Diccionari d'oftalmologia - Admira Visión

Diccionari d’oftalmologia
1 abducció f
es abducción
en abduction
FISIOLOGIA. Moviment horitzontal de l'ull
envers la línia mediana de la cara.
2 ablefària f
es ablefaria
en ablepharia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència total o parcial, congènita o
adquirida, de les parpelles.
3 abscés anular m
es absceso anular
en ring abscess
PATOLOGIA. Abscés situat a la còrnia en què
hi ha una àrea central de necrosi voltada
d'un anell perifèric d'infiltració leucocítica.
4 abscés lacrimal m
es absceso lagrimal
en lacrimal abscess
PATOLOGIA. Abscés situat al sac lacrimal
que es produeix per una infecció.
5 abscés vitri m
es absceso vítreo
en vitreous abscess
PATOLOGIA. Abscés situat a l'humor vitri que
es produeix per una infecció.
6 acomodació f
es acomodación
en accommodation
FISIOLOGIA. Capacitat de l'ull de variar el
poder refractiu del cristal·lí i enfocar els
objectes segons la distància a la qual es
troben.
7 acomodació absoluta f
es acomodación absoluta
en absolute accommodation
FISIOLOGIA. Acomodació de cada ull per
separat.
8 acomodació binocular f
es acomodación binocular
en binocular accommodation
FISIOLOGIA. Acomodació coordinada
d'ambdós ulls acompanyada de
convergència.
9 acomodació negativa f
es acomodación negativa
en negative accommodation
FISIOLOGIA. Acomodació a la visió llunyana
mitjançant la relaxació del múscul ciliar.
10 acomodació positiva f
es acomodación positiva
en positive accommodation
FISIOLOGIA. Acomodació a la visió propera
mitjançant la contracció del múscul ciliar.
11 acomodació relativa f
es acomodación relativa
en relative accommodation
FISIOLOGIA. Acomodació corresponent a un
grau determinat de convergència o a una
determinada distància focal.
12 acromatòpsia f
es acromatopsia
en achromatopsia
SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
impossibilitat de percebre o distingir els
colors.
13 adaptació f
es adaptación
en adaptation
FISIOLOGIA. Capacitat de l'ull d'adequar-se a
les variacions de la llum.
14 adaptació a la claror f
sin. compl. adaptació fotòpica f
es adaptación a la claridad; adaptación a
la luz; adaptación fotópica
en light adaptation; photopic adaptation
FISIOLOGIA. Adaptació de la retina als
estímuls lluminosos de gran intensitat.
15 adaptació a la foscor f
sin. compl. adaptació escotòpica f
es adaptación a la oscuridad; adaptación
escotópica
en dark adaptation; scotopic adaptation
FISIOLOGIA. Adaptació de la retina a la
manca total o parcial de llum.
16 adaptació escotòpica f
veg. adaptació a la foscor f
termcat · 1 de 98

17 adaptació fotòpica f
veg. adaptació a la claror f
18 adaptòmetre m
es adaptómetro
en adaptometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el temps que necessita la retina
per a adaptar-se a les variacions de la
intensitat lluminosa.
19 adaptometria f
es adaptometría
en adaptometry
TÈCNIQUES. Mesura de la capacitat
d'adaptació de la retina a les variacions de
la intensitat lluminosa.
20 adducció f
es aducción
en adduction
FISIOLOGIA. Moviment horitzontal de l'ull en
direcció oposada a la línia mediana de la
cara.
21 afàcia f
sin. compl. afàquia f
es afaquia
en aphakia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita o adquirida del cristal
·lí.
22 afàcic -a adj
sin. compl. afàquic -a adj
es afáquico
en aphakic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a l'afàcia.
23 afàquia f
veg. afàcia f
24 afàquic -a adj
veg. afàcic -a adj
25 afotestèsia f
es afotestesia
en aphotesthesia
SEMIOLOGIA. Reducció de la sensibilitat de
la retina a la llum a conseqüència d'una
exposició excessiva als raigs solars.
26 agudesa visual f
sin. compl. visió f
es agudeza visual; visión
en vision; visual acuity
CONCEPTES GENERALS; FISIOLOGIA. Capacitat
de l'ull de discriminar dos punts o dos
objectes situats molt a la vora l'un de l'altre.
27 amaurosi f
sin. compl. anòpsia f
es amaurosis; anopsia
en amaurosis; anopsia
PATOLOGIA; SEMIOLOGIA. Defecte visual
consistent en la disminució accentuada o la
pèrdua total de l'agudesa visual, atribuïble
a una causa orgànica.
28 amauròtic -a adj
es amaurótico
en amaurotic
PATOLOGIA. Afectat d'amaurosi.
29 amauròtic -a adj
es amaurótico
en amaurotic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'amaurosi.
30 ambliop adj
es amblíope
en amblyope
SEMIOLOGIA. Afectat d'ambliopia.
31 ambliopia f
sin. compl. ceguetat funcional f
es ambliopía; ceguera funcional
en amblyopia; functional blindness
SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual, que no és
atribuïble a una causa orgànica.
32 ambliopia estràbica f
es ambliopía estrábica
en strabismic amblyopia
SEMIOLOGIA. Ambliopia que afecta l'ull
estràbic, la imatge del qual és suprimida a
nivell cerebral per evitar la diplopia.
33 ambliopia tòxica f
es ambliopía tóxica
en toxic amblyopia
SEMIOLOGIA. Ambliopia deguda a l'acció
tòxica d'una substància sobre la retina o el
nervi òptic.
34 amblioscopi m
termcat · 2 de 98

es amblioscopio
en amblyoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument
destinat a exercitar en l'estrabisme la fusió
de les imatges i a estimular la visió en un
ull ambliop.
35 ametrop adj
es amétrope
en ametrope
SEMIOLOGIA. Afectat d'ametropia.
36 ametropia f
es ametropía
en ametropia
SEMIOLOGIA. Trastorn del poder refractiu de
l'ull que impedeix que les imatges es
formin nítidament a la retina.
37 ametropia axial f
es ametropía axil
en axial ametropia
SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a un
allargament del globus ocular en el sentit
de l'eix òptic.
38 ametropia de curvatura f
es ametropía de curvatura
en curvature ametropia
SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a variacions
de la curvatura de la còrnia o del cristal·
lí.
39 ametropia de posició f
es ametropía de posición
en position ametropia
SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a una
posició defectuosa del cristal·lí.
40 ametròpic -a adj
es ametrópico
en ametropic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'ametropia.
41 amplitud d'acomodació f
es amplitud de acomodación
en amplitude of accommodation
FISIOLOGIA. Diferència entre els valors del
poder refractiu de l'ull adaptat a la visió
propera i a la visió llunyana.
42 ampul·la del canalicle lacrimal f
es ampolla del conductillo lagrimal
en ampulla of lacrimal duct
TA ampulla canaliculi lacrimalis
ANATOMIA. Part dilatada del canalicle
lacrimal just abans que s'obri a l'exterior del
punt lacrimal.
43 anell conjuntival m
es anillo conjuntival
en conjunctival ring
TA anulus conjunctivae
ANATOMIA. Zona circular corresponent a
l'acabament de la conjuntiva a la vora de la
còrnia.
44 anell de Fleischer-Strümpell m
veg. anell de Kayser-Fleischer m
45 anell de Kayser-Fleischer m
sin. compl. anell de Fleischer-Strümpell
m
es anillo de Fleischer-Strümpell; anillo de
Kayser-Fleischer
en Fleischer-Strümpell ring; Kayser-
Fleischer ring
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència d'un dipòsit de coure a la còrnia,
que és típic de la degeneració
hepatolenticular.
46 anell de Vossius m
es anillo de Vossius
en Vossius' ring
PATOLOGIA. Opacitat anular que apareix a la
càpsula del cristal·lí després d'una
contusió ocular.
47 anell de Zinn m
veg. anell tendinós comú m
48 anell major de l'iris m
es anillo mayor del iris
en greater ring of iris
TA anulus iridis major
ANATOMIA. Anell vascular situat a la vora
ciliar.
49 anell menor de l'iris m
es anillo menor del iris
en lesser ring of iris
TA anulus iridis minor
ANATOMIA. Anell vascular situat a la vora
pupil·lar.
50 anell tendinós comú m
sin. compl. anell de Zinn m
es anillo de Zinn; anillo tendinoso común
en common tendinous ring; Zinn's ring
TA anulus tendineus communis
termcat · 3 de 98

ANATOMIA. Anell tendinós en què s'originen
els músculs rectes de l'ull i que envolta el
conducte òptic i la part medial de la fissura
orbitària superior.
51 aneritròpsia f
veg. protanomalopia f
52 angiomatosi retinal f
es angiomatosis retinal
en retinal angiomatosis
PATOLOGIA. Angiomatosi que afecta la
retina i es caracteritza per la presència
d'un petit tumor pediculat constituït per
vasos sanguinis i neuròglia.
53 angioscotoma m
es angioscotoma
en angioscotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma causat per les
ombres dels vasos sanguinis de la retina.
54 angioscotometria f
es angioscotometría
en angioscotometry
TÈCNIQUES. Mesurament d'un
angioscotoma.
55 angle iridocorneal m
sin. compl. angle iridosclerocorneal m
es ángulo iridocorneal; ángulo
iridoesclerocorneal
en iridocorneal angle
TA angulus iridocornealis
ANATOMIA. Angle que formen la còrnia, l'iris
i l'escleròtica a la perifèria de la cambra
anterior.
56 angle iridosclerocorneal m
veg. angle iridocorneal m
57 angle lateral de l'ull m
es ángulo lateral del ojo
en lateral angle of eye
TA angulus oculi lateralis
ANATOMIA. Angle agut situat a l'extrem
lateral de la fenedura palpebral.
58 angle medial de l'ull m
es ángulo medial del ojo
en medial angle of eye
TA angulus oculi medialis
ANATOMIA. Angle situat a l'extrem medial de
la fenedura palpebral, on hi ha el llac
lacrimal.
59 anirídia f
sin. compl. iriderèmia f
es aniridia; irideremia
en aniridia; irideremia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita o adquirida de l'iris.
60 anisoacomodació f
es anisoacomodación
en anisoaccommodation
FISIOLOGIA. Desigualtat de la capacitat
acomodativa d'un ull respecte a l'altre.
61 anisocòria f
es anisocoria
en anisocoria
PATOLOGIA. Desigualtat de dimensions entre
la pupil·la d'un ull respecte a l'altra.
62 anisoiconia f
es aniseiconía; anisoiconía
en aniseikonia; anisoiconia
SEMIOLOGIA. Anomalia de la visió binocular
que es caracteritza pel fet que, d'un mateix
objecte, un ull percep dimensions diferents
de les que percep l'altre.
63 anisoicònic -a adj
es aniseicónico
en aniseikonic
SEMIOLOGIA. Que corregeix l'anisoiconia.
64 anisoicònic -a adj
es aniseicónico
en aniseikonic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'anisoiconia.
65 anisometropia f
es anisometropía
en anisometropia
SEMIOLOGIA. Diferència del poder refractiu
d'un ull respecte a l'altre.
66 annex de l'ull m
es anexo del ojo
en adnexus oculi
ANATOMIA. Cadascun dels elements
protectors de l'ull, com ara les parpelles, la
conjuntiva i l'aparell lacrimal.
67 anoftàlmia f
es anoftalmía
termcat · 4 de 98

en anophthalmia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita dels ulls, que pot ser
total o parcial.
68 anomalopia f
sin. anomalòpsia f
es anomalopía
en anomalopia
SEMIOLOGIA. Defecte en la percepció
cromàtica en què les proporcions de verd
necessàries per a igualar el roig i el groc
no són les normals.
69 anomalòpsia f
sin. anomalopia f
70 anomaloscopi m
es anomaloscopio
en anomaloscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a detectar les anomalies de la visió
dels colors.
71 anòpsia f
veg. amaurosi f
72 anortopia f
es anortopía
en anorthopia
SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent a
veure les línies rectes corbades.
73 anotropia f
es anotropía
en anotropia
SEMIOLOGIA. Defecte visual en què els eixos
visuals tendeixen a aixecar-se per damunt
de l'objecte que es mira.
74 antimetropia f
es antimetropía
en antimetropia
TÈCNIQUES. Defecte visual que es produeix
quan un ull és normal o emmetrop i l'altre
anormal o ametrop, o quan un ull és miop i
l'altre hipermetrop.
75 aparell lacrimal m
es aparato lagrimal
en lacrimal apparatus
TA apparatus lacrimalis
ANATOMIA. Sistema responsable de la
secreció i la circulació de les llàgrimes,
format per la glàndula lacrimal, els
canalicles lacrimals, el sac lacrimal i el
conducte nasolacrimal.
76 arc palpebral inferior m
es arco palpebral inferior
en inferior palpebral arch
TA arcus palpebralis inferior
ANATOMIA. Unió de les artèries palpebrals
medials i laterals sobre el tars inferior.
77 arc palpebral superior m
es arco palpebral superior
en superior palpebral arch
TA arcus palpebralis superior
ANATOMIA. Unió de les artèries palpebrals
medials i laterals sobre el tars superior.
78 arc senil m
sin. gerontòxon m
es arco senil; gerontoxón
en arcus senilis; gerontoxon
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
formació grogosa situada a la vora de la
còrnia, produïda per una infiltració adiposa i
que apareix generalment en persones
majors de cinquanta anys.
79 artèria angular f
es arteria angular
en angular artery
TA arteria angularis
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la branca
terminal de l'artèria facial i que es
distribueix pel sac lacrimal, la parpella
inferior i el nas.
80 artèria caròtide externa f
es arteria carótida externa
en external carotid artery
TA arteria carotis externa
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide comuna, es divideix en l'artèria
temporal superficial i l'artèria maxil·lar
interna i que es distribueix per la cara
externa de la cara i el crani.
81 artèria caròtide interna f
es arteria carótida interna
en internal carotid artery
TA arteria carotis interna
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide comuna i que es distribueix pel
cervell i l'òrbita.
82 artèria central de la retina f
es arteria central de la retina
en central artery of retina
TA arteria centralis retinae
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la branca
termcat · 5 de 98

col·lateral de l'artèria oftàlmica i que es
distribueix per la cara interna de la retina.
83 artèria ciliar anterior f
es arteria ciliar anterior
en anterior ciliary artery
TA arteria ciliaris anterior
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i que es
distribueixen pel cercle arterial major de
l'iris i la conjuntiva.
84 artèria ciliar posterior curta f
es arteria ciliar posterior corta
en short posterior ciliary artery
TA arteria ciliaris posterior brevis
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica o les
seves branques i que es distribueixen per
la coroide i els processos ciliars.
85 artèria ciliar posterior llarga f
es arteria ciliar posterior larga
en long posterior ciliary artery
TA arteria ciliaris posterior longa
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica, es
distribueixen per l'iris i el múscul ciliar i que
formen una arcada vascular al cercle
arterial major de l'iris.
86 artèria conjuntival anterior f
es arteria conjuntival anterior
en anterior conjunctival artery
TA arteria conjunctivae anterior
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a les artèries ciliars anteriors
i que es distribueixen per la conjuntiva.
87 artèria conjuntival posterior f
es arteria conjuntival posterior
en posterior conjunctival artery
TA arteria conjunctivae posterior
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i l'artèria
supraorbitària i que es distribueixen per la
conjuntiva.
88 artèria dorsal nasal f
sin. artèria nasal externa f
es arteria dorsal nasal; arteria nasal
externa
en dorsal nasal artery; external nasal
artery
TA arteria dorsalis nasi; arteria nasalis
externa
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per la pell del
nas i el sac lacrimal.
89 artèria episcleral f
es arteria episcleral
en episcleral artery
TA arteria episcleralis
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a les artèries ciliars anteriors
i posteriors i que es distribueixen per l'iris i
els processos ciliars.
90 artèria etmoïdal anterior f
es arteria etmoidal anterior
en anterior ethmoidal artery
TA arteria ethmoidalis anterior
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per les cel·
les etmoïdals anteriors i mitjanes, el si
frontal, la duramàter i la cavitat nasal.
91 artèria etmoïdal posterior f
es arteria etmoidal posterior
en posterior ethmoidal artery
TA arteria ethmoidalis posterior
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per les cel·
les etmoïdals posteriors, la duramàter i la
cavitat nasal.
92 artèria frontal lateral f
veg. artèria supraorbitària f
93 artèria frontal medial f
veg. artèria supratroclear f
94 artèria hialoïdal f
es arteria hialoidea
en hyaloid artery
TA arteria hyaloidea
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
central de la retina, de la qual és una
prolongació, i que, després de travessar el
cos vitri, es distribueix pel cristal·lí durant
el període embrionari i fetal.
95 artèria lacrimal f
es arteria lagrimal
en lacrimal artery
TA arteria lacrimalis
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la part
lateral de l'artèria oftàlmica i que es
distribueix per la vora superior del múscul
recte lateral i la glàndula lacrimal.
96 artèria nasal externa f
sin. artèria dorsal nasal f
97 artèria oftàlmica f
es arteria oftálmica
en ophthalmic artery
termcat · 6 de 98

TA arteria ophthalmica
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide interna i que es distribueix per
l'òrbita, els músculs extrínsecs de l'ull i el
globus ocular.
98 artèria palpebral lateral f
es arteria palpebral lateral
en lateral palpebral artery
TA arteria palpebralis lateralis
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i que es
distribueixen per les parpelles i la
conjuntiva.
99 artèria palpebral medial f
es arteria palpebral medial
en medial palpebral artery
TA arteria palpebralis medialis
ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica i que es
distribueixen per les parpelles, la
conjuntiva i el conducte nasolacrimal.
100 artèria supraorbitària f
sin. compl. artèria frontal lateral f
es arteria frontal lateral; arteria
supraorbitaria
en supraorbital artery
TA arteria supraorbitalis
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix pels músculs i
la pell del front.
101 artèria supratroclear f
sin. compl. artèria frontal medial f
es arteria frontal medial; arteria
supratroclear
en frontal artery; supratrochlear artery
TA arteria supratrochlearis
ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per la pell, els
músculs i el cuir cabellut de la regió frontal
interna.
102 arteriola macular inferior f
es arteriola macular inferior
en inferior macular arteriole
TA arteriola macularis inferior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part inferior de la màcula lútia.
103 arteriola macular superior f
es arteriola macular superior
en superior macular arteriole
TA arteriola macularis superior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part superior de la màcula lútia.
104 arteriola medial de la retina f
es arteriola medial de la retina
en medial arteriole of retina
TA arteriola medialis retinae
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part medial de la retina.
105 arteriola nasal inferior de la retina f
es arteriola nasal inferior de la retina
en inferior nasal arteriole of retina
TA arteriola nasalis retinae inferior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part nasal inferior de la retina.
106 arteriola nasal superior de la retina f
es arteriola nasal superior de la retina
en superior nasal arteriole of retina
TA arteriola nasalis retinae superior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part nasal superior de la retina.
107 arteriola temporal inferior de la
retina f
es arteriola temporal inferior de la retina
en inferior temporal arteriole of retina
TA arteriola temporalis retinae inferior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part temporal inferior de la retina.
108 arteriola temporal superior de la
retina f
es arteriola temporal superior de la retina
en superior temporal arteriole of retina
TA arteriola temporalis retinae superior
ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part temporal superior de la retina.
109 astenopia f
es astenopía
en asthenopia
PATOLOGIA. Fatiga visual que pot anar
acompanyada de coïssor als ulls, mal de
cap, etc.
110 astigmàtic -a adj
es astigmático
en astigmatic
SEMIOLOGIA. Afectat d'astigmatisme.
termcat · 7 de 98

111 astigmàtic -a adj
es astigmático
en astigmatic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'astigmatisme.
112 astigmatisme m
es astigmatismo
en astigmatism
SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
diferència de curvatura entre els diferents
meridians de les superfícies de refracció
ocular, de tal manera que un raig de llum
en lloc d'enfocar-se correctament en un
mateix pla de la retina s'estén en una àrea
més o menys difusa.
113 astigmatisme amb la regla m
veg. astigmatisme directe m
114 astigmatisme compost m
es astigmatismo compuesto
en compound astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són ametrops.
115 astigmatisme contra la regla m
veg. astigmatisme invers m
116 astigmatisme corneal m
es astigmatismo corneal
en corneal astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme produït per una
irregularitat en la curvatura o en el poder
refractiu de la còrnia.
117 astigmatisme directe m
sin. compl. astigmatisme amb la regla m
es astigmatismo con la regla;
astigmatismo directo
en astigmatism with the rule; direct
astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura més gran correspon al meridià
vertical.
118 astigmatisme hipermetrop compost
m
es astigmatismo hipermetrópico
compuesto
en compound hypermetropic astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són hipermetrops,
però en grau diferent.
119 astigmatisme hipermetrop simple m
es astigmatismo hipermetrópico simple
en simple hypermetropic astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és emmetrop i l'altre és
hipermetrop.
120 astigmatisme invers m
sin. compl. astigmatisme contra la regla
m
es astigmatismo contra la regla;
astigmatismo inverso
en astigmatism against the rule; inverse
astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura més gran correspon al meridià
horitzontal.
121 astigmatisme irregular m
es astigmatismo irregular
en irregular astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura entre meridians successius és
irregular i inconstant.
122 astigmatisme lenticular m
es astigmatismo lenticular
en lenticular astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme que depèn
d'alguna irregularitat o anomalia en les
superfícies del cristal·lí.
123 astigmatisme miop compost m
es astigmatismo miópico compuesto
en compound myopic astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són miops, però en
grau diferent.
124 astigmatisme miop simple m
es astigmatismo miópico simple
en simple myopic astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és emmetrop i l'altre és miop.
125 astigmatisme mixt m
es astigmatismo mixto
en mixed astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és miop i l'altre és hipermetrop.
126 astigmatisme oblic m
es astigmatismo oblicuo
en oblique astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els
meridians principals no són el vertical i
l'horitzontal, però mantenen entre ells un
angle de 90°.
termcat · 8 de 98

127 astigmatisme regular m
es astigmatismo regular
en regular astigmatism
SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
transició de la curvatura màxima a la
mínima entre els diferents meridians es fa
progressivament i la curvatura de cada
meridià és constant.
128 atetosi pupil·lar f
veg. hippus m
129 bastó m
es bastón; bastoncillo
en rod
ANATOMIA. Cadascun dels fotoreceptors de
la retina especialitzat en la recepció de la
llum.
130 beina del globus ocular f
sin. compl. càpsula de Tenon f
es cápsula de Tenon; vaina del globo
ocular
en sheath of eyeball; Tenon's capsule
TA vagina bulbi
ANATOMIA. Beina fibrosa que cobreix la cara
externa de l'escleròtica i els músculs
oculars i que limita amb el limbe
esclerocorneal per la part anterior.
131 beina externa f
es vaina externa
en external sheath
TA vagina externa
ANATOMIA. Beina de la duramàter que
acompanya el nervi òptic fins al globus
ocular.
132 beina interna f
es vaina interna
en internal sheath
TA vagina interna
ANATOMIA. Beina de la piamàter i
l'aracnoide que acompanya el nervi òptic
fins al globus ocular.
133 beina tendinosa del múscul oblic
superior f
es vaina tendinosa del músculo oblicuo
superior
en vagina tendinis musculi obliqui
superioris
TA vagina tendinis musculi obliqui
superioris
ANATOMIA. Beina tendinosa que serveix de
conducció al tendó del múscul oblic
superior.
134 binocular adj
es binocular
en binocular
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a ambdós ulls.
135 binocular adj
es binocular
en binocular
CONCEPTES GENERALS. Que empra ambdós
ulls alhora.
136 binocular adj
es binocular
en binocular
CONCEPTES GENERALS. Adaptat a l'ús de tots
dos ulls alhora.
137 biomicroscòpia f
es biomicroscopia
en biomicroscopy
TÈCNIQUES. Exploració de la còrnia, el cristal
·lí, l'humor vitri i la retina mitjançant una
làmpada de fenedura combinada amb un
microscopi binocular.
138 blefarectomia f
es blefarectomía
en blepharectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'una parpella o de
part d'una parpella.
139 blefàric -a adj
veg. palpebral adj
140 blefarisme m
veg. blefarospasme m
141 blefaritis f
sin. compl. palpebritis f
es blefaritis
en blepharitis
PATOLOGIA. Inflamació de la vora lliure de
les parpelles.
142 blefaritis angular f
es blefaritis angular
en blepharitis angularis
PATOLOGIA. Blefaritis que afecta
principalment els angles lateral i medial de
l'ull i que bloqueja el punt lacrimal.
143 blefaritis ciliar f
sin. compl. blefaritis marginal f
termcat · 9 de 98

es blefaritis ciliar; blefaritis marginal
en blepharitis ciliaris; blepharitis marginalis
PATOLOGIA. Blefaritis que afecta la vora
lliure de les parpelles, amb inclusió de les
glàndules sebàcies conjuntivals i dels fol·
licles.
144 blefaritis escatosa f
es blefaritis escamosa
en blepharitis squamosa
PATOLOGIA. Blefaritis ciliar en què la vora
lliure de les parpelles és coberta d'escates.
145 blefaritis marginal f
veg. blefaritis ciliar f
146 blefaritis ulcerosa f
es blefaritis ulcerosa
en blepharitis ulcerosa
PATOLOGIA. Blefaritis produïda per la
infecció estafilocòccica d'un fol·licle, que
es caracteritza per la presència de crostes
purulentes que, en desprendre's, deixen
petites úlceres.
147 blefarocalàsia f
es blefarocalasia
en blepharochalasis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
relaxació de la pell de les parpelles.
148 blefaròclon m
sin. compl. blefaròclonus m
es blefaroclono
en blepharoclonus
PATOLOGIA. Contracció clònica del múscul
orbicular de les parpelles.
149 blefaròclonus m
veg. blefaròclon m
150 blefaroconjuntivitis f
es blefaroconjuntivitis
en blepharoconjunctivitis
PATOLOGIA. Inflamació de les parpelles i la
conjuntiva bulbar d'origen infecciós o al·
lèrgic.
151 blefarodiàstasi f
es blefarodiastasis
en blepharodiastasis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
separació anormal de les parpelles que
impedeix de cloure-les.
152 blefarofimosi f
es blefarofimosis
en blepharophimosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en l'estenosi
congènita de la fenedura palpebral.
153 blefaroplàstia f
es blefaroplastia
en blepharoplasty
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir una parpella destruïda o
deformada.
154 blefaroplegia f
es blefaroplejía
en blepharoplegia
PATOLOGIA. Paràlisi d'una o d'ambdues
parpelles.
155 blefaroptosi f
es blefaroptosis
en blepharoptosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
caiguda de la parpella superior a causa de
la dificultat parcial o total per obrir les
parpelles.
156 blefarorràfia f
sin. compl. tarsorràfia f
es blefarorrafia; tarsorrafia
en blepharorrhaphy; tarsorrhaphy
TERAPÈUTICA. Sutura de les parpelles que es
practica en casos de paràlisi facial o
d'exoftàlmia de llarga durada per tal d'evitar
la sequedat de l'ull.
157 blefarosfinterectomia f
es blefarosfinterectomía
en blepharosphincterectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'algunes fibres del
múscul orbicular de les parpelles juntament
amb la pell suprajacent per tal d'alleugerir
la pressió de la parpella sobre la còrnia en
el blefarospasme.
158 blefarospasme m
sin. compl. blefarisme m
es blefarismo; blefaroespasmo
en blepharism; blepharospasm
PATOLOGIA. Contracció tònica o clònica del
múscul orbicular de les parpelles.
159 blefaròstat m
es blefaróstato
en blepharostat
termcat · 10 de 98

APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a mantenir separades les parpelles.
160 blefarotomia f
es blefarotomía
en blepharotomy
TERAPÈUTICA. Incisió d'una parpella.
161 blennoftàlmia f
veg. conjuntivitis gonocòccica f
162 botri m
es botrio
en bothrion
PATOLOGIA. Ulceració profunda de la còrnia.
163 buftàlmia f
sin. compl. hidroftàlmia f
es buftalmía; buftalmos; hidroftalmía;
hidroftalmos
en buphthalmia; buphthalmos;
hydrophthalmia; hydrophthalmos
PATOLOGIA. Distensió del globus ocular
produïda per un glaucoma congènit o propi
dels primers anys de vida.
164 calazi m
es chalazión
en chalazion
PATOLOGIA. Tumor petit, dur i arrodonit
situat a les parpelles, que és produït per la
inflamació d'una glàndula tarsal.
165 càlcul lacrimal m
es cálculo lagrimal
en lacrimal calculus
PATOLOGIA. Càlcul que es forma a la
glàndula lacrimal o als canalicles lacrimals.
166 cambra anterior f
es cámara anterior
en anterior chamber
TA camera anterior
ANATOMIA. Part anterior de l'ull delimitada
per davant per la cara posterior de la
còrnia i per darrere per la cara anterior de
l'iris i del cristal·lí.
167 cambra posterior f
es cámara posterior
en posterior chamber
TA camera posterior
ANATOMIA. Part posterior de l'ull delimitada
per davant per l'iris i el cos ciliar i per
darrere per la superfície anterior del cos
vitri i el cristal·lí.
168 cambra vítria f
es cámara vítrea
en vitreous chamber
TA camera vitrea
ANATOMIA. Espai comprès entre la retina i la
cara posterior del cristal·lí, que és ocupat
pel cos vitri.
169 camp visual m
es campo visual
en visual field
FISIOLOGIA. Espai en què poden ser vistos
simultàniament diversos objectes amb la
mirada fixa en un punt determinat i en què
els límits estan determinats per la situació
de l'ull dins l'òrbita.
170 campímetre m
sin. compl. escotòmetre de Bjerrum m
es campímetro; escotómetro de Bjerrum
en Bjerrum's scotometer; campimeter
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la regió central del camp visual.
171 campimetria f
es campimetría
en campimetry
TÈCNIQUES. Mesurament de la regió central
del camp visual mitjançant un campímetre.
172 canal de Schlemm m
veg. si venós de l'escleròtica m
173 canalicle excretor m
es conductillo excretor
en excretory duct
TA ductulus excretorius
ANATOMIA. Cadascun dels canalicles que
travessen la glàndula lacrimal i que s'obren
al fòrnix conjuntival superior.
174 canalicle lacrimal m
sin. compl. conducte lacrimal m
es canalículo lagrimal; conducto lagrimal
en lacrimal canal; lacrimal duct
TA canaliculus lacrimalis
ANATOMIA. Canalicle d'una longitud de fins a
1 cm, que comença en el punt lacrimal i
desemboca en el sac lacrimal, on aboca les
llàgrimes.
175 canaliculitis f
sin. compl. dacriocanaliculitis f
es canaliculitis; dacriocanaliculitis
en dacryocanaliculitis
termcat · 11 de 98

PATOLOGIA. Inflamació del canalicle
lacrimal.
176 capa pigmentària de la retina f
veg. epiteli pigmentari de la retina m
177 càpsula de Tenon f
veg. beina del globus ocular f
178 càpsula del cristal·lí f
es cápsula del cristalino
en capsule of lens; crystalline capsule
TA capsula lentis
ANATOMIA. Membrana prima i transparent
que envolta el cristal·lí per les cares
anterior i posterior i que es fusiona amb les
fibres de la zònula ciliar.
179 capsulectomia f
sin. compl. facocistectomia f
es capsulectomía; facocistectomía
en capsulectomy; phacocystectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'un fragment de la
càpsula del cristal·lí.
180 capsulitis f
sin. compl. facocistitis f
es capsulitis; facocistitis
en capsulitis; phacocystitis
PATOLOGIA. Inflamació de la càpsula del
cristal·lí.
181 capsulotomia f
es capsulotomía
en capsulotomy
TERAPÈUTICA. Incisió de la càpsula del
cristal·lí realitzada en l'operació de la
cataracta.
182 cara anterior de l'iris f
es cara anterior del iris
en facies anterior iridis
TA facies anterior iridis
ANATOMIA. Superfície que limita la part
posterior de la cambra anterior.
183 cara anterior de la còrnia f
es cara anterior de la córnea
en facies anterior corneae
TA facies anterior corneae
ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la còrnia.
184 cara anterior de la parpella f
es cara anterior del párpado
en anterior palpebral surface
TA facies anterior palpebralis
ANATOMIA. Superfície anterior de la parpella
coberta per la pell.
185 cara anterior del cristal·lí f
es cara anterior del cristalino
en facies anterior lentis
TA facies anterior lentis
ANATOMIA. Superfície que limita la part
posterior de la cambra posterior.
186 cara posterior de l'iris f
es cara posterior del iris
en facies posterior iridis
TA facies posterior iridis
ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra posterior.
187 cara posterior de la còrnia f
es cara posterior de la córnea
en facies posterior corneae
TA facies posterior corneae
ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra anterior.
188 cara posterior de la parpella f
es cara posterior del párpado
en posterior palpebral surface
TA facies posterior palpebralis
ANATOMIA. Superfície posterior de la
parpella en contacte amb el globus ocular i
coberta per la conjuntiva.
189 cara posterior del cristal·lí f
sin. compl. cristal·loide m
es cara posterior del cristalino; cristaloide
en facies posterior lentis
TA facies posterior lentis
ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra vítria.
190 carúncula lacrimal f
es carúncula lagrimal
en lacrimal caruncle
TA caruncula lacrimalis
ANATOMIA. Eminència mucosa situada a
l'angle medial de l'ull, que conté fol·licles
pilosos, glàndules sebàcies conjuntivals i
una glàndula lacrimal accessòria.
191 cataracta f
es catarata
en cataract
PATOLOGIA. Opacitat total o parcial del cristal
termcat · 12 de 98

