VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
simplement s'abandona i hom es desplaça a un altre lloc. Aquest és el mètode més
primitiu d'ocupació del sòl i en realitat el que ha inspirat tradicionalment la dinàmica
urbanística de caire pioner arreu del món. Mentre el factor econòmic afavoreixi
aquesta pràctica, veurem com les construccions, per habitatges o productives, es
mengen amb voracitat els conreus i els boscos, acompanyant de prop les autopistes.
En general, quan es parla del valor del sòl, és en el sentit d'ocupació i en el sentit
dels usos econòmicament rendibles. Per això en la nostra societat mediatitzada, que
s'ha auto-imposat la moda de passar-ho tot pel filtre economicista, en tot aquests
processos el valor ambiental i ecològic del sòl disminueix.
El creixement de les àrees construïdes, lligat a la descentralització dels nuclis
d'activitat laboral, comercials i d'esbarjo, així com els canvis en els patrons de
consum i de preferències de residència, provoquen la disminució del valor ambiental
d'extenses àrees de sòl per un període de temps indefinit. La pèrdua d'espai verd,
tant a dins com al voltant de les àrees urbanes, amenaça la biodiversitat així com la
qualitat de vida dels ciutadans. Moltes ciutats europees contenen extenses àrees de
terrenys abandonats i contaminats (anomenats en anglès "brownfields"), que són el
llegat de la reestructuració industrial. L'ús eficient i més sostenible del sòl urbà es
complica en aquestes àrees pel cost de la neteja i de la reutilització d'aquests sòls
degradats.
La franja dels municipis costaners de Catalunya conformen un territori molt poblat, on
la proporció d'espai lliure natural accessible, és veritablement escàs. És important
conservar la biodiversitat associada a aquests espais naturals i a aquells espais
humanitzats però diversificats i no construïts. El problema és que encara que
mantinguem la superfície actual d'espais no urbanitzats, la biodiversitat continuarà
disminuint. Per a lluitar contra aquesta tendència cal augmentar la connectivitat dels
espais no urbanitzats, i caldria augmentar-ne la superfície absoluta. La restauració de
sòl abandonat o que havia tingut altres usos és una via que s'ha d'incentivar.
En tota política de protecció dels espais naturals, les mesures de manteniment i
conservació dels seus valors més importants han d’anar aparellades amb mesures
de restauració dels espais naturals que han estat malmesos o, fins i tot, destruïts.
Malgrat tot, les experiències de restauració són poques; fins ara, l’únic programa de
restauració sistemàtic és el de les àrees afectades per les activitats extractives, i
també el de les àrees afectades per determinades infrastructures, però en ambdós
casos es tracta més de correcció d’impactes que de restauració d’hàbitats
transformats. És, doncs, important promoure actuacions de restauració
212