Manual de Seguretat i Salut al Sector Hospitals Manual de ... - Fremap

Manual de Seguretat i Salut
al Sector Hospitals

Índex
3
Pàgina
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1. Decàleg de Prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2. Riscos associats a agents mecànics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.1 Talls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.2 Caigudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.3 Cops, xocs i atrapades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.4 Manipulació de càrregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. Riscos associats a agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.1 Aspectes generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.2 Gasos anestèsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.3 Gasos esterilitzants. Òxid d’etilè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.4 Compostos citostàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.5 Desinfectants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
4. Riscos associats a agents físics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4.1 Radiacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4.2 Soroll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.3 Calor ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
5. Riscos associats a agents biològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
6. Riscos associats a aspectes ergonòmics i psicosocials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
7. Gestió de residus sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
8. Actuacions en cas d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.1 Pla d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.2 Protecció contra incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.3 Evacuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Obligacions dels Treballadors en Prevenció de Riscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Presentació
La LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS estableix al
seu article 18 l’obligació de l’empresari d’informar els seus treba-
lladors sobre els riscos que puguin afectar la seva salut i les mesu-
res preventives que han d’aplicar per evitar-los.
Amb aquest manual es pretén donar a conèixer als treballadors
del sector hospitalari els factors de risc més freqüents als quals es
troben exposats i les mesures preventives generals que es poden
adoptar per evitar-los.
Des de l’Àrea de Prevenció de FREMAP esperem que aquesta
publicació contribueixi a la millora dels nivells de seguretat i
salut en aquesta activitat.
4

1
DECÀLEG DE PREVENCIÓ
11. Coneixeu a fons el vostre entorn de treball i les tasques que aneu a realitzar.
12. Informeu-vos de l’organització de la prevenció al vostre centre.
13. Sabeu quins són els vostres drets i les vostres obligacions com a treballador/a en
matèria de prevenció de riscos laborals.
14. Les situacions de perill existeixen i han existit sempre, es conegui o no quines
són. Apreneu a identificar-les.
15. Sol·liciteu els estris i els materials necessaris per garantir la vostra seguretat i la
vostra salut.
16. Respecteu els senyals de seguretat.
17. Utilitzeu i cuideu les proteccions personals i col·lectives.
18. No correu riscos innecessaris. Vetlleu per la vostra salut i la dels vostres com-
panys.
19. En finalitzar la jornada, pregunteu-vos si heu treballat de manera segura.
10. Recordeu: la seguretat comença per un mateix.
5

2
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS MECÀNICS
2.1. TALLS
RISCOS
Manipulació de material tallant i molt afilat: bisturís,
tisores, llancetes, material de vidre, ganivets a les cuines,
etc. Els guants poden no tenir la resistència
mecànica suficient enfront dels talls, sobretot en els
casos en què el treballador necessiti una sensibilitat
completa als seus dits.
MESURES PREVENTIVES
Rebutgeu el material de vidre amb defectes (fissures,
rebaves, vores tallants, etc.).
Eviteu emmagatzemar el material de vidre a prestatgeries
de difícil accés o de capacitat insuficient.
Recolliu el vidre trencat amb uns estris i una protecció adequats i dipositeu-lo, a l'igual d'altres
objectes afilats (ganivets, material quirúrgic), en envasos i contenidors rígids i resistents identificats
convenientment. Mai el dipositeu a papereres o bosses de plàstic.
2.2 CAIGUDES
Es presenten amb molta freqüència als centres hospitalaris, a
causa principalment de relliscades, que solen originar lesions
osteomusculars.
Factors de risc Mesures preventives
El tipus i l’estat dels terres: les seves característiques
(materials plàstics, etc.) afavoreixen les relliscades,
sobretot quan el terra està mullat o acabat de
polir, encerat o abrillantat.
Les característiques del calçat utilitzat: el calçat
obert (tipus esclops) amb soles de cuir o similars, te
manca de subjecció i afavoreix els lliscaments i les
torçades.
6
Terres de material no relliscós i de fàcil neteja. Per evitar
trepitjar terra mullat, es netejaran els passadissos
per meitats i s’utilitzaran senyals de perill (“Atenció,
terra mullat”).
Es recomana el calçat tancat enfront de l'esclop.

2
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS MECÀNICS
2.3. COPS, XOCS I ATRAPADES
RISCOS
En portes batents: es produeixen en passar amb les
mans ocupades, en obrir-se per un altre costat o per
falta de visibilitat.
Per la caiguda d’objectes: s’originen per un transport
i una subjecció inadequats del material (safates,
carrets, bombones de gasos, etc.).
En el trasllat de pacients i el transport de material:
es poden produir cops, atrapades de mans i atropellaments
a zones estretes o amb falta de visibilitat.
2.4 MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES
RISCOS
El maneig i l’aixecament de càrregues és una de les
causes principals de lumbàlgia. La lumbàlgia pot aparèixer
per un sobreesforç o com a resultat d’esforços
repetitius.
7
MESURES PREVENTIVES
A les portes batents es disposarà d’espieres d’una
altura i unes dimensions suficients per garantir una
visió correcta de la part contrària.
Si es transporten materials voluminosos apilats (bosses
d’escombraries, roba, safates, etc.), han de permetre
sempre la visibilitat.
Les bombones de gasos es mantindran correctament
subjectades durant el seu transport com al seu lloc
d’ús.
Com a regla general, se seleccionarà i se senyalitzarà
la dreta com a sentit obligatori de circulació, excepte
quan si qui necessari l’amplada d’ambdues portes.
En aquest cas, les portes s’obriran i es falcaran prèviament.
MESURES PREVENTIVES
Procediment correcte d’aixecament manual de càrregues:
- Aproximeu-vos a la càrrega i disposeu els peus de manera
que la base de suport us permeti conservar l’equilibri.
- Flexioneu els genolls mantenint l’esquena recta i alineada.
- Apropeu el màxim possible l’objecte al centre del cos.
- Aixequeu el pes de manera gradual, suaument i sense
sacsejades.
- No gireu el tronc mentre estigueu aixecant la càrrega,
és preferible pivotar sobre els peus.
No transporteu més càrrega de la deguda per evitar “viatges”.
Utilitzeu els mitjans mecànics a la vostra disposició
per transportar o aixecar càrregues (carros, plataformes,
etc.).
IMPORTANT: Els sobreesforços, les caigudes i els cops són la causa de més de la meitat del total
dels accidents que es produeixen als hospitals.

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
3.1 ASPECTES GENERALS
RISCOS GENERALS
Es deriven directament de les propietats i la perillositat que presenten la gran quantitat de substàncies a què es
troben exposats els treballadors. Aquestes substàncies es classifiquen en quatre grups (juntament amb la paraula
que caracteritza cada tipus de perill es presenta l’abreviatura de la característica i/o la descripció del risc, així com,
en alguns casos, un pictograma internacional d’identificació, de color groc o ataronjat):
1. Substàncies que poden provocar incendis o explosions.
IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ
EXPLOSIUS (E)
Substàncies i preparats que poden explotar per l’efecte d’una flama o de la calor,
o que siguin molt sensibles als xocs i als fregaments.
INFLAMABLES
COMBURENTS (O)
Substàncies i preparats amb un punt d’ignició baix. En funció de la seva major
o menor inflamabilitat, es distingeixen tres grups:
Extremadament inflamables (F+)
Fàcilment inflamables (F)
Inflamables (R10)
Substàncies o preparats que, en contacte amb d’altres, particularment amb els
inflamables, originen una reacció fortament exotèrmica.
2. Substàncies que afecten directament la salut de les persones.
IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ
TÒXICS/NOCIUS
SENSIBILITZANTS
(R42 i/o R43)
CARCINÒGENS
(R45 i R49)
POSSIBLES EFECTES
CANCERÍGENS (R40)
MUTÀGENS
(R46)
TERATÒGENS/
TÒXICS PER A LA
REPRODUCCIÓ
(R60, R61, R62, R63)
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània,
poden alterar la salut d’un individu. El grau de toxicitat s’estableix en tres
categories:
Molt tòxiques (T+)
Tòxiques (T)
Nocives (Xn)
Substàncies i preparats que, per inhalació o penetració cutània, poden ocasionar
una reacció d’hipersensibilitat, de manera que una exposició posterior a aquesta
substància doni lloc a uns efectes negatius característics (reaccions cutànies o
respiratòries de caràcter al·lèrgic).
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin
produir càncer o augmentar-ne la freqüència.
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin
produir alteracions genètiques hereditàries o augmentar-ne la freqüència.
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin
produir efectes negatius no hereditaris en el fetus durant el seu desenvolupament
intrauterí, augmentar-ne la freqüència d’aparició o afectar de manera
negativa la funció o la capacitat reproductora.
8