·lí, que provoca una disminució de
l'agudesa visual.
192 cataracta axial f
veg. cataracta fusiforme f
193 cataracta cerúlia f
veg. cataracta coronària f
194 cataracta complicada f
es catarata complicada
en complicated cataract
PATOLOGIA. Cataracta produïda per un
procés patològic que té lloc en una altra
part de l'ull.
195 cataracta congènita f
es catarata congénita
en congenital cataract
PATOLOGIA. Cataracta que s'origina abans
de néixer i que pot ser hereditària o
embriopàtica.
196 cataracta coronària f
sin. compl. cataracta cerúlia f
es catarata cerúlea; catarata coronaria
en cerulean cataract; coronary cataract
PATOLOGIA. Cataracta constituïda per
múltiples opacitats que formen com petites
llàgrimes a l'equador del cristal·lí.
197 cataracta de gira-sol f
es catarata en girasol
en sunflower cataract
PATOLOGIA. Cataracta caracteritzada per la
presència de coure a l'ull.
198 cataracta diabètica f
es catarata diabética
en diabetic cataract
PATOLOGIA. Cataracta subcapsular posterior
que ocorre com a complicació de la
diabetis.
199 cataracta fusiforme f
sin. compl. cataracta axial f
es catarata fusiforme
en fusiform cataract
PATOLOGIA. Cataracta congènita situada a
l'eix anteroposterior del cristal·lí, que té
forma de fus.
200 cataracta glaucomatosa f
es catarata glaucomatosa
en glaucomatous cataract
PATOLOGIA. Cataracta produïda per un o
més atacs de glaucoma.
201 cataracta hipermadura f
es catarata hipermadura
en hypermature cataract
PATOLOGIA. Cataracta en què la càpsula del
cristal·lí està arrugada i el contingut s'ha
tornat sòlid i contret o tou i líquid.
202 cataracta incipient f
es catarata incipiente
en incipient cataract
PATOLOGIA. Cataracta en què comença a
manifestar-se una disminució notable de
l'agudesa visual en els primers estadis
d'evolució.
203 cataracta lamel·lar f
sin. cataracta laminar f
sin. compl. cataracta zonular f
es catarata laminar; catarata zonular
en lamellar cataract; zonular cataract
PATOLOGIA. Cataracta que té forma de
làmina, en què el cristal·lí és transparent
per dins i per fora de l'opacitat.
204 cataracta laminar f
sin. cataracta lamel·lar f
205 cataracta madura f
es catarata madura
en mature cataract
PATOLOGIA. Cataracta en què el cristal·lí és
totalment opac.
206 cataracta morgagniana f
es catarata de Morgagni
en morgagnian cataract
PATOLOGIA. Cataracta hipermadura en què
l'escorça s'ha liquat completament i el nucli
s'assenta al fons de la càpsula del cristal·
lí.
207 cataracta nuclear f
es catarata nuclear
en nuclear cataract
PATOLOGIA. Cataracta situada al nucli del
cristal·lí.
208 cataracta per radiacions f
es catarata por radiaciones
en radiation cataract
PATOLOGIA. Cataracta produïda per dosis
elevades de raigs X, radiacions ionitzants o
termcat · 13 de 98

aigs ultraviolats.
209 cataracta secundària f
es catarata secundaria
en secondary cataract
PATOLOGIA. Cataracta que queda després
d'una extracció incompleta del cristal·lí.
210 cataracta senil f
es catarata senil
en senile cataract
PATOLOGIA. Cataracta caracteritzada per un
procés d'opacificació del cristal·lí amb
l'edat.
211 cataracta siliquosa f
es catarata silicuosa
en siliquose cataract
PATOLOGIA. Cataracta en què hi ha absorció
del cristal·lí i dipòsits calcaris a la
càpsula del cristal·lí.
212 cataracta subcapsular f
es catarata subcapsular
en subcapsular cataract
PATOLOGIA. Cataracta situada a les fibres
del cristal·lí més pròximes a la càpsula
del cristal·lí.
213 cataracta subcapsular posterior f
es catarata subcapsular posterior
en posterior subcapsular cataract
PATOLOGIA. Cataracta subcapsular situada
a les fibres del cristal·lí més pròximes a
la part posterior de la càpsula del cristal·
lí.
214 cataracta traumàtica f
es catarata traumática
en traumatic cataract
PATOLOGIA. Cataracta causada per un cop
intens o una lesió penetrant a l'ull.
215 cataracta zonular f
veg. cataracta lamel·lar f
216 cavitat orbitària f
veg. òrbita f
217 cec cega m i f
es ciego
en blind
SEMIOLOGIA. Persona que pateix ceguetat.
218 cec cega adj
es ciego
en blind
SEMIOLOGIA. Que pateix ceguetat.
219 ceguesa f
veg. ceguetat f
220 ceguetat f
sin. compl. ceguesa f
es ceguera
en blindness
SEMIOLOGIA. Pèrdua, total o molt
accentuada, de visió.
221 ceguetat cortical f
es ceguera cortical
en cortical blindness
SEMIOLOGIA. Ceguetat causada per una
lesió al còrtex visual malgrat que l'òrgan de
la visió no ha sofert cap dany.
222 ceguetat crepuscular f
veg. nictalopia f
223 ceguetat de Bright f
es ceguera de Bright
en Bright's blindness
SEMIOLOGIA. Ceguetat, sense lesió retinal,
que es presenta en alguns casos d'urèmia.
224 ceguetat de la neu f
es ceguera de la nieve
en snow blindness
SEMIOLOGIA. Ceguetat, generalment
temporal, deguda a l'enlluernament produït
per la reverberació de la llum en un
paisatge nevat.
225 ceguetat diürna f
veg. hemeralopia f
226 ceguetat funcional f
veg. ambliopia f
227 ceguetat legal f
es ceguera legal
en legal blindness
CONCEPTES GENERALS. Ceguetat definida per
la llei, que varia segons els països.
Nota: En general, és considerada així una
agudesa visual central de 1/10 o menys i una
reducció del camp visual fins a 10° o menys.
termcat · 14 de 98

228 ceguetat nocturna f
veg. nictalopia f
229 cella f
es ceja
en eyebrow
TA supercilium
ANATOMIA. Conjunt de pèls situats a la pell
de la vora supraorbitària i que tenen una
funció protectora.
230 cel·lulitis orbitària f
es celulitis orbitaria
en orbital cellulitis
PATOLOGIA. Inflamació del teixit cel·lular
de l'òrbita.
231 (-)cerat(o)-
CONCEPTES GENERALS. veg. (-)querat(o)-
232 cercle arterial major de l'iris m
es círculo arterial mayor del iris
en greater arterial circle of iris
TA circulus arteriosus iridis major
ANATOMIA. Xarxa arterial disposada
circularment a la vora ciliar.
233 cercle arterial menor de l'iris m
es círculo arterial menor del iris
en lesser arterial circle of iris
TA circulus arteriosus iridis minor
ANATOMIA. Xarxa arterial disposada
circularment a la vora pupil·lar.
234 cercle vascular de Zinn-Haller m
veg. cercle vascular del nervi òptic m
235 cercle vascular del nervi òptic m
sin. compl. cercle vascular de Zinn-
Haller m
es círculo vascular de Zinn-Haller; círculo
vascular del nervio óptico
en vascular circle of optic nerve
TA circulus vasculosus nervi optici
ANATOMIA. Xarxa vascular petita situada al
voltant del nervi òptic, que travessa
l'escleròtica.
236 cianòpsia f
es cianopsia
en cyanopsia
SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color blau.
237 ciclectomia f
es ciclectomía
en cyclectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'un fragment del cos
ciliar.
238 ciclitis f
es ciclitis
en cyclitis
PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar.
239 ciclitis heterocromàtica f
es ciclitis heterocromática
en heterochromatic cyclitis
PATOLOGIA. Ciclitis crònica en què el color
de l'iris de l'ull afectat empal·lideix.
240 ciclitis purulenta f
es ciclitis purulenta
en purulent cyclitis
PATOLOGIA. Ciclitis en què hi ha supuració i
que és produïda per una infecció
bacteriana del cos ciliar.
241 ciclocefàlia f
veg. ciclopia f
242 ciclocoroïditis f
sin. coroidociclitis f
es ciclocoroiditis; coroidociclitis
en choroidocyclitis; cyclochoroiditis
PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar i de la
coroide.
243 ciclodiàlisi f
es ciclodiálisis
en cyclodialysis
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir comunicació entre la cambra
anterior i l'espai situat entre la coroide i
l'escleròtica per tal de drenar l'humor aquós
en alguns casos de glaucoma.
244 ciclodiatèrmia f
es ciclodiatermia
en cyclodiathermy
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir una part del cos ciliar mitjançant
diatèrmia.
245 cicloducció f
es cicloducción
en cycloduction
FISIOLOGIA. Moviment de l'ull produït per la
contracció dels músculs oblics.
termcat · 15 de 98

246 cicloelectròlisi f
es cicloelectrólisis
en cycloelectrolysis
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir una part del cos ciliar mitjançant
un corrent elèctric.
247 ciclofòria f
es cicloforia
en cyclophoria
SEMIOLOGIA. Fòria en què el globus ocular,
en absència d'estímuls visuals, segueix
una rotació respecte a l'eix anteroposterior.
248 ciclofòria acomodativa f
es cicloforia acomodativa
en accommodative cyclophoria
SEMIOLOGIA. Ciclofòria deguda a un
astigmatisme oblic.
249 ciclofòria negativa f
veg. inciclofòria f
250 ciclofòria positiva f
veg. exciclofòria f
251 cicloforòmetre m
es cicloforómetro
en cyclophorometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la ciclofòria.
252 ciclopia f
sin. compl. ciclocefàlia f
es ciclocefalia; ciclopía
en cyclopia
PATOLOGIA. Malformació congènita
consistent en la presència d'una sola
cavitat orbitària, disposada generalment a
la línia mediana de la cara.
253 cicloplegia f
es cicloplejía
en cycloplegia
PATOLOGIA. Paràlisi del múscul ciliar, que
impedeix l'acomodació.
254 cicloplègic -a adj
es ciclopléjico
en cycloplegic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
cicloplegia.
255 cicloplègic -a adj
es ciclopléjico
en cycloplegic
PATOLOGIA. Que causa ciclopegia.
256 cicloqueratitis f
es cicloqueratitis
en cyclokeratitis
PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar i de la
còrnia.
257 ciclospasme m
es ciclospasmo
en cyclospasm
FISIOLOGIA. Contracció espàstica del múscul
ciliar, acompanyada pel trastorn
corresponent de l'acomodació del cristal·
lí.
258 ciclotomia f
sin. compl. cilicotomia f
es ciclotomía; cilicotomía
en cyclotomy
TERAPÈUTICA. Incisió del múscul ciliar.
259 ciclotropia f
es ciclotropía
en cyclotropia
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el globus
ocular segueix una rotació permanent
respecte a l'eix anteroposterior.
260 ciclotropia negativa f
veg. inciclotropia f
261 ciclotropia positiva f
veg. exciclotropia f
262 ciliar adj
es ciliar
en ciliary
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les pestanyes.
263 ciliaroscopi m
es ciliaroscopio
en ciliaroscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a observar el cos ciliar.
264 ciliarotomia f
es ciliarotomía
en ciliarotomy
termcat · 16 de 98

TERAPÈUTICA. Incisió del cos ciliar per al
tractament del glaucoma.
265 cilicotomia f
veg. ciclotomia f
266 ciliectomia f
es ciliectomía
en ciliectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'una part de la vora
lliure de les parpelles, les arrels de les
pestanyes incloses.
267 cinquè parell cranial m
sin. nervi trigemin m
es nervio trigémino; quinto nervio craneal;
quinto par craneal
en 5th cranial; trigeminal nerve
TA nervus trigeminus
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al tronc
encefàlic i que es distribueix per la pell de
la cara, els músculs de la masticació, les
dents, la boca i la cavitat nasal.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: V parell cranial.
268 cirurgia refractiva f
es cirugía refractiva
en refractive surgery
TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que té per objecte modificar els defectes
de la refracció ocular mitjançant tècniques
quirúrgiques.
269 cloròpsia f
es cloropsia
en chloropsia
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què els
objectes es veuen de color verd.
270 coloboma m
es coloboma
en coloboma
PATOLOGIA. Defecte congènit que ocorre
durant el desenvolupament embrionari
consistent en una deficiència de la
soldadura de les vores de la fenedura
òptica.
271 coloboma de l'iris m
sin. compl. iridocoloboma m
es coloboma del iris; iridocoloboma
en coloboma of iris; iridocoloboma
PATOLOGIA. Coloboma que afecta l'iris,
generalment la part inferior.
272 coloboma de la coroide m
es coloboma de la coroides
en coloboma of choroid
PATOLOGIA. Coloboma que afecta la coroide.
273 coloboma de la retina m
es coloboma de la retina
en coloboma of retina
PATOLOGIA. Coloboma que afecta la retina.
274 coloboma del nervi òptic m
es coloboma del nervio óptico
en coloboma of optic nerve
PATOLOGIA. Coloboma que afecta el nervi
òptic.
275 comissura palpebral lateral f
es comisura palpebral lateral
en lateral commissure of eyelids
TA commissura palpebralis lateralis
ANATOMIA. Punt d'unió de les parpelles
superior i inferior a l'angle lateral de l'ull.
276 comissura palpebral medial f
es comisura palpebral medial
en medial commissure of eyelids
TA commissura palpebralis medialis
ANATOMIA. Punt d'unió de les parpelles
superior i inferior a l'angle medial de l'ull.
277 commoció retinal f
sin. compl. concussió retinal f; edema de
Berlin m
es concusión de la retina; conmoción de la
retina; edema de Berlin
en Berlin's edema; commotio retinae;
concussion of retina
PATOLOGIA. Alteració visual produïda per un
fort traumatisme ocular, que provoca un
edema a la zona de la màcula lútia i
l'aparició d'un escotoma central.
278 complex basal m
veg. làmina basal de la coroide f
279 con m
es cono
en cone
ANATOMIA. Cadascun dels fotoreceptors de
la retina especialitzats en la recepció del
color.
280 conca de l'ull f
veg. òrbita f
281 concussió retinal f
termcat · 17 de 98

veg. commoció retinal f
282 conducte de Cloquet m
veg. conducte hialoide m
283 conducte de Schlemm m
veg. si venós de l'escleròtica m
284 conducte hialoide m
sin. compl. conducte de Cloquet m
es conducto de Cloquet; conducto
hialoideo
en Cloquet's canal; hyaloid canal
TA canalis hyaloideus
ANATOMIA. Conducte que s'estén des de la
papil·la del nervi òptic fins a la cara
posterior del cristal·lí.
285 conducte lacrimal m
veg. canalicle lacrimal m
286 conducte lacrimonasal m
veg. conducte nasolacrimal m
287 conducte nasolacrimal m
sin. compl. conducte lacrimonasal m
es conducto lacrimonasal; conducto
nasolagrimal
en nasolacrimal duct
TA ductus nasolacrimalis
ANATOMIA. Conducte que s'estén des del
sac lacrimal fins a la paret externa del
meat nasal inferior.
288 conducte òptic m
sin. compl. forat òptic m
es agujero óptico; conducto óptico
en optic canal; optic foramen
TA canalis opticus
ANATOMIA. Conducte que travessa la base
de l'ala menor de l'esfenoide, per on
passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
289 conjuntiva f
es conjuntiva
en conjunctiva
TA tunica conjunctiva
ANATOMIA. Mucosa que recobreix la cara
posterior de la parpella, els fòrnixs
conjuntivals superior i inferior i la cara
anterior del globus ocular fins al limbe
esclerocorneal, i que té una funció
protectora.
290 conjuntiva bulbar f
es conjuntiva bulbar
en bulbar conjunctiva
TA tunica conjunctiva bulbaris
ANATOMIA. Part de la conjuntiva que
recobreix la cara anterior del globus ocular.
291 conjuntiva palpebral f
es conjuntiva palpebral
en palpebral conjunctiva
TA tunica conjunctiva palpebralis
ANATOMIA. Part de la conjuntiva que
recobreix la cara posterior de la parpella.
292 conjuntival adj
es conjuntival
en conjunctival
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la conjuntiva.
293 conjuntivitis f
es conjuntivitis
en conjunctivitis
PATOLOGIA. Inflamació de la conjuntiva.
294 conjuntivitis al·lèrgica f
es conjuntivitis alérgica
en allergic conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per un al
·lergogen.
295 conjuntivitis angular f
es conjuntivitis angular
en angular conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis acompanyada d'un
envermelliment característic a les
comissures palpebrals lateral i medial, que
generalment és produïda per bacils de
Morax-Axenfeld o per bacteris
Staphylococcus aureus.
296 conjuntivitis atòpica f
es conjuntivitis atópica
en atopic conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica de tipus
immediat produïda per al·lergògens
transportats per l'aire, com ara pol·len,
pols, espores o pèl d'animals.
297 conjuntivitis d'inclusió f
sin. compl. conjuntivitis de les piscines f
es conjuntivitis de inclusión; conjuntivitis de
las piscinas
en inclusion conjunctivitis; swimming pool
conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per
bacteris Chlamydia trachomatis, que
comença en forma de conjuntivitis
purulenta aguda i origina hipertròfia papil·
lar de la conjuntiva palpebral, i que afecta
principalment els nounats.
termcat · 18 de 98

298 conjuntivitis de les piscines f
veg. conjuntivitis d'inclusió f
299 conjuntivitis epidèmica f
es conjuntivitis epidémica
en epidemic conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per
bacteris Hemophilus aegypticus o per
adenovirus, que es caracteritza per una
inflamació mucopurulenta i que ocorre de
forma epidèmica.
300 conjuntivitis flictenular f
es conjuntivitis flictenular
en phlyctenular conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica
caracteritzada per vesícules petites en el
limbe, cadascuna de les quals és
envoltada d'una zona envermellida.
301 conjuntivitis fol·licular f
es conjuntivitis folicular
en follicular conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis caracteritzada per
hiperplàsia difusa del teixit limfàtic
subconjuntival que ocorre com a reacció a
la irritació.
302 conjuntivitis gonocòccica f
sin. compl. blennoftàlmia f
es blenoftalmía; conjuntivitis gonocócica
en gonococcal conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis purulenta produïda
per una infecció de gonococs.
303 conjuntivitis membranosa f
es conjuntivitis membranosa
en membranous conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis deguda a
l'estreptococ i al bacil diftèric,
caracteritzada per una secreció fibrinosa
que s'adhereix a l'epiteli necrosat per les
toxines bacterianes.
304 conjuntivitis primaveral f
es conjuntivitis primaveral
en spring conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica,
bilateral i pròpia de la infància
caracteritzada per papil·les grosses, que
es manifesta preferentment a la primavera
i en climes càlids.
305 conjuntivitis purulenta f
es conjuntivitis purulenta
en purulent conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis aguda
caracteritzada per una copiosa secreció de
pus i que és deguda a un bacteri o un virus.
306 conjuntivodacriocistostomia f
es conjuntivodacriocistostomía
en conjunctivodacryocystostomy
TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal
realitzada a través de la conjuntiva.
307 conjuntivoma m
es conjuntivoma
en conjunctivoma
PATOLOGIA. Tumor congènit de la parpella
format per teixit conjuntiu.
308 conjuntivoplàstia f
es conjuntivoplastia
en conjunctivoplasty
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte de la conjuntiva.
309 conjuntivorinostomia f
es conjuntivorrinostomía
en conjunctivorhinostomy
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir una nova comunicació entre la
conjuntiva i el meat nasal comú mitjà.
310 convergència f
es convergencia
en convergence
FISIOLOGIA. Vergència en què ambdós ulls
es mouen en direcció a la línia mediana de
la cara.
311 convergència acomodativa f
es convergencia de acomodación
en accommodative convergence
FISIOLOGIA. Convergència iniciada pel reflex
d'acomodació.
312 convergència fusional f
es convergencia de fusión
en fusional convergence
FISIOLOGIA. Convergència que resulta de
procurar de mantenir l'estímul visual a la
fòvea central d'ambdós ulls.
313 convergència tònica f
es convergencia tónica
en tonic convergence
PATOLOGIA. Convergència que es manté
termcat · 19 de 98

contínuament per un excés d'acció
muscular.
314 corèctasi f
es corectasia
en corectasis
PATOLOGIA. Dilatació patològica de la pupil
·la.
315 corectomediàlisi f
es corectomediálisis
en corectomedialysis
TERAPÈUTICA. Iridectomia perifèrica
realitzada per a formar una pupil·la
artificial.
316 corectomia f
veg. iridectomia f
317 corectòpia f
es corectopia
en corectopia
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la situació anormal de la pupil·la, que
no és al centre de l'iris.
318 corediàlisi f
veg. iridodiàlisi f
319 corèlisi f
es corélisis
en corelysis
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir la pupil·la, especialment en cas
de sinèquia.
320 coremorfosi f
es coremorfosis
en coremorphosis
TERAPÈUTICA. Formació quirúrgica d'una
pupil·la artificial.
321 coreoplàstia f
es coreoplastia
en coreoplasty
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir una pupil·la deformada o
closa.
322 corestenoma m
es corestenoma
en corestenoma
PATOLOGIA. Tumefacció tumoral a la pupil·
la, que creix des de l'iris constrenyent-lo i
que envaeix la pupil·la.
323 coriocele f
es coriocele
en choriocele
PATOLOGIA. Hèrnia de la coroide.
324 corioretinopatia f
es coriorretinopatía
en chorioretinopathy
PATOLOGIA. Procés patològic que afecta la
coroide i la retina.
325 corneal adj
es corneal
en corneal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la còrnia.
326 corneoblèfar m
es corneobléfaron
en corneoblepharon
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'adherència entre les parpelles i la còrnia.
327 corneoscleròtic -a adj
es corneoesclerótico
en corneoscleral
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la còrnia i a l'escleròtica.
328 còrnia f
es córnea
en cornea
TA cornea
ANATOMIA. Part anterior, transparent i
avascular de la túnica fibrosa de l'ull.
329 coroïdal adj
es coroideo
en choroidal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la coroide.
330 coroide f
es coroides
en choroid
TA choroidea
ANATOMIA. Part posterior de la túnica
vascular de l'ull que s'estén des de l'ora
serrata fins al nervi òptic i que nodreix les
capes externes de la retina.
termcat · 20 de 98

331 coroiderèmia f
es coroideremia
en choroideremia
PATOLOGIA. Distròfia progressiva i
hereditària de la coroide.
332 coroïditis f
es coroiditis
en choroiditis
PATOLOGIA. Inflamació de la coroide.
333 coroïditis anterior f
es coroiditis anterior
en anterior choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis que afecta la zona
perifèrica de la coroide.
334 coroïditis areolar f
es coroiditis areolar
en areolar choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
plaques blanquinoses, groguenques o
rosades, que s'estén al voltant de la
màcula lútia.
335 coroïditis de Tay f
sin. compl. coroïditis guttata senil f
es coroiditis de Tay; coroiditis guttata senil
en choroiditis guttata senilis; Tay's
choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
taques grogues irregulars al voltant de la
màcula lútia, en què es produeix una
degeneració de la coroide i que és pròpia
de la gent gran.
336 coroïditis difusa f
es coroiditis difusa
en diffuse choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis que presenta signes
d'inflamació per tota la coroide, amb
resolució en uns punts i aparició de noves
lesions en d'altres.
337 coroïditis disseminada f
es coroiditis diseminada
en disseminated choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis exsudativa amb
nombrosos focus granulomatosos
múltiples disseminats.
338 coroïditis exsudativa f
es coroiditis exudativa
en exudative choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
plaques blanquinoses, groguenques o
rosades d'exsudat escampades per tota la
superfície de la coroide.
339 coroïditis guttata senil f
veg. coroïditis de Tay f
340 coroïditis supurativa f
es coroiditis supurativa
en suppurative choroiditis
PATOLOGIA. Coroïditis que origina formació
de pus a l'humor vitri.
341 coroidociclitis f
sin. ciclocoroïditis f
342 coroidoiritis f
sin. iridocoroïditis f
es coroidoiritis; iridocoroiditis
en choroidoiritis; iridochoroiditis
PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la
coroide.
343 coroidopatia f
es coroidopatía
en choroidopathy
PATOLOGIA. Procés patològic de la coroide.
344 coroidoretinitis f
sin. retinocoroïditis f
es coroidorretinitis; retinocoroiditis
en choroidoretinitis; retinochoroiditis
PATOLOGIA. Inflamació de la retina i de la
coroide.
345 corona ciliar f
es corona ciliar
en ciliary crown
TA corona ciliaris
ANATOMIA. Corona radiada formada per la
reunió dels processos ciliars.
346 correspondència retinal f
es correspondencia retiniana
en retinal correspondence
FISIOLOGIA. Fenomen pel qual els punts
corresponents d'ambdues retines tenen la
mateixa direcció visual.
347 cos adipós orbitari m
es cuerpo adiposo de la órbita
en adipose body of orbit
TA corpus adiposum orbitae
ANATOMIA. Teixit adipós abundant que
envolta els diversos elements nerviosos,
termcat · 21 de 98

vasculars i musculars que ocupen l'òrbita.
348 cos ciliar m
es cuerpo ciliar
en ciliary body
TA corpus ciliare
ANATOMIA. Part engrossida de la túnica
vascular de l'ull situada entre l'ora serrata i
l'arrel de l'iris.
349 cos de Hassall-Henle m
es cuerpo de Hassall-Henle
en Hassall-Henle body
PATOLOGIA. Cadascuna de les
excrescències hialines de la perifèria de la
làmina limitant posterior de la còrnia, que
apareixen generalment en persones
majors de cinquanta anys.
350 cos hialoide m
veg. cos vitri m
351 cos vitri m
sin. compl. cos hialoide m
es cuerpo hialoideo; cuerpo vítreo
en hyaloid body; vitreous body
TA corpus vitreum
ANATOMIA. Medi refractiu de l'ull constituït
per l'humor vitri i la membrana vítria.
352 criptoftàlmia f
es criptoftalmía
en cryptophthalmia
PATOLOGIA. Adherència completa congènita
de les parpelles.
353 cristal·lí m
es cristalino; lente
en crystalline lens; lens
TA lens
ANATOMIA. Cos lenticular de l'ull, biconvex i
transparent, situat entre la pupil·la, l'iris i
el cos vitri, que fa convergir els raigs de
llum formant imatges sobre la retina.
354 cristal·litis f
veg. facitis f
355 cristal·loide m
veg. cara posterior del cristal·lí f
356 cromatòmetre m
sin. compl. cromoptòmetre m
es cromatómetro; cromoptómetro
en chromatometer; chromoptometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una cromatoptometria.
357 cromatòpsia f
es cromatopsia
en chromatopsia
SEMIOLOGIA. Defecte visual en què es veuen
els objectes d'un color diferent del que
tenen.
358 cromatoptometria f
sin. compl. cromoptometria f
es cromatoptometría
en chromatoptometry
TÈCNIQUES. Mesurament de la capacitat de
reconèixer els colors i distingir-los, que es
realitza mitjançant un cromatòmetre.
359 cromoptòmetre m
veg. cromatòmetre m
360 cromoptometria f
veg. cromatoptometria f
361 cromoretinografia f
es cromorretinografía
en chromoretinography
TÈCNIQUES. Fotografia de color de la retina.
362 cromoscopi m
es cromoscopio
en chromoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar la percepció dels colors.
363 cromoscòpia f
es cromoscopia
en chromoscopy
TÈCNIQUES. Examen de la percepció dels
colors mitjançant un cromoscopi.
364 dacriagog -a adj
veg. lacrimogen -ògena adj
365 dacriagogatrèsia f
es dacriagogatresia
en dacryagogatresia
PATOLOGIA. Atrèsia del canalicle lacrimal.
366 dacrioadenàlgia f
es dacrioadenalgia
en dacryoadenalgia
PATOLOGIA. Dolor a la glàndula lacrimal.
termcat · 22 de 98

367 dacrioadenectomia f
es dacrioadenectomía
en dacryoadenectomy
TERAPÈUTICA. Extirpació de la glàndula
lacrimal.
368 dacrioadenitis f
es dacrioadenitis
en dacryoadenitis
PATOLOGIA. Inflamació de la glàndula
lacrimal.
369 dacrioblennorrea f
es dacrioblenorrea
en dacryoblennorrhea
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en una emissió crònica de pus pels
canalicles lacrimals.
370 dacriocanaliculitis f
veg. canaliculitis f
371 dacriocele f
veg. dacriocistocele f
372 dacriocistàlgia f
es dacriocistalgia
en dacryocystalgia
PATOLOGIA. Dolor al sac lacrimal.
373 dacriocistèctasi f
es dacriocistectasia
en dacryocystectasia
PATOLOGIA. Dilatació patològica del sac
lacrimal.
374 dacriocistectomia f
es dacriocistectomía
en dacryocystectomy
TERAPÈUTICA. Extirpació del sac lacrimal.
375 dacriocistitis f
es dacriocistitis
en dacryocystitis
PATOLOGIA. Inflamació del sac lacrimal
produïda per l'obstrucció del conducte
nasolacrimal.
376 dacriocistocele f
sin. compl. dacriocele f
es dacriocele; dacriocistocele
en dacryocele; dacryocystocele
PATOLOGIA. Hèrnia del sac lacrimal.
377 dacriocistoptosi f
es dacriocistoptosis
en dacryocistoptosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en un
desplaçament del sac lacrimal en sentit
caudal.
378 dacriocistorinostomia f
es dacriocistorrinostomía
en dacryocystorhinostomy
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir una nova comunicació entre el sac
lacrimal i el meat nasal mitjà.
379 dacriocistosiringotomia f
es dacriocistosiringotomía
en dacryicystosyringotomy
TERAPÈUTICA. Incisió del canalicle lacrimal i
el sac lacrimal.
380 dacriocistostenosi f
es dacriocistostenosis
en dacryocistostenosis
PATOLOGIA. Estenosi del sac lacrimal.
381 dacriocistotomia f
sin. compl. operació d'Ammon f
es dacriocistotomía; operación de Ammon
en Ammon's operation; dacryocystotomy
TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal.
382 dacriogen -ògena adj
veg. lacrimogen -ògena adj
383 dacriohemorrea f
es dacriohemorrea
en dacryohemorrhea
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en l'emissió de llàgrimes barrejades amb
sang.
384 dacriòlit m
es dacriolito
en dacryolith
PATOLOGIA. Càlcul situat al sac lacrimal o el
canalicle lacrimal.
385 dacriolitiasi f
es dacriolitiasis
en dacryolithiasis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de dacriòlits.
termcat · 23 de 98

386 dacrioma m
es dacrioma
en dacryoma
PATOLOGIA. Tumefacció tumoral a l'aparell
lacrimal que pot provocar-ne l'obstrucció.
387 dacriopiorrea f
es dacriopiorrea
en dacryopyorrhea
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en l'emissió de llàgrimes barrejades amb
pus.
388 dacriopiosi f
es dacriopiosis
en dacryopiosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de pus en algun punt de l'aparell
lacrimal.
389 dacríops m
es dacriops
en dacryops
PATOLOGIA. Quist lacrimal produït per
l'obstrucció d'algun dels canalicles
excretors de la glàndula lacrimal.
390 dacriorrea f
es dacriorrea
en dacryorrhea
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la secreció abundant de llàgrimes.
391 dacriosolenitis f
es dacriosolenitis
en dacryosolenitis
PATOLOGIA. Inflamació d'un canalicle
lacrimal.
392 daltonià -ana adj
es daltónico
en colour blind
PATOLOGIA. Afectat de daltonisme.
393 daltonisme m
es daltonismo
en daltonism
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia congènita en
què no es perceben alguns colors,
especialment el vermell i el verd.
394 degeneració macular f
es degeneración macular
en macular degeneration
PATOLOGIA. Degeneració del teixit de la
retina corresponent a la màcula lútia, que
comporta una pèrdua lenta de l'agudesa
visual.
395 degeneració macular congènita f
sin. compl. degeneració vitel·lina de
Best f
es degeneración macular congénita;
degeneración viteliforme de Best
en congenital macular degeneration;
vitelliform degeneration of Best
PATOLOGIA. Degeneració macular
hereditària caracteritzada per lesions
rogenques i transmesa amb caràcter
autosòmic dominant.
396 degeneració macular disciforme f
es degeneración macular disciforme
en disciform macular degeneration
PATOLOGIA. Degeneració macular
caracteritzada per l'esclerosi de la màcula
lútia i de la retina, produïda per
hemorràgies localitzades entre la làmina
basal de la coroide i l'epiteli pigmentari de
la retina, i que apareix generalment cap als
quaranta anys d'edat.
397 degeneració vitel·lina de Best f
veg. degeneració macular congènita f
398 descemetitis f
es descemetitis
en descemetitis
PATOLOGIA. Inflamació de la membrana de
Descemet.
399 descemetocele f
es descemetocele
en descemetocele
PATOLOGIA. Hèrnia de la membrana de
Descemet produïda per un augment de la
pressió intraocular o un afebliment corneal.
400 despreniment de retina m
es desprendimiento de retina
en detachment of retina
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
separació de l'epiteli pigmentari de la retina
de les altres capes que constitueixen la
retina, que produeix ceguetat de la part del
camp visual corresponent al segment de
retina desprès.
401 deuteranomalia f
veg. deuteranomalopia f
termcat · 24 de 98

402 deuteranomalopia f
sin. compl. deuteranomalia f
es deuteranomalía; deuteranomalopía
en deuteranomalopia; deuteranomaly
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una disminució de la sensibilitat del
pigment visual corresponent al color verd.
403 deuteranop adj
es deuteránope
en deuteranope
SEMIOLOGIA. Afectat de deuteranopia.
404 deuteranopia f
es deuteranopía
en deuteranopia
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color verd i que és
produïda per l'absència del pigment visual
corresponent al verd.
405 dicromatisme m
veg. dicromatòpsia f
406 dicromatòpsia f
sin. compl. dicromatisme m
es dicromatismo; dicromatopsia
en dichromatism; dichromatopsia
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què només
es perceben dos colors.
407 diòptria f
es dioptría
en diopter
FISIOLOGIA. Unitat de potència d'una lent.
408 diplopia f
sin. compl. poliopia binocular f; visió
doble f
es diplopía; poliopía binocular; visión
doble
en binocular polyopia; diplopia; double
vision
SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
percepció de dues imatges d'un sol
objecte.
409 diplopia directa f
sin. diplopia homònima f
es diplopía directa; diplopía homónima
en direct diplopia; homonymous diplopia
SEMIOLOGIA. Diplopia en què la imatge de
l'ull dret apareix a la dreta del camp visual i
la de l'ull esquerre apareix a l'esquerra del
camp visual.
410 diplopia encreuada f
sin. diplopia heterònima f
es diplopía cruzada; diplopía heterónima
en crossed diplopia; heteronymous diplopia
SEMIOLOGIA. Diplopia en què la imatge de
l'ull dret apareix a l'esquerra del camp
visual i la de l'ull esquerre apareix a la dreta
del camp visual.
411 diplopia heterònima f
sin. diplopia encreuada f
412 diplopia homònima f
sin. diplopia directa f
413 diplopia horitzontal f
es diplopía horizontal
en horizontal diplopia
SEMIOLOGIA. Diplopia en què la percepció de
les dues imatges es dóna en el pla
horitzontal.
414 diplopia vertical f
es diplopía vertical
en vertical diplopia
SEMIOLOGIA. Diplopia en què la percepció de
les dues imatges es dóna en el pla vertical.
415 diplopiòmetre m
es diplopiómetro
en diplopiometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el grau de diplopia.
416 diploscopi m
es diploscopio
en diploscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a estudiar la visió binocular.
417 disc de Placido m
veg. queratoscopi m
418 disc del nervi òptic m
sin. papil·la del nervi òptic f
es disco del nervio óptico; papila del nervio
óptico
en discus nervi optici; papilla nervi optici
TA discus nervi optici; papilla nervi optici
ANATOMIA. Part que correspon a la sortida
de les fibres del nervi òptic i dels vasos
sanguinis de la retina.
419 discromatòpsia f
es discromatopsia
termcat · 25 de 98

en dyschromatopsia
SEMIOLOGIA. Trastorn consistent en una
ceguetat parcial per percebre els colors.
420 distància infinita f
es distancia infinita
en infinite distance
FISIOLOGIA. Distància de 6 m o més entre
l'ull i un objecte en què els raigs lluminosos
que arriben a l'ull són pràcticament paral·
lels, com si vinguessin de l'infinit.
421 distància interpupil·lar f
es distancia interpupilar
en interpupillary distance
FISIOLOGIA. Distància entre els centres de
les pupil·les quan els eixos visuals són
paral·lels.
422 distiquiasi f
es distiquiasis
en distichiasis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència congènita d'una segona fila de
pestanyes derivades cap endarrere, que
provoca conjuntivitis, queratitis, entropi i a
vegades úlceres i opacitats a la còrnia.
423 divergència f
es divergencia
en divergence
FISIOLOGIA. Vergència en què ambdós ulls
es mouen en direcció oposada a la línia
mediana de la cara.
424 ducció f
es ducción
en duction
FISIOLOGIA. Moviment rotatori d'un ull quan
l'altre està tapat.
425 ectropi m
es ectropión
en ectropion
PATOLOGIA. Eversió de la vora lliure d'una
parpella que origina el descobriment de la
conjuntiva palpebral.
426 ectropi cicatricial m
es ectropión cicatrizal
en cicatricial ectropion
PATOLOGIA. Ectropi de la parpella inferior
produït per retraccions consecutives a
cremades, ferides o malalties cutànies.
427 ectropi espàstic m
es ectropión espástico
en spastic ectropion
PATOLOGIA. Ectropi produït per l'espasme
tònic del múscul orbicular de les parpelles.
428 ectropi luxuriant m
sin. compl. ectropi sarcomatós m
es ectropión lujuriante; ectropión
sarcomatoso
en ectropion luxurians; ectropion
sarcomatosum
PATOLOGIA. Ectropi produït per un
engruiximent crònic de la conjuntiva
palpebral.
429 ectropi sarcomatós m
veg. ectropi luxuriant m
430 edema de Berlin m
veg. commoció retinal f
431 eix anteroposterior de l'ull m
es eje anteroposterior del ojo
en anteroposterior axis of eye
ANATOMIA. Línia imaginària que uneix el
vèrtex de la còrnia i el punt més posterior
del globus ocular.
432 eix del cristal·lí m
es eje del cristalino
en axis of lens
TA axis lentis
ANATOMIA. Línia imaginària que uneix els
pols anterior i posterior del cristal·lí.
433 eix òptic m
es eje óptico
en optic axis
TA axis opticus
ANATOMIA. Línia imaginària que uneix els
punts mitjans de la còrnia i el cristal·lí.
434 eix visual m
es eje visual
en visual axis
FISIOLOGIA. Línia imaginària que s'estén des
d'un punt situat al centre del camp visual
fins a la fòvea central.
435 electronistagmògraf m
es electronistagmógrafo
en electronystagmograph
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a l'obtenció d'un electronistagmograma.
termcat · 26 de 98

