LUB.¡C) - Zoo

ZOOLOGIA-ECOLOGIA-INFORMACIÓ ~
NATURA-YIATGES-LLlBRES-HUMOR ~
--- ......
'-'
a::::
OIIICC
IICICII
......
LUB.¡C)
=-- ---1 ::3
'-'
a::::
ANY 8 NÚMERO28 200 PTA.(IVA INCLÓSj ~

Benvolguts arrues
del Zoo Club.
Estem a punt d'acabar
un any que
ha estat Important
per al nostre zoològic
I. com
sempre. vull aprofitar la revista per fervos
parucipar d'algunes de les coses
que han passat I d' altres que succeiran
en el futur
Els ciutadans s'han bolcat envers el
Zoo. MIlers de persones d' arreu de
Catalunya. de comunnats autònomes
vernes I del Migdia francès han vingut
a visrtar-nos per compartir amb nosaltres
laniversan de Floquet de Neu.
QUIDgoig feia passejar pel parc i veure
la gent I Se'l, vela contents, feliços de
poder felicrrar Floquet I de
notar que no eren els únics
que en tenien ganes. J a us
podeu imaginar que els
moments més deliciosos
els van protagonitzar els
més petits. No oblidaré
mai les cares que feren
lla il-lusió que posaven
a fer un dibuix-felicitació
que curosament
penjàvem davant la
mstallació del
nostre illustre homenatjat.
Però no només li
van arribar felicitacionsdirectament.
Molts van utilitzar altres
sistemes, com la carta, el fax o, fins i tot
la xarxa Internet. I és que, la veritat, Ja
suposàvem que l'amversari tindria
ressó, però el resultat va superar les
nostres expectatives.
A totes aquestes persones I a les entitats
i Institucions que ens van donar
suport, vull donar-los les gràcres en nom
de tots els que treballem per al Zoològic.
UICN
lkIión MlnIiaI para la Naturaleza
Els que ens han visitat també han descaben
que estem modermtzant algunes
msral lacions Fa poc. els gorilles han
estrenat un nou hàbitat. I hem creat un
nou espai. el dels llops ibèncs. També
estem renovant el Terran I l' AVIari. Ah I
I les enes de dofí creixen magníficament.
De les acu vrtats dels últims mesos estem
especialment sansfets de la nostra tasca
pedagògica. Hem ampliat el contacte
amb escoles perquè mcorponn dins dels
seus programes educanus la classe al
Departament d' Educació del Zoo Hem
fet un Cicle de conferències sobre pnmatologia.
Amb la Generalitat estem a
punt d'acabar a prunera fase d'un projecte
per remtrodurr la llúdriga (Lutra
lutra) als Aiguamolls de l'Empordà.
Amb el Govern Balear fem un programa
per recuperar els ferrerets (Alytes
muletensis). En el proper número de la
revista segurament Ja us podré informar
d'una nova acnvrtat CIentífica i acadèmica
que estem engegant amb molta
il-lusió,
Dia a dia ens esforcem per millorar, per
créixer I per obrir-nos més a la societat.
Ho fem perquè volem que tothom
estigui orgullós del Zoo i perquè hem
fet una aposta decidida pel seu futur.
Estem treballant en el projecte d'un nou
Parc Zoològic que volem que sigui dels
millors i que compleixi tots els requisits
d'un zoo modern. Però d'això ja us
en parlaré més endavant.
Quan rebeu aquest número de la revista
estarem a les portes d'un nou any.
Volem que la màgia d'aquests dies
també esngui present al Zoo I que cap
nen que ens visiti es quedI sense un petit
obsequi, un record de la seva estada,
perquè també és Nadal al Zoo.
BONES FESTESI
Esteve Tomàs
Gerent
EIParc Zoològic de Barcelona és membre de la Unió Internacional per a lo Conservació de la Natura,
Director :Ferran Costo, Cap de redacció: Josep-Lluís Melera, Redacció:Manel Areste, Eulàlia Bohlgas, Rafael
Cebnón, Jordi Fàbregas, Joaquim lacueva, Disseny gràfic i maqueta:Norbert Salvador/ Elmonogràf,c,
Fotomecànica: Intón, Impre~sió: Gómez BOI,S A Dipòsit legal B-41270-91, Edita: Aluntament de Barcelona,
Parc Zoològic de Barcelona, S A, Parc de la Ciutadella, 08003 Barcelona ,Paper ecològic 100% sense cio,
DESEMBRE1996
SUMARI
1 EDITORIAL
SUMARI
2 TRENTÈ
ANIVERSARI DE
L'ARRIBADA
DE FLOQUET
Floquet de Neu,
trenta anys a
Barcelona
6 Floquet a Barcelona,
la primera etapa
8
10
14
16
Jordi Sabater i Pi:
Memòries d'Africa
EIrimer goril.la blanc
de món
EL NOSTRE :ZOO
Nova casa per als
nostres goril.les
CONSERVACiÓ DE
LA NATURA
Conservar la natura al
cor d'Africa.
Projecte NGI
20 ADOPCIONS
22
25
28
30
PARCS NATURALS
El Montsey,
La muntanya
propera ....
LA FESTA
Més de 40.000
persones visioten
el zoo en l'aniversari
de Floquet de neu
CAMPANYA DE
NADAL
CONCURS DE
DIBUIX
31 ENTRETENIMENTS
32 NOTiCIES
~
Pamcpants 00 programes europeus
de rsorcoocco d especes en caplMtat

" 11
~..
"O ON
Floquet a lkunde Foto: Arxiu Zoo
EOQUET DENEU:
TRENTA ANYS A BARCELONA
Com ja deveu saber, el passat mes de
novembre de 1996 el Zoo de
Barcelona va estar de festa. I festa de
les grans. I és que fa trenta anys que
l'hoste més singular, conegut i estimat
del Zoo, el seu símbol indiscutible,
en Floquet de Neu, va arribar a la
nostra ciutat procedent de les selves
de la Guinea Equatorial, aleshores
encara la Guinea Espanyola.
En aquell llunyà país africà va néixer
el que sens dubte és el gorilla més
famós del món. Els primers anys de
la seva vida deurien ser com la de
tots els demés gorilles, plàcida i
tranquil· la dins del grup familiar,
sempre sota l'atenta vigilància de la
seva mare. Però tot va canviar el
matí del dia I d'octubre de 1966,
quan un guineà d'ètnia fang anomenat
Benito Mañé va disparar contra
un gorilla que estava destrossant els
seus conreus de plàtans i cafè. En
apropar-se a veure \' animal abatut,
va descobrir que es tractava d'una
femella que encara tenia la seva
petita cria aferrada al cos. Però
aquell cadell no era com tots els
altres, aquell era completament
blanc. Conscient de la importància
de la seva troballa, va recollir l' estrany
animal i el portà a casa seva.
Quatre dies després va decidir vendre'l
a Jordi Sabater Pi, director del
Centre d'Adaptació i Experimentació
Zoològica d'Ikunde, institució
dependent del Zoo de Barcelona encarregada
d'estudiar la fauna guineana,
qui de seguida es va adonar
de l'excepcionalitat de l'animal: en
efecte, en Floquet de Neu era, i
encara ho és, el primer cas d'albinisme
en gorilles conegut a tot el
món.

F/aquet de Neu també ha presenciat /a transformació de Barcelona
Fotos: Arxiu Zoo
Floquet amb Salvador Dalí
L'albinisme no és més que una
carència de melanina, el pigment
responsable del color negre de la
pell, el pèl o les plomes dels animals,
i és un fenomen que apareix amb
certa freqüència a moltes espècies,
Floquet de Neu és un
exemplar completament
únic i excepcional
inclós l'home. Però mai s'ha conegut
cap altre cas en els gorilles. Ni tan
sols els mites de les tribus guineanes,
i de tot l'Àfrica, recullen cap re-
Foto' La Vanguard/Q
ferència que ens pugui fer sospitar
que en el passat hagi existit cap altre
gorilla blanc. Per aquest motiu en
Floquet de Neu, amb el seu pelatge
blanc, la pell rosada i els ulls blaus,
és un exemplar completament únic
i excepcional. Quan el Centre
d'Ikunde se'n va fer càrrec, el petit
gorilla pesava 8,75 quilograms,
tenia la dentadura de llet completa i
els guineans l'anomenaven Nfumu,
que vol dir blanc en llengua fang. La
seva adaptació a la vida en captivitat
va ser molt ràpida. Així, durant
els primers dies de captivitat, el seu
caràcter era naturalment agressiu,
però de seguida va acceptar la seva
ftl
I
~..
U
O ON