3
IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ
PERILLOSOS PEL
MEDI AMBIENT (N)
CORROSIUS (C)
3. Substàncies que produeixen danys al medi ambient.
Substàncies i preparats que presentin o puguin presentar un perill immediat o
futur per a un o més components del medi ambient.
(R50, R51, R52, R53, R54, R55, R56, R57, R58, R59)
IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ
IRRITANTS (Xi)
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
MESURES PREVENTIVES GENERALS
4. Substàncies que danyen físicament els teixits biològics.
1. Informació sobre la substància:
Qualsevol producte químic present al lloc de treball ha
d’estar identificat correctament i contenir informació
sobre el risc inherent de la substància o el preparat.
Etiqueta: tot recipient que contingui un producte químic
ha de portar, obligatòriament, una etiqueta ben
visible al seu envàs. L’etiqueta és la primera font d’informació
que tenim davant dels riscos derivats de la
utilització dels productes químics. El seu contingut és
el següent:
Substàncies i preparats que, en contacte amb teixits vius, puguin exercir-ne una
acció destructiva.
Substàncies i preparats no corrosius que, en contacte immediat, prolongat o
repetitiu amb la pell o les mucoses puguin provocar una reacció inflamatòria.
NOM DE LA SUBSTÀNCIA O PREPARAT
DADES DEL FABRICANT O DISTRIBUÏDOR
IDENTIFICACIÓ
DE PERILLS
DESCRIPCIÓ DEL RISC (FRASES R)
MESURES PREVENTIVES (FRASES S)
Fig. Parts d’una etiqueta.
9
Nom de la substància o del preparat.
Nom, adreça i telèfon del fabricant o de l’importador.
Símbols i indicacions de perill, per destacar els riscos
principals (dos com a màxim).
Frases de risc (Frases R), que permeten complementar
i identificar determinats riscos mitjançant la
seva descripció.
Consells de prudència (Frases S), que estableixen
mesures preventives per a la manipulació i la utilització.
FÓRMULA MOLECULAR
I CARACTERÍSTIQUES
FÍSICOQUÍMIQUES
DE LA SUBSTÀNCIA

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
Fitxa de dades de seguretat: aquesta fitxa l’ha de proporcionar
obligatòriament el fabricant quan realitzi la
primera entrega del producte, per tal que es prenguin
les precaucions degudes en la manipulació d’aquestes
substàncies. Es compon de 16 apartats, que inclouen la
informació següent:
01. Identificació de la substància o del preparat, i de
la societat o l’empresa.
02. Composició/informació sobre els components.
03. Identificació dels perills.
04. Primers auxilis.
05. Mesures de lluita contra incendis.
06. Mesures que s’han de prendre en cas d'abocament
accidental.
07. Manipulació i emmagatzematge.
08. Control d’exposició/protecció individual.
09. Propietats físiques i químiques.
10. Estabilitat i reactivitat.
11. Informacions toxicològiques.
12. Informacions ecològiques.
13. Consideracions relatives a l’eliminació.
2. Manipulació de productes químics:
Ni mengeu, ni beveu ni fumeu a les àrees de manipulació
de productes químics.
No oloreu ni tasteu mai un producte químic.
En cas de transvasament a un altre recipient, identifiqueu-ne
el contingut i etiqueteu el nou envàs.
Quan manipuleu productes químics perillosos, utilitzeu
les vitrines de seguretat.
10
14. Informacions relatives al transport.
15. Informacions reglamentàries.
16. Altres informacions.
Utilitzeu els equips de protecció individual adequats.
És convenient la redacció de procediments que contemplin
les normes d’us i d’actuació, per tal que el
treball amb productes químics s’efectuï de manera
segura per al treballador i el medi ambient.

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
3. Emmagatzematge de productes químics:
Manteniu la quantitat emmagatzemada al mínim
operatiu, i porteu un registre actualitzat dels productes
emmagatzemats.
Organitzeu el magatzem de productes químics considerant
les característiques de perillositat dels productes
i les seves incompatibilitats, i no atenent a la
facilitat de cerca (ordre alfabètic, agrupament per
famílies).
- Agrupeu els de característiques similars.
- Separeu els incompatibles.
- Aïlleu o confineu els de característiques especials
(molt tòxics, cancerígens, explosius, pestilents,
etc.).
Utilitzeu armaris de seguretat per emmagatzemar
els productes agressius, i situeu als prestatges inferiors
els envasos més pesants, així com els àcids
i les bases forts.
Utilitzeu frigorífics antideflagrants o
de seguretat augmentada per
emmagatzemar productes inflamables
molt volàtils.
El magatzem de productes químics
és un lloc només per
emmagatzemar. Mai s’hi ha de
treballar.
Les zones d’emmagatzematge
han d’estar netes, ordenades i
senyalitzades clarament.
S’ha de disposar de dutxes de
seguretat i de fonts rentaülls,
així com d’un lloc per rentar-se
les mans i la cara amb sabó.
11
Comproveu que tots els productes estiguin envasats
i etiquetats adequadament.
- Reviseu el bon estat de l’envàs i l’eficàcia dels taps.
- Agafeu els envasos amb seguretat per impedir caigudes
o vessaments.
- Sempre que sigui possible, els productes inflamables,
tòxics o molt tòxics s’han d’emmagatzemar en
envasos de metall o de plàstic, abans que de vidre.

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
3.2 GASOS ANESTÈSICS
Són agents químics depressors del sistema nerviós central,
que produeixen pèrdua de consciència, de sensibilitat,
de mobilitat i de l’activitat reflexa, motiu pel
qual s’utilitzen en la inducció i el manteniment de l’anestèsia
general. S’absorbeixen per via inhalatòria i els
més utilitzats són l’Òxid de dinitrogen, l’Isoflurà, l’Enflurà,
l’Halotà, el Metoxiflurà i el Desflurà.
MESURES PREVENTIVES
Sistemes d’eliminació de gasos residuals. Els procediments
més utilitzats són els següents:
- Connexió directa a un sistema de buit amb un
dipòsit flexible regulador, tenint en compte l’emissió
de gasos discontínua que genera el ritme respiratori.
- Enviament dels gasos exhalats pel pacient a un
corrent de buit sense connexió directa.
- Enviament dels gasos procedents del pacient al
retorn del sistema de ventilació del quiròfan.
- Enviament dels gasos procedents del pacient a
l’exterior del quiròfan i de l’edifici.
Aquests sistemes s’han de potenciar amb un control
adequat del sistema general de ventilació, fins i tot
quan no es treballa als quiròfans, per reduir al màxim
les concentracions de fons de l’àrea quirúrgica.
12
RISCOS
Per la seva perillositat poden produir, entre d’altres, els
efectes sobre la salut següents: infertilitat, problemes
hepàtics, renals i neurològics, malformacions, etc.
En el cas del pacient, en ser l’exposició molt breu, no
se sol veure afectat, però el personal de quiròfans, en
estar sotmès a exposicions prolongades, pot patir els
efectes tòxics d’aquestes substàncies. El risc és més elevat
com major sigui el nombre d’hores diàries d’exposició,
i com més pròxima a l’aparell d’anestèsia estigui
la posició que s’ocupi al quiròfan.
Revisions periòdiques dels aparells d’anestèsia per
localitzar possibles fuites i per canviar els filtres.
Controls ambientals als quiròfans per avaluar periòdicament
l’evolució de les concentracions d’anestèsics
residuals i realitzar-ne les modificacions necessàries
per a la seva millora.