436 electronistagmografia f
es electronistagmografía
en electronystagmography
TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electronistagmograma i estudi de les
seves característiques.
437 electronistagmograma m
sigla ENG m
es electronistagmograma; ENG
en electronystagmogram; ENG
TÈCNIQUES. Representació gràfica de
l'activitat elèctrica inherent als moviments
nistàgmics.
438 electrooculografia f
es electrooculografía
en electro-oculography
TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electrooculograma i estudi de les seves
característiques.
439 electrooculograma m
sigla EOG m
es electrooculograma; EOG
en electro-oculogram; EOG
TÈCNIQUES. Representació gràfica dels
canvis de potencial produïts durant els
moviments oculars, l'adaptació a la claror,
etc.
440 electroretinògraf m
es electrorretinógrafo
en electroretinograph
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a l'obtenció d'un electroretinograma.
441 electroretinografia f
es electrorretinografía
en electroretinography
TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electroretinograma i estudi de les seves
característiques.
442 electroretinograma m
sigla ERG m
es electrorretinograma; ERG
en electroretinogram; ERG
TÈCNIQUES. Representació gràfica dels
corrents elèctrics produïts per la retina
sota la influència de l'estimulació
lluminosa.
443 emmetrop adj
es emétrope
en emmetrope
FISIOLOGIA. Que té emmetropia.
444 emmetropia f
es emetropía
en emmetropia
FISIOLOGIA. Condició normal de l'ull que
refracta degudament els raigs lluminosos.
445 emmetròpic -a adj
es emetrópico
en emmetropic
FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'emmetropia.
446 endoftàlmia f
veg. endoftalmitis f
447 endoftalmitis f
sin. compl. endoftàlmia f; entoftàlmia f
es endoftalmitis; entoftalmía
en endophthalmitis; entophthalmia
PATOLOGIA. Inflamació que afecta les
cavitats de l'interior de l'ull i les estructures
adjacents.
448 endoteli corneal m
sin. epiteli posterior de la còrnia m
es endotelio corneal; epitelio posterior de
la córnea
en corneal endothelium; posterior
epithelium of cornea
TA endothelium corneale; epithelium
posterius corneae
ANATOMIA. Epiteli pavimentós d'una sola
capa que recobreix la cara posterior de la
còrnia.
449 ENG m
veg. electronistagmograma m
450 enoftàlmia f
es enoftalmía; enoftalmos
en enophthalmos
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
posició anormal de l'ull, que està situat dins
l'òrbita més profundament que en l'estat
normal.
451 entoftàlmia f
veg. endoftalmitis f
452 entropi m
es entropión
en entropion
PATOLOGIA. Inversió de la vora lliure de la
termcat · 27 de 98

parpella inferior, que queda orientada cap
al globus ocular.
453 entropi cicatricial m
es entropión cicatrizal
en cicatricial entropion
PATOLOGIA. Entropi produït per una
retracció de la conjuntiva palpebral
causada per una cicatriu.
454 entropi espasmòdic m
es entropión espasmódico
en spastic entropion
PATOLOGIA. Entropi produït per la contracció
espasmòdica del múscul orbicular de les
parpelles.
455 enucleació f
es enucleación
en enucleation
TERAPÈUTICA. Extirpació del globus ocular
després de seccionar els músculs
extrínsecs de l'ull i el nervi òptic.
456 EOG m
veg. electrooculograma m
457 epiblèfar m
es epibléfaron
en epiblepharon
PATOLOGIA. Anomalia congènita de la
parpella caracteritzada per un plec cutani
horitzontal que fa que la seva vora resti
invertida, dirigida cap al globus ocular.
458 epicant m
es epicanto
en epicanthus
PATOLOGIA. Plec cutani perpendicular estès
des de l'arrel del nas fins a l'extremitat
interna de la cella, que de vegades tapa
l'angle medial de l'ull.
Nota: En algunes races és una característica
normal i en d'altres, una anomalia congènita.
459 epífora f
es epifora
en epiphora
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en un augment del llagrimeig, que pot ser
o no constant.
460 epiqueratofàcia f
es epiqueratofaquia
en epikeratophakia
TERAPÈUTICA. Tècnica quirúrgica consistent
en la implantació d'un segment de còrnia
que, congelat i modelat, actua com una lent
per tal de corregir la miopia.
461 epísclera f
es episclera
en episclera
ANATOMIA. Capa de teixit conjuntiu situada a
la part més superficial de l'escleròtica.
462 episcleritis f
sin. compl. episclerotitis f
es episcleritis; episclerotitis
en episcleritis; episclerotitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'epísclera.
463 episclerotitis f
veg. episcleritis f
464 epiteli anterior de la còrnia m
sin. compl. epiteli corneal m
es epitelio anterior de la córnea; epitelio
corneal
en anterior epithelium of cornea; corneal
epithelium
TA epithelium anterius corneae
ANATOMIA. Epiteli pavimentós estratificat,
d'unes cinc capes, de la cara anterior de la
còrnia.
465 epiteli corneal m
veg. epiteli anterior de la còrnia m
466 epiteli del cristal·lí m
es epitelio del cristalino
en epithelium of lens
TA epithelium lentis
ANATOMIA. Epiteli de la cara anterior del
cristal·lí que s'estén cap a l'equador del
cristal·lí.
467 epiteli pigmentari de l'iris m
es epitelio pigmentario del iris
en pigmentary epithelium of iris
TA epithelium pigmentosum iridis
ANATOMIA. Epiteli situat a la part posterior de
l'iris, les cèl·lules del qual contenen
grànuls de pigment o de melanina.
468 epiteli pigmentari de la retina m
sin. compl. capa pigmentària de la retina f
es capa pigmentada de la retina; epitelio
pigmentario de la retina
en pigmented epithelium of the retina;
pigmented layer of retina
ANATOMIA. Capa externa de la retina que
separa els fotoreceptors de la part
termcat · 28 de 98

coriocapil·lar i de la làmina basal de la
coroide.
469 epiteli posterior de la còrnia m
sin. endoteli corneal m
470 ERG m
veg. electroretinograma m
471 eritròpsia f
es eritropsia
en erythropsia
SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color vermell.
472 esciascòpia f
es esquiascopia
en retinoscopy; skiascopy
TÈCNIQUES. Examen de la refracció ocular.
473 esclera f
veg. escleròtica f
474 escleral adj
veg. escleròtic -a adj
475 esclerèctasi f
es esclerectasia
en sclerectasia
PATOLOGIA. Dilatació patològica d'una zona
de l'escleròtica.
476 esclerectoiridectomia f
sin. compl. operació de Lagrange f
es esclerectoiridectomía; operación de
Lagrange
en Lagrange's operation;
sclerectoiridectomy
TERAPÈUTICA. Resecció de l'escleròtica i de
l'iris per al tractament del glaucoma.
477 esclerectoiridodiàlisi f
es esclerectoiridodiálisis
en sclerectoiridodialysis
TERAPÈUTICA. Operació combinada
d'esclerectomia i iridodiàlisi per al
tractament del glaucoma.
478 esclerectomia f
es esclerectomía
en sclerectomy
TERAPÈUTICA. Resecció d'una porció de
l'escleròtica.
479 escleritis f
sin. compl. esclerotitis f
es escleritis; esclerotitis
en scleritis; sclerotitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica.
480 escleritis anterior f
es escleritis anterior
en anterior scleritis
PATOLOGIA. Escleritis que afecta la part
d'escleròtica situada en el pol anterior de
l'ull.
481 escleritis anular f
es escleritis anular
en annular scleritis
PATOLOGIA. Escleritis en forma d'anell al
voltant del limbe esclerocorneal.
482 escleritis nodular f
es escleritis nodular
en nodular scleritis
PATOLOGIA. Escleritis caracteritzada per
l'aparició de taques cianòtiques que
procedeixen de la coroide visualitzada a
través d'una escleròtica translúcida.
483 escleritis posterior f
es escleritis posterior
en posterior scleritis
PATOLOGIA. Escleritis que afecta la part
d'escleròtica que recobreix la cambra vítria.
484 escleroconjuntival adj
es escleroconjuntival
en scleroconjunctival
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'escleròtica i a la conjuntiva.
485 escleroconjuntivitis f
es escleroconjuntivitis
en scleroconjunctivitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de la
conjuntiva.
486 esclerocoroïditis f
es esclerocoroiditis
en sclerochoroiditis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de la
coroide.
487 escleroftàlmia f
es escleroftalmía
en sclerophthalmia
termcat · 29 de 98

PATOLOGIA. Malformació congènita en què
l'opacitat de l'escleròtica s'estén a la còrnia
i en deixa transparent només el centre.
488 escleroiritis f
es escleroiritis
en scleroiritis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de
l'iris.
489 escleromalàcia f
es escleromalacia
en scleromalacia
PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de
l'escleròtica.
490 escleroqueratitis f
sin. compl. queratoscleritis f
es escleroqueratitis; queratoescleritis
en keratoscleritis; sclerokeratitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de
la còrnia.
491 escleroqueratoiritis f
es escleroqueratoiritis
en sclerokeratoiritis
PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica, de la
còrnia i de l'iris.
492 esclerostomia f
es esclerostomía
en sclerostomy
TERAPÈUTICA. Operació consistent a crear
una obertura a l'escleròtica.
493 escleròtic -a adj
sin. compl. escleral adj
es escleral; esclerótico
en scleral; sclerotic
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'escleròtica.
494 escleròtica f
sin. compl. esclera f
es esclera; esclerótica
en sclera; sclerotic
TA sclera
ANATOMIA. Part posterior de la túnica
fibrosa de l'ull, opaca i resistent, que
proporciona elasticitat i rigidesa a l'ull.
495 esclerotitis f
veg. escleritis f
496 esclerotomia f
es esclerotomía
en sclerotomy
TERAPÈUTICA. Incisió de l'escleròtica.
497 esclerotomia anterior f
es esclerotomía anterior
en anterior sclerotomy
TERAPÈUTICA. Esclerotomia que es realitza a
la zona corresponent a la cambra anterior.
498 esclerotomia posterior f
es esclerotomía posterior
en posterior sclerotomy
TERAPÈUTICA. Esclerotomia que es realitza a
la zona corresponent a la cambra vítria.
499 escorça del cristal·lí f
es corteza del cristalino
en cortex lentis
TA cortex lentis
ANATOMIA. Zona externa del cristal·lí, de
consistència més tova que el nucli del
cristal·lí.
500 escotoma m
es escotoma
en scotoma
SEMIOLOGIA. Àrea del camp visual en què la
visió és nul·la o molt feble.
501 escotoma absolut m
es escotoma absoluto
en absolute scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma en què la visió de la
zona afectada és nul·la.
502 escotoma anular m
es escotoma anular
en annular scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma de forma circular que
envolta el punt de fixació.
503 escotoma de Bjerrum m
es escotoma de Bjerrum
en Bjerrum's scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma de forma semilunar
corresponent a l'àrea de camp visual
contigua a la papil·la del nervi òptic.
504 escotoma de Seidel m
es escotoma de Seidel
termcat · 30 de 98

en Seidel's scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma de forma semilunar
que mig envolta el punt de fixació.
505 escotoma fisiològic m
es escotoma fisiológico
en physiologic scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma situat 15° per fora
del punt de fixació, que correspon a
l'entrada del nervi òptic dins l'ull.
506 escotoma guspirejant m
es escotoma centelleante
en flittering scotoma; scintillating scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma associat a una
sensació de resplendor amb traços
lluminosos.
507 escotoma insular m
es escotoma insular
en insular scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma aïllat envoltat de
camp visual en què la visió és perfecta.
508 escotoma negatiu m
es escotoma negativo
en negative scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma que el pacient no
pot percebre i que només es detecta per
campimetria.
509 escotoma positiu m
es escotoma positivo
en positive scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma que és percebut
subjectivament pel pacient.
510 escotoma relatiu m
es escotoma relativo
en relative scotoma
SEMIOLOGIA. Escotoma en què la visió de la
zona afectada és molt feble.
511 escotomatós -osa adj
es escotomatoso
en scotomatous
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'escotoma.
512 escotòmetre m
es escotómetro
en scotometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar escotomes.
513 escotòmetre de Bjerrum m
veg. campímetre m
514 escotometria f
es escotometría
en scotometry
TÈCNIQUES. Mesurament d'escotomes
mitjançant un escotòmetre.
515 escotopia f
veg. visió escotòpica f
516 escotòpic -a adj
es escotópico
en scotopic
FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'escotopia.
517 esodesviació f
es esodesviación
en esodeviation
SEMIOLOGIA. Desviació convergent dels
eixos visuals amb estímuls visuals o sense.
518 esofòria f
es esoforia
en esophoria
SEMIOLOGIA. Fòria en què un ull es desvia
cap a la línia mediana de la cara.
519 esofòric -a adj
es esofórico
en esophoric
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'esofòria.
520 esotropia f
sin. estrabisme convergent m
sin. compl. estrabisme intern m
es esotropía; estrabismo convergente;
estrabismo interno
en convergent strabismus; esotropia;
internal strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
d'un dels ulls es desvia cap endins.
521 esotròpic -a adj
es esotrópico
en esotropic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'esotropia.
termcat · 31 de 98

522 espai de Fontana m
veg. espai de l'angle iridocorneal m
523 espai de l'angle iridocorneal m
sin. compl. espai de Fontana m; interstici
trabecular esclerocorneal m
es espacio de Fontana; espacio del
ángulo iridocorneal; intersticio trabecular
esclerocorneal
en Fontana's space; space of iridocorneal
angle
TA spatium anguli iridocornealis
ANATOMIA. Cadascuna de les fenedures
endotelials allargades situades al sistema
trabecular de l'angle iridocorneal, que
drenen l'humor aquós des de la cambra
anterior fins al si venós de l'escleròtica.
524 espai de Tenon m
veg. espai episcleral m
525 espai episcleral m
sin. compl. espai de Tenon m; espai
interfascial m
es espacio de Tenon; espacio episcleral;
espacio interfascial
en episcleral space; interfascial space;
Tenon's space
TA spatium episclerale
ANATOMIA; TERAPÈUTICA. Cavitat situada
entre els fulls extern i intern de la beina del
globus ocular.
526 espai interfascial m
veg. espai episcleral m
527 espai intervaginal del nervi òptic m
es espacio intervaginal del nervio óptico
en intervaginal space of optic nerve
TA spatium intervaginale nervi optici
ANATOMIA. Espai subaracnoïdal situat al
voltant del nervi òptic i la fenedura capil·
lar situada entre l'aracnoide i la duramàter.
528 espai zonular m
es espacio zonular
en zonular space
TA spatium zonulare
ANATOMIA. Cadascun dels intersticis plens
d'humor aquós i disposats entre les fibres
zonulars.
529 espasme d'acomodació m
es espasmo de acomodación
en spasm of accommodation
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
contracció violenta unilateral o bilateral del
múscul ciliar.
530 esperó escleral m
es espolón escleral
en scleral spur
ANATOMIA. Relleu intern de l'escleròtica que
contribueix a formar el solc escleral, on
s'insereixen les fibres tendinoses de la
porció longitudinal del múscul ciliar.
531 estafiloma m
es estafiloma
en staphyloma
PATOLOGIA. Prominència de la còrnia o de
l'escleròtica revestida de teixit uveal.
532 estafiloma anterior m
es estafiloma anterior
en anterior staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma situat en el pol
anterior de l'ull.
533 estafiloma anular m
es estafiloma anular
en annular staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma escleral que forma
un anell al voltant de la còrnia.
534 estafiloma ciliar m
es estafiloma ciliar
en ciliary staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat a la
zona corresponent al cos ciliar.
535 estafiloma corneal m
es estafiloma corneal
en corneal staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma produït per una
malformació o una protrusió de la còrnia,
per la qual surt l'iris.
536 estafiloma de Scarpa m
veg. estafiloma posterior m
537 estafiloma equatorial m
es estafiloma ecuatorial
en equatorial staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat en un
sector equidistant dels pols anterior i
posterior del globus ocular i que sovint va
associat a despreniment de retina.
538 estafiloma escleral m
es estafiloma escleral
en scleral staphyloma
PATOLOGIA. Èctasi d'una zona de
l'escleròtica revestida de teixit ureal.
termcat · 32 de 98

539 estafiloma intercalat m
es estafiloma intercalar
en intercalary staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat entre
la inserció del cos ciliar i la base de l'iris.
540 estafiloma posterior m
sin. compl. estafiloma de Scarpa m
es estafiloma de Scarpa; estafiloma
posterior
en posterior staphyloma; Scarpa's
staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat en el
pol posterior de l'ull.
541 estafiloma racemós m
es estafiloma racemoso
en staphyloma racemosum
PATOLOGIA. Estafiloma corneal que
presenta diverses perforacions a la còrnia,
a través de les quals emergeixen petites
porcions de l'iris.
542 estafiloma uveal m
es estafiloma uveal
en uveal staphyloma
PATOLOGIA. Estafiloma produït per una
protrusió de l'úvea a través d'una ferida de
l'escleròtica.
543 estereocampímetre m
es estereocampímetro
en stereocampimeter
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a estudiar els escotomes centrals
unilaterals i els defectes de la zona central
de la retina.
544 estràbic -a adj
es estrábico
en strabismic
SEMIOLOGIA. Afectat d'estrabisme.
Nota: Popularment, guenyo -a i guerxo -a.
545 estràbic -a adj
es estrábico
en strabismic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'estrabisme.
546 estrabisme m
sin. heterotropia f
es estrabismo; heterotropía
en heterotropia; strabismus
SEMIOLOGIA. Defecte visual en què els eixos
visuals no són paral·lels en la posició
primària de la mirada o en què un ull no pot
seguir l'altre en els seus moviments.
Nota: Popularment, guerxesa.
547 estrabisme absolut m
es estrabismo absoluto
en absolute strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix en
totes les distàncies focals dels ulls.
548 estrabisme acomodatiu m
es estrabismo de acomodación
en acommodative strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix en fer
un esforç d'acomodació i que desapareix
en corregir el defecte de refracció ocular.
549 estrabisme alternant m
es estrabismo alternante
en alternating strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què la fixació
d'un objecte es realitza alternativament
amb cada ull.
550 estrabisme bilateral m
es estrabismo bilateral
en bilateral strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que afecta ambdós
ulls.
551 estrabisme cíclic m
es estrabismo cíclico
en cyclic strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme intermitent que
apareix a intervals regulars.
552 estrabisme cinètic m
es estrabismo cinético
en kinetic strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per la
hipertonia d'algun dels músculs oculars.
553 estrabisme concomitant m
es estrabismo concomitante
en concomitant strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el grau de
desviació és el mateix en totes les
direccions de la mirada.
554 estrabisme convergent m
sin. esotropia f
termcat · 33 de 98

555 estrabisme divergent m
sin. exotropia f
sin. compl. estrabisme extern m
es estrabismo divergente; estrabismo
externo; exotropía
en divergent strabismus; exotropia;
external strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
d'un dels ulls es desvia cap enfora.
556 estrabisme extern m
veg. estrabisme divergent m
557 estrabisme intermitent m
es estrabismo intermitente
en intermittent strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix només
a intervals.
558 estrabisme intern m
veg. esotropia f
559 estrabisme latent m
es estrabismo latente
en latent strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que només apareix
quan es tapa un dels ulls.
560 estrabisme mecànic m
es estrabismo mecánico
en mechanical strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per una
pressió externa sobre el globus ocular.
561 estrabisme no concomitant m
es estrabismo inconcomitante; estrabismo
no concomitante
en nonconcomitant strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el grau de
desviació varia segons la direcció de la
mirada.
562 estrabisme paralític m
es estrabismo paralítico
en paralytic strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per la
paràlisi d'un dels músculs oculars.
563 estrabisme unilateral m
es estrabismo unilateral
en unilateral strabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme que només afecta
un dels ulls.
564 estrabismòmetre m
veg. estrabòmetre m
565 estrabòmetre m
sin. compl. estrabismòmetre m
es estrabismómetro; estrabómetro
en strabismometer; strabometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar l'angle d'estrabisme.
566 estrabometria f
es estrabometría
en strabometry
TÈCNIQUES. Mesurament de l'angle
d'estrabisme mitjançant un estrabòmetre.
567 estrabotomia f
es estrabotomía
en strabotomy
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
tractar l'estrabisme i que consisteix a
desplaçar un dels músculs oculars un cop
se n'ha seccionat el tendó.
568 estroma corneal m
sin. substància pròpia de la còrnia f
es estroma corneal; sustancia propia de la
córnea
en proper substance of cornea; stroma of
cornea
TA substantia propria corneae
ANATOMIA. Estructura principal de la còrnia,
dura i transparent, situada entre la làmina
limitant anterior i la làmina limitant
posterior.
569 estroma de l'iris m
es estroma del iris
en stroma of iris
TA stroma iridis
ANATOMIA. Estructura bàsica de l'iris,
vascularitzada, que conté cèl·lules
conjuntives pigmentàries.
570 estroma vitri m
es estroma vítreo
en vitreous stroma
TA stroma vitreum
ANATOMIA. Estructura del cos vitri formada
per fibres fines i riques en àcid hialurònic,
que estan més condensades a la
superfície.
571 eutiscopi m
es eutiscopio
en euthyscope
termcat · 34 de 98

APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi amb
el qual la fixació excèntrica pot ser il·
luminada intensament mentre que la fòvea
central és protegida per un disc opac situat
al centre del feix lluminós.
572 evisceració f
es evisceración
en evisceration
TERAPÈUTICA. Operació en què, després
d'extirpar la còrnia, s'extirpa el contingut
del globus ocular tot conservant intacta
l'escleròtica.
573 excavació de la papil·la f
sin. excavació del disc f
es excavación de la papila; excavación del
disco
en excavation of optic disk
TA excavatio disci; excavatio papillae
ANATOMIA. Depressió situada al centre de la
papil·la del nervi òptic, per on passen els
troncs de l'artèria i la vena centrals de la
retina.
574 excavació del disc f
sin. excavació de la papil·la f
575 exciclofòria f
sin. compl. ciclofòria positiva f
es cicloforia positiva; excicloforia
en excyclophoria; positive cyclophoria
SEMIOLOGIA. Ciclofòria en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia
cap a la regió temporal.
576 exciclotropia f
sin. compl. ciclotropia positiva f
es ciclotropía positiva; exciclotropía
en excyclotropia; positive excyclotropia
SEMIOLOGIA. Ciclotropia en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia
cap a la regió temporal.
577 exofòria f
es exoforia
en exophoria
SEMIOLOGIA. Fòria en què hi ha una
desviació latent de l'eix visual cap enfora.
578 exoftàlmia f
es exoftalmos; exoftamía
en exophthalmos
PATOLOGIA. Protrusió anormal d'un o
d'ambdós globus oculars.
579 exoftàlmia maligna f
es exoftalmos maligno
en malignant exophthalmos
PATOLOGIA. Exoftàlmia greu que va
acompanyada d'oftalmoplegia, conjuntivitis,
hemorràgia i edema palpebrals, úlceres de
la còrnia, etc.
580 exoftàlmia pulsativa f
es exoftalmos pulsátil
en pulsating exophthalmos
PATOLOGIA. Exoftàlmia que va
acompanyada de pulsacions visibles i
perceptibles pel tacte, de fremiments i de
bufs.
581 exoftàlmic -a adj
es exoftálmico
en exophthalmic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'exoftàlmia.
582 exoftalmòmetre m
es exoftalmómetro
en exophthalmometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar l'exoftàlmia.
583 exoftalmometria f
es exoftalmometría
en exophthalmometry
TÈCNIQUES. Mesurament de l'exoftàlmia
mitjançant un exoftalmòmetre.
584 exotropia f
sin. estrabisme divergent m
585 expansió del múscul recte lateral f
es expansión del músculo recto lateral
en lacertus musculi rectis lateralis
TA lacertus musculi rectis lateralis
ANATOMIA. Aleta tendinosa del múscul recte
lateral.
586 extorsió f
es extorsión
en extorsion
SEMIOLOGIA. Desviació de l'eix vertical de
l'ull cap enfora.
587 facitis f
sin. compl. cristal·litis f; faquitis f
es cristalitis; faquitis
en phakitis
PATOLOGIA. Inflamació del cristal·lí.
termcat · 35 de 98

588 facocele f
es facocele
en phacocele
PATOLOGIA. Hèrnia del cristal·lí.
589 facocistectomia f
veg. capsulectomia f
590 facocistitis f
veg. capsulitis f
591 facoemulsificació f
es facoemulsificación
en phacoemulsification
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
l'extracció del cristal·lí mitjançant la seva
fragmentació per ultrasons i ulterior
aspiració.
592 facoglaucoma m
es facoglaucoma
en phacoglaucoma
PATOLOGIA. Conjunt d'alteracions
patològiques del cristal·lí produïdes pel
glaucoma.
593 facòlisi f
es facólisis
en phacolysis
TERAPÈUTICA. Operació consistent en la
trituració i l'extracció subsegüent del cristal
·lí.
594 facoma m
es facoma
en phacoma
PATOLOGIA. Tumor petit de la retina que pot
aparèixer en casos d'esclerosi tuberosa.
595 facomalàcia f
es facomalacia
en phacomalacia
PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu del
cristal·lí.
596 facòmetre m
es facómetro
en phacometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument per a
mesurar el poder refractiu del cristal·lí.
597 facoscòpia f
es facoscopia
en phacoscopy
TÈCNIQUES. Exploració del cristal·lí i dels
canvis que s'hi produeixen durant
l'acomodació.
598 faquitis f
veg. facitis f
599 fàscia muscular f
es fascia muscular
en muscular fascia
TA fascia muscularis
ANATOMIA. Cadascun dels embolcalls de la
beina del globus ocular que es dirigeixen
cap als tendons i els ventres musculars
dels músculs extrínsecs de l'ull.
600 fenedura esfenoïdal f
veg. fissura orbitària superior f
601 fenedura esfenomaxil·lar f
veg. fissura orbitària inferior f
602 fenedura palpebral f
es hendidura palpebral
en palpebral fissure
TA rima palpebrarum
ANATOMIA. Fenedura limitada per les vores
lliures de les parpelles.
603 fibra circular del múscul ciliar f
sin. compl. múscul de Müller-Rouget m;
porció circular del múscul ciliar f
es fibra circular del músculo ciliar; músculo
de Müller-Rouget; porción circular del
músculo ciliar
en circular fiber of ciliary muscle; Müller's
fiber
TA fibra circularis
ANATOMIA. Cadascuna de les fibres
musculars anulars situades internament a
les fibres longitudinals del múscul ciliar.
604 fibra del cristal·lí f
es fibra del cristalino
en fiber of lens
TA fibra lentis
ANATOMIA. Cadascuna de les fibres de
secció hexagonal que formen la substància
acel·lular del cristal·lí.
605 fibra longitudinal del múscul ciliar f
sin. compl. múscul de Brücke m; porció
longitudinal del múscul ciliar f
es fibra longitudinal del músculo ciliar;
músculo de Brücke; porción longitudinal del
músculo ciliar
en Brücke's fiber; longitudinal fiber of ciliary
muscle
termcat · 36 de 98

TA fibra longitudinalis; fibra meridionalis
ANATOMIA. Cadascuna de les fibres
longitudinals les fibres tendinoses de les
quals s'insereixen a l'esperó escleral i al
septe escleral, i donen lloc a la trabècula
esclerocorneal.
606 fibra zonular f
es fibra zonular
en zonular fiber
TA fibra zonularis
ANATOMIA. Cadascuna de les fibres que
subjecten la càpsula del cristal·lí al cos
ciliar.
607 fibroplàsia retrolenticular f
veg. retinopatia dels prematurs f
608 fissura orbitària inferior f
sin. compl. fenedura esfenomaxil·lar f
es fisura orbitaria inferior; hendidura
esfenomaxilar
en inferior orbital fissure; sphenomaxillary
fissure
TA fissura orbitalis inferior
ANATOMIA. Fissura situada entre l'ala major
de l'esfenoide i la cara orbitària del maxil·
lar.
609 fissura orbitària superior f
sin. compl. fenedura esfenoïdal f
es fisura orbitaria superior; hendidura
esfenoidal
en sphenoidal fissure; superior orbital
fissure
TA fissura orbitalis superior
ANATOMIA. Fissura situada entre les ales
major i menor de l'esfenoide.
610 fixació f
es fijación; foveación
en fixation
FISIOLOGIA. Posició de la mirada en què la
imatge visual de l'objecte es projecta
directament a la fòvea central.
611 fixació excèntrica f
es fijación excéntrica
en eccentric fixation
SEMIOLOGIA. Fixació monocular en què l'eix
visual s'estén des de l'objecte fins a una
àrea retinal situada fora de la fòvea central
i que és una conseqüència de l'estrabisme.
612 flictènula f
es flicténula
en phlyctenula
PATOLOGIA. Nòdul petit ulcerat de la còrnia
o de la conjuntiva.
613 flictenulosi f
es flictenulosis
en phlyctenulosis
PATOLOGIA. Afecció de la còrnia i de la
conjuntiva caracteritzada per la formació de
flictènules.
614 fons de l'ull m
es fondo del ojo
en fundus of eye
ANATOMIA. Part posterior del globus ocular,
especialment la superfície interna revestida
per la retina.
615 forat etmoïdal anterior m
es agujero etmoidal anterior
en anterior ethmoidal foramen
TA foramen ethmoidale anterius
ANATOMIA. Orifici situat a la cara anterior de
la paret medial de l'òrbita.
616 forat etmoïdal posterior m
es agujero etmoidal posterior
en posterior ethmoidal foramen
TA foramen ethmoidale posterius
ANATOMIA. Orifici situat a la cara posterior de
la paret medial de l'òrbita.
617 forat òptic m
veg. conducte òptic m
618 fòria f
es foria
en phoria
SEMIOLOGIA. Tendència a desviar els ulls
durant la fixació binocular a causa de la
manca d'estímuls de fusió binocular
adequats.
619 foriascopi m
es foriascopio
en phoriascope
TERAPÈUTICA. Instrument compost de
diversos prismes destinat a l'ensinistrament
ortòptic.
620 fòrnix conjuntival inferior m
es fondo del saco conjuntival inferior; fórnix
conjuntival inferior
en inferior conjunctival fornix
TA fornix conjunctivae inferior
ANATOMIA. Punt de reflexió de la part inferior
de la conjuntiva palpebral situat a la
conjuntiva bulbar.
termcat · 37 de 98

621 fòrnix conjuntival superior m
es fondo del saco conjuntival superior;
fórnix conjuntival superior
en superior conjunctival fornix
TA fornix conjunctivae superior
ANATOMIA. Punt de reflexió de la part
superior de la conjuntiva palpebral situat a
la conjuntiva bulbar.
622 fosfè m
es fosfeno
en phosphene
SEMIOLOGIA. Sensació visual subjectiva que
apareix amb els ulls tancats i en absència
de llum visible.
623 fossa del sac lacrimal f
es fosa del saco lagrimal
en fossa sacci lacrimalis
TA fossa sacci lacrimalis
ANATOMIA. Depressió àmplia situada a
l'origen del conducte nasolacrimal.
624 fossa hialoïdal f
sin. compl. fossa patel·lar f
es fosa hialoidea; fosa patelar
en hyaloid fossa; patellar fossa
TA fossa hyaloidea
ANATOMIA. Depressió de la cara anterior del
cos vitri en la qual s'allotja el cristal·lí.
625 fossa patel·lar f
veg. fossa hialoïdal f
626 fotofòbia f
es fotofobia
en photophobia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
intolerància visual anormal a la llum.
627 fotopia f
veg. visió fotòpica f
628 fotòpic -a adj
es fotópico
en photopic
FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la visió
fotòpica.
629 fotòpsia f
es fotopsia
en photopsia
SEMIOLOGIA. Conjunt de sensacions visuals
la causa de les quals no és una excitació
lluminosa de la retina sinó alguna
pertorbació orgànica o funcional de les vies
o dels centres òptics.
630 fotoreceptor m
es fotorreceptor
en photoreceptor
ANATOMIA. Cèl·lula sensorial de la retina
que rep els estímuls lluminosos i els
transforma en impulsos nerviosos.
631 fotoreceptor -a adj
es fotorreceptor
en photoreceptor
FISIOLOGIA. Dit de l'òrgan o l'estructura que
és capaç de copsar la llum.
632 fototraumatisme m
es fototraumatismo
en phototrauma
PATOLOGIA. Traumatisme produït per la llum
situat a la retina.
633 fototraumatisme macular m
es fototraumatismo macular
en macular phototrauma
PATOLOGIA. Traumatisme produït per la llum
situat a la màcula lútia.
634 fòvea central f
es fóvea central
en central fovea
TA fovea centralis
ANATOMIA. Depressió petita del centre de la
màcula lútia, que és la zona de més
agudesa visual.
635 fovèola f
es foveola
en foveola
TA foveola
ANATOMIA. Zona situada al centre de la
fòvea central i que n'és la part més prima.
636 fusió binocular f
es fusión binocular
en binocular fusion
FISIOLOGIA. Unió en una de sola de les
imatges d'un mateix objecte formades en
cadascun dels ulls.
637 gangli ciliar m
sin. compl. gangli oftàlmic m
es ganglio ciliar; ganglio oftálmico
en ciliary ganglion; ophthalmic ganglion
termcat · 38 de 98

