VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.2 Gestió de sòl no urbanitzable i conservació de la biodiversitat
El tractar d'afavorir el desenvolupament sostenible d'un país, i d'un planeta, passa
entre altres coses, per tractar de conservar la biodiversitat. La conservació de la
biodiversitat vol dir conservar espècies, relacions entre espècies i entre aquestes i el
medi, i per tant, conservar ambients o hàbitats, i conservar ecosistemes. En
definitiva, conservar la biodiversitat vol dir mostrar un gran respecte per la natura,
sense oblidar mai que l'home hi és inclòs. La conservació no vol dir la manca d'acció,
ans al contrari. En un sistema dinàmic com la natura, que es mostra com un procés
històric "d'una sola direcció", l’activitat és necessària per a conduir el sistema, i
tractar d'evitar el màxim nombre de forats i pedres que es vagin presentant pel camí.
Igualment, l'activitat és necessària per tal que el viatge sigui tan llarg com es pugui.
Per la conservació de la biodiversitat, des de les espècies individuals fins els
ecosistemes, a través de les disposicions d'un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal,
es poden seguir uns criteris generals, encaminats tots ells a contrarestar en lo
possible totes aquelles situacions que afavoreixen la pèrdua de diversitat.
Vet aquí una llista curta i sintètica de directrius o principis bàsics que s'haurien de
seguir per a la planificació dels espais lliures no urbanitzats quant a la conservació d
ela biodiversitat:
- Principi de continuïtat. Tractar d'aconseguir que els espais no urbanitzats ocupats
per sistemes poc humanitzats esdevinguin més estables. Caldria promoure un model
de distribució espacial que tendeixi a formar un reticle idealment format per masses
compactes unides per corredors prou amples de la mateixa vegetació natural. En
particular les reserves han de ser tan grans com sigui possible, sense barreres que
les tallin pel mig. Aquest principi duria a fusionar àrees actualment separades o a
connectar-les mitjançant corredors verds. Caldria igualment garantir el grau de
protecció mínim que asseguri la permanència, inclosos els espais marginals i els
corredors.
- Principi de compensació. Per compensació s'entén que els espais lliures no
urbanitzables i protegits tenen el paper de contrarestar efectivament la pressió de
l'entorn urbanitzat. Els boscos per exemple constitueixen un entorn descontaminant,
protector de sòl, regularitzador del règim hidrològic i de la qualitat de l'aigua,
normalitzador del clima i fornidor de paisatges i espais per al lleure. Tot plegat
206