VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

More documents

Recommendations

Info

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL L'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 1- Introducció: criteris ecològics per l'ordenació del territori 1.1 Creixement i desenvolupament Els sistemes biològics, ecològics, econòmics o socials, són sistemes funcionals complexos. En els sistemes complexos es poden reconèixer dues característiques, la grandària i el grau d'organització o complexitat, que són en principi independents l'una de l'altre. La quantitat de matèria, d'energia o d'informació que flueix per dins del sistema, com la quantitat de diners (vehicle d'informació) que mou una economia, són mesures de grandària o mida del sistema. En canvi seria una mesura d'organització i complexitat la que ens reflectís la manera com es reparteixen els fluxos d'aquestes propietats. Quan un sistema ha pogut evolucionar durant molt de temps, de tal manera que s'ha pogut adaptar a un cert entorn, podem dir que es tracta d'un sistema ben desenvolupat o madur. En aquests casos, les dues propietats, mida i complexitat, són independents per un ampli rang d'escales. La independència es perd però en les situacions de canvi temporal important. Per exemple, quan un sistema creix, en principi s'observa una certa simplificació en l'organització o estructuració. També s'observa una disminució de la complexitat o del grau d'organització quan un sistema és pertorbat o destruït parcialment. En paraules més comunes, hom pot dir que durant un creixement accelerat, es produeixen "disfuncions", i també se'n produeixen en casos d’esdeveniments de contaminació i de pertorbacions dels sistemes. Les disfuncions representen pèrdues d'organització, quan la que hi havia deixa de ser adequada i desapareix, i comporta un augment de desordre i una pèrdua d’eficiència en l’aprofitament de la despesa d’energia. Tanmateix, el procés de reorganització i recuperació que en els sistemes naturals actua amb cert decalatge temporal després de la pertorbació, o quan es frena o s'atura el creixement del sistema, incrementa l’eficiència en la transformació de la despesa d’energia en organització. En el pensament comú de la nostra societat s'ha confós sovint el "creixement" i el "desenvolupament", i en realitat, quan hi ha creixement en algun lloc, hi ha desenvolupament en algun altre que treu profit d'aquest creixement. També, en un mateix indret, s'alternen els períodes de creixement amb els de desenvolupament o augment de complexitat. En general, la societat tendeix a desenvolupar-se, en el sentit d'augment d'organització i de complexitat de manera paral·lela al creixement de 197
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL la grandària de la població o de l'economia. Per això, hom ha associat desenvolupament amb creixement fins al punt de suposar que no hi pot haver desenvolupament sense creixement. En realitat, el desenvolupament com a creació d’organització i acumulació d’informació en l’entorn i dins de les societats, es produeix d’una manera desequilibrada quan s’accelera el creixement, fent-se molt asimètric. En particular, això és cert en la distribució del poder i dels diners. Tota l'evolució de les poblacions humanes, els canvis materials, de qualitat de vida, socials i econòmics, s'han fet en base al consum de recursos considerats externs. S'ha consumit matèries primeres i espai com si fossin inexhauribles. Thomas Malthus va demostrar que de mantenir-se el ritme de creixement i consum que la societat anglesa mostrava en els seus temps (1798), la població es veuria abocada a una catàstrofe per manca de recursos vitals. Podem dir que Malthus va fer la primera predicció moderna d'una política de desenvolupament insostenible. Tanmateix, els avenços científics i tecnològics han anat fent allunyar oportunament els horitzons catastròfics que les situacions momentànies auguraven, inclosa evidentment la de Malthus. Podem afegir que de ben segur que on no arribin les solucions tecnològiques o culturals, poden arribar, i arriben, les "solucions" catastròfiques. La grandària dels ecosistemes naturals, si més no, està limitada per la superfície ocupable, i quan han assolit la mida màxima possible, continuen mantenint-se. Diguem que tenen un comportament sostenible, la qual cosa no vol dir que es mantinguin iguals a ells mateixos pels segles i els segles. De fet, canvien i es transformen, i poden desaparèixer i ser substituïts. Això sí, a un ritme que a nosaltres, els humans, ens sembla tan lent que històricament en ecologia s'ha parlat sense rubor "d'equilibri ecològic" i "d'ecosistemes climàcics", per referir-se a un aparent estat estacionari perdurable, que en realitat no ho és. El que volem emfasitzar aquí és que el funcionament correcte dels sistemes és aquell que continua sent òptim quan ja s'ha assolit la grandària màxima: és a dir, quan no hi ha creixement net. Hem de pensar llavors que els fluxos d'energia, de matèria i d'informació s'inverteixen exclusivament en renovació i en reorganització. La natura, d'una manera explícita, se'ns mostra com una gran manipuladora d'informació: adquireix, crea, transforma i torna informació. Els ecosistemes molt humanitzats, que no només són aquells en els que la fàcies urbana domina el territori en termes de superfície ocupada, tenen un paisatge i un funcionament que reflecteixen la cultura humana dominant, i per tant, que estan condicionats per convencions socials, concepcions metafísiques i ideologies 198
Page 1 and 2:
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 3 and 4:
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
2. Mobilitat. AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Nombre de vehicles nombre de vehicl
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Mobilitat obligada. AJUNTAMENT DE M
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Mobilitat voluntària AJUNTAMENT DE
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
1. Definició AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
I. El cicle de l’aigua AJUNTAMENT
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111:
Page 116 and 117:
3.3 Qualitat de l’aigua AJUNTAMEN
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
QUADRE Q4 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG D
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 158 and 159: Equipament Cementiri AJUNTAMENT DE
Page 244 and 245: externs. AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DE
Page 250 and 251:
Page 252 and 253:
Page 254 and 255:
Page 256 and 257:
Page 258 and 259:
Page 260 and 261:
Page 262 and 263:
Page 264 and 265:
Page 266 and 267:
Page 268 and 269:
Page 270:
show all

VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?