TA ganglion ciliare
ANATOMIA. Gangli parasimpàtic situat
darrere el globus ocular, a la paret lateral
del nervi òptic, que rep les branques
aferents provinents del plexe pericarotidi
del si cavernós, del nervi nasal i del nervi
del múscul oblic menor.
638 gangli de Gasser m
veg. gangli trigeminal m
639 gangli limfàtic parotidi superficial m
es nódulo linfático parotídeo superficial
en superficial parotid lymph node
TA nodus lymphaticus parotideus
superficialis
ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats sota la fàscia parotídia.
640 gangli limfàtic preauricular m
es nódulo linfático preauricular
en preauricular lymph node
TA nodus lymphaticus pre-auricularis
ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats per sobre del trague.
641 gangli limfàtic submandibular m
es nódulo linfático submandibular
en submandibular lymph node
TA nodus lymphaticus submandibularis
ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats entre la mandíbula i la glàndula
submandibular.
642 gangli oftàlmic m
veg. gangli ciliar m
643 gangli semilunar m
veg. gangli trigeminal m
644 gangli trigeminal m
sin. compl. gangli de Gasser m; gangli
semilunar m
es ganglio de Gasser; ganglio semilunar;
ganglio trigeminal
en Gasser's ganglion; semilunar ganglion;
trigeminal ganglion
TA ganglion trigeminale
ANATOMIA. Gangli situat en una depressió
òssia de la paret superior del penyal, que
té forma semilunar i que rep l'arrel
sensitiva plexiforme del nervi trigemin i
l'arrel motora del mateix nervi.
645 gerontòxon m
sin. arc senil m
646 glàndula ciliar f
sin. compl. glàndula de Moll f
es glándula ciliar; glándula de Moll
en ciliary gland; Moll's gland
TA glandula ciliaris
ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
sudorípares, el desenvolupament de les
quals s'ha aturat, situades a la part
gruixuda de les parpelles i que s'obren
enmig de les pestanyes.
647 glàndula conjuntival f
es glándula conjuntival
en conjunctival gland
TA glandula conjunctivalis
ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
petites disperses al llarg de la conjuntiva.
648 glàndula de Meibom f
veg. glàndula tarsal f
649 glàndula de Moll f
veg. glàndula ciliar f
650 glàndula de Zeis f
veg. glàndula sebàcia conjuntival f
651 glàndula lacrimal f
es glándula lagrimal
en lacrimal gland
TA glandula lacrimalis
ANATOMIA. Glàndula tubular composta
situada a la part superior i externa de
l'òrbita, que s'obre per un cert nombre de
canalicles excretors al fòrnix conjuntival
superior i que té per funció la secreció de
llàgrimes.
652 glàndula lacrimal accessòria f
es glándula lagrimal accesoria
en accessory lacrimal gland
TA glandula lacrimalis accessoria
ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
lacrimals addicionals disperses prop del
fòrnix conjuntival superior.
653 glàndula sebàcia conjuntival f
sin. compl. glàndula de Zeis f
es glándula de Zeis; glándula sebácea
conjuntival
en gland of Zeis; sebaceous gland of
conjunctiva
TA glandula sebacea conjunctivalis
ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
petites que secreten sèu i que
desemboquen als fol·licles de les
pestanyes.
654 glàndula tarsal f
sin. compl. glàndula de Meibom f
es glándula de Meibomio; glándula tarsal
en meibomian gland; tarsal gland
termcat · 39 de 98

TA glandula tarsalis
ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
sebàcies situades entre els cartílags del
tars i la conjuntiva palpebral, que
produeixen una secreció especial que, en
assecar-se, forma les lleganyes.
655 glaucoma m
es glaucoma
en glaucoma
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'augment de la pressió intraocular que
provoca l'enduriment del globus ocular,
l'atròfia del nervi òptic i alteracions al camp
visual.
656 glaucoma absolut m
es glaucoma absoluto
en absolute glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma caracteritzat per un
gran enduriment del globus ocular que
provoca ceguetat total.
657 glaucoma afàcic m
es glaucoma afáquico
en aphakic glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma que apareix després
de l'extracció del cristal·lí, generalment
com una seqüela de la intervenció
quirúrgica.
658 glaucoma agut m
es glaucoma agudo
en acute glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma en què la pressió
intraocular augmenta bruscament.
659 glaucoma auricular m
es glaucoma auricular
en auricular glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma associat a un
augment de la pressió de l'aire que hi ha
dins l'orella mitjana.
660 glaucoma congènit m
es glaucoma congénito
en congenital glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma generalment bilateral
produït per una malformació de la zona de
reabsorció de l'humor aquós i que es
manifesta habitualment durant el primer
any de vida.
661 glaucoma d'angle ample m
veg. glaucoma d'angle obert m
662 glaucoma d'angle estret m
veg. glaucoma d'angle tancat m
663 glaucoma d'angle obert m
sin. compl. glaucoma d'angle ample m;
glaucoma simple m
es glaucoma de ángulo abierto; glaucoma
de ángulo amplio; glaucoma simple
en open-angle glaucoma; simple
glaucoma; wide-angle glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma primari en què l'angle
de la cambra anterior, tot i romandre obert,
no permet la filtració normal de l'humor
aquós a causa d'una pèrdua gradual de
permeabilitat dels teixits.
664 glaucoma d'angle tancat m
sin. compl. glaucoma d'angle estret m
es glaucoma de ángulo cerrado; glaucoma
de ángulo estrecho
en angle-closure glaucoma; closed-angle
glaucoma; narrow-angle glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma primari i agut en què
la cambra anterior és poc profunda i l'iris,
unit a la còrnia, dibuixa un angle tancat de
manera que la reabsorció de l'humor aquós
és impossible.
665 glaucoma enzímic m
es glaucoma enzimático
en enzyme glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma transitori que apareix
en el postoperatori de malalts intervinguts
de cataractes, amb els quals s'ha emprat
tripsina per tal de produir la lisi de la zònula
ciliar.
666 glaucoma hemorràgic m
es glaucoma hemorrágico
en hemorrhagic glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma produït per una
hemorràgia retinal.
667 glaucoma inflamatori m
es glaucoma inflamatorio
en inflammatory glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma secundari produït per
un procés inflamatori de l'ull.
668 glaucoma lenticular m
es glaucoma lenticular
en lenticular glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma que apareix
acompanyat de dislocació congènita o
traumàtica del cristal·lí.
669 glaucoma maligne m
veg. glaucoma per blocatge vitri m
termcat · 40 de 98

670 glaucoma maligne m
es glaucoma maligno
en malignant glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma que progressa
ràpidament malgrat haver-hi fet tot tipus de
tractaments.
671 glaucoma neovascular m
es glaucoma neovascular
en neovascular glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma secundari produït
per un augment de la vascularització a
l'angle iridocorneal.
672 glaucoma per blocatge aeri m
es glaucoma por bloqueo de aire
en air-block glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma postoperatori produït
pel blocatge de la filtració de l'humor
aquós en entrar aire darrere l'iris a través
de l'obertura pupil·lar o d'una iridectomia
perifèrica.
673 glaucoma per blocatge vitri m
sin. compl. glaucoma maligne m
es glaucoma maligno; glaucoma por
bloqueo vítreo
en vitreous-block glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma postoperatori en què
l'humor aquós no pot passar a la cambra
anterior i provoca el desplaçament cap
endavant del cos vitri i de l'iris.
674 glaucoma pigmentari m
es glaucoma pigmentario
en pigmentary glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma d'angle obert
associat a l'acumulació anormal de
pigment a la trabècula esclerocorneal.
675 glaucoma primari m
es glaucoma primario
en primary glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma que es produeix
sense que hi hagi cap malaltia prèvia de
l'ull.
676 glaucoma secundari m
es glaucoma secundario
en secondary glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma que es produeix a
conseqüència d'una altra malaltia de l'ull.
677 glaucoma simple m
veg. glaucoma d'angle obert m
678 glaucoma traumàtic m
es glaucoma traumático
en traumatic glaucoma
PATOLOGIA. Glaucoma produït per un
traumatisme de l'ull.
679 glaucomatós -osa adj
es glaucomatoso
en glaucomatous
PATOLOGIA. Afectat de glaucoma.
680 glaucomatós -osa adj
es glaucomatoso
en glaucomatous
PATOLOGIA. De la natura del glaucoma.
681 glaucosi f
es glaucosis
en glaucosis
SEMIOLOGIA. Ceguetat produïda per un
glaucoma.
682 glioma òptic m
es glioma óptico
en optic glioma
PATOLOGIA. Glioma que apareix a la via
òptica.
683 globus ocular m
sin. ull m
es globo ocular; ojo
en eye; eyeball
TA bulbus oculi; oculus
ANATOMIA. Òrgan receptor bilateral del
sistema visual que rep les imatges de
l'exterior i les transmet al cervell a través de
la via òptica.
684 gonioscopi m
es gonioscopio
en gonioscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a explorar l'angle iridocorneal.
685 gonioscòpia f
es gonioscopia
en gonioscopy
TÈCNIQUES. Exploració de l'angle
iridocorneal mitjançant un gonioscopi.
686 goniosinèquia f
sin. sinèquia anterior f
es goniosinequia; sinequia anterior
termcat · 41 de 98

en anterior synechia; goniosynechia
PATOLOGIA. Sinèquia entre l'iris i la còrnia,
just a l'angle de la cambra anterior.
687 goniotomia f
sin. compl. operació de Barkan f
es goniotomía; operación de Barkan
en Barkan's operation; goniotomy
TERAPÈUTICA. Operació consistent a
seccionar les fibres de la trabècula
esclerocorneal.
688 halo glaucomatós m
es halo glaucomatoso
en glaucomatous halo
PATOLOGIA. Cercle blanc groguenc que
envolta la papil·la del nervi òptic quan ha
tingut lloc, a causa d'un glaucoma, una
atròfia important de la coroide.
689 halo senil m
es halo senil
en senile halo
PATOLOGIA. Cercle d'amplada variable que
envolta la papil·la del nervi òptic, degut a
l'atròfia senil de l'epiteli pigmentari de la
coroide.
690 haploscopi m
es haploscopio
en haploscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a l'examen dels eixos visuals, en què
cada ull capta per separat sengles imatges
que han de ser integrades en una de sola.
691 hematocòrnia f
sin. compl. queratohèmia f
es hematocórnea; queratohemia
en keratohemia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de dipòsits de sang a la còrnia.
692 hemeralopia f
sin. compl. ceguetat diürna f
es ceguera diurna; hemeralopía
en day blindness; hemeralopia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual durant el
dia o amb molta claror.
Nota: Usat generalment, d'una manera errònia,
amb el significat de nictalopia.
693 hemianopia f
sin. hemianòpsia f
es hemianopía; hemianopsia
en hemianopia; hemianopsia
SEMIOLOGIA. Visió deficient o ceguetat en
una meitat del camp visual com a
conseqüència d'una lesió de les vies
nervioses.
694 hemianòpsia f
sin. hemianopia f
695 hemianòpsia absoluta f
es hemianopsia absoluta
en absolute hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia en què la
ceguetat de la part afectada és total.
696 hemianòpsia altitudinal f
veg. hemianòpsia horitzontal f
697 hemianòpsia binasal f
es hemianopsia binasal
en binasal hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia heterònima que
afecta la meitat nasal del camp visual de
cada ull.
698 hemianòpsia bitemporal f
es hemianopsia bitemporal
en bitemporal hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia heterònima que
afecta la meitat temporal del camp visual
de cada ull.
699 hemianòpsia còngrua f
es hemianopsia congruente
en congruous hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia homònima en
què els defectes dels camps visuals
d'ambdós ulls tenen una simetria total.
700 hemianòpsia encreuada f
veg. hemianòpsia heterònima f
701 hemianòpsia equilateral f
veg. hemianòpsia homònima f
702 hemianòpsia heterònima f
sin. compl. hemianòpsia encreuada f
es hemianopsia cruzada; hemianopsia
heterónima
en heteronymous hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat nasal o temporal del camp visual de
cada ull.
703 hemianòpsia homònima f
sin. compl. hemianòpsia equilateral f
termcat · 42 de 98

es hemianopsia equilateral; hemianopsia
homónima
en homonymous hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta les
dues meitats simètriques del camp visual
d'ambdós ulls.
704 hemianòpsia horitzontal f
sin. compl. hemianòpsia altitudinal f
es hemianopsia altitudinal; hemianopsia
horizontal
en altitudinal hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat superior o la meitat inferior del
camp visual.
705 hemianòpsia incompleta f
es hemianopsia incompleta
en incomplete hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta
menys de la meitat del camp visual.
706 hemianòpsia incòngrua f
es hemianopsia incongruente
en incongruous hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia homònima en
què els defectes dels camps visuals
difereixen en extensió, en intensitat o en
altres aspectes.
707 hemianòpsia lateral f
veg. hemianòpsia vertical f
708 hemianòpsia nasal f
es hemianopsia nasal
en nasal hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat nasal del camp visual.
709 hemianòpsia quadràntica f
veg. quadrantanopia f
710 hemianòpsia relativa f
es hemianopsia relativa
en relative hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia en què la
ceguetat de la part afectada no és
completa.
711 hemianòpsia temporal f
es hemianopsia temporal
en temporal hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat temporal del camp visual.
712 hemianòpsia unilateral f
sin. compl. hemianòpsia uniocular f
es hemianopsia unilateral; hemianopsia
uniocular
en unilateral hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat del camp visual d'un sol ull.
713 hemianòpsia uniocular f
veg. hemianòpsia unilateral f
714 hemianòpsia vertical f
sin. compl. hemianòpsia lateral f
es hemianopsia lateral; hemianopsia
vertical
en lateral hemianopia
SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat lateral del camp visual.
715 hemoftàlmia f
es hemoftalmía
en hemophthalmia
FISIOLOGIA. Embassament de sang a
l'interior del globus ocular.
716 hèrnia de l'iris f
sin. compl. iridenclisi f; iridocele f
es hernia del iris; iridencleisis; iridocele
en hernia of the iris; iridencleisis; iridocele
PATOLOGIA. Protrusió d'una porció de l'iris a
través d'una perforació espontània o
traumàtica.
717 herpes corneal m
es herpes corneal
en herpes corneae
PATOLOGIA. Inflamació o úlcera de la còrnia
produïda per herpes.
718 herpes zòster oftàlmic m
es herpes zoster oftálmico
en herpes zoster ophthalmicus
PATOLOGIA. Herpes zòster que afecta la
branca oftàlmica del nervi trigemin.
719 heterotropia f
sin. estrabisme m
720 hialitis f
sin. compl. hialoïditis f
es hialitis; hialoiditis
en hyalitis; hyaloiditis
PATOLOGIA. Inflamació del cos vitri.
721 hialoïditis f
veg. hialitis f
termcat · 43 de 98

722 hialosi f
es hialosis
en hyalosis
PATOLOGIA. Trastorn degeneratiu del cos
vitri.
723 hialosi asteroide f
es hialosis asteroide
en hyalosis asteroide
PATOLOGIA. Hialosi generalment unilateral
caracteritzada per la formació d'unes
petites concrecions estrellades, riques en
calci, al cos vitri i que apareix generalment
en persones majors de cinquanta anys.
724 hidroftàlmia f
veg. buftàlmia f
725 hipema m
es hipema; hipemia
en hyphema; hyphemia
PATOLOGIA. Embassament de sang situat a
la cambra anterior.
726 hiperfòria f
es hiperforia
en hyperphoria
SEMIOLOGIA. Fòria en què l'eix visual d'un
ull s'eleva respecte al de l'altre, cosa que
desapareix durant la visió binocular.
727 hipermetrop adj
es hipermétrope
en hypermetrope
SEMIOLOGIA. Afectat d'hipermetropia.
728 hipermetropia f
sin. hiperopia f
es hipermetropía; hiperopía
en hypermetropia; hyperopia
SEMIOLOGIA. Trastorn de la refracció ocular
en què els raigs lluminosos paral·lels
convergeixen més enllà de la retina, que
impedeix de veure amb claredat els
objectes situats prop de l'ull.
729 hipermetropia absoluta f
es hipermetropía absoluta
en absolute hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia que no pot ser
corregida fent un esforç d'acomodació.
730 hipermetropia axial f
es hipermetropía axil
en axial hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia deguda a
l'escurçament de l'eix anteroposterior de
l'ull.
731 hipermetropia de curvatura f
es hipermetropía de curvatura
en curvature hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia deguda a una
convexitat insuficient de les superfícies de
refracció ocular.
732 hipermetropia facultativa f
sin. hipermetropia relativa f
es hipermetropía facultativa; hipermetropía
relativa
en facultative hyperopia; relative hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia que el pacient
pot compensar fent un esforç
d'acomodació.
733 hipermetropia latent f
es hipermetropía latente
en latent hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia que és corregida
pel to fisiològic del múscul ciliar i que es
manifesta en paralitzar-lo per l'acció d'un
fàrmac.
734 hipermetropia manifesta f
es hipermetropía manifiesta
en manifest hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia que només pot
ser corregida amb l'ús de lents
convergents.
735 hipermetropia relativa f
sin. hipermetropia facultativa f
736 hipermetropia total f
es hipermetropía total
en total hyperopia
SEMIOLOGIA. Hipermetropia que és el
resultat de la suma de la hipermetropia
manifesta i la hipermetropia latent.
737 hipermetròpic -a adj
es hipermetrópico
en hipermetropic
SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
hipermetropia.
738 hiperopia f
sin. hipermetropia f
termcat · 44 de 98

739 hipertelorisme ocular m
es hipertelorismo ocular
en ocular hypertelorism
PATOLOGIA. Estat patològic caracteritzat per
un augment de la distància entre les dues
òrbites, sovint amb associació de disostosi
clidocranial o craniofacial i possible
deficiència mental.
740 hipertropia f
es hipertropía
en hypertropia
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
es desvia permanentment cap amunt.
741 hipofòria f
es hipoforia
en hypophoria
SEMIOLOGIA. Fòria en què l'eix visual d'un
ull descendeix respecte al de l'altre.
742 hipopi m
es hipopión
en hypopyon
PATOLOGIA. Embassament de pus situat a
la cambra anterior.
743 hiposfagma f
es hiposfagma
en hyposphagma
PATOLOGIA. Hemorràgia subconjuntival que
provoca envermelliment ocular intern.
744 hipotonia ocular f
es hipotonía ocular
en hypotonia oculi
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la disminució de la pressió intraocular.
745 hipotropia f
es hipotropía
en hypotropia
SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
es desvia permanentment cap avall.
746 hippus m
sin. compl. atetosi pupil·lar f
es atetosis pupilar; hippus
en hippus; pupillary athetosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'alternança de contraccions i dilatacions
de la pupil·la que es produeix de forma
rítmica independentment dels canvis en la
il·luminació o en la fixació dels ulls.
747 horòpter m
es horóptero
en horopter
FISIOLOGIA. Recta que passa pel punt
d'intersecció dels dos eixos visuals paral·
lelament a la recta que passa pels centres
dels ulls de l'observador.
748 humor aquós m
es humor acuoso
en aqueous humor
TA humor aquosus
ANATOMIA. Líquid incolor i transparent que
ocupa les cambres anterior i posterior.
749 humor vitri m
es humor vítreo
en vitreous humor
TA humor vitreus
ANATOMIA. Substància gelatinosa i viscosa
del cos vitri, envoltada per la membrana
vítria i dividida en nombrosos segments per
un sistema d'intersticis o fenedures.
750 inciclofòria f
sin. compl. ciclofòria negativa f
es cicloforia negativa; incicloforia
en incyclophoria; negative cyclophoria
SEMIOLOGIA. Ciclofòria en què el pol superior
de l'eix vertical de l'ull es desvia cap a la
línia mediana de la cara.
751 inciclotropia f
sin. compl. ciclotropia negativa f
es ciclotropía negativa; inciclotropía
en incyclotropia; negative cyclotropia
SEMIOLOGIA. Ciclotropia en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia
cap a la línia mediana de la cara.
752 infraorbitari -ària adj
es infraorbitario
en infraorbital
CONCEPTES GENERALS. Situat sota l'òrbita.
753 interstici trabecular esclerocorneal
m
veg. espai de l'angle iridocorneal m
754 intorsió f
es intorsión
en intorsion
SEMIOLOGIA. Desviació de l'eix vertical de
l'ull cap a la línia mediana de la cara.
termcat · 45 de 98

755 iridectomia f
sin. compl. corectomia f
es corectomía; iridectomía
en corectomy; iridectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'un segment de l'iris.
756 iridectomia estenopeica f
es iridectomía estenopeica
en stenopeic iridectomy
TERAPÈUTICA. Iridectomia en què es
conserva el múscul esfínter de la pupil·la.
757 iridectomia òptica f
es iridectomía óptica
en optic iridectomy; optical iridectomy
TERAPÈUTICA. Iridectomia que té per objecte
crear una nova pupil·la per tal de millorar
la visió.
758 iridectomia perifèrica f
es iridectomía periférica
en peripheral iridectomy
TERAPÈUTICA. Iridectomia que es practica
prop de la inserció perifèrica de l'iris.
759 iridectomia sectorial f
es iridectomía de sector
en sector iridectomy
TERAPÈUTICA. Iridectomia que comprèn un
sector que s'estén des de la pupil·la fins
a la inserció perifèrica de l'iris.
760 iridectropi m
es iridectropión
en iridectropium
PATOLOGIA. Eversió de les vores de l'iris
cap enfora.
761 iridèmia f
es iridemia
en iridemia
PATOLOGIA. Congestió de l'iris.
762 iridenclisi f
veg. hèrnia de l'iris f
763 iridenclisi f
es iridencleisis
en iridencleisis
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
crear una nova pupil·la mitjançant la
fixació d'un fragment desprès de la
perifèria de l'iris.
764 iridentropi m
es iridentropión
en iridentropium
PATOLOGIA. Inversió de les vores de l'iris cap
enfora.
765 iriderèmia f
veg. anirídia f
766 iridià -ana adj
es irídico
en iridic
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'iris.
767 iridització f
es iridización
en iridization
SEMIOLOGIA. Símptoma precoç del glaucoma
evolutiu que consisteix a veure els objectes
voltats d'un halo irisat.
768 iridocapsulitis f
sin. compl. iridoperifacitis f
es iridocapsulitis; iridoperifaquitis
en iridocapsulitis; iridoperiphakitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la
càpsula del cristal·lí.
769 iridocele f
veg. hèrnia de l'iris f
770 iridociclectomia f
es iridociclectomía
en iridocyclectomy
TERAPÈUTICA. Extirpació d'una part de l'iris i
del cos ciliar.
771 iridociclitis f
sin. compl. uveïtis anterior f
es iridociclitis; uveítis anterior
en anterior uveitis; iridocyclitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i del cos ciliar.
772 iridociclocoroïditis f
veg. panuveïtis f
773 iridocinesi f
es iridocinesia; iridocinesis
en iridokinesis
FISIOLOGIA. Motilitat de l'iris, que produeix la
seva contracció i relaxació.
termcat · 46 de 98

774 iridocoloboma m
veg. coloboma de l'iris m
775 iridocorneosclerectomia f
es iridocorneosclerectomía
en iridocorneosclerectomy
TERAPÈUTICA. Resecció d'una part de l'iris,
de la còrnia i de l'escleròtica per al
tractament del glaucoma.
776 iridocoroïditis f
sin. coroidoiritis f
777 iridodiagnòstic m
es iridodiagnóstico
en iridodiagnosis
TÈCNIQUES. Mètode de diagnòstic de les
malalties sistèmiques basat en les dades
hipotèticament subministrades pels canvis
de forma i color de l'iris.
778 iridodiàlisi f
sin. compl. corediàlisi f
es corediálisis; iridodiálisis
en coredialysis; iridodialysis
TERAPÈUTICA. Separació quirúrgica o
traumàtica de l'arrel de l'iris, que pot
produir alteracions pupil·lars.
779 iridodiàstasi f
es iridodiastasis
en iridodiastasis
PATOLOGIA. Defecte de la perifèria de l'iris
consistent en la separació de dos
fragments de l'iris, que fa la impressió
d'una doble pupil·la.
780 iridodonesi f
es iridodonesis
en iridodonesis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
tremolor anormal de l'iris que apareix en
moure l'ull, causada per una posició
anormal del cristal·lí o per afàcia.
781 iridolèptinsi f
es iridoleptinsis
en iridoleptynsis
PATOLOGIA. Atròfia o aprimament de l'iris.
782 iridomalàcia f
es iridomalacia
en iridomalacia
PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de
l'iris.
783 iridoncus m
es iridonco
en iridoncus
PATOLOGIA. Tumor de l'iris.
784 iridoparàlisi f
veg. iridoplegia f
785 iridoperifacitis f
veg. iridocapsulitis f
786 iridoplegia f
sin. compl. iridoparàlisi f
es iridoparálisis; iridoplejía
en iridoparalysis; iridoplegia
PATOLOGIA. Paràlisi de l'iris, el qual esdevé
incapaç de contreure's i de dilatar-se.
787 iridoptosi f
es iridoptosis
en iridoptosis
PATOLOGIA. Prolapse de l'iris.
788 iridoqueratitis f
sin. queratoiritis f
es iridoqueratitis; queratoiritis
en iridokeratitis; keratoiritis
PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la còrnia.
789 iridorrexi f
es iridorrexis
en iridorrhexis
PATOLOGIA. Ruptura de l'iris.
790 iridostèresi f
es iridostéresis
en iridosteresis
TERAPÈUTICA. Extirpació de l'iris o d'una part
de l'iris.
791 iridòtasi f
es iridotasis
en iridotasis
TERAPÈUTICA. Operació practicada per al
tractament del glaucoma consistent a
estirar l'iris i incarcerar-lo en una incisió feta
a la perifèria de l'iris.
792 iridotomia f
es iridotomía
en iridotomy
termcat · 47 de 98

793 iris m
TERAPÈUTICA. Incisió de l'iris.
es iris
en iris
TA iris
ANATOMIA. Formació membranosa circular,
pigmentària i contràctil, situada a la cara
anterior de l'ull, darrere la còrnia i
immediatament davant del cristal·lí, que
té per funció regular la quantitat de llum
que entra a l'ull i excloure'n els raigs
tangencials.
794 iris bombat m
sin. compl. iris de paraigua m
es iris abombado; iris en sombrilla
en iris bombé; umbrella iris
PATOLOGIA. Iris caracteritzat per una
prominència anterior deguda a una
acumulació d'humor aquós entre l'iris i el
cristal·lí.
795 iris de paraigua m
veg. iris bombat m
796 iritis f
es iritis
en iritis
PATOLOGIA. Inflamació de l'iris.
797 iritis catamenial f
es iritis catamenial
en iritis catamenialis
PATOLOGIA. Iritis que reapareix en
començar cada període menstrual.
798 iritis diabètica f
es iritis diabética
en diabetic iritis
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per dipòsits
de glicogen en pacients diabètics.
799 iritis esponjosa f
sin. iritis plàstica f
es iritis esponjosa; iritis plástica
en plastic iritis; spongy iritis
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats fibrinosos que ocupen
la cambra anterior.
800 iritis fol·licular f
es iritis folicular
en follicular iritis
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
presència de petits nòduls com caps
d'agulla.
801 iritis gotosa f
sin. compl. iritis uràtica f
es iritis gotosa; iritis urática
en gouty iritis; uratic iritis
PATOLOGIA. Iritis dolorosa que es presenta
en malalts de gota.
802 iritis papulosa f
es iritis papulosa
en iritis papulosa
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
presència de pàpules a l'iris i que
generalment és d'origen sifilític.
803 iritis plàstica f
sin. iritis esponjosa f
804 iritis purulenta f
es iritis purulenta
en purulent iritis
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats de material purulent
que ocupen la cambra anterior.
805 iritis serosa f
es iritis serosa
en serous iritis
PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats serosos.
806 iritis simpàtica f
es iritis simpática
en sympathetic iritis
PATOLOGIA. Iritis d'un ull a conseqüència
d'una lesió traumàtica o quirúrgica de l'altre
ull.
807 iritis uràtica f
veg. iritis gotosa f
808 iritoectomia f
es iritoectomía
en iritoectomy
TERAPÈUTICA. Operació consistent en una
extirpació dels dipòsits formats damunt l'iris
després de l'extracció del cristal·lí en cas
de cataracta, que es realitza juntament
amb una iridectomia i que té per objecte
formar una nova pupil·la.
809 isquèmia retinal f
es isquemia retiniana
en ischemia retinae
termcat · 48 de 98

PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
disminució de la irrigació de la retina per
alteració de la circulació arterial.
810 lacrimal adj
es lagrimal
en lacrimal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les llàgrimes.
811 lacrimogen -ògena adj
sin. compl. dacriagog -a adj; dacriogen -
ògena adj
es dacriagogo; dacriógeno; lacrimógeno
en dacryagogue; dacryogenic; lacrimatory
FISIOLOGIA. Que activa la secreció de
llàgrimes.
812 lacrimotomia f
es lacrimotomía
en lacrimotomy
TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal o del
canalicle lacrimal.
813 lagoftàlmia f
es lagoftalmía
en lagophthalmos
PATOLOGIA. Alteració patològica en què els
ulls no es poden tancar completament, i
s'hi acumula la llàgrima
814 làmina basal de la coroide f
sin. compl. complex basal m; membrana
de Bruch f
es complejo basal; lámina basal de la
coroides; membrana de Bruch
en basal complex; basal lamina of choroid;
Bruch's membrane
TA complexus basalis; lamina basalis
choroideae
ANATOMIA. Capa interna i transparent de la
coroide que està en contacte amb l'epiteli
pigmentari de la retina.
815 làmina basal del cos ciliar f
es lámina basal del cuerpo ciliar
en basal lamina of the ciliary body
TA lamina basalis corporis ciliaris
ANATOMIA. Capa més interna del cos ciliar
que és una prolongació de la làmina basal
de la coroide.
816 làmina coriocapil·lar f
veg. làmina coroidocapil·lar f
817 làmina coroidocapil·lar f
sin. compl. làmina coriocapil·lar f
es lámina coriocapilar; lámina
coroidocapilar
en choriocapillary layer
TA lamina choroidocapillaris
ANATOMIA. Membrana de la coroide formada
per una xarxa de capil·lars fins.
818 làmina cribrosa de l'escleròtica f
es lámina cribosa de la esclerótica
en lamina cribrosa sclerae
TA lamina cribrosa sclerae
ANATOMIA. Capa fibrosa situada a l'obertura
posterior de l'escleròtica i travessada per
un gran nombre de perforacions, per on
passen les fibres del nervi òptic.
819 làmina episcleral f
es lámina episcleral
en episcleral lamina
TA lamina episcleralis
ANATOMIA. Capa prima situada entre la
superfície externa de l'escleròtica i la beina
del globus ocular.
820 làmina fosca de l'escleròtica f
es lámina fusca de la esclerótica
en lamina fusca sclerae
TA lamina fusca sclerae
ANATOMIA. Capa de teixit conjuntiu lax
situada entre l'escleròtica i la coroide.
821 làmina limitant anterior f
sin. membrana de Bowman f
es lámina limitante anterior; membrana de
Bowman
en anterior limiting lamina; Bowman's
membrane
TA lamina limitans anterior
ANATOMIA. Membrana homogènia situada
entre l'epiteli corneal i l'estroma corneal.
822 làmina limitant posterior f
sin. membrana de Descemet f
es lámina limitante posterior; membrana de
Descemet
en Descemet's membrane; posterior
limiting lamina
TA lamina limitans posterior
ANATOMIA. Membrana homogènia situada
entre l'endoteli de la cambra anterior i
l'estroma corneal.
823 làmina profunda del múscul
elevador de la parpella superior f
sin. múscul palpebral de Müller m
es lámina profunda del músculo elevador
del párpado superior; músculo palpebral de
Müller
en lamina profunda musculi levatoris
palpebrae superioris; muscle of Müller
termcat · 49 de 98

TA lamina profunda musculi levatoris
palpebrae superioris
ANATOMIA. Múscul del tendó del múscul
elevador de la parpella superior, que està
fixat a la vora superior del tars.
824 làmina superficial del múscul
elevador de la parpella superior f
es lámina superficial del músculo elevador
del párpado superior
en lamina superficialis musculi levatoris
palpebrae superioris
TA lamina superficialis musculi levatoris
palpebrae superioris
ANATOMIA. Capa superficial del tendó del
múscul elevador de la parpella superior
que s'estén entre el tars i el múscul
orbicular de l'ull, al teixit conjuntiu
subcutani de la parpella superior.
825 làmina supracoroïdal f
es lámina supracoroidea
en suprachoroid layer
TA lamina suprachoroidea
ANATOMIA. Capa pigmentada i poc
vascularitzada situada immediatament per
sota de l'escleròtica.
826 làmpada d'escletxa f
veg. làmpada de fenedura f
827 làmpada de fenedura f
sin. compl. làmpada d'escletxa f;
làmpada de Gullstrand f
es lámpara de Gullstrand; lámpara de
hendidura
en Gullstrand's slit lamp; slit lamp
APARELLS I INSTRUMENTS. Làmpada emprada
per a l'examen de la part posterior de l'ull,
que consta d'un diafragma amb una
escletxa que subministra un raig lluminós
intens i pla, que permet d'il·luminar una
part de l'ull.
828 làmpada de Gullstrand f
veg. làmpada de fenedura f
829 lent de contacte f
sin. compl. lentícula f; lentilla f
es lente de contacto; lentilla
en contact lens
TERAPÈUTICA. Càpsula prima, corbada i
transparent que s'adapta sobre la còrnia
per tal de corregir un defecte de refracció
ocular.
830 lenticon m
es lenticono
en lenticonus
PATOLOGIA. Malformació del cristal·lí
consistent en una protrusió cònica de la
cara anterior o posterior del cristal·lí.
831 lentícula f
veg. lent de contacte f
832 lenticular adj
sin. compl. lenticulat -ada adj
es lenticular
en lenticular
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
al cristal·lí.
833 lenticulat -ada adj
veg. lenticular adj
834 lentiglobus f
es lentiglobo
en lentiglobus
PATOLOGIA. Malformació del cristal·lí
consistent en una protrusió esferoide de la
cara anterior o posterior del cristal·lí.
835 lentilla f
veg. lent de contacte f
836 leucocòria f
es leucocoria
en leukokoria
PATOLOGIA. Alteració patològica
caracteritzada per l'aparició d'un reflex o
una massa blanquinosa a la regió pupil·
lar.
837 leucoma m
es leucoma
en leukoma
PATOLOGIA. Opacitat blanca de la còrnia.
838 leucoma adherent m
es leucoma adherente
en adherent leukoma
PATOLOGIA. Leucoma produït per una
sinèquia anterior.
839 limbe corneal m
sin. limbe esclerocorneal m
es limbo corneal; limbo esclerocorneal
en limbus of cornea; sclerocorneal junction
TA limbus corneae
ANATOMIA. Zona circular, lleugerament
elevada, que correspon a la línia de
soldadura de la còrnia i l'escleròtica.
840 limbe esclerocorneal m
termcat · 50 de 98

sin. limbe corneal m
841 limbe palpebral anterior m
es limbo palpebral anterior
en limbus palpebralis anterioris
TA limbus palpebralis anterioris
ANATOMIA. Vora de les parpelles en què
s'implanten les parpelles.
842 limbe palpebral posterior m
es limbo palpebral posterior
en limbus palpebralis posterioris
TA limbus palpebralis posterioris
ANATOMIA. Vora de les parpelles situada
prop de la conjuntiva.
843 litiasi conjuntival f
es litiasis conjuntival
en lithiasis conjuntivae
PATOLOGIA. Alteració patològica produïda
per la formació de dipòsits de sals
calcàries al contingut de les glàndules
tarsals o als canalicles lacrimals.
844 llac lacrimal m
es lago lagrimal
en lacrimal lake
TA lacus lacrimalis
ANATOMIA. Espai triangular situat a l'angle
medial de l'ull on es recull la secreció
lacrimal.
845 llàgrima f
es lágrima
en tear
FISIOLOGIA. Gota del líquid incolor secretat
per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant
el moviment de les parpelles, lubrifica i
neteja la superfície de l'ull.
846 lleganya f
es legaña
en rheum
PATOLOGIA. Secreció sebàcia solidificada
de les glàndules tarsals.
847 lligament palpebral lateral m
es ligamento palpebral lateral
en lateral palpebral ligament
TA ligamentum palpebrale laterale
ANATOMIA. Lligament que uneix la
comissura palpebral lateral amb la paret
lateral de l'òrbita.
848 lligament palpebral medial m
es ligamento palpebral medial
en medial palpebral ligament
TA ligamentum palpebrale mediale
ANATOMIA. Lligament que uneix la comissura
palpebral medial amb la paret medial de
l'òrbita.
849 lligament suspensor del cristal·lí m
veg. zònula ciliar f
850 màcula lútia f
sin. compl. taca groga f
es mácula lútea; mancha amarilla
en macula lutea; yellow spot
TA macula lutea
ANATOMIA. Zona central i de major
sensibilitat de la retina, situada al pol
posterior del globus ocular.
851 madarosi f
es madarosis
en madarosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència de pestanyes i de celles.
852 malaltia d'Eales f
es enfermedad de Eales
en Eales' disease
PATOLOGIA. Malaltia caracteritzada per
hemorràgies repetides de la retina i del cos
vitri que afecten generalment els homes
entre vint i trenta anys.
853 megalocòrnia f
es megalocórnea
en megalocornea
PATOLOGIA. Anomalia hereditària de caràcter
autosòmic dominant que consisteix en una
grandària exagerada de la còrnia.
854 melanosi escleral f
es melanosis escleral
en melanosis sclerae
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la pigmentació de l'escleròtica produïda
per melanòfors infiltrats entre les malles del
teixit plexiforme.
855 melanosi ocular f
es melanosis ocular
en melanosis oculi
PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la hiperpigmentació congènita de la
túnica vascular de l'ull.
856 membrana de Bowman f
sin. làmina limitant anterior f
termcat · 51 de 98

