VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>VOLUM</strong> <strong>IV</strong> - <strong>SUMARI</strong><br />
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE<br />
PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 3<br />
CAPÍTOL I. MOTIUS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ<br />
URBANÍSTICA MUNICIPAL. 7<br />
CAPÍTOL II. EL MARC JURÍDIC-URBANÍSTIC EN QUÈ ES REDACTA EL<br />
POUM DE MONT-ROIG DEL CAMP. 13<br />
CAPÍTOL III. DESCRIPCIÓ DE L'ORDENACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT<br />
URBÀ DE MONT-ROIG DEL CAMP I EL MODEL URBANÍSTIC<br />
PROPOSAT. 19<br />
1. Consi<strong>de</strong>racions generals. 20<br />
2. Descripció <strong>de</strong> la proposta. 23<br />
3. Ajustaments i millores a la Normativa Urbanística<br />
i Or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> l'edificació 36<br />
CAPÍTOL <strong>IV</strong>. El SISTEMA DE COMUNICACIONS – ESTUDI I PROPOSTES<br />
DE MOBILITAT SOSTENIBLE. 39<br />
1. Introducció 40<br />
2. Mobilitat 41<br />
3. Xarxa viària i ferroviària 44<br />
4. Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització i parc <strong>de</strong> vehicles 49<br />
5. Anàlisi modal <strong>de</strong> la mobilitat 53<br />
6. Transport col.lectiu 70<br />
7. Mobilitat <strong>de</strong> vianants 72<br />
8. La mobilitat sostenible 75<br />
9. Valoració <strong>de</strong> la mobilitat a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 90<br />
10. Mesures <strong>de</strong> millora proposa<strong>de</strong>s pel POUM en quant a<br />
la mobilitat sostenible. 91<br />
CAPÍTOL V. EL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (clau A) 94<br />
1. Definició. 95<br />
1.1 Els sistemes <strong>de</strong> parcs, jardins i places públiques (A2),<br />
parc forestal (A1) i itinerari <strong>de</strong> vianants (A5). 95<br />
1.2 El sistema hidrogràfic (A3) 97<br />
1.3 La franja litoral (A4) 98<br />
2. Finalitats i funcions. 101<br />
3. Quantificació. 102<br />
4. Compliment <strong>de</strong> l'art. 58.1 <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei<br />
d'Urbanisme. 102<br />
pàg.<br />
1
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL VI. EL SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS<br />
(clau C1) 104<br />
I. El cicle <strong>de</strong> l'aigua. 105<br />
1. Sistema general <strong>de</strong> drenatge. 105<br />
2. Sistema general <strong>de</strong> sanejament i tractament d'aigües residuals. 106<br />
3. Abastament d'aigua. 111<br />
II. Les xarxes energètiques. 114<br />
4. Electricitat. 114<br />
5. Gas. 116<br />
6. Telecomunicacions. 116<br />
CAPÍTOL VII. EL SISTEMA D'EQUIPAMENTS (clau D) 117<br />
1. Les reserves <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong>stinat als equipaments.<br />
Els estàndards per a la seva ubicació i el seu<br />
dimensionat. 118<br />
2. Característiques <strong>de</strong>ls equipaments. 125<br />
3. La distribució <strong>de</strong> la població. 147<br />
4. Situació actual i proposta. 149<br />
CAPÍTOL VIII. ELS BÉNS PROTEGITS. 159<br />
CAPÍTOL IX. MESURES DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 165<br />
CAPÍTOL X. EL SÒL URBÀ 166<br />
1. Els sòls classificats <strong>de</strong> sòl urbà. 167<br />
CAPÍTOL XI . EL SÒL URBANITZABLE 175<br />
1. Els sòls classificats <strong>de</strong> sòl urbanitzable. 176<br />
CAPÍTOL XII. EL SÒL NO URBANITZABLE 195<br />
CAPÍTOL XIII. LA NECESSITAT D'HABITATGES I LES POTENCIALITATS 258<br />
1. Les necessitats d'habitatge. 259<br />
2. Justificació <strong>de</strong> l'acompliment <strong>de</strong> l'article 57.3 <strong>de</strong>l Text<br />
Refós <strong>de</strong> la Llei d'Urbanisme (D.L. 1/2005) 260<br />
3. La capacitat d'acolliment d'aquest Pla d'Or<strong>de</strong>nació<br />
Urbanística Municipal. 261<br />
4. Previsió <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball als sectors d’activitat econòmica 262<br />
5. Estimació <strong>de</strong>l sostre <strong>de</strong>stinat a habitatge <strong>de</strong>l POUM 263<br />
CAPÍTOL X<strong>IV</strong>. LLISTAT DE PLÀNOLS 265<br />
CAPÍTOL XV. ACTES DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL POUM 267<br />
2<br />
pàg.<br />
INFORME RELATIU ALS POUS I MINES DECLARATS A L’ACA,<br />
CORRESPONENTS AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGÜES DE<br />
MONT-ROIG DEL CAMP, PREVISIÓ DE CONSUM DEL<br />
POUM I DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SANEJAMENT<br />
EN ALTA. 334
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.<br />
3
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA<br />
L'<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> per acord Plenari <strong>de</strong> data 25 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2004 va<br />
aprovar el Plec <strong>de</strong> Clàusules Administratives i el Plec <strong>de</strong> Prescripcions Tècniques que<br />
havien <strong>de</strong> regir la contractació <strong>de</strong> la consultoria per a la Revisió i Adaptació <strong>de</strong>l Pla General<br />
d'Or<strong>de</strong>nació Urbana amb la redacció d'un Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal (POUM), i<br />
es va convocar la licitació mitjançant concurs públic.<br />
Un cop efectua<strong>de</strong>s les publicacions corresponents, i la resta <strong>de</strong> tràmits administratius, la<br />
Mesa <strong>de</strong> contractació, reunida el dia 20 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2004, va acordar l'adjudicació<br />
provisional <strong>de</strong> l'esmentada contractació a Estanislau Roca, Arquitectes & Associats SCP, i<br />
l'adjudicació <strong>de</strong>finitiva es va produir per unanimitat en el Ple <strong>de</strong> data 29 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2004.<br />
De forma gairebé paral.lela es va adjudicar a l'empresa Adhoc la redacció <strong>de</strong>ls documents<br />
<strong>de</strong> l'Agenda 21 Local, mitjançant un conveni entre l'<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i la<br />
Diputació <strong>de</strong> Tarragona.<br />
A més, i d'acord amb la Llei 2/2002, d'urbanisme, i per tal d'establir una participació en els<br />
treballs <strong>de</strong> redacció <strong>de</strong>l nou Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal es va aprovar un<br />
Programa <strong>de</strong> Participació Ciutadana amb la constitució d’una Comissió <strong>de</strong> Seguiment<br />
integrada per representants <strong>de</strong> tots els partits polítics que formen el Consistori.<br />
Una vegada adjudicats els treballs <strong>de</strong> redacció <strong>de</strong>l POUM, l'equip redactor va procedir,<br />
coordinadament amb l'equip <strong>de</strong> l'Agenda 21 Local, a l'elaboració <strong>de</strong>ls documents<br />
d'informació i prognosi que ha servit <strong>de</strong> base per a la formulació <strong>de</strong> criteris i objectius <strong>de</strong>l<br />
nou POUM, tot confegint un document d’Avenç o treballs preparatius primerament, i el<br />
document complet <strong>de</strong>l POUM <strong>de</strong>sprés.<br />
Durant la confecció <strong>de</strong>ls treballs, s'han celebrat moltes reunions <strong>de</strong> treball entre l'equip<br />
redactor <strong>de</strong>l POUM i la Comissió <strong>de</strong> Seguiment, ⎯bona part <strong>de</strong> les actes figuren al final<br />
d’aquest volum⎯ i amb la voluntat <strong>de</strong> fer arribar a tota la ciutadania el resultat <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>cisions que s’anaven prenent i d’animar a tothom perquè participés en els treballs <strong>de</strong><br />
4
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
redacció, durant els mesos <strong>de</strong> gener i febrer <strong>de</strong> 2005 es varen posar a exposició pública els<br />
treballs preparatius <strong>de</strong>l POUM amb els criteris i directrius generals que han servit per a la<br />
concreció <strong>de</strong>l nou pla que regularà l'or<strong>de</strong>nació urbanística <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> pels<br />
pròxims anys.<br />
L’exposició pública es va realitzar al centre Polivalent <strong>de</strong> Miami Platja i a la Casa <strong>de</strong> Cultura<br />
Agustí Sardà <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, i va anar precedida <strong>de</strong> dos actes <strong>de</strong> presentació per part <strong>de</strong>l<br />
director <strong>de</strong> l’equip redactor, el dia 14 <strong>de</strong> gener a Miami i el dia 21 <strong>de</strong> gener a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
També es va donar una àmplia difusió amb l’edició i repartiment <strong>de</strong> tríptics, així com en<br />
articles <strong>de</strong> premsa, revistes locals, i programes <strong>de</strong> Canal Reus Televisió. A més, es va<br />
presentar al curs <strong>de</strong> Planejament Urbanístic organitzat per l’Escola Sert a la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong><br />
Tarragona <strong>de</strong>l Col.legi d’Arquitectes <strong>de</strong> Catalunya.<br />
A l’exposició pública <strong>de</strong>ls treballs preparatoris es va precisar molt bé que calia entendre-la<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspectiva <strong>de</strong>ls trets generals i no s'ha <strong>de</strong> valorar ni llegir <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>de</strong>tall, ni <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
les particularitats que es corresponen a la que es fa <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’aprovació inicial <strong>de</strong>l<br />
POUM, amb la corresponent presentació i consulta pública <strong>de</strong>l document que compta amb<br />
una documentació molt més completa i amb totes les especificacions gràfiques i escrites.<br />
L’equip redactor <strong>de</strong>sprés d’una llarga i completa tasca d’elaboració va presentar oficialment<br />
el document <strong>de</strong>l POUM, el qual va merèixer l’aprovació inicial en sessió plenària <strong>de</strong> 16 <strong>de</strong><br />
febrer <strong>de</strong> 2006, i es va obrir un perio<strong>de</strong> d’informació al públic, així com es varen sol.licitar els<br />
preceptius informes a les Institucions que assenyala la Llei d’Urbanisme.<br />
Una vegada passat el termini d’informació pública, s’han celebrat diverses comissions <strong>de</strong><br />
seguiment per tal <strong>de</strong> valorar les al.legacions i l’informe <strong>de</strong> les institucions i l’equip redactor<br />
ha confegit el present text refós que es correspon a allò que s’ha estimat i als preceptes que<br />
s’han incorporat a partir <strong>de</strong>ls informes institucionals, així com petites erra<strong>de</strong>s materials<br />
<strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s pels Serveis Tècnics Municipals. Cal precisar que no s’han incorporat a aquest<br />
Text Refós canvis substancials, i per tant es pot procedir a la seva aprovació provisional.<br />
Dit tot això, cal precisar que la confecció <strong>de</strong>l nou Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal no<br />
ha estat una tasca fàcil. Ans al contrari, es tracta d'un document molt complex que es veu<br />
5
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
afectat, a part <strong>de</strong> les disposicions legals vigents, per tres figures bàsiques <strong>de</strong> planejament:<br />
El Pla Territorial Parcial <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona, el Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema<br />
Costaner i el Pla d'Espais d'Interès Natural, a més <strong>de</strong> les directrius marca<strong>de</strong>s per<br />
l'Estratègia Territorial Europea. Les figures <strong>de</strong> planejament referencia<strong>de</strong>s són <strong>de</strong>terminants<br />
per a la futura evolució <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, en tant que disposen o disposaran en un<br />
futur immediat mesures i directrius que afectaran el seu futur <strong>de</strong>senvolupament urbanístic i<br />
territorial. Però ho són també en tant que el tensen en un marc <strong>de</strong> referència més ampli, el<br />
litoral, el <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona, el conjunt <strong>de</strong> Catalunya, Europa, fent així palesa la necessitat<br />
d'atendre a una escala territorial força més extensa que el terme municipal a l'hora<br />
d'entendre les causes i les conseqüències <strong>de</strong> les dinàmiques que afecten al municipi.<br />
Però, a part <strong>de</strong> que s’ha emmarcat el nostre pla als anteriorment referenciats, cal posar <strong>de</strong><br />
relleu que l'or<strong>de</strong>nació es dirigeix amb uns criteris <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbanístic<br />
sostenible, que el Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005, <strong>de</strong>fineix com<br />
"la utilització racional <strong>de</strong>l territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats <strong>de</strong><br />
creixement amb la preservació <strong>de</strong>ls recursos naturals i <strong>de</strong>ls valors paisatgístics,<br />
arqueològics, històrics i culturals, a fi <strong>de</strong> garantir la qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> les generacions<br />
presents i futures..."<br />
Amb aquest principi <strong>de</strong> sostenibilitat, i tot vindicant l'autoestima que li cal al municipi amb el<br />
reconeixement <strong>de</strong>ls seus "valors", s’ha tingut cura en el tractament <strong>de</strong>ls diferents àmbits que<br />
l'integren, <strong>de</strong>cidint el paper que vol jugar <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> davant les fortes dinàmiques que tenen i<br />
tindran lloc a escala <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona i <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> Catalunya.<br />
En <strong>de</strong>finitiva, tot i els condicionaments externs, el document <strong>de</strong>l nou POUM pretén dibuixar<br />
amb precisió el <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> resultat <strong>de</strong>l que la voluntat plural <strong>de</strong> la ciutadania vol.<br />
6
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL I. MOTIUS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ<br />
URBANÍSTICA MUNICIPAL.<br />
7
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Motius per la redacció d'un Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal<br />
Com s’ha dit, l'<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> va convocar un concurs per<br />
adjudicar el contracte d'assistència i consultoria per a la redacció d'un Pla<br />
d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal per substituir l'actual Pla General d'Or<strong>de</strong>nació<br />
Urbana vigent <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1986.<br />
El concurs fou adjudicat a la societat civil Estanislau Roca, Arquitecte & Associats,<br />
S.C.P, la qual ha elaborat el present document.<br />
El Pla General d'Or<strong>de</strong>nació Urbana vigent ha constituït el document marc <strong>de</strong><br />
planejament i el cos normatiu específic d'aplicació al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong>, i ha tingut preeminència sobre qualsevol altre document d'or<strong>de</strong>nació física.<br />
Pel que no s'hi regula expressament, s'ha estat a allò que disposa la legislació<br />
urbanística i d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori. Com s'ha esmentat al Volum I, el Pla General<br />
s'ha modificat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva vigència en diverses ocasions per anar adaptant-se als<br />
requeriments canviants generats per la reflexió més particularitzada que s'ha produït<br />
en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>rivat.<br />
El caràcter excessiu <strong>de</strong> les previsions <strong>de</strong>l Pla General vigent, les inconcrecions que<br />
pateix aquest document per raons d'escala <strong>de</strong> <strong>de</strong>finició i topografia, i disfuncions <strong>de</strong><br />
la seva normativa han fet necessari afrontar amb urgència la redacció <strong>de</strong>l document<br />
<strong>de</strong>l POUM que haurà d'or<strong>de</strong>nar urbanísticament el terme municipal.<br />
La urgència també ve donada per la necessitat d'adaptar-se a la nova legislació<br />
urbanística, així com els canvis propiciats pels mateixos criteris <strong>de</strong>l Pla Urbanístic<br />
Director <strong>de</strong>l Sistema Costaner i per la necessitat <strong>de</strong> donar resposta activa a la<br />
pressió territorial i la millora <strong>de</strong> les infraestructures <strong>de</strong> comunicacions, tant el nou<br />
corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani amb l'estació a L'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant i a Cambrils,<br />
8
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
com la nova autovia A7, la qual compta amb dues sorti<strong>de</strong>s a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>,<br />
una a la carretera T-323 i l'altra a l'avinguda <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet a Miami Platja, que,<br />
sense cap dubte, imprimiran noves tensions que obliguen a repensar implícitament<br />
el mo<strong>de</strong>l territorial.<br />
A més, la progressiva sensibilització <strong>de</strong>ls ciutadans en la preservació <strong>de</strong>l medi, la<br />
redacció <strong>de</strong>l document <strong>de</strong> l'Agenda 21 Local <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>..., i l'evolució <strong>de</strong><br />
la legislació sobre protecció ambiental, <strong>de</strong>terminen la necessitat <strong>de</strong> vincular les<br />
condicions en què s'ha <strong>de</strong> produir el <strong>de</strong>senvolupament urbanístic <strong>de</strong>l municipi al<br />
criteri <strong>de</strong> la sostenibilitat.<br />
El Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal dóna resposta a totes aquestes qüestions i<br />
ha <strong>de</strong> constituir un instrument eficaç per a la consecució <strong>de</strong>ls objectius d'inserció <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> en la nova societat, tot mantenint i preservant els trets d'i<strong>de</strong>ntitat<br />
que el distingeixen.<br />
Per tal <strong>de</strong> fer front als reptes <strong>de</strong>scrits, i d'exercir la competència urbanística en<br />
matèria <strong>de</strong> planejament que li reconeix al municipi la Llei d'urbanisme, l'<strong>Ajuntament</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> ha elaborat la redacció d'un Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística<br />
Municipal.<br />
El Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal estableix l'or<strong>de</strong>nació integral <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>l<br />
terme municipal, classifica el sòl, amb expressió <strong>de</strong> les superfícies que s'assignen a<br />
cada tipus i categoria, n'estableix el règim jurídic, <strong>de</strong>fineix els elements fonamentals<br />
<strong>de</strong> l'estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori - sistemes <strong>de</strong> comunicació i zones <strong>de</strong><br />
protecció, equipaments comunitaris, centres públics, espais lliures <strong>de</strong>stinats a parcs<br />
públics i zones ver<strong>de</strong>s- l'agenda econòmica i financera per coordinar les actuacions<br />
i inversions públiques i priva<strong>de</strong>s, les mesures per a la preservació <strong>de</strong>l medi, la<br />
conservació <strong>de</strong> la natura i la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>l paisatge, els elements naturals, els<br />
conjunts urbans i històrico-artístics, i l'assenyalament <strong>de</strong> les circumstàncies en què<br />
9
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
procedirà la seva revisió, en funció <strong>de</strong> la població total i el seu ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> creixement,<br />
els recursos, els usos i la intensitat d'ocupació i altres elements que concorrin.<br />
10
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2. El document <strong>de</strong> criteris, objectius i solucions generals <strong>de</strong>l planejament.<br />
Havent arribat els treballs <strong>de</strong> preparació <strong>de</strong>l Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal<br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> a un nivell suficient com per po<strong>de</strong>r en<strong>de</strong>gar un primer <strong>de</strong>bat<br />
públic sobre les seves propostes <strong>de</strong> caràcter general, L’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong>, els mesos <strong>de</strong> gener i febrer <strong>de</strong> 2005, va exposar al públic un document <strong>de</strong><br />
treballs preparatoris que tenia per finalitat proposar els CRITERIS, OBJECTIUS i<br />
aspectes conceptuals que havien d'orientar la revisió <strong>de</strong>l planejament municipal, els<br />
quals es reprodueixen al final <strong>de</strong>l Volum II.<br />
Els criteris i solucions generals acordats <strong>de</strong> forma explícita per la Comissió <strong>de</strong><br />
Seguiment <strong>de</strong>l POUM i per l'<strong>Ajuntament</strong> han estat la base a la qual s’havia d’ajustar<br />
l'equip tècnic per a l'elaboració <strong>de</strong>l nou pla, i com a tal limitar-se a aquelles<br />
qüestions <strong>de</strong>terminants per a <strong>de</strong>finir el mo<strong>de</strong>l territorial <strong>de</strong>l futur POUM.<br />
La utilització d'estudis monogràfics que permetessin aprofundir en l'anàlisi <strong>de</strong>ls<br />
factors que hom consi<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>terminants pel coneixement <strong>de</strong>l territori, a partir<br />
d'aquella documentació existent que conserva la seva vigència, ha estat una<br />
constant en la metodologia aplicada en la redacció <strong>de</strong>l planejament d'aquest<br />
municipi que ha permès als autors concentrar-se en aquelles qüestions que hom<br />
consi<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>terminats i que no han estat suficientment <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s en d'altres<br />
treballs.<br />
La informació urbanística <strong>de</strong>l pla s'ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar formada per tota aquella<br />
documentació continguda en el planejament anterior, pels estudis encarregats per<br />
l'<strong>Ajuntament</strong> o per altres agents territorials <strong>de</strong> reconeguda solvència i pels<br />
documents integrats <strong>de</strong> la diagnosi que contenen les anàlisis limita<strong>de</strong>s als objectius<br />
concrets pels quals han estat elaborats.<br />
11
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
La proposta <strong>de</strong> criteris, objectius i solucions generals <strong>de</strong> planejament, s'ha <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar el resultat <strong>de</strong>ls treballs d'anàlisi i diagnosi urbanística <strong>de</strong>l municipi<br />
contrastats amb els representants <strong>de</strong>ls diferents partits polítics que formen part <strong>de</strong> la<br />
Comissió <strong>de</strong> Seguiment <strong>de</strong>l Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal i s'han d'entendre<br />
com un pas endavant d'un procés <strong>de</strong> reflexió tècnica i política amb participació<br />
ciutadana, el qual una vegada exposat a consulta pública ha permés formalitzar la<br />
proposta <strong>de</strong>l Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
D'acord amb allò que estableix la legislació vigent, amb l'aprovació inicial s’ha posat<br />
en marxa un procés <strong>de</strong> tramitació compost d'una informació pública <strong>de</strong>l projecte <strong>de</strong><br />
Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal aprovat inicialment i precedida per les<br />
corresponents publicacions oficials. S'han sol.licitat l'elaboració <strong>de</strong>ls informes<br />
reglamentaris per part <strong>de</strong>ls òrgans <strong>de</strong> les diferents entitats amb competències<br />
territorials sobre el municipi. Passat el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> pública concurrència, el projecte<br />
<strong>de</strong> pla amb les oportunes correccions i els informes pertinents a les al.legacions<br />
presenta<strong>de</strong>s en la informació pública s’ha confegit un Text Refós que s’ha aprovat<br />
pel Plenari Municipal.<br />
Finalment la Comissió Territorial d'Urbanisme <strong>de</strong> Tarragona, el 30 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong><br />
2006 va aprovar <strong>de</strong>finitivament el Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Aquest acord d'aprovació ha anat acompanyat <strong>de</strong> les prescripcions,<br />
les quals s'han d'incorporat al projecte presentat per l'<strong>Ajuntament</strong> i, en aquest cas, el<br />
present document es correspon al seu Text Refós. Per esgotar el procediment,<br />
encara resta pen<strong>de</strong>nt la via <strong>de</strong>ls recursos, que hauran <strong>de</strong> ser resolts per l'Honorable<br />
Conseller <strong>de</strong> Política Territorial <strong>de</strong> Política Territorial i Obres Públiques <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
12
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL II. EL MARC JURÍDIC-URBANÍSTIC EN QUÈ ES REDACTA<br />
EL POUM DE MONT-ROIG DEL CAMP.<br />
13
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. El marc jurídic-urbanístic en què es redacta el POUM.<br />
L’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb un Pla General d'Or<strong>de</strong>nació<br />
Urbana vigent <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1986, el qual, tal com es <strong>de</strong>scriu en el Volum I, s’ha modificat<br />
puntualment en diverses ocasions i té el seu <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>rivat executat en<br />
bona part.<br />
El nou marc jurídic <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la promulgació <strong>de</strong> la Llei estatal 6/1998, <strong>de</strong> 13 d’abril,<br />
sobre Règim <strong>de</strong>l sòl i Valoracions i <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, Decret<br />
Legislatiu 1/2005, <strong>de</strong>terminen la procedència <strong>de</strong> formular el Pla d’Or<strong>de</strong>nació<br />
Urbanística Municipal que, adaptat a la nova Llei, <strong>de</strong>termini el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> creixement<br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> per als propers anys.<br />
En efecte, <strong>de</strong> conformitat amb la disposició transitòria segona <strong>de</strong> la Llei<br />
d’Urbanisme, el planejament urbanístic general vigent en el moment <strong>de</strong> la seva<br />
entada en vigor, s’hi ha d’adaptar quan, en virtut <strong>de</strong> les previsions pròpies, o bé<br />
anticipadament en els supòsits regulats per l’article 93, es faci la revisió <strong>de</strong> dit<br />
planejament.<br />
Així, la redacció i tramitació <strong>de</strong>l Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal, s’inicia a<br />
partir <strong>de</strong> l’entrada en vigor <strong>de</strong> la Llei 2/2002, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> març, d’urbanisme i els<br />
treballs propiament dits, a partir <strong>de</strong> l'Acord <strong>de</strong>l Ple <strong>de</strong> la Corporació <strong>de</strong> 29 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong><br />
2004 en què s'adjudiquen a l'equip redactor.<br />