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
3.3 GASOS ESTERILITZANTS
L’esterilització té per objectiu la destrucció completa de
tots els microorganismes (incloent-hi les espores i altres
formes resistents als mètodes de neteja i desinfecció). El
més empleat és l’òxid d’etilè, un producte utilitzat per
RISCOS
L’òxid d’etilè és un gas irritant i altament tòxic, que
pot causar càncer i alteracions genètiques hereditàries.
En ser extremadament reactiu i inflamable, pot reaccionar
fàcilment amb altres substàncies i produir
explosions.
3.4 COMPOSTOS CITOSTÀTICS
Són substàncies químiques inhibidores
del creixement de les cèl·lules, tant
normals com malaltes, que s’utilitzen
per al tractament de tumors.
RISCOS
Pel seu caràcter especialment tòxic i la
seva facilitat d’absorció per via dèrmica,
respiratòria, digestiva o parenteral,
poden provocar efectes carcinògens,
mutàgens i teratògens. Així mateix,
poden produir reaccions al·lèrgiques,
pigmentacions, dermatitis, mucositis,
cremades, cefalees, nàusees, vertigen,
etc.
13
esterilitzar instrumental mèdic i quirúrgic, sobretot el
material sensible a la calor (plàstic, cautxú o certs
metalls).
MESURES PREVENTIVES
Eliminació del risc sempre que sigui possible (esterilització
amb autoclau de vapor, plasma o peròxid
d’hidrogen).
Utilització d’aparells adequats i manteniment
periòdic d’aquests aparells per evitar fuites. Aquests
aparells han de disposar de sistemes de seguretat
incorporats i estar aïllats d’altres àrees de treball.
Aireig adequat del local, amb la instal·lació d’un
sistema d’extracció localitzada de gasos i un disseny
apropiat del local, que permeti que el flux de l’aire
sigui correcte.
Utilització d’equips de protecció individual específics
per a cada operació.
Control ambiental, mitjançant un sistema de detecció
permanent i/o periòdic que indiqui les concentracions
a l’ambient.
Garantir que l’aireig del material esterilitzat sigui
suficient.

3
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
MESURES PREVENTIVES
Es recomana treballar en vitrines de seguretat biològica
de classe II amb flux d’aire laminar, utilitzant sempre
guants i roba de protecció adequats al compost
manejat. Quan això no sigui possible, s’extremaran al
màxim les condicions d’asèpsia i es prepararan els
citostàtics en una zona separada on estarà expressament
prohibit menjar, beure, fumar o aplicar qualsevol
cosmètic quan s’hi estigui treballant.
Abans de posar-se els guants, i també després de treure-se’ls,
cal rentar-se les mans amb aigua i sabó.
S’ha d’anar especialment amb compte de no punxar
els guants, per tal d’evitar contaminacions i autoinoculacions.
3.5 DESINFECTANTS
Són compostos la finalitat dels quals és reduir els
microorganismes potencialment patògens. El més utilitzat
és el Formaldehid, que és un element inflamable,
incolor i amb una olor penetrant i fàcilment
detectable per l’olfacte. S’utilitza en forma de gas,
aerosol o líquid. La dissolució es denomina Formol. Es
fa servir per a l’esterilització d’instruments endoscòpics,
en hemodiàlisi i per a la conservació de teixits a
laboratoris d’anatomia patològica.
RISCOS
Per la seva perillositat, pot causar els efectes sobre la
salut següents:
Toxicitat per inhalació, per ingestió i per contacte
amb la pell.
Cremades.
Possibles efectes cancerígens.
Possibilitat de sensibilització en contacte amb la pell.
14
No es manejarà cap tipus de pols citostàtica o substància
volàtil ni s’obrirà cap càpsula sense abans
haver-se protegit amb guants, ulleres, màscara i una
bata especial d’un sol ús.
A la zona de preparació ha d’existir la quantitat mínima
necessària d’aquests medicaments per tal de reduir
al mínim el risc en cas de trencament accidental dels
envasos.
Atesa l’eliminació de determinats citostàtics per orina
i femta, es recomana prendre precaucions per no
entrar en contacte directe amb peces de roba que s’hagin
pogut contaminar per aquests citostàtics.
La preparació i l’administració de citostàtics, així com
la gestió dels residus, s’han de realitzar seguint protocols
específics.