857 membrana de Bruch f
veg. làmina basal de la coroide f
858 membrana de Descemet f
sin. làmina limitant posterior f
859 membrana hialoide f
veg. membrana vítria f
860 membrana iridopupil·lar f
veg. membrana pupil·lar f
861 membrana pupil·lar f
sin. compl. membrana iridopupil·lar f
es membrana iridopupilar; membrana
pupilar
en iridopupilar membrane; pupillary
membrane
TA membrana pupillaris
ANATOMIA. Membrana vascular embrionària
que protegeix la paret anterior del cristal·
lí i que en l'embriogènesi sofreix processos
de reabsorció que donen lloc a la pupil·la
i l'iris.
862 membrana vítria f
sin. compl. membrana hialoide f
es membrana hialoidea; membrana vítrea
en hyaloid membrane; vitreous membrane
TA membrana vitrea
ANATOMIA. Membrana formada per la
condensació de l'humor vitri a la perifèria
del cos vitri.
863 metamorfòpsia f
es metamorfopsia
en metamorphopsia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual en què els
objectes es veuen sota una forma diferent
de la que tenen realment.
864 microcòrnia f
es microcórnea
en microcornea
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal de la còrnia.
865 microfàcia f
es microfaquia
en microphakia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal del cristal·lí.
866 microftàlmia f
sin. compl. nanoftàlmia f
es microftalmía; nanoftalmía
en microphthalmia; nanophthalmia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal dels ulls.
867 micropia f
sin. micròpsia f
es micropsia
en micropsia
PATOLOGIA. Defecte visual consistent a
veure els objectes més petits que no són
en realitat.
868 micròpsia f
sin. micropia f
869 microscopi corneal m
es microscopio corneal
en corneal microscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Microscopi emprat
per a observar la còrnia i l'iris.
870 microstrabisme m
es microestrabismo
en microstrabismus
SEMIOLOGIA. Estrabisme tan lleuger que
només pot ser detectat instrumentalment.
871 midriasi f
es midriasis
en mydriasis
PATOLOGIA. Dilatació excessiva o anormal
de la pupil·la.
872 midriasi alternant f
es midriasis alternada
en alternating mydriasis
PATOLOGIA. Midriasi que ocorre
alternativament en un ull i en l'altre.
873 midriasi espàstica f
es midriasis espástica
en spastic mydriasis
PATOLOGIA. Midriasi produïda per
estimulació simpàtica que fa contreure el
múscul dilatador de la pupil·la.
874 midriasi espinal f
es midriasis espinal
en spinal mydriasis
PATOLOGIA. Midriasi produïda per una lesió
del centre ciliospinal de la medul·la.
875 midriasi paralítica f
termcat · 52 de 98

es midriasis paralítica
en paralytic mydriasis
PATOLOGIA. Midriasi produïda per una
paràlisi del nervi motor ocular comú.
876 midriàtic -a adj
es midriático
en mydriatic
PATOLOGIA. Que dilata la pupil·la.
877 midriàtic -a adj
es midriático
en mydriatic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
midriasi.
878 migranya oftàlmica f
es jaqueca oftálmica
en ophthalmic migraine
PATOLOGIA. Migranya acompanyada de
trastorns visuals.
879 migranya oftalmoplègica f
es jaqueca oftalmopléjica
en ophthalmoplegic migraine
PATOLOGIA. Migranya periòdica
acompanyada d'oftalmoplegia produïda
generalment per una paràlisi del nervi
motor ocular extern.
880 miop adj
es miope
en myope
SEMIOLOGIA. Afectat de miopia.
881 miopia f
es miopía
en myopia
SEMIOLOGIA. Trastorn de la refracció ocular
en què els raigs lluminosos paral·lels
convergeixen en un punt situat davant la
retina, que impedeix de veure amb
claredat els objectes situats lluny de l'ull.
882 miopia axial f
es miopía axil
en axial myopia
SEMIOLOGIA. Miopia deguda a l'allargament
de l'eix anteroposterior de l'ull.
883 miopia d'índex f
es miopía de índice
en index myopia
SEMIOLOGIA. Miopia deguda a l'augment de
potència del poder de refracció dels medis
oculars.
884 miopia de curvatura f
es miopía de curvatura
en curvature myopia
SEMIOLOGIA. Miopia deguda als canvis de
curvatura de les superfícies de refracció
ocular.
885 miopia maligna f
sin. miopia perniciosa f
es miopía maligna; miopía perniciosa
en malignant myopia; pernicious myopia
SEMIOLOGIA. Miopia progressiva associada a
una malaltia greu de la retina i de la coroide
que pot produir despreniment de retina i
ceguetat.
886 miopia perniciosa f
sin. miopia maligna f
887 miopia prodròmica f
es miopía prodrómica
en prodromal myopia
SEMIOLOGIA. Recuperació de la visió normal
en començar la formació d'una cataracta.
888 miopia progressiva f
es miopía progresiva
en progressive myopia
SEMIOLOGIA. Miopia que es va incrementant
al llarg de la vida adulta de la persona.
889 miosi f
es miosis
en miosis
PATOLOGIA. Contracció excessiva i
sostinguda de la pupil·la.
890 miòtic -a adj
es miótico
en miotic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la miosi.
891 miòtic -a adj
es miótico
en miotic
PATOLOGIA. Afectat de miosi.
892 miòtic -a adj
es miótico
termcat · 53 de 98

en miotic
PATOLOGIA. Que produeix miosi.
893 monocromatisme m
es monocromatismo
en monochromatism
SEMIOLOGIA. Defecte visual en què tot es
veu d'un mateix color.
894 monocromatisme dels bastons m
es monocromatismo de los bastoncillos
en rod monochromatism
SEMIOLOGIA. Monocromatisme en què
manca totalment la funció dels cons i que
va associat a amaurosi, nistagme i
fotofòbia.
895 monocromatisme dels cons m
es monocromatismo de los conos
en cone monochromatism
SEMIOLOGIA. Monocromatisme en què es
conserva algun aspecte de la funció dels
cons, l'agudesa visual és normal i no hi ha
nistagme ni fotofòbia.
896 monocular adj
es monocular
en monocular
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a un sol ull.
897 múscul ciliar m
es músculo ciliar
en ciliary muscle
TA musculus ciliaris
ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull situat al
cos ciliar que mou la coroide cap endavant
i distén les fibres zonulars.
898 múscul constrictor de la pupil·la m
sin. múscul esfínter de la pupil·la m
es músculo constrictor de la pupila;
músculo esfínter de la pupila
en sphincter muscle of pupil
TA musculus sphincter pupillae
ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull disposat
en espiral que s'estén paral·lelament a la
vora pupil·lar i que, en contreure's, dóna
lloc a la miosi.
899 múscul corrugador superciliar m
sin. compl. múscul superciliar m
es músculo corrugador de la ceja;
músculo superciliar
en musculus corrugator supercilii
TA musculus corrugator supercilii
ANATOMIA. Múscul que té l'origen a la part
interna de l'arc superciliar, s'insereix a la
pell de la cella, és innervat pel múscul
facial i que, en contreure's, provoca
l'arrufament de la cella.
900 múscul de Brücke m
veg. fibra longitudinal del múscul ciliar f
901 múscul de Müller-Rouget m
veg. fibra circular del múscul ciliar f
902 múscul depressor superciliar m
es músculo depresor de la ceja
en superciliary depressor muscle
TA musculus depressor supercilii
ANATOMIA. Múscul que té l'origen al múscul
orbicular de les parpelles, s'insereix a la
pell de la cella i que, en contreure's,
provoca la depressió de la cella.
903 múscul dilatador de la pupil·la m
es músculo dilatador de la pupila
en dilator muscle of pupil
TA musculus dilator pupillae
ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull, llis i
prim, amb disposició principalment radial
que, en contreure's, dóna lloc a la midriasi.
904 múscul elevador de la parpella
superior m
es músculo elevador del párpado superior
en levator muscle of upper eyelid
TA musculus levator palpebrae superioris
ANATOMIA. Múscul que té l'origen per sobre
del conducte òptic i a la làmina de la
duramàter del nervi òptic, és innervat pel
nervi motor ocular comú, i que, en
contreure's, provoca l'elevació de la
parpella superior.
905 múscul esfínter de la pupil·la m
sin. múscul constrictor de la pupil·la m
906 múscul extraocular m
veg. múscul extrínsec de l'ull m
907 múscul extrínsec de l'ull m
sin. compl. múscul extraocular m
es músculo extraocular; músculo
extrínseco del ojo
en extraocular muscle; extrinsic ocular
muscle
ANATOMIA. Cadascun del sis músculs situats
a l'interior de l'òrbita i units al globus ocular
per mitjà de l'escleròtica, que
s'encarreguen del moviment dels ulls.
908 múscul intraocular m
veg. múscul intrínsec de l'ull m
termcat · 54 de 98

909 múscul intrínsec de l'ull m
sin. compl. múscul intraocular m
es músculo intraocular; músculo intrínseco
del ojo
en intraocular muscle; intrinsic ocular
muscle
ANATOMIA. Cadascun dels tres músculs
situats a l'interior del globus ocular
encarregats dels moviments pupil·lars i
l'acomodació.
910 múscul oblic inferior m
sin. compl. múscul oblic menor m
es músculo oblicuo inferior; músculo
oblicuo menor
en inferior oblique muscle
TA musculus obliquus inferior
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen lateral al costat del conducte
nasolacrimal, s'insereix darrere l'equador
de l'ull, és innervat pel nervi motor ocular
comú i que, en contreure's, provoca
l'abducció, la rotació lateral i l'elevació del
globus ocular.
911 múscul oblic major m
veg. múscul oblic superior m
912 múscul oblic menor m
veg. múscul oblic inferior m
913 múscul oblic superior m
sin. compl. múscul oblic major m
es músculo oblicuo mayor; músculo
oblicuo superior
en superior oblique muscle
TA musculus obliquus superior
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a la part medial de l'anell tendinós
comú, s'insereix obliquament fins a la part
posterior de l'equador de l'ull, és innervat
pel nervi troclear i que, en contreure's,
provoca l'abducció, la rotació medial i el
descens del globus ocular.
914 múscul orbicular de les parpelles m
es músculo orbicular de los párpados
en orbicular muscle of eyelids
TA musculus orbicularis oculi
ANATOMIA. Múscul esfínter ovalat, que és
constituït per la part palpebral, la part
orbitària i la part lacrimal, és innervat pel
nervi facial i que, en contreure's, provoca
l'oclusió de les parpelles, l'arrufament del
front i la compressió del sac lacrimal.
915 múscul palpebral de Müller m
sin. làmina profunda del múscul
elevador de la parpella superior f
916 múscul recte inferior m
es músculo recto inferior
en musculus rectus inferior
TA musculus rectus inferior
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix
obliquament a uns 6 mm de la vora inferior
de la còrnia, és innervat pel nervi motor
ocular comú i que, en contreure's, provoca
el descens del globus ocular i la rotació
lateral del pol superior del globus ocular.
917 múscul recte lateral m
es músculo recto lateral
en musculus rectus lateralis
TA musculus rectus lateralis
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú i a l'ala
menor de l'esfenoide, s'insereix a 5 mm de
la vora temporal de la còrnia, és innervat
pel nervi motor ocular extern i que, en
contreure's, provoca l'abducció del pol
anterior del globus ocular.
918 múscul recte medial m
es músculo recto medial
en musculus rectus medialis
TA musculus rectus medialis
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix a
uns 5,5 mm de la vora nasal de la còrnia,
és innervat pel nervi motor ocular comú, i
que, en contreure's, provoca l'adducció del
pol anterior del globus ocular.
919 múscul recte superior m
es músculo recto superior
en musculus rectus superior
TA musculus rectus superior
ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix
obliquament per davant de l'equador de
l'ull, a uns 7 o 8 mm per darrere de la vora
de la còrnia, és innervat pel nervi motor
ocular comú i que, en contreure's, provoca
l'elevació i la rotació medial del pol superior
del globus ocular.
920 múscul superciliar m
veg. múscul corrugador superciliar m
921 múscul tarsal inferior m
es músculo tarsal inferior
en inferior tarsal muscle
TA musculus tarsalis inferior
ANATOMIA. Múscul llis situat entre el fòrnix
conjuntival inferior i el tars inferior.
922 múscul tarsal superior m
es músculo tarsal superior
en superior tarsal muscle
TA musculus tarsalis superior
termcat · 55 de 98

ANATOMIA. Múscul llis situat entre el límit del
tendó del múscul elevador de la parpella i
el tars superior.
923 mussol m
sin. compl. ordèol m
es orzuelo
en stye
PATOLOGIA. Furóncol que apareix a la vora
lliure d'una parpella, el punt de partida del
qual és una glàndula sebàcia.
924 nanoftàlmia f
veg. microftàlmia f
925 nervi abducent m
veg. nervi motor ocular extern m
926 nervi ciliar llarg m
es nervio ciliar largo
en long ciliary nerve
TA nervus ciliaris longus
ANATOMIA. Cadascun dels nervis que tenen
l'origen al nervi nasociliar quan s'encreua
amb el nervi òptic i que es distribueixen
per l'iris i la còrnia.
927 nervi etmoïdal anterior m
es nervio etmoidal anterior
en anterior ethmoidal nerve
TA nervus ethmoidalis anterior
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la
mucosa de la cavitat nasal.
928 nervi etmoïdal posterior m
es nervio etmoidal posterior
en posterior ethmoidal nerve
TA nervus ethmoidalis posterior
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la
mucosa del si etmoïdal posterior i el si
esfenoïdal.
929 nervi facial m
sin. setè parell cranial m
es nervio facial; séptimo nervio craneal;
séptimo par craneal
en facial nerve
TA nervus facialis
ANATOMIA. Nervi del segon arc branquial
que s'estén amb el nervi vestibulococlear
pel penyal i que innerva la musculatura
mímica.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: VII parell cranial.
930 nervi frontal m
es nervio frontal
en frontal nerve
TA nervus frontalis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix per la
conjuntiva, la parpella superior, el front, el
múscul frontal, el cuir cabellut i el si frontal.
931 nervi frontal extern m
veg. nervi supraorbitari m
932 nervi frontal intern m
veg. nervi supratroclear m
933 nervi infratroclear m
sin. compl. nervi nasal extern m
es nervio infratroclear; nervio nasal externo
en infratrochlear nerve
TA nervus infratrochlearis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la pell de
les parpelles, la conjuntiva, el sac lacrimal i
el canalicle lacrimal.
934 nervi lacrimal m
es nervio lagrimal
en lacrimal nerve
TA nervus lacrimalis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix per la glàndula
lacrimal, la conjuntiva adjacent i la pell de
la parpella superior.
935 nervi motor ocular comú m
sin. tercer parell cranial m
sin. compl. nervi oculomotor m
es nervio motor ocular común; nervio
oculomotor; tercer nervio craneal; tercer
par craneal
en 3rd cranial; oculomotor nerve
TA nervus oculomotorius
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al peduncle
cerebral, travessa la fissura orbitària
superior i arriba fins a l'òrbita.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: III parell cranial.
936 nervi motor ocular extern m
sin. sisè parell cranial m
sin. compl. nervi abducent m
es nervio abducens; nervio motor ocular
externo; sexto nervio craneal; sexto par
craneal
en 6th cranial; abducens nerve
TA nervus abducens
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al tronc
encefàlic, al marge inferior de la
protuberància i que es distribueix pel
múscul recte lateral.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: VI parell cranial.
termcat · 56 de 98

937 nervi nasal m
veg. nervi nasociliar m
938 nervi nasal extern m
veg. nervi infratroclear m
939 nervi nasociliar m
sin. compl. nervi nasal m
es nervio nasal; nervio nasociliar
en nasal nerve; nasociliary nerve
TA nervus nasociliaris
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix primer per sota
del múscul recte superior i després pel
múscul oblic superior i el múscul recte
medial.
940 nervi oculomotor m
veg. nervi motor ocular comú m
941 nervi oftàlmic m
es nervio oftálmico
en ophthalmic nerve
TA nervus ophthalmicus
ANATOMIA. Nervi que constitueix la primera
branca del nervi trigemin i que passa a
través de la fissura orbitària superior.
942 nervi òptic m
sin. segon parell cranial m
sin. compl. tracte òptic m
es nervio óptico; segundo nervio craneal
en 2nd cranial; optic nerve
TA nervus opticus
ANATOMIA. Nervi que emergeix medialment
del pol anterior del globus ocular i que
s'estén fins al quiasma òptic.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: II parell cranial.
943 nervi patètic m
veg. nervi troclear m
944 nervi supraorbitari m
sin. compl. nervi frontal extern m
es nervio frontal externo; nervio
supraorbitario
en supraorbital nerve
TA nervus supraorbitalis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
frontal i que es distribueix per la pell de la
parpella superior, el front, el cuir cabellut i
la mucosa del si frontal.
945 nervi supratroclear m
sin. compl. nervi frontal intern m
es nervio frontal interno; nervio
supratroclear
en supratrochlear nerve
TA nervus supratrochlearis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
frontal i que es distribueix per la conjuntiva,
la pell de la parpella superior, el front i el
múscul frontal.
946 nervi trigemin m
sin. cinquè parell cranial m
947 nervi troclear m
sin. quart parell cranial m
sin. compl. nervi patètic m
es cuarto nervio craneal; cuarto par
craneal; nervio patético; nervio troclear
en 4th cranial; trochlear nerve
TA nervus trochlearis
ANATOMIA. Nervi que té l'origen al cervell
mitjà i que innerva el múscul oblic superior.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: IV parell cranial.
948 neuritis intraocular f
es neuritis intraocular
en intraocular neuritis
PATOLOGIA. Inflamació del segment
intraocular del nervi òptic.
949 neuritis òptica f
sin. oftalmoneuritis f
es neuritis óptica; oftalmoneuritis
en ophthalmoneuritis; optic neuritis
PATOLOGIA. Inflamació del nervi òptic.
950 neuritis retrobulbar f
es neuritis retrobulbar
en retrobulbar neuritis
PATOLOGIA. Inflamació del segment del nervi
òptic situat darrere del globus ocular.
951 neuroretinitis m
es neuroretinitis
en neuroretinitis
PATOLOGIA. Inflamació del nervi òptic i de la
retina.
952 nictalop adj
es nictálope
en nyctalope
SEMIOLOGIA. Afectat de nictalopia.
953 nictalopia f
sin. compl. ceguetat crepuscular f;
ceguetat nocturna f
es ceguera nocturna; nictalopía
termcat · 57 de 98

en night blindness; nyctalopia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual durant la nit
o amb poca claror.
Nota: Usat generalment, d'una manera errònia,
amb el significat d'hemeralopia.
954 nineta f
veg. pupil·la f
955 nistagme m
es nistagmo
en nystagmus
PATOLOGIA. Espasme clònic dels músculs
motors del globus ocular, que produeix
moviments involuntaris del globus en
diferents sentits.
956 nistagme dissociat m
es nistagmo disociado
en dissociated nystagmus
PATOLOGIA. Nistagme en què els
moviments d'ambdós ulls difereixen en
direcció, extensió i periodicitat.
957 nistagme latent m
es nistagmo latente
en latent nystagmus
PATOLOGIA. Nistagme que es produeix
només quan es cobreix un ull.
958 nistagme optocinètic m
es nistagmo optocinético
en optokinetic nystagmus
PATOLOGIA. Nistagme induït per la recepció
d'estímuls visuals en moviments continuats
i amb una certa cadència.
959 nistagme pendular m
es nistagmo pendular
en pendular nystagmus
PATOLOGIA. Nistagme que produeix en el
globus ocular moviments de vaivé d'igual
velocitat.
960 nistagme rotatori m
es nistagmo rotatorio
en rotatory nystagmus
PATOLOGIA. Nistagme en què el moviment
del globus ocular s'esdevé seguint un pla
frontal, al voltant de l'eix anteroposterior de
l'ull.
961 nistàgmic -a adj
es nistágmico
en nystagmic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent al
nistagme.
962 nistagmògraf m
es nistagmógrafo
en nystagmograph
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar els moviments del globus
ocular en el nistagme.
963 nubècula f
es nube; nubécula
en nubecula; opaque spot
FISIOLOGIA. Taca petita blanquinosa que es
forma a la còrnia.
964 nucli del cristal·lí m
es núcleo del cristalino
en nucleus of lens
TA nucleus lentis
ANATOMIA. Massa central del cristal·lí
formada per una substància amorfa que fa
de ciment.
965 obertura orbitària f
es abertura orbitaria
en orbital aperture
TA aditus orbitalis
ANATOMIA. Orifici anterior de l'òrbita.
966 ocular adj
sin. oftàlmic -a adj
es ocular; oftálmico
en ocular; ophthalmic
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'ull.
967 oculista m i f
veg. oftalmòleg -òloga m i f
968 oculística f
veg. oftalmologia f
969 oculogir -a adj
es oculógiro
en oculogyric
FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent als
moviments rotatoris dels ulls.
970 oculomotor -a adj
es oculomotor
en oculomotor
FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent als
termcat · 58 de 98

moviments dels ulls.
Nota: L'adjectiu femení oculomotora admet com
a variant la forma oculomotriu.
971 oculoplàstia f
es oculoplastia
en oculoplasty
TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que es dedica al diagnòstic i tractament de
les alteracions de les parpelles, les vies
lacrimals i l'òrbita.
972 oculoreacció f
veg. oftalmoreacció f
973 oftalmàlgia f
es oftalmalgia
en ophthalmalgia
PATOLOGIA. Dolor a l'ull.
974 oftàlmia f
sin. compl. oftalmitis f
es oftalmia; oftalmía; oftalmitis
en ophthalmia; ophthalmitis
PATOLOGIA. Inflamació greu de l'ull.
975 oftàlmia elèctrica f
es oftalmía eléctrica
en electric ophthalmia
PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per l'acció
d'un llum elèctric molt violent.
976 oftàlmia metastàtica f
es oftalmía metastásica
en metastatic ophthalmia
PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per una
septicèmia.
977 oftàlmia nodular f
es oftalmía nudosa
en ophthalmia nodosa
PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per pèls
d'eruga, que es caracteritza per l'aparició
consecutiva d'inflamació violenta i
nodositats a la conjuntiva, a la còrnia i a
l'iris.
978 oftàlmia simpàtica f
es oftalmía simpática
en sympathetic ophthalmia
PATOLOGIA. Iridociclitis que apareix en un ull
a conseqüència de lesions en l'altre ull.
979 oftàlmic -a adj
sin. ocular adj
980 oftalmitis f
veg. oftàlmia f
981 oftalmodesmitis f
es oftalmodesmitis
en ophthalmodesmitis
PATOLOGIA. Inflamació dels tendons oculars.
982 oftalmodinamòmetre m
es oftalmodinamómetro
en ophthalmodynamometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una oftalmodinamometria.
983 oftalmodinamometria f
es oftalmodinamometría
en ophthalmodynamometry
TÈCNIQUES. Mesurament de la pressió
sanguínia a l'artèria i la vena centrals de la
retina.
984 oftalmoflebotomia f
es oftalmoflebotomía
en ophthalmophlebotomy
TERAPÈUTICA. Flebotomia que es realitza per
tal d'alleugerir la congestió de les venes
conjuntivals.
985 oftalmògraf m
es oftalmógrafo
en ophthalmograph
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar els moviments oculars durant
la lectura.
986 oftalmografia f
es oftalmografía
en ophthalmography
TÈCNIQUES. Enregistrament dels moviments
oculars durant la lectura mitjançant un
oftalmògraf.
987 oftalmoïconòmetre m
es oftalmoeiconómetro
en ophthalmoeikonometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a determinar la refracció ocular i les mides i
la forma de les imatges captades.
988 oftalmòleg -òloga m i f
sin. compl. oculista m i f
es oculista; oftalmólogo
termcat · 59 de 98

en oculist; ophthalmologist
CONCEPTES GENERALS. Metge especialitzat
en oftalmologia.
989 oftalmoleucoscopi m
es oftalmoleucoscopio
en ophthalmoleukoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a examinar la percepció cromàtica, que es
basa en el reconeixement de colors
produïts per la llum polaritzada.
990 oftalmologia f
sin. compl. oculística f
es oculística; oftalmología
en oculistics; ophthalmology
CONCEPTES GENERALS. Branca de la
medicina que s'ocupa de l'ull i de les seves
malalties.
991 oftalmològic -a adj
es oftalmológico
en ophthalmologic
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'oftalmologia.
992 oftalmomalàcia f
sin. compl. tisi ocular f
es oftalmomalacia; tisis ocular
en ocular phthisis; ophthalmomalacia
PATOLOGIA. Hipotensió ocular extremada,
amb atròfia o sense.
993 oftalmòmetre m
sin. compl. queratòmetre m
es oftalmómetro; queratómetro
en keratometer; ophthalmometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la curvatura de la còrnia.
994 oftalmometria f
es oftalmometría
en ophthalmometry
TÈCNIQUES. Mesurament de la curvatura de
la còrnia mitjançant un oftalmòmetre.
995 oftalmomiïtis f
sin. compl. oftalmomiositis f
es oftalmomiositis
en ophthalmomyositis
PATOLOGIA. Inflamació dels músculs
oculars.
996 oftalmomiositis f
veg. oftalmomiïtis f
997 oftalmomiotomia f
es oftalmomiotomía
en ophthalmomyotomy
TERAPÈUTICA. Secció dels músculs oculars.
998 oftalmoneuritis f
sin. neuritis òptica f
999 oftalmopatia f
es oftalmopatía
en ophthalmopathy
PATOLOGIA. Procés patològic que afecta els
ulls.
1000 oftalmoplàstia f
es oftalmoplastia
en ophthalmoplasty
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte de l'ull i dels seus
annexos.
1001 oftalmoplegia f
es oftalmoplejía
en ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Paràlisi dels músculs oculars.
1002 oftalmoplegia basilar f
es oftalmoplejía basal
en basal ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
lesió dels nervis motors oculars a la base
del cervell.
1003 oftalmoplegia de Parinaud f
es oftalmoplejía de Parinaud
en Parinaud's ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia conjugada dels
músculs oculars que dirigeixen els
moviments verticals de l'ull, que és
produïda per lesions mesencefàliques.
1004 oftalmoplegia exoftàlmica f
es oftalmoplejía exoftálmica
en exophthalmic ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que és
conseqüència d'una exoftàlmia extremada.
1005 oftalmoplegia externa f
es oftalmoplejía externa
en external ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta els
músculs extrínsecs de l'ull.
termcat · 60 de 98

1006 oftalmoplegia interna f
es oftalmoplejía interna
en internal ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta l'iris i
el múscul ciliar.
1007 oftalmoplegia nuclear f
es oftalmoplejía nuclear
en nuclear ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
lesió del nucli dels nervis motors oculars.
1008 oftalmoplegia orbitària f
es oftalmoplejía orbitaria
en orbital ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
afecció intraorbitària.
1009 oftalmoplegia parcial f
es oftalmoplejía parcial
en partial ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que només
afecta un o dos músculs oculars.
1010 oftalmoplegia progressiva f
es oftalmoplejía progresiva
en progressive ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta
gradualment els diferents músculs oculars.
1011 oftalmoplegia total f
es oftalmoplejía total
en total ophthalmoplegia
PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta alhora
els músculs extrínsecs i intrínsecs de l'ull.
1012 oftalmoplègic -a adj
es oftalmopléjico
en ophthalmoplegic
PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'oftalmoplegia.
1013 oftalmoptosi f
es oftalmoptosis
en ophthalmoptosis
PATOLOGIA. Protrusió de l'ull fora de la
fenedura palpebral per relaxació dels
mitjans de fixació.
1014 oftalmoreacció f
sin. compl. oculoreacció f
es oculorreacción; oftalmorreacción
en ophthalmic reaction; ophthalmoreaction
PATOLOGIA. Hiperèmia conjuntival que
apareix quan a un malalt de tifoide o de
tuberculosi se li instil·la toxina del
respectiu germen causal.
1015 oftalmorràgia f
es oftalmorragia
en ophthalmorrhagia
PATOLOGIA. Hemorràgia ocular.
1016 oftalmorrexi f
es oftalmorrexis
en ophthalmorrhexis
PATOLOGIA. Ruptura del globus ocular.
1017 oftalmoscopi m
es oftalmoscopio
en ophthalmoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a explorar l'interior de l'ull.
1018 oftalmoscopi binocular m
es oftalmoscopio binocular
en binocular ophthalmoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi
indirecte proveït de dos oculars emprat per
a obtenir una visió estereoscòpica de
l'interior de l'ull.
1019 oftalmoscopi directe m
es oftalmoscopio directo
en direct ophthalmoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
produeix una imatge no invertida de
l'interior de l'ull.
1020 oftalmoscopi indirecte m
es oftalmoscopio indirecto
en indirect ophthalmoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
produeix una imatge invertida de l'interior
de l'ull.
1021 oftalmoscòpia f
es oftalmoscopia
en ophthalmoscopy
TÈCNIQUES. Exploració de l'interior de l'ull
mitjançant un oftalmoscopi.
1022 oftalmoscòpia directa f
es oftalmoscopia directa
en direct ophthalmoscopy
termcat · 61 de 98

TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia efectuada amb
un oftalmoscopi directe.
1023 oftalmoscòpia indirecta f
es oftalmoscopia indirecta
en indirect ophthalmoscopy
TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia efectuada amb
un oftalmoscopi indirecte.
1024 oftalmoscòpia mètrica f
es oftalmoscopia métrica
en metric ophthalmoscopy
TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia que té per
objecte determinar la refracció ocular.
1025 oftalmostèresi f
es oftalmosteresis
en ophthalmosteresis
PATOLOGIA. Pèrdua d'un ull.
1026 oftalmotermòmetre m
es oftalmotermómetro
en ophthalmothermometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar la temperatura de l'ull.
1027 oftalmotomia f
es oftalmotomía
en ophthalmotomy
TERAPÈUTICA. Incisió del globus ocular.
1028 oftalmotonometria f
veg. tonometria f
1029 oftalmotropòmetre m
es oftalmotropómetro
en ophthalmotropometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar els moviments oculars.
1030 oncologia ocular f
es oncología ocular
en ocular oncologist
TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que estudia els tumors intraoculars.
1031 opacitat f
es opacidad
en opacity
ANATOMIA. Zona opaca de la còrnia, del
cristal·lí o de l'humor vitri.
1032 operació d'Ammon f
veg. dacriocistotomia f
1033 operació d'Elliot f
es operación de Elliot
en Elliot's operation
TERAPÈUTICA. Punció trepanadora
subconjuntival del globus ocular realitzada
al limbe esclerocorneal per tal de disminuir
la tensió intraocular en casos de glaucoma.
1034 operació de Barkan f
veg. goniotomia f
1035 operació de Lagrange f
veg. esclerectoiridectomia f
1036 opsioclònia f
es opsoclonía
en opsoclonia
PATOLOGIA. Trastorn caracteritzat per oscil·
lacions verticals i no rítmiques dels ulls,
produït per una lesió de les vies cerebel·
loses connectades als nuclis dels músculs
motors oculars.
1037 òptic -a adj
es óptico
en optic; optical
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
als ulls o a la visió.
1038 optòmetre m
es optómetro
en optometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a determinar els límits dins els quals es
veuen amb claredat els objectes.
1039 optometria f
es optometría
en optometry
TÈCNIQUES. Branca de l'estudi de la visió
que es basa en la valoració, el tractament i
el seguiment de les alteracions del sistema
visual des de les perspectives òptica,
funcional i ergonòmica.
1040 optomiòmetre m
es optomiómetro
en optomyometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la força dels músculs oculars.
1041 optotip m
sin. compl. optotipus m
termcat · 62 de 98

es optotipo
en optotype; test type
APARELLS I INSTRUMENTS. Conjunt de lletres
o signes de diverses mides emprats per a
mesurar l'agudesa visual.
1042 optotipus m
veg. optotip m
1043 ora serrata f
es ora serrata
en ora serrata
TA ora serrata
ANATOMIA. Línia que limita el cos ciliar i la
retina.
1044 orbicle ciliar m
es orbículo ciliar
en orbiculus ciliaris
TA orbiculus ciliaris
ANATOMIA. Zona anular del cos ciliar situada
entre la corona ciliar i l'ora serrata.
1045 òrbita f
sin. compl. cavitat orbitària f; conca de
l'ull f
es cavidad orbitaria; cuenca del ojo; órbita
en orbit; orbital cavity
TA cavitas orbitale; orbita
ANATOMIA. Cavitat òssia que conté el
globus ocular i els seus músculs, vasos i
nervis.
1046 orbitari -ària adj
es orbitario
en orbital
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'òrbita.
1047 orbitonòmetre m
es orbitonómetro
en orbitonometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la resistència que ofereix el
globus ocular a desplaçar-se enrere quan
és sotmès a diverses pressions.
1048 orbitonometria f
es orbitonometría
en orbitonometry
TÈCNIQUES. Mesurament de la resistència
que ofereix el globus ocular a desplaçar-se
enrere quan és sotmès a diverses
pressions, que es realitza mitjançant un
orbitonòmetre.
1049 orbitotomia f
es orbitotomía
en orbitotomy
TERAPÈUTICA. Incisió o obertura de l'òrbita a
través d'una de les seves parets.
1050 ordèol m
veg. mussol m
1051 òrgan de la visió m
es órgano de la visión
en visual organ
TA organum visuale; organum visus
ANATOMIA. Òrgan responsable de la visió
format pel globus ocular i els annexos de
l'ull.
1052 ortofòria f
es ortoforia
en orthophoria
FISIOLOGIA. Equilibri correcte dels músculs
oculomotors d'ambdós ulls.
1053 ortòptic -a adj
es ortóptico
en orthoptic
TERAPÈUTICA. Que corregeix els defectes
dels eixos visuals.
1054 ortòptica f
es ortóptica
en orthoptics
TERAPÈUTICA. Tècnica d'exercicis oculars
emprada per a corregir els eixos visuals
dels ulls que no estan coordinats
adequadament per a la visió binocular.
1055 ortoptoscopi m
es ortoptoscopio
en orthoptoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a corregir l'estrabisme mitjançant
exercicis dels músculs oculomotors.
1056 ortoscopi m
es ortoscopio
en orthoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar la cambra anterior.
1057 oscil·lòpsia f
sin. compl. visió oscil·lant f
es oscilopsia; visión oscilante
en oscillating vision; oscillopsia
termcat · 63 de 98