Floque: I Yuma Foto' Antonw GlIuérrez
nova situació i al cap de quinze dies
ja es deixava acariciar per les persones
que el vigilaven i fins i tot passejava
agafat de la mà amb elles pel
recinte del Centre. Gràcies a aquesta
faci litat d'aclimatació, abans d'un
mes ja estava en condicions d' em-
És un dels goril-les més
prolífics del món
III prendre el viatge cap a Barcelona.
'li Va arribar a la nostra ciutat el dia l
de novembre de 1966, i des del
li primer moment va despertar una ex-
__ pectació excepcional al nostre país,
., que de seguida traspassava les seves
.. fronteres. Molt aviat persones i ins-
\I titucions de tot el món van interes-
sar-se per ell, i fins i tot es van pre-
O
sentar al Zoo substancioses ofertes
econòmiques tant per a comprar-lo
O
com per a aconseguir una cessió
temporal. Potser el fet que el va fer
~ saltar a la definitiva fama mundial
..... va ser el de aparéixer en la portada
del National Geographic, revista de
reconegut prestigi internacional que
li va dedicar un ampli reportatge,
encara que a nivell més local, tota
una sèrie de fets curiosos van resaltar
la seva importància, com quan
el pintor Salvador Dalí va voler fer
un homenatge a l'animal comprovant
com reaccionava davant d'un
maniquí vestit de núvia immaculadament
blanc o quan l'alcalde de
Barcelona en persona va concedir
audiència al gorilla albí a
l'Ajuntament.
L'aclimatació al Zoo de Barcelona
d'en Floquet de Neu també ha estat
molt bona, com demostra el fet de
que amb el pas dels anys ha resultat
ser un dels gorilles més prolífics
del món. El 14 d'abril de 1973
neixia el seu primer fill, un mascle
batejat amb el nom d'Edú que
moriria poc després, i des d'aleshores
ha tingut vint fills més, sis dels
quals (Urko i Bindung, dos mascles,
Machinda, Ntao, Virunga i Kena,
quatre femelles) són vius. Cap
d'ells, però, ha resultat albí, fet impossible
d'aconseguir ja que totes
les femelles que s'han aparellat amb
ell durant aquests anys (N dengue,
Bimvili i Yuma) són normals i no
tenen el gen recessiu responsable de
l'albinisme. Tanmateix, tots els seus
fills sí que el tenen, perquè el seu
pare els hi ha transmés. D'acord
amb els principis de l' herència establerts
per Mendel, si es pogués
aparellar en Floquet amb alguna
filla seva, les possibilitats de naixença
d'un nou petit albí serien del
50%, i si l'aparellament fos entre
els seus fills, serien del 25%. El problema
és que fins ara els fills d'en
Floquet han demostrat poc interès
per la reproducció, i que ell mateix
ja comença a ser massa gran,ja que
els gorilles no acostumen a prolongar
la seva activitat sexual més
enllà dels trenta anys d'edat, encara
que tinguin una esperança de vida
d'uns quaranta o quaranta-cinc
anys. A la vista d'aquesta situació,
s'ha intentat obtenir esperma de l' a-
nimal pel sistema de l electroejaculació.
però fins ara les mostres
que s' han obtingut no reuneixen les
candi cian necessànes per al seu
posterior aprofitament. És a dir. que
de moment. la perpetuació de l' albinisme
d'en Floquet és tota una
incògnita.
Aquest èxit reproductiu del nostre
gorilla es deu. sens dubte. a que
aquí al nostre Zoo ha nngu: unes
condicions de vida suficients i adeqüades.
La seva installació actual,
per exemple, disposa d'una àmplia
sala principal que comunica amb
tres dormitoris, tots calefactats amb
terra radiant, en els que els animals
poden entrar lliurement quan els hi
convé. A més, disposen també d'un
gran pati amb terra de gespa i dife-
Els gord-les tenen una
esperança de vida
d'uns quaranta o
quaranta cinc anys
rents estructures que els hi permeten
fer exercici o separar-se si volen.
De la mateixa manera, l'alimentació
d'en Floquet i dels altres
gorilles del Zoo és un aspecte molt
important a tenir en compte per assegurar
la seva salut: de règim bàsicament
herbívor, la seva dieta
inclou una amanida en la que hi ha
enciam, escarola, col-i-flor, bledes,
espinacs, pastanagues, tomàquets,
patates, cogombres i altres vegetals
segons l'època de l'any, una porció
de fruites del temps i una barreja en
la que hi ha alfals sec, pinso, pipes,
cigrons, blat de moro, panses, garrofes
i cacauets. A més, se' ls hi
subministra una aportació de proteïnes
en forma de batut de llet pel
matí, al qual s'afegeixen les necessàries
vitamines i minerals, i de
tant en tant, iogurts i ous durs. Com
veieu, un menjar complet i variat.
Però malgrat aquestes ben controlades
condicions de captivitat en les
que viu en Floquet de Neu, s'ha de
considerar que quan se' 1va captu-

Floquet a la seva mstat-lacio Foto Alia Puarch
L'estat general de salut
de Floquet es bo
rar es calcula devia tenir entre dos I
tres anys i que, per tant. la seva edat
ja comença a ser considerable per
un gorilla. Això provoca que estigui
sota una estricta vigilància sanitària
per tal de detectar ràpidament
qualsevol síntoma de malaltia que
es pugui presentar.
Iaquest fet es va donar l'any passat,
quan es va observar un enrogiment
molt marcat de la pell que podia correspondre
a un procés congestiu
provocat per una simple gnp. Però
en no respondre a les teràpies que
habitualment s'utilitzen per a tractar
aquest síntoma, es va decidir sotmetre'l
a la que possiblement hagi
estat la revisió mèdica més important
que s'ha fet mai a un gorilla en
tot el món. Se'l va adormir i se liva
fer un examen exhaustiu a càrrec
versos especialistes en diferents
àrees en el que participaven tres veterinaris
del nostre Zoo. un vetennan
del Zoo de San Diego. un metge
rehabilitador. un cardiòleg. un
uròleg. un oftalmòleg. un anestesista
i un dermatòleg. EI resultat obtingut
va ser que tan sols patia una dermatitis
exfolian va de causa desconeguda,
una mena d' alèrgia potenciada
per l'acció del sol. i que el seu
estat de salut general es bo per un
animal de la seva edat.
Doncs bé. després d'aquest petit
ensurt ja superat, hem pogut celebrar
el seu trentè aniversari entre nosaltres
amb una gran festa. Confiem
en que no sigui l'última, que encara
visqui molts anys més i que, com
fins ara, segueixi essent el més
volgut i entranyable símbol del
nostre Zoo i de la ciutat de
Barcelona a tot el món.
i Feliç ani versari, Floquet!.
d'un equip multidisciplinari amb di- Rafael Cebrian
1963 1964 1965; 1989 1961 - 1996
~ @ ~ ~
Ndengue Floquet de Neu Bimvili Yuma
(J' ç ç
1978 1979 1981 1978 1979 1981 ~
~ ~ ~ ~ ~ ~
Urko Virunga Kena Machinda Ntao Bindung
(J' ç ç ç ç (J'
1ft
I
..
"
O
O N

o Maria Gracia iFloque! de Neu. foto: Oriol Maspons
I ~.. EQUET
no era ni molt menys tan habitual
com ara. La manca d'experiència, el
desconeixement de tècniques eficaces
i la poca adequació de moltes
ABARCELONA: installacions feien que en bastants
LA PRIMERA ETAPA
"O
La primera residència de Floquet de
Neu a Barcelona va ser un pis de
l'Eixample: a casa del Dr. Roman
ON Luera, aleshores veterinari del Zoo.
En aquella època la cria de moltes
espècies d'animals als zoos del món
casos els pares no se'n fessin càrrec
de les seves cries, la qual cosa obligava
a atendre la creixença dels
nadons artificialment, és a dir:
criant-los a ma. En aquests casos,
qui acostumava a fer-se càrrec dels
infants, especialment si es tractava
de ximpanzès, gorilles o altres
primats, era Maria Gracia, esposa de
Roman Luera.
Hom calcula, per la dentició que presentava,
que Floquet tenia al voltant
de dos anys en el moment de trobarlo.
Era, per tant, una cria en la primera
infància, pràcticament indefensa, que
havia de completar el seu desenvolupament
físic i psíquic. Especialment
important en un orfe com ell era
atendre les necessitats afectives que
tenia: havia de rebre mostres d'estimació
i de protecció. Tot això ho va
trobar a casa dels Luera. El doctor
Lueraja s'ha retirat del Zoo, però
encara manté la seva consulta veterinària
particular.
La Maria Gracia i ell ens reben per
parlar-ne d'aquella llunyana temporada
que Floquet va passar a casa
seva.
La senyora Gracia -"digue'm Mari,
sisplau"- ja havia cuidat altres
goril-les abans de fer-se càrrec del
Floquet. Quan eren prou grans els
portava al Zoo i s'estava amb ells uns

dies perquè s'anessin fent al nou habitatge.
Al Zoo la coneixien amb el
sobrenom de mamà goril-la:
Quan van tenir notícia de que un
gorilla blanc vindria a viure amb
vostès?
-Ens vam assabentar de l'existència
de Floquet de Neu una setmana
abans de que arribés. Imagina't
quina novetat! Sabiem que era únic
al món, encara que aviat ens van
arribar informacions de casos de
gorilles amb parts blanques, per
exemple els avantbraços. Però totalment
blanc com el nostre. és clar.
no hi havia cap més.
L'existència Floquet
havia de rebre mostres
d'estimació i de protecció
Sempre estaven disposats a tenir
algun o altre alUmaIsalvatge a casa?
-En aquell moment no teniem cap
altre. Ho feia perque m'agradaven
molt els animals. Ara bé, les hem
passat de tots els colors. A vegades
venien capturats de feia poc, plens de
polls i de paràsits. EI primer que
feiem era desparasuar-los, els cuidàvem
uns mesos i cap al Zoo.
En una ocasió em vaig estar sota una
campana d'oxigen fent companyia a
un gorilla que tenia la varicella. No
es pot negar que, per molt que m'agradéssin
els animals, allò era una inconsciència
pròpia de la joventut.
Una altra vegada se'm va posar un
goril-Ia malalt a casa i els medicaments
que havia de prendre estaven
al Zoo. No se'm va acudir una altra
cosa que anar amb el cotxe tocant el
clàxon i treient el mocador per la finestra.
Finalment em va aturar la
policia: quan els vaig explicar de que
es tractava em van acompanyar la
resta del trajecte I
Van tenir algun problema semblant
amb Floquet?
-EI Floquet, per sort, va arribar sense
paràsits. Durant el temps que el vam
tenir només va patir un refredat.
Quan de temps va estar Floquet a
casa?
-EI vam tenir onze mesos, després
dels quals me'l van fer tornar-ho diu
com qui es veu obligat a retornar un
objecte preciós que li ha estat confiat
temporalment-. Em vaig sentir com
aquella mare que porta per primera
vegada el seu fill a escola. Anava
cada dia a veure'l; m'agafava de la
ma i em feia seure. La veritat és que
durant aquells mesos vam conviure
molt amb ell. Quan marxavem de va-
El matrimoni en l'actualitat
cances venia amb nosaltres: és així
com va anar al Montseny i a Menorca.
Havent conviscut amb gotil-les i ximpantès,
què ens pot dir del seu caràcter?
-De l'edat que jo els tenia són ben bé
com bebès: si els renyes ploren fins
que els perdones. Són manyacs i
també entremaliats. Entremaliats ho
són sobre tot els ximpanzès. Ens
arrencaven el paper pintat de les
parets per netejar-se el cul i alguna
vegada els trobava al bany provant
tots els pots de cremes i escampant
la pasta de dents per tot arreu.
Floquet, com tots els gorilles en
general, era més entenimentat i,
potser, més actiu i desconfiat que els
altres.
Josep-Lluís Melero
~
11
~..
U
O ON

