LUB.¡C) - Zoo

"11
:I
..
"O ON
IRDf SABATERI
PI:
MEMÒRIES D'ÀFRICA
Jordi Sabater és naturalista i
psicòleg. Des de 1958fins a 1969
va ser conservador del centre
d'lkunde a Río Muni (Guinea
Equatorial) i mentre ocupava
aquest lloc va adquirir Floquet
de Neu per al Zoo de Barcelona.
Després va ser conservador de
primats del Zoo fins a l'any 1985,
època que va aprofitar per a
obtenir la llicenciatura de
Psicologia. Passà a ocupar la
càtedra d'Etologia quan aquesta
es va crear a la facultat de
Psicologia.
Actualment és catedràtic emèrit
de Psicobiologia de la Universitat
de Barcelona.
Per començar,
~&~~~ podriem parlar una
mica del centre
d'Ikunde
El centre d' Ikunde es va
fundar l'any 1958 i va ser
una imciativa del senyor Jonch.
director aleshores del Parc
Zoològic. conjuntament amb
l'August Panyella, director del
Museu Etnològic, i del senyor
Riudor que era el cap de Parcs I
Jardins. EI centre d'Ikunde es va
crear pensat com un centre de
recerca humil, molt humil, i a la
vegada com un centre d'obtenció
d'exemplars pel Parc Zoològic, de
plantes i llavors pel servei de
Parcs i Jardins i de material etnogràfic
i etnològic pel Museu
Etnològic de Barcelona. Aquestes
fites es van assolir bastant bé: es va
enviar molt de material als museus
i també laquantitat d'animals que
es van enviar al Zoo va ser tan important
que el Parc Zoològic modern
va sortir de l'aportació extraordinària
d'animals del centre d'Ikunde.
Es a dir aquest centre tenia una
triple dependència
Sí, tenia una triple dependència. EI
Zoo pagava part, el Museu Etnològic
pagava una part petita, perquè tenien
pocs diners, i Parcs i Jardins pagava
HEI centre d'lkunde es va
crear pensat com Ull
centre de recerca humil,
molt humil"
bastant, per exemple, el meu sou, el
pagava pràcticament tot Parcs i
1ardms.
EI Zoo era efque treia un rendiment
més important, però en realitat qui
aportava més diners era Parcs i
Jardins.
De tota manera Ikunde produia
prou recursos com per autofinançar-se
Recursos immensos, el que pássa es
que ... en fí, crec que es podia haver
aprofitat millor en alguns aspectes.
No obstant, del centre d'Ikunde van
sortir també programes científics
molt importants i va obtenir ajut
econòmic dels nordamericans i
també d'altres entitats estrangeres.
Abans de la troballa de Floquetja
s 'havien fet treballs sobre
goril-les al centre d'Ikunde
Sí molts, molts treballs. EI Zoo va
publicar un el 1964: "Distribución
actual de los gorilas de llanura en
RíoMuni"
. Aquests materials
tenen molt
interès. Son
històrics. En
aquest
estudi hi
ha una visió de la distribució dels
gorilles a la província de Río Muni.
Però la troballa de Floquet va ser una
cosa ocasional. Aquest animal es va
obtenir d'una manera inesperada.
Esta va en un grup de gorilles que es
menjaven els productes d' unes
finques indígenes i els amos o els
caçadors de la regió els van anar a
matar. Van matar la seva mare i van
matar més animals del grup. Van fer
una massacre. Allà possiblement van
morir tots els components del grup
del Floquet.
El motiu principal d'aquestes matances
de goril-le: per part dels
habitants de la regió era el de defensar
les plantacions o hi havia
algun altre?
No, no: els mataven sobre tot per
menjar-se'ls. Això encara passa avui
en dia.
Pel que hem pogut saber, durant
el mes que Floquei va estar a
Ikunde passant el període d'adaptació,
a Barcelona no hi havia cap
mena d'expectació
Bé,jo vaig comunicar-ho: un goril-la
albí, etcètera. La correspondència
està clara, es pot veure. Però aquí no
s'em va fer cas. En un primer
moment no s'en va donar importància.
Li van donar importància quan
un equip de la National Geographic
Society va venir aquí a fer fotos.
Aleshores van dir: un animal únic!.
Jo els hi havia dit però a mi no em
van fer cas. Van fer cas als nordamericans.
Era una altra època:
suposo que ara me'n farien.