No obstant, cal constatar la recent promulgació <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> “Modificació <strong>de</strong> la Llei<br />
2/2002, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> març, d’urbanisme, per al foment <strong>de</strong> l’habitatge assequible, <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat territorial i <strong>de</strong> l’autonomia local”, per la qual s’introdueixen<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s modificacions a la Llei d’urbanisme d’abast divers, i que afecten no<br />
14
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
tant sòl a <strong>de</strong>terminacions substantives que ha <strong>de</strong> contemplar el planejament<br />
general, sinó també a aspectes formals o documentals, particularment en allò que<br />
es refereix, pel que fa a aquest últim extrem, a l’avaluació ambiental <strong>de</strong>l planejament<br />
o a la innecessarietat d’incorporar el <strong>de</strong>tall <strong>de</strong> les obres d’urbanització a l’instrument<br />
<strong>de</strong> planejament.<br />
En aquest context, el Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
ha d’ajustar les seves <strong>de</strong>terminacions a les previsions contingu<strong>de</strong>s en la Llei<br />
10/2004, <strong>de</strong> Modificació <strong>de</strong> la Llei 2/2002, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> març, d’Urbanisme, per al<br />
foment <strong>de</strong> l’habitatge assequible, <strong>de</strong> la sostenibilitat territorial i <strong>de</strong> l’autonomia local,<br />
disposició aquesta última que li resulta íntegrament aplicable i en <strong>de</strong>finitiva, en el<br />
Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005, (DOG núm 4436, <strong>de</strong><br />
28/7/2005), que <strong>de</strong>roga totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a<br />
l’esmentat Decret Legislatiu i al Text Refós que aprova i, particularment, les<br />
següents:<br />
1. La Llei 2/2002, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> març, d’urbanisme.<br />
2. La llei 10/2004, <strong>de</strong> 24 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, <strong>de</strong> modificació <strong>de</strong> la Llei 2/2002.<br />
Al respecte, cal significar que les previsions <strong>de</strong> la nova legislació presenten un doble<br />
abast, doncs, al marge d’aquelles que tenen caràcter imperatiu per al planejament,<br />
cal constatar que la Llei dota al planificador <strong>de</strong> noves eines o instruments adreçats,<br />
entre d’altres aspectes, a promoure la participació <strong>de</strong> la comunitat en els beneficis<br />
<strong>de</strong> les actuacions urbanístiques, eines que, lògicament, han estat especialment<br />
consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s en el procés <strong>de</strong> formulació <strong>de</strong>l POUM.<br />
Pel que fa a les previsions <strong>de</strong> la Llei, i sens perjudici <strong>de</strong> les consi<strong>de</strong>racions que, <strong>de</strong><br />
forma sistemàtica, es fan en d’altres apartats d’aquesta Memòria en el moment<br />
d’analitzar les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l nou instrument <strong>de</strong> planejament general, es po<strong>de</strong>n<br />
significar, entre els seus aspectes més rellevants, els següents:<br />
15
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
- L’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l règim urbanístic <strong>de</strong>ls propietaris <strong>de</strong> sòl urbà, consolidat i no<br />
consolidat, i urbanitzable <strong>de</strong>limitat.<br />
- La modificació <strong>de</strong> la configuració legal <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable, classificació<br />
que pot venir <strong>de</strong>terminada per la necessitat o conveniència d’evitar la<br />
transformació <strong>de</strong>ls terrenys per a protegir-ne l’interès connector, natural,<br />
agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.<br />
- La preservació <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt superior al 20%,<br />
sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta <strong>de</strong> creixement <strong>de</strong>ls<br />
nuclis existents.<br />
- L’establiment <strong>de</strong> mesures per promoure el dret d’accés a un habitatge, a<br />
través <strong>de</strong> diferents tècniques que articulen la reserva legal <strong>de</strong>stinada a la<br />
construcció d’habitatges <strong>de</strong> protecció pública.<br />
- La flexibilitat en la configuració <strong>de</strong>ls sistemes urbanístics i en les seves<br />
formes d’adquisició.<br />
- La possibilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir i concretar les obres d’urbanització a través <strong>de</strong>l propi<br />
Pla o mitjançant un projecte d’urbanització, instrument urbanístic que<br />
recupera la seva finalitat i regulació legal tradicional.<br />
D’altra banda, també la nova Llei reformula l’abast <strong>de</strong>l Programa d’Actuació<br />
Urbanística Municipal, instrument urbanístic <strong>de</strong> caràcter optatiu adreçat a concretar<br />
o programar les actuacions d’execució <strong>de</strong>l POUM, i al que la Llei 2/2002 atribuïa<br />
d’altres efectes jurídics, concretament d’abast competencial pel que fa a l’aprovació<br />
<strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat. En aquest sentit, el Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal<br />
opta per no complimentar les seves previsions amb la redacció opcional <strong>de</strong>l PAUM,<br />
corresponent, per tant, a l’Agenda <strong>de</strong>terminar les actuacions a <strong>de</strong>senvolupar,<br />
preveient-se la seva actualització cada sis anys.<br />
Per tant, i per a concloure, la redacció <strong>de</strong>l present Pla s’ha portat a terme a la vista<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu<br />
16
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1/2005, així com aquelles altres normes amb incidència directa en matèria<br />
d’urbanisme també promulga<strong>de</strong>s per la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
2. Incidència <strong>de</strong> la normativa sectorial en el procés <strong>de</strong> redacció i tramitació<br />
<strong>de</strong>l pla d’or<strong>de</strong>nació urbanística municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
La or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl a través <strong>de</strong> la planificació urbanística es <strong>de</strong>senvolupa en un<br />
marc normatiu dual, que s’integra, d’una banda, per la normativa <strong>de</strong> regim <strong>de</strong> sòl i<br />
urbanística i, d’altra banda, per diverses normes sectorials que contemplen<br />
l’or<strong>de</strong>nació concreta <strong>de</strong>ls diferents sectors <strong>de</strong> l’activitat pública o privada amb<br />
incidència territorial.<br />
En aquest sentit, és conegut que la incardinació <strong>de</strong> les previsions d’aquestes<br />
normes sectorials susceptibles d’incidir sobre la potestat d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl, i el<br />
planejament urbanístic, no ha estat realment pacífica, i ha donat lloc a una ja<br />
consolidada doctrina <strong>de</strong>l Tribunal Constitucional, a través <strong>de</strong> la qual s’assenyalen els<br />
diferents criteris adreçats a resoldre, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista competencial, l’exercici<br />
concorrent d’aquestes competències que, per la seva pròpia naturalesa, inci<strong>de</strong>ixen<br />
sobre el mateix espai físic.<br />
Aquesta normativa sectorial, especialment abundant a partir <strong>de</strong>l final <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong>de</strong>ls anys vuitanta, es manifesta en normes d’abast molt divers, les quals,<br />
lògicament s’han tingut en compte en el procés <strong>de</strong> redacció <strong>de</strong>l present Pla<br />
d’Or<strong>de</strong>nació urbanística Municipal: Legislació ambiental, espais naturals, forestal,<br />
costes, aigües, carreteres, etc.<br />
De l’esmentada normativa, cal fer un especial esment a dos tipus <strong>de</strong> normes, atesa<br />
la seva especial significació en un municipi <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong>:<br />
17
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
- D’una banda, la legislació forestal i d’espais naturals, en la mesura que una<br />
significativa part <strong>de</strong>l terme municipal reuneix les característiques <strong>de</strong> zona<br />
forestal d’acord amb Llei 6/1988, <strong>de</strong> 30 <strong>de</strong> març, forestal <strong>de</strong> Catalunya -<br />
modificada parcialment, entre d’altres disposicions, per la Llei 7/1999, <strong>de</strong> 30<br />
<strong>de</strong> juliol-, i la Llei estatal 43/2003, <strong>de</strong> 21 <strong>de</strong> novembre, <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>s; i així mateix,<br />
pel fet que el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret<br />
328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, inclou com espai natural <strong>de</strong> l'àrea <strong>de</strong> la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, que inclou pràcticament 10,46 hectàries corresponents al<br />
terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. El Pla <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació d’aquest espai,<br />
es troba aprovat <strong>de</strong>finitivament en data 16 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2004.<br />
-D’altra banda, la legislació <strong>de</strong> Costes, doncs el litoral <strong>de</strong>l terme municipal es<br />
troba, lògicament, sotmès a les <strong>de</strong>terminacions sobre protecció <strong>de</strong>l domini<br />
públic contingu<strong>de</strong>s en la Llei 22/1988, <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> juliol, <strong>de</strong> costes ( modificada<br />
per Llei 13/2003, <strong>de</strong> 23 <strong>de</strong> maig, i per Llei 13/2002, <strong>de</strong> 30 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre) i les<br />
normes reglamentàries dicta<strong>de</strong>s per al seu <strong>de</strong>senvolupament (Reglament per<br />
al <strong>de</strong>splegament i l’execució <strong>de</strong> la Llei 22/1988, aprovat pel Reial Decret<br />
1471/1989, d’1 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, modificat, entre d’altres disposicions, pel Reial<br />
Decret 1771/1994, <strong>de</strong> 5 d’agost, i el Reial Decret 1112/1992, <strong>de</strong> 18 <strong>de</strong><br />
setembre), disposicions que no han estat formalment incorpora<strong>de</strong>s al Pla<br />
General vigent en la mesura que aquest es va aprovar abans <strong>de</strong> l’entrada en<br />
vigor <strong>de</strong> la nova legislació sectorial.<br />
Per tant, el Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal es redacta <strong>de</strong> conformitat amb les<br />
previsions <strong>de</strong> la normativa sectorial vigents, constituint el marc legal <strong>de</strong> referència<br />
per a la seva elaboració.<br />
18
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL III. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT URBÀ DE<br />
MONT-ROIG DEL CAMP I EL MODEL URBANÍSTIC PROPOSAT.<br />
19
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Consi<strong>de</strong>racions generals<br />
Podriem començar aquesta <strong>de</strong>scripció tot dient que amb el POUM es pretén que sigui la fi<br />
<strong>de</strong> l'actual mo<strong>de</strong>l urbanístic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> emmarcat en un planejament que<br />
compromet <strong>de</strong> manera evi<strong>de</strong>nt el litoral, estableix un creixement poc atent a les condicions<br />
morfològiques i als valors patrimonials <strong>de</strong>l poble i no dóna una resposta al gran problema <strong>de</strong><br />
necessitats i disfuncions <strong>de</strong> Miami Platja. Convé no <strong>de</strong>saprofitar l'esforç urbanístic <strong>de</strong>l futur<br />
immediat <strong>de</strong> cara a fer un <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> sostenible i <strong>de</strong> gran qualitat <strong>de</strong> vida. En<br />
aquest sentit cal apostar per una forma <strong>de</strong> creixement a<strong>de</strong>quada i no massa <strong>de</strong>nsa en els<br />
territoris planers i evitar el creixement en els sòls amb pen<strong>de</strong>nt excessiu. També<br />
simultàniament, cal plantejar que, esgotat el mo<strong>de</strong>l clàssic basat en el creixement <strong>de</strong>l sòl<br />
urbà a expenses <strong>de</strong>l rural, que es basa igualment en el creixement <strong>de</strong> la població i <strong>de</strong> tots<br />
els paràmetres associats, es comenci a pensar, i tal vegada començar a executar, un nou<br />
mo<strong>de</strong>l urbanístic basat molt probablement en la renovació, que a nivell urbanístic vol dir<br />
entre altres coses, l'en<strong>de</strong>rrocament, la re-edificació i la re-urbanització, procurant, aixó sí,<br />
millorar les condicions prece<strong>de</strong>nts.<br />
D'altra banda, és obvi que les ciutats - o els sistemes urbans - s'han convertit en elements<br />
clau <strong>de</strong> la competitivitat d'un territori. Àdhuc pot semblar paradoxal aquesta situació: quan<br />
la globalització <strong>de</strong>ls fluxes econòmics, socials i polítics havien d'homogeneïtzar el territori,<br />
resulta que l'escala local es converteix en <strong>de</strong>terminant 1 .<br />
Actualment el territori s'organitza per sistemes <strong>de</strong> ciutats que competeixen i es<br />
complementen. Sistemes que, malgrat que continuen mantenint estructures fortament<br />
jeràrquiques en el seu interior, creen xarxes <strong>de</strong> fluxes econòmics, <strong>de</strong> persones i d'i<strong>de</strong>es.<br />
Dins d'aquestes xarxes, un no<strong>de</strong>, una ciutat, pot intervenir amb més o menys pes, però<br />
sobretot amb estratègies diferents d'adaptació. En general, ni pot ser totalment indiferent o<br />
estàtica, ni pot <strong>de</strong>ixar-se portar per qualsevol <strong>de</strong>ls imputs que rep <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'entorn. En tot<br />
cas, l'adaptabilitat passa per optimitzar el flux d'informació entre la ciutat i l'entorn, tractant<br />
<strong>de</strong> mantenir la complexitat <strong>de</strong> la ciutat a un nivell alt. En d'altres paraules, la ciutat o el<br />
1 M. Castañer i J. Vicente<br />
20
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
municipi, en la seva relació dialèctica amb la resta <strong>de</strong>l territori, ha <strong>de</strong> mostrar capacitat<br />
d'anticipació, capacitat <strong>de</strong> resposta, mantenir un grau clar <strong>de</strong> diferenciació i personalitat, tot<br />
assegurant un suficient grau d'estabilitat o <strong>de</strong> continuïtat històrica.<br />
Dins <strong>de</strong> l'entorn metropolità, <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> pot jugar un paper actiu <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molts punts<br />
<strong>de</strong> vista, sobretot <strong>de</strong> cara a l'evi<strong>de</strong>nt oferta resi<strong>de</strong>ncial i turística <strong>de</strong>l sistema socioeconòmic<br />
en el que està immers, apostant per un turisme <strong>de</strong> qualitat 2 i per la forta pressió<br />
metropolitana <strong>de</strong>l mateix <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona, és <strong>de</strong> suposar que la seva posició no resta al<br />
marge <strong>de</strong> la xarxa, més aviat al contrari.<br />
Les possibilitats <strong>de</strong> rebre impulsos són molt grans atesa la capacitat d'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l seu<br />
establiment urbà, les potencialitats <strong>de</strong>l territori i, sobretot, per l'efecte dinamitzador que<br />
imprimiran l’autovia A7, amb dues sorti<strong>de</strong>s al municipi, i el corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani.<br />
Per aquest motiu s'aposta pel control <strong>de</strong>l seu creixement emmarcat en un mo<strong>de</strong>l clar i per la<br />
protecció <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> sòls no compromesos.<br />
Els assentaments urbans i el seu <strong>de</strong>senvolupament evitaran l'ocupació indiscriminada i<br />
espontània iniciada en els seixanta, que envaïen erràticament sovint sense altra lògica que<br />
la <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar finques aïlla<strong>de</strong>s sense continuïtat com passa a les urbanitzacions Club<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, Maikao, o els Rusticals Balneari i <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> o amb grans extensions <strong>de</strong><br />
parcel.lació resi<strong>de</strong>ncial extensiva sense una urbanització paral.lela o prèvia com és el cas<br />
<strong>de</strong> Miami Platja. En el Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal s'ha procurat establir que les<br />
noves formes <strong>de</strong> creixement proposa<strong>de</strong>s evitin l'excessiva ocupació <strong>de</strong>l territori, tenint cura<br />
en la localització <strong>de</strong> les noves construccions i, sobretot, procurant una bona integració en el<br />
paisatge.<br />
Les formes <strong>de</strong> creixement en molt baixa <strong>de</strong>nsitat en el territori impliquen moltes vega<strong>de</strong>s<br />
efectes perversos: costos ecològics, <strong>de</strong> sostenibilitat, <strong>de</strong> <strong>de</strong>gradació paisatgística així com<br />
excessius costos econòmics per les necessitats infraestructurals. Actualment, predomina la<br />
tendència a <strong>de</strong>fensar la ciutat compacta mediterrània versus la ciutat dispersa<br />
centroeuropea o americana. El POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> planteja genèricament un<br />
2 La sostenibilitat, la formació, les noves tecnologies <strong>de</strong> la informació i <strong>de</strong>l coneixement i la participació ciutadana<br />
són quatre conceptes que conjugats han <strong>de</strong> fer possible la implantació en el <strong>de</strong>stí turístic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong> <strong>de</strong>l concepte <strong>de</strong> qualitat.<br />
21
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
nou creixement <strong>de</strong> baixa o mitjana <strong>de</strong>nsitat, ja que finalment sembla que aquesta és una<br />
voluntat <strong>de</strong> criteri plural <strong>de</strong> la societat, per bé que amb excepcions, atesa la fragilitat <strong>de</strong>l<br />
medi on s’estableixen i pel toc <strong>de</strong> qualitat que s’hi vol imprimir.<br />
També, s'ha d'imposar una diferenciació clara entre els sòls urbans i urbanitzables i els no<br />
urbanitzables, ja que és l'única manera d'evitar la penetració cancerosa i <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada <strong>de</strong>ls<br />
habitatges dins <strong>de</strong> l'entorn natural i menys humanitzat. A més, cal fer–ho amb els anteriors<br />
criteris i prestant una atenció especial en aquells sectors on el relleu és acci<strong>de</strong>ntat o en<br />
entorns compromesos per tal que els nous establiments s’hi integrin en harmonia.<br />
Atès el caràcter plurinuclear <strong>de</strong>l municipi, -i<strong>de</strong>ntifiquem el poble <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, l’assentament<br />
urbà <strong>de</strong> Miami Platja i la resta <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament litoral, així com altres urbanitzacions<br />
més o menys aïlla<strong>de</strong>s-, s'ha procurat atendre a<strong>de</strong>quadament cadascun d'ells a partir <strong>de</strong> la<br />
problemàtica i disfuncions actuals, intentant vindicar la seva i<strong>de</strong>ntitat pròpia, tot i la<br />
inter<strong>de</strong>pendència que hi ha d'haver entre si i amb el conjunt <strong>de</strong>l municipi.<br />
El Pla fa compatible les aspiracions <strong>de</strong> creixement econòmic amb una millora generalitzada<br />
<strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>ls habitants amb criteris <strong>de</strong> sostenibilitat, procurant la cohesió social<br />
consolidant un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> territori globalment eficient. <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> ha <strong>de</strong> contribuir a<br />
l'equilibri i a la sostenibilitat metropolitana <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona, <strong>de</strong>fensant amb totes les<br />
seves forces el seu equilibri i la seva pròpia dinàmica sostenible.<br />
El nou Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal preveu que el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
esmerci un gran esforç dirigit al foment d'activitats econòmiques, fonamentalment dins <strong>de</strong>l<br />
sector terciari, turístic, hoteler, serveis, oci, i/o noves tecnologies, a estructurar un sistema<br />
<strong>de</strong> parcs i a aconseguir paliar el dèficit d'equipaments i habitatges protegits <strong>de</strong> promoció<br />
pública per tal d'acollir la gent jove i amb els que tenen el po<strong>de</strong>r adquisitiu més baix. Al<br />
mateix temps es pretén corregir moltes disfuncions existents, sobretot pel que fa als<br />
sistemes, i molt especialment a l’estat <strong>de</strong> la vialitat i a les infraestructures <strong>de</strong> serveis.<br />
22
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Els efectes que es pretenen aconseguir amb la distribució d'usos que es proposa sobre el<br />
territori són fonamentalment qualitatius, tant pel que fa a les condicions ambientals com a<br />
les expectatives econòmiques, en l'afany d'a<strong>de</strong>quar l'oferta <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
a les necessitats previsibles.<br />
2. Descripció <strong>de</strong> la proposta<br />
A partir <strong>de</strong>ls Criteris, Objectius i Solucions Generals validats per la Comissió específica <strong>de</strong><br />
Seguiment <strong>de</strong>l POUM i amb l'orientació cap un mo<strong>de</strong>l amb un <strong>de</strong>senvolupament equilibrat,<br />
funcionalment integrat i ambientalment eficient es formulen un seguit <strong>de</strong> millores <strong>de</strong> llarg a<br />
llarg <strong>de</strong>l territori municipal que venen grafia<strong>de</strong>s en els plànols d'or<strong>de</strong>nació i es passen a<br />
<strong>de</strong>scriure a continuació, per bé que més endavant es complementarà la seva <strong>de</strong>scripció en<br />
l'apartat que fa referència al règim urbanístic <strong>de</strong>l sòl i en l'Annex Normatiu I, en la <strong>de</strong>scripció<br />
<strong>de</strong> les fitxes corresponents a cadascun <strong>de</strong>ls Instruments <strong>de</strong> Planejament.<br />
2.1 <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble<br />
El POUM vindica els valors patrimonials <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong>l centre històric i estableix un catàleg<br />
<strong>de</strong> Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com una revisió <strong>de</strong> la<br />
normativa vigent per tal <strong>de</strong> salvaguardar el caràcter <strong>de</strong> l’estructura edificatòria <strong>de</strong>l nucli<br />
antic.<br />
Es fixa normativament que no es podrà formular cap projecte d’edificació superior a la unitat<br />
parcel.lària actual per tal d’evitar alterar el tamany petit que caracteritza el gra d’aquest<br />
teixit. També es fixa la <strong>de</strong>nsitat i el nombre màxim d’habitatges per unitat parcel.lària.<br />
Alhora es passen a qualificar <strong>de</strong> verd privat, és a dir sense edificació, una bona part d’horts i<br />
<strong>de</strong> patis actualment no edificats, els quals si es construïssin esgotant les edificabilitats<br />
màximes que autoritza el planejament actual podrien comprometre la imatge urbana i<br />
23
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
ambiental <strong>de</strong>l centre històric, com és el cas <strong>de</strong> l’hort <strong>de</strong> Cal Guapo situat al costat mateix <strong>de</strong><br />
l’Església Vella, o <strong>de</strong> la part ponent <strong>de</strong> les finques situa<strong>de</strong>s al carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca 7 i 9. També es formulen normativament una sèrie <strong>de</strong> pautes compositives i <strong>de</strong><br />
materials a emprar, i s’estableix una millora <strong>de</strong>ls accessos, tant rodats com <strong>de</strong> vianants, així<br />
com <strong>de</strong> la dotació d’aparcaments. Es suggereix que una vegada aprovat el POUM es<br />
redacti un Pla <strong>de</strong> millora que pugui incidir amb més profunditat en les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>tall d’aquest interessant nucli històric.<br />
Bona part <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> les Creus, avui edificables en tipologia <strong>de</strong> ciutat jardí i amb<br />
possibles agrupacions d’habitatges segons el Pla General, es recondueix en el POUM,<br />
passant a sistema <strong>de</strong> parcs i jardins públics i a equipaments públics per tal <strong>de</strong> permetre<br />
conservar el cim alliberat <strong>de</strong> construccions o bé amb un bon control edificatori, i al mateix<br />
temps es patrimonialitza com a públic aquest espai tant entranyable pels mont-rogencs i <strong>de</strong>s<br />
d’on Joan Miró hi va pintar un <strong>de</strong>ls seus coneguts quadres <strong>de</strong>l poble.<br />
Mitjançant un conveni urbanístic inscrit al POUM s’aconsegueix eliminar l’edificabilitat que<br />
estava projectada a la finca <strong>de</strong> cal “Marquesito” situada al costat ponent <strong>de</strong> la Casa <strong>de</strong><br />
Cultura entre el carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i el carrer <strong>de</strong> Joan Grifoll i permetre<br />
relacionar aquests carrers amb un <strong>de</strong> nou que incorpora un aparcament públic.<br />
Pel que fa als accessos a la part alta <strong>de</strong>l poble es planteja un nou vial conegut com la<br />
Ronda Ponent que arrenca <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Coll<strong>de</strong>jou (T-322) a uns 700 m <strong>de</strong> la cruïlla<br />
d’aquesta carretera amb l’avinguda d’Agustí Sardà. El nou vial projectat té un traçat adaptat<br />
a la morfologia i planteja un pont per salvar la rasa <strong>de</strong>l Ximet i així minimitzar el seu impacte<br />
ambiental. El vial arriba a la intersecció <strong>de</strong>ls carrers d’Amunt i <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca, <strong>de</strong>s d’on parteixen els camins que van a l’ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, per<br />
les Roques o pel Peiró. També és proposa continuar el carrer <strong>de</strong> Joan Grifoll <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l carrer<br />
<strong>de</strong>l Call fins la Ronda Ponent i obrir una connexió fins el carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca pels núms. 53 i 55, tot <strong>de</strong>finint un aparcament públic d’unes 147 places a la part<br />
migdia <strong>de</strong> les edificacions. A ponent <strong>de</strong> l’aparcament es formula un pas <strong>de</strong> 3 m d’ample<br />
com si es tractés d’una costa més, la qual arriba fins el carrer d’Amunt i així permet<br />
relacionar millor pels vianants el nou aparcament amb la part ponent <strong>de</strong>l Nucli Antic.<br />
24
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Pel costat llevant també es proposa un altre vial d’accés que connecta una rotonda <strong>de</strong> nova<br />