SEMIOLOGIA. Trastorn visual en què es
perceben els objectes com si es
moguessin en vaivé.
1058 palpebra f
veg. parpella f
1059 palpebral adj
sin. compl. blefàric -a adj
es blefárico; palpebral
en blepharal; palpebral
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les parpelles.
1060 palpebrat -ada adj
es palpebrado
en lidded
CONCEPTES GENERALS. Proveït de parpelles.
1061 palpebritis f
veg. blefaritis f
1062 pannus m
es paño
en pannus
PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
vascularització superficial perifèrica de la
còrnia amb infiltració de teixit de
granulació.
1063 pannus carnós m
sin. compl. pannus cras m
es paño carnoso; paño craso
en pannus carnosus; pannus crassus
PATOLOGIA. Pannus caracteritzat per una
vascularització molt densa.
1064 pannus cras m
veg. pannus carnós m
1065 pannus degeneratiu m
es paño degenerativo
en degenerative pannus
PATOLOGIA. Pannus associat a la
degeneració de la còrnia.
1066 pannus flictenular m
es paño flictenular
en phlyctenular pannus
PATOLOGIA. Pannus acompanyat de
queratitis amb flictènules i vascularització
completa de la perifèria del limbe
esclerocorneal i de la làmina limitant
anterior.
1067 pannus glaucomatós m
es paño glaucomatoso
en glaucomatous pannus
PATOLOGIA. Pannus associat a la presència
d'un glaucoma.
1068 pannus sec m
es paño seco
en pannus siccus
PATOLOGIA. Pannus associat a una gran
reducció de la secreció lacrimal.
1069 pannus tracomatós m
es paño tracomatoso
en pannus trachomatosus
PATOLOGIA. Pannus associat al tracoma
caracteritzat per una fina vascularització
subepitelial de la còrnia.
1070 panoftàlmia f
sin. compl. panoftalmitis f
es panoftalmía; panoftalmitis
en panophthalmia; panophthalmitis
PATOLOGIA. Inflamació piògena de totes les
estructures oculars.
1071 panoftalmitis f
veg. panoftàlmia f
1072 pantalla de Bjerrum f
veg. pantalla tangent f
1073 pantalla tangent f
sin. compl. pantalla de Bjerrum f
es pantalla de Bjerrum; pantalla tangente
en Bjerrum's screen; tangent screen
APARELLS I INSTRUMENTS. Pantalla negra
marcada amb un punt blanc al centre i
cercles blancs concèntrics en relació amb
aquest punt, que s'empra per a explorar el
camp visual.
1074 panuveïtis f
sin. compl. iridociclocoroïditis f
es iridociclocoroiditis; panuveítis
en iridocyclochoroiditis; panuveitis
PATOLOGIA. Inflamació de la túnica vascular
de l'ull.
1075 papil·la del nervi òptic f
sin. disc del nervi òptic m
1076 papil·la lacrimal f
es papila lagrimal
en lacrimal papilla
TA papilla lacrimalis
termcat · 64 de 98

ANATOMIA. Relleu cònic situat a la part
medial de la vora interna de les parpelles,
al vèrtex del qual hi ha els punts lacrimals.
1077 papil·ledema m
es papiledema
en papilledema
PATOLOGIA. Tumefacció no inflamatòria de
la papil·la del nervi òptic produïda per un
augment de la pressió intracranial i
l'obstrucció del fluix venós de l'òrbita.
1078 papil·litis f
es papilitis
en papillitis
PATOLOGIA. Neuritis intraocular
caracteritzada per una inflamació de la
papil·la del nervi òptic.
1079 papil·loretinitis f
sin. retinopapil·litis f
es papilorretinitis; retinopapilitis
en papilloretinitis; retinopapillitis
PATOLOGIA. Inflamació de la retina,
especialment de la zona corresponent a la
papil·la del nervi òptic.
1080 paracentesi bulbar f
es paracentesis bulbar
en paracentesis bulbi
TERAPÈUTICA. Punció del globus ocular a
través de la còrnia, de l'escleròtica o del
limbe esclerocorneal.
1081 paràlisi de l'acomodació f
es parálisis de la acomodación
en paralysis of accommodation
PATOLOGIA. Paràlisi del múscul ciliar que
dificulta o impedeix l'acomodació.
1082 paret inferior de l'òrbita f
es pared inferior de la órbita
en floor of orbit
TA paries inferior orbitae
ANATOMIA. Superfície inferior de l'òrbita
formada per la superfície orbitària del
maxil·lar superior, la cara superior de
l'apòfisi orbitària del palatí i el pòmul.
1083 paret lateral de l'òrbita f
es pared lateral de la órbita
en lateral wall of the orbit
TA paries lateralis orbitae
ANATOMIA. Superfície lateral de l'òrbita
formada per la superfície orbitària de l'ala
major de l'esfenoide, el pòmul i la part més
externa de la volta orbitària del frontal.
1084 paret medial de l'òrbita f
es pared medial de la órbita
en medial wall of the orbit
TA paries medialis orbitae
ANATOMIA. Superfície interna de l'òrbita
formada per la cara externa del cos de
l'esfenoide, l'etmoide, l'unguis i l'apòfisi
ascendent del maxil·lar superior.
1085 paret superior de l'òrbita f
es pared superior de la órbita
en roof of orbit
TA paries superior orbitae
ANATOMIA. Superfície superior de l'òrbita
formada per la cara orbitària del frontal i la
cara inferior de l'ala menor de l'esfenoide.
1086 parpella f
sin. compl. palpebra f
es pálpebra; párpado
en eyelid; lid
TA palpebra
ANATOMIA. Cadascun dels dos plecs cutanis
mòbils que protegeixen la superfície
anterior del globus ocular dels agents
exteriors.
1087 parpella inferior f
es párpado inferior
en lower eyelid
TA palpebra inferior
ANATOMIA. Parpella situada a la part inferior
del globus ocular.
1088 parpella superior f
es párpado superior
en upper eyelid
TA palpebra superior
ANATOMIA. Parpella situada a la part
superior del globus ocular.
1089 pars plana f
es pars plana
en pars plana
ANATOMIA. Porció de la part ciliar de la retina
i de la coroide adjacent, situada entre l'ora
serrata i l'inici dels processos ciliars.
1090 pars planitis f
es pars planitis
en pars planitis
PATOLOGIA. Uveïtis granulomatosa de la
pars plana.
termcat · 65 de 98

1091 part ciliar de la retina f
es porción ciliar de la retina
en pars ciliaris retinae
TA pars ciliaris retinae
ANATOMIA. Part de la retina, insensible a la
llum, situada a la superfície posterior del
cos ciliar.
1092 part coriocapil·lar f
es porción coriocapilar
ANATOMIA. Part interna de la coroide que es
distribueix per la cara externa de la retina.
1093 part corneoscleròtica f
sin. trabècula esclerocorneal f
es porción corneoescleral; trabécula
esclerocorneal
en corneo-scleral trabeculae; pars
corneoscleralis
TA pars corneoscleralis
ANATOMIA. Part del sistema reticular
trabecular, fixada a l'escleròtica, que està
constituïda per les fibres tendinoses
d'inserció de la porció longitudinal del
múscul ciliar.
1094 part intracanalicular del nervi òptic f
es porción intracanalicular del nervio
óptico
en pars intracanalicularis nervi optici
TA pars intracanalicularis nervi optici
ANATOMIA. Part del nervi òptic situada al
conducte òptic i unida parcialment a la
paret del conducte.
1095 part intracranial del nervi òptic f
es porción intracraneal del nervio óptico
en pars intracranialis nervi optici
TA pars intracranialis nervi optici
ANATOMIA. Part del nervi òptic situada entre
el conducte òptic i el quiasma òptic.
1096 part intralaminar del nervi òptic f
es porción intralaminar del nervio óptico
en pars intralaminaris nervi optici
TA pars intralaminaris nervi optici
ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a la
làmina cribrosa de l'escleròtica.
1097 part intraocular del nervi òptic f
es porción intraocular del nervio óptico
en pars intraocularis nervi optici
TA pars intraocularis nervi optici
ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a la
paret del globus ocular.
1098 part iridiana de la retina f
es porción irídea de la retina
en pars iridica retinae
TA pars iridica retinae
ANATOMIA. Part de la retina, insensible a la
llum, situada a la cara posterior de l'iris.
1099 part nerviosa de la retina f
es porción nerviosa de la retina
en nervous part of retina
TA pars nervosa retinae
ANATOMIA. Part de la retina que ocupa el pol
posterior del globus ocular des de l'ora
serrata i que està composta de neurones
d'associació i cèl·lules ganglionars els
axiomes de les quals formen el nervi òptic.
1100 part orbitària de la glàndula lacrimal
f
es porción orbitaria de la glándula lagrimal
en pars orbitalis glandulae lacrimalis
TA pars orbitalis glandulae lacrimalis
ANATOMIA. Part major de la glàndula lacrimal
situada per sobre del tendó del múscul
elevador de la parpella superior.
1101 part orbitària del nervi òptic f
es porción orbitaria del nervio óptico
en pars orbitalis nervi optici
TA pars orbitalis nervi optici
ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a
l'òrbita, d'aproximadament 3 cm de
longitud, que s'estén de forma lleugerament
sinuosa.
1102 part palpebral de la glàndula
lacrimal f
es porción palpebral de la glándula
lagrimal
en pars palpebralis glandulae lacrimalis
TA pars palpebralis glandulae lacrimalis
ANATOMIA. Part més petita de la glàndula
lacrimal situada per sota del tendó del
múscul elevador de la parpella superior.
1103 pel·lícula lacrimal f
es película lagrimal
en tear film
FISIOLOGIA. Capa molt fina formada per
líquid lacrimal que cobreix la còrnia, la
protegeix i la nodreix.
1104 perímetre m
es perímetro
en perimeter
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una perimetria.
termcat · 66 de 98

1105 perimetria f
es perimetría
en perimetry
TÈCNIQUES. Mesurament de l'extensió d'un
camp visual perifèric sobre una superfície
corba.
1106 periòrbita f
es periórbita
en periorbita
TA periorbita
ANATOMIA. Periosti que cobreix els ossos
que formen l'òrbita.
1107 peritectomia f
es peritectomía
en peritectomy
TERAPÈUTICA. Excisió d'una franja
pericorneal de conjuntiva per al tractament
del pannus.
1108 pestanya f
es cilio; pestaña
en eyelash
TA cilium
ANATOMIA. Cadascun dels pèls rígids
implantats a les vores lliures de les
parpelles.
1109 pingüècula f
es pinguécula
en pinguecula
PATOLOGIA. Taca groguenca i triangular de
la conjuntiva bulbar, situada prop del limbe
esclerocorneal, sovint al cantó nasal, que
apareix generalment en persones majors
de cinquanta anys.
1110 plec ciliar m
es pliegue ciliar
en ciliary fold
TA plica ciliaris
ANATOMIA. Cadascun dels plecs situats
entre els processos ciliars.
1111 plec iridià m
es pliegue del iris
en iridial fold
TA plica iridis
ANATOMIA. Cadascun dels plecs situats a la
cara anterior de l'iris.
1112 plec lacrimal m
sin. compl. vàlvula de Hasner f
es pliegue lagrimal; válvula de Hasner
en Hasner's valve; lacrimal fold
TA plica lacrimalis
ANATOMIA. Plec de mucosa situat a la
desembocadura del conducte nasolacrimal
al meat nasal inferior.
1113 plec semilunar de la conjuntiva m
es pliegue semilunar de la conjuntiva
en semilunar fold of conjunctiva
TA plica semilunaris conjunctivae
ANATOMIA. Plec de la conjuntiva bulbar situat
a l'angle medial de l'ull, que contribueix a
formar el llac lacrimal.
1114 plegament dels músculs oculars m
es plegamiento de los músculos oculares
en folding of the ocular muscles
TERAPÈUTICA. Operació consistent a plegar
una part del tendó d'un múscul extraocular
per tal d'avançar-ne el punt d'inserció.
1115 pleòptica f
es pleóptica
en pleoptics
TERAPÈUTICA. Tècnica d'exercicis oculars
emprada per a desenvolupar una visió més
completa d'un ull ambliop i la coordinació
binocular.
1116 pol anterior del cristal·lí m
es polo anterior del cristalino
en anterior pole of lens
TA polus anterior lentis
ANATOMIA. Punt central de la superfície
anterior del cristal·lí.
1117 pol anterior del globus ocular m
es polo anterior del globo ocular
en anterior pole of eyeball
TA polus anterior bulbi oculi
ANATOMIA. Punt de la superfície anterior del
globus ocular situat davant d'un pla frontal
imaginari que passa per l'ora serrata.
1118 pol posterior del cristal·lí m
es polo posterior del cristalino
en posterior pole of lens
TA polus posterior lentis
ANATOMIA. Punt central de la superfície
posterior del cristal·lí.
1119 pol posterior del globus ocular m
es polo posterior del globo ocular
en posterior pole of eyeball
TA polus posterior bulbi oculi
ANATOMIA. Punt de la superfície posterior del
globus ocular, travessat per l'eix
termcat · 67 de 98

anteroposterior de l'ull.
1120 policòria f
es policoria
en polycoria
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de diverses pupil·les.
1121 poliopia f
sin. poliòpsia f
sin. compl. visió múltiple f
es poliopía; poliopsia; visión múltiple
en multiple vision; polyopia; polyopsia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
formació d'una imatge múltiple d'un mateix
objecte en un sol ull.
1122 poliopia binocular f
veg. diplopia f
1123 poliòpsia f
sin. poliopia f
1124 porció circular del múscul ciliar f
veg. fibra circular del múscul ciliar f
1125 porció longitudinal del múscul ciliar
f
veg. fibra longitudinal del múscul ciliar f
1126 presbícia f
sin. presbiopia f
es presbicia; presbiopía
en presbyopia; presbytia
SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
dificultat de veure nítidament, sense fatiga,
els objectes pròxims, que és produït per la
pèrdua d'elasticitat del cristal·lí i que
apareix generalment en persones majors
de quaranta anys.
1127 presbiopia f
sin. presbícia f
1128 pressió intraocular f
es presión intraocular
en intraocular pressure
FISIOLOGIA. Pressió dels líquids oculars
contra les túniques de l'ull.
1129 procés ciliar m
es proceso ciliar
en ciliary proces
TA processus ciliaris
ANATOMIA. Cadascuna de les prolongacions
de la coroide disposades radialment al
voltant del cristal·lí i al voltant del múscul
ciliar.
1130 protanomalopia f
sin. protanomalòpsia f
sin. compl. aneritròpsia f
es protanomalopía; protanomalopsia
en aneritropsia; anerythropsia;
protanomaly
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una deficiència per percebre el color
vermell i formar-ne els colors
complementaris.
1131 protanomalòpsia f
sin. protanomalopia f
1132 protanop adj
es protánope
en protanope
SEMIOLOGIA. Afectat de protanopia.
1133 protanopia f
sin. protanòpsia f
es protanopía; protanopsia
en protanopia; protanopsia
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color vermell i els seus
derivats i que és produïda per l'absència
del pigment visual corresponent al vermell.
1134 protanòpsia f
sin. protanopia f
1135 prova d'Ishihara f
es prueba de Ishihara
en Ishihara's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la visió dels colors, en què es fan servir uns
discs homocromàtics dels quals resulten
figures de lletres o xifres.
1136 prova de Graefe f
es prueba de Graefe
en Graefe's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per al diagnòstic
de l'heterofòria, en què es col·loca davant
d'un ull un prisma de 10° que forma dues
imatges de l'objecte observat, una de les
quals es desplaça lateralment en cas
d'heterofòria.
1137 prova de Hering f
es prueba de Hering
en Hering's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
si la visió és monocular o binocular, en què
el subjecte examinat mira per un aparell
especial que, a l'extremitat distal, té un fil i
termcat · 68 de 98

una boleta, de manera que és
imprescindible la visió binocular per a
saber si la bola és davant o darrere del fil.
1138 prova de Mauthner f
es prueba de Mauthner
en Mauthner's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la ceguetat per als colors, que es basa en
l'ús de diversos flascons que contenen
pigments diferents.
1139 prova de Nagel f
es prueba de Nagel
en Nagel's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la visió dels colors, que s'efectua
mitjançant cartolines amb els colors
impresos en cercles concèntrics.
1140 prova de Schirmer f
es prueba de Schirmer
en Schirmer's test
TÈCNIQUES. Prova emprada per al
diagnòstic de la queratoconjuntivitis seca,
en què s'empra un fragment de paper que
es col·loca al sac conjuntival inferior.
1141 pseudoretinitis pigmentària f
es seudorretinitis pigmentosa
en pseudoretinitis pigmentosa
PATOLOGIA. Degeneració pigmentària de la
retina produïda per infeccions virals
intrauterines, lesions vasculars o
traumatismes.
1142 pterigi m
sin. compl. pterígion m
es pterigión
en pterygium
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'engruiximent membranós de la
conjuntiva, que presenta la forma d'un
triangle de base perifèrica i de vèrtex dirigit
cap a la còrnia, sobre la qual tendeix a
créixer.
1143 pterígion m
veg. pterigi m
1144 punt corresponent m
es punto correspondiente
en corresponding point
FISIOLOGIA. Cadascun dels punts
d'ambdues retines les impressions dels
quals s'uneixen per produir una percepció
única.
1145 punt de fixació m
es punto de fijación
en point of fixation
FISIOLOGIA. Punt de l'eix visual en què es
veu més clarament un objecte.
1146 punt lacrimal m
es punto lagrimal
en lacrimal point
TA punctum lacrimale
ANATOMIA. Orifici del canalicle lacrimal situat
a l'angle medial de l'ull, que constitueix
l'inici del drenatge lacrimal.
1147 punt pròxim m
es punto cercano
en near point
FISIOLOGIA. Punt que està més a prop de l'ull
en què es veuen amb claredat els objectes.
1148 punt remot m
es punto lejano
en fair point
FISIOLOGIA. Punt que està més lluny de l'ull
en què es veuen amb claredat els objectes.
1149 pupil·la f
sin. compl. nineta f
es niña; pupila
en pupil
TA pupilla
ANATOMIA. Obertura circular de l'iris, per on
passen els raigs lluminosos cap a l'interior
de l'ull, el diàmetre de la qual varia segons
la intensitat de la llum que rep i segons la
distància dels objectes observats.
1150 pupil·la artificial f
es pupila artificial
en artificial pupil
TERAPÈUTICA. Obertura artificial de l'iris
mitjançant iridectomia, efectuada per a
suplir una pupil·la obliterada.
1151 pupil·la d'Argyll Robertson f
es pupila de Argyll Robertson
en Argyll Robertson pupil
PATOLOGIA. Pupil·la afectada de miosi que
reacciona a l'acomodació, però no a la
llum.
1152 pupil·lar adj
es pupilar
en pupilary; pupillary
termcat · 69 de 98

CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la pupil·la.
1153 pupil·latonia f
es pupilatonía
en pupillatonia
PATOLOGIA. Atonia de la pupil·la.
1154 pupil·lògraf m
es pupilógrafo
en pupillograph
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar les reaccions de la pupil·la.
1155 pupil·lòmetre m
es pupilómetro
en pupillometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el diàmetre de la pupil·la.
1156 pupil·lometria f
es pupilometría
en pupillometry
TÈCNIQUES. Mesurament del diàmetre de la
pupil·la mitjançant un pupil·lòmetre.
1157 pupil·loscopi m
es pupiloscopio
en pupilloscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a observar les reaccions de la pupil·
la.
1158 pupil·lostatòmetre m
es pupilostatómetro
en pupillostatometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la distància entre les dues pupil
·les.
1159 quadrantanopia f
sin. quadrantanòpsia f
sin. compl. hemianòpsia quadràntica f
es cuadrantanopia; cuadrantanopsia
en quadrantanopia; quadrantanopsia
SEMIOLOGIA. Ceguetat en un quadrant del
camp visual deguda generalment a una
lesió a la via òptica.
1160 quadrantanòpsia f
sin. quadrantanopia f
1161 quart parell cranial m
sin. nervi troclear m
1162 quemosi f
es quemosis
en chemosis
PATOLOGIA. Edema inflamatori de la
conjuntiva bulbar.
1163 queratàlgia f
es queratalgia
en keratalgia
PATOLOGIA. Dolor a la còrnia.
1164 queratectomia f
es queratectomía
en keratectomy
TERAPÈUTICA. Extirpació d'una part de la
còrnia.
1165 queratitis f
es queratitis
en keratitis
PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia.
1166 queratitis d'acne rosàcia f
es queratitis de acné rosácea
en acne rosacea keratitis
PATOLOGIA. Queratitis greu acompanyada
d'acne rosàcia a la còrnia i a les parpelles.
1167 queratitis dendriforme f
veg. queratitis dendrítica f
1168 queratitis dendrítica f
sin. compl. queratitis dendriforme f
es queratitis dendriforme; queratitis
dendrítica
en dendriform keratitis; dendritic keratitis
PATOLOGIA. Queratitis herpètica que
produeix una ulceració arborescent de la
còrnia.
1169 queratitis disciforme f
es queratitis disciforme
en disciform keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació d'una opacitat de forma oval o
arrodonida sobre la còrnia.
1170 queratitis esclerosant f
es queratitis esclerosante
en sclerosing keratitis
PATOLOGIA. Queratitis associada amb
termcat · 70 de 98

escleritis, que condueix a la hiperplàsia
dels elements de la còrnia.
1171 queratitis estriada f
es queratitis estriada
en striate keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació d'unes línies d'inflamació epitelial,
paral·leles o que s'intersequen.
1172 queratitis filamentosa f
es queratitis filamentosa
en keratitis filamentosa
PATOLOGIA. Queratitis que produeix
excrescències de material mucoide,
llargues i fines, d'origen epitelial, a la
superfície de la còrnia.
1173 queratitis herpètica f
es queratitis herpética
en herpetic keratitis
PATOLOGIA. Queratitis produïda per infecció
de l'herpes simple o de l'herpes zòster
oftàlmic.
1174 queratitis intersticial f
sin. queratitis parenquimàtica f
es queratitis intersticial; queratitis
parenquimatosa
en intersticial keratitis; parenchymatous
keratitis
PATOLOGIA. Queratitis crònica amb
infiltració cel·lular profunda.
1175 queratitis lagoftàlmica f
es queratitis lagoftálmica
en lagophthalmic keratitis
PATOLOGIA. Queratitis que és conseqüència
de l'exposició del globus ocular a l'aire
ambiental en la lagoftàlmia.
1176 queratitis metaherpètica f
es queratitis metaherpética
en metaherpetic keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per
ulceració, infiltració parenquimatosa i,
sovint, iridociclitis persistent i glaucoma
secundari, produïda per un virus herpètic
recurrent.
1177 queratitis neuroparalítica f
es queratitis neuroparalítica
en neuroparalytic keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per
sequedat de l'epiteli anterior de la còrnia i
formació de fissures, produïda per una
lesió del nervi trigemin.
1178 queratitis nummular f
es queratitis numular
en keratitis nummularis
PATOLOGIA. Queratitis benigna de
desenvolupament molt lent caracteritzada
per dipòsits corneals que formen àrees
circulars amb vores clarament definides,
envoltades d'un halo menys dens.
1179 queratitis parenquimàtica f
sin. queratitis intersticial f
1180 queratitis puntejada f
es queratitis punteada
en punctate keratitis
PATOLOGIA. Inflamació de la làmina limitant
posterior que dóna lloc a opacitats
puntiformes.
1181 queratitis vascular f
es queratitis vascular
en vascular keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació de vasos sanguinis per sota de la
conjuntiva bulbar i l'epiteli anterior de la
còrnia.
1182 queratitis vesicular f
es queratitis vesicular
en vesicular keratitis
PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada pel
desenvolupament de petites vesícules
sobre la superfície de la còrnia.
1183 queratocele f
es queratocele
en keratocele
PATOLOGIA. Hèrnia de la làmina limitant
posterior.
1184 queratocentesi f
es queratocentesis
en keratocentesis
TERAPÈUTICA. Paracentesi bulbar que es
realitza a través de la còrnia.
1185 queratocon m
es queratocono
en keratoconus
PATOLOGIA. Protrusió anterior de la còrnia
de forma cònica, sovint bilateral.
1186 queratoconjuntivitis f
termcat · 71 de 98

es queratoconjuntivitis
en keratoconjunctivitis
PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia i de la
conjuntiva.
1187 queratoconjuntivitis epidèmica f
es queratoconjuntivitis epidémica
en epidemic keratoconjunctivitis
PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis molt
infecciosa caracteritzada per un exsudat
ocular relativament escàs,
desenvolupament d'opacitats corneals
subepitelials rodones acompanyades de
queratitis i, sovint, tumefacció dels ganglis
limfàtics regionals, que és produïda per un
adenovirus.
1188 queratoconjuntivitis flictenular f
es queratoconjuntivitis flictenular
en phlyctenular keratoconjunctivitis
PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis
caracteritzada per la formació d'una petita
lesió, de color gris, al limbe esclerocorneal.
1189 queratoconjuntivitis seca f
es queratoconjuntivitis seca
en keratoconjunctivitis sicca
PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis
caracteritzada per hiperèmia conjuntival i
hiposecreció lacrimal.
1190 queratofàcia f
sin. compl. queratofàquia f
es queratofaquia
en keratophakia
TERAPÈUTICA. Queratoplàstia refractiva en
què l'empelt és implantat entre les capes
de la còrnia.
1191 queratofàquia f
veg. queratofàcia f
1192 queratoglobus m
es queratoglobo
en keratoglobus
PATOLOGIA. Deformació ocular bilateral en
què la còrnia és globulosa.
1193 queratohelcosi f
es queratohelcosis
en keratohelcosis
PATOLOGIA. Ulceració de la còrnia.
1194 queratohèmia f
veg. hematocòrnia f
1195 queratoiridociclitis f
sin. compl. queratouveïtis f
es queratoiridociclitis; queratouveítis
en keratoiridocyclitis
PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia, de l'iris i
del cos ciliar.
1196 queratoiritis f
sin. iridoqueratitis f
1197 queratoleptinsi f
es queratoleptinsis
en keratoleptynsis
TERAPÈUTICA. Operació consistent a fer la
resecció d'un segment de la còrnia i
substituir-lo per conjuntiva bulbar.
1198 queratomalàcia f
es queratomalacia
en keratomalacia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
sequedat, la ulceració i la perforació de la
còrnia sense que hi hagi un procés
inflamatori.
1199 queratòmetre m
veg. oftalmòmetre m
1200 queratomileusi f
es queratomileusis
en keratomileusis
TERAPÈUTICA. Queratoplàstia refractiva
consistent a extirpar un segment de la
còrnia, remodelar-lo i reimplantar-lo a la
còrnia.
1201 queratopatia f
es queratopatía
en keratopathy
PATOLOGIA. Malaltia no inflamatòria de la
còrnia.
1202 queratoplàstia f
es queratoplastia
en keratoplasty
TERAPÈUTICA. Operació consistent a
substituir un segment de còrnia malalta per
un de còrnia sana.
1203 queratoplàstia òptica f
es queratoplastia óptica
en optic keratoplasty
TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte corregir un defecte de visió.
termcat · 72 de 98

1204 queratoplàstia refractiva f
es queratoplastia de refracción
en refractive keratoplasty
TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte corregir un defecte de curvatura de
la còrnia.
1205 queratoplàstia tectònica f
es queratoplastia tectónica
en tectonic keratoplasty
TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte restituir estructuralment la còrnia.
1206 queratorrexi f
es queratorrexis
en keratorrhexis
PATOLOGIA. Ruptura de la còrnia.
1207 queratoscleritis f
veg. escleroqueratitis f
1208 queratoscopi m
sin. compl. disc de Placido m
es disco de Plácido; queratoscopio
en keratoscope; Placido's disk
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar els reflexos de la cara
anterior de la còrnia i determinar
l'astigmatisme.
1209 queratoscòpia f
es queratoscopia
en keratoscopy
TÈCNIQUES. Exploració de la còrnia
mitjançant un queratoscopi.
1210 queratotomia f
es queratotomía
en keratotomy
TERAPÈUTICA. Incisió de la còrnia.
1211 queratotomia delimitant f
es queratotomía delimitante
en delimiting keratotomy
TERAPÈUTICA. Queratotomia al voltant d'una
úlcera serpiginosa per tal de limitar-ne la
progressió.
1212 queratotomia radial f
es querototomía radial
en radial keratotomy
TERAPÈUTICA. Intervenció quirúrgica
consistent a fer una sèrie d'incisions no
perforants a la superfície de la còrnia, des
de la vora fins al centre, per tal de corregir
la miopia.
1213 queratouveïtis f
veg. queratoiridociclitis f
1214 recessió dels músculs oculars f
es recesión de los músculos oculares
en recession of ocular muscle
TERAPÈUTICA. Operació consistent a
desplaçar posteriorment el punt d'inserció
d'un múscul extraocular en casos
d'estrabisme.
1215 reflex consensual a la llum m
es reflejo consensual a la luz
en consensual light reflex
FISIOLOGIA. Reflex que provoca la
constricció de la pupil·la oposada a la de
l'ull que rep un estímul lluminós.
1216 reflex corneal m
sin. compl. reflex palpebral m
es reflejo corneal; reflejo palpebral
en corneal reflex; lid reflex
FISIOLOGIA. Reflex que provoca la contracció
del múscul orbicular de les parpelles quan
les parpelles toquen la còrnia.
1217 reflex d'acomodació m
es reflejo de acomodación
en accommodation reflex
FISIOLOGIA. Reflex que provoca el conjunt de
modificacions coordinades de l'iris, del
cristal·lí i dels músculs extrínsecs de l'ull
per tal d'enfocar els objectes segons les
diverses distàncies.
1218 reflex foveolar m
es reflejo foveolar
en foveolar reflex
FISIOLOGIA. Punt corresponent a la fòvea
central, que és visible en fer una
oftalmoscòpia.
1219 reflex palpebral m
veg. reflex corneal m
1220 reflex pupil·lar m
es reflejo pupilar
en pupillary reflex
FISIOLOGIA. Reflex que provoca la contracció
de la pupil·la en exposar la retina a la
llum.
1221 reflex vestibuloocular m
termcat · 73 de 98

es reflejo vestibuloocular
en vestibulo-ocular reflex
FISIOLOGIA. Reflex que provoca la desviació
dels ulls a conseqüència de l'estimulació
del sistema vestibular.
1222 refracció dinàmica f
es refracción dinámica
en dynamic refraction
FISIOLOGIA. Refracció ocular que té lloc
durant l'acomodació i que s'exerceix
contínuament sense esforç voluntari.
1223 refracció estàtica f
es refracción estática
en static refraction
FISIOLOGIA. Refracció ocular que té lloc
quan es paralitza l'acomodació.
1224 refracció ocular f
es refracción ocular
en ocular refraction
FISIOLOGIA. Refracció de la llum produïda
per diversos medis de l'ull, de la qual
resulta la concentració de les imatges
sobre la retina.
1225 refractòmetre m
es refractómetro
en refractometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el poder refractiu de l'ull.
1226 resecció dels músculs oculars f
es resección de los músculos oculares
TERAPÈUTICA. Operació consistent a
seccionar una part del tendó d'un múscul
extraocular per tal d'avançar-ne el punt
d'inserció.
1227 resposta visual evocada f
es respuesta visual evocada
en visual evoked response
FISIOLOGIA. Activitat elèctrica que es
produeix en el còrtex visual després que la
retina ha rebut un estímul lluminós.
1228 retina f
es retina
en retina
TA retina
ANATOMIA. Capa interna del globus ocular
que és fotoreceptora i que té la funció de
rebre els estímuls lluminosos procedents
de l'exterior i transformar-los en impulsos
nerviosos.
1229 retina tigroide f
es retina tigroide
en tigroid retina
PATOLOGIA. Retina caracteritzada per àrees
poligonals pigmentades més intensament,
que són visibles entre els vasos coroïdals i
que es presenten en certes degeneracions
retinals.
1230 retinal adj
es retiniano
en retinal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la retina.
1231 retinitis f
es retinitis
en retinitis
PATOLOGIA. Inflamació aguda o crònica de la
retina, associada comunament amb una
inflamació de la coroide i del nervi òptic.
1232 retinitis actínica f
es retinitis actínica
en actinic retinitis
PATOLOGIA. Retinitis produïda per l'exposició
excessiva als raigs lluminosos.
1233 retinitis albuminúrica f
es retinitis albuminúrica
en retinitis albuminurica
PATOLOGIA. Retinitis que és conseqüència
d'una afecció renal.
1234 retinitis apoplèctica f
es retinitis apopléctica
en apoplectic retinitis
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
extravasacions sanguínies dins la retina.
1235 retinitis de Coats f
veg. retinopatia exsudativa f
1236 retinitis de Jacobson f
veg. retinitis sifilítica f
1237 retinitis de Jensen f
veg. retinocoroïditis juxtapapil·lar f
1238 retinitis disciforme f
es retinitis disciforme
en disciform retinitis
termcat · 74 de 98

PATOLOGIA. Malaltia degenerativa de la
retina caracteritzada per l'aparició d'una
massa blanca i grisenca a la regió macular
d'ambdós ulls.
1239 retinitis estel·lar f
es retinitis estelar
en retinitis stellata
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició d'una taca de forma estrellada a
la regió macular de la retina.
1240 retinitis estriada f
es retinitis estriada
en striate retinitis
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició de bandes grises o groguenques
darrere els vasos sanguinis de la retina.
1241 retinitis exsudativa f
veg. retinopatia exsudativa f
1242 retinitis gravídica f
es retinitis gravídica
en gravidic retinitis
PATOLOGIA. Retinitis que ocorre
simultàniament amb albuminúria de
l'embaràs.
1243 retinitis hipertensiva f
es retinitis hipertensiva
en hypertensive retinitis
PATOLOGIA. Retinitis que es presenta durant
l'evolució de la hipertensió arterial.
1244 retinitis metastàtica f
es retinitis metastásica
en metastatic retinitis
PATOLOGIA. Retinitis produïda per la
formació d'èmbols sèptics als vasos
sanguinis de la retina.
1245 retinitis pigmentària f
es retinitis pigmentosa
en retinitis pigmentosa
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'acumulació de pigment visual, la pèrdua
progressiva de la reacció retinal, l'atròfia
de la retina i l'atenuació dels vasos
sanguinis de la retina, que provoca una
reducció del camp visual.
1246 retinitis proliferant f
es retinitis proliferativa
en proliferating retinitis
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per la
formació de masses de teixit fibrós dens
que creixen de la retina cap al cos vitri i
que amb molta freqüència provoca
despreniment de retina.
1247 retinitis puntejada f
es retinitis punteada
en punctate retinitis
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició de taques blanques o
groguenques minúscules disseminades per
tota la retina.
1248 retinitis serosa f
es retinitis serosa
en serous retinitis
PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició d'un exsudat serós i per la
inflamació de les capes superficials de la
retina.
1249 retinitis sifilítica f
sin. compl. retinitis de Jacobson f
es retinitis de Jacobson; retinitis sifilítica
en Jacobson's retinitis; syphilitic retinitis
PATOLOGIA. Retinocoroïditis caracteritzada
per opacitats a la retina, exsudat de la
coroide, opacitats al cos vitri i atròfia de la
coroide, que apareix generalment en el
període secundari de la sífilis.
1250 retinitis solar f
es retinitis solar
en solar retinitis
PATOLOGIA. Retinitis produïda per una
exposició a la llum solar massa intensa.
1251 retinitis urèmica f
es retinitis urémica
en uremic retinitis
PATOLOGIA. Retinitis que es presenta sovint
en malalts urèmics.
1252 retinoblastoma m
es retinoblastoma
en retinoblastoma
PATOLOGIA. Neoplàsia maligna de cèl·lules
retinals primitives.
1253 retinocoroïdal adj
es retinocoroideo
en retinochoroid
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la retina i a la coroide.
1254 retinocoroïditis f
termcat · 75 de 98

sin. coroidoretinitis f
1255 retinocoroïditis juxtapapil·lar f
sin. compl. retinitis de Jensen f
es retinitis de Jensen; retinocoroiditis
yuxtapapilar
en Jensen's retinitis; retinochoroiditis
juxtapapillaris
PATOLOGIA. Retinocoroïditis caracteritzada
per una petita zona inflamatòria exsudativa
al voltant de la papil·la del nervi òptic,
que s'observa en persones joves.
1256 retinodiàlisi f
es retinodiálisis
en retinodyalisis
PATOLOGIA. Desinserció perifèrica de la
retina.
1257 retinografia f
es retinografía
en retinography
TÈCNIQUES. Fotografia de la retina.
1258 retinomalàcia f
es retinomalacia
en retinomalacia
PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de la
retina.
1259 retinopapil·litis f
sin. papil·loretinitis f
1260 retinopatia f
es retinopatía
en retinopathy
PATOLOGIA. Malaltia no inflamatòria de la
retina.
1261 retinopatia circinada f
es retinopatía circinada
en circinate retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
la formació d'uns dipòsits blancs disposats
en forma de garlanda al voltant de la
màcula lútia, que arriba a produir ceguetat
completa.
1262 retinopatia dels prematurs f
sin. compl. fibroplàsia retrolenticular f
es fibroplasia retrolenticular; retinopatía de
los prematuros
en retinopathy of prematurities; retrolental
fibroplasia
PATOLOGIA. Retinopatia bilateral que ocorre
en prematurs tractats amb concentracions
excessivament altes d'oxigen.
1263 retinopatia diabètica f
es retinopatía diabética
en diabetic retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
l'aparició progressiva de microaneurismes,
hemorràgies puntiformes intraretinals,
exsudació groguenca i edema macular, que
acompanya la diabetis.
1264 retinopatia exsudativa f
sin. compl. retinitis de Coats f; retinitis
exsudativa f
es retinitis de Coats; retinitis exudativa;
retinopatía exudativa
en Coats' retinitis; exudative retinitis;
exudative retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per la
presència de masses d'exsudat blanc o
groguenc a la part més posterior de la
retina, amb dipòsit de colesterol i restes
sanguínies produïdes per hemorràgies
retinals i que culmina en la destrucció de la
màcula lútia i posterior ceguetat.
1265 retinopatia hipertensiva f
es retinopatía hipertensiva
en hypertensive retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
l'aparició d'estenosi de les arterioles de la
retina, hemorràgies a les capes de fibres
nervioses i a la capa plexiforme externa,
exsudat i edema papil·lar, que
acompanya la hipertensió essencial o la
hipertensió maligna.
1266 retinopatia leucèmica f
es retinopatía leucémica
en leukemic retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
pal·lidesa retinal, produïda per una
infiltració leucocítica a la retina i a la
coroide, hemorràgies disseminades i
edema papil·lar, que es presenta en
casos de leucèmia.
1267 retinopatia serosa central f
es retinopatía serosa central
en central serous retinopathy
PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada pel
despreniment localitzat de l'epiteli
pigmentari de la retina a la regió macular.
1268 retinoscopi m
es retinoscopio
en retinoscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a realitzar una retinoscòpia.
termcat · 76 de 98