"11
:I
..
"O ON
IRDf SABATERI
PI:
MEMÒRIES D'ÀFRICA
Jordi Sabater és naturalista i
psicòleg. Des de 1958fins a 1969
va ser conservador del centre
d'lkunde a Río Muni (Guinea
Equatorial) i mentre ocupava
aquest lloc va adquirir Floquet
de Neu per al Zoo de Barcelona.
Després va ser conservador de
primats del Zoo fins a l'any 1985,
època que va aprofitar per a
obtenir la llicenciatura de
Psicologia. Passà a ocupar la
càtedra d'Etologia quan aquesta
es va crear a la facultat de
Psicologia.
Actualment és catedràtic emèrit
de Psicobiologia de la Universitat
de Barcelona.
Per començar,
~&~~~ podriem parlar una
mica del centre
d'Ikunde
El centre d' Ikunde es va
fundar l'any 1958 i va ser
una imciativa del senyor Jonch.
director aleshores del Parc
Zoològic. conjuntament amb
l'August Panyella, director del
Museu Etnològic, i del senyor
Riudor que era el cap de Parcs I
Jardins. EI centre d'Ikunde es va
crear pensat com un centre de
recerca humil, molt humil, i a la
vegada com un centre d'obtenció
d'exemplars pel Parc Zoològic, de
plantes i llavors pel servei de
Parcs i Jardins i de material etnogràfic
i etnològic pel Museu
Etnològic de Barcelona. Aquestes
fites es van assolir bastant bé: es va
enviar molt de material als museus
i també laquantitat d'animals que
es van enviar al Zoo va ser tan important
que el Parc Zoològic modern
va sortir de l'aportació extraordinària
d'animals del centre d'Ikunde.
Es a dir aquest centre tenia una
triple dependència
Sí, tenia una triple dependència. EI
Zoo pagava part, el Museu Etnològic
pagava una part petita, perquè tenien
pocs diners, i Parcs i Jardins pagava
HEI centre d'lkunde es va
crear pensat com Ull
centre de recerca humil,
molt humil"
bastant, per exemple, el meu sou, el
pagava pràcticament tot Parcs i
1ardms.
EI Zoo era efque treia un rendiment
més important, però en realitat qui
aportava més diners era Parcs i
Jardins.
De tota manera Ikunde produia
prou recursos com per autofinançar-se
Recursos immensos, el que pássa es
que ... en fí, crec que es podia haver
aprofitat millor en alguns aspectes.
No obstant, del centre d'Ikunde van
sortir també programes científics
molt importants i va obtenir ajut
econòmic dels nordamericans i
també d'altres entitats estrangeres.
Abans de la troballa de Floquetja
s 'havien fet treballs sobre
goril-les al centre d'Ikunde
Sí molts, molts treballs. EI Zoo va
publicar un el 1964: "Distribución
actual de los gorilas de llanura en
RíoMuni"
. Aquests materials
tenen molt
interès. Son
històrics. En
aquest
estudi hi
ha una visió de la distribució dels
gorilles a la província de Río Muni.
Però la troballa de Floquet va ser una
cosa ocasional. Aquest animal es va
obtenir d'una manera inesperada.
Esta va en un grup de gorilles que es
menjaven els productes d' unes
finques indígenes i els amos o els
caçadors de la regió els van anar a
matar. Van matar la seva mare i van
matar més animals del grup. Van fer
una massacre. Allà possiblement van
morir tots els components del grup
del Floquet.
El motiu principal d'aquestes matances
de goril-le: per part dels
habitants de la regió era el de defensar
les plantacions o hi havia
algun altre?
No, no: els mataven sobre tot per
menjar-se'ls. Això encara passa avui
en dia.
Pel que hem pogut saber, durant
el mes que Floquei va estar a
Ikunde passant el període d'adaptació,
a Barcelona no hi havia cap
mena d'expectació
Bé,jo vaig comunicar-ho: un goril-la
albí, etcètera. La correspondència
està clara, es pot veure. Però aquí no
s'em va fer cas. En un primer
moment no s'en va donar importància.
Li van donar importància quan
un equip de la National Geographic
Society va venir aquí a fer fotos.
Aleshores van dir: un animal únic!.
Jo els hi havia dit però a mi no em
van fer cas. Van fer cas als nordamericans.
Era una altra època:
suposo que ara me'n farien.

Jordi Sobate¡ UJlIlclllplallllllla sèrie de postals del gonl-l« albí foro: Anlll loo
Finalment, però, se li va atorgar
la importància que mereixia
Aleshores sí, es clar, es va organitzar
un gran tinglado. Ara bé, em pots
preguntar: realment s'en va treure
un gran profit? Culturalment i científicament
jo crec que no, molt poç.
Defet es van fer UllS estudisSí es
van fer uns estudis que es van publicar
i tot. Jo tinc publicacions
,dibuix: Jordi Sabater
sobre la solució de problemes a
que el vam sotmetre quan jo era
conservador de primats. Fèiem
tests d'intelligència, com el test
deles cadenes. El Ferran Costa ens
ajudava, en aquella època ell era
un becari.
(F erran Costa és l'actual director
tècnic del Zoo de Barcelona)
Deixant de banda el Floquet, els
grans antropoides sempre ens han
intrigat per la seva semblança a nosaltres
La prova està que, per exemple, els
llibres de ciències naturals de fa cent
cinquanta anys feien classificacions
on incloïen pigmeus, goril-les i ximpanzès
en el mateix grup. Més recentment
hi ha fms i tot qui ha proposat
incloure'ls a la família dels homínids.
Els ximpanzès no són
homes, però estan molt a
prop de l'home genèticament.
Sembla ser que els antropoides
més propers a nosaltres
són els bonobos, els
ximpanzès mal anomenats
pigmeus -perque de pigmeus
no tenen res-. La línia evolutiva
dels
"Als gralls antropoides IlO
els queden més de cinquanta
a1lys de vida ell el
medi natural"
onobos i la de l'home s' haurien
separat fa quatre milions d'anys. en
el cas dels ximpanzès comuns faria
cinc milions d'anys de la separació
i en el cas dels gorilles faria de sis
a set milions d'anys. Tant és així que
els ximpanzès estan genèticament
més a prop de nosaltres que dels
gorilles. És a dir: ells són més
parents nostres que dels gorilles.
Tenen futur els grans antropoides
en estat natural?
No. Si no varien les regles del joc de
la conservació, si no es du a terme
una política de conservació enèrgica
i amb diners per poder pagar
guardes i poder compensar els indígenes
que viuen a aquestes zones per
traslladar-los, els gorilles estan condemnats.
Jo crec que no els queden
més de cinquanta anys de vida en el
medi natural.
Josep-Lluís Melero
o 11
~..
"O ON

o ..
11
~..
ELPRJMER
GORIL·LA BLANC DEL MÓN
Un dia de mitjans d'octubre de 1966,
el professor Arthur 1. Riopelle, di-
"o oN Life, maig 1967
rector del Centre
Regional del Delta per a
la Invesugació de Primats
de la Universitat de Tulane
a Luisiana (EUA). llegia
una carta que acabava d' arribar
al seu despatx. La carta
provema de la província espanyola
de Río Muni. situada al cor del golf
de Guinea. a més de 12.000 km de
distància. L'havia tramès Jordi
Sabater Pi, conservador del Centre
d'Expenmentació Zoològica d'Ikunde,
prop de Bata, capital de Río
A ,)IUI·...·y.~d toddler ¡trf'ot oI'"
MUnI. Sabater havia col laborat amb
Riopelle en els seus estudis de camp
sobre gorilles de plana a Río Muni
i en aquella carta li feia saber una de
les notícies més sorprenents de la
seva carrera de primatòleg. Li comunicava
que havia arribat al centre
un gorilla totalment blanc. amb els
ulls blaus i la pell rosada, d'uns dos
anys d' edat. "Estic treballant per
aclimatar-lo" afegia.
La carta de Sabater parlava d'un
gorilla albí viu! No era un fet im
possible però sí summament extra
La carta parlava d'un
goril-l« albí viu!
ordinari. L'albimsrne és molt poc
freqüent en els mamífers salvatges
i els primats no en són una excepció.
De fel. com a estudiós dels gorilles,
no recordava que mai s' hagués
descrit un altre exemplar completament
blanc. Si l'albí hagués estat un
altre tipus de primat, fóra un fet força
notable, però un exemplar blanc amb
wilh ° Oeeee white a~ snow Ullique in AU G()rilla(loIJ}
'1: lo,,'" al ~, .. ""o"" .. "","_h
"'u,..I"..;: :all I .... ,,1
jlu,1 .....,IiArn ...nt , d ... ,>rin' I...
IR ..... 'Iol' r.1f" lor.n¡; liti" fi,...1 .1·
bm .. ~..(lII""u·r ..11< ... 111 '"'('.
nll..~tal.. '.(affa.,.. ul"'r,......
• (.....AV Il1al III" muthr .. l,ad ,f.o
_k,..·IUIW' I.. ma .... ml .. li l)¡IInalla
«ruu' In ~1""nI..h .. 'Iuatunal (;111nra.
T1~ r"'fIW'r ..1",.1 I... , ..klltl.
,I...n .1.,.('''''''"' I..., J.,rar~'
pUrT-. luir ...on .Iut. hlnl!: untu lH'r
(ur. :"1

laspecie i el capteniment d'un
gorilla -una de les espècies més properes
a nosaltres- havia de ser un
arumal formidable. Impressionat per
aquestes novetats. Riopelle de
seguida notificà l' interessantíssim
descobnrnent a la National Geographic
Sacien'. entitat que patrocinava
els estudis de Riopelle sobre
els gorilles de plana.
Un mes desprès. Riopelle i Paul A.
Zahl. membre del cos de redacció de
la revista National Geographic especialista
en ciències naturals,
vemen cap a Barcelona -ciutat on Ja
residia el petit goril-la després de la
seva ràpida aclimatació- amb la intenció
de conèixer l'animal, els
detalls del seu descobriment i de documentar-ho
fotogràficament. Aquí
van assabentar-se de que el gorilla
blanc es deia Nfumu, però els agradà
National Geographic, març 1967
més "Floque: de Neu" -o millor dit.
Capita de Nieve-, un sobrenom que
utilitzava Antoni Jonch. el director
del Zoo. Riopelle va poder veurel i
va trobar que el jove antropoide era
alegre i "no mostrava símptomes de
soledat".
Des de Barcelona, Riopelle i Zahl
continuaren cap a Bata per coneixer
el lloc i les circumstàncies del descobnrnent.
Allà trobaren Jordi
Sabater, que els donà totes les explicacions
que desitjaven I els proporcionà
algunes fotografies de
Nfumu preses durant el període d'aclimatació.
Havent vist l'extraordinari exemplar
i amb la documentació que havien
aplegat, Riopelle i Zahl tornaren als
Estats Units a preparar un article per
la revista National Geographic.
El dia 23 de febrer de 1967, i com a
T'U jOLRt-Al or TIH. NATI0NAL CEOGRAPHIC SOCIETY WASHIN{,TON O e
presentació del número de març de
la revista en el qual sortia publicat
l article de Riopelle i Zahl. la
Notional Geographic Societ» feia
pública la notícia. El desembre anterior
el Zoo de Barcelona havia presentat
el gorilla a la premsa local
sense fer menció de cap nom -nI
Nfumu, ni Floquet de Neu- però la
notícia no havia transcendit gaire.
Un mes desprès Riopelle i
Zahl venien cap a
Barcelona
En canvi, en donar-se a conèixer als
Estats Units va tenir repercussió internacional.
L'article del National Geographic
es titulava "Snowjlake", the world's
[irst white gorilla (Floquet de leu:
el primer gonlla blanc del món) i a
partir d' aquell moment Ja no hi va
haver dubtes sobre el nom d' aquell
singular primat: es dina oficialment
Copi/o de Nieve . Posteriorment.
amb la recuperació de les llibertats
i de l'ús públic del català s'hi afegiria
la versió catalana: Floquet de
Neu.
Les reaccions no van trigar a
produir-se: incomptables mitjans de
comunicació (agències de premsa,
diaris, revistes, emissores de ràdio i
de televisió) van escampar la notícia
arreu del món. Un animal tan peculiar
cridava molt l'atenció, i més
tractant-se d'un gorilla, un dels
animals sòlidament incorporats en
forma d'estereotips a la cultura de
masses. Un allau de cartes, provinents
en bona part dels EUA, però
Zoo (Revista del Parc Zoològic de Barcelona), desembre 1966
..
..
11
~..
U
O ON