creació, situada a l’avinguda <strong>de</strong> Reus i a llevant <strong>de</strong>ls set ponts. Aquest nou vial està previst<br />
que arribi a l’actual aparcament <strong>de</strong> la Murada. Amb aquests dos nous vials es pot establir<br />
un esquema funcional amb claretat. Així, podríem <strong>de</strong>finir l’avinguda <strong>de</strong> Reus i els carrers <strong>de</strong><br />
Francesc Riba i Mestre i <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca en sentit ascen<strong>de</strong>nt, el carrer<br />
d’Amunt i carrer Major en sentit <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt i els dos nous carrers d’accés en ambdós<br />
sentits <strong>de</strong> circulació. D’aquesta manera, i amb una bona coordinació amb la resta <strong>de</strong><br />
carrers principals, es podria alliberar <strong>de</strong>l trànsit part <strong>de</strong> la plaça Joan Miró, i altres carrers i<br />
carrerons <strong>de</strong>l centre històric podríen ser totalment <strong>de</strong>stinats als vianants amb pas exclusiu<br />
pels veïns o temporitzadament pels vehicles <strong>de</strong> serveis i d’abastament a les botigues.<br />
Si a més, s’inverteix el sentit <strong>de</strong> circulació <strong>de</strong>l c/ Sant Antoni i es fa col.laborar l’esbotzada<br />
abans esmentada, l’alliberament <strong>de</strong>l trànsit per la plaça Gaietà Ivern i pel carrer Major es<br />
podria fer més efectiu.<br />
A la part <strong>de</strong> migdia es proposa la modificació <strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong>ls carrers que estan previstos en<br />
el Pla General d’Or<strong>de</strong>nació Urbana a l’àmbit <strong>de</strong>l Peri nº 5, pels quals no s’estableix una<br />
bona sintaxi o relació amb el carrer d’Agustí Sardà i altres carrers existents <strong>de</strong> l’Eixample, ni<br />
hi ha una bona trobada <strong>de</strong> la continuïtat <strong>de</strong> l’avinguda Aureli Mª Escarré amb la T-323, la<br />
qual es va ignorar quan es va construir la rotonda <strong>de</strong> la variant <strong>de</strong> la T-310 ja que no la va<br />
tenir en compte, tot impedint un bon establiment urbanístic.<br />
El POUM corregeix l’esmentat parany, i formula una rotonda <strong>de</strong> major diàmetre passant<br />
l’actual corona <strong>de</strong> circulació viària a formar part <strong>de</strong> la rotonda central i així permet connectar<br />
perfectament la que es proposa principal via pública <strong>de</strong>l poble, és a dir l’avinguda Aureli Mª<br />
Escarré, la qual es planteja com un gran passeig urbà estructurant <strong>de</strong> l’eixample existent i<br />
<strong>de</strong>l seu creixement fins la variant. Seguint cap a llevant, tot salvant el barranc <strong>de</strong> Vilanova,<br />
aquesta via permetrà estructurar un altre creixement resi<strong>de</strong>ncial entre aquest passeig i el<br />
barranc <strong>de</strong> Vilanova, que s’estendrà fins les illes edifica<strong>de</strong>s situa<strong>de</strong>s a la part llevant <strong>de</strong> les<br />
avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Reus i <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Aquest nou creixement implícitament comportarà una millora significativa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong><br />
vista mediambiental i <strong>de</strong>l paisatge urbà, ja que amb la transformació urbanística s’eradicarà<br />
25
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
l’activitat molesta <strong>de</strong> la gravera existent i el perill <strong>de</strong>ls camions i altres vehicles pesants que<br />
ara van i venen i circulen pel bell mig <strong>de</strong> l’Eixample. A part, el mateix <strong>de</strong>senvolupament<br />
urbanístic comportarà l’en<strong>de</strong>gament <strong>de</strong>l barranc amb escollera amb tècniques <strong>de</strong><br />
bioenginyeria, i l’execució <strong>de</strong> dos ponts previstos <strong>de</strong> la vialitat prevista al POUM.<br />
A partir <strong>de</strong> la modificació <strong>de</strong> la rotonda situada a la intersecció <strong>de</strong> la variant <strong>de</strong> la T-310 i la<br />
T-323, s’hi pot connectar l’avinguda Aureli Mª Escarré i permetre reestructurar la geometria<br />
<strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong> l’Eixample, disposant la malla en sentit perpendicular a l’esmentada avinguda i<br />
donant continuïtat als carrers Riudoms i <strong>Mont</strong>brió, així com a l’avinguda <strong>de</strong> Catalunya, tot<br />
salvant la casa i la palmera existents a llevant <strong>de</strong> la rasa <strong>de</strong>l Ximet. Aquesta casa es<br />
proposa protegir-la i és la que va acollir la Cana<strong>de</strong>nca que va ser la primera empresa<br />
subministradora d’electricitat al poble. També es planteja l’ampliació <strong>de</strong>l parc existent davant<br />
les Cases Barates, les quals també es protegeixen tal com s’especifica al Catàleg <strong>de</strong> Béns<br />
Protegits que forma part <strong>de</strong>l POUM.<br />
Amb la nova <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> la vialitat es podrà establir una millor relació d’accés i <strong>de</strong><br />
funcionament <strong>de</strong>l trànsit a l’àmbit <strong>de</strong> l’Eixample, i no caldrà fer l’insòlit i estrany recorregut<br />
actual passant per la rasa <strong>de</strong>l Ximet. Així, el gran passeig urbà o avinguda Aureli Mª<br />
Escarré serà jeràrquicament la via col.lectora principal i <strong>de</strong>s d’aquesta i per capilaritat, els<br />
altres carrers perpendiculars nous o existents, com ara els <strong>de</strong> la Indústria, <strong>de</strong> Cambrils i <strong>de</strong><br />
Vinyols podran distribuir or<strong>de</strong>nadament el trànsit, i amb tot es contribuirà a evitar la<br />
congestió actual en punts crítics <strong>de</strong> la xarxa.<br />
La perllongació <strong>de</strong> l’avinguda Aureli Mª Escarré cap al nord i seguint una traça paral.lela al<br />
barranc <strong>de</strong> Vianova, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus, té continuïtat amb el nou vial d’accés a<br />
la Murada <strong>de</strong>scrit anteriorment.<br />
Aquestes millores es complementen amb altres <strong>de</strong> menors però que a una altra escala<br />
també aju<strong>de</strong>n a reforçar la relació viària entre diferents parts <strong>de</strong>l poble, com ara l’obertura<br />
en sentit muntanya <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Vilanova d’Escornalbou o l’obertura d’un nou carrer <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’avinguda <strong>de</strong> Reus i fins el nou vial d’accés a la Murada obrint la finca on hi ha les<br />
instal.lacions <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola, que en el POUM es proposa relocalitzar. De la<br />
mateixa avinguda <strong>de</strong> Reus i coincidint amb la direcció que agafa el carreró en atzucac situat<br />
26
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
a mitja pujada, es planteja l’obertura d’un nou carrer fins el nou vial d’accés a l’aparcament<br />
<strong>de</strong> la Murada, passant prop <strong>de</strong>l fumeral <strong>de</strong> Cal Rom que també es proposa protegir i<br />
incorporar a un espai públic <strong>de</strong> cessió.<br />
Amb les esmenta<strong>de</strong>s obertures <strong>de</strong>ls carrers s’aconseguirà relacionar molt bé l’avinguda <strong>de</strong><br />
Reus i el nou vial d’accés a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada, po<strong>de</strong>nt-se organitzar amb relativa<br />
facilitat la circulació amb un esquema d’anelles.<br />
Es planteja un augment <strong>de</strong> l’activitat econòmica a llevant <strong>de</strong>l sector industrial <strong>de</strong> les Sorts,<br />
és a dir, cap a <strong>Mont</strong>brió, ja que les condicions morfològiques són òptimes: pen<strong>de</strong>nt suau,<br />
accés directe <strong>de</strong>s d’un nou vial que arrenca <strong>de</strong> la rotonda situada a la intersecció entre la T-<br />
310 i la carretera <strong>de</strong> Vilanova d’Escornalbou. Aquest nou vial coinci<strong>de</strong>ix, si perllonguem la<br />
seva traça, amb el gran passeig o avinguda estructurant Aureli Mª Escarré que com hem dit<br />
connecta amb la rotonda <strong>de</strong> la T-323 i variant <strong>de</strong> la T-310. Però cal precisar que l’ampliació<br />
d’activitat econòmica que es proposa és en règim <strong>de</strong> sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, i es<br />
formula amb el criteri <strong>de</strong> permetre l’ampliació <strong>de</strong>l teixit <strong>de</strong> l’Eixample en harmonia amb la<br />
nova activitat econòmica industrial, la qual ha <strong>de</strong> ser innòcua (preferentment tecnològica o I<br />
+ D), és a dir molt compatible amb el veïnatge resi<strong>de</strong>ncial que es planteja, ocupant franges<br />
edificables resi<strong>de</strong>ncials o d’ús terciari davant els grans eixos viaris. D’aquesta manera<br />
s’aconseguirà atorgar una molt bona imatge urbana <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vialitat principal, per bé que<br />
les mateixes construccions on s’emplaci l’activitat econòmica també caldrà que siguin <strong>de</strong><br />
qualitat.<br />
Amb l’execució <strong>de</strong>l nou sector caldrà que es relocalitzi la construcció bastida sense cap<br />
sentit a la banda nord <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus ja que oculta, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llevant, la imatge<br />
emblemàtica <strong>de</strong>l poble, una <strong>de</strong> les icones inconfusibles que fou objecte d’un <strong>de</strong>ls principals<br />
quadres <strong>de</strong> Joan Miró. També es proposa incloure en aquest sector i com a espai lliure o<br />
aparcament uns sòls compresos a l’entorn <strong>de</strong>l nou tanatori projectat al carrer <strong>de</strong> la Murada.<br />
Seguint amb criteris <strong>de</strong> preservació paisatgística, el POUM aposta perquè al costat nord <strong>de</strong>l<br />
nou vial d’accés a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada només s’hi permetin bastir construccions<br />
unifamiliars <strong>de</strong> planta baixa o amb un màxim <strong>de</strong> planta baixa i una petita part sota la<br />
coberta.<br />
27
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Pel que fa al sistema d’equipaments es preveu la dotació d’uns sòls per a una residència<br />
geriàtrica entre l’avinguda Aureli Mª Escarré i la variant <strong>de</strong> la T-310. A més, en el present<br />
POUM es proposen tres parcs principals situats en posicions estratègiques per tal<br />
d’optimitzar el servei als ciutadans. Un a l’antic camp <strong>de</strong> futbol, l’altre a les Creus i el tercer<br />
ampliant l’existent situat davant <strong>de</strong> les Cases Barates. Aquests parcs es complementen<br />
amb altres menors i amb recorreguts <strong>de</strong> vianants a través i a vega<strong>de</strong>s coincidint amb les<br />
vores <strong>de</strong>ls barrancs, donant continuïtat als camins o sen<strong>de</strong>rs que flueixen cap a<br />
l’extraordinari territori <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable <strong>de</strong>l municipi que compta amb més <strong>de</strong> 120 Km<br />
<strong>de</strong> BTT.<br />
El sen<strong>de</strong>r patrimonial GR 192 que baixa <strong>de</strong> l’ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i continua<br />
per l’antic camí <strong>de</strong> Vinyols, pot modificar-se pel camí <strong>de</strong> Cambrils fins la variant <strong>de</strong> la T-310,<br />
i tornar a recuperar el seu traçat cap a llevant.<br />
2.2 Miami Platja<br />
Des <strong>de</strong> la reflexió <strong>de</strong> l’estructura viària es planteja que una vegada construïda l’autovia A7,<br />
l’actual travessia urbana <strong>de</strong> la N-340 que coinci<strong>de</strong>ix amb l’avinguda Barcelona podrà<br />
experimentar un canvi <strong>de</strong> secció transversal i transformar-se en un gran bulevard arbrat<br />
amb àmplies voreres i aparcament en semibateria a cada costat, tot eliminant els laterals i<br />
establint una coca o mitjana central arbrada. El POUM fixa a la normativa urbanística unes<br />
alineacions obliga<strong>de</strong>s per a les edificacions confrontants a l’avinguda Barcelona, així com<br />
estableix usos comercials i altres diferents <strong>de</strong>l d’habitatge, com a usos permesos a les<br />
plantes baixes.<br />
També cal precisar que l’<strong>Ajuntament</strong> si ho creu adient, podrà fixar un Pla <strong>de</strong> Millora Urbana<br />
per tal d’aprofundir en les millores i control <strong>de</strong> l’espai viari, <strong>de</strong>l paisatge urbà i <strong>de</strong> la publicitat<br />
<strong>de</strong>ls comerços. Amb la reurbanització d’aquest espai viari que, ara per ara, és el més<br />
important <strong>de</strong> Miami, es reforçarà encara més la seva condició <strong>de</strong> gran eix comercial <strong>de</strong> la<br />
conurbació. També es fixa l’ús hoteler o sanitari-assistencial al solar <strong>de</strong> la plaça Tarragona<br />
nº 5, així com altres a sòls situats al costat nord <strong>de</strong> l’avinguda Barcelona, entre la plaça<br />
28
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Fleming i l’avinguda Castelló. Són dues localitzacions emblemàtiques que amb la<br />
preservació <strong>de</strong>l usos esmentats enfasitzaran la significació urbana <strong>de</strong>l lloc.<br />
També cal comptar amb la millora <strong>de</strong>ls penya-segats i <strong>de</strong>l passeig marítim, el qual es<br />
possibilita eixamplar entre cala Misteri i Platja Cristall. Ambdues millores es preveu<br />
incloure-les en els projectes <strong>de</strong>l Ministerio <strong>de</strong> Medio Ambiente. Al mateix temps cal comptar<br />
amb les possibilitats d’incorporació <strong>de</strong> la via actual <strong>de</strong>l ferrocarril a l’espai viari o com a via<br />
verda, una vegada s’hagi construït el corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani.<br />
L’estructura viària existent es complementa amb la materialització <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Madrid, i<br />
amb la perllongació cap a ponent <strong>de</strong> l’avinguda Príncep d’Espanya salvant el riu <strong>de</strong> Llastres<br />
amb un viaducte per tal <strong>de</strong> connectar amb la carretera <strong>de</strong> Móra i la nova estació <strong>de</strong>l<br />
ferrocarril <strong>de</strong> l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant a través <strong>de</strong> la vialitat prevista al terme municipal veí.<br />
D’altra banda, es proposa una gran rotonda a ponent <strong>de</strong> Miami, la qual serà possible quan<br />
es <strong>de</strong>safectin tant la via <strong>de</strong>l ferrocarril com la travessia <strong>de</strong> la N-340. Amb la nova rotonda es<br />
permetrà establir una bona connexió <strong>de</strong> la travessia, transformada en bulevard, amb el<br />
carrer Oleastrum que coinci<strong>de</strong>ix amb l’antic traçat <strong>de</strong> la N-340 d’accés a l’Hospitalet i amb<br />
una avinguda nova que arrencant <strong>de</strong> l’esmentada rotonda, davant la qual es proposa un<br />
hotel, arriba a l’avinguda Madrid, amb un traçat que segueix la direcció paral.lela al riu <strong>de</strong><br />
Llastres a una distància suficient per tal <strong>de</strong> permetre preservar bona part <strong>de</strong>l bosc existent i<br />
vertebrar un nou creixement urbanístic, tot relligant-se amb la xarxa <strong>de</strong> carrers i avingu<strong>de</strong>s<br />
que arriben en sentit nor<strong>de</strong>st-sudoest. De tots ells, l’avinguda Príncep d’Espanya caldrà<br />
que s’hi connecti amb una altra rotonda per tal d’or<strong>de</strong>nar, a<strong>de</strong>quadament i sense conflictes,<br />
el trànsit.<br />
Amb els nous carrers i avingu<strong>de</strong>s es permet establir a<strong>de</strong>quadament el <strong>de</strong>senvolupament<br />
urbanístic <strong>de</strong> les àrees no consolida<strong>de</strong>s amb una relació <strong>de</strong> continuïtat amb la malla<br />
existent, i es planteja fer-ho amb la tesi <strong>de</strong> crear un mo<strong>de</strong>l cohesionat que anomenem<br />
“ciutat social”, tot millorant les tipologies i formes <strong>de</strong> creixement, plantejant noves unitats <strong>de</strong><br />
promoció amb altures <strong>de</strong> planta baixa i dues o tres plantes pis, <strong>de</strong> forma que <strong>de</strong>fineixin<br />
espais mancomunats, po<strong>de</strong>nt-se relacionar entre sí a través d’espais lliures o passos <strong>de</strong><br />
vianants públics amb el mínim conflicte amb la vialitat rodada, recordant els mo<strong>de</strong>ls teòrics<br />
29
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong> separació <strong>de</strong> trànsits <strong>de</strong> Clarence Stein i Henry Wright, o a les superilles <strong>de</strong>l Moviment<br />
Mo<strong>de</strong>rn.<br />
Implícitament es planteja eliminar molta vialitat prevista a la part septentrional no<br />
consolidada compresa dins l’àmbit <strong>de</strong> l’antic Pla Parcial Sud-Oest, al mateix temps que es fa<br />
una reserva d’habitatge <strong>de</strong> protecció pública molt important i la corresponent cessió <strong>de</strong><br />
sistemes d’espais lliures i d’equipaments.<br />
S’ha fet l’esforç per dibuixar orientativament una or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l conjunt d’aquests sòls que<br />
es proposen incloure en sectors urbanitzables. Aquesta voluntat d’expressar gràficament<br />
una possible forma urbana és per tal <strong>de</strong> fer més entenedors als atributs <strong>de</strong> la proposta <strong>de</strong><br />
reorientació <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l, el qual ha estat avalat per unanimitat <strong>de</strong> tots els membres <strong>de</strong> la<br />
Comissió <strong>de</strong> seguiment, i coinci<strong>de</strong>ix amb els criteris expressats per escrit pels membres <strong>de</strong>ls<br />
grups polítics MPI i PSC-I.<br />
A part d’establir que aquestes propostes possibiliten una urbanització <strong>de</strong> qualitat (menys<br />
carrers i una forma <strong>de</strong> creixement més sostenible i compacta) en el POUM es plantegen<br />
millores en la reurbanització <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>ls carrers i espais públics <strong>de</strong> Miami, mitjançant en<br />
part per plusvàlues obtingu<strong>de</strong>s en altres sectors que com a càrrega externa incorporen<br />
aquest compromís en convenis urbanístics. Així, entre altres obres, es po<strong>de</strong>n urbanitzar<br />
zones ver<strong>de</strong>s, es pot millorar la vialitat, construir equipaments, fer canalitzacions <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sguàs necessàries, o soterrar línies aèries d’electrificació.<br />
La gran zona verda <strong>de</strong> propietat municipal situada a ponent <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>l Doctor Gil<br />
Vernet, entre les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Madrid i <strong>de</strong>l Príncep d’Espanya es planteja com un gran parc<br />
central equipat, i es complementa amb una dilatació cap a ponent. Aquest gran parc pot<br />
acollir el nou Institut d’Ensenyament Secundari <strong>de</strong> Miami i altres equipaments enfront <strong>de</strong><br />
l’avinguda <strong>de</strong>l Doctor Gil Vernet, com ara una oficina d’informació i turisme a tocar amb<br />
l’avinguda <strong>de</strong>l Príncep d’Espanya. A llevant <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>l Doctor Gil Vernet també hi<br />
trobem el gran espai lliure central <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> la Costa <strong>de</strong> Zèfir, i es proposa canviar la<br />
qualificació <strong>de</strong> la part confrontant al c/ Brasil per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r-hi localitzar el nou CEIP,<br />
atenent a la <strong>de</strong>manda efectiva actual. Aquests sistemes augmentaran amb les previsions<br />
30
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d’espais lliures i dotacions <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l nou sector urbanitzable Nou Miami que<br />
es preveu en sentit muntanya.<br />
A ponent, es proposa augmentar la zona d’equipaments municipal, i molt a prop, i a<br />
continuació <strong>de</strong>l teixit urbà actual es proposa un nou centre urbà, entre l’avinguda <strong>de</strong> Madrid i<br />
l’avinguda Príncep d’Espanya. Aquest nou centre agafa major intensitat al final <strong>de</strong><br />
l’avinguda Madrid amb una gran plaça pública, on s’estableix una barreja d’usos terciaris,<br />
comercials, administratius, hoteleres, <strong>de</strong>l lleure i resi<strong>de</strong>ncials, i en el futur podrà tenir<br />
ressonàncies en el sector urbanitzable que es proposa entre l’assentament urbà <strong>de</strong> Costa<br />
<strong>de</strong> Zèfir i el corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani on es podria emplaçar un altre equipament<br />
important. També es preveu que els sòls <strong>de</strong>stinats a equipaments, provinents <strong>de</strong> l’antic<br />
sector <strong>de</strong> Costa <strong>de</strong> Zèfir, situats entre els carrers d’Ecuador i <strong>de</strong>l Paraguai, es puguin<br />
ajuntar, tot eliminant el tram <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> les Canàries que actualment els separa, i així<br />
augmentar el seu potencial.<br />
Recolçant-se al carrer <strong>de</strong>l Paraguai transformat en avinguda, i entre aquest vial i el barranc<br />
<strong>de</strong> l’Estany Salat, es formula un acurat establiment hoteler <strong>de</strong> qualitat, en sòls urbanitzables<br />
no <strong>de</strong>limitats. En aquest sector es preveu un espai amb gra<strong>de</strong>s obert al paisatge com si es<br />
tractés d’un teatre grec que permetés celebrar-hi espectacles a l’aire lliure. L’exemple <strong>de</strong>l<br />
parc <strong>de</strong> Garbí <strong>de</strong> Sant Carles <strong>de</strong> la Ràpita pot ser un molt bon referent proper <strong>de</strong>l que es<br />
pretén aconseguir.<br />
Una altra consi<strong>de</strong>ració a fer és que per tal d’assegurar la continuïtat <strong>de</strong> la vida urbana a<br />
l’avinguda <strong>de</strong> Madrid, la proposta d’or<strong>de</strong>nació estableix edificar amb noves edificacions la<br />
franja septentrional <strong>de</strong> la gran zona verda municipal situada al costat <strong>de</strong> l’esmentada<br />
avinguda, i a llevant <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Càdis. Aquestes construccions permeten donar<br />
compliment a una sentència <strong>de</strong> 19/04/2004 <strong>de</strong>l Jutjat Contenciòs núm 2 <strong>de</strong> Tarragona en<br />
relació a la Cala 115 i alhora qualificar <strong>de</strong> sistema <strong>de</strong> parcs i jardins els sòls edificables <strong>de</strong> la<br />
cala. També es possibilita l’alliberament <strong>de</strong> l’edificabilitat prevista en primera línia a la<br />
promoció Port Cristall i passar els seus sòls edificables a sistema <strong>de</strong> parcs i jardins, així com<br />
també relocalitzar la construcció plurifamiliar prevista entre el carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca i el carrer <strong>de</strong> Joan Grifoll al costat <strong>de</strong> la Casa <strong>de</strong> Cultura Agustí Sardà i al seu lloc<br />
permetre la construcció d’un carrer <strong>de</strong> connexió i un aparcament públic, entre els carrers <strong>de</strong><br />
31
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i <strong>de</strong> Joan Grifoll. Totes aquestes previsions estan<br />
convenientment lliga<strong>de</strong>s en convenis urbanístics incorporats al POUM.<br />
S’amplia la superfície <strong>de</strong>stinada a sistema d’espais lliures amb un parc lineal situat a llevant<br />
<strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Saragossa i d’unes parcel.les edifica<strong>de</strong>s. Aquest parc es connecta amb<br />
dos importants nous espais d’equipaments que, com la resta <strong>de</strong> sistemes, s’obtindran<br />
gratuïtament a través <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament i la gestió urbanística. Aquests equipaments<br />
per la seva posició central optimitzaran el seu servei. D’altra banda, el POUM completa<br />
amb la qualificació <strong>de</strong> sistema d’equipaments la totalitat <strong>de</strong> l’illa on es troba l’església <strong>de</strong><br />
Santa Magdalena.<br />
Al POUM es reorienta el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’àmbit no consolidat <strong>de</strong>l Casalot situat a<br />
llevant <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>l mateix nom, harmonitzar-ho amb un traçat molt més respectuós<br />
amb la geomorfologia i el paisatge. Es recondueix el mo<strong>de</strong>l tipològic i es vertebra en un eix<br />
viari continuïtat d’un preexistent <strong>de</strong> la part consolidada <strong>de</strong> ponent i en una gran avinguda<br />
que coinci<strong>de</strong>ix amb l’eix que va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la rotonda nord <strong>de</strong> la sortida <strong>de</strong> l’autovia A7, fins la<br />
traça <strong>de</strong>l pont existent damunt l’autopista, el qual es proposa ampliar tant per als cotxes com<br />
pels vianants i bicicletes.<br />
Aquest nou sector haurà <strong>de</strong> formular un sistema <strong>de</strong> parcs lineals, coincidint amb les vores<br />
<strong>de</strong>ls barrancs existents, entre ells la rasa <strong>de</strong>l Burro, harmonitzar natura i arquitectura, i crear<br />
un eix <strong>de</strong> vianants amb usos comercials, terciaris i resi<strong>de</strong>ncials que faci <strong>de</strong> centre, així com<br />
una zona lúdica d’aigües per tal d’ajudar a potenciar turísticament i qualitativa el municipi.<br />
2.3 El <strong>de</strong>senvolupament litoral<br />
El POUM estableix una important modificació en relació a les previsions <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l litoral que fixa el Pla General d’Or<strong>de</strong>nació Urbana que es revisa, i ho<br />
fa <strong>de</strong>cidídament, en paral.lel i coordinadament el Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema<br />
Costaner redactat pel Govern <strong>de</strong> la Generalitat i les al.legacions que el mateix <strong>Ajuntament</strong><br />
32
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> hi té presenta<strong>de</strong>s, però sobretot amb els criteris aprovats per la Comissió<br />
específica <strong>de</strong> seguiment que es basen en protegir àmplies zones confrontants al litoral,<br />
<strong>de</strong>ixant solament com urbanitzables els sectors que resolen problemes <strong>de</strong> cohesió urbana i<br />
d’estructura viària, així com <strong>de</strong>ls accesos a sectors ja consolidats, tot potenciant l’ús <strong>de</strong><br />
càmping. Amb tot,s’aconsegueix passar uns cinc quilòmetres <strong>de</strong> front litoral al règim <strong>de</strong> sòl<br />
no urbanitzable, classificats com a sòls urbanitzables programats en el PGOU que es revisa.<br />
Així, i a part <strong>de</strong>l ja comentat nucli <strong>de</strong> Miami Platja pel qual es protegeixen les cales tot<br />
qualificant <strong>de</strong> sistema d’espais lliures alguns solars encara vacants, <strong>de</strong> llevant a ponent<br />
