LUB.¡C) - Zoo

~
~
11
~..
u
o oN
EL MONTSENY,
LA MUNTANYA PROPERA ...
D'altres muntanyes diuen
més imponents que tu,
com isolades viuen,
no les coneix ningú ...
... Deia el poeta del Montseny,
Guerau de Liost, pseudònim de
Jaume Bofill i Mates, que va cantar
la "Muntanya de les Ametistes".
Olotí de naixement, polític barceloní
i montsenyenc de sentiment,
Bofill i Mates va promoure la protecció
del massís, proposant des del
seu escó de diputat de la
Mancomunitat de Catalunya la
creació al Montseny del primer parc
nacional de Catalunya. Era una proposta
que, com la pròpia obra literària
d'aquest polític poeta, bevia
de les fonts del noucentisme, és a dir
es posava al servei d'una concepció
ordenada i equilibrada del país, on
la situació del Montseny, a prop de
la ciutat, hi jugava un paper de
cabdal importància. D'altres muntanyes,
sens dubte més imponents,
més impressionants, però llunyanes,
iso/ades en relació al nucli vertebrador
del país, Barcelona, no mereixien
l'atenció especial dels polítics
de l'època.
Ara la millora de les comunicacions
ha posat a l'abast dels barcelonins i
del conjunt de ciutadans de
Catalunya en un temps raonable
qualsevol racó del país. El cercle de
les sortides de cap de setmana o dels
llocs tradicionals d'estiueig s'ha eixamplat
fins al Pirineu. No existeixen
ja muntanyes isolades i sortosament
la preocupació per un territori
ordenat ha arribat a tot arreu.