Baby Is R¡tÍsecl in lIarcelona Zoo
Albino Gorilla Discovered in Africa
By Phll Casey
Wuhln¡:ton P~t Star! wrner
The discovery m Arrrca or
the cnly white gorrlla cver
found was announced by thc
Natronal
yesterday.
Geograptnc Society
Found last October In RlO
MUnI, Spamsh Equatorial GUInea,
the baby gortlla IS bemg
raised in the Barcelona zoo,
where
.mam.
he IS expccted to re-
Natícnal Geogruphrc says he
IS a typtcal gurrlla, except for
bemg an albmo He IS white,
wrth pink skm and blue eyes.
\
He is judged to be about 21h
! years oid. He wetghed 191/4
pounds when captured, about
¡!O pounds lesa than an average
human or the same age
And he now has two names.
'I'he oïnciat name IS Níumu
(white), but the name that wrl l
suck IS Lntle Snowflake
ea~;o;n:~~ ~l~n~ l~~~~:
t~~~. The world's only }..,no\\n '" hite gori lla protests during hJS fust bath.
¡say, He sets hke a litlle boy i ¡
¡ and lcoks hke a WIse old man white gorüla comes 310ng,¡the chances are great Ihat hIS usts sec no chance he coul
ion. ,o51\.
ca~~ed O~noh~:la~~ior:U~as b~ whrch screnusts bctlcvc is un- ïather was black Unlessjpass lus t-are lack of pigme
career. He IS destlned to be hkely Snowflake happened ..~ n to an oífspr mg. _
the most celebrated gorrlla 10 HlS mcther was a black low matod .... ¡.. nonet Geogr aphic
'lli••• ,< unlesa ancther land ger illa, ': sctentret- cosu.i.s, M', cet
~ht\»\\i~~, ",,~Jf1'6"'J'
~,' rf\Il\ÚAR~----
~~
_~~~~----

:J: v J
(
Molts escolars féren arribar els seus dibuixos
també de Gran Bretanya, França,
Itàlia i altres països inundà les oficines
del Parc. EI Zoo va editar una
targeta amb una foto en color per una
banda i un text explicant la vida iles
característiques de Floquet per
l'altra, per poder respondre les nombroses
cartes que en sol licitaven
imatges i informació. La major part
felicitaven el Zoo per la destacada
.t._~__. _
i >
adquisició i s'interessaven per la
salut de Floquet o per la vida que
portava o es limitaven a saludar-lo.
Altres anaven més enllà, i es mostraven
disposats a comprar-lo. Les
ofertes de compra eren d'allò més
variat: les feien zoos, és clar, però
també circs, agents de Hollywood i
fins i tot diversos ciutadans particulars
que pretenien adquirir el
gorilla com a company de jocs dels
seus fills! Un importador anglès
oferia a canvi deu mil lliures o el
mateix valor en colibrís.
Per descomptat, el gori l-la no estava
en venda, però una de les propostes
va estar a punt de concretar-se. Es
tractava de que Floquet fos exhibit
temporalment a l'Exposició
Universal de Montreal.
Ull mes desprès Riopelle
iZahl venien cap a
Barcelona
"Floquet de Neu:
el primer goril-la
blanc del món"
EI organitzadors de l' Expo 67 van
posar-se en contacte amb l'ambaixada
espanyola a Canadà, que va
transmetre la sol licitud al Zoo. El
Zoo de Barcelona va contestar que
]' operació era possible si es complien
uns estnctes requeriments de
transport i d'allotjament que es detallaven
acuradament. Així mateix
hom demanava una compensació
econòmica d'un milió de dòlars.
L'organització de l'Expo va acceptar
aquestes condicions, però finalment
les nombroses dificultats logístiques
i la manca de temps material
van impedir que Floquet viatgés
a Montreal.
Poc temps desprès de tot això, el
professor Riopelle va tornar amb
projectes d'estudis per realitzar amb
Floquet i, el que és més important,
amb finançament per portar-los a
terme. Fruit d'aquests treballs van
ser alguns estudis sobre el desenvolupament
físic i intel-Iectual del
goni-la albí. A l'octubre de 1970
apareixia un segon article al
National Geographic on es resumien
els estudis fets i es presentava la
imatge d'un Floquet una mica més
crescut.
Des d'aquella època, l'expectació
inicial ha donat pas a una fama ben
assentada i, sobretot, a una profunda
identificació -fonamentada en els
milions de persones, ciutadanes i forasteres,
que han vingut a contemplar-lo
al llarg de tots aquests anysde
Floquet de Neu amb la ciutat de
Barcelona.
Josep-Lluís Melero
M ..
~..
11
U
O
O
N

,..
I ~..
"O
O M
NVA CASAPER ALS
NOSTRES GORIL·LES
Un dels orgulls del Zoo de Barcelona
és la seva collecció de primats i més
concretament el grup de gorilles de
costa que manté des de fa molts
anys. Tant l'arxi conegut Floquet de
Neu, com les seves companyes
Bimvili, Yuma i Ndenge, els seus
fills Urko, Kena, Machinda,
Bindung, Virunga i Ntao, i els que
han vingut de fora com en Willi, han
conviscut en installacions que s'han
anat remodelant al llarg del temps
per fer-les més modernes i eficaces
a mesura que s'anaven coneixent
més dades de les necessitats vitals
d'aquests fabulosos primats.
Quan el 1991 vam celebrar el 25è
aniversari de l'arribada de Floquet
a Barcelona, vam construir per a ell
una installació que ja aportava les
millores que eren necessàries. Així
dones, es va habilitar una zona exterior
i una zona interna visible per
al públic, i es va substituir l'antiga
separació amb fossats d'aigua per
vidres. L'augment d'espai va ser
considerable i la visió per part del
públic va millorar ostensiblement.
En l'aniversari que celebrem aquest
any, els 30 anys que fa que Floquet
és entre nosaltres, hem cregut necessari
revisar l'habitacle dels seus
fills i hem decidit construir una nova
installació per a Urko i les seves
companyes.
La nova insfa¡.[ació
presenta uns canvis molt
importants respecte
de l'anterior
La nova installació presenta uns
canvis molt importants respecte de
l'anterior. En primer lloc, es substitueix
el fossat d'aigua que feia de
barrera, per una tanca construida
amb una palissada de troncs, on s'hi
intercalen sis immensos finestrals
de 4 per 4 m. D'aquesta manera es
triplica l'espai per als animals (passa
delOO m 2 a 300 m 2 aproximadament)
i es millora la visibilitat que
té el públic. En segon lloc, adquireix
molta importància la decoració de
l'interior, que es fa amb artefactes
naturals (arbres, pedres, troncs, cascades)
o amb sistemes artificials
(fibra de vidre per tapar la paret,
cordes perquè els animals juguin, i
coves perquè es puguin separar visualment).
Aquest muntatge interior,
no tan sols fa més bonica i natural la
instal-lació, sinó que serveix sobretot
per activar el comportament dels
gorilles i els permet desenvolupar
les seves innates ganes de jugar,
enfilar-se, tafanejar i divertir-se. En
tercer lloc, es dóna molta importància
a la vegetació. Generalment les
nostres installacions, i sobretot les
dels animals herbívors o que poden
malmetre i menjar-se qualsevol cosa

que broti de terra, estan fetes majoritàriament
amb terra de ciment, cosa
que en simplifica la neteja i evita el
problema de tenir cura de les plantes.
Però les noves tendències que
s'estan introduïnt en els zoològics
són fer decoracions interiors que
imitin el màxim possible l' hàbitat
natural de l'animal i incorporin, per
tant, alguns elements vegetals. Així
doncs, tot i que s' haurà de veure el
resultat final, ens hem atrevit a
omplir de verd la installació i a
plantar-hi un bon grapat d'arbusts,
alguns dels quals estan protegits per
pastors elèctrics, i d'altres són de
consistència dura i espinosa per procurar
que els animals no se' ls
mengin. És evident que no ens és
possible de reproduir un tros de
selva, tal com ens agradaria, ja que
les plantes tropicals no aguanten el
nostre clima, i en el cas que poguéssim,
els animals tancats en un
espai definit acabarien destruint-la,
però l'avenç en aquest camp no ha
fet res més que començar i és possible
que en un futur aconseguim fer
imitacions molt precises amb plantes
especialment triades per fer aquest
efecte.
Els problemes que han anat sorgint
durant la construcció han estat de
moltes menes, però els que han
ocupat gran part de les converses han
estat els sistemes de seguretat i les
solucions per evitar que els animals
no trenquin allò que haviem dissenyat
amb tanta cura. Un gorilla adult
pot pesar fins a 250 kg, i tot i que són
tranquils i assossegats, tenen una
força terrible i una gran capacitat
d'obrir cargols i fer forats en llocs
que semblen indestructibles, a més
tenen tot el temps del món per enginyar
sistemes per maltractar la
installació.
L'aventura de tota la construcció ha
estat excepcional i tota la gent que
hi ha estat implicada -biòlegs, arquitectes,
constructors i industrialsn'han
après coses noves, ja que pocs
cops s'ha hagut de dissenyar ni fer
una construcció per a uns hostes tan
exigents. El resultat final, però, ha
estat una bona installació, bonica
per fora i per dintre, i el que és més
important de tot, on els nostres
animals podran gaudir de molt més
espai 1 per tant, el públic podrà observar
un comportament més natural
d'aquests primats.
Eulàlia Bohigas
1ft ..
11 ~..
U
O ON