3
4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS
MESURES PREVENTIVES
Eliminació del risc sempre que sigui possible (compostos
fenòlics, dilucions de lleixiu o glutaraldehid).
Els llocs de treball han de tenir una bona ventilació
general i campanes extractores localitzades.
Els recipients amb formaldehid han de tancar hermèticament.
S’han de reduir al mínim els temps d’exposició.
S’han de realitzar controls periòdics dels nivells de
contaminació ambiental.
S’han d’utilitzar equips de protecció individual
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
4.1 RADIACIONS
La radiació és una forma de transmissió de l’energia que
no necessita suport material i que té com a origen els
elements constitutius de la matèria, és a dir, les molècules
i els àtoms. Les radiacions es poden classificar en
funció del seu origen (atòmiques o moleculars) o de la
seva capacitat d’ionitzar (ionitzants o no ionitzants).
RADIACIONS IONITZANTS
Una radiació s’entén com a ionitzant quan, en interaccionar
amb la matèria, en produeix la ionització dels
àtoms, és a dir, el seu nivell d’energia és suficient per
arrencar electrons de l’escorça dels àtoms i originar
partícules amb càrrega (ions). A la matèria viva,
aquesta ionització pot afectar les cèl·lules i derivar en
efectes biològics nocius per a la salut; a nivells elevats
és, per tant, perillosa, fet que fa necessari un control
estricte de la seva exposició.
Pell: eritema, depilació, necrosi del teixit cel·lular
i subcutani.
Ull: conjuntivitis, queratitis, cataractes.
Sang i sistema hematopoètic: anèmia, leucopènia,
trombopènia, limfocitosi.
15
específics per a cada operació: màscares,
guants adequats (nitril, neoprè,
PVC, etc.), ulleres o pantalles
protectores.
La roba de treball contaminada
amb el desinfectant
s’ha de treure
i emmagatzemar a contenidors
tancats fins a la
seva eliminació o la seva
rentada.
IMPORTANT:
S’han de conèixer a fons les fonts de contaminació que existeixen al nostre entorn de treball,
així com els riscos que generen i les mesures preventives necessàries per controlar-los.
És fonamental la vigilància periòdica de la salut de tots els treballadors exposats als riscos derivats
del treball amb productes químics.
RISCOS
Les radiacions ionitzants, en interaccionar
amb l’organisme, hi
provoquen diferents
alteracions a causa
de la ionització duta
a terme en els elements
constitutius de
les seves cèl·lules.
Aquesta acció pot
produir fragmentacions
a les molècules
d’ADN, que
compleixen una funció
important en la vida, i
poden ocasionar:
Mort cel·lular. En funció de l’òrgan o el teixit afectat,
podem trobar els efectes sobre la salut següents:
Os i cartílag: destrucció del
cartílag de creixement.
Gònades: esterilitat.
Aparell digestiu: diarrea, hemorràgia digestiva,
dèficit nutricional, etc.
(l’intestí prim és el més radiosensible).
Sistema respiratori: pneumonitis. Sistema urinari: nefritis.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
Transformacions en l’estructura química de les
molècules d’ADN, que donen origen a mutacions
que produeixen una expressió incorrecta del missatge
genètic.
El dany produït per les radiacions ionitzants pot tenir
un caràcter somàtic (danys a l’individu mateix a curt,
mitjà o llarg termini) o genètic (efectes en les generacions
posteriors).
La naturalesa, la freqüència i la gravetat d’aquests
efectes depenen de:
Atesos els diferents tipus de radiacions existents,
amb els seus diferents nivells d’ionització i penetra-
Descripció
Radiacions
16
El tipus de radiació i la seva energia: poder de penetració
i capacitat d’ionització.
La dosi rebuda.
El temps d’exposició.
La superfície corporal irradiada.
La capacitat de recuperació del teixit.
La susceptibilitat individual.
ció, podem parlar de dos tipus de riscos per a l’organisme:
IRRADIACIÓ EXTERNA
L’individu està exposat a una font de radiació no dispersa, externa a ell mateix i sense
un contacte directe amb la font. Pot ser global o parcial.
X o gamma (γ): radiacions electromagnètiques de capacitat d’ionització baixa, però
amb un poder elevat de penetració.
Serveis sanitaris implicats Radiodiagnòstic, radioteràpia, medicina nuclear, radiofarmàcia i laboratoris.
Factors de risc:
Activitat de la font.
Distància a la font.
Temps d’exposició.
Naturalesa i gruix de l’apantallament.
Descripció
Radiacions que implica
Serveis sanitaris implicats
Factors de risc:
Contacte directe amb la font per ingestió, per inhalació
o a través de la pell.
Normes bàsiques de protecció radiològica:
Augment de la distància a la font.
Limitació del temps d’exposició.
Apantallament adequat.
CONTAMINACIÓ RADIACTIVA (INTERNA O EXTERNA)
L’organisme entra en contacte directe amb la font radioactiva, la qual pot estar dispersa en
l’ambient (gasos, vapors o aerosols) o ben dipositada en una superfície.
Beta (ß) i sobretot alfa (α): partícules corpusculars poc penetrants, però amb un poder elevat
d’ionització. Són molt perilloses per ingestió.
Medicina nuclear, radiofarmàcia i laboratoris.
Normes bàsiques de protecció radiològica:
Protecció de les instal·lacions i les zones de treball.
Pla de treball adequat.
Proteccions personals.
Formació i informació completes del personal.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
MESURES PREVENTIVES
Avaluació de les condicions de treball i determinació
de les zones i del risc d’exposició.
CLASSIFICACIÓ DELS TREBALLADORS EXPOSATS
Categoria Límit de dosi Exigències
A
B
Condicions de treball en què es pugui
rebre una dosi efectiva superior a 6
mSv per any oficial o una dosi equivalent
superior a 3/10 dels límits de dosi
equivalent per al cristal·lí, la pell i les
extremitats fixats per als treballadors
exposats.
Condicions de treball en què és molt
improbable rebre una dosi efectiva
superior a 6 mSv per any oficial o una
dosi equivalent superior a 3/10 dels
límits de dosi equivalent per al cristal·lí,
la pell i les extremitats fixats per als treballadors
exposats.
- Classificació dels llocs de treball en zones i senyalització d’aquestes zones.
17
- Classificació dels treballadors en funció del risc
d’exposició i els límits de dosi.
Superar el reconeixement mèdic d’ingrés i els reconeixements
periòdics.
Haver rebut una formació en protecció radiològica adequada a la
seva responsabilitat.
Utilitzar obligatòriament dosímetres individuals que mesurin la
dosi externa, representativa de la totalitat de l’organisme.
Sotmetre’s als controls dosimètrics pertinents, en cas d’existir risc
de contaminació interna.
Utilitzar dosímetres adequats a parts exposades potencialment i
que puguin rebre dosis superiors a la totalitat de l’organisme.
Haver rebut una formació en protecció radiològica adequada a la
seva responsabilitat.
Estar sotmès a un nivell de vigilància dosimètrica que garanteixi
que les dosis que rep són compatibles amb la seva classificació de
categoria B.
SENYALITZACIÓ DE ZONES
Denominació de la zona Color Descripció
Vigilada
Controlada
Permanència limitada
Permanència reglamentada
Accés prohibit
Trèvol gris blavós És probable rebre dosis efectives d’entre 1 i 6 mSv per any oficial.
Trèvol verd És probable rebre dosis efectives superiors a 6 mSv per any oficial.
Trèvol groc És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi.
Trèvol taronja
És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi en curts
períodes de temps.
Trèvol vermell
És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi dels treballadors
exposats a una sola exposició.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
Procediments de treball i mesures tècniques i
organitzatives. És un document, elaborat pel Servei
de Protecció Radiològica del Centre, en el qual es
Temps d’exposició.
Apantallament, blindatges, etc.
Protecció d’instal·lacions i zones de treball
(filtres, ventilació, etc.).
Detectors, control d’isòtops.
18
recullen les instruccions i els protocols d’actuació,
juntament amb les mesures preventives i d’emergència:
Distància respecte de la font.
Senyalització.
Gestió de residus. Mesures d’emergència.
Formació i Informació. Han de ser adequades a les
tasques que s’han de realitzar, al nivell de responsabilitat
i al risc d’exposició. Han d’incloure els aspectes
següents:
- Els riscos radiològics.
- La importància de complir els requisits tècnics,
mèdics i administratius.
- Les normes, els procediments i les precaucions de
protecció radiològica.
Vigilància de l’ambient de treball: s’han de detectar
els nivells de radiació als llocs de treball i, en
Procediment per evitar el contacte
amb fonts de contaminació.
Equips i peces de roba de protecció individual
(en alguns casos és necessària la utilització d’EPI
plomats, com ara davantals, protectors de coll,
guants i/o ulleres o altres mesures complementàries,
com ara pantalles mòbils o paravents).
cas necessari, fer una estimació de les dosis rebudes
pels treballadors a través de detectors o de dosímetres
per controlar que els nivells d’exposició es
mantinguin dins els límits establerts.
Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total
dels treballadors exposats i valorar-ne l’aptitud
enfront de l’exposició a radiacions ionitzants, així
com portar un control i un seguiment mèdic periòdics,
per avaluar l’adaptació del treballador al seu
lloc de treball i l’existència de possibles susceptibilitats
individuals, i prestar una atenció especial als
aspectes relatius a l’embaràs i a la lactància.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
RADIACIONS NO IONITZANTS
Les radiacions no ionitzants (infrarrojes, ultraviolades,
làser, radiofreqüències, microones i camps magnètics
estàtics) no tenen l’energia necessària per arrencar
electrons de l’àtom i, per tant, no poden ionitzar la
matèria. Tanmateix, són factors de risc que poden produir
efectes per a la salut de tipus tèrmic, fisiològic o,
fins i tot, genètic.
MESURES PREVENTIVES GENERALS
Sempre que sigui possible, s’ha d’intentar reduir
l’exposició dels treballadors i els pacients al mínim
necessari, i impedir qualsevol exposició innecessària.
S’han de controlar les diferents sessions que es realitzin,
així com les mesures de protecció adoptades i
la seva durada.
És necessària una formació específica sobre els riscos
i les mesures preventives presents durant el
maneig dels equips que generen aquest tipus de
radiacions.
Factors de risc:
MICROONES I RADIOFREQÜÈNCIES
Mesures preventives:
Efectes tèrmics.
Augment de la distància entre l’emissor i el receptor.
Interferències amb membranes biològiques, a nivell Protecció col·lectiva (tancaments, malles metàl·liques,
cel·lular o molecular.
panells perforats).
Alteracions en la transmissió de la informació genètica. Senyalització.
Afecció de persones que utilitzen marcapassos.
Formació del personal i disseny segur dels equips.
Factors de risc:
Efectes tèrmics.
Produeixen escalfament amb lesions als capil·lars sanguinis,
les terminacions nervioses i els ulls on, a llarg
termini, es poden produir cataractes.
RADIACIONS INFRARROJES
19
Mesures preventives:
Senyalització de les zones perilloses.
Instrucció del personal que treballi amb aquestes radiacions.
Exploracions periòdiques de la salut.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
Factors de risc:
Es produeixen canvis en l’ADN de les cèl·lules de la
pell in vivo.
Quan incideix sobre l’organisme es pot reflectir, transmetre
o absorbir i pot produir reaccions fotoquímiques:
enrogiment de la pell i inflamació de la còrnia.
A llarg termini s’inclouen l’envelliment prematur, la
formació de cataractes i el càncer de pell.
Es produeix un efecte biològic de tipus tèrmic.
Produeix ozó, tòxic per a l’home en quantitats elevades.
Les més energètiques tenen una certa capacitat d’ionització.
Factors de risc:
Pot produir una lesió de la còrnia, despigmentació de
la pell i afecció als òrgans més superficials.
Riscos principals: electrocució, cremades i lesions a la
còrnia, en funció de la classe de làser.
RADIACIÓ ULTRAVIOLADA
RADIACIÓ LÀSER
20
Mesures preventives:
Sobre la font: sistema de tancament.
Sobre l’ambient: recobriment antireflectant de les parets,
senyalització, limitació d’accés i ventilació adequada.
Sobre les persones: protectors oculars, cremes barrera,
informació i formació.
Mesures preventives:
Senyalització dels locals.
S’ha d’evitar la reflexió en les parets mitjançant un
revestiment fosc, i l’enllumenat ha de ser potent per
contreure la pupil·la.
S’han d’utilitzar ulleres especials i guants.
Les màquines han d’estar protegides.
El personal ha de disposar de la formació adequada.
IMPORTANT:
El treball quotidià amb radiacions no eximeix el treballador dels riscos que se’n deriven. La
rutina en els procediments de treball és un dels focus d’accidents més importants, ja que es
té poca consciència del risc que es corre, tant per a la salut mateixa del treballador com per
a la dels companys i els pacients, així com per al medi ambient.

