LUB.¡C) - Zoo

dies perquè s'anessin fent al nou habitatge.
Al Zoo la coneixien amb el
sobrenom de mamà goril-la:
Quan van tenir notícia de que un
gorilla blanc vindria a viure amb
vostès?
-Ens vam assabentar de l'existència
de Floquet de Neu una setmana
abans de que arribés. Imagina't
quina novetat! Sabiem que era únic
al món, encara que aviat ens van
arribar informacions de casos de
gorilles amb parts blanques, per
exemple els avantbraços. Però totalment
blanc com el nostre. és clar.
no hi havia cap més.
L'existència Floquet
havia de rebre mostres
d'estimació i de protecció
Sempre estaven disposats a tenir
algun o altre alUmaIsalvatge a casa?
-En aquell moment no teniem cap
altre. Ho feia perque m'agradaven
molt els animals. Ara bé, les hem
passat de tots els colors. A vegades
venien capturats de feia poc, plens de
polls i de paràsits. EI primer que
feiem era desparasuar-los, els cuidàvem
uns mesos i cap al Zoo.
En una ocasió em vaig estar sota una
campana d'oxigen fent companyia a
un gorilla que tenia la varicella. No
es pot negar que, per molt que m'agradéssin
els animals, allò era una inconsciència
pròpia de la joventut.
Una altra vegada se'm va posar un
goril-Ia malalt a casa i els medicaments
que havia de prendre estaven
al Zoo. No se'm va acudir una altra
cosa que anar amb el cotxe tocant el
clàxon i treient el mocador per la finestra.
Finalment em va aturar la
policia: quan els vaig explicar de que
es tractava em van acompanyar la
resta del trajecte I
Van tenir algun problema semblant
amb Floquet?
-EI Floquet, per sort, va arribar sense
paràsits. Durant el temps que el vam
tenir només va patir un refredat.
Quan de temps va estar Floquet a
casa?
-EI vam tenir onze mesos, després
dels quals me'l van fer tornar-ho diu
com qui es veu obligat a retornar un
objecte preciós que li ha estat confiat
temporalment-. Em vaig sentir com
aquella mare que porta per primera
vegada el seu fill a escola. Anava
cada dia a veure'l; m'agafava de la
ma i em feia seure. La veritat és que
durant aquells mesos vam conviure
molt amb ell. Quan marxavem de va-
El matrimoni en l'actualitat
cances venia amb nosaltres: és així
com va anar al Montseny i a Menorca.
Havent conviscut amb gotil-les i ximpantès,
què ens pot dir del seu caràcter?
-De l'edat que jo els tenia són ben bé
com bebès: si els renyes ploren fins
que els perdones. Són manyacs i
també entremaliats. Entremaliats ho
són sobre tot els ximpanzès. Ens
arrencaven el paper pintat de les
parets per netejar-se el cul i alguna
vegada els trobava al bany provant
tots els pots de cremes i escampant
la pasta de dents per tot arreu.
Floquet, com tots els gorilles en
general, era més entenimentat i,
potser, més actiu i desconfiat que els
altres.
Josep-Lluís Melero
~
11
~..
U
O ON