet, es pensa que el procés de remodelat de les vies aèries que s’observa en els pacients asmàtics respon poc al tractament amb glucocorticoides. Els inhibidors reversibles del proteasoma són uns fàrmacs que inhibeixen l’activitat del proteasoma de la cèl·lula, tot impedint la degradació de múltiples proteïnes cel·lulars que són degradades d’una manera natural per aquest complex cel·lular. Els inhibidors reversibles del proteasoma actualment són emprats en el tractament del mieloma múltiple. Hi ha proves en la bibliografia mèdica que indiquen que, a més d’antiangiogènics, aquests fàrmacs podrien tenir efectes antiinflamatoris i antifibròtics. No obstant això, els efectes cel·lulars i moleculars dels inhibidors reversibles del proteasoma en cèl·lules d’origen no cancerós són pràcticament desconeguts. L’objectiu del nostre estudi fou determinar la capacitat de l’inhibidor reversible del proteasoma MG262 de disminuir les respostes inflamatòria i angiogènica de cèl·lules diana implicades en l’asma crònica, així com examinar la capacitat d’MG262 d’augmentar els efectes antiinflamatoris i antiangiogènics dels glucocorticoides. Com a objectius concrets ens vam proposar d’investigar els efectes antiinflamatoris i antifibròtics de l’MG262, comparant-lo amb els glucocorticoides, en cultius cel·lulars de fibroblasts d’individus 2
controls i de pacients asmàtics (subprojecte 1), com també investigar l’efecte antiangiogènic d’MG262 en cultius cel·lulars de fibroblasts i de cèl·lules endotelials humanes (subprojecte 2). 2. Resultats SUBPROJECTE 1 1. Efecte de l’MG262 sobre la proliferació, l’apoptosi i el cicle cel·lular La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (0,1-10.000 nM) durant 24 hores produeix una disminució significativa i dosidependent (p < 0,01) de la proliferació cel·lular, sense arribar a assolir el 50% d’inhibició. Aquesta disminució és molt més marcada a les 48 i 72 hores d’incubació amb MG262 (p < 0,001 a cada temps), i es produeix tant en fibroblasts d’individus controls (n= 8; IC50= 10,6 nM a les 48 h) com en fibroblasts de pacients asmàtics (n= 8; IC50= 7,5 nM a les 48 h). L’administració de dexametasona (DEX) durant 3 i 5 dies provoca, en canvi, una disminució feble (25% als 5 dies) però significativa de la proliferació cel·lular en els fibroblasts controls (n= 8; p < 0,001) però no en fibroblasts de pacients asmàtics (n= 8; ns). La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (50 nM) durant 48 hr produeix un augment de l’activitat caspasa-3. A les 24 hr d’MG262 no s’observa activació de la caspasa-3 però sí una pèrdua del potencial de la membrana mitocondrial, indicativa d’apoptosi primerenca. La DEX, en canvi, no produeix activació de caspasa-3 en cap temps analitzat. La incubació de fibroblasts nasals amb MG262 (50 nM, 24 h, n= 6) provoca una marcada disminució de les fases S (2%; p < 0,05) i G2/M (4%; p < 0,05) i un augment de la fase G0/G1 (93%; p < 0,05) del cicle cel·lular, comparat amb les cèl·lules incubades amb 3
- Page 1: EFECTES DELS INHIBIDORS REVERSIBLES
- Page 5 and 6: nasals. S’observa que la incubaci
- Page 7 and 8: Figura 2. Efecte de l’MG262 (A) i
- Page 9 and 10: Figura 3. Expressió de ti21Flt-1 e
- Page 11 and 12: funció del fibroblast suggereix qu
1. Resum<br />
L’asma és un malaltia inflamatòria crònica de la via respiratòria que<br />
afecta fins a un 10% de la població dels països industrialitzats i que<br />
es caracteritza per una hiperreactivitat i obstrucció de les vies aèries.<br />
En aquest procés participen tant cèl·lules inflamatòries, com els<br />
eosinòfils i els limfòcits Th2, com cèl·lules estructurals, com ara les<br />
cèl·lules endotelials i els fibroblasts. Els glucocorticoides són els<br />
agents antiinflamatoris més efectius per al tractament de l’asma.<br />
D’altra banda, hi ha pacients, especialment els asmàtics greus, que<br />
no responen al tractament. De fet, es pensa que el procés de<br />
remodelat de les vies aèries que s’observa en els pacients asmàtics<br />
respon poc al tractament amb glucocorticoides.<br />
Els inhibidors reversibles del proteasoma són uns fàrmacs que<br />
inhibeixen l’activitat del proteasoma de la cèl·lula, tot impedint la<br />
degradació de múltiples proteïnes cel·lulars que són degradades<br />
d’una manera natural per aquest complex cel·lular. Els inhibidors<br />
reversibles del proteasoma actualment són emprats en el tractament<br />
del mieloma múltiple. Hi ha proves en la bibliografia mèdica que<br />
indiquen que, a més d’antiangiogènics, aquests fàrmacs podrien tenir<br />
efectes antiinflamatoris i antifibròtics. No obstant això, els efectes<br />
cel·lulars i moleculars dels inhibidors reversibles del proteasoma en<br />
cèl·lules d’origen no cancerós són pràcticament desconeguts.<br />
L’objectiu del nostre estudi fou determinar la capacitat de l’inhibidor<br />
reversible del proteasoma MG262 de disminuir les respostes<br />
inflamatòria i angiogènica de cèl·lules diana implicades en l’asma<br />
crònica, així com examinar la capacitat d’MG262 d’augmentar els<br />
efectes antiinflamatoris i antiangiogènics dels glucocorticoides. Com a<br />
objectius concrets ens vam proposar d’investigar els efectes<br />
antiinflamatoris i antifibròtics de l’MG262, comparant-lo amb els<br />
glucocorticoides, en cultius cel·lulars de fibroblasts d’individus<br />
2
Change language