"Catalunya Franciscana" nº 237 - Provincia Framenors Caputxins de ...

dar la senzillesa franciscana (accessibilitat
a tots) i mimant el cant polifònic,
elevant, així, el nivell de qualitat de la
celebració. En aquestes vigílies sempre
s’inclou un text franciscà per meditar.
D’altra banda, la comunitat programa
temps d’adoració eucarística cada
tarda de dijous, al migdia del divendres
(en lloc del dinar) i un cop al mes, el
primer divendres (una nit d’adoració,
amb la participació dels parroquians
per torns). És un temps privilegiat per a
pregar per les vocacions, per les famílies,
per l’Església i pel món. Des de
fa uns anys hem introduït una vegada
al mes la lectio divina parroquial per
pregar amb la Paraula de Déu i créixer
espiritualment.
La fraternitat
En el nostre món es detecten senyals
inquietants de divisió, de confl ictes i de
guerres. Com parlar avui dia d’unitat,
de comunió, de pau? Com ser testimoni
en el món i possibilitar el canvi d’un
perill fratricida a la fraternitat?
La comunitat franciscana ha de ser
signe profètic de fraternitat.
Nosaltres constituïm una comunitat
internacional: procedim de França,
d’Itàlia, de Romania, d’Espanya. No
deixa de ser un desafi ament viure junts
i estimar-se en la diversitat; la comunitat
està formada per estrangers, per
tant, amb cultures diferents; pot constituir
un còctel exòtic o un còctel explosiu
... Per fomentar la vida en comú i millorar
la seva qualitat es necessita una
adequada animació i una bona entesa
entre autoritat i frares. Com en qualsevol
altre lloc, no n’hi ha prou amb viure
sota un mateix sostre, es necessita
l’amor en totes les seves dimensions:
respecte, perdó, paciència, autocontrol...
Amb aquest objectiu, i per estar
a gust en comunitat, ens hem donat
66 CATALUNYA FRANCISCANA
alguns criteris-guia en pro de la vida
interna. Per exemple, el dijous és el
dia de la comunitat. Comencem la jornada
amb la lectio divina per compartir
l’Evangeli, “la nostra vida”, com deia
Francesc d’Assís. És bonic recordar
que la Paraula de Déu ens construeix
i interpel·la. És convenient iniciar
la trobada fraterna no amb l’habitual
temps dedicat a l’organització, a la
logística, a la distribució de deures i a
altres qüestions lligades a l’acció, sinó
reconeixent junts que l’autèntic fonament
de la nostra vida és el Senyor.
Dediquem, a més, un temps cada setmana
a recordar els compromisos, no
només comunicant les pròpies iniciatives
sinó també avaluant amb els altres,
per equilibrar els moments de presència
i raons ecològiques (en el sentit etimològic
de la paraula: “cuidar la casa”).
És un moment important per a la fraternitat,
perquè la nostra casa sigui acollidora
i on nosaltres mateixos puguem
descobrir la dimensió de família, allunyant-nos
de la temptació de pensar
que només hi ha el treball pastoral i/o
el temps personal. Fins i tot, hem optat
per no disposar de persones que estiguin
al nostre servei (per cert, raons
pastorals podrien justifi car-ho tot), com
a signe de sobrietat econòmica, procurant,
per tant, organitzar la vida interna
tenint en compte el compromís per la
neteja i per la cuina (en aquest punt
ens ajuden els laics que ens sostenen
en el nostre ministeri).
La pobresa (o sobrietat; realment
no ens falta de res) en un lloc i en una
Església com la francesa, és important.
Com a fraternitat hem optat ja des de
l’inici de la nova experiència i per a
tota la Custòdia, per encarnar un estil
de vida reforçat des de la pedagogia
dels signes, per a nosaltres, en primer
lloc, i per als altres, després. Rebem