VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

More documents

Recommendations

Info

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL d’espècies que proliferen en l’espai urbà, però es tracte d’una fenomenologia que no es pot predir en detall. Genèricament, només es pot dir que hi haurà espècies, algunes conegudes en l’entorn nostre i altres d’exòtiques, que en augmentar la connectivitat de l’espai artificialitzat aconseguiran mantenir poblacions estables, podent arribar en alguns casos a formar plagues. 2- Ordenació sostenibilista i sòl no urbanitzable 2.1 Presa de consciència ecològica i ordenació sostenibilista La incorporació de la paraula ecologia en el lèxic comú de la població en general, referint-se bàsicament als "problemes mediambientals" i a la conservació de la natura, coincideix aproximadament amb la crisi del petroli dels anys 70, la que va posar en evidència la fragilitat del sistema occidental de vida basat en el creixement incontrolat i la despesa energètica desaforada. Per primer cop es parlava de recursos renovables i no renovables, i es feien previsions a més llarg termini del que s'havia fet abans. A l'any 1987 dins de l'informe de la Comissió Mundial per l'Ambient i el Desenvolupament, es va encunyar i definir l'expressió "desenvolupament sostenible", com aquell mode de vida que és capaç de satisfer les necessitats del present sense comprometre les possibilitats de que futures generacions puguin satisfer les seves pròpies necessitats. Des de la Cimera de Rio del 1992, els moviments ecologistes i les institucions científiques han aconseguit tenir una veu creixent en els mitjans de comunicació, i la preocupació per la conservació de la natura, i del planeta sencer, ha anat calant poc a poc en la població en general, en les administracions dels diferents estats, però encara més en les administracions locals. Un reflex d'aquestes tendències generals, és el fet que molts municipis catalans per exemple s'han adherit als compromisos de l'Agenda 21 local i han realitzat una auditoria ambiental del municipi. L’Ajuntament de Mont-roig del Camp, amb l’ajut de la Diputació de Tarragona, ha encarregat els treballs inicials per la redacció de la seva agenda 21 local. Aquesta mena d’auditories són un pas previ i necessari per a tenir un programa coherent d'actuacions per la millora de la qualitat ambiental, i són també bàsiques per a fer una bona ordenació territorial a nivell municipal. Quan ens referim a la planificació d’una ordenació urbanística sostenibilista, parlem de posar unes condicions de contorn que facin possible a l’escala local, no només 203
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL l’aparició de la ciutat compacte, diversa i socialment cohesionada, en relació amable i coherent amb l’entorn rural i natural, sinó que es generi a l’escala del municipi i supramunicipal una dinàmica territorial que es pugui mantenir en el temps, adaptantse de manera quasi automàtica a les noves necessitats materials i culturals que la població vagi tenint. L’escala local no és independent del que passi a l’escala global, planetària, i per tant, cal tenir-la en compte per contribuir, des del detall, a un món millor i més sostenible. Des del municipi es pot fer molt en aquesta direcció, en primer lloc des del POUM, però també i sobretot a través de les polítiques municipals, les ordenances, i el dia a dia que fa que la població entengui i participi. Hom es pot apropar a una ordenació urbanística sostenible seguint uns quants criteris generals sorgits de l’estudi que un ampli equip de tècnics i professionals diversos, van realitzat pel Centre de Política i Valoracions de la UPC, i pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya (2003) 13 i que és referència obligada en aquest tema. Un dels elements fonamentals del model territorial sostenible és la compactació dels assentament urbans, adoptant densitats raonablement altes, fent una assignació flexible als usos del sòl, així com la recuperació i renovació dels assentaments envellits per aconseguir una diversitat que afavoreixi la funcionalitat sostenible. El model dels assentaments humans condiciona el tipus de mobilitat i promou l’estalvi, l'ús eficient dels recursos, inclòs el sòl, i permet una gestió integrada i més eficaç dels fluxos de materials, d’energia i permet prevenir millor riscos i tractar els problemes de contaminació. El paradigma doncs de la ciutat “compacta i complexa” és una mica el símbol de l’urbanisme sostenible. La ciutat compacta és la que assoleix un mínim de densitat de població que permet i promou les interaccions entre persones, que fa viables i sostenibles els fluxos de materials i d’informació (diners inclosos) entre els habitants, que minimitza la necessitat de desplaçaments diaris a distàncies llargues, i que per tant, ofereix temps “lliure” als seus habitants. La ciutat complexa es refereix a la ciutat que és diversa en la seva composició i genera i renova aquesta diversitat per la seva pròpia funcionalitat, és a dir, no és una diversitat arbitrària o artificial; de manera descriptiva diríem que la complexitat es troba en la coexistència, en un mateix espai urbà, d’habitants, d’ocupacions, de nivells econòmics i d’usos del sòl diversos, en les proporcions adequades per tal que siguin funcionalment eficients. Aquest model facilita en principi la cohesió social, un component sociològic i polític de la 13 204
Page 1 and 2:
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 3 and 4:
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
2. Mobilitat. AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Nombre de vehicles nombre de vehicl
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Mobilitat obligada. AJUNTAMENT DE M
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Mobilitat voluntària AJUNTAMENT DE
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
1. Definició AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
I. El cicle de l’aigua AJUNTAMENT
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111:
Page 116 and 117:
3.3 Qualitat de l’aigua AJUNTAMEN
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
QUADRE Q4 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG D
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 158 and 159: Equipament Cementiri AJUNTAMENT DE
Page 244 and 245: externs. AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DE
Page 256 and 257:
Page 258 and 259:
Page 260 and 261:
Page 262 and 263:
Page 264 and 265:
Page 266 and 267:
Page 268 and 269:
Page 270:
show all

VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?