LUB.¡C) - Zoo

:J: v J
(
Molts escolars féren arribar els seus dibuixos
també de Gran Bretanya, França,
Itàlia i altres països inundà les oficines
del Parc. EI Zoo va editar una
targeta amb una foto en color per una
banda i un text explicant la vida iles
característiques de Floquet per
l'altra, per poder respondre les nombroses
cartes que en sol licitaven
imatges i informació. La major part
felicitaven el Zoo per la destacada
.t._~__. _
i >
adquisició i s'interessaven per la
salut de Floquet o per la vida que
portava o es limitaven a saludar-lo.
Altres anaven més enllà, i es mostraven
disposats a comprar-lo. Les
ofertes de compra eren d'allò més
variat: les feien zoos, és clar, però
també circs, agents de Hollywood i
fins i tot diversos ciutadans particulars
que pretenien adquirir el
gorilla com a company de jocs dels
seus fills! Un importador anglès
oferia a canvi deu mil lliures o el
mateix valor en colibrís.
Per descomptat, el gori l-la no estava
en venda, però una de les propostes
va estar a punt de concretar-se. Es
tractava de que Floquet fos exhibit
temporalment a l'Exposició
Universal de Montreal.
Ull mes desprès Riopelle
iZahl venien cap a
Barcelona
"Floquet de Neu:
el primer goril-la
blanc del món"
EI organitzadors de l' Expo 67 van
posar-se en contacte amb l'ambaixada
espanyola a Canadà, que va
transmetre la sol licitud al Zoo. El
Zoo de Barcelona va contestar que
]' operació era possible si es complien
uns estnctes requeriments de
transport i d'allotjament que es detallaven
acuradament. Així mateix
hom demanava una compensació
econòmica d'un milió de dòlars.
L'organització de l'Expo va acceptar
aquestes condicions, però finalment
les nombroses dificultats logístiques
i la manca de temps material
van impedir que Floquet viatgés
a Montreal.
Poc temps desprès de tot això, el
professor Riopelle va tornar amb
projectes d'estudis per realitzar amb
Floquet i, el que és més important,
amb finançament per portar-los a
terme. Fruit d'aquests treballs van
ser alguns estudis sobre el desenvolupament
físic i intel-Iectual del
goni-la albí. A l'octubre de 1970
apareixia un segon article al
National Geographic on es resumien
els estudis fets i es presentava la
imatge d'un Floquet una mica més
crescut.
Des d'aquella època, l'expectació
inicial ha donat pas a una fama ben
assentada i, sobretot, a una profunda
identificació -fonamentada en els
milions de persones, ciutadanes i forasteres,
que han vingut a contemplar-lo
al llarg de tots aquests anysde
Floquet de Neu amb la ciutat de
Barcelona.
Josep-Lluís Melero
M ..
~..
11
U
O
O
N