4
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS
4.2 SOROLL
Al medi sanitari no sol existir una exposició
a nivells de soroll elevats (excepte a
llocs definits, com ara la bugaderia o en el
cas del personal de manteniment, en
estar exposats durant períodes prolongats
de temps), i el que generalment es produeix
és una sensació de disconfort.
Els efectes produïts pel soroll són irritabilitat,
dificultat de concentració, estrès, fatiga,
falta de memòria immediata, insomni
i, sobretot, hipoacúsia.
Existeix una normativa específica
que regula la protecció dels
treballs enfront dels riscos derivats
del Soroll.
En cas d’exposició a nivells de
soroll elevats s’ha de actuar primer
sobre la font que el produeix,
en segon lloc sobre el
medi i, finalment, sobre el treballador
mateix.
4.3 CALOR AMBIENTAL
És el resultat de la combinació de la temperatura, la
humitat, la velocitat de l’aire i l’activitat física a la
qual està sotmès un individu al seu ambient de treball.
RISCOS
Els principals riscos relacionats amb la calor ambiental
són els següents: cop de calor, síncope (deficiència circulatòria),
cremades, deshidratació, anhidrosi (disminució
o absència de sudoració amb la consegüent pèrdua
de sal) i deficiència de sal.
21
MESURES PREVENTIVES
Condicions de treball:
- Avaluació i eliminació del risc, sempre que sigui
possible.
- Col·locació de barreres per aïllar la font de calor.
- Establiment de pauses durant la jornada de treball.
- Utilització de roba adequada i calçat que permeti
la pèrdua de calor.
- Hidratació per reposar la pèrdua de líquids i sals.
- Informació i formació del personal exposat: s’han
de conèixer a fons les fonts de calor ambiental que
existeixen al lloc de treball, així com els riscos i les
mesures preventives principals.
- Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total
dels treballadors exposats al risc i portar-ne un control
i un seguiment mèdic periòdic.

5
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
Per a la prevenció i el control dels riscos derivats de
l’exposició a agents biològics existeix una normativa
específica constituïda pel Reial decret 664/1997, de
12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra
els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics
durant el treball. Aquesta normativa defineix
els agents biològics com els microorganismes (inclo-
GRUP
DE RISC
1
2
3
4
22
ent-hi els modificats genèticament, els cultius
cel·lulars i els endoparàsits humans) capaços d’originar
qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat. A
la taula 1 es reflecteix la classificació dels agents biològics
en funció del risc d’infecció en treballadors
sans i de l’existència de mesures preventives i/o tractaments
eficaços.
TAULA 1
Classificació d’agents biològics (en funció del risc d’infecció) RD 664/1997
RISC
INFECCIÓS
Poc probable que causin una malaltia
Poden causar una malaltia i constituir
un perill per als treballadors.
Poden provocar una malaltia greu i constituir
un perill seriós per als treballadors.
Provoquen una malaltia greu i constitueixen
un perill seriós per als treballadors.
RISCOS
Els riscos més freqüents, conseqüència de les exposicions
a agents biològics, són les malalties infeccioses.
Una infecció és el resultat de l’establiment i la interacció
d’un paràsit en un organisme que actua com a hoste
seu.
Les fonts principals d’agents infecciosos en l’activitat
sanitària poden ser les següents:
RISC DE
PROPAGACIÓ A LA
COL·LECTIVITAT
No
Poc Probable
Probable
Elevat
PROFILAXI O
TRACTAMENT EFICAÇ
Innecessari
Existeix
generalment
Existeix
generalment
No existeix
generalment
Els pacients, així com els materials biològics procedents
d’ells.
Els equips i els instruments contaminats.
Els residus generats.
Les diverses instal·lacions de l’hospital on poden
existir reservoris d’agents biològics (instal·lacions
d’aire condicionat, etc.).

5
Tipus d’infecció
Infeccions víriques
Infeccions bacterianes
Infeccions per fongs
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
Agent biològic Grup 2
Hepatitis A
Xarampió
Rubèola
Herpes
Varicel·la
Grip
Parotiditis
Citomegalovirus (CMV)
Virus Epstein-Barr (VEB)
Les vies i els mecanismes que aquests agents poden
utilitzar són els següents:
Parenteral, a través de discontinuïtats en la barrera
que constitueix la pell a causa de talls, puntures o el
contacte amb ferides sense protecció.
Aèria, per inhalació, a través de la boca o el nas, d’aquells
agents que es poden presentar en suspensió a
l’aire formant aerosols contaminats.
Principals malalties produïdes per agents biològics
infecciosos presents als centres hospitalaris
Legionel·losi
Meningitis meningocòcica
Salmonel·losi
Tos ferina
Shigel·losi
Tètanus
Candidosi
Aspergil·losi
MESURES PREVENTIVES
Precaucions universals:
Les precaucions universals tenen com a finalitat la
prevenció dels riscos que deriven de l’exposició als
patògens transmissibles a través de la sang o altres
fluids biològics.
La sang i altres fluids corporals s’han de considerar
23
Agent biològic Grup 3
Hepatitis (B, C, D, E, G)
VIH/SIDA
Tuberculosi
Shigel·losi
Salmonel·losi
Dèrmica, per contacte de la pell o les mucoses amb
els agents implicats.
Digestiva, per ingestió, associada a mals hàbits
higiènics (menjar o fumar al lloc de treball, no rentar-se
les mans una vegada finalitzada la tasca, etc.).
Cada agent, d’acord amb les seves característiques,
utilitza una o diverses de les vies indicades per a la
seva transmissió.
potencialment infecciosos, i s’ha d’acceptar que no
existeixen pacients de risc sinó tasques o procediments
de risc, de manera que s’han d’adoptar precaucions en
què existeixi la possibilitat de contacte amb la sang i/o
fluids corporals a través de la pell o de les mucoses.

5
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
És d’especial importància:
Que tot el personal estigui informat d’aquestes precaucions.
Que tot el personal conegui les raons per les quals
ha de procedir de la manera indicada.
Que se’n promogui el coneixement i la utilització
adequats.
Es poden distingir les precaucions universals següents:
Normes d’Higiene Personal:
A continuació es resumeixen un conjunt de normes
d’higiene personal que han de seguir els treballadors:
Cobrir les ferides i les lesions de les mans amb apòsit
impermeable quan s’iniciï l’activitat laboral.
Quan existeixin lesions que no es puguin cobrir, evitar
la cura directa dels pacients.
Rentar-se les mans quan s’iniciï i quan s’acabi la jornada,
i després de realitzar qualsevol tècnica que
pugui implicar el contacte amb material infecciós.
Rentar-se-les amb aigua i sabó líquid.
Elements de protecció de barrera:
Els treballadors de la salut han d’utilitzar rutinàriament
els elements de protecció de barrera apropiats
sempre que existeixi la possibilitat d’entrar en contacte
directe amb la sang o els fluids corporals dels
pacients.
El contacte es pot produir tant de manera directa com
durant la manipulació d’instrumental o materials
extrets per a fins diagnòstics, com és el cas de la realització
de processos invasius.
D’entre els elements de protecció de barrera, podem
distingir-ne els següents:
1. Guants.
2. Màscares.
3. Bates.
1. Guants:
La utilització de guants és obligatòria:
Si el treballador sanitari presenta ferides no cicatritzades
o lesions dèrmiques exsudatives o traspuants,
talls, lesions cutànies, etc.
Si maneja sang, fluids corporals contaminats amb
sang, teixits, etc.
Quan entri en contacte amb la pell no intacta o
amb les mucoses.
Quan manegi objectes, materials o superfícies contaminats
amb sang, en realitzar processos invasius.
24
En situacions especials, utilitzar substàncies antimicrobianes.
Després de rentar-se les mans, eixugar-seles
amb tovalloles de paper d’un sol ús o amb corrent
d’aire.
No menjar, beure ni fumar a l’àrea de treball.
No pipetejar mai amb la boca.
2. Màscares i protecció ocular:
S’han d’utilitzar en aquells casos en què, pel caràcter
del procediment que s’ha de realitzar, es prevegi la producció
d’esquitxades de sang o altres fluids corporals
que afectin les mucoses dels ulls, la boca o el nas.
3. Bates:
Les bates s’han d’utilitzar en les situacions en què es
pugui donar un contacte amb la sang o altres fluids
orgànics que puguin afectar la vestimenta mateixa del
treballador.

