VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d’una manera de funcionar, i les seves variacions ens poden indicar també
pertorbacions o canvis en el funcionament de l’ecosistema.
Hom te la sensació que amb unes poques espècies que fessin les funcions bàsiques
de producció vegetal, consumidors i recicladors, n’hi hauria d’haver ben bé prou per
tal que un ecosistema es mantingués, però els ecosistemes són més rics i complexos
del que seria “estrictament necessari”. La raó l’hem de buscar en el fet que s’autoorganitzen,
evolucionen i s’expressen històricament, sense objectius predeterminats,
i així perduren. La natura es pot permetre l’aparent luxe d’un excés d’informació
acumulada, encara que hom dubti que aquest excés sigui en cap manera un luxe,
sinó que és una conseqüència inevitable d’una manera de funcionar i que
probablement està relacionada amb el fet que des que la vida va aparèixer en aquest
planeta, no només no s’ha extingit, sinó que ha anat evolucionant cap a una major
complexitat, fins al punt que la nostra espècie pot en aquests moments reflexionar
sobre aquest fet, i per tant, intervenir-hi d’una manera original: fent-hi participar la
prospectiva i la simulació o modelització sistemàtica ben fonamentada que ens
permet la ciència.
En aquest context, parlar d’ecosistemes és en certa manera similar a parlar de
paisatge, per quant el que veiem és conseqüència d’un passat, d’un procés històric, i
llegir el paisatge ens informa de com està funcionant, però no podem directament dir
què farà en el futur. Modificar directament certs trets del paisatge pot ser una mena
d’acció de maquillatge si aquestes modificacions són en elles mateixes finalitats.
Aquest seria el perill de creure’s massa estrictament la importància de la percepció
visual i subjectiva del paisatge com quelcom fonamental. Dit en altres paraules, un
paisatge de cartró pedra no pot generar el funcionament d’un veritable paisatge amb
vegetació i pedra de veritat. Gestionar el paisatge per millorar-lo, ha d’anar lligat a
gestionar, restaurar i ordenar els usos del territori, i aquests han de generar el
paisatge que volem, com un producte emergent que integri de manera complexa i
funcional tots els processos bàsics. Un decorat s’embruta i es deteriora. Un paisatge
de veritat és viu, es renova, madura, entoma les pertorbacions i cicatritza les ferides
quan n’hi ha.
225