1269 retinoscòpia f
es retinoscopia
en retinoscopy
TÈCNIQUES. Tècnica objectiva per a
investigar, diagnosticar i valorar els errors
de refracció ocular mitjançant la projecció
d'un feix de llum cap a l'ull i l'observació de
l'àrea il·luminada sobre la superfície de la
retina.
1270 rigidesa midriàtica f
es rigidez midriática
en mydriatic rigidity
PATOLOGIA. Dilatació pupil·lar
caracteritzada per una reacció molt lenta a
la llum.
1271 rivus lacrimalis m
es rivus lacrimalis
en rivus lacrimalis
TA rivus lacrimalis
ANATOMIA. Canal situat entre les vores
lliures de les parpelles i el globus ocular
quan les parpelles estan tancades.
1272 rubeosi de l'iris f
es rubeosis del iris
en rubeosis iridis
PATOLOGIA. Neoformació de vasos
sanguinis i teixit connectiu de la superfície
anterior de l'iris, que s'observa
freqüentment en diabètics.
1273 sac conjuntival m
es saco conjuntival
en conjunctival sac
TA saccus conjunctivalis
ANATOMIA. Espai en forma de fenedura
situat entre la conjuntiva palpebral i la
conjuntiva bulbar.
1274 sac lacrimal m
es saco lagrimal
en lacrimal sac
TA saccus lacrimalis
ANATOMIA. Dipòsit membranós situat al
costat intern de la base de l'òrbita, que
conté llàgrimes aportades pels canalicles
lacrimals que desemboquen al conducte
nasolacrimal.
1275 segon parell cranial m
sin. nervi òptic m
1276 sensibilitat de contrast f
es sensibilidad de contraste
en contrast sensitivity
FISIOLOGIA. Capacitat de distingir dues
tonalitats diferents en una escala de grisos.
1277 septe escleral m
es tabique escleral
en tabes dorsalis
ANATOMIA. Relleu intern del limbe
esclerocorneal que contribueix a formar el
solc escleral, on s'insereix la trabècula
esclerocorneal.
1278 septe orbitari m
es tabique orbitario
en orbital septum
TA septum orbitale
ANATOMIA. Membrana fibrosa formada pel
lligament ample de cada parpella i el
lligament palpebral lateral.
1279 setè parell cranial m
sin. nervi facial m
1280 si venós de l'escleròtica m
sin. compl. canal de Schlemm m;
conducte de Schlemm m
es canal de Schlemm; conducto de
Schlemm; seno venoso de la esclerótica
en Schlemm's canal; sinus venosus
sclerae
TA sinus venosus sclerae
ANATOMIA. Canal circular situat a la unió de
l'escleròtica i la còrnia, entre el septe
escleral i l'esperó escleral, cobert per la
trabècula esclerocorneal, per on surt
l'humor aquós.
1281 simblefària m
sin. compl. simblèfaron f
es simbléfaron
en symblepharon
PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'adherència entre les parpelles i el globus
ocular.
1282 simblèfaron f
veg. simblefària m
1283 síndrome d'Adie f
es síndrome de Adie
en Adie's syndrome
PATOLOGIA. Síndrome consistent en
l'associació de reflexos pupil·lars lents i
l'abolició d'alguns reflexos tendinosos
sense que es produeixin alteracions
sensitives ni motores.
1284 síndrome d'Anton f
es síndrome de Anton
termcat · 77 de 98

en Anton's syndrome
PATOLOGIA. Ceguetat cortical produïda per
afectació dels lòbuls occipitals en què no
hi ha consciència per part del malalt de ser
cec.
1285 sinèquia f
es sinequia
en synechia
PATOLOGIA. Adherència entre l'iris i altres
parts del globus ocular.
1286 sinèquia anterior f
sin. goniosinèquia f
1287 sinèquia posterior f
es sinequia posterior
en posterior synechia
PATOLOGIA. Sinèquia entre l'iris i el cristal·
lí.
1288 sinizesi f
es sinicesis
en synizesis
FISIOLOGIA. Contracció de la pupil·la.
1289 sinoftàlmia f
es sinoftalmía
en synophthalmia
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la unió
més o menys completa dels dos ulls a la
línia mediana de la cara.
1290 sinoptòfor m
es sinoptóforo
en synoptophore
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a mesurar l'angle d'estrabisme i la
capacitat de la fusió binocular.
1291 sisè parell cranial m
sin. nervi motor ocular extern m
1292 sistema nerviós parasimpàtic m
es sistema nervioso parasimpático
en parasympathetic nervous system
TA pars parasympathetica
ANATOMIA. Part del sistema nerviós
autònom de caràcter inhibidor, que és
responsable de la miosi.
1293 sistema nerviós simpàtic m
es sistema nervioso simpático
en sympathetic nervous system
TA pars sympathetica
ANATOMIA. Part del sistema nerviós autònom
de caràcter estimulador, que és
responsable de la midriasi.
1294 solc escleral m
es surco escleral
en scleral sulcus
TA sulcus sclerae
ANATOMIA. Estria situada entre el septe
escleral i l'esperó escleral.
1295 sordcec -cega m i f
es ciego-sordo; sordociego
en deaf-blind
PATOLOGIA. Persona que pateix de
sordceguesa.
1296 sordceguesa f
es sordoceguera
en deaf-blindness
PATOLOGIA. Privació dels sentits de l'oïda i
de la vista.
1297 substància del cristal·lí f
es sustancia del cristalino
en substance of lens
TA substantia lentis
ANATOMIA. Capa fibrosa recoberta per
l'epiteli del cristal·lí que comprèn l'escorça
i el nucli del cristal·lí.
1298 substància pròpia de l'escleròtica f
es sustancia propia de la esclerótica
en proper substance of sclera
TA substantia propria sclerae
ANATOMIA. Teixit principal de la paret del
globus ocular, constituït per fibres col·
làgenes mesclades amb algunes fibres
elàstiques.
1299 substància pròpia de la còrnia f
sin. estroma corneal m
1300 supraorbitari -ària adj
es supraorbitario
en supraorbital
CONCEPTES GENERALS. Situat damunt l'òrbita.
1301 taca cega f
sin. compl. taca de Mariotte f
es mancha ciega; mancha de Mariotte
en blind spot; Mariotte's spot
FISIOLOGIA. Zona circumscrita del camp
visual, situada per fora del punt de fixació,
en què no hi ha visió.
termcat · 78 de 98

1302 taca de Mariotte f
veg. taca cega f
1303 taca groga f
veg. màcula lútia f
1304 tars m
es tarso
en tarsus
ANATOMIA. Làmina constituïda per teixit
fibrocartilaginós que s'estén per la cara
posterior de la parpella i dóna forma a la
parpella.
1305 tars inferior m
es tarso inferior
en tarsus inferior
TA tarsus inferior
ANATOMIA. Tars corresponent a la parpella
inferior.
1306 tars superior m
es tarso superior
en tarsus superior
TA tarsus superior
ANATOMIA. Tars corresponent a la parpella
superior.
1307 tarsal adj
es tarsal
en tarsal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
al tars.
1308 tarsoplàstia f
es tarsoplastia
en tarsoplasty
TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte del tars.
1309 tarsorràfia f
veg. blefarorràfia f
1310 tercer parell cranial m
sin. nervi motor ocular comú m
1311 tisi ocular f
veg. oftalmomalàcia f
1312 tonografia f
es tonografía
en tonography
TÈCNIQUES. Enregistrament dels canvis de
pressió intraocular.
1313 tonòmetre m
es tonómetro
en tonometer
APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la pressió intraocular.
1314 tonometria f
sin. compl. oftalmotonometria f
es oftalmotonometría; tonometría
en ophthalmotonometry; tonometry
TÈCNIQUES. Mesurament de la pressió
intraocular mitjançant un tonòmetre.
1315 trabècula esclerocorneal f
sin. part corneoscleròtica f
1316 trabècula uveal f
es trabécula uveal
en pars uvealis
TA pars uvealis
ANATOMIA. Part del sistema reticular
trabecular que es fixa a l'iris.
1317 tracoma m
es tracoma
en trachoma
PATOLOGIA. Malaltia infecciosa crònica de la
conjuntiva i de la còrnia que produeix
fotofòbia, dolor i llagrimeig i que és
causada per bacteris Chlamydia
trachomatis.
1318 tracte òptic m
veg. nervi òptic m
1319 tracte uveal m
veg. túnica vascular de l'ull f
1320 trasplantament de còrnia f
es trasplante de córnea
en cornea transplantation
TERAPÈUTICA. Operació quirúrgica consistent
a reemplaçar la zona pupil·lar de la còrnia
que presenta una opacitat de caràcter
permanent per una porció de còrnia sana.
1321 trepanació corneal f
es trepanación corneal
en corneoscleral trephination
TERAPÈUTICA. Extirpació d'un disc de còrnia
per al tractament de l'estafiloma.
1322 triquiasi f
es triquiasis
termcat · 79 de 98

en trichiasis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
desviació de les pestanyes cap a la còrnia.
1323 tritanomalia f
veg. tritanomalopia f
1324 tritanomalopia f
sin. compl. tritanomalia f
es tritanomalía; tritanomalopía
en tritanomalopia; tritanomaly
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una disminució de la sensibilitat del
pigment visual corresponent al color blau.
1325 tritanopia f
sin. tritanòpsia f
es tritanopía; tritanopsia
en tritanopia; tritanopsia
SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color blau i que és
produïda per l'absència del pigment visual
corresponent al blau.
1326 tritanòpsia f
sin. tritanopia f
1327 tròclea f
es tróclea
en trochlea
TA trochlea
ANATOMIA. Conducte curt i corbat de
cartílag fibrós que està fixat a la paret
medial de l'òrbita, per on passa el tendó
del múscul oblic superior.
1328 tropia f
es tropía
en tropia
SEMIOLOGIA. Desviació manifesta d'un ull,
tenint-los tots dos oberts, des de la posició
primària de la mirada.
1329 túnica externa de l'ull f
veg. túnica fibrosa de l'ull f
1330 túnica fibrosa de l'ull f
sin. compl. túnica externa de l'ull f
es túnica externa del ojo; túnica fibrosa
del ojo
en fibrous tunic of eyeball
TA tunica fibrosa bulbi
ANATOMIA. Túnica que ocupa la part més
exterior del globus ocular i que està
formada per la còrnia i l'escleròtica.
1331 túnica interna de l'ull f
sin. compl. túnica nerviosa de l'ull f
es túnica interna del ojo; túnica nerviosa
del ojo
en inner tunic of eyeball
TA tunica interna bulbi; tunica sensoria
bulbi
ANATOMIA. Túnica que ocupa la part més
interior del globus ocular, on hi ha la retina.
1332 túnica nerviosa de l'ull f
veg. túnica interna de l'ull f
1333 túnica vascular de l'ull f
sin. compl. tracte uveal m; úvea f
es túnica vascular del ojo; úvea
en uvea; uveal tract; vascular tunic of
eyeball
TA tractus uvealis; tunica vasculosa bulbi
ANATOMIA. Túnica que ocupa la part mitjana
del globus ocular i que està formada per la
coroide, el cos ciliar i l'iris.
1334 úlcera de Mooren f
es úlcera de Mooren
en Mooren's ulcer
PATOLOGIA. Úlcera serpiginosa de la còrnia
de causa desconeguda que apareix
generalment en persones majors de
cinquanta anys.
1335 ull m
sin. globus ocular m
1336 ulleres f pl
es anteojos; gafas
en eyeglasses; glasses; spectacles
TERAPÈUTICA. Instrument òptic format per un
parell de vidres que se sosté al nas i a les
orelles, emprat per a corregir els defectes
de la visió o protegir l'òrgan de la visió.
1337 úvea f
veg. túnica vascular de l'ull f
1338 uveal adj
es uveal
en uveal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'úvea.
1339 uveïtis f
es uveítis
en uveitis
PATOLOGIA. Inflamació de l'úvea o d'una part
de l'úvea.
1340 uveïtis anterior f
veg. iridociclitis f
termcat · 80 de 98

1341 uveomeningitis f
es uveomeningitis
en uveomeningitis
PATOLOGIA. Trastorn caracteritzat per
lesions de l'úvea i signes d'irritació
meníngia.
1342 uveoneuraxitis f
veg. uveopapil·litis f
1343 uveopapil·litis f
sin. compl. uveoneuraxitis f
es uveoneuraxitis; uveopapilitis
en uveoneuraxitis
PATOLOGIA. Uveïtis i inflamació del nervi
òptic.
1344 uveoscleritis f
es uveoescleritis
en uveoscleritis
PATOLOGIA. Inflamació de l'úvea i de
l'escleròtica.
1345 vàlvula de Hasner f
veg. plec lacrimal m
1346 vas sanguini de la retina m
es vaso sanguíneo de la retina
en retinal blood vessel
TA vas sanguineum retinae
ANATOMIA. Cadascun dels vasos sanguinis
situats a la superfície interna de la retina,
que es ramifiquen de l'artèria i la vena
centrals de la retina.
1347 vena angular f
es vena angular
en angular vein
TA vena angularis
ANATOMIA. Vena que té l'origen a la unió de
les venes frontal i supraorbitària, que rep
les venes palpebrals superior i inferior i les
venes nasals externes i que acaba a la
vena facial.
1348 vena central de la retina f
es vena central de la retina
en central vein of retina
TA vena centralis retinae
ANATOMIA. Vena satèl·lit de l'artèria central
de la retina, que acaba a la vena oftàlmica
superior o directament al si cavernós.
1349 vena ciliar f
es vena ciliar
en ciliary vein
TA vena ciliaris
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al cos ciliar i que s'estenen
cap a les venes dels músculs oculars o cap
a les venes vorticoses.
1350 vena ciliar anterior f
es vena ciliar anterior
en anterior ciliary vein
TA vena ciliaris anterior
ANATOMIA. Cadascuna de les venes satèl·
lits de les artèries ciliars que distribueixen
la sang del pol anterior del cos ciliar a
l'origen de les venes dels músculs oculars.
1351 vena ciliar posterior f
es vena ciliar posterior
en posterior ciliary vein
TA vena ciliaris posterior
ANATOMIA. Cadascuna de les venes satèl·
lits de les artèries ciliars que distribueixen
la sang del pol posterior del cos ciliar a
l'origen de les venes dels músculs oculars.
1352 vena conjuntival f
es vena conjuntival
en conjunctival vein
TA vena conjunctivae
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la conjuntiva bulbar i que
acaben a la vena oftàlmica superior.
1353 vena episcleral f
es vena episcleral
en episcleral vein
TA vena episcleralis
ANATOMIA. Cadascuna de les venes
situades sobre l'escleròtica que s'estenen
cap a la vena oftàlmica superior.
1354 vena escleral f
es vena escleral
en scleral vein
TA vena scleralis
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
s'estenen especialment per la part anterior
de l'escleròtica.
1355 vena etmoïdal f
es vena etmoidal
en ethmoidal vein
TA vena ethmoidalis
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a les cel·les etmoïdals i que
acaben a la vena oftàlmica superior.
1356 vena facial f
termcat · 81 de 98

es vena facial
en facial vein
TA vena facialis
ANATOMIA. Vena que té l'origen a l'angle
medial de l'ull, darrere de l'artèria facial, i
que acaba a la vena jugular interna.
1357 vena jugular externa f
es vena yugular externa
en external jugular vein
TA vena jugularis externa
ANATOMIA. Vena que s'estén entre el
múscul platisma i la làmina superficial de
la fàscia cervical.
1358 vena jugular interna f
es vena yugular interna
en internal jugular vein
TA vena jugularis interna
ANATOMIA. Vena principal del coll que
s'estén des del forat jugular fins a l'angle
venós.
1359 vena lacrimal f
es vena lagrimal
en lacrimal vein
TA vena lacrimalis
ANATOMIA. Vena que té l'origen a la
glàndula lacrimal, les parpelles i la
conjuntiva i que acaba a les venes
oftàlmiques inferior i superior.
1360 vena nasal externa f
es vena nasal externa
en external nasal vein
TA vena nasalis externa
ANATOMIA. Cadascun de les venes que
tenen l'origen a la part externa del nas i
que acaben a la vena angular i a la vena
facial.
1361 vena nasofrontal f
es vena nasofrontal
en nasofrontal vein
TA vena nasofrontalis
ANATOMIA. Vena que té l'origen a la vena
supraorbitària i la vena angular i que
acaba a la vena oftàlmica superior.
1362 vena oftàlmica inferior f
es vena oftálmica inferior
en inferior ophthalmic vein
TA vena ophthalmica inferior
ANATOMIA. Vena que té l'origen a la parpella
inferior i la glàndula lacrimal i que acaba al
si cavernós.
1363 vena oftàlmica superior f
es vena oftálmica superior
en superior ophthalmic vein
TA vena ophthalmica superior
ANATOMIA. Vena que té l'origen al globus
ocular, els músculs extrínsecs de l'ull i les
parpelles i que acaba al si cavernós.
1364 vena palpebral f
es vena palpebral
en palpebral vein
TA vena palpebralis
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a les parpelles i que acaben
a la vena oftàlmica superior.
1365 vena palpebral inferior f
es vena palpebral inferior
en inferior palpebral vein
TA vena palpebralis inferior
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la parpella inferior i que
acaben a la vena facial.
1366 vena palpebral superior f
es vena palpebral superior
en superior palpebral vein
TA vena palpebralis superior
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la parpella superior i que
acaben a la vena angular i a la vena
oftàlmica superior.
1367 vena supraorbitària f
es vena supraorbitaria
en supraorbital vein
TA vena supraorbitalis
ANATOMIA. Vena que té l'origen al múscul
frontal i que acaba a la vena facial i a la
vena oftàlmica superior.
1368 vena supratroclear f
es vena supratroclear
en supratrochlear vein
TA vena supratrochlearis
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al plexe venós del front i que
acaben a la vena angular.
1369 vena vorticosa f
es vena vorticosa
en vorticose vein
TA vena choroidea oculi; vena vorticosa
ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al plexe coroïdal i que
acaben a la vena oftàlmica inferior i a la
vena oftàlmica superior.
termcat · 82 de 98

1370 vènula macular inferior f
es vénula macular inferior
en inferior macular venule
TA venula macularis inferior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part inferior de la màcula lútia.
1371 vènula macular superior f
es vénula macular superior
en superior macular venule
TA venula macularis superior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part superior de la màcula lútia.
1372 vènula medial de la retina f
es vénula medial de la retina
en medial venule of retina
TA venula medialis retinae
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part medial de la retina.
1373 vènula nasal inferior de la retina f
es vénula nasal inferior de la retina
en inferior nasal venule of retina
TA venula nasalis retinae inferior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part nasal inferior de la retina.
1374 vènula nasal superior de la retina f
es vénula nasal superior de la retina
en superior nasal venule of retina
TA venula nasalis retinae superior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part nasal superior de la retina.
1375 vènula temporal inferior de la retina
f
es vénula temporal inferior de la retina
en inferior temporal venule of retina
TA venula temporalis retinae inferior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part temporal inferior de la retina.
1376 vènula temporal superior de la
retina f
es vénula temporal superior de la retina
en superior temporal venule of retina
TA venula temporalis retinae superior
ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part temporal superior de la retina.
1377 vergència f
es vergencia
en vergence
FISIOLOGIA. Moviment coordinat d'ambdós
ulls en direccions oposades.
1378 versió f
es versión
en version
FISIOLOGIA. Moviment coordinat d'ambdós
ulls cap a dalt, cap a baix o cap als costats.
1379 vèrtex de la còrnia m
es vértice de la córnea
en vertex of cornea
TA vertex corneae
ANATOMIA. Extrem prominent i prim situat al
centre de la cara anterior de la còrnia.
1380 veure v tr
es ver
en see, to
CONCEPTES GENERALS. Percebre la imatge
d'un objecte que els raigs lluminosos
provinents d'aquest formen a la retina.
1381 veure-hi v pron
es ver
en see, to
CONCEPTES GENERALS. Posseir el sentit de la
vista.
1382 visió f
es visión
en vision
CONCEPTES GENERALS. Acció i efecte de
veure.
1383 visió f
veg. agudesa visual f
1384 visió f
es visión
en vision
FISIOLOGIA. Impressió produïda a les
neurones sensitives dels fotoreceptors que
capten l'energia de les ones
electromagnètiques de la llum.
1385 visió acromàtica f
es visión acromática
en achromatic vision
SEMIOLOGIA. Visió en què no es perceben
els diversos colors que constitueixen
l'espectre lluminós, el qual es veu com una
llum blanca o acromàtica.
1386 visió binocular f
termcat · 83 de 98

es visión binocular
en binocular vision
FISIOLOGIA. Visió que prové de la
coordinació d'ambdós ulls en la seva
utilització simultània.
1387 visió central f
sin. compl. visió directa f; visió fòvica f
es visión central; visión directa; visión
foveal
en central vision; direct vision; foveal
vision
FISIOLOGIA. Visió produïda per estímuls
lluminosos que arriben a la màcula lútia.
1388 visió cromàtica f
sin. visió de color f
es visión cromática; visión de color
en chromatic vision; color vision
FISIOLOGIA. Visió produïda per l'acció
d'intensitats de llum altes sobre els cons,
que es caracteritza per la percepció dels
diversos colors que constitueixen
l'espectre lluminós.
1389 visió d'halo f
veg. visió iridiscent f
1390 visió de color f
sin. visió cromàtica f
1391 visió directa f
veg. visió central f
1392 visió diürna f
veg. visió fotòpica f
1393 visió doble f
veg. diplopia f
1394 visió escotòpica f
sin. compl. escotopia f; visió nocturna f
es escotopia; visión escotópica; visión
nocturna
en night vision; scotopia; scotopic vision
FISIOLOGIA. Visió que s'adapta a la manca
total o parcial de llum.
1395 visió estereoscòpica f
sin. compl. visió sòlida f
es visión estereoscópica; visión sólida
en solid vision; stereoscopic vision
SEMIOLOGIA. Visió en què dues imatges es
perceben com una de sola i de tres
dimensions, deguda a la fusió de les
impressions en ambdues retines.
1396 visió fotòpica f
sin. compl. fotopia f; visió diürna f
es fotopia; visión diurna; visión fotópica
en day vision; photopia; photopic vision
FISIOLOGIA. Visió que s'adapta als estímuls
lluminosos de gran intensitat.
1397 visió fòvica f
veg. visió central f
1398 visió indirecta f
veg. visió perifèrica f
1399 visió iridiscent f
sin. compl. visió d'halo f
es visión en halo; visión iridiscente
en halo vision; rainbow vision
SEMIOLOGIA. Visió en què es percep un anell
de color o un anell lluminós al voltant d'un
focus de llum.
1400 visió monocular f
es visión monocular
en monocular vision
FISIOLOGIA. Visió que té lloc per un sol ull.
1401 visió múltiple f
veg. poliopia f
1402 visió nocturna f
veg. visió escotòpica f
1403 visió oscil·lant f
veg. oscil·lòpsia f
1404 visió perifèrica f
sin. compl. visió indirecta f
es visión indirecta; visión periférica
en indirect vision; peripheral vision
FISIOLOGIA. Visió produïda per estímuls
lluminosos que arriben a zones de la retina
distants de la màcula lútia.
1405 visió pseudoscòpica f
es visión seudoscópica
en pseudoscopic vision
SEMIOLOGIA. Visió en què la persona
afectada té la sensació que els objectes
són plans o buits.
1406 visió sòlida f
veg. visió estereoscòpica f
1407 visió tubular f
sin. compl. visió tunneliforme f
es visión en túnel; visión tubular
termcat · 84 de 98

en tubular vision; tunnel vision
SEMIOLOGIA. Visió caracteritzada per una
gran reducció del camp visual i en què la
persona afectada hi veu com a través d'un
tub.
1408 visió tunneliforme f
veg. visió tubular f
1409 vista f
es vista
en sight
CONCEPTES GENERALS. Sentit animal integrat
per òrgans capaços de captar la llum i la
seva intensitat i de reproduir la imatge de
l'objecte emissor de llum pròpia o
reflectida.
1410 vista f
es vista
en sight
CONCEPTES GENERALS. Acció de veure-hi.
1411 visual adj
es visual
en visual
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la visió.
1412 visuscopi m
es visuscopio
en visuscope
APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
projecta un estel negre sobre el fons de
l'ull i que s'empra per a diagnosticar la
fixació excèntrica.
1413 vitrectomia f
es vitrectomía
en vitrectomy
TERAPÈUTICA. Operació consistent a
extreure l'humor vitri i substituir-lo per
altres fluids.
1414 vitreoretinal adj
es vitreorretiniano
en vitreoretinal
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'humor vitri i a la retina.
1415 vitri vítria adj
es vítreo
en vitreous
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'humor vitri.
1416 vora ciliar f
es borde ciliar
en ciliary margin
TA margo ciliaris
ANATOMIA. Vora perifèrica de l'iris adherida
al cos ciliar i a l'angle iridocorneal.
1417 vora infraorbitària f
es borde infraorbitario
en infraorbital margin
TA margo infraorbitalis
ANATOMIA. Part extrema inferior de l'obertura
orbitària.
1418 vora lateral orbitària f
es borde lateral orbitario
en lateral margin of orbit
TA margo lateralis orbitae
ANATOMIA. Part extrema lateral de l'obertura
orbitària.
1419 vora lliure de les parpelles f
es borde libre de los párpados
en free margin of eyelids
ANATOMIA. Vora que delimita la fenedura
palpebral per la part superior i la part
inferior.
1420 vora medial orbitària f
es borde medial orbitario
en medial margin of orbit
TA margo medialis orbitae
ANATOMIA. Part extrema medial de l'obertura
orbitària.
1421 vora orbitària f
es borde de la órbita
en orbital margin
TA margo orbitalis
ANATOMIA. Part extrema de l'obertura
orbitària.
1422 vora pupil·lar f
es borde pupilar
en pupillary margin
TA margo pupillaris
ANATOMIA. Vora interna de l'iris que delimita
la pupil·la.
1423 vora supraorbitària f
es borde supraorbitario
en supraorbital margin
TA margo supraorbitalis
termcat · 85 de 98

ANATOMIA. Part extrema superior de
l'obertura orbitària.
1424 xantelasma m
es xantelasma
en xanthelasma
PATOLOGIA. Xantoma que afecta les
parpelles caracteritzat per taques o
plaques toves i oblongues de color groc
taronja, que comencen prop de l'angle
medial de l'ull i freqüentment són
simètriques.
1425 xantòpsia f
es xantopsia
en xanthopsia
SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color groc.
1426 xeroftàlmia f
es xeroftalmía
en xerophthalmia
PATOLOGIA. Afecció ocular caracteritzada
per un aspecte sec i mat de la conjuntiva.
1427 xerosi corneal f
es xerosis corneal
en corneal xerosis
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
sequedat de la còrnia, la qual adopta una
aparença tèrbola.
1428 zigomaticoorbitari -ària adj
es cigomaticoorbitario
en zygomatico-orbital
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'os pòmul i a l'òrbita.
1429 zònula ciliar f
sin. compl. lligament suspensor del
cristal·lí m; zònula de Zinn f
es ligamento suspensor del cristalino;
zónula ciliar; zónula de Zinn
en ciliary zonule; suspensory ligament of
lens; zonule of Zinn
TA zonula ciliaris
ANATOMIA. Sistema de fibres que s'estén
entre l'equador del cristal·lí i el cos ciliar i
que sosté el cristal·lí al seu lloc.
1430 zònula de Zinn f
veg. zònula ciliar f
termcat · 86 de 98

Índex temàtic
agudesa visual, 1
binocular, 2, 3, 4
blefàric -a, 5
ceguetat legal, 6
(-)cerat(o)-, 7
ciliar, 8
conjuntival, 9
corneal, 10
corneoscleròtic -a, 11
coroïdal, 12
escleral, 13
escleroconjuntival, 14
escleròtic -a, 15
infraorbitari -ària, 16
iridià -ana, 17
lacrimal, 18
lenticular, 19
lenticulat -ada, 20
monocular, 21
ocular, 22
oculista, 23
oculística, 24
oftàlmic -a, 25
oftalmòleg -òloga, 26
oftalmologia, 27
oftalmològic -a, 28
òptic -a, 29
orbitari -ària, 30
palpebral, 31
palpebrat -ada, 32
pupil·lar, 33
retinal, 34
retinocoroïdal, 35
supraorbitari -ària, 36
tarsal, 37
uveal, 38
veure, 39
veure-hi, 40
visió, 41, 42
vista, 43, 44
visual, 45
vitreoretinal, 46
vitri vítria, 47
zigomaticoorbitari -ària, 48
ampul·la del canalicle lacrimal, 49
anell conjuntival, 50
anell de Zinn, 51
anell major de l'iris, 52
anell menor de l'iris, 53
anell tendinós comú, 54
angle iridocorneal, 55
angle iridosclerocorneal, 56
angle lateral de l'ull, 57
angle medial de l'ull, 58
annex de l'ull, 59
aparell lacrimal, 60
arc palpebral inferior, 61
arc palpebral superior, 62
artèria angular, 63
artèria caròtide externa, 64
artèria caròtide interna, 65
artèria central de la retina, 66
artèria ciliar anterior, 67
artèria ciliar posterior curta, 68
artèria ciliar posterior llarga, 69
artèria conjuntival anterior, 70
artèria conjuntival posterior, 71
artèria dorsal nasal, 72
artèria episcleral, 73
artèria etmoïdal anterior, 74
artèria etmoïdal posterior, 75
artèria frontal lateral, 76
artèria frontal medial, 77
artèria hialoïdal, 78
artèria lacrimal, 79
artèria nasal externa, 80
artèria oftàlmica, 81
artèria palpebral lateral, 82
artèria palpebral medial, 83
artèria supraorbitària, 84
artèria supratroclear, 85
arteriola macular inferior, 86
arteriola macular superior, 87
arteriola medial de la retina, 88
arteriola nasal inferior de la retina, 89
arteriola nasal superior de la retina, 90
arteriola temporal inferior de la retina, 91
arteriola temporal superior de la retina, 92
bastó, 93
beina del globus ocular, 94
beina externa, 95
beina interna, 96
beina tendinosa del múscul oblic superior, 97
cambra anterior, 98
cambra posterior, 99
cambra vítria, 100
canal de Schlemm, 101
canalicle excretor, 102
canalicle lacrimal, 103
capa pigmentària de la retina, 104
càpsula de Tenon, 105
càpsula del cristal·lí, 106
cara anterior de l'iris, 107
cara anterior de la còrnia, 108
cara anterior de la parpella, 109
cara anterior del cristal·lí, 110
termcat · 87 de 98

cara posterior de l'iris, 111
cara posterior de la còrnia, 112
cara posterior de la parpella, 113
cara posterior del cristal·lí, 114
carúncula lacrimal, 115
cavitat orbitària, 116
cella, 117
cercle arterial major de l'iris, 118
cercle arterial menor de l'iris, 119
cercle vascular de Zinn-Haller, 120
cercle vascular del nervi òptic, 121
cinquè parell cranial, 122
comissura palpebral lateral, 123
comissura palpebral medial, 124
complex basal, 125
con, 126
conca de l'ull, 127
conducte de Cloquet, 128
conducte de Schlemm, 129
conducte hialoide, 130
conducte lacrimal, 131
conducte lacrimonasal, 132
conducte nasolacrimal, 133
conducte òptic, 134
conjuntiva, 135
conjuntiva bulbar, 136
conjuntiva palpebral, 137
còrnia, 138
coroide, 139
corona ciliar, 140
cos adipós orbitari, 141
cos ciliar, 142
cos hialoide, 143
cos vitri, 144
cristal·lí, 145
cristal·loide, 146
disc del nervi òptic, 147
eix anteroposterior de l'ull, 148
eix del cristal·lí, 149
eix òptic, 150
endoteli corneal, 151
epísclera, 152
epiteli anterior de la còrnia, 153
epiteli corneal, 154
epiteli del cristal·lí, 155
epiteli pigmentari de l'iris, 156
epiteli pigmentari de la retina, 157
epiteli posterior de la còrnia, 158
esclera, 159
escleròtica, 160
escorça del cristal·lí, 161
espai de Fontana, 162
espai de l'angle iridocorneal, 163
espai de Tenon, 164
espai episcleral, 165
espai interfascial, 166
espai intervaginal del nervi òptic, 167
espai zonular, 168
esperó escleral, 169
estroma corneal, 170
estroma de l'iris, 171
estroma vitri, 172
excavació de la papil·la, 173
excavació del disc, 174
expansió del múscul recte lateral, 175
fàscia muscular, 176
fenedura esfenoïdal, 177
fenedura esfenomaxil·lar, 178
fenedura palpebral, 179
fibra circular del múscul ciliar, 180
fibra del cristal·lí, 181
fibra longitudinal del múscul ciliar, 182
fibra zonular, 183
fissura orbitària inferior, 184
fissura orbitària superior, 185
fons de l'ull, 186
forat etmoïdal anterior, 187
forat etmoïdal posterior, 188
forat òptic, 189
fòrnix conjuntival inferior, 190
fòrnix conjuntival superior, 191
fossa del sac lacrimal, 192
fossa hialoïdal, 193
fossa patel·lar, 194
fotoreceptor, 195
fòvea central, 196
fovèola, 197
gangli ciliar, 198
gangli de Gasser, 199
gangli limfàtic parotidi superficial, 200
gangli limfàtic preauricular, 201
gangli limfàtic submandibular, 202
gangli oftàlmic, 203
gangli semilunar, 204
gangli trigeminal, 205
glàndula ciliar, 206
glàndula conjuntival, 207
glàndula de Meibom, 208
glàndula de Moll, 209
glàndula de Zeis, 210
glàndula lacrimal, 211
glàndula lacrimal accessòria, 212
glàndula sebàcia conjuntival, 213
glàndula tarsal, 214
globus ocular, 215
humor aquós, 216
humor vitri, 217
interstici trabecular esclerocorneal, 218
iris, 219
làmina basal de la coroide, 220
làmina basal del cos ciliar, 221
làmina coriocapil·lar, 222
làmina coroidocapil·lar, 223
làmina cribrosa de l'escleròtica, 224
làmina episcleral, 225
làmina fosca de l'escleròtica, 226
làmina limitant anterior, 227
làmina limitant posterior, 228
làmina profunda del múscul elevador de la
parpella superior, 229
làmina superficial del múscul elevador de la
parpella superior, 230
làmina supracoroïdal, 231
limbe corneal, 232
termcat · 88 de 98