o ..
11
~..
" O
O N
A Guinea Equatorial encara resten importants extensions de selva primària Foto. Parale/o 30
O ~
U W
>-
O ~Q.
«....
- ~
O
C>
CONSERVAR LA NA-
TURA AL COR D'ÀFRICA: EL
PROJECTE NGI
Els boscos tropicals de Guinea
Equatorial formen part d'un dels
quatre refugis biòtics que el planeta
conservà durant les oscillacions
climàtiques del Pleistocè final.
Aquests espais naturals d'Àfrica
central han esdevingut amb el pas
dels anys, un dels paradisos naturals
més importants de la Terra i, fins
l'arrribada de l'home blanc, eren un
veritable paradigma del que representava
l'entesa entre l'ésser humà,
aprofitador que no explotador, i la
natura que l'envolta i de la qual
VIVia.
Les selves plujoses d'aquest petit
país tropical, antiga colònia espanyola
i d'una superfície (28.050 km 2 )
similar a la de Catalunya, són encara
avui dia territoris d'una espectacular
bellesa i una molt destacada
riquesa botànica i faunística. Cent
vuitanta-sis espècies conegudes de
mamífers, entre les quals destaquen
importants poblacions de grans
primats, ximpanzès, goril-les, lleopards
i elefants de selva. Són unes
terres marrons i verds on encara
viuen estranys ocells endèmics, elefants
de bosc tropical, felins i vivèrrids
a més de desenes d'espècies de
rèptils i amfibis incloent-hi les
úniques poblacions conegudes de
granota Goliat, l'amfibi més gran
del planeta. Guinea Equatorial és,
en definitiva, un petit paradís natural
encara per descobrir en ple cor d' Àfrica
i amb el qual tenim, per història
i per cultura, una gran relació.
Els diversos grups ètnics que poblen
l'actual Guinea Equatorial (fang,
bubi i ndowe entre d'altres) es trobaven
amb gran pau amb el seu
entorn, caçant i aprofitant els boscos
d'una manera adient fins l'arribada
dels espanyols i els portuguesos.
En aquell moment, l'arribada de
l'home blanc, es trencà l'equilibri per
sempre més i s'encetà un peria de
d'explotació humana tan poc racional
com salvatge. Primer, durant un
parell de segles, es van robar els
homes, les dones i els nens amb el genocidi
més brutal de la història de la
humanitat: l'esclavisme.
Posteriorment, es van deixar d'explotar
els homes per passar a robar,
de la mateixa manera salvatge i
brutal, tots els fruits que la natura
anava produint en forma de fusta,
plantes i animals salvatges. Han
estat molts segles de destrucció

Parc Nacional Monle Alien FOia: Paralelo 30
Bosc galeria a les vores d'un rierol Foto: Paralelo 30
Les selves plujoses
d'aquest país SÓ1l encara
avui territoris d'ulla espectacular
bellesa
continuada i sense control. un
treball fet a consciència que ha estat
a punt de fer desaparèixer aquest meravellós
paradís natural i també la
vida de la seva gent.
Foren altres temps i no es tracta ara
de reescriure la història, cosa d'altra
banda totalment impossible, però el
temps i la humanitat han canviat
molt. Ara, més que mai, s'exigeix
un canvi d'enfocament, una nova
mirada envers aquelles terres. La
destrucció que ha patit la natura i la
gent de Guinea Equatorial porta,
malgrat que ens pesi, segell amb
nom i cognoms catalans i espanyols.
És horaja d'aquirir un compromís
li ~..
"O
O N

I ..
11 ~.. U
O
O
N
El gortl-la, encara present a Guinea Equatorial, és el símbol del projecte. Femella amb ena Foto: Paralelo 30
definitiu, de caràcter ètic i moral,
sobre la nostra responsabilitat cap a
aquell recó de món que tant ens ha
donat -també al Zoo de Barcelonai
al qual tan poca cosa hem estat
capaços de retornar. Seria estúpid, no
és aquesta la meva intenció, plantejar
un empenediment catàrquic per la
"feina" feta pels nostres besavis, avis
o pares a Guinea Equatorial, però sí
que constitueix un repte indefugible
agafar la responsabilitat directa de la
restauració, natural i socioeconòmica,
d'una petita part de tot el mal fet.
Amb aquesta filosofia funciona des
de fa uns anys la ONG catalana
"Paralelo 30" i el seu projecte de conservació
dels ecosistemes forestals
de Guinea Equatorial. Sense victi-
mismes, amb humilitat, sense plantejaments
mesiànics o salvadors que
no condueixen enlloc en el món de la
conservació de la natura als països
pobres, simplement amb un treball
intens, fet amb fe, i en directa col laboració
amb la població local de
Guinea Equatorial, les seves institucions
administratives i l'ajuda d'altres
institucions catalanes com el Zoo
de Barcelona i el museu de Zoologia.
El plantejament és molt clar: hi ha
molta cosa per fer i s'ha de fer ja
mateix ...
Què és el Projecte Ngi?
Ngi és una paraula que en llengua
fang, la majoritària a Guinea
Equatorial, significa gorilla. La
Imatge simbòlica d'aquest gran
primat ens ha servit com a leit-motiv
per tirar endavant un projecte de
conservació de les zones naturals de
Guinea Equatorial i de desenvolupament
econòmic i formatiu de les
poblacions rurals que viuen associades
a l'existència d'aquests
boscos tropicals. Aquest no és un
projecte d'ajut al tercer món,
tampoc no és un projecte de cooperació
a l'ús dels que estan tant de
moda últimament, no és bona voluntat
mal entesa, sina que mira de
trobar les compensacions socioeconòmiques
i formatives que facin
que la població equatoguineana surti
directament beneficiada de la conservació
de la seva natura.
Cóm treballa aquest projecte?
Mirant de dotar la població d'aquest
país d'alternatives vàlides que li permetin
veure la necessitat urgent de
conservar la seva natura. La filosofia
és molt clara: un arbre o un
animal vius han de valer més que un
arbre tallat o un animal mort.
El repte és complex, els problemes
són molt greus (deforestació, caça
tradicional, destrucció agrícola per
tales i cremes del bosc) i la seva resolució
es planteja difícl i sempre a
llarg termini, però aquestes dificultats
inherents al camí no poden ser
un obstacle que no ens permeti plantejar
les solucions necessàries.
L'alternativa econòmica més útil i
la que més beneficiosa sembla estar

L'explotacIó incontrolada de [ustes nobles és un dels pnncipals factors de
destrucció de /a selva Foto: Paralelo 30
Exemplar de goril.la mascle Foto: Para/e/o 30
resultant per a le poblacions locals
és l ecoturisme. Així. el projecte es
planteja la construcció d'un campament
de turisme de natura a la zona
de Punta Mbonda. a la costa de
Guinea Equatorial. on es permeti l arribada
de visitants que puguin
generar beneficis econòmics directes
per a les poblacions rurals implicades
en els treballs de conservació,
La formació de la població és
bàsica, també. per invertir la tendència
actual de destrucció i així. un dels
eixos bàsics d' aquest treball és la
creació a la capital del país, Malabo,
d' un centre de formació tècnica per
a la conservació de la natura Itambé,
la recerca. investigació aplicada a la
gestió rigorosa i per a l'educació ambiental
dels nens del país.
D'altra banda el projecte es planteja
la complementació de l'activitat
ecoturística amb la creació de petits
focus de microdesenvolupament
rural per millorar la qualitat de vida
de les poblacions rurals. Aquesta és
una bona manera de guanyar-los, a
la població rural, per a la conservació
de la natura. Així, es planteja la
creació de centres de cria d'espècies
animals silvestres per a l'alimenta-
CiÓde la gent i el comerç entre les
diverses poblacions. També es planteja
el desenvolupament de vivers
d'espècies botàniques d' interès comercial
com fustes de construcció.
fruites Iplantes medicmals que s' han
demostrat útils com a elna per millorar
la qualitat de vida de la gent.
En aquest mateix sentit s' ha plantejat
la fema de formació de personal
del projecte, que representa llocs de
treball directes dins del projecte. així
com els programes d'educació ambiental
adreçats a la població equatogumeana
a realitzar a l edifici
central del projecte a la capital del
país, Malabo. que ha estat cedit pel
govern guineà com a símbol d'una
correcta línia de collaboració desenvolupada
en els últims anys,
Aquest és el breu resum de les activitats
d'un projecte pioner en el seu
camp a Guinea Equatorial que es
planteja la conservació de la natura
i el desenvolupament des d'un punt
de vista realista i humil, cosa que no
ens treu l'esperança d'arribar ben
d'hora a algunes fites importants que
ho seran més encara per ser fetes a
un país totalment oblidat per la comunitat
internacional, aïllat des d'un
punt de vista tècnic i fora de tots els
circuits del desenvolupament internacional.
És per començar a fer tota
aquesta feina I per poder treballar
colze a colze amb una part dels
400.000 habitants de Guinea
Equatorial que els demanem el seu
suport Itot el seu ajut.
Pere Ortín
el projecte Ngi pro
li difussió i suport
aspectes faunístics'
o ..
fil ~.. U
O
O
N