tenim, a migdia <strong>de</strong>l ferrocarril i prop <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, un sector <strong>de</strong> sòl urbà<br />
conegut per “Jardines <strong>de</strong>l Paraiso” antic sector 23, i dos altres sectors, els antics 22 i 24. Es<br />
<strong>de</strong>sclassifica el sector 24 passant al règim no urbanitzable. A més, a l’antic sector 22 es<br />
proposa un càmping <strong>de</strong> màxima qualitat en sòl no urbanitzable. El prestigiós arquitecte,<br />
Alvaro Siza amb el seu equip ha plantejat uns primers croquis <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nació per bona part<br />
d’aquest àmbit, i cal entendre’l com a singular i modèlic, tot seguint els criteris aprovats per<br />
la Comissió <strong>de</strong> Seguiment <strong>de</strong>l POUM. El mateix propietari majoritari <strong>de</strong>ls sòls va presentar<br />
a l’<strong>Ajuntament</strong> una instància sol.licitant la <strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong>l sector 22, i en el<br />
POUM es fixa un Pla Especial urbanístic el PE1 Càmping <strong>de</strong> les Arts, que a més va vinculat<br />
a un Conveni Urbanístic que incorpora la construcció d’una escultura <strong>de</strong> Frank Ghery o d’un<br />
artista <strong>de</strong>l seu nivell. La resta <strong>de</strong>l sector 22 també es classifica <strong>de</strong> sòl no urbanitzable, tot<br />
fixant com a sòl urbanitzable la part sud-llevant <strong>de</strong>l sector 22, però amb l’objectiu d’obtenir<br />
els sòls per a executar un accés a la platja amb un parc urbà just al colze situat entre la línia<br />
costanera i la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes. Aquest parc públic podria ser<br />
alhora l’inici d’un recorregut paisatgístic <strong>de</strong> bicicletes i vianants. Per aquest motiu es fixa un<br />
àmbit discontinu amb els sòls <strong>de</strong> l’antic sector 31, i els sòls esmentats computaran com a<br />
cessió <strong>de</strong> sistemes <strong>de</strong> tot el sector.<br />
Des d’aquest àmbit territorial <strong>de</strong>scrit i fins el barranc <strong>de</strong> la Pixerota es proposa també passar<br />
els sòls al règim no urbanitzable, reconeixent una qualificació específica pel càmping Oasis,<br />
per tal <strong>de</strong> permetre l’activitat, tot i estar inclosa per l’afectació <strong>de</strong>l Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l<br />
Sistema Costaner.<br />
33
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Entre els barrancs <strong>de</strong> Rifá i la carretera <strong>de</strong> la platja T-323, s’estableix un <strong>de</strong>senvolupament<br />
urbanístic continu <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la sortida <strong>de</strong> l’autovia A7 fins la costa, eixamplant-se cap el<br />
barranc <strong>de</strong> la Pixerota a partir <strong>de</strong> la Urbanització Maynou, i incorporant l’antic sector 31 a<br />
ponent <strong>de</strong> Rifà, així com uns sòls situats al nord <strong>de</strong>l ferrocarril per tal d’assegurar un bon<br />
accés, tot superant el pas <strong>de</strong> la N-340 i el ferrocarril. Aquest accés serà el principal pels<br />
sectors situats al sud <strong>de</strong> la N-340, ja que l’actual a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia és inundable.<br />
Precisament en aquest àmbit es proposa un Polígon d’Actuació Urbanística amb l’objectiu<br />
<strong>de</strong> passar a sistema d’espais lliures les parcel.les centrals situa<strong>de</strong>s en primera línia <strong>de</strong><br />
costa.<br />
Aquest conjunt territorial <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbà es planteja com la sortida natural <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble al mar i es vertebra per la T-323, però sobretot per un nou vial o avinguda<br />
arbrada amb un carril bici incorporat que arrenca <strong>de</strong> la rotonda sud <strong>de</strong> l’A7 i segueix un<br />
traçat sinuós, vorejant el Mas d’en Poca, travessant la urbanització Rustical Balneari i<br />
passant pel costat d’altres construccions existents, per <strong>de</strong>sprés salvar amb un pont el<br />
barranc <strong>de</strong> Rifà i connectar amb els sòls urbanitzables situats a migdia <strong>de</strong> la N-340 i <strong>de</strong>l<br />
ferrocarril. El nou <strong>de</strong>senvolupament urbà s’or<strong>de</strong>na transversalment amb una vialitat que<br />
connecta el nou vial estructurant <strong>de</strong> ponent i un altre paral.lel que discorre enganxat a la T-<br />
323, forma una continuïtat urbana <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la porta territorial <strong>de</strong> l’A7 fins a la platja, i integra<br />
els sectors <strong>de</strong>finitivament aprovats, tot reconduint-ne els altres per tal d’aconseguir un bon<br />
establiment i cohesió urbanística així com dotacions turístiques <strong>de</strong> qualitat. Amb la nova<br />
or<strong>de</strong>nació orientativa proposada es <strong>de</strong>fineix un espai central amb sòls per a sistema<br />
d’equipaments, molt a<strong>de</strong>quat per una futura escola.<br />
Cap a ponent, l’àmbit litoral que s’estén fins l’actual càmping <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> es pretén<br />
salvaguardar <strong>de</strong> la transformació urbanística prevista, en el Pla General d’Or<strong>de</strong>nació Urbana<br />
actual, <strong>de</strong>ixant-lo en règim <strong>de</strong> sòl no urbanitzable, tot i reconeixent els càmpings. Pels<br />
càmpings Playa i Fiesta, Marius, i els Prats, afectats pel Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema<br />
Costaner, en el POUM es dóna consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> càmpings, sempre en el marc <strong>de</strong>l PDUSC, i<br />
el càmping Torre <strong>de</strong>l Sol es qualifica <strong>de</strong> la mateixa manera que l’esmentat càmping <strong>de</strong> les<br />
Arts i, per tant amb el mateix ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat que també es proposa pels altres<br />
càmpings esmentats. Per a cada càmping però caldrà que es redacti un Pla Especial<br />
Urbanístic per a la seva or<strong>de</strong>nació i aconseguir la legalització <strong>de</strong> l’activitat. L’àmbit <strong>de</strong> l’antic<br />
34
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
sector Maikao s’incorpora també a l’àmbit <strong>de</strong> l’antic sector 31 amb l’objectiu que els sòls <strong>de</strong><br />
l’esmentat àmbit es <strong>de</strong>stinin a espais lliures.<br />
Pel que fa als sòls <strong>de</strong>l càmping <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, a partir <strong>de</strong> la iniciativa presentada per l’empresa<br />
Fomextur i la companyia Kempinski es fixa un nou sector urbanitzable <strong>de</strong>limitat que inclou<br />
els sectors 43, 44, 45 i 48 i part <strong>de</strong>l sector 47 <strong>de</strong>l PGOU, tot reduint substancialment la<br />
<strong>de</strong>nsitat i l’edificabilitat previstes. Aquest nou sector porta implícita la implantació d’un<br />
assentament turístic i resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> qualitat amb un hotel <strong>de</strong> máxima categoria, en principi<br />
<strong>de</strong> la ca<strong>de</strong>na Kempinski, així com dotar d’un aparcament públic i bon accés a la platja.<br />
D’altra banda es respecten els sectors <strong>de</strong> Masos d’en Bla<strong>de</strong>r, Solemio, Etersa, Sant Miquel,<br />
Rustical <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, Pins <strong>de</strong> Miramar i Parc <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, així com els dos petits enclaus <strong>de</strong> sòl<br />
urbanitzable situats entre Masos d’en Bla<strong>de</strong>r i Solemio. Per a tots ells es fixen instruments<br />
<strong>de</strong> gestió, bé pel seu <strong>de</strong>senvolupament en execució, or<strong>de</strong>nació o millores, per tal <strong>de</strong><br />
materialitzar les cessions pen<strong>de</strong>nts, o per la reurbanització i/o manteniment. Concretament<br />
a la urbanització Solemio es planteja una millora substantiva consistent a passar a sòls <strong>de</strong><br />
sistema d’espais lliures els que es troben a la part meridional <strong>de</strong> la N-340, així com uns<br />
altres <strong>de</strong> la part nord-ponent <strong>de</strong>l sector que coinci<strong>de</strong>ixen amb el corredor biològic <strong>de</strong><br />
l’Estany Salat i tots els sòls que es troben al nord <strong>de</strong> l’autovia A7. Per aquest motiu en<br />
aquests sòls caldrà no actuar-hi pràcticament per tal <strong>de</strong> que tinguin una protecció<br />
paisatgística absoluta.<br />
L’antic sector 59 que es correspon a l’Estany Salat i el sector 57 ocupat en part pel càmping<br />
Miramar passen a sòl no urbanitzable costaner, afectats directament pel PDUSC.<br />
2.4 Els Comellarets i el Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
Al nord <strong>de</strong> l’autopista AP7, entre la carretera T-323 i el barranc <strong>de</strong> Rifà hi ha una finca <strong>de</strong><br />
gran superfície i <strong>de</strong> propietat municipal que juntament amb altres <strong>de</strong> contígües integra un<br />
nou sector <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbà que es proposa, tot aprofitant l’estratègica posició i<br />
35
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
l’accessibilitat territorial que li atorga l’oportuna posició molt aprop <strong>de</strong> l’entrada i sortida <strong>de</strong> la<br />
nova autovia A7.<br />
Aquest sector, molt ben valorat pels tècnics <strong>de</strong> l’Agència Catalana d’Inversions i pel<br />
CIDEM, es planteja com a gran parc industrial i <strong>de</strong> serveis, en el sentit <strong>de</strong> fomentar i<br />
complementar les activitats econòmiques <strong>de</strong>l municipi.<br />
La seva implantació i <strong>de</strong>senvolupament es plantegen també <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong><br />
l’establiment <strong>de</strong> la integració paisatgística i <strong>de</strong> la qualitat arquitectònica <strong>de</strong> les noves<br />
edificacions, i al seu costat ponent a la vora <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Rifà es preveu la gran EDAR<br />
que haurà <strong>de</strong> resoldre el funcionament <strong>de</strong>fectuós <strong>de</strong> l’EDAR Rifà i la insuficient <strong>de</strong>l poble, tal<br />
com s’argumenta més endavant.<br />
Pel que fa al Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> es redueix l’àmbit <strong>de</strong>l sòl urbanitzable que el Pla General<br />
d’Or<strong>de</strong>nació Urbana actual tenia previst i es planteja un sector amb règim <strong>de</strong> sòl<br />
urbanitzable <strong>de</strong>limitat discontinu que haurà <strong>de</strong> resoldre l’aparcament públic i la connexió<br />
entre la perllongació <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Joan Grifoll i el carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca<br />
esbotzant les cases <strong>de</strong>ls núms 53 i 55.<br />
3. Ajustaments i millores a la normativa urbanística i or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> l’edificació.<br />
Pel que fa a la normativa urbanística s’ha estructurat <strong>de</strong> bell nou i s’ha adaptat a la<br />
Legislació vigent.<br />
En relació al nucli antic es fixa una altura máxima <strong>de</strong> planta baixa i dos pisos en cas <strong>de</strong><br />
l’en<strong>de</strong>rroc <strong>de</strong> l’edificació existent, i es permet conservar l’altura que ara tenen les<br />
construccions en cas <strong>de</strong> rehabilitació ja que d’aquesta manera es potencia el seu<br />
manteniment i carácter. Es fixa la <strong>de</strong>nsitat i el nombre <strong>de</strong> places d’aparcament com també<br />
es fa a l’eixample i a altres zones que abans no tenien regulació.<br />
36
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
A l’eixample es diferencien tres subzones, una que permet una altura màxima <strong>de</strong> planta<br />
baixa i tres plantes pis que és la general, una altura <strong>de</strong> planta baixa i dues plantes pis i àtic<br />
amb l’ascensor i badalot sense que es pugui superar més d’ 1,30 m l’altura <strong>de</strong> l’àtic.<br />
Aquesta subzona s’aplica a l’eixample <strong>de</strong> les Fema<strong>de</strong>s, a l’àmbit situat a llevant <strong>de</strong>l barranc<br />
<strong>de</strong> Catalunya, a l’illa situada entre la rasa <strong>de</strong>l Ximet i el carrer <strong>de</strong> la Indústria, ja que es<br />
tracta d’àrees homogènies construï<strong>de</strong>s sense haver arribat, tret d’alguna excepció puntual,<br />
a la planta baixa i tres plantes pis. Finalment es crea una altra subzona d’eixample limitant<br />
a planta baixa i dues plantes pis la seva altura màxima.<br />
A Miami Platja, tant al barri <strong>de</strong> la Florida com a l’avinguda Barcelona, es millora la normativa<br />
urbanística atesa l’especificitat <strong>de</strong> barri més compacte el primer, i com a eix urbà <strong>de</strong> més<br />
con<strong>de</strong>nsació l’avinguda Barcelona a la qual es pretén potenciar la continuïtat edificatòria i<br />
l’activitat econòmica comercial.<br />
Pel que fa a la normativa <strong>de</strong> les urbanitzacions i resta d’assentaments urbans, en el POUM<br />
s’ha fet l’esforç <strong>de</strong> refondre-la en un sol document per tal <strong>de</strong> facilitar, en endavant, la tasca<br />
<strong>de</strong> consulta i no ser necessari anar al planejament <strong>de</strong>rivat corresponent. Aquesta refosa<br />
però homogeneïtza petites diferències entre un bon grapat <strong>de</strong> subzones per tal <strong>de</strong><br />
minimitzar el seu nombre.<br />
La normativa introdueix criteris <strong>de</strong> sostenibilitat, tant per la urbanització com per l’edificació i<br />
es complementa amb les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong> l’edificació que venen acompanya<strong>de</strong>s <strong>de</strong> gràfics<br />
explicatius, amb les or<strong>de</strong>nances annexes <strong>de</strong> l’arbrat i recursos vegetals, així com amb<br />
l’or<strong>de</strong>nança sobre la utilització <strong>de</strong> l’energia solar per a les instal.lacions d’aigua calenta<br />
sanitària.<br />
D’altra banda, al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> existeixen vies pecuàries classifica<strong>de</strong>s<br />
reflecti<strong>de</strong>s al plànol I.23, les quals cal respectar d’acord el que estipula la Llei 3/1995 <strong>de</strong> vies<br />
pecuàries. Els camins rama<strong>de</strong>rs, com a propietat pública, d’acord amb aquesta llei són<br />
inalienables, imprescriptibles i inembargables. Aquestes vies sovint coinci<strong>de</strong>ixen en vials<br />
existents o amb franja costanera o bé amb barrancs, i són els que segueixen:<br />
Camí rama<strong>de</strong>r reial <strong>de</strong> València a Barcelona<br />
37
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Camí rama<strong>de</strong>r reial riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes<br />
Camí rama<strong>de</strong>r riera <strong>de</strong> Vilanova<br />
Camí rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Olivera<br />
Camí rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong> Llastres<br />
Camí rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong> Pratdip<br />
38
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL <strong>IV</strong>. EL SISTEMA DE COMUNICACIONS. ESTUDI I PROPOSTES DE<br />
MOBILITAT SOSTENIBLE.<br />
39
1. Introducció.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Aquest capítol pretén donar resposta activa i efectiva a l’establiment <strong>de</strong> mesures adopta<strong>de</strong>s<br />
per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>,<br />
en compliment <strong>de</strong> l’obligació <strong>de</strong> prestació <strong>de</strong>ls servei <strong>de</strong> transport col.lectiu urbà <strong>de</strong> viatges,<br />
d’ocord amb l’article 59.3 <strong>de</strong> la Llei 2/2002, d’Urbanisme.<br />
L’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb els estudis <strong>de</strong> mobilitat realitzats per<br />
l’empresa AdHoc que ha confegit els treballs <strong>de</strong> l’Agenda 21 Local, i en el present capítol<br />
s’exposen com a document <strong>de</strong> reflexió, els quals, a més, han servit <strong>de</strong> suport per a les<br />
<strong>de</strong>terminacions propositives <strong>de</strong>l present POUM.<br />
Val a dir que, com a complement <strong>de</strong>l que aquí s’exposa, cal tenir en compte la reflexió que<br />
es presenta en el capítol I <strong>de</strong>l Volum I <strong>de</strong>l POUM elaborat conjuntament amb els tècnics <strong>de</strong><br />
l’Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals <strong>de</strong> Barcelona.<br />
40
2. Mobilitat.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
En un sistema territorial, la mobilitat és la capacitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong>ls seus habitants i<br />
els recursos instrumentals per portar-ho a terme. Es parla <strong>de</strong> mobilitat obligada per referir-se<br />
als <strong>de</strong>splaçaments necessaris per al funcionament <strong>de</strong> la vida quotidiana, i mobilitat<br />
voluntària es la ocasionada pels <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> lliure <strong>de</strong>cisió-lleure,compres, etc.-.<br />
Disposar d’un marge ampli <strong>de</strong> facilitats per exercir la mobilitat voluntària no estar subjecte a<br />
una voluntat obligada excessiva és la situació <strong>de</strong>sitjable, encara no sempre és així 3 .<br />
L’increment <strong>de</strong> la mobilitat és una característica en la nostra societat en els últims anys.<br />
Aquest increment <strong>de</strong> la mobilitat és el resultat <strong>de</strong> la suma –no proporcional- <strong>de</strong> diferents<br />
factors <strong>de</strong> canvi en els constums <strong>de</strong> la població, el <strong>de</strong>senvolupament econòmic, i potser el<br />
més important, en l’estrcutura urbanística <strong>de</strong>ls municipis, i <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no és una<br />
excepció.<br />
Ara, no solament ens movem més, sinó que a més, aquest increment tal i com es veurà en<br />
aquest apartat, va associat per una banda a l’increment <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l transport privat –i en<br />
particular <strong>de</strong> l’automòbil-, però també i molt directament, com s’acaba <strong>de</strong> comentar per la<br />
distribució espacial <strong>de</strong> les nostres ciutats.<br />
Al mateix temps, el creixement <strong>de</strong> la mobilitat és el resultat <strong>de</strong> l’augment d’accessibilitat a<br />
les infraestructures viàries -proliferació <strong>de</strong> gran nombre <strong>de</strong> vies ràpi<strong>de</strong>s com<br />
circumvall.acions, autovies o autopistes- que faciliten els <strong>de</strong>splaçaments i la llibertat en la<br />
circulació rodada. Per tant, com el territori cada vegada és més accessible, les activitats<br />
econòmiques i, sobretot les zones resi<strong>de</strong>ncials, s’han dispersat, creant-se gran quantitat<br />
d’urbanitzacions <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>nsitat en espais voraurbans o directament rurals.<br />
3 Definició extreta <strong>de</strong>l llibre Diccionario <strong>de</strong> Socioecología. Ramon Folch.<br />
41
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Per aquest motiu, es pot afirmar que la mobilitat ha passat a ser un <strong>de</strong>ls principals<br />
problemes en les zones urbanes, i que existeix una relació directa entre el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong><br />
mobilitat i el mo<strong>de</strong>l territorial.<br />
En l’esquema següent s’observa la relació entre els diferents factors que actuen en la<br />
mobilitat: les persones són les que es <strong>de</strong>splacen i per això ho po<strong>de</strong>n fer a peu o mitjançant<br />
algun tipus <strong>de</strong> vehicle rodat ja sigui amb motor o no. El conjunt <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments que<br />
realitzen les persones forma el trànsit, que es situa damunt <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> suport, el<br />
territori/naturalesa està subjecte a les modificacions provinents <strong>de</strong> l’activitat antròpica i les<br />
necessitats que es creen al voltant <strong>de</strong> la societat que vivim.<br />
Per tant a l’hora d’analitzar la mobilitat <strong>de</strong>l municipi cal tenir en compte diversos factors que<br />
la <strong>de</strong>terminen i la condicionen. Un d’ells és l’estructura pròpia <strong>de</strong>l territori. En el cas <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> es veu que el terme municipal està disgregat amb dos nuclis clarament<br />
diferenciats i allunyats en l’espai, cosa que condiciona la quantitat i el tipus <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>splaçaments que es fan. També cal consi<strong>de</strong>rar els mitjans <strong>de</strong> transport col·lectiu que<br />
estan a l’abast <strong>de</strong>l ciutadans. Per altra banda, cal també tenir en compte la tipologia <strong>de</strong> vida<br />
<strong>de</strong>ls mont-rogencs/es, o sigui la mobilitat obligada –molt menys modificable- i la mobilitat<br />
voluntària, com i on es <strong>de</strong>splacen els montrogencs en el seu temps lliure. Aquest últim punt<br />
serà objecte <strong>de</strong> la diagnosi <strong>de</strong> percepcions i completarà l’anàlisi modal <strong>de</strong> la mobilitat.<br />
A Catalunya s’ha aprovat la Llei 9/2003 <strong>de</strong> la mobilitat, la qual té com a objectiu general<br />
establir els principis i els objectius per a una gestió <strong>de</strong> la mobilitat <strong>de</strong> les persones i les<br />
merca<strong>de</strong>ries dirigida a la sostenibilitat i a la seguretat (1)<br />
Principis inspiradors <strong>de</strong>finits per la Llei en l’article 2 :<br />
a) El dret <strong>de</strong>ls ciutadans a l’accessibilitat en unes condicions <strong>de</strong> mobilitat<br />
a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s i segures i amb el mínim impacte ambiental possible.<br />
b) L’organització d’un sistema <strong>de</strong> distribució <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries sostenible.<br />
c) La prioritat <strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> transport <strong>de</strong> menor cost social i ambiental, tant <strong>de</strong><br />
persones com <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries.<br />
42
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d) El foment i la incentivació <strong>de</strong>l transport públic i col·lectiu i d’altres sistemes <strong>de</strong><br />
transport <strong>de</strong> baix o nul impacte, com els <strong>de</strong>splaçaments amb bicicleta o a peu.<br />
e) La implicació <strong>de</strong> la societat en la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions que afectin la mobilitat<br />
<strong>de</strong> les persones.<br />
f) La distribució a<strong>de</strong>quada <strong>de</strong>ls costos d’implantació i gestió <strong>de</strong>l transport.<br />
g) L’a<strong>de</strong>quació a les polítiques comunitàries sobre aquesta matèria.<br />
h) L’impuls d’una mobilitat sostenible.<br />
i) El foment <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament urbà sostenible i l’ús racional <strong>de</strong>l territori.<br />
j) El compliment <strong>de</strong>ls tractats internacionals vigents relatius a la preservació <strong>de</strong>l<br />
clima pel que concerneix la mobilitat.<br />
Tal i com assenyalaba Carrasco, la mobilitat és un component més a tenir en compte en la<br />
planificació urbana i territorial. Pel que fa a Catalunya, i a nivell normatiu s’integra <strong>de</strong> la<br />
següent manera:<br />
La mobilitat dins la planificació territorial a Catalunya.<br />
Font: Ll. Carrasco, maig <strong>de</strong> 2004<br />
Amb aquesta Llei, els municipis hauran d’integrar la mobilitat dins <strong>de</strong>l planejament territorial i<br />
també <strong>de</strong> les estratègies <strong>de</strong> sostenibilitat local mitjançant eines com els Plans <strong>de</strong> Mobilitat<br />
43
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Urbana que permetin gestionar-la <strong>de</strong> forma més ecoeficient 4 amb la promoció <strong>de</strong> bones<br />
pràctiques.<br />
3. Xarxa viària i ferroviària.<br />
El municipi consta <strong>de</strong> nombroses infraestructures <strong>de</strong> comunicació viària i ferroviària que<br />
el travessen el territori.<br />
Així, com a infraestructures que configuren la xarxa bàsica viària i ferroviària tenim,<br />
Ferrocarril: travessa el municipi per la franja més propera al litoral la línia<br />
Barcelona-Tortosa-València. Aquesta línia perdrà importància quan entri en<br />
funcionament el Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani.<br />
La carretera nacional N-340 que connecta Barcelona i València la qual discorre pel<br />
municipi en direcció NE-SW.<br />
L’autopista AP-7 que també connecta Barcelona i València.<br />
La comarcal T-310 que connecta el municipi amb <strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i amb Pratdip i<br />
que es bifurca en la T-317 per connectar amb la C-233.<br />
La T-323 que comunica el nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> amb la N-340 dins el mateix terme.<br />
La T-322 que connecta el nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> amb Coll<strong>de</strong>jou i Falset.<br />
Fora <strong>de</strong>l terme municipal però molt a prop <strong>de</strong>l poble trobem la T-321 que connecta la<br />
T-310 amb l’Arbocet i Vilanova d’Escornalbou.<br />
A més d’aquestes infraestructures, la xarxa veïnal és la que s’estructura en els<br />
diversos nuclis <strong>de</strong> població <strong>de</strong>l municipi i que dóna servei, als resi<strong>de</strong>nts.<br />
A aquesta xarxa básica cal afegir la gran infraestructura projectada <strong>de</strong> l’autovia A7 que<br />
compta amb dues sorti<strong>de</strong>s a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, una davant <strong>de</strong> Mas Miró i amb connexió directa amb<br />
la T-323 i l’altra sortida a Miami amb connexió directa a l’eix viari <strong>de</strong> l’avinguda Gil Vernet –<br />
avinguda <strong>de</strong>l Casalot.<br />
4 En aquest cas el prefixe ECO significa tant ECOnòmic com ECOlògic<br />
44
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
A més, també s’ha projectat l’esmentat Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani que passa<br />
tangencialment a l’A7 i té una estació prevista a l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant, gairebé a la<br />
perllongació cap a ponent <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>l Príncep d’Espanya.<br />
Infraestructures <strong>de</strong> la xarxa viària que travessen el municipi.<br />
Font: Hipermapa <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Per altra banda, si es té en compte que <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> és un municipi turístic i es valora la<br />
mobilitat i l’accessibilitat externa, cal consi<strong>de</strong>rar també dos elements més:<br />
L’accés per Aeroport: a través <strong>de</strong> l’aeroport <strong>de</strong> Reus, situat a 12 Km, i l’aeroport <strong>de</strong><br />
Barcelona, situat a 110 Km.<br />
L’accés per Port: En aquest cas consi<strong>de</strong>rant com a ports amb més influència el <strong>de</strong><br />