5
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
Compte amb els objectes tallants i punxants:
S’han de prendre totes les precaucions necessàries per
reduir al mínim el nombre de lesions produïdes en el
personal per punxades i talls.
Per aquesta raó, és necessari:
Prendre precaucions a l’hora d’utilitzar material
tallant, agulles i xeringues durant i després de la seva
utilització, així com en els procediments de neteja i
d’eliminació.
Sempre que sigui possible, substituir els dispositius
convencionals per dispositius de seguretat.
Desinfecció i esterilització correctes d’instrumentals i superfícies
Vacunació.
La vacunació activa contra malalties infeccioses ha
demostrat ser, juntament amb les mesures generals
de prevenció, un dels mitjans principals per protegir
els treballadors.
L’empresari ha d’oferir aquesta vacunació als seus
empleats. Així mateix, els ha d’informar dels seus
avantatges i els seus inconvenients, d’acord amb allò
que indica l’Annex IX del RD 664/1997.
Elaboració de Normes i Procediments de Seguretat.
Especialment aquells procediments relacionats amb
l’obtenció, la manipulació i el processament de mostres
d’origen humà, i també els relacionats amb les
operacions de neteja i de descontaminació.
Gestió de residus d’acord amb la normativa vigent.
Als treballadors se’ls ha de proporcionar mitjans segurs
per a la recollida, l’emmagatzematge i l’evacuació dels
residus, incloent-hi l’ús de recipients específics senyalitzats.
Les diferents Comunitats Autònomes disposen
25
No encapsular agulles ni objectes tallants ni punxants,
ni sotmetre’ls a cap tipus de manipulació.
Els objectes punxants i tallants (agulles, xeringues i
altres instruments afilats) s’han de dipositar a contenidors
apropiats, amb tapa de seguretat per impedirne
la pèrdua durant el transport. Aquests contenidors
han d’estar a prop del lloc de treball, i s’ha
d’evitar que s’omplin excessivament.
El personal sanitari que manipuli objectes tallants
se’n responsabilitzarà de l’eliminació.
d’una normativa específica per a la gestió dels residus
biosanitaris.
Formació i Informació als treballadors.
És important que s’inclogui informació sobre la manera
d’actuar dels treballadors en cas d’exposició accidental
(talls o punxades amb material potencialment
contaminat, esquitxades de fluids biològics a les mucoses,
etc.).
Vigilància Sanitària Específica.
S’ha de procurar una vigilància sanitària d’acord amb
el Protocol de vigilància sanitària específic per a
agents biològics (Comissió de Salut Pública. Consell
Interterritorial del Sistema Nacional de la Salut. Desembre/2001).
Mesures de contenció.
En els serveis d’aïllament on es trobin pacients que se
sap o se sospita que pateixen malalties causades per
agents dels grups 3 o 4, s’han de seleccionar mesures
d’aïllament d’acord amb l’annex III del RD 664.

5
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
TAULA 3
QUADRE DE MESURES DE CONTENCIÓ EXPLICAT
Mesures de contenció
El lloc de treball s’ha de trobar separat de tota activitat que es desenvolupi
al mateix edifici.
L’aire introduït i extret del lloc de treball s’ha de filtrar mitjançant
la utilització de filtres d’aire per a partícules d’elevada eficàcia
(HEPA), o de manera similar.
26
2
Nivells de contenció
3 4
No Aconsellable Sí
No
Sí, per a la
sortida d’aire
Solament es permet l’accés al personal designat. Aconsellable Sí
El lloc de treball s’ha de poder precintar per permetre’n la desinfecció.
Sí, per a
l’entrada i la
sortida d’aire
Sí, amb una
cambra d’aire
No Aconsellable Sí
Procediments de desinfecció especificats. Sí Sí Sí
El lloc de treball s’ha de mantenir amb una pressió negativa respecte
a la pressió atmosfèrica.
No Aconsellable Sí
Control eficient de vectors, per exemple, de rosegadors i insectes. Aconsellable Sí Sí
Superfícies impermeables a l’aigua i de fàcil neteja.
Sí, per al
banc de
proves
Sí, per al
banc de
proves i
el terra
Sí, per al banc
de proves,
el terra i
els sostres
Superfícies resistents a àcids, àlcalis, dissolvents i desinfectants. Aconsellable Sí Sí
Emmagatzematge de seguretat per a agents biològics. Sí Sí
Instal·lació d’una finestreta d’observació o d’un dispositiu alternatiu
a les zones de manera que es puguin veure els ocupants.
El material infectat, incloent-hi els animals, s’ha de manejar en
un armari de seguretat, en un aïllador o en una altra contenció
apropiada.
Sí,
emmagatzematge
segur
Aconsellable Aconsellable Sí
Quan sigui
necessari
Incinerador per a la destrucció d’animals morts. Aconsellable
Sí, quan la
infecció es
propagui
per l’aire
Sí
(disponible)
Sí
Sí

6
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
RISCOS ERGONÒMICS
A aquest grup pertanyen tots els factors de risc que es
produeixen per un esforç físic excessiu, sia per una
postura incorrecta al lloc de treball, per un disseny
incorrecte del lloc de treball o per activitats que suposin
el trasllat i el maneig de malalts. Aquestes accions
constitueixen una de les causes principals d’accident
als centres sanitaris, a causa de l’aparició freqüent de
lesions lumbars. Altres trastorns poden ser microtraumatismes
als dits i/o als canells i fatiga visual, física i
mental.
Condicions de treball:
- S’han d’incloure criteris de disseny de les activitats
que comportin una sobrecàrrega estàtica i que permetin
alternar l’activitat estàtica amb la dinàmica.
- Sempre que sigui possible, s’han de corregir els instruments
de treball que puguin originar una sobrecàrrega
estàtica.
Hàbits personals:
- Realitzeu pauses, curtes i freqüents, i no mantingueu
la mateixa postura durant un temps prolongat.
- Efectueu exercicis musculars per estirar els músculs,
alleujar la tensió i incrementar la circulació.
Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total de
treballadors exposats al risc i portar-ne un control i
un seguiment mèdic periòdic.
27
MESURES PREVENTIVES
Postures estàtiques
Formació i informació: el personal ha d’estar format
per conèixer el risc i les pautes per adequar l’activitat
laboral, en la mesura del possible, a una postura
correcta.

6
Pantalles de visualització de dades (PVD)
Mesures generals:
- L’espai destinat al lloc de treball ha de tenir unes
dimensions adequades i facilitar la mobilitat de l’usuari.
- L’ambient físic (temperatura, soroll i il·luminació)
no ha de generar situacions de disconfort.
- Les cadires han de tenir una base estable i regulació
d’altura. El respatller lumbar ha de ser ajustable
en inclinació i, si la utilització de la pantalla és
prolongada, també en altura.
Enlluernaments:
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
- L’entorn situat darrere la pantalla ha de tenir la
menor intensitat lumínica possible (evitar
col·locar la pantalla davant les finestres).
- La col·locació de la pantalla ha d’evitar reflexos de
focus lluminosos.
28
- La pantalla, el teclat i els documents escrits s’han
de trobar a una distància similar dels ulls (entre 45
i 55 cm), per evitar la fatiga visual.
- La pantalla ha d’estar entre 10° i 60° per sota de
l’horitzontal dels ulls de l’operador.
- En cas d’utilitzar portacòpies, no han d’ocasionar
postures incorrectes. La seva ubicació a l’altura de
la pantalla evita moviments perjudicials del coll en
sentit vertical.
- A la figura es donen orientacions sobre la millor
ubicació de les pantalles per tal de reduir els enlluernaments.

6
Normes específiques:
- En iniciar el treball.
. Adeqüeu el lloc a les vostres característiques personals
(cadira, taula, teclat, etc.). Si és necessari, utilitzeu
reposapeus.
. Ajusteu el suport lumbar i la inclinació del respatller,
que ha de ser inferior a 115°.
. Ubiqueu, orienteu i gradueu correctament la pantalla.
. Eviteu el contrast entre la llum de la finestra i la de
la pantalla.
. Elimineu qualsevol tipus de reflex sobre la pantalla.
. Situeu la part superior de la pantalla lleugerament
per sota de la línia horitzontal de visió.
- Durant el treball:
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
. Distribuïu racionalment els mitjans que heu d’utilitzar.
. Disposeu d’espai per al ratolí, el teclat i els documents.
. Manteniu ordenats els documents, i eviteu que
s’acumulin damunt la taula de treball.
. Retireu de la taula tot allò que no sigui necessari.
. Eviteu els girs bruscos del tronc i del cap.
. Eviteu els girs mantinguts i forçats del tronc i del
cap.
29
. Per introduir dades, col·loqueu la pantalla lleugerament
cap a un costat.
. Eviteu les oscil·lacions de les lletres, els caràcters i/o
el fons de pantalla.
. Controleu el contrast i la brillantor de la pantalla.
. L’avantbraç i la mà han de romandre alineats.
. Manteniu l’angle entre el braç i l’avantbraç per
sobre de 90°.
. No copieu documents que estiguin dins de fundes
de plàstic.
. Netegeu periòdicament la superfície de visió
(pantalla o filtre).
. Realitzeu aturades breus o alterneu les tasques si
manteniu una activitat permanent amb la pantalla.
En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, realitzeu
amb suavitat els exercicis de relaxació
següents.