Bernat pescaIre (o)
Esplugabous (o)
Martinet blanc (o)
Marunci de nit (o)
Capó reial (o)
IbIS sagrat
Bec-planer (o)
Ànec VIdu
Ànec mandarí
Ànec de la carolina
Ànec cuallarg europeu
Ànec de les Bahames
Ànec cullerot comú
Ànec xiulador europeu
Xarxet de Laysan (o)
Ànec collverd comú
Ànec xiulador de Xile
Morell cap roig (o)
Morell de plomall (o)
Morell xocolater (o)
Ànec mut
Xarxet marbrenc (o)
Ànec peposaca
Faisà de les illes Palawan (o)
Polla blava (o)
Colom de Nicobar (o)
Colom foisà
PapagaI de front blau (o)
Papagaz de front blanc (o)
Papagai d'esquena vermeLla (o)
Papagai de cap blanc (o)
PapagaI de front groc (o)
Papagai de cara groga (o)
Cotorra guaruba (o)
Lloret cacic (o)
Lloro eefèctic (o)
Xot (o)
Estornell
f~'4 ~ (BUTLLETAD'ADOrCIÓ)
TITOL D'ADOPTANT
ADOPCIO LLR l"LU ANY
DATA I /199_
NOMADOPTANT _
ADREÇA~ __
C P POBLACIO, _
ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _
Forma de pagament .Efecbu (Rece¡:X:IO del Parc Zoologrc)
Per només 5.000 pts pots contribuir a que el nostre Zoo
sigui un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre.
Adoptant un animal col.labores a cobrir les
despesesque origina i per tant ajudes ... 11 1~
a millorar elfuncionament J ~ .. N'!"-"
del Parc Zoològic ~ tN'tt lA
ADOPTA QUALSEVOL DELS NOSTRES ANIMALS I
POSAREM A LA INSTAL,LACIÓ CORRESPONENT
UNA PLACA AMB EL TEU NOM.
RÈPTILS
Tortuga de Florida
Tortuga d'aIgua europea (o)
Tortuga al.ligàtor
Tortuga de caixa malaia
Tortuga carbonària (o)
Tortuga mediterrània (o)
Bívia daurada africana
Dragó lleopard
Falsa coral
Serp del blat de moro (o)
Colobra nas de porc de
Madagascar
Dragó de cua plana de
Madagascar
Dragó d'ulls daurats
Per adopcions d'altres animals
podeu posar-vos en contacte amb
el Departament de Promoció,
Te" 221 25 06
MAMíFERS
Guineu voladora de lindla (o)
TItí argentat de cua negra (o)
Tui de cara blanca (o)
TItí de pinzells blancs (o)
TItí de pinzells negres (o)
Tití pIgmeu (o)
ZOO INFANTIL
Pollastre raça Prat
Gall dindi
Tòrtores
Colom cua de paó
Periquito
Ànec domèstic
Oques
Gallines del Penedès
Galls de lluita
Colom cap I cua
Guatlla
FalSà
Perdiu
Cabra del Gabán
Contll papallona
Contll Cauforma
Conill de muntanya
Conill holandès
ComLl nan Ottot
Corullet d'Indies
Tití lleó de cap daurat (o)
Tití emperador (o)
Tití de mans rosses (o)
Tití cap de cotó (o)
Mara
COIpÚ
TOTES LES ESPÈCIES MARCADES AMB UN ASTERISC
(o) ESTÁN PROTEGIDES PER LA LEGISLACiÓ
AUTONÒMICA, ESTATAL O INTERNACIONAL.
f~'4 ~ (BUTLLETADADOPCIÓI
TITOL D'ADOPTANT
ADOPCIO LLR l"LU ANY
DATA /199_
NOMADOPTANT _
ADREÇA, _
C P POBLACIÓ' _
ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _
Fonna de pagament Efèctiu (Recepoó del P

JOSÉORTIZ GUERRERO GERMANS NAVARRO SERÓ LLUísDEGIBERTATlENZA
1 suricata 1 tití cap de cotó 1 falsa coral
JOFREPOU SÁNCHEZ IAMIQUEL ADRIÁ I JÚLIA MIRAllES
1 piranya 1 tití emperador 1 bernat pescaire
ELENALÓPEZJIMÉNEZ MARC BOlET SIMÓ ALBERTSAlICHS CALVO
1 ase del Ripollès 1 dragó de cua plana 1 tití lleó de cap daurat
LLUísSOLÉ RAMON ESCOLÁTORÁ FRANCESCESPINALTRIAS
1 xot 1 falsa coral 1 capó reial
MIQUEL PERAOBIS NAUSICA DEGIBERTBONET FAMíLIAMOLINA MUNTANYOLA
1 ibis sagrat 1 tití cap de cotó 1 cocodril de Cuba
GALLINA BLANCA
2 GIRAFES
BayerEB
BAYER-AGFA
BAYER
2 PANDES VERMELLS
ti: CHAlSAS
CORAL SAS
1 TORTUGA GEGANT
INDUSTRIAS TITAN
1 TIGRE
BASI HNOS.
5 COCODRILS
PUBLISERVEI 9
, aIAN·M'MI."-
PUBlISERVEI CAMY
2 LINXS DEL CANADÀ INSTAL· LAClÓ
LLEONS MARINS
(~DlANTJ
-
'...,..,
COMEDIANTS
2 PINGÜiNS
SERDfSA
-
3 CAPIBARES
CONTRATAS Y OBRAS
INSTAL·LAClÓ [!§] ..
CALlER DROMEDARIS
LABORATORIOS CAlIER SA
MSAS -"f~ ..
MSAS CARGO
INTERNATIONAL SA
1 GUEPARD
lWitIfiijJ
CÓNDOR
2 CÒNDORS
2 PORCS IBÈRICS
~
ZURICH
SEGUROS
ZURICH ASSEGURANCES
1 DOFí
!IIt'illan f)
PElIKAN
INSTAHAClÓ
PELICÀ CRESP
~
I
.. ~
" O
O
N

~
~
11
~..
u
o oN
EL MONTSENY,
LA MUNTANYA PROPERA ...
D'altres muntanyes diuen
més imponents que tu,
com isolades viuen,
no les coneix ningú ...
... Deia el poeta del Montseny,
Guerau de Liost, pseudònim de
Jaume Bofill i Mates, que va cantar
la "Muntanya de les Ametistes".
Olotí de naixement, polític barceloní
i montsenyenc de sentiment,
Bofill i Mates va promoure la protecció
del massís, proposant des del
seu escó de diputat de la
Mancomunitat de Catalunya la
creació al Montseny del primer parc
nacional de Catalunya. Era una proposta
que, com la pròpia obra literària
d'aquest polític poeta, bevia
de les fonts del noucentisme, és a dir
es posava al servei d'una concepció
ordenada i equilibrada del país, on
la situació del Montseny, a prop de
la ciutat, hi jugava un paper de
cabdal importància. D'altres muntanyes,
sens dubte més imponents,
més impressionants, però llunyanes,
iso/ades en relació al nucli vertebrador
del país, Barcelona, no mereixien
l'atenció especial dels polítics
de l'època.
Ara la millora de les comunicacions
ha posat a l'abast dels barcelonins i
del conjunt de ciutadans de
Catalunya en un temps raonable
qualsevol racó del país. El cercle de
les sortides de cap de setmana o dels
llocs tradicionals d'estiueig s'ha eixamplat
fins al Pirineu. No existeixen
ja muntanyes isolades i sortosament
la preocupació per un territori
ordenat ha arribat a tot arreu.

S'han creat més parcs naturals, s'ofereixen
més paisatges al consum
dels visitants i aquest patrimoni
natural i cultural ha esdevingut un
recurs notable per al desenvolupament
econòmic i el manteniment de
la població de comarques que semblaven
abocades a un període de
crisi.
Tanmateix el Montseny segueix
essent una muntanya propera, entranyable,
un tros de territori on l' actuació
de l'home ha fet realitat
aquest concepte d'equilibri i ha sabut
modelar un paisatge harmònic, on
als valors naturals d'una extraordinària
diversitat cal afegir aquesta
presència constant de l'acció
humana. L'acció més directa, la de
les generacions que hi han viscut des
de sempre, els veritables arquitectes
del Montseny actual, però també
l'acció menys tangible, la dels ciutadans,
polítics, naturalistes, excursionistes,
artistes ... que han defensat,
des de diverses posicions la idea
de la protecció de la muntanya, o bé
f'l
" I
~..
U
O
O N

~
"I ~.. \I
O
O
N
la dels VISitants que cada cap de
setmana fan seu aquest espai irrenunciable
de terra i cel.
Es clar, un espai on conflueixen tants
interessos i on existeixen paisatges
que cal preservar amb una especial
cura. no està exempt de problemes,
de tensions i conflictes. EI resultat
és, però, engrescador. Per aquest
motiu, des d'aquestes línies gosem
convidar-vos a fer o, ben segur, a
refer un camí que ja deveu conèixer,
el camí del Montseny.
És un camí que. d' altra banda. es pot
fer amb la tranquilitat que ens dóna
el saber que és una muntanya. un
conjunt de paisatges. que tenim a
prop. i això ens allunya d' aquell
neguit que fa que. en visrtar alguns
indrets. ens els vulguem "empassar"
en quatre dies. doncs "qui sap quan
hi tornarem". No. el Montseny el
podem tastar a glops. hi podem
tornar una Ialtre vegada i descobnr
noves contrades o redescobm aspectes
de les que creiem que ja coneixíem.
EI parc natural del Montseny és com
un llibre de geografia que ens permet
transitar en poc temps des d'un
alzinar mediterrani o una sureda, als
boscos de faig que, amb els seus
i
Diputació de Barcelona
Servei de Parcs naturals
PARC NATURAL DEL MONTSENY
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Oficina del Pare Natural, a Fontmartina
Informació general del parc natural i venda de
• publicacions
Tel. (93) 84751 02
Horari' feiners, de 100 16 30 h; festius,
de la 014 h
Centre d'Informació de Can Casades,
a la Vall de Santa Fe
Informació general del parc natural i venda de
publicacions
Audiovisual multivisió
"Les quatre estacions al Montseny"
Tel (93) 84751 13
Centre d'Informació de la Costo, a la Costa de
Montseny
Informació general del parc natural I
venda de publicacions
Audiovisual multivisió "Els homes i el Montseny"
Horari' feiners, d' 11 a 17 h; festius, d' 11 a 15 h.
Centre d'Informació del Brull, al Brull
Informació general del parc natural, venda de publicacions
i de productes alimentaris
Obert dissabtes i festius,
Oficina d'informació de Viladrau
Informació del parc, venda de publicacions i itineraris
pedagógics.
Tel. (93) 884 80 35
Centre d'informació del Figaró. L'Estació
Informació del parc, venda de publicacions i itineraris
pedagògics.
Tel (93) 842 93 61
. Oficina d'informació de Seva
Tel. (93) 884 Ol 11
Centres de documentació del Parc Natural
Fons bibliogràfic i documental del Montseny
Secció ciències naturals
Museu de Granollers-Secció
Ciències Naturals,
La Tela; Granollers.
Tel. (93) 870 96 51
Secció humanitats
Museu Etnològic del Montseny, La Gabella;
Arbúcies.
Tel. (972) 86 09 08
Audiovisual multivisió
"Llegendes del Montseny".
canvis cromàtics ens evoquen. sobretot
a la tardor. els paisatges
humits cenrreuropeus. A les avetoses
de les obagues ens podem traslladar
a l'ambient alpí dels grans
boscos de coníferes de muntanya i a
les altes carenes. entre el Turó de
l' Home i Les Agudes o al Matagalls,
expenrnentarern les sensacions que
Inevitablement acompanyen l'alta
muntanya. Perquè la lliçó sigui com
Jordi Soler Insa
Director del pare natural del
Montseny.
Servei de Parcs Naturals
Diputació de Barcelona.
fOIOS: serrel de Pa/CS Natnrals -
Diputacu) de Barcelona
Casal de cultura del poble de Montseny
Exposició permanent sobre
el massís i l'ocupació humana
Obert dissabtes i festius
Escoles de natura
Activitats per a grups escolars
i altres entitats i estades
de caps de setmana
Escola de Natura de Can Lleonart,
vall de Santa Fe, Fogars de Montclús.
Exposició permanent sobre la fageda
Tel. (93) 84750 51
Escola de natura de la Traüna,
Fogars de Montclús.
Tel. (93) 847 30 59
Escola de Camp EIPolell,
Sant Pere de Vilamajor.
Tel. (93) 7445002
Escola de Natura de Vallcàrquera,
Figaró-Montmany.
Tel. (93) 842 93 61
Càmping de Fontmartina
Tel. (93) 8475163