Cambrils, a 12 Km, el <strong>de</strong> l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant, i el port <strong>de</strong> Tarragona, a 30 Km.<br />
45
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Pel que fa a l’accessibilitat i la comunicació per transport públic, cal valorar que l’oferta és<br />
molt limitada. Aquesta és concreta <strong>de</strong> la següent manera:<br />
Línia <strong>de</strong> bus urbà<br />
Línia <strong>de</strong> bus interurbà:<br />
Les valoracions que se n’extreuen <strong>de</strong> la xarxa d’infraestructures i serveis <strong>de</strong> comunicació<br />
són les següents:<br />
Cal <strong>de</strong>stacar que l’accessibilitat al municipi és complicada si no és en vehicle privat i<br />
que l’accés per autopista és a través <strong>de</strong>ls municipis veïns.<br />
De la mateixa manera, tal com ja s’ha valorat, el municipi no disposa d’estació <strong>de</strong><br />
ferrocarril 5 malgrat la línia si que creua el municipi i, per tant, la línia <strong>de</strong> ferrocarril no<br />
contribueix a la mobilitat i accessibilitat amb transport públic i que per tant caldrà<br />
potenciar la facilitat d’accedir-hi.<br />
L’oferta d’altres mitjans <strong>de</strong> transport col·lectiu –tant <strong>de</strong> comunicació interna com<br />
externa- és limitada.<br />
La necessitat d’ús <strong>de</strong> vehicle privat, a més, s’agreuja <strong>de</strong>gut a l’arrelada cultura <strong>de</strong><br />
l’ús <strong>de</strong>l vehicle privat, així com també per l’estructura difosa <strong>de</strong> creixement urbanístic<br />
<strong>de</strong>l municipi.<br />
Cal fer esment, que existeixen molts vials veïnals i àrees d’urbanització on els<br />
carrers encara no han estat asfaltats.<br />
5 Hi ha una antiga estació poc utilitzada.<br />
46
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
També existeixen vials veïnals on les condicions <strong>de</strong>l paviment estan molt malmeses.<br />
Pel que fa a la xarxa <strong>de</strong> camins i vies rurals, el territori està travessat per nombrosos camins<br />
rurals i per una Gran Ruta euroepa com és el GR-7 6 . Cal assenyalar, que aquest sen<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
llarg recorregut es troba tallat en alguns trams.<br />
El GR 7 va ser el primer sen<strong>de</strong>r <strong>de</strong> gran recorregut que es va senyalitzar a la península<br />
ibèrica, concretament es va començar a marcar a les comarques tarragonines, allà en el<br />
1973. Amb el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong>ls anys, podríem dir que el GR 7 ha es<strong>de</strong>vingut la columna vertebral<br />
<strong>de</strong> la xarxa catalana <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs, tant per la seva situació geogràfica com pel fet que va<br />
néixer, i durant molts anys va ser en sí mateix, una minixarxa <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs, ja que al traçat<br />
original es van anar afegint una sèrie <strong>de</strong> variants i subvariants que el van anar ramificant per<br />
les zones properes a l’eix primitiu.<br />
El municipi també està travessat pels importants sen<strong>de</strong>rs GR 92 i el GR 192<br />
Cal dir, però, que tot i que els camins són presents al territori montrogenc i que són utilitzats<br />
tant com camins agrícoles i/o rama<strong>de</strong>rs, com per fer rutes amb sen<strong>de</strong>risme i BTT, no<br />
existeix <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> un catàleg actualitzat sobre l’estat, la utilització i la senyalització<br />
<strong>de</strong> forma integral a tot el territori, i que caldrà realitzar.<br />
6 www.sen<strong>de</strong>risme.info<br />
47
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Sen<strong>de</strong>r GR7 en el seu pas per Catalunya<br />
Font: www.sen<strong>de</strong>risme.info<br />
48
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
4. Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització i parc <strong>de</strong> vehicles.<br />
Tal i com s’observa en la taula següent i el gràfic que l’acompanya, el nombre <strong>de</strong> vehicles<br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> tot i que havia anat incrementant en els últims <strong>de</strong>u anys, s’ha<br />
estancat en l’últim quadrienni.<br />
En la taula s’observa que l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> ja estava per sobre<br />
<strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x comarcal i català l’any 1997 i que ho contínua estant a l’any 2002. Ara bé, si<br />
consi<strong>de</strong>rem només l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització <strong>de</strong> turismes, <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> es troba sota la<br />
mitja tant comarcal com catalana 7 .<br />
Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització (en vehicles per 1000 habitants).<br />
Any 1997<br />
<strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> Comarca Catalunya<br />
Turismes 352 353 420<br />
Total vehicles 609 573 586<br />
Any 2002<br />
Total vehicles 723.43 644<br />
Font: Elaboració Pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Policia Local i <strong>de</strong> l’IDESCAT.<br />
L’increment <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x però, no ha estat constant i en els últims catorze anys, fins hi tot<br />
sembla que hi ha una tendència a davallar, tal i com representa el gràfic següent.<br />
Sèrie temporal <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> mobilitat per 1000 habitants<br />
num vehicles per 1000 hab.<br />
900<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2004<br />
anys<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l IDESCAT i <strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
7 Cal tenir en compte que les da<strong>de</strong>s fins l’any 2002 ha estat estretes <strong>de</strong> l’IDESCAT, mentre que les <strong>de</strong> l’any 2004 han estat<br />
proporciona<strong>de</strong>s per la Policia Local, i per tant pot haver-hi alguna <strong>de</strong>viació. Caldria que aquestes fóssin contrasta<strong>de</strong>s.<br />
49
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Si analitzem l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització per tipus <strong>de</strong> vehicles en els últims <strong>de</strong>u anys, <strong>de</strong> 1991 a<br />
2001 veurem que tots els tipus <strong>de</strong> vehicles han tingut una progressió semblant amb un<br />
increment d’entre un 1 i un 3%. Ara bé, agafant les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2004, el nombre <strong>de</strong><br />
vehicles per cada 1000 habitants ha disminuit en tots els tipus.<br />
Parc <strong>de</strong> vehicles.<br />
Sèrie Temporal <strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització pel municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. (Per 1000 habitants)<br />
Any Turismes Motocicletes<br />
Camions i<br />
furgonetes Total<br />
1991 388,17 57,77 152,71 607,24<br />
1992 391,11 56,48 153,14 610,64<br />
1993 403,75 58,87 155,97 629,57<br />
1994 414,08 62,76 158,2 644,94<br />
1995 423,66 62,72 160,57 658,78<br />
1996 419,36 61,18 160,46 652,87<br />
1997 456,96 61,35 166,39 699,54<br />
1998 488,78 64,06 172,66 741,65<br />
1999 531,39 68,42 189,77 808,94<br />
2000 551,78 67,84 192,45 834,53<br />
2001 557,23 65,45 196,36 842,29<br />
2004 532,28 52,91 146,08 731,27<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’IDESCAT i l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb un parc automobilístic <strong>de</strong> 6580 vehicles a data <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2003.<br />
S’observa en la taula següent el nombre <strong>de</strong> vehicles distribuïts per la seva potència i classe<br />
<strong>de</strong> vehicle:<br />
50
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Parc automobilístic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Desembre <strong>de</strong> 2004<br />
Mitjans<br />
municipals<br />
turismes Camions i<br />
furgonetes<br />
tractors remolcs ciclomtors Motocicletes TOTAL<br />
4 3 7<br />
Mitjans policials 4 4<br />
Empresa<br />
EMOMSA<br />
9 8 3 3 23<br />
Creu Roja 1 5 6<br />
STS Reus 1 1<br />
Mitjans privats 4.187 1.137 162 92 543 418 6539<br />
TOTAL 4205 1154 165 92 546 418 6580<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Policia Local<br />
Tal i com s’observa en el gràfic següent més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong> vehicles matriculats a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> són turismes i un 14% ciclomotors i motocicletes. Aquests tipus <strong>de</strong> vehicles són<br />
d’ús particular, po<strong>de</strong>nt ser <strong>de</strong> lleure o per treball. Cal tenir en compte que un alt percentatge<br />
<strong>de</strong>ls vehicles matriculats, un 22% - sumant camions i tractors- tenen uns preferència <strong>de</strong><br />
feina.<br />
51
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Parc automobilístic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
camions<br />
18%<br />
ciclomotors<br />
8%<br />
motocicletes<br />
6%<br />
remolcs<br />
1%<br />
tractors<br />
3%<br />
turismes camions ciclomotors<br />
motocicletes remolcs tractors<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Policia Local<br />
turismes<br />
64%<br />
Si ens fixem en l’evolució <strong>de</strong>l parc <strong>de</strong> vehicles <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> en els últims sis anys<br />
per tipus <strong>de</strong> vehicle, cal <strong>de</strong>stacar que el nombre <strong>de</strong> turismes i camions i furgonetes<br />
matriculats a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> ha disminuït l’últim any.<br />
En termes generals, es pot dir, que <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> té un cert estancament en el seu<br />
parc <strong>de</strong> vehicles, aquest fet pot estar donat per la substitució d’un vehicle per un altre quan<br />
s’adquireix un vehicle nou.<br />
52
Nombre <strong>de</strong> vehicles<br />
nombre <strong>de</strong> vehicles<br />
14000<br />
12000<br />
10000<br />
8000<br />
6000<br />
4000<br />
2000<br />
0<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’IDESCAT i l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
5. Anàlisi modal <strong>de</strong> la mobilitat.<br />
any 1999 any 2000 any 2001 any 2004<br />
Turismes Motocicletes Camions i furgonetes total<br />
La circulació, trànsit i accessibilitat<br />
Circulació<br />
La circulació es relaciona directament amb la distribució i qualitat <strong>de</strong> la xarxa viària en el<br />
territori i la quantitat <strong>de</strong> vehicles que hi passen per ella. Per circulació entendrem la<br />
realitzada amb vehicles rodats en xarxa viària no urbana.<br />
La circulació que es produeix en el terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és ben diferent<br />
<strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l nucli que ens estem referint.<br />
53
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
La carretera N 340 travessa, paral·lela al mar, tot el Nucli <strong>de</strong> Miami Platja. És el nexe d’unió<br />
principal que comunica amb els pobles veïns amb qui es té una relació més estreta:<br />
Cambrils i Hospitalet <strong>de</strong> l’infant.<br />
Aquesta, té la doble funció: com a carretera <strong>de</strong> llarg recorregut i com a eix vertebrador local,<br />
<strong>de</strong> la qual pengen tot un seguit d’assentaments urbans i càmpings situats al front costaner.<br />
Això comporta una pèrdua d’efectivitat i possibilitat <strong>de</strong> rapi<strong>de</strong>sa, i una certa perillositat. El<br />
trànsit intens, sobretot en els mesos d’estiu, que són els <strong>de</strong> major afluència turística, suposa<br />
un problema perquè la carretera està integrada dins la xarxa <strong>de</strong> comunicacions locals, ja<br />
que molts <strong>de</strong>ls camins que condueixen a l’interior <strong>de</strong>l territori, surten <strong>de</strong> la nacional, com si<br />
es tractés d’una pinta.<br />
D’altra banda, tot el recorregut <strong>de</strong> l’avinguda Príncep d’Espanya i <strong>de</strong> l’Avinguda Barcelona,<br />
així com les respectives cruïlles amb l’avinguda <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet i l’avinguda Càdiz<br />
pateixen un trànsit intens durant els mesos d’estiu, fins hi tot amb grans retencions a hores<br />
punta <strong>de</strong> circulació, <strong>de</strong>gut a que són les vies més amples <strong>de</strong>l municipi i que circulen<br />
paral·leles a la N-340.<br />
Pel que fa al nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble la circulació és molt <strong>de</strong>ficient, i s’organitzen problemes<br />
circulatoris gairebé diàriament, <strong>de</strong>guts principalment a una estructura urbana <strong>de</strong>l casc antic<br />
medieval que està format per carrers estrets amb poques voreres, sovint <strong>de</strong> dos sentits i<br />
amb manca d’aparcament.<br />
La carretera comarcal C-233, que es troba mig asfaltada, que connecta Miami Platja per<br />
l’avinguda <strong>de</strong>l Doctor Gil Vernet amb el camp <strong>de</strong> Golf Bonmont Terres Noves s’ha convertit<br />
darrerament en la connexió principal entre els dos nuclis <strong>de</strong> població. Per aquesta via, que<br />
fins fa ben poc circulàven escassos vehicles, s’ha convertit en una via molt transitada i amb<br />
un increment <strong>de</strong> perillositat <strong>de</strong> la mateixa per la velocitat que agafen els vehicles.<br />
Finalment, cal <strong>de</strong>stacar, que tal i com manifesta la Policia Local, alguns <strong>de</strong>ls problemes<br />
circulatoris que presenten els dos nuclis urbans, tant <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> com Miami Platja venen<br />
donats a causa <strong>de</strong> la senyalització o bé per:<br />
54
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Manca <strong>de</strong> senyalització o senyalització incorrecta en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s vies o carrers<br />
urbans<br />
Per manca <strong>de</strong> seguiment <strong>de</strong> la senyalització per part <strong>de</strong>ls conductors<br />
Per aquesta causa, la Policia Local i els serveis tècnics han elaborat la proposta <strong>de</strong><br />
senyalització per als dos nuclis tal i com s’observen en els plànols X iX <strong>de</strong> les pàgines<br />
següents, per tal <strong>de</strong>:<br />
Descongestionar alguns carrers amb gran intensitat <strong>de</strong> trànsit<br />
Alleugerar la càrrega <strong>de</strong> trànsit <strong>de</strong> carrers estrets o molt estrets fent-los d’un sol<br />
sentit<br />
Disminuir i/o evitar el nombre d’acci<strong>de</strong>nts que es produeixen a les vies més ràpi<strong>de</strong>s i<br />
a les cruïlles<br />
55
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la senyalització al nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong><br />
Font: Policia Local <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. 2004.<br />
56
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Proposta d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la senyalització <strong>de</strong> part <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> Miami Platja<br />
Font: Policia Local <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, 2004.<br />
57
Aparcaments.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Tant en el nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> com Miami Platja no hi ha aparcaments públics <strong>de</strong> zona blava.<br />
La zona d’aparcaments habilitada més important la trobem a “La Murada”, al costat <strong>de</strong><br />
l’Església Vella <strong>de</strong>l poble.<br />
Miami Platja pateix greus problemes d’aparcament durant tota l’epoca estival i <strong>de</strong> màxima<br />
afluència <strong>de</strong> turistes ja que el volum <strong>de</strong> vehicles s’incrementa en més d’un 300% <strong>de</strong>gut a<br />
l’estacionalitat. Els punts més conflictius <strong>de</strong> manca d’aparcament durant l’estiu es focalitza<br />
al llarg <strong>de</strong>l passeig marítim. Cal <strong>de</strong>stacar però, que durant tot l’any, tenen problemes<br />
d’aparcament l’avinguda <strong>de</strong>l Mar, el tram <strong>de</strong> l’avinguda Càdis entre l’avinguda Príncep<br />
d’Espanya i l’Avinguda Barcelona, i tota la zona resi<strong>de</strong>ncial que queda emmarcada per les<br />
avingu<strong>de</strong>s Prícep d’Espanya, Veracruz i Barcelona en <strong>de</strong>terminats moments <strong>de</strong> la setmana.<br />
Pel que fa al nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i al seu Eixample hi ha greus problemes<br />
d’aparcament, i sovint els cotxes aparcats envaeixen els vials <strong>de</strong> circulació. Així, aparcar en<br />
doble fila o en llocs prohibits és un fet habitual al poble. Aquesta disfunció es planteja en el<br />
POUM i es proposa la localització <strong>de</strong> noves àrees que ajudin a resoldre tan els problemes<br />
actuals com els potencials. A més, es formula una normativa <strong>de</strong> dotació mínima<br />
d’aparcaments que fins ara era inexistent.<br />
Segons la policia municipal cal <strong>de</strong>stacar que la majoria <strong>de</strong> multes que es posen són per<br />
excés <strong>de</strong> velocitat i per mal aparcament: no es respecta la senyalització horitzontal i a causa<br />
<strong>de</strong>l canvi <strong>de</strong> quinzenes <strong>de</strong>l costat d’aparcament en els vials.<br />
58
Mobilitat obligada.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Tal com s’ha <strong>de</strong>finit a la introducció la mobilitat obligada és la que relaciona els<br />
<strong>de</strong>splaçaments que es fan per po<strong>de</strong>r realitzar l’activitat quotidiana, és a dir, per feina o<br />
treball. La mobilitat obligada per treball és la més habitual i relaciona els <strong>de</strong>splaçaments que<br />
es fan <strong>de</strong> la residència al lloc <strong>de</strong> treball. També s’analitzarà la mobilitat obligada per estudis<br />
en els apartats següents.<br />
Mobilitat per treball.<br />
Per la geografia <strong>de</strong>l territori mont-rogenc, la importància <strong>de</strong>l sector turístic i <strong>de</strong> serveis<br />
agrupen una bona part <strong>de</strong>ls treballadors <strong>de</strong>l municipi i per la segregació <strong>de</strong>ls dos nuclis<br />
principals <strong>de</strong>l terme, i totes les urbanitzacions disperses, caldria consi<strong>de</strong>rar els<br />
<strong>de</strong>splaçaments interurbans dins <strong>de</strong>l mateix terme municipal, donat que es fan<br />
majoritàriament amb vehicle motoritzat, ja que ens donaria una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>ls vehicles<br />
dins <strong>de</strong>l terme.<br />
Si analitzem la mobilitat per treball intermunicipal, prenent <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> (tot el terme<br />
indistintament) com a centre d’orígens i <strong>de</strong>stí , tenint present que les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les quals es<br />
disposa són <strong>de</strong> l’any 1996 i que probablement pot haver canviat la dinàmica territorial – tot i<br />
que no substancialment ja que l’estructura econòmica segueix tenint unes pautes molt<br />
similars a les <strong>de</strong> fa vuit anys -, S’observa que el municipi <strong>de</strong>l que venen més treballadors a<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és Cambrils, per les interrelacions entre el turisme <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong> i <strong>de</strong> Cambrils en el continu <strong>de</strong> la Costa Daurada, seguits <strong>de</strong> Van<strong>de</strong>llòs i l’Hospitalet <strong>de</strong><br />
l’Infant i Reus. Cal apuntar, que tant Cambrils com Van<strong>de</strong>llòs estant situats en l’eix <strong>de</strong> la N-<br />
340.<br />
59
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-treball. Distribució per sector d'activitat. Orígens.<br />
Municipi <strong>de</strong>stí: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals orígens. EP/96.<br />
Sectors d’activitat<br />
agricultura indústria construcció serveis Total<br />
Desplaçaments interns 272 139 261 846 1518<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s d'altres municipis 45 79 66 277 467<br />
Cambrils 14 14 9 53 90<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 2 19 10 55 86<br />
Reus 6 17 4 58 85<br />
Tarragona 2 2 6 14 24<br />
Pratdip 0 3 2 18 23<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 3 5 3 7 18<br />
Ametlla <strong>de</strong> Mar, l' 7 2 1 3 13<br />
Tivissa 3 1 6 2 12<br />
Riudoms 3 2 1 6 12<br />
Vila-seca 0 1 6 4 11<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 5 13 18 57 93<br />
Font: Institut d’Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-treball. Distribució per sector d'activitat. Destinacions<br />
Municipi origen: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals <strong>de</strong>stinacions. EP/96.<br />
Sectors d’activitat<br />
agricultura indústria construcció serveis Total<br />
Desplaçaments interns 272 139 261 846 1518<br />
Desplaçaments a altres<br />
municipis<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong><br />
l'Infant<br />
49 197 69 414 729<br />
2 69 11 95 177<br />
Cambrils 34 11 8 69 122<br />
Reus 2 24 19 63 108<br />
Tarragona 3 24 13 54 94<br />
Barcelona 0 18 4 36 58<br />
Vila-seca 0 5 0 17 22<br />
Ascó 0 14 1 4 19<br />
Salou 0 1 0 14 15<br />
Riudoms 0 3 3 7 13<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 2 2 2 4 10<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 6 21 8 35 70<br />
Fora <strong>de</strong> Catalunya 0 5 0 16 21<br />
Font: Institut d’Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
60
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Si prenem el primer flux (el més nombrós) <strong>de</strong> la població ocupada resi<strong>de</strong>nt que va a treballar<br />
fora <strong>de</strong>l municipi, po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>finir un àrea <strong>de</strong> centralitat com el territori d’un municipi i <strong>de</strong> tots<br />
els altres <strong>de</strong>ls quals rep algun flux. Basant-nos en aquest concepte po<strong>de</strong>m comprovar que<br />
hi ha una àrea <strong>de</strong> centralitat recíproca formada entre <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> - Cambrils –<br />
Van<strong>de</strong>llós, tot i que el flux és negatiu per a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Això pot ser <strong>de</strong>gut a<br />
l’estacionalitat turística més acusada respecte als dos municipis veïns, on la població<br />
permanent és més gran que la <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
Si observem les taules següents, <strong>de</strong> la distribució per sexes <strong>de</strong> la mobilitat obligada per<br />
treball es veu que només un 34 % <strong>de</strong> la gent que ve a treballar són dones, i la resta són<br />
homes. Pràcticament, la meitat <strong>de</strong>ls homes que venen a treballar a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>,<br />
venen, en la mateixa proporció <strong>de</strong> Cambrils (19%), Reus (15%) i Van<strong>de</strong>llòs (19%). Amb les<br />
dones no passa el mateix, pràcticament la meitat – un 46% - provenen <strong>de</strong> Cambrils (21%) i<br />
Van<strong>de</strong>llòs (25%), segui<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les <strong>de</strong> Reus (16%).<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments per treball segons el sexe. Orígens<br />
Municipi <strong>de</strong>stí: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals orígens. EP/96.<br />
Sexe<br />
Homes Dones Total<br />
Desplaçaments interns 1019 499 1518<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s d'altres municipis 308 159 467<br />
Cambrils 57 33 90<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 46 40 86<br />
Reus 60 25 85<br />
Tarragona 20 4 24<br />
Pratdip 15 8 23<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 11 7 18<br />
Ametlla <strong>de</strong> Mar, l' 9 4 13<br />
Riudoms 7 5 12<br />
Tivissa 11 1 12<br />
Vila-seca 8 3 11<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 64 29 93<br />
Font: Institut d'Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
61
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-treball. Distribució per sexe. Destinacions.<br />
Municipi origen: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals <strong>de</strong>stinacions. EP/96.<br />
Sexe<br />
Homes Dones Total<br />
Desplaçaments interns 1019 499 1518<br />
Desplaçaments a altres municipis 483 246 729<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 117 60 177<br />
Cambrils 79 43 122<br />
Reus 63 45 108<br />
Tarragona 64 30 94<br />
Barcelona 36 22 58<br />
Vila-seca 17 5 22<br />
Ascó 16 3 19<br />
Salou 8 7 15<br />
Riudoms 9 4 13<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 7 3 10<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 54 16 70<br />
Fora <strong>de</strong> Catalunya 13 8 21<br />
Font: Institut d'Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
El 66% <strong>de</strong>ls mont-rogencs que van a treballar fora són homes. Un terç <strong>de</strong> la població que va<br />
a treballar fora, ho fa a Van<strong>de</strong>llòs, la resta es reparteix entre les poblacions <strong>de</strong> Cambrils,<br />
Reus i Tarragona. Cal tenir en compte que pràcticament un 10% <strong>de</strong> les persones que van a<br />
treballar fóra <strong>de</strong>l municipi ho fan a Barcelona.<br />
Els treballadors d'ambdós sexes que van a treballar fora, ho fan majoritàriament a als<br />
serveis (57%) als municipis turístics <strong>de</strong> Van<strong>de</strong>llós (27%) i <strong>de</strong> Cambrils (23%), <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong>sprés a la Indústria, principalment a Van<strong>de</strong>llós (35%), i finalment a la construcció i<br />
l’agricultura. En conjunt a Van<strong>de</strong>llòs i Cambrils, van 164 persones. Cal <strong>de</strong>stacar, que un<br />
69% <strong>de</strong> les persones que treballen a l’agricultura ho fan al terme <strong>de</strong> Cambrils.<br />
Els mitjans <strong>de</strong> transport utilitzats per als <strong>de</strong>splaçaments per raó <strong>de</strong> treball són<br />
majoritàriament privats, encara que els treballadors que venen a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
s’empra el mitjà col·lectiu en un 4% <strong>de</strong>ls casos.<br />
62
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-treball. Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport. Principals orígens.<br />
Municipi <strong>de</strong>stí: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals orígens. EP/96.<br />
Mitjans <strong>de</strong> transport<br />
col.lectiu individual altres Total<br />
Desplaçaments interns 8 855 655 1518<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s d'altres<br />
municipis<br />
20 447 0 467<br />
Cambrils 3 87 0 90<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 0 86 0 86<br />
Reus 3 82 0 85<br />
Tarragona 2 22 0 24<br />
Pratdip 0 23 0 23<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 2 16 0 18<br />
Ametlla <strong>de</strong> Mar, l' 1 12 0 13<br />
Tivissa 0 12 0 12<br />
Riudoms 1 11 0 12<br />
Vila-seca 1 10 0 11<br />
Salou 0 9 0 9<br />
Vilanova d'Escornalbou 0 9 0 9<br />
Coll<strong>de</strong>jou 0 8 0 8<br />
Botarell 0 5 0 5<br />
Vinyols i els Arcs 0 5 0 5<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 7 50 0 57<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> IDESCAT, 1996<br />