6
Primer: Moure lentament el cap.
Segon: Girar lateralment el cap.
Altres normes:
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
inici dreta esquerra
- Obteniu informació/formació sobre els programes
informàtics amb què heu de treballar.
- Organitzeu les tasques de manera adequada i lògica.
- Manteniu els cables fora de les zones de pas o protegits
amb canaletes.
- Desendolleu els equips sense estirar els cables.
- Per evitar contactes elèctrics, no manipuleu l’interior
dels equips ni els desmunteu.
- No sobrecarregueu els endolls utilitzant lladres o
regletes de manera abusiva.
- Vigileu periòdicament l’estat de la vostra salut.
- Realitzeu els controls mèdics periòdics per portar un
control adequat del vostre estat de salut.
dreta esquerra
Tercer: Girar lateralment el cap amb el mentó aixecat.
a la dreta a l’esquerra
30

6
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
Mobilització de Pacients
Formació i Informació:
- Coneixeu la malaltia o la lesió que pateix el
malalt, i valoreu l’espai i els estris disponibles.
- El personal ha de rebre una formació pràctica sobre
els diferents moviments per mobilitzar pacients
incapacitats: com girar-los al revés, aixecar-los,
baixar-los, posar-los drets o traslladar-los.
Hàbits personals:
- Utilitzeu una vestimenta adequada, i no porteu
objectes punxants a les butxaques ni tampoc guarniments.
- Realitzeu exercicis musculars per alleujar la sobre-
31
Procediment de mobilització de pacients:
- Expliqueu als malalts els moviments que van a realitzar
i demaneu-los la seva col·laboració.
- Adopteu una postura correcta: càrrega a prop del
cos, esquena recta, cames flexionades, peus separats,
utilització de suports i contrapès del cos.
- Sempre que sigui possible, realitzeu la mobilització
entre dues persones i, preferentment, amb els mitjans
mecànics disponibles.
- Doneu una ordre única, clara i precisa per al moviment.
càrrega física que suposa la mobilització de
pacients.
Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total de
treballadors exposats al risc i portar-ne un control i
un seguiment mèdic periòdic.

6
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
RISCOS PSICOSOCIALS
Els factors psicosocials del treball es defineixen com
aquelles condicions presents a la situació laboral relatives
a l’organització i al contingut del treball que
tenen capacitat per afectar tant la salut i el benestar
dels treballadors com el desenvolupament del treball
(absentisme, baixa productivitat, etc.).
A vegades, aquests factors poden ocasionar fatiga a
causa de:
La tensió generada per desbordaments de diversos
tipus, com ara presses, terminis estrictes, implicació
32
emocional amb pacients, treball aïllat, treball de nit,
etc.
Falta de claredat de les peticions realitzades, dels
objectius, de les prioritats del treball i de l’autonomia
en la presa de decisions. Això pot produir incertesa
sobre les conseqüències de les decisions preses,
especialment respecte al nivell de satisfacció dels
usuaris o al compliment dels objectius.
Es poden produir, igualment, sobrecàrregues o saturacions
mentals en cas de realitzar diverses tasques a
la vegada.
IMPORTANT:
Si una persona està sotmesa a tensions al seu treball sol respondre realitzant un esforç.
Si aquesta situació es prolonga massa pot incidir en el treballador.
MESURES PREVENTIVES
Normes específiques:
- Manteniu al dia i disponibles les ajudes i els procediments
de treball (documentació, claus, accessos,
codis, etc.).
- Manteniu localitzables les alternatives de consulta
i assistència per als casos de fallada del sistema
principal.
- Coneixeu les ajudes de l’organització i de consulta
per a cada demanda o situació especial que se surti
del vostre àmbit de decisió.
- Sol·liciteu els aclariments necessaris sobre les pautes
de comportament que heu de seguir en les diferents
situacions potencialment conflictives, i obteniu
informació sobre els resultats a què no tingueu
accés.
- Creeu un grau d’autonomia adequat en el ritme i
l’organització bàsica del treball. Feu pauses per als
canvis posturals, la reducció de la fatiga física i
mental i la tensió o la saturació psicològica.

6
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS
Deu consells per a manejar l’estrès personal (adaptat
de la Fundació Europea per a la Millora de les
1 Apreneu a reconèixer les vostres reaccions a l’estrès.
Vegeu-les com un avís.
2 Preciseu les causes immediates del vostre estrès. Treball,
família, diners? Potser us esteu exigint massa?
3 Potser us estresseu per coses que aviat s’obliden. No
us deixeu “accelerar” per petites preocupacions.
Només són preocupacions, no desastres.
16 Busqueu compensacions. Si ho esteu passant malament
al treball, busqueu suport en la família, i en el
treball si falla la vida familiar.
17 Doneu i accepteu suport social. Compartiu les
càrregues.
18 Sigueu realistes i eviteu lluitar contra fantasmes.
33
Condicions de Vida i de Treball (FEMCVT)):
4 No us turmenteu pels “i si...”. Com algú va dir una
vegada: “La meva vida ha estat plena de preocupacions.
La majoria, per coses que mai no van succeir”.
5 No perdeu el cap per allò que no té remei. Respireu
profundament (és difícil de creure, si no s’ha experimentat
abans, el que poden fer alguns exercicis respiratoris).
19 Feu exercici físic per descarregar l’energia continguda
per l’estrès. Eviteu els licors i el tabac.
10 Canvieu el que pugueu canviar. Accepteu el que no
pot canviar, i intenteu una compensació si la situació
és seriosa o duradora.
IMPORTANT:
• Respecteu tots els treballadors del vostre entorn laboral.
• Promoveu les relacions correctes. Sigueu cortesos en el tracte.
• Treballeu en equip.
• Afavoriu la comunicació al vostre entorn de treball.
• Participeu en la incorporació de millores.
• Desenvolupeu les vostres habilitats: recorreu a la formació que teniu al vostre abast.

7
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS
Segons el RD 22/1990, de 7 de maig de 1990, sobre la
gestió dels residus hospitalaris, al seu capítol II s’entén
per residus hospitalaris tots els materials residuals en
estat sòlid que, havent estat generats a centres hospitalaris,
sanitaris, clínics, assistencials i similars presentin,
pel seu origen, la seva naturalesa o la seva compo-
RECOMANACIONS PER AL TREBALL AMB RESIDUS SANITARIS
Manipulació:
El centre ha de disposar de manuals o protocols de
gestió per a cada tipus de residus. Aquests documents
han de comptar amb unes normes específiques
d’actuació en cas d’accidents i establir un pla
de formació del personal.
Els llocs on es mantinguin els recipients mentre s’estiguin
omplint han de ser, preferiblement, zones de poc
trànsit, ben ventilades i allunyades de tota font de
calor o de la incidència de la llum directa del sol.
34
sició, riscos d’infecció per a la salut pública o d’afecció
al medi ambient.generats en centres hospitalaris, sanitaris,
clínics, asistencials i similars, presenten pel seu
origen, naturalesa o composició, riscos d’infecció per a
la salud pública, o d’afecció al medi ambiente.
Tots els recipients han d’estar perfectament identificats
amb una etiqueta en què es reflecteixin tots els
constituents que formen part del residu. La identificació
del recipient ha de reflectir la màxima quantitat
de dades possible, i evitar els noms genèrics o
ambigus.
És imprescindible que els envasos estiguin tancats
hermèticament, que no es trobin tacats exteriorment
ni deteriorats i que no presentin vessaments ni fuites.

7
Transport intracentre:
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS
És recomanable que els residus sanitaris recollits a
les diferents zones del centre es transportin al
magatzem de residus sanitaris amb una periodicitat
màxima de 12 hores.
S’ha d’evitar originar aerosols durant el transport
dels residus, molt especialment quan aquests residus
continguin patògens la via de transmissió dels quals
sigui l’aèria. Els recipients que els continguin s’han
de manipular sense fer moviments bruscos.
Per evitar el trencament de les bosses:
- Utilitzeu bosses de galga adient (mai inferior a 220
mg/cm2).
Emmagatzematge:
Els residus sanitaris es poden emmagatzemar al mateix
edifici durant els períodes màxims que estableixi la
normativa en cada cas.
35
- No emmagatzemeu les bosses unes a sobre de les
altres; les bosses s’han de col·locar unes al costat de
les altres sobre una superfície horitzontal.
- Dins l’estructura o el carro de transport, no comprimiu
els residus per poder transportar-ne una
major quantitat en un sol trajecte, ni sobrepasseu
el nivell que permeti el tancament de la tapa del
carro.
- No arrossegueu mai les bosses pel terra; utilitzeu,
sempre que sigui possible, els sistemes de transport.
El magatzem ha d’estar ventilat, ben il·luminat, degudament
senyalitzat, habilitat per poder desinfectar-lo
i netejar-lo i protegit de la intempèrie, de les temperatures
elevades i dels animals; l’accés al magatzem
només està permès al personal autoritzat.
IMPORTANT:
Sol·liciteu informació sobre el sistema específic de gestió de residus sanitaris desenvolupat
al vostre centre.