Teresa Sandoval, regidora de l'A}1ll1tament de Barcelona, entrega una reproducció del Gegant de la CIUtat
a Esteve Tomàs, gerent del Zoo.foto: Anil! Zoo
MÉSDE40.000PER.
SONES VISITEN EL ZOO EN L'A·
NIVERSARI DE FLOQUET DE
NEU
De l'1 al3 de novembre, els tres dies
que va durar la Festa del Trentè
Aniversari de l'arribada d'en
Floquet de Neu a Barcelona, el Zoo
va rebre la visita de més de quaranta
mil persones que volien fer-li
arribar la seva felicitació personal.
Els Comediants van canviar el paisatge
del Zoo amb les seves activitats,
que van donar protagonisme
als animals de tot el món: cercaviles,
representacions, el Passeig dels
Sentits i la Ginkazoo que van organitzar
arreu del Parc. Els 16.000
nens i nenes que aquests dies van
visitar el recinte van poder realitzar
di verses proves per aprendre
aspectes que desconeixien del món
animal i la natura.
Al llarg dels tres dies, institucions,
entitats ciutadanes i particulars van
fer arribar els seus obsequis a
Floquet de Neu, entre d'altres,
l'Ajuntament va fer entrega del
gegant de la ciutat,
també va rebre
samarretes del
Barça i de l'Espanyol,
així com
el diploma de la
Cambra de Comerç
en agraïment a la promoció que ha
significat la seva arribada a la
ciutat, un dibuix de Mariscal, una
samarreta de l'Associació Riebapua
de Guinea Equatorial a
Barcelona, el mocador dels Castellers
de Barcelona, cistelles de
fruites i pastissos, un abonament
d'Ibercàmera per als concerts que
es faran al Palau de la Música en la
temporada 96/97, una bufanda, una
pizza de plàtans, un panellet
gegant, el carnet del Club Super 3,
la connexió Internet perquè es comuniqui
amb tots els zoos del món,
i fins i tot un nen de dos anys,
Arnau Sánchez, li regalà el seu
xumet.
Una altra de les atraccions de la
festa va estar el pastís d' aniversari
que el Gremi de Pastissers va
regalar al goril.la albí.
Molts personatges famosos, pertanyents
a diversos àmbits de la
1ft
~..
"li
"O
O
N

o
" .,
:t
..
U
O
O
N Ni
Els Comediants van Inundar el Parc amb la seva màgia. foto: Arxiu Zoo
la ràdio nila televinà van faltar a la cita. Glòria Serra, de ràdio Barcelona, entrevista Esteve Tomàs, gerent del Zoo i, a l'altra foto, l'intrèpid reporter de Caiga
quien caiga entrevista Francisco Esteban, cap de cuidadors de primats. foto: Arxiu loo

Pastís d'amversan.foto: Arxiu Zoo En aquest aparador s 'hi exposaven els regals que rebia Floque! de Neu. foto:
..,
Els Castellers de Barcelona van aixecar algunes de les seves construccions.
vida pública, també van fer acte
de presència per testimoniar la
seva adhesió a l'homentage al
goril·la albí. Alguns d'ells eren
Angel Casas, periodista, U rruti,
ex-jugador de futbol, Blanc, actual
jugador del Barça, Pochettino,
jugador de l'Espanyol, Xavier
Rubert de Ventòs, filòsof, Fina
Brunet, periodista, els Castellers
de Barcelona, que van oferir una
actuació, i alguns actors de la sèrie
televisiva Nissaga de Poder, com
Montserrat Salvador i Cristina
Dilla. També va emetre's en
directe des del Zoo el programa
radiofònic El Balcó, de Ràdio
Barcelona, presentat per Glòria
Serra.
Floquet de Neu ha rebut també
milers de felicitacions que els nens
i nenes han realitzat personalment
així com milers de felicitacions
via Internet de tot el món.
~
"11 ~.. U
O
O
N

•
I
, •
Des del 6 de desembre de 1996 ZOO
fins al 5 de gener de 1997 ~J¡
•

CINE
COLISEVM
(.I~()IIII~S
)IIJI:rI(;I~I~S
7 Sl~I... I~S
~ FUJIFILM
ELP.AIS
9h'¡llan @
TEATRE
~ TíVOLI

[NIRtl[NI M[NTS
pi CAt0Yo L--
LES PISTES (j)UE US DONEN AUENA L\..ETRA ÉS A PINSÀ
I A CRANC PERÒ NO ÉS A LLORO
NI A "TEIXd
--~:.--
.. ~ ..@
--
EAZ1VIHNDM
MUSSOLCFKI
LFLPLNRTTL
BRCFTTEIKA
FALCOHLNPT
VNZARLFOLB
DYTILPPLHH
E-=-'~HAGU I LA
L~~-T P I H B e z
A(~~ CZIAPH
S ~ TCINF
TT DUCDD
OH FPRVZ
RNESPARVER
EN A

"M
I
~..
U
O
O N
DELTA DEL LLOBREGAT:
ux ESPAI PLE DE VIDA
L'últim cap de setmana d' octubre va
ser l' escollit per ZooClub per fer una
visita naturalística al delta del
Llobregat, àrea de gran riquesa i diversitat
biològica.
Zones humides. pinedes litorals.
dunes i conreus conformen un mosaic
d'ambients naturals al mig de la gran
conurbació de Barcelona.
Un delta esponerós
Botànicament el delta mostra un gran
interès. essent un exemple els extensos
canyissars i les maresmes halòfiles,
com ara la jonquera amb espartina,
que té al delta una de les dues localitats
ibèriques conegudes. També
és possible observar una de les dotze
espècies d'orquídies que hi viuen en
aquestes contrades o bé fruir amb la
gran quantitat de plantes psamòfil-les,
adaptades a viure en un ambient tan
inhòspit com són les dunes costaneres.
D'altra banda, la fauna deltaica és
nombrosa i variada: des dels desconeguts
microorganismes i invertebrats
aquàtics, fins els grups més vistosos
de vertebrats: els ocells. De fet, una
de cada tres espècies d'ocells que nidifiquen
a Catalunya ho fan al delta,
algunes d'elles d'importància internacional,
com ara el martinet menut
(lxobrychus minutus), el corriol camanegre
(Charadrius alexandrinus),
el rascletó (Porzana pus illa) i el rasclet
tPonana parva).
La tortuga d'aigua: exemple de
gestió d'una espècie
Aprofitant l'estada al delta, els assistents
van tenir l'oportunitat excepcional
de conèixer in situ algunes de
les tècniques que es fan servir actualment
per estudiar una espècie típica
dels estanys: la tortuga d'aigua ibèrica
(Mauremys leprosa).
Els mètodes de captura-recaptura, el
marcatge, conèixer les seves adaptacions
morfològiques i els seus
costums, la problemàtica amb les
espècies forànies, la regeneració de
basses per a la seva supervivència i en
Ei grup de participants. Ajupit, amb jersei groc, Josep Garcia.
La tortuga d'aigua ibèrica
definitiva, i per extensió, com gestionar
els espais naturals del delta del
Llobregat, van ser alguns dels aspectes
discutits entre els assistents.
Un futur ple d'incertesa
Conèixer els aspectes naturalístics del
delta va ser una activitat gratificant
per als socis i simpatitzants del Zoo
Club, que a més van captar amb especial
sensibilitat tots aquells processos
que han fet del delta una àrea singular:
la difícil supervivència pionera a
unes terres inhòspites, les primeres
transformacions sofertes amb l'agricultura
i, més recentment l'expansió
humana i industrial, responsable dels
canvis radicals de la configuració deltaica.
Avui en dia, el delta del Llobregat és
objecte de cobdícia i diversos projectes
urbanístics, com ara]' ampliació
de l'aeroport i del port, així com el desviament
del riu, poden comprometre
la seva supervivència futura.
Aquesta idea del creixement desbocat
xoca amb una altra concepció del
progrés més coherent, com és la del
desenvolupament sostenible. Aquest
concepte va més enllà de la protecció
de les espècies o de la reducció de les
emissions de contanunants industrials,
es tracta de trobar l'equilibri armònic
entre zones agrícoles, zones mdustrials,
xarxes de comumcació, àrees
de serveis i espais naturals.
Avui, però, el delta del Llobregat
camina amb incertesa cap al seu futur.
Des del Zoo Club ens preocupem per
aquest paratge natural, tan pròxim i a
l'hora tan desconegut i alcem un crit
d'alerta perque el delta, el nostre delta,
encara té molt a dir, té molt a ensenyar-nos,
i en definitiva, perquè al
delta ... encara hi ha vida.
Josep Garcia / Enric de Roa
Durant l'estada al delta els assistents
vàren tenir l'ocasió de gaudir
de la rica avifauna d'aquest espai,
amb espècies com el cabussó emplomallat,
el cabussó coll-negre, el
morell xocolater o les diverses arpelles.
Les hores d'observació esmerçades
van tenir la recompensa
de la inesperada aparició d'un magnífic
exemplar d'àguila pescadora
(Pandion haliaetus) sobrevolant les
maresmes. Aquest esdeveniment és
especialment interessant donada
l'escassetat de cites d'aquest rapinyaire,
que actualment es troba en
una situació preocupant.