Els mont-rogencs que van a treballar fora també fan servir el transport individual com a<br />
principal forma <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar-se, però utilitzen el transport col·lectiu o d’altres fins a un 12%.<br />
63
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-treball. Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport. Principals <strong>de</strong>stinacions. Municipi<br />
origen: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals <strong>de</strong>stinacions. CP/91.<br />
Mitjans <strong>de</strong> transport<br />
col.lectiu individual altres Total<br />
Desplaçaments interns 19 714 519 1252<br />
Desplaçaments a altres municipis 42 468 19 529<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 22 108 3 133<br />
Cambrils 5 84 0 89<br />
Reus 4 75 0 79<br />
Tarragona 2 66 8 76<br />
Barcelona 5 28 2 35<br />
Vila-seca 0 13 1 14<br />
Salou 0 10 1 11<br />
Ascó 0 9 0 9<br />
Valls 0 9 0 9<br />
Vilanova d'Escornalbou 0 9 0 9<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 0 6 0 6<br />
Ametlla <strong>de</strong> Mar, l' 1 3 0 4<br />
Riudoms 0 4 0 4<br />
Súria 0 3 0 3<br />
Amposta 0 3 0 3<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> IDESCAT, 1996<br />
Mobilitat laboral. Taxes d’autocontenció i autosuficiència.<br />
Del global <strong>de</strong> la població ocupada <strong>de</strong>l municipi, les principals fugues per motius <strong>de</strong> treball es<br />
centren en el sector industrial, fugues dirigi<strong>de</strong>s segurament cap a les centrals nuclears<br />
d’Ascó o Van<strong>de</strong>llòs o cap a les indústries químiques ubica<strong>de</strong>s en les perifèries <strong>de</strong><br />
Tarragona.<br />
D’altra banda, el sector que principalment reté ocupats <strong>de</strong>l mateix municipi, seria l’agrícola,<br />
mentre que el sector <strong>de</strong> la construcció seria el que proporcionalment més mà d’obra forana<br />
atrauria; quedant el sector serveis que es nodriria tant <strong>de</strong> mà d’obra <strong>de</strong>l municipi com <strong>de</strong> mà<br />
d’obra forana, exportant també ocupats cap a d’altres municipis.<br />
64
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Taula 113: Comparativa la localització <strong>de</strong> l’ocupació Resi<strong>de</strong>ixen per branques i Resi<strong>de</strong>ixen d’activitat al<br />
2001<br />
treballen al municipi i<br />
municipi treballen fora<br />
Resi<strong>de</strong>ixen fora i<br />
treballen al<br />
municipi<br />
TOTAL treballant<br />
al municipi<br />
AGRICULTURA 14,9% 4,7% 8,0% 13,0%<br />
- Agricultura i rama<strong>de</strong>ria 14,9% 4,5% 8,0% 13,0%<br />
- Pesca 0,0% 0,2% 0,0% 0,0%<br />
INDÚSTRIA 9,5% 14,6% 9,5% 9,5%<br />
- Indústries extractives 0,1% 0,4% 0,0% 0,0%<br />
- Indústries manufactureres 8,6% 9,3% 8,8% 8,6%<br />
- Electricitat, gas i aigua 0,9% 4,9% 0,7% 0,8%<br />
CONSTRUCCIÓ 20,6% 22,6% 29,1% 23,0%<br />
SERVEIS: 55,0% 58,2% 53,3% 54,6%<br />
- Comerç i reparacio 14,3% 12,3% 12,9% 13,9%<br />
- Hostaleria 14,5% 7,9% 10,9% 13,4%<br />
- Transport i comunicacions 1,8% 9,0% 2,3% 2,0%<br />
- Mediació financera 0,6% 1,4% 3,8% 1,5%<br />
- Immobiliàries i serveis empreses 5,0% 8,6% 6,7% 5,5%<br />
- Administració pública, <strong>de</strong>fensa i SS 6,9% 5,0% 3,9% 6,1%<br />
- Educació 2,8% 6,3% 8,0% 4,3%<br />
- Sanitat i serveis socials 2,1% 4,7% 1,5% 2,0%<br />
- Altres Serveis 3,2% 2,4% 2,4% 3,0%<br />
- Personal domèstic 3,9% 0,6% 0,8% 3,0%<br />
- Organismes extraterritorials 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%<br />
TOTAL 1868 1134 735 2603<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2001 <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat<br />
La taxa d’autocontenció, és a dir, la capacitat que té un municipi per donar feina a tota la<br />
població ocupada resi<strong>de</strong>nt al mateix, és a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong>l 71,8%; i la taxa<br />
d’autosuficiència, és a dir, la capacitat que té un municipi per autoabastir-se <strong>de</strong> mà d’obra<br />
resi<strong>de</strong>nt, és a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong>l 62,2%. Aquestes taxes són significativament inferiors<br />
a les obtingu<strong>de</strong>s a nivell comarcal, però superiors a les obtingu<strong>de</strong>s pels municipis similars<br />
<strong>de</strong>ls voltants.<br />
En relació als sectors d’activitat, <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> tindria un nivell d’autocontenció més<br />
elevat en els sectors agrícoles i <strong>de</strong> serveis, perfilant-se novament com els principals motors<br />
ocupacionals, i un màxim nivell d’autosuficiència en el sector agrícola també. Els sectors <strong>de</strong><br />
la indústria i la construcció necessitarien més mà d’obra forània, i el sector serveis tot i<br />
<strong>de</strong>sbordaria el potencial ocupacional existent al municipi.<br />
65
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Comparativa <strong>de</strong> Taxes d’autocontenció i autosuficiència<br />
2001 Baix <strong>Camp</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp Riudoms Van<strong>de</strong>llòs-Hospitalet<br />
Autocontenció 85,5% 71,8% 65,7% 51,4%<br />
Autosuficiència 70,3% 62,2% 42,6% 63,5%<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2001 <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat<br />
Taxes d’autocontenció i autosuficiència <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp per grans sectors d’activitat<br />
2001 Agricultura Indústria Construcció Serveis<br />
Autocontenció 82,5% 71,7% 64,2% 80,6%<br />
Autosuficiència 84,0% 51,8% 60,0% 67,8%<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2001 <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat<br />
Mobilitat per estudis.<br />
Les da<strong>de</strong>s referents a la mobilitat obligada per motius d’estudis indiquen que el municipi <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> té percentatges molt superiors d’individus que surten fora <strong>de</strong>l mateix per<br />
estudiar.<br />
Una <strong>de</strong> les possibles causes d’aquesta elevada mobilitat estudiantil, a part <strong>de</strong> la lògica <strong>de</strong>ls<br />
qui s’han <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar per anar a la universitat, pot ser la proximitat en la que es troben<br />
diverses urbanitzacions <strong>de</strong> Miami Platja amb el municipi veí <strong>de</strong> l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant que fa<br />
que sigui més fàcil portar als nens a l’escola situada en aquest nucli que no pas a la ubicada<br />
a Miami Platja.<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments per estudis segons el sexe. Orígens.<br />
Municipi <strong>de</strong>stí: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals orígens. EP/96.<br />
Sexe<br />
Homes Dones Total<br />
Desplaçaments interns 356 353 709<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s d'altres municipis 20 6 26<br />
Cambrils 5 1 6<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 6 0 6<br />
Pratdip 2 3 5<br />
Vilanova d'Escornalbou 3 1 4<br />
Riu<strong>de</strong>canyes 1 1 2<br />
Vinyols i els Arcs 2 0 2<br />
Sitges 1 0 1<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 0 0 0<br />
Font: IDESCAT<br />
66
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Els <strong>de</strong>splaçament per motius d’estudis ja no es fan tant majoritàriament als municipis<br />
adjacents a <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, sinó que es reparteixen pràcticament a parts iguales entre<br />
Van<strong>de</strong>llòs (25%) segui<strong>de</strong>ment <strong>de</strong> ciutats més grans i amb més infraestructures docents com<br />
Reus (20%), tarragona (18%) i Barcelona (17%).<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-estudi. Distribució per sexe. Destinacions<br />
Municipi origen: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals <strong>de</strong>stinacions. EP/96.<br />
Sexe<br />
Homes Dones Total<br />
Desplaçaments interns 356 353 709<br />
Desplaçaments a altres municipis 281 307 588<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 68 81 149<br />
Tarragona 45 70 115<br />
Cambrils 49 59 108<br />
Reus 52 49 101<br />
Barcelona 25 26 51<br />
Constantí 10 2 12<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès 5 3 8<br />
Salou 2 5 7<br />
Tortosa 4 2 6<br />
Hospitalet <strong>de</strong> Llobregat, l' 1 2 3<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 10 2 12<br />
Fora <strong>de</strong> Catalunya 10 6 16<br />
Font: Institut d'Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments residència-estudi. Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport. Orígens<br />
Municipi <strong>de</strong>stí: <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Principals orígens. EP/96.<br />
Mitjà <strong>de</strong> transport<br />
col.lectiu individual altres Total<br />
Desplaçaments interns 81 108 520 709<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s d'altres<br />
municipis<br />
11 15 0 26<br />
Cambrils 4 2 0 6<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant 3 3 0 6<br />
Pratdip 3 2 0 5<br />
Vilanova d'Escornalbou 0 4 0 4<br />
Riu<strong>de</strong>canyes 0 2 0 2<br />
Vinyols i els Arcs 0 2 0 2<br />
Sitges 1 0 0 1<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 0 0 0 0<br />
Font: Institut d'Estadística <strong>de</strong> Catalunya.<br />
67
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
D’altra banda, el percentatge d’estudiants atrets cap al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> és molt reduït,<br />
fet que provoca que la “fuga d’estudiants” sigui encara més important.<br />
Comparativa <strong>de</strong> la mobilitat obligada per motius d’estudi.<br />
Desplaçaments dins 4967 48,1% 48 15,0% 97 25,1% 96 28,7%<br />
Desplaçaments a fora 3501 33,9% 267 83,4% 197 50,9% 206 61,7%<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora 1860 18,0% 5 1,6% 93 24,0% 32 9,6%<br />
Total generats 8468 82,0% 315 98,4% 294 76,0% 302 90,4%<br />
Total atrets 6827 66,1% 53 16,6% 190 49,1% 128 38,3%<br />
Diferècia atrets/generats -1641 -15,9% -262 -81,9% -104 -26,9% -174 -52,1%<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2001 <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat<br />
D’altra banda, els nois i noies que surten fora <strong>de</strong>l municipi a estudiar ho fan principalment en<br />
transport individual.<br />
Mobilitat obligada per motius d’estudi segons mitjà <strong>de</strong> transport<br />
2001<br />
Només<br />
individual<br />
Només<br />
col·lectiu<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp<br />
Només altres<br />
Individual i<br />
col·lectiu<br />
No aplicable<br />
Desplaçaments dins 31 7 0 1 9<br />
Desplaçaments a fora 110 83 1 12 61<br />
Desplaçaments <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora 1 3 0 0 1<br />
Total generats 141 90 1 13 70<br />
Total atrets 32 10 0 1 10<br />
Diferècia atrets/generats -109 -80 -1 -12 -60<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2001 <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat<br />
Mobilitat obligada global a <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> segons el mitjà <strong>de</strong> transport.<br />
nombre <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments anuals<br />
3000<br />
2500<br />
2000<br />
1500<br />
1000<br />
500<br />
0<br />
2001<br />
77,5%<br />
2,8%<br />
30,11%<br />
69,88%<br />
Baix <strong>Camp</strong><br />
69,3%<br />
14,4%<br />
interns <strong>de</strong>s d'altres municipis a altres municipis total<br />
tipus <strong>de</strong> mobilitat<br />
col.lectiu individual<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
camp<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’I<strong>de</strong>scat i <strong>de</strong> la policia local<br />
2360<br />
496<br />
Riudoms<br />
Van<strong>de</strong>llòs-<br />
Hospitalet<br />
68
Mobilitat voluntària<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Per mobilitat voluntària a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> consi<strong>de</strong>rarem la mobilitat per lleure ja que el<br />
caràcter d’aquesta és clarament voluntari i també la mobilitat per comerç i serveis, ja que<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és un municipi que compta amb els serveis bàsics i serà doncs, una<br />
<strong>de</strong>cisió voluntària <strong>de</strong>splaçar-se a altres municipis a realitzar aquest tipus d’activitat.<br />
Mobilitat per lleure.<br />
La societat actual pren el consum i no la producció com a referent principal, per la qual cosa<br />
el lleure juga un paper cada cop més rellevant en la configuració <strong>de</strong>l territori.<br />
69
6. Transport col·lectiu.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Línies <strong>de</strong> transport públic amb servei al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
LINIA RENFE: Barcelona-<br />
Tarragona-Tortosa<br />
EMPRESA PLANA, SL: Tivissa-<br />
Reus<br />
EMPRESA REUS-TARRAGONA BUS, S.L:<br />
Línia Pratdip-Reus-Tarragona<br />
Barcelona (Sant Andreu C.) Tivissa<br />
Barcelona (Est. França) Van<strong>de</strong>llós<br />
Pratdip<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
Barcelona (El Clot-Aragó) Masboquera Riu<strong>de</strong>canyes<br />
Barcelona (Passeig <strong>de</strong> gràcia) Masriudoms <strong>Mont</strong>-brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
Barcelona (Sants) L’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant Riudoms<br />
Vilanova i la Geltrú Miami platja Reus (Plaça <strong>de</strong> les Oques)<br />
Sant Vicenç <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>rs Cambrils Reus (Estació d’autobusos)<br />
Torre<strong>de</strong>mbarra Reus Reus (Parc Sant Jordi)<br />
Altafulla Aeroport <strong>de</strong> Reus (terminal)<br />
Tarragona EMPRESA PLANA, SL: Línia La Canonja (cruïlla)<br />
Port Aventura<br />
Coll<strong>de</strong>jou-Tarragona Tarragona (la Floresta)<br />
Salou Tarragona<br />
Cambrils Coll<strong>de</strong>jou<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant Cambrils (platja)<br />
l’ametlla <strong>de</strong> Mar Cambrils<br />
l’Ampolla- el Perelló Vilafortuny<br />
Camarles-Deltebre Vila-seca <strong>de</strong> Solcina<br />
L’Al<strong>de</strong>a-Amposta Tarragona<br />
<strong>Camp</strong> redó Coll<strong>de</strong>jou<br />
Tortosa <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
Font: web <strong>de</strong> la Generalitat.<br />
Cambrils (platja)<br />
L’oferta <strong>de</strong> transport col·lectiu <strong>de</strong>l municipi es concreta <strong>de</strong> la següent manera:<br />
Línia <strong>de</strong> ferrocarril Barcelona-Tortosa-València: En direcció a Barcelona circulen 2<br />
trens <strong>de</strong> 10:01 h fins les 19:35; en direcció a Tortosa hi ha un únic tren que circula a<br />
les 16:24 h.<br />
70
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Línia d’autobús Coll<strong>de</strong>jou-Tarragona: En direcció a Tarragona existeix un autobús<br />
que circula els dies feiners i surt a les 7:30h, els dissabtes l’autobús surt <strong>de</strong> <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
a les 7:45 i els festius a les 8:00h; en direcció a Coll<strong>de</strong>jou existeixen 3<br />
autobusos que operen els dies feiners entre les 13:15 i les 18:30 (hora <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong><br />
Tarragona) que tenen parada a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i els dissabtes, diumenges i festius un que<br />
surt <strong>de</strong> Tarragona amb parada final al municipi.<br />
Línia d’autobús Pratdip-Reus-Tarragona: En direcció a Tarragona es donen en dies<br />
feiners 13 viatges <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les les 7:50 fins les 20:35 h, 9 <strong>de</strong>ls quals arriben fins a<br />
Reus; a més, existeixen 3 expedicions els dissabtes i 4 expedicions que operen els<br />
dies festius. Per altra banda, en direcció a Pratdip els dies feiners hi ha 19<br />
expedicions <strong>de</strong> 5:55 hores fins a 20:15 h, 7 <strong>de</strong> les quals surten <strong>de</strong> Reus; els<br />
dissabtes hi ha 3 expedicions i els dies festius hi ha 5 expedicions.<br />
La línia d’autobús Tivissa-Reus: Direcció a Reus, hi ha 3 expedicions que passen<br />
per Miami, dues <strong>de</strong> les quals són <strong>de</strong> dilluns a divendres <strong>de</strong> les 7:38 fins a les 15:18 i<br />
l’altra opera els dissabtes; en direcció a Tivissa <strong>de</strong> dilluns a divendres hi ha dues<br />
expedicions <strong>de</strong> 13:15 fins a les 18:00h, i el dissabte també n’hi ha dues.<br />
Transport escolar.<br />
En el nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> els centres educatius existents acullen nens transportats d’altres<br />
municipis <strong>de</strong>ls voltants. Concretament:<br />
CEIP Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca té nens transportats <strong>de</strong> diversos municipis <strong>de</strong> l’entorn<br />
(Coll<strong>de</strong>jou, Vilanova d’Escornalbou, ), així com <strong>de</strong> les diferents urbanitzacions <strong>de</strong>l<br />
municipi. El transport escolar d’aquests nens està subvencionat pel Consell<br />
Comarcal.<br />
IES <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> tenen també nens transportats, per una banda <strong>de</strong>ls altres nuclis <strong>de</strong>l<br />
municipi (Miami i urbanitzacions) i per l’altra <strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong> Pratdip (6), Coll<strong>de</strong>jou (3)<br />
i Vilanova d’Escornalbou (12), sobre un total <strong>de</strong> 274 alumnes. També en aquest cas<br />
71
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
és el Consell Comarcal que mitjançant un conveni amb el Departament<br />
d’Ensenyament <strong>de</strong> la Generalitat subvenciona aquest transport escolar.<br />
Quant al nucli <strong>de</strong> Miami, l’octubre <strong>de</strong>l 2004 s’ha iniciat un servei <strong>de</strong> transport escolar<br />
municipal amb acompanyant per a tots els nens resi<strong>de</strong>nts a Miami, doncs alguns viuen en<br />
zones bastant aparta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’escola. Actualment té 54 usuaris, per tant un autobús <strong>de</strong> 55<br />
places cobreix la necessitat actual, però no es <strong>de</strong>sestima estudiar la possibilitat d’ampliar el<br />
servei en el cas que creixi també la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong>l mateix.<br />
7. Mobilitat <strong>de</strong> vianants.<br />
A peu<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no és un municipi amb una fisonomia pensada per als vianants. Hi ha<br />
molts carrers <strong>de</strong>l casc <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> poble que no tenen el mínim d’ample -5.70mnecessari<br />
per a garantir l’espai per una vorera <strong>de</strong> 90cm, un vial i una filera d’aparcaments.<br />
D’altra banda, la majoria <strong>de</strong> les voreres <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> me<strong>de</strong>ixen uns 70cm,<br />
amplada que no permet el pas <strong>de</strong> dos vianants simultàniament i d’altres més petites que ni<br />
hi pot passar un vianant.<br />
Cal dir que s’estan fent actuacions en via pública per millorar l’accessibilitat <strong>de</strong> les persones<br />
amb discapacitats físiques, i pràcticament totes les noves actuacions ja incorporen un pas<br />
per a persones discapacita<strong>de</strong>s. No hi ha cap carrer amb un paviment únic, el qual milloraria<br />
l’accessibilitat <strong>de</strong>ls vianants, mesura molt recomanable per carrers amb menys <strong>de</strong> 6 metres<br />
d’ample.<br />
D’altra banda <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no té cap carrer totalment peatonal, per alguns carrers hi<br />
passa poca circulació dona<strong>de</strong>s les seves característiques, però no està totalment prohibida<br />
la circulació rodada. És una qüestió que el POUM proposa que es replantegi a partir <strong>de</strong><br />
propostes molt concretes que es puguin establir en un Pla <strong>de</strong> Millora <strong>de</strong>l Centre Històric.<br />
72
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Per tant, en la mobilitat interna a peu, també s’han observat algunes mancances i/o<br />
situacions a corregir:<br />
Existeixen vies <strong>de</strong> comunicació amb clares necessitats <strong>de</strong> compatibilització amb l’ús <strong>de</strong>ls<br />
vianants <strong>de</strong>gut a que comuniquen trames urbanes difoses però properes, on no s’hi ha<br />
consi<strong>de</strong>rat aquesta necessitat i, per tant, on hi ha un forta dominància <strong>de</strong>l vehicle privat.<br />
Existeixen també un seguit <strong>de</strong> barreres arquitectòniques que dificulten la lliure mobilitat <strong>de</strong><br />
persones amb discapacitat física, <strong>de</strong> persones grans o d’altres persones amb dificultats en<br />
la mobilitat o <strong>de</strong> mares/pares amb cotxets.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar també com a barrera arquitectónica la via <strong>de</strong>l tren, però, a més, aquesta s’ha<br />
<strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar d’una manera especial perquè, <strong>de</strong>gut a la poca permeabilitat d’aquesta<br />
infraestructura, s’afavoreix la fragmentació <strong>de</strong> la primera línia <strong>de</strong> mar amb la resta <strong>de</strong> trama<br />
urbana. Aquesta fragmentació es fa especialment palesa en el tram <strong>de</strong> Miami Platja on,<br />
malgrat les necessitats <strong>de</strong> pas són evi<strong>de</strong>nts, donat que només existeixen tres passos que<br />
salva la via <strong>de</strong>l tren. Cal consi<strong>de</strong>rar que aquesta falta <strong>de</strong> permeabilitat junt amb la facilitat <strong>de</strong><br />
pas per qualsevol punt <strong>de</strong> la infraestructura, és un aspecte a consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong>gut al perill que<br />
podria implicar aquest fet. Per aquest motiu es planteja que en el moment en que entri en<br />
funcionament el Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani, mitjançant un Pla Especial Urbanístic<br />
es <strong>de</strong>termini la transformació o integració <strong>de</strong> l’actual línia <strong>de</strong>l ferrocarril a la trama urbana <strong>de</strong>l<br />
municipi.<br />
També s’observa que alguns <strong>de</strong>ls camins que fins fa uns anys s’utilitzaven per caminar o<br />
anar amb bicicleta, l’increment <strong>de</strong>l trànsit rodat per aquests ha fet que s’incrementi la<br />
perillositat i disminueixi el nombre <strong>de</strong> vianants pels mateixos.<br />
73
Bicicleta<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Pels centres urbans és difícil circular amb bicicleta donada l’estretor <strong>de</strong> molts carrers i<br />
l’afluència <strong>de</strong> vehicles motoritzats, ja siguin turismes o motocicletes. Cal <strong>de</strong>stacar però, que<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb una extensa xarxa <strong>de</strong> camins no pavimentats que<br />
travessen tot el terme municipal i permeten recòrrer aquelles zones menys ocupa<strong>de</strong>s<br />
d’edificacions i sense carreteres principals.<br />
Alguns <strong>de</strong>ls recorreguts amb BTT són els que van <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>-Coll<strong>de</strong>jou-Torre <strong>de</strong><br />
Fontaubella-<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
Aquesta ruta sorgeix <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a d'encerclar la gran massa <strong>de</strong> pedra que és la Mola <strong>de</strong><br />
Coll<strong>de</strong>jou.<br />
Recorreguts en BTT.<br />
Font: http://bttmania.org/B<strong>Camp</strong>MTF2002/<br />
74
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
8. La mobilitat sostenible.<br />
El mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> mobilitat està directament relacionant amb el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> ciutat i per tant la<br />
planificació territorial.<br />
Així, la mobilitat no només afecta als conductors i als vianants, sinó també als hàbits i les<br />
conductes ciutadanes, les activitats econòmiques, les activitats culturals, la qualitat <strong>de</strong> vida i<br />
per suposat la qualitat ambiental i territorial.<br />
Cal per tant, pensar <strong>de</strong> forma integrada a nivell <strong>de</strong> planificació i gestió territorial municipal<br />
per tal <strong>de</strong> fer més eficient, cívica i sostenible la mobilitat <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
Els reptes <strong>de</strong> fer una mobilitat sostenible<br />
Font: AdHoc<br />
PERMETEN<br />
SERVEIS DE<br />
TRANSPORT<br />
INHIBEIXEN<br />
CREIXEMEN<br />
T<br />
ECONÒMIC<br />
IMPACTES<br />
ECONÒMICS<br />
AMBIENTAL<br />
CREA<br />
IMPACTES<br />
DEL<br />
TRANSPORT<br />
PRODUEIXENN<br />
75
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Modalitats en la mobilitat: costos socials i ambientals.<br />
L’estructura territorial <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> (trames difoses), la manca d’alternatives en<br />
transport públic i l’arrelada cultura <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l vehicle privat, <strong>de</strong>terminen uns comportaments<br />
en la mobilitat obligada amb uns elevats costos externs.<br />
Les valoracions financeres han tendit a no tenir en compte gran part <strong>de</strong> les externalitats, en<br />
particular aquelles que són <strong>de</strong> difícil valoració monetària ja que el mercat no proporciona<br />
cap indicador <strong>de</strong>l seu valor o preu.<br />
Els impactes produïts pels transports mecanitzats no que<strong>de</strong>n reflectits en les inversions i els<br />
costos d’explotació <strong>de</strong> les administracions titulars i <strong>de</strong> les empreses, respectivament, ni<br />
tampoc en els preus o les tarifes que paguen els usuaris. Aquests costos són; per exemple;<br />
costos <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>nts, soroll, pol·lució, canvi climàtic, efecte barrera, danys a la<br />
natura, etc.<br />
Esquema <strong>de</strong>ls costos <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> transport a Catalunya.<br />
Font: Butlletí <strong>de</strong> transports especial, maig <strong>de</strong>l 2004. Observatori <strong>de</strong> costos Socials i Ambientals <strong>de</strong> Transport a Catalunya.<br />
76
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
En el cas que ens ocupa ens interessen especialment els costos que ha <strong>de</strong> suportar la<br />
societat en la seva globalitat, és a dir, els costos externs. Aquests són:<br />
1. La <strong>de</strong>spesa pública:<br />
Costos <strong>de</strong> provisió d’infraestructures: construcció, manteniment, explotació.<br />
2. Les externalitats:<br />
Acci<strong>de</strong>nts: costos directes d’operació no suportats per les companyies<br />
asseguradores i costos indirectes suportats per la societat que es <strong>de</strong>terminen com a<br />
estimació <strong>de</strong> la capacitat <strong>de</strong> producció que la societat ha perdut amb la mortalitat, la<br />
invali<strong>de</strong>sa o les limitacions físiques o psíquiques <strong>de</strong> la víctima. També es consi<strong>de</strong>ra<br />
la part <strong>de</strong>ls costos intangibles per dolor <strong>de</strong> les víctimes i <strong>de</strong>ls seus familiars no<br />
suportada per les companyies asseguradores.<br />
