VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
complexitat funcional, que no tan sols s’ha de referir a aspectes ambientals i
econòmics; és a dir, un ambient divers i una bona convivència reflecteixen un entorn
creatiu i enriquidor per tothom. La forma urbana i la seva organització funcional
material i energètica, poden tenir un paper capdal en la segregació o integració de la
població segons estrats econòmics, culturals o d’altra mena. La cohesió local és una
fita que es torna urgent amb l’acceleració de la immigració en el nostre país, i la seva
consecució ens dóna l’oportunitat d’explorar, amb esperança, el panorama nou de la
governabilitat dels sistemes urbans de mida creixent 14 .
Entre els altres criteris o objectius fonamentals que planteja l’estudi ja esmentat, hi
figuren també aquells que fan referència més directa al sòl no urbanitzable, com la
conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, la permeabilització i
desfragmentació del territori, el manteniment i millora de la identitat paisatgística dels
ambients rurals i urbans, tots ells aspectes molt interelacionats i que comentem en
els següents paràgrafs. Finalment, cal tenir present sempre un altre conjunt de
criteris per aconseguir un urbanisme sostenibilista, en relació a l’ús racional dels
recursos, com el foment d’una construcció sostenible, dels edificis i de les
infrastructures, per tal de minimitzar les despeses d’energia i aigua, i la producció de
residus, afavorint també l'ús de materials que per la seva naturalesa i forma
d’aplicació siguin totalment reciclables.
Els plans d’ordenació urbanística són instruments pragmàtics i una eina fonamental
per redreçar el país a través de la seva acció sobre el territori, però no són
miraculosos. No tota la culpa de l’estat deplorable d’algunes zones del nostre país és
dels plans generals d’ordenació urbana. A cops, el problema més greu ha estat la
manca d’aplicació real de la normativa i la permisivitat dels ajuntaments. Feta la
normativa doncs, cal fer-la complir i cal fer-ho durant suficient temps com per a
veure’n els efectes. Paral·lelament, la nova normativa urbanística ha d’anar
acompanyada d’una política general (social, econòmica, cultural,...) que sigui
coherent. Així, una normativa que a nivell urbanístic afavoreixi el desenvolupament
sostenible, ha d’anar acompanyada d’accions a diferents escales per tal d’incidir
sobre l’educació del públic en general, i en particular, dels qui per la seva posició dins
la societat, tenen més pes i incidència sobre el territori (polítics, empresaris, sindicats,
forces de seguretat, docents,...).
14
Vegeu per exemple Soja, E., 2000. Post-Metropolis: critical studies of Cities and Regions.
Malden, M.A.: Blackwell.
205