CICLE DE CO~FERÈ~CIES
DeIS al26 de novembre. amb motiu
del tren tè arnversari de l' arri bada d' en
Floque: de Neu a Barcelona. va tenir
lloc al Zoo un cicle de conferències
sobre els primats i els seus hàbitats i
costums. Entre els conferenciants hi
hav ia Jordi Sabater -antic conservador
de primats del Zoo. que va parlar
sobre la històna natural deIs gorillesi
alguns dels més prestigiosos paleontòlegs
catalans que han fet aportacions
recents de transcendència
mundial en el camp de l'evolució dels
homínids: Eudald Carbonell, de la
Uruversitat de Tarragona, va exposar
els brillants descobriments d'Atapuerca
(Burgos), excavació que codirigeix.
Salvador Moya, de l'Institut
de Paleontologia Miquel Crusafont
de Sabadell, va parlar de les relacions
evolutives entre els grans antropoides
-gorilles, xrmpanzès, orangutans i
humans- i va presentar els driopitecins
fòssils trobats al
Vallès (apareguts a les pàgines dels
dians sota els noms de Jordi i Montse J.
Així mateix va parlar Josep Gibert.
també del Paleontològic de Sabadell
i descubridor del jaciment d'Orce
(Granada). que va ponderar les immillorables
condicions que ofereix
per a la investigació paleontològica
una zona que podrra haver acollit el
primer assentament d'homínds
conegut al continent europeu. Albert
ISidre. de la Unitat d'Antropologia
Biològica de la Universitat Autònoma
de Barcelona. va parlar de la bipedestació
I les seves implicacions
anatòmiques. Jaume Xampeny, director
de relacions acadèmiques del
Zoo, va explicar el seu viatge als
volcans Virunga, hàbitat dels gorilles
de muntanya. Per acabar el cicle.
Josep Maria Nieto, president de
Paralelo 30, va explicar els projectes
de collaboració en la conservació de
la natura que aquesta ONG catalana
porta a terme a Guinea Equatorial, la
pàtria de Floquet
TIGRES no va saber fer-se'n càrrec. En el
A finals d'agost van néixer dues tigresses
de Sumatra filles d'una mare
primerenca que
moment del néixer pesaven 1,250 i
1,100 kg. Els primers dies es van alimentar
amb biberons de llet maternal
formulada especialment per a gats.
Un mes i mig després ja rebien una
alimentació mixta de llet i carn.
REOBERTURA DE TOT EL
CIRCUIT D'EXHIBICIÓ DEL
TERRARI
Després de set anys en què el nostre
terrari ha estat parcialment ocupat
per les successives exposicions de
l'empresa Atrox, tota la seva
planta d'exposició està novament
disponible per a l'observació del
públic que visita el Zoo.
Aquesta reobertura coincideix
amb un gran esforç en la remodelació
de les installacians,
que ens ha permès ban-
foto: Arxiu Zoo
dejar definitivament l'estètica antiga
i obsoleta gràcies a la utilització de
tècniques de naturalització a base de
resina de polièster, motlles, plantes
naturals i artificials, terres i troncs. El
resultat de tot això són unes
installacions que reprodueixen el
medi en el qual es desenvolupa la vida
dels amfibis i rèptils de la nostra
collecció.
La realització d'aquestes installacians
ha estat possible gràcies al
treball meticulós del personal del
terrari, així com l'ajut d'empreses externes
dedicades a la naturalització
d'ambients. Creiem que, a la vista
dels resultats, l'esforç ha valgut la
pena. En un futur esperem emprendre
altres remodelacions, com la de
la installació de grans cocodrils i la
Carta a Floquet de Neu
Concurs literari
per a infants
Entrega d'originals fins el
12 d'abril a la Biblioteca
secció d'amfibis i petits rèptils.
Tot aquest nou decorat no fa més que
destacar el fet que la nostra collecció
de rèptils, per la seva espectacularitat,
varietat i raresa, està a l'alçada de
les dels millors zoos del món.
GELIDA
Amb motiu de la passada diada de
Sant Jordi, la biblioteca Jaume Vila i
Pascual, de Gelida va convocar un
concurs literari per a infants de sis a
tretze anys. Hi havia dues categories:
de sis a nou anys i de deu a tretze. Les
guanyadores del primer premi van ser,
repectivament, Meritxell Paloma
Guilera i Míriam Torres Margarit.
Ambdues van rebre un lot de llibres i
dues entrades al Zoo de Barcelona.
Enhorabona '.
Participa si tens entre 6 i 13 anys!
Biblioteca, abril de 1996
M
M
li
~..
"O ON

•f'1
11
~..
U
o oN
L'esquena característica del rorqual comú (Balaenoptera physalus)foto: Àlex Garcia
BALENES A LA MEDITERRÀNIA
Aquest estiu, al mes d'agost, Zoo
Club va oferir als socis la posssiblitat
d'embarcar-se durant una
setmana amb la finalitat d'observar
balenes, dofins i altres cetacis
en el seu medi natural, és a dir a
mar obert. L'embarcació era un
magnífic veler de dos pals i quaranta-dos
metres molt indicat per
aquesta activitat. EI viatge va
trobar una bona acollida entre els
socis i es van fer dos torns consecutius.
L'experiència va ser d'aquelles que
no s'obliden fàcilment. No tots els
dies es poden veure alguns dels
animals més grans que han viscut
mai a la Terra!
Era una tasca voluntària, però tots els passatgers colaboraven de molt bon grat a la navegació. foto: À/ex Gama

. ~rúu2oo
. laratLtS) tato. Medicina Tropical de
. c\ C\' Màbi.a CEchl S ca les Drassanes i la Universitat Autònoma de
ro' c\'escates serra es Barcelona. El curs és dirigit principalment a metges i in-
Escur,\ .
fermeres mteressats en els problemes provocats per aquests
CURS D'ANIMALS VERINOSOS
Ha tingut lloc a les aules del Departament d'Educació del
Zoo, el curs "Animals verinosos d'interès clínic", organitzat
pel Zoo de Barcelonajuntament amb la Unitat de
animals que tantes víctimes causen arreu del món. El curs
ha estat impartit per Enric Duran, metge de la Unitat de
Medicina Tropical que ha impartit les classes clíniques i
per Manuel Aresté, biòleg i conservador del Terrari del
Zoo de Barcelona.
CONCURS DEL NUMERO
ANTERIOR
ENHORABONA!
Els tigres del Zoo pertanyen a la subespècie
originària de l'illa de
Sumatra (Panthera tigris sumatrae).
D'aquesta subespècie en queden uns
650 exemplars vius.
Entre les respostes encertades hem
sortejat cinc jocs de pins. Els guanyadorssón:
Adrià Lleonart Ratera,
soci núm 9455 .
Albert Molar Ballester,
soci núm. 19029
Ricard Marcos Ayala,
soci núm. 29075
Jemima Jiménez Marugan,
sòcia núm. 31410
Gabriel Garcia Fernández,
soci núm.50390
1ft
f1
I
~..
"O ON

o
M .,
~..
"O
O N
U N REG A L GEGANT
INFORMACiÓ COMERCIAL
E KANUBA.i:
•...,
.'
The lams Company ha decidit acabar l'any llançant la promoció del
"Bidó Eukanuba". Comprant un sac de 15 kg de qualsevol varietat
d'Eukanuba per a gossos, obtindreu un magnífic bidó de plàstic de
gran qualitat -apte per consevar l'aliment- de disseny exclusiu Eukanuba
amb capacitat per emmagatzemar 15 kg d'aliment.
A més, comprant els productes Eukanuba col-loborore« amb el Tercer
Món, ja que P. S. Amigo, S. A., distribuïdor a Espenyo dels productes
IAMS&EUKANU8A, dedica el 0)% dels seus beneficis abans d'impostos
a I;organització no governamental Veterinaris sense Fronteres,
VETERMON, donant suport així al seus objectius humanitaris en favor
del Tercer Món, específicament a travès del sector agropecuari com a
eina de desenvolupament rural.
Amb els aliments Eukanuba estareu segurs de proporcionar al vostre
gos una nutrició completa i equilibrada d'alta qualitat. Cada aliment
Eukanuba ha estat elaborat científicament per satisfer les necessitats
específiques dels gossos d'acord amb la seva edat, pes, mida, estil de
vida i necessitats especials. En la producció de la gamma Eukanuba
tots els ingredients d'alta qualitat són seleccionats amb cura per a oferir
aliments de digestibilitat i palatabilitat excel-Íent.
Els aliments Eukanuba han estat desenvolupats per experts que comprenen
les necessitats dels gossos. Estem convençuts de la importància
de que els nostres productes siguin venuts per persones que comparteixen
el mateix entusiasme i experiència. Es per això que Eukanuba
només es ven a clíniques veterinàries i establiments especialitzats.
Trobareu aquesta promoció als millors establiments. Vàlida fins al final
d'existències.
Més informació a: P.S. Amigo, SA - Ctra. N-152, Km 24,4 - Lliçà de
Vall (Barcelona) - Tel. 900200 356

En Iams consideramos que los
gatos pueden hacer milagros en la
salud de sus propietarios. ¿Sabía
Usted, por ejemplo, que el tener un
gato puede reducir el estrés y la
tensión arterial? Muchas personas
dicen que el mimar a su gato hace
que aumente su sensación de
bienestar.
Sabiendo el bien que su gato le
aporta, ¿por qué no devolverle el
favor con una dieta que enriquezca su
vida? Aliméntelo cada día con Iams.
A los gatos les gusta el sabor de la
carne de Iams, que es muy nutntiva,
porque la calidad de sus ingredientes
IAMSI:
PARA TODA LA VIDA.
IAMS SOLO SE VENDE EN CLlNICAS VETERINARIAS TIENDAS DE ANIMALES DE rOMPANIA Y OTRO) ESTABLECIMIENTOS ESPECIALIZADOS
la hace altamente digerible. Así pues,
Usted se sentirá feliz haciendo algo
extra para ofrecer a su gatò una vida
más sana y llena de vitalidad.
Encontrará todas las variedades
de Iams en clínicas veterinarias y
tiendas de animales de compañía
donde la gente se preocupa
realmente por sus mascotas.
Los animales representan mucho
en su vida. Con Iams le ayudamos a
que esta relación sea muy duradera.
~;;}~
"" ..~"o".lE".I!.",.
••• e. IAMS
COMPANY
PARA MAYOR INFORMACIÓN, O/RI)ASE A P S AMIGO S A TEL 900 200 356 50 años de excelencra en numeren

Leu¡ a s a o at e Perez
N° SOCI 2036B
111111111111111111111111111111