Soroll: costos <strong>de</strong> les mesures correctores que caldria aplicar en aquelles zones on<br />
els nivells sonors superarien els permisos i on la <strong>de</strong>nsitat i la proximitat <strong>de</strong> la<br />
població serien importants. En àmbits urbans les mesures correctores consistiran en<br />
la col·locació <strong>de</strong> paviments sonoreductors o, fins i tot, construcció <strong>de</strong> galeries,<br />
mentre que en el cas d’àmbits interurbans, les mesures adopta<strong>de</strong>s seran,<br />
principalment, la construcció <strong>de</strong> pantalles sonoreductores.<br />
Pol·lució atmosfèrica: cost <strong>de</strong> la contaminació atmosfèrica a causa <strong>de</strong>l trànsit. D’una<br />
banda per les malalties <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s i, <strong>de</strong> l’altra, pels materials i les collites.<br />
Canvi climàtic: cost necessari per assolir el nivell <strong>de</strong>sitjable <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la situació actual<br />
d’emissions <strong>de</strong> CO2, ja que el CO2 és l’element principal que provoca canvi climàtic.<br />
Danys causats a la natura i al paisatge: costos produïts per la modificació <strong>de</strong> l’entorn<br />
per part <strong>de</strong> les infrastructures (construcció i ús). En qualsevol cas, una correcta<br />
estimació <strong>de</strong>ls costos hauria <strong>de</strong> ser l’objectiu <strong>de</strong> cada projecte concret.<br />
Efecte barrera: l’efecte barrera presenta dos tipus <strong>de</strong> costos:<br />
77
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
o Efecte sobre la mobilitat <strong>de</strong> les persones: les pèrdues <strong>de</strong> temps i sobrecostos<br />
d’operació <strong>de</strong>ls vehicles per tal <strong>de</strong> superar les barreres infraestructurals i per a<br />
les pèrdues d’oportunitats.<br />
o Efectes sobre el comportament <strong>de</strong> la natura: costos provocats per la modificació<br />
que la infraestructura pot provocar sobre el comportament hidràulic <strong>de</strong>l territori i<br />
les conseqüències que se’n <strong>de</strong>riven sobre persones, bèns i natura. Aquests<br />
costoss’han d’avaluar mitjançant un anàlisi específica en cada cas.<br />
L’ocupació d’espai: l’espai és un bé escàs i la construcció i l’execució<br />
d’infraestructures consumeix moltes hectàrees <strong>de</strong> terreny d’un país, que no po<strong>de</strong>n<br />
ser utilitza<strong>de</strong>s per a altres finalitats <strong>de</strong> caire social ni econòmic. Per tant, l’externalitat<br />
que representa el consum d’espai fa referència al cost d’oportunitat <strong>de</strong> l’espai que<br />
ocupen les infraestructures <strong>de</strong> transport.<br />
Els processos avant-post: els efectes indirectes <strong>de</strong>l transport s’estenen als sectors<br />
<strong>de</strong> producció o construcció (anteriors al servei) i als sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>sballestament o<br />
reciclatge (posteriors).<br />
A més, cal consi<strong>de</strong>rar els costos <strong>de</strong> congestió (sobrecostos interns i externs per raó <strong>de</strong> la<br />
congestió <strong>de</strong>l sistema). En concret, en el cas que ens ocupa, ens interessen especialment<br />
els sobrecostos que afecten a les externalitats, és a dir, el sobrecost que es produeix en<br />
variar les emissions sonores i atmosfèriques respecte la situació <strong>de</strong> no congestió, <strong>de</strong>rivats<br />
<strong>de</strong>l funcionament poc eficaç <strong>de</strong>ls vehicles en situacions <strong>de</strong> congestió.<br />
A nivell monetari, l’Estudi <strong>de</strong> costos socials i ambientals realitzat per l’Observatori <strong>de</strong> Costos<br />
Socials i Ambientals <strong>de</strong>l Transport a Catalunya, es <strong>de</strong>fineix a les següents taules:<br />
78
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Costos unitaris externs <strong>de</strong>l transport a Catalunya, 2001.<br />
Usuaris Mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> Acci<strong>de</strong>nts €/1000<br />
Passatgers<br />
Merca<strong>de</strong>ries<br />
transport<br />
pas/t*Km<br />
Soroll €/1000<br />
Veh.*Km<br />
Pol·lució €/1000<br />
Veh.*Km<br />
Canvi climàtic<br />
€/1000<br />
Veh.*Km<br />
Vehicle privat 37,42 5,34 5,14 20,80<br />
Autobús 6,27 12,00 22,18 110,00<br />
Ferrocarril<br />
passatgers<br />
4,06 146,35 71,18 145,00<br />
Aeri passatgers 1,12 181,50 156,00 3440,00<br />
Camions 5,80 19,20 20,80 72,00<br />
Furgonetes 8,60 4,75 15,00<br />
Ferocarril<br />
merca<strong>de</strong>ries<br />
150,00 75,00 150,00<br />
Aeri merca<strong>de</strong>ries 181,50 156,00 3440,00<br />
Font: Estudi <strong>de</strong> costos socials i ambientals. . Butlletí <strong>de</strong> transports especial, maig 2004.<br />
Costos ambientals <strong>de</strong>ls diferents tipus d’infrastructures.<br />
Infrastructures Danys a la natura €/Km Ocupació d’espai €/Km Efecte barrera €/Km<br />
Autopistes/autovies 10000 17700 76850<br />
Carreters principals 10000 7200<br />
Carreteres secundàries 7500 4350<br />
Vies urbanes 6000<br />
Ferrocarril 10000 6840 77236<br />
TAV 10000 6840 77236<br />
Tramvia 12750<br />
FGC 10000 6840<br />
Font: Estudi <strong>de</strong> costos socials i ambientals. Butlletí <strong>de</strong> transports especial, maig 2004.<br />
NOTA: Aquestes da<strong>de</strong>s han estat calcula<strong>de</strong>s per a l’any 2001. Per als costos posteriors a aquest any cal consi<strong>de</strong>rar que<br />
s’haurien d’actualitzar en funció <strong>de</strong> la iflació anual general o específica per a cada partida.<br />
NOTA: Existeixen costos que per la seva complicada valoració i/o gran subjectivitat, no han estat avaluats en la metodologia<br />
emprada en l’obtenció <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les taules.<br />
79
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Als costos especificats en les taules anteriors cal tenir en compte les ocupacions mitjanes a<br />
Catalunya per vehicle:<br />
Ocupacions mitjanes a Catalunya per vehicle.<br />
Ocupacions<br />
Viatgers<br />
Merca<strong>de</strong>ries (t)<br />
Vehicle privat 1,28<br />
Autobús 20<br />
Ferrocarril urbà 24<br />
Ferrocarril interurbà 35<br />
Camions 4<br />
Furgonetes 1,5<br />
Ferrocarrils 300<br />
Font: Estudi <strong>de</strong> costos socials i ambientals. Butlletí <strong>de</strong> Transports especial, maig <strong>de</strong>l 2004.<br />
A Catalunya l’any 2001, el vehicle privat va suposar quasi un 85% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong><br />
passatgers*Km. Aquesta consi<strong>de</strong>ració és important <strong>de</strong> cara a valorar els costos externs per<br />
càpita que representa cada mitjà <strong>de</strong> transport. En aquest sentit els costos d’externalitats<br />
ambientals a nivell d’ús <strong>de</strong>ls diferents mitjans <strong>de</strong>ix en evidència la poca eficiència <strong>de</strong>l vehicle<br />
privat:<br />
Costos externs per càpita per diferents mitjans <strong>de</strong> transport<br />
Mitjà <strong>de</strong> transport<br />
Costos externs per càpita<br />
Soroll Pol·lució Canvi climàtic<br />
Vehicle privat 4,17 6,58 16,25<br />
Autobús 0,60 1,11 5,50<br />
Ferrocarril urbà 6,10 2,96 6,04<br />
Ferrocarril interurbà 4,18 2,03 4,14<br />
Nota: Da<strong>de</strong>s calcula<strong>de</strong>s per a l’any 2001.<br />
Font: AdHoc<br />
80
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
D’acord amb l’Estudi <strong>de</strong> Costos Socials i Ambientals, els costos externs i <strong>de</strong> congestió <strong>de</strong>l<br />
transport a Catalunya per mo<strong>de</strong>s l’any 2001 es distribuia <strong>de</strong> la següent manera:<br />
Costos externs i <strong>de</strong> congestió <strong>de</strong>l transport a Catalunya per mo<strong>de</strong>s, 2001.<br />
Mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> transport MEUR/any %<br />
Vehicle privat 3170 66<br />
Transport públic col·lectiu 228 4,7<br />
Ferrocarril <strong>de</strong> passatgers 193 4,0<br />
Aeri passatgers 194 4,0<br />
Carretera merca<strong>de</strong>ries 962 20,1<br />
Ferrocarril merca<strong>de</strong>ries 21,5 0’4<br />
Aeri merca<strong>de</strong>ries 5,5 0,1<br />
TOTAL 4774 100<br />
Font: Estudi <strong>de</strong> Costos Socials i Ambientals.<br />
Tots aquests costos ambientals, socials i econòmics <strong>de</strong>scrits haurien <strong>de</strong> ser quantificats en<br />
un estudi en <strong>de</strong>tall <strong>de</strong>l municipi; en aquest apartat ens hem limitat a apuntar-los. Tanmateix,<br />
malgrat la no existència <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s quantitatives, si que donen orientació <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong><br />
treballar estratègies <strong>de</strong> mobilitat sostenible.<br />
La mobilitat al municipi té una marcada <strong>de</strong>pendència <strong>de</strong>l vehicle privat i, tot i que no<br />
s’entengui com una particularitat específica <strong>de</strong>l municipi sinó com una tendència<br />
generalitzada, també es cert que a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> s’hi conjuguen un seguit <strong>de</strong> factors, <strong>de</strong>scrits a<br />
l’inici <strong>de</strong>l present capítol, que faciliten una <strong>de</strong>pendència més acusada.<br />
Aquests comportaments en les modalitats <strong>de</strong> mobilitat es fan palesos si s’analitzen els<br />
mitjans <strong>de</strong> transport emprats per als <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> mobilitat obligada. La següent taula i<br />
els següents gràfics mostren les da<strong>de</strong>s corresponents:<br />
Mobilitat obligada amb origen i <strong>de</strong>stí a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>. Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport.<br />
Origen <strong>de</strong> la mobilitat<br />
Mitjà <strong>de</strong> transport<br />
Col·lectiu Individual<br />
Interns 89 963<br />
Des d’altres municipis 31 462<br />
A altres municipis 376 935<br />
TOTAL 496 2333<br />
Font: AdHoc<br />
81
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport en la mobilitat externa <strong>de</strong>l municipi, 1996.<br />
Mobilitat<br />
obligada<br />
externa.<br />
Distribució<br />
per mitjà <strong>de</strong><br />
transport<br />
Font: AdHoc<br />
Mobilitat obligada amb origen i <strong>de</strong>stí a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, 1996. Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport.<br />
2500<br />
2000<br />
1500<br />
1000<br />
500<br />
0<br />
Font: AdHoc<br />
89<br />
963<br />
31<br />
462<br />
Interns Destí a <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
A altres<br />
municipis: 1317<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(72,76%)<br />
Des d’altres<br />
municipis: 493<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(27,24%)<br />
376<br />
935<br />
Origen a<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
496<br />
Total<br />
2333<br />
Transport<br />
col·lectiu: 376<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(3,98%)<br />
Transport<br />
individual: 935<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(62,52%)<br />
Transport<br />
col·lectiu: 31<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(0,77%)<br />
Transport<br />
individual: 462<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(11,56%)<br />
Transport col·lectiu<br />
Transport individual<br />
82
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Aquest mateix anàlisi es pot realitzar per als <strong>de</strong>splaçaments interns <strong>de</strong>l municipi. Les da<strong>de</strong>s<br />
es mostren en el següent gràfic 8 :<br />
Mobilitat obligada interna per mitjà <strong>de</strong> transport i per motiu, 1996.<br />
Font: AdHoc<br />
Si es compara la mobilitat obligada interna amb les poblacions litorals veïnes s’observa un<br />
percentatge lleugerament major en l’ús <strong>de</strong>l vehicle privat en el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>:<br />
Comparativa <strong>de</strong> la distribució per mitjà <strong>de</strong> transport en la mobilitat obligada interna, 1996.<br />
Municipi<br />
Mobilitat obligada<br />
interna:<br />
Mitjà <strong>de</strong> transport<br />
Transport<br />
col·lectiu: 89<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(4%).<br />
Transport<br />
individual: 963<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(43,24%).<br />
Altres: 1175<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(52,76%).<br />
Per estudis: 81<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(0,31%).<br />
Per treball: 8<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(0,03%).<br />
Per estudis: 108<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(4,49%).<br />
Per treball: 855<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(35,55%).<br />
Per estudis: 520<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(26,38%).<br />
Per treball: 655<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(33,23%).<br />
Transport col·lectiu Transport individual Altres mitjans<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> 4% 43,24% 52,76%<br />
Cambrils 1,40% 39,77% 58,83%<br />
Hospitalet i Van<strong>de</strong>llós 8,92% 37,30% 53,79%<br />
Font: AdHoc<br />
Per altra banda, si es valora la mobilitat obligada, tant amb origen com amb <strong>de</strong>stí al<br />
municipi, d’acord amb la distribució per gènere; s’observa com la distribució no és<br />
equitativa, doncs els homes gau<strong>de</strong>ixen d’una major mobilitat en relació a les dones.<br />
8<br />
Nota: les sumes <strong>de</strong>ls recuadres finals no sumen el percentatge total donat que no s’han tingut en consi<strong>de</strong>ració<br />
els <strong>de</strong>splaçaments consi<strong>de</strong>rats com “altres”.<br />
83
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Mobilitat obligada amb origen i <strong>de</strong>stí a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>. Distribució per gènere.<br />
Origen <strong>de</strong> la mobilitat Homes Dones TOTAL<br />
Interns 1375 852 2227<br />
Des d’altres municipis 328 165 493<br />
A altres municipis 764 553 1317<br />
TOTAL 2467 1570 4037<br />
Font: AdHoc<br />
Mobilitat obligada amb origen i <strong>de</strong>stí a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, 1996. Distribució per gènere.<br />
4500<br />
4000<br />
3500<br />
3000<br />
2500<br />
2000<br />
1500<br />
1000<br />
500<br />
Font: AdHoc<br />
0<br />
1375<br />
852<br />
2227<br />
493<br />
328<br />
165<br />
Interns Destí <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
764 553<br />
1317<br />
Origen <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
2467<br />
1570<br />
Aquest gràfic també ens mostra com el saldo entre els <strong>de</strong>splaçaments amb <strong>de</strong>stí a <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
i els <strong>de</strong>splaçaments amb origen a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> és <strong>de</strong> 824 <strong>de</strong>splaçaments més a favor <strong>de</strong> la<br />
mobilitat amb origen a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
Aquesta dada ens pot donar certa i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la capacitat d’atracció d’altres municipis <strong>de</strong><br />
l’entorn. És a dir, a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> s’observa una necessitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçament obligat <strong>de</strong> la<br />
població local per raó d’estudi o per raó <strong>de</strong> treball. Cal valorar que amb caràcter<br />
general, es consi<strong>de</strong>ra que la mobilitat obligada representa <strong>de</strong> l’ordre d’un 25% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>splaçaments d’un municipi. Així, si es consi<strong>de</strong>ra aquesta dada i la dada <strong>de</strong> mobilitat<br />
obligada <strong>de</strong>ls resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, 3544 <strong>de</strong>splaçaments (mobilitat interna i mobilitat cap a<br />
altres municipis), s’extrapola que el volum diari <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> es pot<br />
avaluar en una xifra <strong>de</strong>l voltant <strong>de</strong> 14.176 <strong>de</strong>splaçaments. Aquest valor mitjà es veuria<br />
4037<br />
Distribució<br />
total per<br />
gènere<br />
Homes<br />
Dones<br />
Total <strong>de</strong> trajectes<br />
84
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
àmpliament superat durant els perío<strong>de</strong>s turístics, ja que les característiques intrínseques <strong>de</strong><br />
la mobilitat associada al turisme impliquen nombrosos <strong>de</strong>splaçaments per causes com el<br />
lleure, compres, assisténcia a serveis i equipaments, etc.<br />
Al següent esquema es representen les da<strong>de</strong>s referents a la mobilitat obligada tant per<br />
origen com per raó <strong>de</strong>l <strong>de</strong>splaçament:<br />
Anàlisi modal <strong>de</strong> la mobilitat obligada per origen i per motiu, 1996.<br />
Mobilitat<br />
obligada<br />
externa per<br />
origen:<br />
Font: AdHoc<br />
A altres<br />
municipis: 1317<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(72,76%)<br />
Des d’altres<br />
municipis: 493<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(27,24%)<br />
Per feina: 729<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(49,64%)<br />
Per estudis:<br />
555<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(37,79%)<br />
Per feina: 467<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(11,90%)<br />
Per estudis: 26<br />
<strong>de</strong>splaçaments<br />
(0,66%)<br />
Per tant, per ordre d’importància els <strong>de</strong>splaçaments es distribueixen <strong>de</strong> la següent manera:<br />
Els <strong>de</strong>splaçaments a d’altres municipis per raó <strong>de</strong> feina representen el 49,64%.<br />
Els <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong>s d’altres municipis per raó d’estudis ocupen el segon lloc en<br />
ordre d’importància i representen el 37,79%.<br />
En tercer lloc representant un 11,90%, estan els <strong>de</strong>splaçaments realitzats <strong>de</strong>s<br />
d’altres municipis per motiu <strong>de</strong> treball.<br />
85
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Finalment, el darrer lloc d’importància l’ocupen els <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong>s d’altres<br />
municipis cap a centres educatius ubicats en el municipi, representant aquests el<br />
66% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments no interns.<br />
La interpretació d’aquestes da<strong>de</strong>s confirma la necessitat que tenen els resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong> traslladar-se <strong>de</strong> forma quotidiana per motius d’estudi i <strong>de</strong> treball. A més a més, en<br />
qüestions <strong>de</strong> mobilitat cal valorar no sols la capacitat <strong>de</strong> contenció i autosuficiència <strong>de</strong>l<br />
municipi pel que fa a la possibilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament laboral i <strong>de</strong> formació, sinó també els<br />
comportaments socials pel que fa a hàbits <strong>de</strong> mobilitat i les possibilitats d’alternatives en<br />
transport col·lectiu.<br />
Impactes ambientals <strong>de</strong> l’actual mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> mobilitat<br />
Els principals impactes ambientals produïts pel trànsit i el transport a nivell local són el<br />
consum d’energies no renovables, l’emissió <strong>de</strong> gasos contaminants a l’atmosfera i que<br />
contribueixen a l’escalfament global (o efecte hivernacle) i el soroll puntual que disminueix la<br />
qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong>l municipi.<br />
Balanç energètic i ambiental<br />
Tenint en compte la taula <strong>de</strong> l’eficiència energètic <strong>de</strong>ls diferents mitjans <strong>de</strong> transport, i<br />
sabent que el mitjà <strong>de</strong> transport d’ús majoritari és el vehicle privat i en concret els turismes,<br />
el balanç energètic <strong>de</strong>l transport a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> podríem afirmar que és poc eficient I<br />
per tant cal potenciar el transport públic.<br />
86
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Consum energètic per mitjà <strong>de</strong> transport<br />
Mitjà <strong>de</strong> transport Consum (MJ/viatjer-km)* Eficiència energètica<br />
Bicicleta 0.06 Molt eficient<br />
A peu 0.16 <strong>Mont</strong> eficient<br />
Tren <strong>de</strong> rodalies 0.35 Eficient<br />
Autobús urbà 0.58 Eficient<br />
Tren exprés 0.66 Eficient<br />
Ciclomotor 1.00 Poc eficient<br />
Cotxe gas-oil/benzina 2.01 3.66 Molt <strong>de</strong>ficient<br />
*Pes mitjà per persona: 70kg *MJ=Megajoules<br />
Font:<br />
Emissions <strong>de</strong> CO2<br />
Un impacte ambiental important és el que es genera per la multitud <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments diaris<br />
que es produeixen en el municipi, el que es coneix com mobilitat. Entre les incidències<br />
negatives que genera, <strong>de</strong>staquen els sorolls, els fums, la inseguretat viària, la fragmentació<br />
<strong>de</strong>l territori, l’ocupació <strong>de</strong> l’espai públic pels vehicles, etc. No obstant, una avaluació<br />
objectiva <strong>de</strong> l’impacte total que causa la mobilitat és molt difícil <strong>de</strong> calcular, pel que s’ha<br />
optat a avaluar els seus efectes en termes <strong>de</strong> quilograms <strong>de</strong> CO2 emesos durant els<br />
<strong>de</strong>splaçaments. A més, aquest paràmetre ja ha estat utilitzat per calcular l’impacte <strong>de</strong>ls<br />
consums energètics <strong>de</strong>ls municipis, <strong>de</strong> manera que és possible fer comparacions i extreure<br />
conclusions (Roset, X. et al 2000).<br />
87
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Distribució per mitjà <strong>de</strong> transport al municipi <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Mobilitat obligada per <strong>de</strong>splaçaments resi<strong>de</strong>ncia-treball i<br />
residència-estudi. EP/96<br />
Mitjans <strong>de</strong> transport<br />
Tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçament col·lectiu individual altres Total Km Total Km<br />
Desplaçaments interns 89 963 1175 2227<br />
Desplaçaments a altres<br />
municipis<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong><br />
l'Infant<br />
376 935 6 1317<br />
76 250 0 326<br />
16 10.432,00<br />
Cambrils 51 175 4 230 10 4.600<br />
Reus 88 121 0 209 18 7.524<br />
Tarragona 62 147 0 209 30 12.540<br />
Barcelona 45 63 1 109 126 27.468<br />
Vila-seca 0 22 0 22 20 880<br />
Salou 4 18 0 22 21 924<br />
Ascó 1 18 0 19 53 2.014<br />
Constantí 12 2 0 14 32 896<br />
Riudoms 0 12 1 13 11 286<br />
<strong>Mont</strong>brió <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> 0 11 0 11 7 154<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès 7 1 0 8 126 2.016<br />
Ametlla <strong>de</strong> Mar, l' 0 6 0 6 31 3.720<br />
Tortosa 4 2 0 6 63 756<br />
Vilanova d'Escornalbou 0 6 0 6 6.5 79,20<br />
Resta <strong>de</strong> Catalunya 10 60 0 70 50 7.000<br />
Fora <strong>de</strong> Catalunya 16 21 0 37 1000<br />
Font: AdHoc<br />
Una bona manera d’avaluar com contribuïm a la contaminació local i global <strong>de</strong>l planeta<br />
consisteix en quantificar el nostre nivell <strong>de</strong> producció <strong>de</strong> gasos contaminants, i més<br />
concretament <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni (CO2).Al llarg <strong>de</strong> la seva vida útil (uns 150.000 km<br />
aproximadament) un automòbil emet unes 15 tones <strong>de</strong> CO2. Es pot consi<strong>de</strong>rar que per cada<br />
litre <strong>de</strong> gasolina consumida generem uns 2.6 kg <strong>de</strong> CO2.<br />
A partir <strong>de</strong>l càlcul aproximat <strong>de</strong> quilometratge (calculat a la baixa) i consi<strong>de</strong>rant que un cotxe<br />
a gasolina (1.4 – 2) ocupat per una persona consumeix 2.98 MJ/km, es pot conèixer la<br />
contaminació <strong>de</strong>rivada <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>splaçaments aplicant els següents factors <strong>de</strong> conversió 9 :<br />
9 Els factors <strong>de</strong> conversió han estat extretes d’un estudi publicat per la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya en la seva revista Medi<br />
Ambient núm. 15. El cotxe, mesura <strong>de</strong> totes les coses.<br />
88
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1 km = 2.98 MJ , 1MJ = 0.28 kWh i 1 kWh = 0.27kg CO2<br />
El resultat és que la mobilitat <strong>de</strong>ls montrogencs i montrogenques representa al càlcul <strong>de</strong><br />
l'any l'emissió <strong>de</strong> 2518,94kg CO2. a l’atmosfera La superfície necessària per absorbir aquest<br />
CO2 representa la petjada ecològica <strong>de</strong>ls dos municipis <strong>de</strong>gut a la mobilitat, i es calcula en<br />
l'apartat <strong>de</strong>dicat a la Petjada ecològica.<br />
Soroll<br />
El soroll és un altre impacte ambiental que pot arribar a disminuir el nivell <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong><br />
vida <strong>de</strong> les persones, que es produeix, entre d’altres, a causa <strong>de</strong> la mobilitat. De fet, el 80%<br />
<strong>de</strong>l soroll generat en zones urbanes està produït pels vehicles <strong>de</strong> motor.<br />
Hi ha diferents nivells <strong>de</strong> percepció <strong>de</strong>l soroll <strong>de</strong>tectables per l’oïda humana, segons la taula<br />
adjunta es relacionen els nivells <strong>de</strong> <strong>de</strong>cibels i la sensació tant subjectiva com objectiva <strong>de</strong><br />
l’home associa<strong>de</strong>s als diferents tipus <strong>de</strong> trànsit. El mínim canvi perceptible per als humans<br />
és d’1 dB, per bé que hom percep que un soroll és més alt a partir <strong>de</strong>ls 8 dB <strong>de</strong> diferència.<br />
Un adult pot suportar momentàniament fins a 130 dB, però per a un infant més <strong>de</strong> 120 dB<br />
causen un dany irreversible.<br />
Relació <strong>de</strong> fonts sonores i percepció humana<br />
Font sonora Nivell en <strong>de</strong>cibels (dB) Sensació subjectiva Sensació<br />
objectiva<br />
Avió comercial enlairant-se<br />
a 100 m<br />
130 Quasi intolerable Dolor<br />
Cotxe a 100km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu<br />
Camió arrencant a 10m 95 Molt sorollós Molèstia greu<br />
Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu<br />
Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia<br />
Conversa normal 50 Poc Sorollós Plaer<br />
Carrer solitari <strong>de</strong> nit 40 Silenciós Plaer<br />
Brisa suau<br />
Taula: AdHoc<br />
15 Silenciós Pau<br />
89
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Els principals focus <strong>de</strong> contaminació sonora es troben ubicats en els dos nuclis urbans,<br />
<strong>Mont</strong>·<strong>roig</strong> i Miami Platja. Es <strong>de</strong>tecta una coincidència pràcticament total quna es solapen els<br />
carrers amb una major intensitat circulatòria amb un ín<strong>de</strong>x més gran <strong>de</strong> soroll.<br />
9. Valoració <strong>de</strong> la mobilitat a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
Dels apartats anteriors es <strong>de</strong>sprèn que la mobilitat a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> ve condicionada<br />
