VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Les aigües subterrànies presents en el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, s’engloben<br />
sota la <strong>de</strong>nominació d’aqüífers <strong>de</strong>l Baix <strong>Camp</strong>-<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, els quals estan catalogats<br />
com a aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen<br />
normes <strong>de</strong> protecció i addicionals en matèria <strong>de</strong> procediment en relació amb diversos<br />
aqüífers <strong>de</strong> Catalunya. A la vegada, la totalitat <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp es<br />
troba dins d’una zona vulnerable en relació amb la contaminació <strong>de</strong> nitrats<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, o sigui una superfície<br />
territorial l’escolament i filtració <strong>de</strong> la qual afecta o pot afectar la contaminació per<br />
nitrats <strong>de</strong>ls cossos hídrics continentals i litorals.<br />
4.1.2 La vegetació<br />
Les comunitats naturals que serien dominants en l’anomenada Terra baixa<br />
mediterrània, on el principal factor limitant per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la coberta<br />
vegetal és l’aigua, són la <strong>de</strong> l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale),<br />
associat a la plana i vessants prelitorals, i la màquia litoral <strong>de</strong> gàrric i margalló<br />
(Querco-Lentiscetum), en el territori litoral i més meridional.<br />
Es tracta d’una vegetació preferentment arbustiva i subarbustiva, majoritàriament<br />
aromàtica, i massa arbrada en agrupacions més o menys <strong>de</strong>nses d’arbres<br />
perennifolis i <strong>de</strong> fullatge més aviat sec i endurit.<br />
La vegetació actual <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és representativa <strong>de</strong> la<br />
totalitat <strong>de</strong> comunitats representatives <strong>de</strong>l territori, tot i que la intervenció <strong>de</strong> l’home,<br />
inicialment associada a l’activitat agrícola i rural i, posteriorment i amb major<br />
intensitat, <strong>de</strong>gut a la progressiva urbanització <strong>de</strong>l seu entorn, sobretot en la franja<br />
litoral, ha comportat una notable recessió respecte a la seva situació climàcica.<br />
Els forests: la pineda <strong>de</strong> pi blanc, l’alzinar i la màquia<br />
En aquest sentit, al llarg <strong>de</strong>l seu terme es po<strong>de</strong>n distingir diferents ambients on s’hi<br />
localitzen les diferents comunitats vegetals indica<strong>de</strong>s en l’apartat anterior. En la zona<br />
interior <strong>de</strong>l terme, dominada per les vessants muntanyoses <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca, s’hi estableixen els principals forests <strong>de</strong>l municipi, dominats preferentment per<br />
la pineda <strong>de</strong> pi blanc (Pinus halepensis). En alguns trams, ja sigui seguint els cursos<br />
227