8
8.1 PLA D’EMERGÈNCIA
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
Tots els treballadors han de conèixer i participar en
el pla d’emergència del centre sanitari, el qual es
defineix com el conjunt d’activitats i mitjans destinats
al fet que les persones que puguin veure’s afectades
per un sinistre o una emergència sàpiguen coor-
8.2 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
El foc es produeix quan coincideixen en temps i lloc
tres elements:
1 Material combustible: és tota substància capaç de
cremar-se. Pot ser sòlida, líquida o gasosa.
2 Comburent o agent oxidant: sol ser l’oxigen de l’aire.
Instal·lacions i aparells elèctrics en mal estat, infradimensionats
o amb defectes de manteniment.
Líquids i gasos inflamables i/o residus mal emmagatzemats
o eliminats.
Causes d’incendi als hospitals
36
dinar els seus esforços a fi de minimitzar-ne les conseqüències.
Les funcions i les responsabilitats de cada treballador
en cas d’emergència es determinen als Equips d’Emergències
o d’Intervenció.
3 Focus d’ignició: és la font provocadora d’energia. Els
focus d’ignició més comuns són les cigarretes, les
espurnes, les fallades elèctriques, els focs mal apagats,
etc.
Per evitar l’inici d’un foc, n’hi ha prou amb eliminar
algun dels factors anteriors.
Acumulació d’escombraries a zones inapropiades.
Treballs de reparació i manteniment realitzats sense precaució.
Equips i productes utilitzats a les cuines.
Focs intencionats.

8
MESURES PREVENTIVES
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
Sobre els combustibles
Identifiqueu i manipuleu correctament les ampolles de
gasos comprimits, liquats i dissolts a pressió, segons la
normativa sobre aquest tema.
Emmagatzemeu els líquids inflamables en un recinte
independent i específic, i manipuleu-los a locals ventilats
que estiguin nets i ordenats.
Porteu un control sobre l’eliminació d’escombraries i residus
inflamables.
MESURES DE PROTECCIÓ I NORMES D’ACTUACIÓ EN CAS D’INCENDI
Si descobriu un incendi, no us deixeu portar pel
pànic; actueu amb calma però amb decisió. Doneu
immediatament l’alarma.
Si us trobeu sols, sortiu del local incendiat i tanqueu
la porta sense clau. No poseu en perill la vostra integritat
física.
Comuniqueu l’emergència conforme a les vies establertes
al Centre.
No obriu una porta que es trobi calenta, el foc està
pròxim; en cas d’haver d’obrir-la, procediu molt lentament.
Si se us cala foc a la roba, no correu; estireu-vos al
terra i rodoleu.
Si heu de travessar una zona àmplia amb molt de
fum, procureu anar ajupits; l’atmosfera és més respirable
i la temperatura més baixa. Poseu-vos un
mocador humit que us cobreixi el nas i la boca.
Si us trobeu atrapats en un recinte, tanqueu totes les
portes, tapeu amb draps humits totes les escletxes
37
Sobre els focus d’ignició
Està prohibit fumar a tot l’hospital, excepte a les zones
destinades a aquest efecte.
Les fonts calorífiques (calderes, estufes, etc.) han d’estar
allunyades o aïllades.
La instal·lació elèctrica general de l’hospital s’ha d’adequar
a la normativa vigent.
Manteniment i lubricació correctes dels òrgans mòbils
de les màquines.
Emmagatzematge segur dels reactius químics.
per on penetri el fum i feu saber de la vostra presència.
Si creieu possible apagar el foc mitjançant extintors,
situeu-vos entre la porta de sortida i les flames i utilitzeu
l’agent extintor més apropiat a la classe de foc.
Com a mitjà alternatiu, podeu utilitzar sorra o mantes
ignífugues.

8
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
INSTRUCCIONS D’ÚS D’EXTINTORS
Despengeu l’extintor, agafeu-lo per l’ansa fixa i deixeu-lo sobre el terra en posició vertical.
Agafeu l’embocadura de la mànega de l’extintor i comproveu, en cas que existeixi, que la vàlvula o el
disc de seguretat estan en posició sense risc. Traieu el passador de seguretat estirant la seva anella.
Pressioneu la palanca del cap de l’extintor i, en cas que existeixi, premeu la palanca de l’embocadura
realitzant una petita descàrrega de comprovació.
Dirigiu el raig a la base de les flames amb un moviment d’escombrada. En cas d’incendi de líquids,
projecteu superficialment l’agent extintor efectuant una escombrada, i eviteu que la pressió d’impulsió
mateixa provoqui el vessament del líquid incendiat. Aproximeu-vos lentament al foc fins a una
distància màxima d’un metre.
IMPORTANT:
L’incendi és un dels principals riscos en un centre sanitari, de manera que és fonamental
conèixer com prevenir-lo, com controlar-lo i com protegir-se en cas que es produeixi.
38

8
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
8.3 EVACUACIÓ
En sentir el senyal d’evacuació, segons el que estableix
el Pla d’Emergència, prepareu-vos per abandonar
el centre.
A partir del moment en què es doni l’ordre d’evacuació,
no despengeu el telèfon; si esteu parlant,
pengeu-lo immediatament.
Desconnecteu els aparells elèctrics al vostre càrrec.
No utilitzeu els ascensors.
Evacueu l’edifici amb rapidesa, però no correu.
No torneu al centre per recollir objectes personals.
Durant l’evacuació, seguiu les instruccions següents:
- Realitzeu l’evacuació de manera ràpida i ordenada.
39
- Utilitzeu les vies d’evacuació establertes per a
aquest fi.
- Ateneu les instruccions del personal assignat per a
emergències.
- Tranquil·litzeu les persones que hagin pogut perdre
la calma.
- Ajudeu les persones impedides o disminuïdes.
- No permeteu que cap persona torni al centre.
Abandoneu el centre, dirigiu-vos al punt de reunió
establert al Pla d’Emergència i no us atureu al costat
de la porta de sortida.
Quedeu-vos al punt de reunió i seguiu les instruccions
dels equips responsables d’emergències.
IMPORTANT:
És fonamental realitzar simulacres d’evacuació com a mínim una vegada l’any i participar-hi
activament per verificar-ne l’eficàcia, detectar errors, etc.
IMPORTANT:
Una situació d’emergència que requereixi l’aplicació de primers auxilis es pot presentar
en qualsevol moment i lloc. Per tant, TOTS ELS TREBALLADORS d’un centre sanitari han
de conèixer aquests procediments, tant si la seva tasca es desenvolupa en un servei
específicament sanitari com si no (bugaderia, cuina, neteja, administració, manteniment,
etc.).

OBLIGACIONS DELS TREBALLADORS EN PREVENCIÓ DE RISCOS
Obligacions dels Treballadors en
Prevenció de Riscos
40
L’article 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals assigna al treballador l’obligació de vetllar per la
seva pròpia seguretat i salut al treball i per la d’aquelles altres persones a les quals pugui afectar la
seva activitat professional.
En particular, els treballadors, d'acord amb la seva formació i seguint les instruccions de l'empresari,
hauran de:
Utilitzar adequadament les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de
transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat.
Utilitzar i mantenir correctament els mitjans i els equips de protecció facilitats per l’empresari, i
sol·licitar-ne la reposició en cas de deteriorament.
No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.
Informar immediatament al seu superior jeràrquic directe sobre qualsevol situació que, al seu entendre,
comporti un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
Cooperar amb l'empresari perquè pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no
comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
L’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a les quals es refereixen els apartats
anteriors tindrà la consideració d’incompliment laboral, als efectes previstos a l’article 58.1 de
l’Estatut dels Treballadors.

He rebut el Manual de Seguretat i Salut que inclou els
Riscos i les Mesures Preventives Bàsiques del Treball
als Hospitals, i un resum de les obligacions dels treballadors
contingudes a l’article 29 de la Llei de prevenció
de riscos laborals.
DNI:
Data:
MANUAL DE SEGURETAT I
SALUT ALS HOSPITALS
Nom i signatura del treballador:

Edita:
FREMAP
Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals
de la Seguretat Social Número 61
Dissenya:
Imagen Artes Gráficas, S. A.