limbe esclerocorneal, 233
limbe palpebral anterior, 234
limbe palpebral posterior, 235
llac lacrimal, 236
lligament palpebral lateral, 237
lligament palpebral medial, 238
lligament suspensor del cristal·lí, 239
màcula lútia, 240
membrana de Bowman, 241
membrana de Bruch, 242
membrana de Descemet, 243
membrana hialoide, 244
membrana iridopupil·lar, 245
membrana pupil·lar, 246
membrana vítria, 247
múscul ciliar, 248
múscul constrictor de la pupil·la, 249
múscul corrugador superciliar, 250
múscul de Brücke, 251
múscul de Müller-Rouget, 252
múscul depressor superciliar, 253
múscul dilatador de la pupil·la, 254
múscul elevador de la parpella superior, 255
múscul esfínter de la pupil·la, 256
múscul extraocular, 257
múscul extrínsec de l'ull, 258
múscul intraocular, 259
múscul intrínsec de l'ull, 260
múscul oblic inferior, 261
múscul oblic major, 262
múscul oblic menor, 263
múscul oblic superior, 264
múscul orbicular de les parpelles, 265
múscul palpebral de Müller, 266
múscul recte inferior, 267
múscul recte lateral, 268
múscul recte medial, 269
múscul recte superior, 270
múscul superciliar, 271
múscul tarsal inferior, 272
múscul tarsal superior, 273
nervi abducent, 274
nervi ciliar llarg, 275
nervi etmoïdal anterior, 276
nervi etmoïdal posterior, 277
nervi facial, 278
nervi frontal, 279
nervi frontal extern, 280
nervi frontal intern, 281
nervi infratroclear, 282
nervi lacrimal, 283
nervi motor ocular comú, 284
nervi motor ocular extern, 285
nervi nasal, 286
nervi nasal extern, 287
nervi nasociliar, 288
nervi oculomotor, 289
nervi oftàlmic, 290
nervi òptic, 291
nervi patètic, 292
nervi supraorbitari, 293
nervi supratroclear, 294
nervi trigemin, 295
nervi troclear, 296
nineta, 297
nucli del cristal·lí, 298
obertura orbitària, 299
opacitat, 300
ora serrata, 301
orbicle ciliar, 302
òrbita, 303
òrgan de la visió, 304
palpebra, 305
papil·la del nervi òptic, 306
papil·la lacrimal, 307
paret inferior de l'òrbita, 308
paret lateral de l'òrbita, 309
paret medial de l'òrbita, 310
paret superior de l'òrbita, 311
parpella, 312
parpella inferior, 313
parpella superior, 314
pars plana, 315
part ciliar de la retina, 316
part coriocapil·lar, 317
part corneoscleròtica, 318
part intracanalicular del nervi òptic, 319
part intracranial del nervi òptic, 320
part intralaminar del nervi òptic, 321
part intraocular del nervi òptic, 322
part iridiana de la retina, 323
part nerviosa de la retina, 324
part orbitària de la glàndula lacrimal, 325
part orbitària del nervi òptic, 326
part palpebral de la glàndula lacrimal, 327
periòrbita, 328
pestanya, 329
plec ciliar, 330
plec iridià, 331
plec lacrimal, 332
plec semilunar de la conjuntiva, 333
pol anterior del cristal·lí, 334
pol anterior del globus ocular, 335
pol posterior del cristal·lí, 336
pol posterior del globus ocular, 337
porció circular del múscul ciliar, 338
porció longitudinal del múscul ciliar, 339
procés ciliar, 340
punt lacrimal, 341
pupil·la, 342
quart parell cranial, 343
retina, 344
rivus lacrimalis, 345
sac conjuntival, 346
sac lacrimal, 347
segon parell cranial, 348
septe escleral, 349
septe orbitari, 350
setè parell cranial, 351
si venós de l'escleròtica, 352
sisè parell cranial, 353
sistema nerviós parasimpàtic, 354
sistema nerviós simpàtic, 355
solc escleral, 356
termcat · 89 de 98

substància del cristal·lí, 357
substància pròpia de l'escleròtica, 358
substància pròpia de la còrnia, 359
taca groga, 360
tars, 361
tars inferior, 362
tars superior, 363
tercer parell cranial, 364
trabècula esclerocorneal, 365
trabècula uveal, 366
tracte òptic, 367
tracte uveal, 368
tròclea, 369
túnica externa de l'ull, 370
túnica fibrosa de l'ull, 371
túnica interna de l'ull, 372
túnica nerviosa de l'ull, 373
túnica vascular de l'ull, 374
ull, 375
úvea, 376
vàlvula de Hasner, 377
vas sanguini de la retina, 378
vena angular, 379
vena central de la retina, 380
vena ciliar, 381
vena ciliar anterior, 382
vena ciliar posterior, 383
vena conjuntival, 384
vena episcleral, 385
vena escleral, 386
vena etmoïdal, 387
vena facial, 388
vena jugular externa, 389
vena jugular interna, 390
vena lacrimal, 391
vena nasal externa, 392
vena nasofrontal, 393
vena oftàlmica inferior, 394
vena oftàlmica superior, 395
vena palpebral, 396
vena palpebral inferior, 397
vena palpebral superior, 398
vena supraorbitària, 399
vena supratroclear, 400
vena vorticosa, 401
vènula macular inferior, 402
vènula macular superior, 403
vènula medial de la retina, 404
vènula nasal inferior de la retina, 405
vènula nasal superior de la retina, 406
vènula temporal inferior de la retina, 407
vènula temporal superior de la retina, 408
vèrtex de la còrnia, 409
vora ciliar, 410
vora infraorbitària, 411
vora lateral orbitària, 412
vora lliure de les parpelles, 413
vora medial orbitària, 414
vora orbitària, 415
vora pupil·lar, 416
vora supraorbitària, 417
zònula ciliar, 418
zònula de Zinn, 419
abducció, 420
acomodació, 421
acomodació absoluta, 422
acomodació binocular, 423
acomodació negativa, 424
acomodació positiva, 425
acomodació relativa, 426
adaptació, 427
adaptació a la claror, 428
adaptació a la foscor, 429
adaptació escotòpica, 430
adaptació fotòpica, 431
adducció, 432
agudesa visual, 433
amplitud d'acomodació, 434
anisoacomodació, 435
camp visual, 436
cicloducció, 437
ciclospasme, 438
convergència, 439
convergència acomodativa, 440
convergència fusional, 441
correspondència retinal, 442
dacriagog -a, 443
dacriogen -ògena, 444
diòptria, 445
distància infinita, 446
distància interpupil·lar, 447
divergència, 448
ducció, 449
eix visual, 450
emmetrop, 451
emmetropia, 452
emmetròpic -a, 453
escotopia, 454
escotòpic -a, 455
fixació, 456
fotopia, 457
fotòpic -a, 458
fotoreceptor -a, 459
fusió binocular, 460
hemoftàlmia, 461
horòpter, 462
iridocinesi, 463
lacrimogen -ògena, 464
llàgrima, 465
nubècula, 466
oculogir -a, 467
oculomotor -a, 468
ortofòria, 469
pel·lícula lacrimal, 470
pressió intraocular, 471
punt corresponent, 472
punt de fixació, 473
punt pròxim, 474
punt remot, 475
reflex consensual a la llum, 476
reflex corneal, 477
termcat · 90 de 98

eflex d'acomodació, 478
reflex foveolar, 479
reflex palpebral, 480
reflex pupil·lar, 481
reflex vestibuloocular, 482
refracció dinàmica, 483
refracció estàtica, 484
refracció ocular, 485
resposta visual evocada, 486
sensibilitat de contrast, 487
sinizesi, 488
taca cega, 489
taca de Mariotte, 490
vergència, 491
versió, 492
visió, 493, 494
visió binocular, 495
visió central, 496
visió cromàtica, 497
visió de color, 498
visió directa, 499
visió diürna, 500
visió escotòpica, 501
visió fotòpica, 502
visió fòvica, 503
visió indirecta, 504
visió monocular, 505
visió nocturna, 506
visió perifèrica, 507
ablefària, 508
abscés anular, 509
abscés lacrimal, 510
abscés vitri, 511
afàcia, 512
afàcic -a, 513
afàquia, 514
afàquic -a, 515
amaurosi, 516
amauròtic -a, 517, 518
anell de Fleischer-Strümpell, 519
anell de Kayser-Fleischer, 520
anell de Vossius, 521
angiomatosi retinal, 522
anirídia, 523
anisocòria, 524
anoftàlmia, 525
anòpsia, 526
arc senil, 527
astenopia, 528
atetosi pupil·lar, 529
blefarisme, 530
blefaritis, 531
blefaritis angular, 532
blefaritis ciliar, 533
blefaritis escatosa, 534
blefaritis marginal, 535
blefaritis ulcerosa, 536
blefarocalàsia, 537
blefaròclon, 538
blefaròclonus, 539
blefaroconjuntivitis, 540
blefarodiàstasi, 541
blefarofimosi, 542
blefaroplegia, 543
blefaroptosi, 544
blefarospasme, 545
blennoftàlmia, 546
botri, 547
buftàlmia, 548
calazi, 549
càlcul lacrimal, 550
canaliculitis, 551
capsulitis, 552
cataracta, 553
cataracta axial, 554
cataracta cerúlia, 555
cataracta complicada, 556
cataracta congènita, 557
cataracta coronària, 558
cataracta de gira-sol, 559
cataracta diabètica, 560
cataracta fusiforme, 561
cataracta glaucomatosa, 562
cataracta hipermadura, 563
cataracta incipient, 564
cataracta lamel·lar, 565
cataracta laminar, 566
cataracta madura, 567
cataracta morgagniana, 568
cataracta nuclear, 569
cataracta per radiacions, 570
cataracta secundària, 571
cataracta senil, 572
cataracta siliquosa, 573
cataracta subcapsular, 574
cataracta subcapsular posterior, 575
cataracta traumàtica, 576
cataracta zonular, 577
cel·lulitis orbitària, 578
ciclitis, 579
ciclitis heterocromàtica, 580
ciclitis purulenta, 581
ciclocefàlia, 582
ciclocoroïditis, 583
ciclopia, 584
cicloplegia, 585
cicloplègic -a, 586, 587
cicloqueratitis, 588
coloboma, 589
coloboma de l'iris, 590
coloboma de la coroide, 591
coloboma de la retina, 592
coloboma del nervi òptic, 593
commoció retinal, 594
concussió retinal, 595
conjuntivitis, 596
conjuntivitis al·lèrgica, 597
conjuntivitis angular, 598
conjuntivitis atòpica, 599
conjuntivitis d'inclusió, 600
conjuntivitis de les piscines, 601
termcat · 91 de 98

conjuntivitis epidèmica, 602
conjuntivitis flictenular, 603
conjuntivitis fol·licular, 604
conjuntivitis gonocòccica, 605
conjuntivitis membranosa, 606
conjuntivitis primaveral, 607
conjuntivitis purulenta, 608
conjuntivoma, 609
convergència tònica, 610
corèctasi, 611
corectòpia, 612
corestenoma, 613
coriocele, 614
corioretinopatia, 615
corneoblèfar, 616
coroiderèmia, 617
coroïditis, 618
coroïditis anterior, 619
coroïditis areolar, 620
coroïditis de Tay, 621
coroïditis difusa, 622
coroïditis disseminada, 623
coroïditis exsudativa, 624
coroïditis guttata senil, 625
coroïditis supurativa, 626
coroidociclitis, 627
coroidoiritis, 628
coroidopatia, 629
coroidoretinitis, 630
cos de Hassall-Henle, 631
criptoftàlmia, 632
cristal·litis, 633
dacriagogatrèsia, 634
dacrioadenàlgia, 635
dacrioadenitis, 636
dacrioblennorrea, 637
dacriocanaliculitis, 638
dacriocele, 639
dacriocistàlgia, 640
dacriocistèctasi, 641
dacriocistitis, 642
dacriocistocele, 643
dacriocistoptosi, 644
dacriocistostenosi, 645
dacriohemorrea, 646
dacriòlit, 647
dacriolitiasi, 648
dacrioma, 649
dacriopiorrea, 650
dacriopiosi, 651
dacríops, 652
dacriorrea, 653
dacriosolenitis, 654
daltonià -ana, 655
degeneració macular, 656
degeneració macular congènita, 657
degeneració macular disciforme, 658
degeneració vitel·lina de Best, 659
descemetitis, 660
descemetocele, 661
despreniment de retina, 662
distiquiasi, 663
ectropi, 664
ectropi cicatricial, 665
ectropi espàstic, 666
ectropi luxuriant, 667
ectropi sarcomatós, 668
edema de Berlin, 669
endoftàlmia, 670
endoftalmitis, 671
enoftàlmia, 672
entoftàlmia, 673
entropi, 674
entropi cicatricial, 675
entropi espasmòdic, 676
epiblèfar, 677
epicant, 678
epífora, 679
episcleritis, 680
episclerotitis, 681
esclerèctasi, 682
escleritis, 683
escleritis anterior, 684
escleritis anular, 685
escleritis nodular, 686
escleritis posterior, 687
escleroconjuntivitis, 688
esclerocoroïditis, 689
escleroftàlmia, 690
escleroiritis, 691
escleromalàcia, 692
escleroqueratitis, 693
escleroqueratoiritis, 694
esclerotitis, 695
espasme d'acomodació, 696
estafiloma, 697
estafiloma anterior, 698
estafiloma anular, 699
estafiloma ciliar, 700
estafiloma corneal, 701
estafiloma de Scarpa, 702
estafiloma equatorial, 703
estafiloma escleral, 704
estafiloma intercalat, 705
estafiloma posterior, 706
estafiloma racemós, 707
estafiloma uveal, 708
exoftàlmia, 709
exoftàlmia maligna, 710
exoftàlmia pulsativa, 711
exoftàlmic -a, 712
facitis, 713
facocele, 714
facocistitis, 715
facoglaucoma, 716
facoma, 717
facomalàcia, 718
faquitis, 719
fibroplàsia retrolenticular, 720
flictènula, 721
flictenulosi, 722
fototraumatisme, 723
fototraumatisme macular, 724
gerontòxon, 725
glaucoma, 726
glaucoma absolut, 727
termcat · 92 de 98

glaucoma afàcic, 728
glaucoma agut, 729
glaucoma auricular, 730
glaucoma congènit, 731
glaucoma d'angle ample, 732
glaucoma d'angle estret, 733
glaucoma d'angle obert, 734
glaucoma d'angle tancat, 735
glaucoma enzímic, 736
glaucoma hemorràgic, 737
glaucoma inflamatori, 738
glaucoma lenticular, 739
glaucoma maligne, 740, 741
glaucoma neovascular, 742
glaucoma per blocatge aeri, 743
glaucoma per blocatge vitri, 744
glaucoma pigmentari, 745
glaucoma primari, 746
glaucoma secundari, 747
glaucoma simple, 748
glaucoma traumàtic, 749
glaucomatós -osa, 750, 751
glioma òptic, 752
goniosinèquia, 753
halo glaucomatós, 754
halo senil, 755
hematocòrnia, 756
hèrnia de l'iris, 757
herpes corneal, 758
herpes zòster oftàlmic, 759
hialitis, 760
hialoïditis, 761
hialosi, 762
hialosi asteroide, 763
hidroftàlmia, 764
hipema, 765
hipertelorisme ocular, 766
hipopi, 767
hiposfagma, 768
hipotonia ocular, 769
hippus, 770
iridectropi, 771
iridèmia, 772
iridenclisi, 773
iridentropi, 774
iriderèmia, 775
iridocapsulitis, 776
iridocele, 777
iridociclitis, 778
iridociclocoroïditis, 779
iridocoloboma, 780
iridocoroïditis, 781
iridodiàstasi, 782
iridodonesi, 783
iridolèptinsi, 784
iridomalàcia, 785
iridoncus, 786
iridoparàlisi, 787
iridoperifacitis, 788
iridoplegia, 789
iridoptosi, 790
iridoqueratitis, 791
iridorrexi, 792
iris bombat, 793
iris de paraigua, 794
iritis, 795
iritis catamenial, 796
iritis diabètica, 797
iritis esponjosa, 798
iritis fol·licular, 799
iritis gotosa, 800
iritis papulosa, 801
iritis plàstica, 802
iritis purulenta, 803
iritis serosa, 804
iritis simpàtica, 805
iritis uràtica, 806
isquèmia retinal, 807
lagoftàlmia, 808
lenticon, 809
lentiglobus, 810
leucocòria, 811
leucoma, 812
leucoma adherent, 813
litiasi conjuntival, 814
lleganya, 815
madarosi, 816
malaltia d'Eales, 817
megalocòrnia, 818
melanosi escleral, 819
melanosi ocular, 820
microcòrnia, 821
microfàcia, 822
microftàlmia, 823
micropia, 824
micròpsia, 825
midriasi, 826
midriasi alternant, 827
midriasi espàstica, 828
midriasi espinal, 829
midriasi paralítica, 830
midriàtic -a, 831, 832
migranya oftàlmica, 833
migranya oftalmoplègica, 834
miosi, 835
miòtic -a, 836, 837, 838
mussol, 839
nanoftàlmia, 840
neuritis intraocular, 841
neuritis òptica, 842
neuritis retrobulbar, 843
neuroretinitis, 844
nistagme, 845
nistagme dissociat, 846
nistagme latent, 847
nistagme optocinètic, 848
nistagme pendular, 849
nistagme rotatori, 850
nistàgmic -a, 851
oculoreacció, 852
oftalmàlgia, 853
oftàlmia, 854
oftàlmia elèctrica, 855
oftàlmia metastàtica, 856
oftàlmia nodular, 857
oftàlmia simpàtica, 858
termcat · 93 de 98

oftalmitis, 859
oftalmodesmitis, 860
oftalmomalàcia, 861
oftalmomiïtis, 862
oftalmomiositis, 863
oftalmoneuritis, 864
oftalmopatia, 865
oftalmoplegia, 866
oftalmoplegia basilar, 867
oftalmoplegia de Parinaud, 868
oftalmoplegia exoftàlmica, 869
oftalmoplegia externa, 870
oftalmoplegia interna, 871
oftalmoplegia nuclear, 872
oftalmoplegia orbitària, 873
oftalmoplegia parcial, 874
oftalmoplegia progressiva, 875
oftalmoplegia total, 876
oftalmoplègic -a, 877
oftalmoptosi, 878
oftalmoreacció, 879
oftalmorràgia, 880
oftalmorrexi, 881
oftalmostèresi, 882
opsioclònia, 883
ordèol, 884
palpebritis, 885
pannus, 886
pannus carnós, 887
pannus cras, 888
pannus degeneratiu, 889
pannus flictenular, 890
pannus glaucomatós, 891
pannus sec, 892
pannus tracomatós, 893
panoftàlmia, 894
panoftalmitis, 895
panuveïtis, 896
papil·ledema, 897
papil·litis, 898
papil·loretinitis, 899
paràlisi de l'acomodació, 900
pars planitis, 901
pingüècula, 902
policòria, 903
pseudoretinitis pigmentària, 904
pterigi, 905
pterígion, 906
pupil·la d'Argyll Robertson, 907
pupil·latonia, 908
quemosi, 909
queratàlgia, 910
queratitis, 911
queratitis d'acne rosàcia, 912
queratitis dendriforme, 913
queratitis dendrítica, 914
queratitis disciforme, 915
queratitis esclerosant, 916
queratitis estriada, 917
queratitis filamentosa, 918
queratitis herpètica, 919
queratitis intersticial, 920
queratitis lagoftàlmica, 921
queratitis metaherpètica, 922
queratitis neuroparalítica, 923
queratitis nummular, 924
queratitis parenquimàtica, 925
queratitis puntejada, 926
queratitis vascular, 927
queratitis vesicular, 928
queratocele, 929
queratocon, 930
queratoconjuntivitis, 931
queratoconjuntivitis epidèmica, 932
queratoconjuntivitis flictenular, 933
queratoconjuntivitis seca, 934
queratoglobus, 935
queratohelcosi, 936
queratohèmia, 937
queratoiridociclitis, 938
queratoiritis, 939
queratomalàcia, 940
queratopatia, 941
queratorrexi, 942
queratoscleritis, 943
queratouveïtis, 944
retina tigroide, 945
retinitis, 946
retinitis actínica, 947
retinitis albuminúrica, 948
retinitis apoplèctica, 949
retinitis de Coats, 950
retinitis de Jacobson, 951
retinitis de Jensen, 952
retinitis disciforme, 953
retinitis estel·lar, 954
retinitis estriada, 955
retinitis exsudativa, 956
retinitis gravídica, 957
retinitis hipertensiva, 958
retinitis metastàtica, 959
retinitis pigmentària, 960
retinitis proliferant, 961
retinitis puntejada, 962
retinitis serosa, 963
retinitis sifilítica, 964
retinitis solar, 965
retinitis urèmica, 966
retinoblastoma, 967
retinocoroïditis, 968
retinocoroïditis juxtapapil·lar, 969
retinodiàlisi, 970
retinomalàcia, 971
retinopapil·litis, 972
retinopatia, 973
retinopatia circinada, 974
retinopatia dels prematurs, 975
retinopatia diabètica, 976
retinopatia exsudativa, 977
retinopatia hipertensiva, 978
retinopatia leucèmica, 979
retinopatia serosa central, 980
rigidesa midriàtica, 981
rubeosi de l'iris, 982
simblefària, 983
termcat · 94 de 98

simblèfaron, 984
síndrome d'Adie, 985
síndrome d'Anton, 986
sinèquia, 987
sinèquia anterior, 988
sinèquia posterior, 989
sinoftàlmia, 990
sordcec -cega, 991
sordceguesa, 992
tisi ocular, 993
tracoma, 994
triquiasi, 995
úlcera de Mooren, 996
uveïtis, 997
uveïtis anterior, 998
uveomeningitis, 999
uveoneuraxitis, 1000
uveopapil·litis, 1001
uveoscleritis, 1002
xantelasma, 1003
xeroftàlmia, 1004
xerosi corneal, 1005
blefarectomia, 1006
blefaroplàstia, 1007
blefarorràfia, 1008
blefarosfinterectomia, 1009
blefarotomia, 1010
capsulectomia, 1011
capsulotomia, 1012
ciclectomia, 1013
ciclodiàlisi, 1014
ciclodiatèrmia, 1015
cicloelectròlisi, 1016
ciclotomia, 1017
ciliarotomia, 1018
cilicotomia, 1019
ciliectomia, 1020
conjuntivodacriocistostomia, 1021
conjuntivoplàstia, 1022
conjuntivorinostomia, 1023
corectomediàlisi, 1024
corectomia, 1025
corediàlisi, 1026
corèlisi, 1027
coremorfosi, 1028
coreoplàstia, 1029
dacrioadenectomia, 1030
dacriocistectomia, 1031
dacriocistorinostomia, 1032
dacriocistosiringotomia, 1033
dacriocistotomia, 1034
enucleació, 1035
epiqueratofàcia, 1036
esclerectoiridectomia, 1037
esclerectoiridodiàlisi, 1038
esclerectomia, 1039
esclerostomia, 1040
esclerotomia, 1041
esclerotomia anterior, 1042
esclerotomia posterior, 1043
espai de Tenon, 1044
espai episcleral, 1045
espai interfascial, 1046
estrabotomia, 1047
evisceració, 1048
facocistectomia, 1049
facoemulsificació, 1050
facòlisi, 1051
foriascopi, 1052
goniotomia, 1053
iridectomia, 1054
iridectomia estenopeica, 1055
iridectomia òptica, 1056
iridectomia perifèrica, 1057
iridectomia sectorial, 1058
iridenclisi, 1059
iridociclectomia, 1060
iridocorneosclerectomia, 1061
iridodiàlisi, 1062
iridostèresi, 1063
iridòtasi, 1064
iridotomia, 1065
iritoectomia, 1066
lacrimotomia, 1067
lent de contacte, 1068
lentícula, 1069
lentilla, 1070
oftalmoflebotomia, 1071
oftalmomiotomia, 1072
oftalmoplàstia, 1073
oftalmotomia, 1074
operació d'Ammon, 1075
operació d'Elliot, 1076
operació de Barkan, 1077
operació de Lagrange, 1078
orbitotomia, 1079
ortòptic -a, 1080
ortòptica, 1081
paracentesi bulbar, 1082
peritectomia, 1083
plegament dels músculs oculars, 1084
pleòptica, 1085
pupil·la artificial, 1086
queratectomia, 1087
queratocentesi, 1088
queratofàcia, 1089
queratofàquia, 1090
queratoleptinsi, 1091
queratomileusi, 1092
queratoplàstia, 1093
queratoplàstia òptica, 1094
queratoplàstia refractiva, 1095
queratoplàstia tectònica, 1096
queratotomia, 1097
queratotomia delimitant, 1098
queratotomia radial, 1099
recessió dels músculs oculars, 1100
resecció dels músculs oculars, 1101
tarsoplàstia, 1102
tarsorràfia, 1103
trasplantament de còrnia, 1104
termcat · 95 de 98

trepanació corneal, 1105
ulleres, 1106
vitrectomia, 1107
adaptometria, 1108
angioscotometria, 1109
antimetropia, 1110
biomicroscòpia, 1111
campimetria, 1112
cirurgia refractiva, 1113
cromatoptometria, 1114
cromoptometria, 1115
cromoretinografia, 1116
cromoscòpia, 1117
electronistagmografia, 1118
electronistagmograma, 1119
electrooculografia, 1120
electrooculograma, 1121
electroretinografia, 1122
electroretinograma, 1123
ENG, 1124
EOG, 1125
ERG, 1126
esciascòpia, 1127
escotometria, 1128
estrabometria, 1129
exoftalmometria, 1130
facoscòpia, 1131
gonioscòpia, 1132
iridodiagnòstic, 1133
oculoplàstia, 1134
oftalmodinamometria, 1135
oftalmografia, 1136
oftalmometria, 1137
oftalmoscòpia, 1138
oftalmoscòpia directa, 1139
oftalmoscòpia indirecta, 1140
oftalmoscòpia mètrica, 1141
oftalmotonometria, 1142
oncologia ocular, 1143
optometria, 1144
orbitonometria, 1145
perimetria, 1146
prova d'Ishihara, 1147
prova de Graefe, 1148
prova de Hering, 1149
prova de Mauthner, 1150
prova de Nagel, 1151
prova de Schirmer, 1152
pupil·lometria, 1153
queratoscòpia, 1154
retinografia, 1155
retinoscòpia, 1156
tonografia, 1157
tonometria, 1158
adaptòmetre, 1159
amblioscopi, 1160
anomaloscopi, 1161
blefaròstat, 1162
campímetre, 1163
cicloforòmetre, 1164
ciliaroscopi, 1165
cromatòmetre, 1166
cromoptòmetre, 1167
cromoscopi, 1168
diplopiòmetre, 1169
diploscopi, 1170
disc de Placido, 1171
electronistagmògraf, 1172
electroretinògraf, 1173
escotòmetre, 1174
escotòmetre de Bjerrum, 1175
estereocampímetre, 1176
estrabismòmetre, 1177
estrabòmetre, 1178
eutiscopi, 1179
exoftalmòmetre, 1180
facòmetre, 1181
gonioscopi, 1182
haploscopi, 1183
làmpada d'escletxa, 1184
làmpada de fenedura, 1185
làmpada de Gullstrand, 1186
microscopi corneal, 1187
nistagmògraf, 1188
oftalmodinamòmetre, 1189
oftalmògraf, 1190
oftalmoïconòmetre, 1191
oftalmoleucoscopi, 1192
oftalmòmetre, 1193
oftalmoscopi, 1194
oftalmoscopi binocular, 1195
oftalmoscopi directe, 1196
oftalmoscopi indirecte, 1197
oftalmotermòmetre, 1198
oftalmotropòmetre, 1199
optòmetre, 1200
optomiòmetre, 1201
optotip, 1202
optotipus, 1203
orbitonòmetre, 1204
ortoptoscopi, 1205
ortoscopi, 1206
pantalla de Bjerrum, 1207
pantalla tangent, 1208
perímetre, 1209
pupil·lògraf, 1210
pupil·lòmetre, 1211
pupil·loscopi, 1212
pupil·lostatòmetre, 1213
queratòmetre, 1214
queratoscopi, 1215
refractòmetre, 1216
termcat · 96 de 98

etinoscopi, 1217
sinoptòfor, 1218
tonòmetre, 1219
visuscopi, 1220
acromatòpsia, 1221
afotestèsia, 1222
amaurosi, 1223
ambliop, 1224
ambliopia, 1225
ambliopia estràbica, 1226
ambliopia tòxica, 1227
ametrop, 1228
ametropia, 1229
ametropia axial, 1230
ametropia de curvatura, 1231
ametropia de posició, 1232
ametròpic -a, 1233
aneritròpsia, 1234
angioscotoma, 1235
anisoiconia, 1236
anisoicònic -a, 1237, 1238
anisometropia, 1239
anomalopia, 1240
anomalòpsia, 1241
anòpsia, 1242
anortopia, 1243
anotropia, 1244
astigmàtic -a, 1245, 1246
astigmatisme, 1247
astigmatisme amb la regla, 1248
astigmatisme compost, 1249
astigmatisme contra la regla, 1250
astigmatisme corneal, 1251
astigmatisme directe, 1252
astigmatisme hipermetrop compost, 1253
astigmatisme hipermetrop simple, 1254
astigmatisme invers, 1255
astigmatisme irregular, 1256
astigmatisme lenticular, 1257
astigmatisme miop compost, 1258
astigmatisme miop simple, 1259
astigmatisme mixt, 1260
astigmatisme oblic, 1261
astigmatisme regular, 1262
cec cega, 1263, 1264
ceguesa, 1265
ceguetat, 1266
ceguetat cortical, 1267
ceguetat crepuscular, 1268
ceguetat de Bright, 1269
ceguetat de la neu, 1270
ceguetat diürna, 1271
ceguetat funcional, 1272
ceguetat nocturna, 1273
cianòpsia, 1274
ciclofòria, 1275
ciclofòria acomodativa, 1276
ciclofòria negativa, 1277
ciclofòria positiva, 1278
ciclotropia, 1279
ciclotropia negativa, 1280
ciclotropia positiva, 1281
cloròpsia, 1282
cromatòpsia, 1283
daltonisme, 1284
deuteranomalia, 1285
deuteranomalopia, 1286
deuteranop, 1287
deuteranopia, 1288
dicromatisme, 1289
dicromatòpsia, 1290
diplopia, 1291
diplopia directa, 1292
diplopia encreuada, 1293
diplopia heterònima, 1294
diplopia homònima, 1295
diplopia horitzontal, 1296
diplopia vertical, 1297
discromatòpsia, 1298
eritròpsia, 1299
escotoma, 1300
escotoma absolut, 1301
escotoma anular, 1302
escotoma de Bjerrum, 1303
escotoma de Seidel, 1304
escotoma fisiològic, 1305
escotoma guspirejant, 1306
escotoma insular, 1307
escotoma negatiu, 1308
escotoma positiu, 1309
escotoma relatiu, 1310
escotomatós -osa, 1311
esodesviació, 1312
esofòria, 1313
esofòric -a, 1314
esotropia, 1315
esotròpic -a, 1316
estràbic -a, 1317, 1318
estrabisme, 1319
estrabisme absolut, 1320
estrabisme acomodatiu, 1321
estrabisme alternant, 1322
estrabisme bilateral, 1323
estrabisme cíclic, 1324
estrabisme cinètic, 1325
estrabisme concomitant, 1326
estrabisme convergent, 1327
estrabisme divergent, 1328
estrabisme extern, 1329
estrabisme intermitent, 1330
estrabisme intern, 1331
estrabisme latent, 1332
estrabisme mecànic, 1333
estrabisme no concomitant, 1334
estrabisme paralític, 1335
estrabisme unilateral, 1336
exciclofòria, 1337
exciclotropia, 1338
exofòria, 1339
exotropia, 1340
extorsió, 1341
termcat · 97 de 98

fixació excèntrica, 1342
fòria, 1343
fosfè, 1344
fotofòbia, 1345
fotòpsia, 1346
glaucosi, 1347
hemeralopia, 1348
hemianopia, 1349
hemianòpsia, 1350
hemianòpsia absoluta, 1351
hemianòpsia altitudinal, 1352
hemianòpsia binasal, 1353
hemianòpsia bitemporal, 1354
hemianòpsia còngrua, 1355
hemianòpsia encreuada, 1356
hemianòpsia equilateral, 1357
hemianòpsia heterònima, 1358
hemianòpsia homònima, 1359
hemianòpsia horitzontal, 1360
hemianòpsia incompleta, 1361
hemianòpsia incòngrua, 1362
hemianòpsia lateral, 1363
hemianòpsia nasal, 1364
hemianòpsia quadràntica, 1365
hemianòpsia relativa, 1366
hemianòpsia temporal, 1367
hemianòpsia unilateral, 1368
hemianòpsia uniocular, 1369
hemianòpsia vertical, 1370
heterotropia, 1371
hiperfòria, 1372
hipermetrop, 1373
hipermetropia, 1374
hipermetropia absoluta, 1375
hipermetropia axial, 1376
hipermetropia de curvatura, 1377
hipermetropia facultativa, 1378
hipermetropia latent, 1379
hipermetropia manifesta, 1380
hipermetropia relativa, 1381
hipermetropia total, 1382
hipermetròpic -a, 1383
hiperopia, 1384
hipertropia, 1385
hipofòria, 1386
hipotropia, 1387
inciclofòria, 1388
inciclotropia, 1389
intorsió, 1390
iridització, 1391
metamorfòpsia, 1392
microstrabisme, 1393
miop, 1394
miopia, 1395
miopia axial, 1396
miopia d'índex, 1397
miopia de curvatura, 1398
miopia maligna, 1399
miopia perniciosa, 1400
miopia prodròmica, 1401
miopia progressiva, 1402
monocromatisme, 1403
monocromatisme dels bastons, 1404
monocromatisme dels cons, 1405
nictalop, 1406
nictalopia, 1407
oscil·lòpsia, 1408
poliopia, 1409
poliopia binocular, 1410
poliòpsia, 1411
presbícia, 1412
presbiopia, 1413
protanomalopia, 1414
protanomalòpsia, 1415
protanop, 1416
protanopia, 1417
protanòpsia, 1418
quadrantanopia, 1419
quadrantanòpsia, 1420
tritanomalia, 1421
tritanomalopia, 1422
tritanopia, 1423
tritanòpsia, 1424
tropia, 1425
visió acromàtica, 1426
visió d'halo, 1427
visió doble, 1428
visió estereoscòpica, 1429
visió iridiscent, 1430
visió múltiple, 1431
visió oscil·lant, 1432
visió pseudoscòpica, 1433
visió sòlida, 1434
visió tubular, 1435
visió tunneliforme, 1436
xantòpsia, 1437
termcat · 98 de 98