VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

More documents

Recommendations

Info

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL humans, sinó també com l’ambient d’escala superior a l’hàbitat que els altres organismes contemplen. Això porta per exemple a considerar que certs espais no urbanitzables es preserven i protegeixen pel seu “valor paisatgístic i ecològic”, afegint doncs aquesta paraula per a fer èmfasi en el fet que els humans hem de valorar també el paisatge en favor dels altres organismes amb els quals el compartim. La dinàmica del paisatge està totalment condicionada pels humans. Tot canvi forçat està sempre associat al desequilibri, a la diferència de potencial, o d’informació. En una interacció entre dos sistemes, sempre adquireix major informació aquell que té inicialment més informació acumulada (el més complex) 15 . Si considerem la matèria i l’energia, els fluxos van des dels sistemes més simples (explotats) als més complexos (explotadors). Aquests últims són també els sistemes més madurs que en la interacció acumulen més informació, i exporten matèria i energia de poc valor o menor qualitat que la que han incorporat. Tenir més informació permet fer una despesa d’energia més ben dirigida, en el sentit de la incorporació de coneixement als processos que consumeixen i dissipen l’energia. Una màquina, o un procés industrial, conté estructuralment informació acumulada, i quan funciona, projecta aquesta informació en la manera com consumeix i dissipa l’energia, i en la manera com la utilitza (la forma final de la matèria processada n’és un reflex). Podem dir que les coses es poden fer de maneres diferents, es poden fer ben fetes, amb major qualitat, amb més informació incorporada, amb major eficiència i eficàcia, o es poden fer de manera més simple, en el sentit “estúpid” o desinformat de la paraula. Els sistemes naturals, l’home inclòs, incorporen informació en els processos i la dinàmica reflecteix llur grau de maduresa i complexitat. Tanmateix, en el cas de la intervenció humana i a diferència de la resta d’animals, la informació afegida als processos té una intencionalitat. Diguem que la naturalesa no humana no té objectius, no té una imatge virtual d’un futur que dirigeixi les accions, que els atorgui un propòsit. Qualsevol propòsit humà que es basi en imatges virtuals, sempre serà simple en comparació amb la realitat. Els humans només veiem una part del sistema i no sempre és la mateixa, i som capaços de fer-ho més complicat, ja que hom pot fonamentar un propòsit en base a unes imatges virtuals abstractes, no directament vinculades a la realitat física, sinó basada en ideologies o pensaments que només troben el seu sentit en relació a sensacions íntimes de cadascú i a comportaments 15 Margalef, R. 1980. La biosfera: entre la termodinámica y el juego. Ediciones Omega, Barcelona (236 pp). 221
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL col·lectius que reforcen aquestes sensacions biològiques complexes de difícil descripció. Quan en la valoració d’un paisatge 16 es citen els valors “mitològics, religiosos, espirituals, simbòlics i identitaris”, s’està parlant d’això. Són aspectes que reforcen comportaments i idees que han estat en algun moment, durant un temps, adaptatives per alguna comunitat establerta en algun lloc concret. Els paisatges són processos històrics, on hi ha necessàriament i inevitable un lligam entre els esdeveniments successius, per la proximitat espacial i temporal, sent que la informació i els objectes que en són dipositaris, inclòs el paisatge, perduren un temps i fan que coexisteixin retalls d’història i d’informació generada en èpoques diferents, que pot ser en tot cas interpretada o usada en qualsevol moment posterior, segons el punt de vista d’un agent, en un instant i un lloc concrets. La transformació del paisatge forma part de l’evolució biològica, o si més no, participa dels mateixos principis generadors, entre els quals hi ha la reinterpretació dels objectes heretats, que permet d’usar-los per a diferents funcions segons l’entorn en el que es troben. Convé per tant no oblidar que els humans també som naturals, formem part de la natura, i només partint del fet evident de que som animals, podem comprendre els fonaments de la nostra manera de fer i d’actuar, i l’enorme abast que poden tenir les nostres accions en ser potenciades per l’ús de l’energia externa i per l’enorme capacitat d’adquisició i manipulació d’informació que hem aconseguit. El ser conscients del nostre poder i de les possibilitats del nostre paper dins la biosfera, ens fa alhora lliures i responsables, i ens obliga a una anàlisi ètica de la nostra naturalesa, cosa que ens diferencia, i molt, de la resta d’animals del planeta. 3.4 Percepció i valoració del paisatge. La definició de paisatge que adopta el Conveni europeu del paisatge i la Llei catalana 8/2005 de 8 de juny, deixa clar com a element clau la percepció que els humans, col·lectivament, tenim del paisatge. Des del punt de vista ecològic, més general, el paisatge és un concepte més obert ja que el punt de vista perceptual pot residir en qualsevol organisme o col·lectiu d’individus o població. Podem per tant parlar del paisatge que pot percebre un insecte, un gos, o una població de gavines. Aquests altres paisatges cal que es tinguin en compte a l’hora de definir també els paisatges humans, i sobre tot a l’hora de classificar-los i de valorar-los. De fet, se suposa que aquests aspectes ja entren en la valoració per quant, tal com recomana el citat 16 Vegeu el paràgraf 3.3 La llei del paisatge 222
Page 1 and 2:
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 3 and 4:
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
2. Mobilitat. AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Nombre de vehicles nombre de vehicl
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Mobilitat obligada. AJUNTAMENT DE M
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Mobilitat voluntària AJUNTAMENT DE
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
1. Definició AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
I. El cicle de l’aigua AJUNTAMENT
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111:
Page 116 and 117:
3.3 Qualitat de l’aigua AJUNTAMEN
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
QUADRE Q4 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG D
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
Equipament Cementiri AJUNTAMENT DE
Page 160 and 161:
Page 162 and 163:
Page 164 and 165:
Page 166 and 167:
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 244 and 245: externs. AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DE
Page 270: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
show all

VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?