Textos del programa - Sant Roc 2010 - Ajuntament de Porreres

ant
porr res
REFRESCAR LA MEMÒRIA:
ELS GOIGS ESCULTÒRICS DE LA MARE DE DÉU
Porreres és un dels pobles de Mallorca que té una riquesa artística gòtica que no sempre és
valorada.
Em vull referir als goigs que trobam esculpits a la pujada de Monti-Sion, una joia gòtica de fa
més de cinc-cents anys que val la pena destacar.
La informació molt completa sobre aquest tema la trobam en l’article “Los cruceros marianos
de la Baja Edad Media”, on fa un estudi molt complet d’aquests monuments i ens ofereix una
explicació molt documentada, d’on he tret la informació per treballar aquest tema.
Des del segle XII la literatura medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs
de la Mare de Déu: l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels Mags, la
Presentació al Temple, la Resurrecció, l’Ascensió, la Vinguda de l’Esperit Sant, i l’Assumpció.
Foren edificades per acció de gràcies en haver estat la vila de Porreres una de les menys afectades
per les pestes que assolaren Mallorca a finals del segle XV.
La tradició de goigs escultòrics de la Mare de Déu està relacionada amb rogatives de fam o de
pestes i la trobam vinculada a les processons populars als santuaris de l’illa.
Els goigs escultòrics que trobam en el camí de Monti-Sion, probablement estan relacionades
amb la construcció d’un nou santuari al darrer decenni del segle XV. La documentació que en
dóna suport, són unes estrofes del Cant d’Acció de Gràcies a la Verge de Monti-Sion que precedeix
un document notarial datat el 1497, reproduïdes pel P. Llompart.
Efectivament, en una escriptura atorgada el 1497 entre un llucmajorer i Bartomeu Barceló de
Baulenes, davant el notari Miquel Mataró de Llucmajor, aparegueren uns goigs populars en els
quals s’esmenta la construcció d’una església en el Puig de Monti-sion.
Aquesta tradició correspon a un tipus de tradició popular relacionada amb la devoció als Set
Goigs i als Set Dolors de la Verge Maria, que a Mallorca va tenir especial arrelada entre els
segles XIII i XVII, tant en la literatura com en les arts plàstiques, i que va tenir en Ramon Llull
un dels màxims impulsors dins el context illenc.
-8