per diversos factors: un és l’orografia <strong>de</strong>l territori limitada per una carena <strong>de</strong> muntanyes i per<br />
la franja litoral cosa que fa que la circulació es doni paral·lelament a la línia <strong>de</strong> costa. Un<br />
altre factor és l’articulació <strong>de</strong>l territori per l’antiga N-340 que travessa tot el nucli <strong>de</strong> Miami<br />
Platja, juntament amb el pas <strong>de</strong> la via <strong>de</strong>l tren i que com s’ha vist en l’estudi territorial ha<br />
condicionat el seu <strong>de</strong>senvolupament, i a la vegada els <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong>ls seus habitants.<br />
La manca d’existència <strong>de</strong> xarxa viària interna funcional fa que l’accessibilitat i la utilització<br />
<strong>de</strong>l territori sigui poc efectiva.<br />
D’altra banda, s’ha <strong>de</strong>tectat que, tot i tenir un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> motorització <strong>de</strong> turismes més baix<br />
que la resta <strong>de</strong> Catalunya, els habitants <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> fan servir bàsicament<br />
aquest mitjà <strong>de</strong> transport per <strong>de</strong>splaçar-se tant per al treball com per lleure o compres.<br />
Pel que fa als nuclis, l’estructura urbana <strong>de</strong>l casc antic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no està<br />
habilitada per la circulació <strong>de</strong>ls vianants. Les voreres són estretes i l’ample <strong>de</strong>ls carreres<br />
també, i hi ha greus problemes d’aparcament.<br />
Pel que fa a la ciutat-jardí o ciutat difusa constitueix una forma s’assentament molt exigent<br />
en matèria <strong>de</strong> mobilitat, difícil d’afrontar mitjançant mitjans <strong>de</strong> transport col·lectiu i que, per<br />
tant, indueix a l’ús <strong>de</strong>l vehicle privat per als <strong>de</strong>splaçaments urbans.<br />
90
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
10. Mesures <strong>de</strong> millora proposa<strong>de</strong>s en el POUM en quant a la mobilitat sostenible.<br />
A part <strong>de</strong> les mesures establertes per a la millora <strong>de</strong>l transport urbà <strong>de</strong>l municipi, i per tal <strong>de</strong><br />
completar els objectius <strong>de</strong>l Pla per assolir una mobilitat sostenible <strong>de</strong>l municipi, l’or<strong>de</strong>nació<br />
que es preveu garanteix la suficiència <strong>de</strong> les infraestructures <strong>de</strong> mobilitat per tal d’absorbir<br />
els futurs volums <strong>de</strong> mobilitat i millorar la qualitat ambiental <strong>de</strong> l’interior <strong>de</strong>l nucli urbà i <strong>de</strong>ls<br />
creixements proposats i, en qualsevol cas, cal posar <strong>de</strong> relleu les importants aportacions <strong>de</strong>l<br />
POUM per potenciar la mobilitat sostenible. En aquest sentit, s’enumeren un seguit<br />
d’accions i propostes, algunes ja en marxa per part <strong>de</strong> les administracions públiques i<br />
d’altres implícites en el <strong>de</strong>senvolupament urbanístic proposat:<br />
- Reorientació <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l urbanístic cap a formes <strong>de</strong> creixement més compactes i<br />
cohesiona<strong>de</strong>s. Un bon exemple d’això, són les propostes que es plantegen a Miami<br />
Platja, on es formulen super-illes a l’interior <strong>de</strong> les quals <strong>de</strong>sapareix el trànsit <strong>de</strong><br />
vehicles i s’estableixen uns recorreguts <strong>de</strong> vianants, tot evitant possibles conflictes i<br />
minimitzant les incidències negatives actuals, al mateix temps que es redueix espai<br />
viari innecessari.<br />
- Nou Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani amb estació a l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant molt a<br />
prop <strong>de</strong> Miami Platja.<br />
- Nova autovia A7 amb sorti<strong>de</strong>s directes a la T-323 a l’altura <strong>de</strong>l Mas Miró i a la<br />
perllongació <strong>de</strong> l’avinguda Gil Vernet cap al Casalot. Des d’aquesta darrera sortida<br />
es proposa un vial estructurador que connecta en línia recta, l’esmentada sortida<br />
amb el pont situat damunt l’autopista i coinci<strong>de</strong>ix amb l’eix principal <strong>de</strong> la urbanització<br />
Bonmont, el qual cal obrir a la circulació. També s’estableix un major ample al pont<br />
per tal <strong>de</strong> permetre la circulació <strong>de</strong>ls vehicles en els dos sentits i a més la<br />
incorporació d’un carril bici i voreres pels vianants.<br />
- Potenciar l’avinguda Príncep d’Espanya i l’avinguda <strong>de</strong> Madrid com a grans<br />
avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la connurbació <strong>de</strong> Miami Platja amb la perllongació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>l Príncep<br />
91
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d’Espanya fins a l’estació <strong>de</strong>l nou corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani, salvant el riu <strong>de</strong><br />
Llastres amb un nou pont.<br />
- Futura integració <strong>de</strong> l’actual via <strong>de</strong>l ferrocarril a una posible xarxa <strong>de</strong> transport lleuger<br />
o via verda, a <strong>de</strong>terminar en un Pla Especial una vegada entri en funcionament el<br />
Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani.<br />
- Formació d’un nou circuit <strong>de</strong> transport públic que relacioni tots els nous<br />
assentaments urbans i els nous equipaments públics, així com la nova estació <strong>de</strong>l<br />
ferrocerril, tot a <strong>de</strong>finir en un pla especial urbanístic una vegada es vagi consolidant<br />
la transformació urbanística.<br />
- Creació d’una xarxa <strong>de</strong> carril bici incorporat a les noves grans avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Miami<br />
Platja.<br />
- Convertir l’actual travesía <strong>de</strong> la N-340 en una secció <strong>de</strong> Boulevard, amb franges<br />
d’aparcament en semibateria i àmples voreres arbra<strong>de</strong>s a ambdós costats.<br />
- Prioritzar als nous sectors urbanístics plataformes travesseres als carrers a nivell <strong>de</strong><br />
les voreres i, per tant, guals pels cotxes.<br />
- Creació <strong>de</strong> noves roton<strong>de</strong>s viàries a la intersecció <strong>de</strong> les principals avingu<strong>de</strong>s i a la<br />
mateixa N-340 quan entri en funcionament la A7.<br />
- Nou vial d’accés a la part alta <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la carretera T-322 que va a Coll<strong>de</strong>jou.<br />
- Obertura en sentit septentrional <strong>de</strong>l carrer Vilanova d’Escornalbou i un <strong>de</strong> nou a<br />
través <strong>de</strong> la finca <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola situada a l’avinguda <strong>de</strong> Reus, tot<br />
arribant a un nou vial d’accés a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada que arrenca <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
rotonda a emplaçar a la part llevant <strong>de</strong> l’Eixample.<br />
- Ampliació <strong>de</strong> la rotonda situada a la cruïlla <strong>de</strong> la T-323 amb la variant <strong>de</strong> la T-310 per<br />
tal <strong>de</strong> permetre la connexió amb l’avinguda Aurel.li Maria Escarré, tot potenciant-la<br />
92
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
com a via principal <strong>de</strong> l’eixample. D’aquesta manera es permetrà evitar l’insòlit<br />
recorregut <strong>de</strong>ls vehicles que accediexen a l’eixample i mateix centre històric, i<br />
recomposar i fer, en general, molt més amable l’espai viari, po<strong>de</strong>nt canviar la secció<br />
d’alguns carrers.<br />
- Creació <strong>de</strong> noves àrees d’aparcaments en tangència al centre històric, en especial el<br />
situat a continuació <strong>de</strong>l carrer Joan Grifoll, a ponent <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong><br />
la Roca, obrint la connexió a l’altura <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> Sant Antoni. També cal<br />
consi<strong>de</strong>rar-ne un altre situat al nord <strong>de</strong>l carrer d’Amunt i l’ampliació <strong>de</strong>l <strong>de</strong> la Murada,<br />
i un altre possible aparcament soterrat al parc <strong>de</strong> l’antic camp <strong>de</strong> Futbol.<br />
- A més, amb la creació <strong>de</strong>ls nous sectors industrials <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> potenciarà<br />
una activitat económica alternativa que disminuirà la mobilitat obligada d’un bon<br />
nombre <strong>de</strong> persones que viuen al municipi i van a treballar fora.<br />
93
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL V. ELS SISTEMES D'ESPAIS LLIURES (CLAU A)<br />
94
1. Definició<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El sistema d'espais lliures <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> inclou aquells sòls que, localitzats<br />
estratègicament en les diferents àrees <strong>de</strong>l municipi, permeten estructurar una xarxa<br />
d'espais naturals, forestals, agrícoles i zones ver<strong>de</strong>s urbanes interelaciona<strong>de</strong>s a<br />
través <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong>nació d'eixos cívics i carrers <strong>de</strong> vianants, itineraris paisatgístics i<br />
recorreguts <strong>de</strong> vianants. Així mateix inclou dins <strong>de</strong>l sistema d'espais lliures, les<br />
lleres fluvials i el litoral, per bé que no es comptabilitzen als efectes <strong>de</strong> donar<br />
compliment a l’article 58.1f <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, com tampoc<br />
comptabilitzen aquells sòls d’itinerari <strong>de</strong> vianants que el POUM crea <strong>de</strong> bell nou.<br />
El sistema d'espais lliures or<strong>de</strong>na els espais <strong>de</strong> lleure i esbarjo <strong>de</strong>ls ciutadans,<br />
alhora que <strong>de</strong>termina la imatge final <strong>de</strong> la ciutat i <strong>de</strong>l seu entorn no urbanitzat.<br />
1.1 Els sistemes <strong>de</strong> parcs, jardins i places públiques (clau A2), parc forestal<br />
públic (clau A1), i itinerari <strong>de</strong> vianants (clau A5).<br />
El constitueixen el sistema <strong>de</strong> parcs, jardins, passeig <strong>de</strong> vianants, i espais lliures<br />
públics, i el Pla General d'Or<strong>de</strong>nació Urbana vigent els assenyala en els diferents<br />
règims <strong>de</strong> sòl.<br />
Al nucli <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i al seu eixample actualment gairebé no hi ha cap<br />
zona verda. Només es po<strong>de</strong>n esmentar com a tals la plaça <strong>de</strong> Miramar i el parterre<br />
situat a l'encreuament <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Coll<strong>de</strong>jou amb la <strong>de</strong> Pratdip o carrer<br />
d'Agustí Sardà que es complementa amb la zona verda situada davant <strong>de</strong> les Cases<br />
Barates.<br />
95
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El POUM passa d’aquesta realitat a potenciar amb importants parcs tant pel nucli<br />
<strong>de</strong>l poble com pel seu eixample. Així, s’aconsegueix passar a parc urbà les Creus,<br />
s’amplia consi<strong>de</strong>rablement l’espai lliure situat davant <strong>de</strong> les Cases Barates i es<br />
qualifica com a tal els sòls ocupats per l’antic camp <strong>de</strong> futbol així com l’espai <strong>de</strong>ls<br />
antics rentadors i el situat a l’entorn <strong>de</strong>l nou tanatori. A més, amb el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>rivat s’aconseguiran altres parcs, potser amb una posició no<br />
tant central i més periurbana que faran però el seu servei òptim per a la conurbació.<br />
No s’ha d’oblidar a més el gran parc forestal <strong>de</strong> les Rabassa<strong>de</strong>s-Pedres Fites previst<br />
al PGOU i que és propietat municipal.<br />
D'altra banda, a Miami Platja hi trobem, a part <strong>de</strong> la bellesa <strong>de</strong>l sistema litoral <strong>de</strong>ls<br />
penya-segats i es recuperen com a sistema d’espais lliures sòls <strong>de</strong> cales<br />
anteriorment edificables. A més al mateix Miami Platja hi ha grans superfícies <strong>de</strong> sòl<br />
<strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a zones ver<strong>de</strong>s <strong>de</strong> certa entitat que per la seva posició tenen molt<br />
potencial per establir un bon servei, com ara la magnífica franja verda situada a Pino<br />
Alto entre els carrers <strong>de</strong> l'Arix, Magnòlia, Margalló, Xiprer i l'avinguda Platja Cristall,<br />
la qual ja és <strong>de</strong> propietat municipal, o la situada entre les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Madrid, <strong>de</strong><br />
Castella i el carrer Pamplona, a nord-ponent <strong>de</strong> la conurbació, no fa gaire cedida a<br />
l'<strong>Ajuntament</strong>. Però la més significativa és la situada entre el carrer <strong>de</strong> Santa Llúcia i<br />
les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Madrid, <strong>de</strong>l príncep d'Espanya i <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet que el POUM<br />
estableix com a gran parc central equipat.<br />
Altres <strong>de</strong> més petites, sovint configura<strong>de</strong>s com a places estan distribuï<strong>de</strong>s més o<br />
menys or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s per la resta <strong>de</strong> l'extens teixit urbà que caracteritza Miami Platja,<br />
com ara les places <strong>de</strong> Barcelona, Tarragona, Girona i <strong>de</strong>l Dr. Fleming.<br />
Pel que fa a les urbanitzacions, po<strong>de</strong>m distingir que en els sectors més antics les<br />
zones ver<strong>de</strong>s sovint són <strong>de</strong> forma i posició erràtica, i en molts casos ocupen<br />
posicions residuals i poc a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s o simplement són lleres <strong>de</strong> barrancs o punts<br />
96
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
baixos com és el cas d'una bona part <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> Masos d'en Bla<strong>de</strong>r. Aquesta<br />
disposició erràtica contrasta amb una millor posició que aquests tipus <strong>de</strong> sòl ocupen<br />
en l'estructura urbana <strong>de</strong>ls sectors més recents, com passa a la urbanització Costa<br />
<strong>de</strong> Zèfir, la qual compta amb un parc central <strong>de</strong> generosa mida, o al sector <strong>de</strong><br />
Bonmont.<br />
Pel que fa a Solemio s’augmenta consi<strong>de</strong>rablement els espais lliures passant a<br />
aquest sistema els sòls situats sota la N-340 i els que es troben a la part nord que<br />
tindran la màxima protecció paisatgística per no comprometre el corredor biològic<br />
<strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat. A més el POUM fixa per a sistema d’espais lliures<br />
l’àmbit <strong>de</strong> l’antic sector Maykao així com una part <strong>de</strong> l’antic sector 22 situat a la<br />
<strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes.<br />
Al nous sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbanístic el POUM fixa la posició orientativa<br />
<strong>de</strong>ls sistemes d’espais lliures fent el paper sovint <strong>de</strong> connectors amb les continuïtats<br />
periurbanes, com passa als sectors SUD3-Casalot Nord i SUD2-Casalot Llevant. El<br />
POUM també inclou àmplies zones <strong>de</strong> passeig <strong>de</strong> vianants amb la qualificació<br />
específica d’Itinerari <strong>de</strong> vianants (clau A5).<br />
1.2 Sistema hidrogràfic (clau A3)<br />
S'inclou el sistema hidrofràfic o "valls <strong>de</strong> riera" en el sentit paisatgístic i ecològic com<br />
a espais lliures. Les rieres o barrancs són, tant pel que fa a les comunitats<br />
estrictament aquàtiques, com per les que es <strong>de</strong>senvolupen en les seves<br />
immediacions, una font <strong>de</strong> diversitat important. Són zones <strong>de</strong> refugi per plantes i<br />
animals, zones <strong>de</strong> cria, <strong>de</strong> caça per a alguns <strong>de</strong>predadors, camins naturals per a la<br />
fauna, i un lloc on hi ha sovint aigua disponible per a beure. Destaquen les<br />
<strong>de</strong>sembocadures <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> l'Estany Salat i <strong>de</strong>l riu<br />
97
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong> Llastres, les quals estan incloses en l'inventari <strong>de</strong> les zones humi<strong>de</strong>s amb els<br />
codis 0281400, 0351400 i 0321400 respectivament, les quals en el present POUM<br />
es proposen protegir. D'altra banda, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista paisatgístic i pel lleure<br />
<strong>de</strong>ls habitants, és molt convenient recuperar els barrancs i rieres. Aquesta<br />
recuperació implica tant la qualitat <strong>de</strong> l'aigua com <strong>de</strong> la vegetació circundant. El fet<br />
d'incloure aquests espais dins <strong>de</strong>l sistema general d'espais lliures intenta <strong>de</strong>ixar<br />
constància explícita <strong>de</strong>l valor d'aquests sistemes a l'entorn <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, i<br />
ha d'ajudar a protegir-los. D'altra banda, la confecció d'un pla especial per el<br />
sistema <strong>de</strong> valls <strong>de</strong> riera, permetria <strong>de</strong>finir d'una manera coherent els límits precisos<br />
d'aquest espai lliure i <strong>de</strong>finir els criteris i normes específiques per a la seva gestió i<br />
conservació.<br />
L'espai públic <strong>de</strong>l domini hidràulic és una part tan sols d'aquestes valls <strong>de</strong> riera, que<br />
malauradament no està prou ben <strong>de</strong>limitada a la pràctica, i que en tot cas, no es<br />
respecta quasi mai. Des <strong>de</strong>l municipi, s'ha <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r contribur a millorar aquesta<br />
situació <strong>de</strong>ficient.<br />
Cal precisar que tenen la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> sòl no urbanitzable tots els sòls qualificats<br />
com a sistema hidrogràfic, tret <strong>de</strong>ls situats dins els nuclis consolidats <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> o<br />
Miami o <strong>de</strong>ls casos en que estan inscrits dins un sector <strong>de</strong>rivat que tenen en<br />
aquests casos el règim <strong>de</strong> sòl assignat al sector.<br />
1.3 La franja litoral (A4).<br />
El Municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> té més <strong>de</strong> 10,50 quilòmetres <strong>de</strong> litoral, i la seva costa és<br />
baixa i arenosa en la part més septentrional i mig alta i arenosa i amb cales en la part<br />
central i <strong>de</strong>l mig dia. El resultat és una successió <strong>de</strong> platges i cales. La façana marítima,<br />
d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes i continua per la platja <strong>de</strong> Rifà, la<br />
punta <strong>de</strong> Porquerola, la platja <strong>de</strong>ls Penyals i la punta <strong>de</strong>ls Penyals, on comença un sector<br />
98
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
rocallós i s’obre la cala Bot; finalment l’arenosa cala Figuera es prolonga fins a arribar a la<br />
punta <strong>de</strong>l riu Llastres, fita SW <strong>de</strong>l terme, vora l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant, que pertany al terme <strong>de</strong><br />
Van<strong>de</strong>llòs.<br />
Miami Platja, nucli que aglutina les platges <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> migdia <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>,<br />
es presenta com a una freda acumulació <strong>de</strong> grans blocs d’apartaments, xalets i serveis<br />
(bars, restaurants, supermercats, ..) que s’estenen a un i l’altre costat <strong>de</strong> la carretera N-340 i<br />
<strong>de</strong> la via <strong>de</strong> ferrocarril Barcelona- València. Pertany al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, però<br />
en poc temps ha passat <strong>de</strong> ser un simple barri marítim a tenir vida pròpia, <strong>de</strong>dicada<br />
pràcticament al sector turístic, per tant molt intensa en l’època estival. Hi ha pocs hotels,<br />
doncs s’utilitzen els apartaments com a allotjaments. Els càmpings se situen al nord, en<br />
direcció a Cambrils. L’oferta gastronòmica es variada, però sempre <strong>de</strong> categoria mitjana<br />
(Aeroguía <strong>de</strong>l litoral <strong>de</strong> Cataluña. Editorial Planeta. 1995).<br />
Al nord <strong>de</strong> la Punta <strong>de</strong>l riu Llastres, es troba la Platja <strong>de</strong> Cristall o cala Figuera, que és llarga<br />
i ampla, amb sorra que va canviant <strong>de</strong> gra fi a gruixut. L’entrada a l’aigua presenta poc<br />
<strong>de</strong>snivell i en el fons es troben algunes pedres i algues. Cap al nord, a la platja <strong>de</strong> Cristall li<br />
segueix una sèrie <strong>de</strong> cales <strong>de</strong> diferents dimensions i <strong>de</strong> poca amplitud, separa<strong>de</strong>s entre si<br />
per uns talussos rocallosos. Aquesta morfologia correspon a les clapes <strong>de</strong> roca calcària que<br />
formen els arrossegalls proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la muntanya propera que acaben formant<br />
conglomerats.<br />
La sorra és <strong>de</strong> gra mitjà, amb abundància <strong>de</strong> còdols. Per salvar el <strong>de</strong>snivell i accedir a les<br />
platges en diferents punts <strong>de</strong>l passeig hi ha escales. En alguns trams es manifesta en forma<br />
<strong>de</strong> penya-segats, quasi inaccessibles <strong>de</strong>s <strong>de</strong> terra i que a més provoquen que en un tram<br />
<strong>de</strong> la costa no hi hagi platja (entre la cala <strong>de</strong>l Solitari i la platja <strong>de</strong> Santa Fe).<br />
Després <strong>de</strong>l mirador existent en la cala <strong>de</strong>l Vienesos els penya-segats per<strong>de</strong>n altura i<br />
guanyen vegetació, i la costa és cap a nord una línia sinuosa, amb entrants i sortints que<br />
permeten que la platja presenti sectors més o menys amplis. La sorra és <strong>de</strong>l mateix tipus<br />
que la <strong>de</strong> les cales <strong>de</strong>scrites anteriorment i cal indicar que la sortida a mar <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong><br />
l’estany Salat provoca una major presència <strong>de</strong> còdols a la Platja <strong>de</strong>ls Penyals. Després<br />
99
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
comença la platja <strong>de</strong> l’estany Salat que arriba fins a la punta <strong>de</strong> la Porquerola, amb<br />
accessos poc or<strong>de</strong>nats i és poc freqüentada.<br />
La platja <strong>de</strong> Rifà s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Punta <strong>de</strong> Porquerola fins a la Punta <strong>de</strong> Rifà, formada per<br />
l’arribada a mar <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Rifà. És una platja llarga i molt estreta. En els extrems<br />
predominen els còdols, però la major part <strong>de</strong> la sorra és <strong>de</strong> gra mitjà i <strong>de</strong> color blanc. Platja<br />
<strong>de</strong> difícil accés, per la inexistència <strong>de</strong> camins, la proximitat <strong>de</strong> la línia fèrria i l’existència <strong>de</strong><br />
càmpings <strong>de</strong> gran superfície que donen directament a la platja. La dificultat d’accés fa que<br />
els usuaris <strong>de</strong> la platja siguin fonamentalment els campistes i alguns propietaris <strong>de</strong> les<br />
finques confrontants.<br />
Entre la Punta <strong>de</strong> Rifà i la Punta <strong>de</strong> la Pixerota apareix la platja <strong>de</strong> la Pixerota, que queda<br />
reduïda a la mínima expressió i, fins i tot, <strong>de</strong>sapareix en algun indret per la proximitat <strong>de</strong> les<br />
edificacions que formen la urbanització <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia. La platja és <strong>de</strong> sorra <strong>de</strong> gra mitjà i<br />
als extrems hi ha còdols.<br />
Entre la punta <strong>de</strong> la Pixerota i la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes s’estén la platja<br />
<strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, si bé també és coneguda amb altres noms. Sorra <strong>de</strong> gra mitjà, però<br />
predominen els còdols. No és molt freqüentada i no disposa <strong>de</strong> serveis. A la part llevant es<br />
troben les restes <strong>de</strong>l passeig marítim que es va executar en el sector <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong>l<br />
Carabasset, malmès pels temporals <strong>de</strong> llevant.<br />
Els sòls que el POUM qualifica com a sistema litoral es corresponen sempre als<br />
situats més enllà <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong>l Domini Públic Marítimo Terrestre que s’ha incorporat<br />
als plànols normatius a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s informàtiques facilita<strong>de</strong>s pel Ministerio <strong>de</strong><br />
Medio Ambiente.<br />
100
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2. Finalitats i funcions<br />
1. Els espais lliures <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> tenen les següents finalitats:<br />
- Espais d'estada i esbarjo pròxims als llocs <strong>de</strong> residència.<br />
- Espais dotats <strong>de</strong> significació ciutadana per a passeig, troba<strong>de</strong>s o actes<br />
cívics.<br />
- Espais equipats per a fires i activitats afins.<br />
- Dotar al medi urbà d'arbrat i vegetació.<br />
- Preservar els elements morfològics, paisatgístics, naturals i funcionals <strong>de</strong>l<br />
terme municipal.<br />
- Protegir <strong>de</strong>terminats elements <strong>de</strong>ls sistemes generals.<br />
- Constituir la xarxa d'espais urbans i periurbans que connecten els teixits<br />
construïts amb els elements naturals que configuren l'entorn exterior.<br />
- Enriquir la biodiversitat <strong>de</strong> l'ecosistema urbà i natural <strong>de</strong>l municipi.<br />
2. El sistema d'espais lliures <strong>de</strong>finits en el present Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística<br />
Municipal, garanteix les següents funcions:<br />
a) Funció ambiental:<br />
Com a espais oberts estratègics dins <strong>de</strong>ls continus urbanitzats,<br />
aquests espais, <strong>de</strong>finits pels seus valors ambientals i paisatgístics<br />
garanteixen a diferents nivells (municipal, comarcal i metropolità) la<br />
vinculació entre els corredors ecològics <strong>de</strong>l territori. Per elles<br />
mateixes, les valls <strong>de</strong> riera contenen habitants molt amenaçats i la<br />
seva protecció és necessària per a la conservació <strong>de</strong> la biodiversitat.<br />
b) Funció cultural:<br />
101
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Definida pel caràcter <strong>de</strong> patrimoni històric i pedagògic respecte a la<br />
intervenció <strong>de</strong> l'home en la transformació i la utilització <strong>de</strong>ls recursos<br />
naturals, la investigació tecnològica per a la millora d'aquests recursos<br />
i la intervenció urbanística per la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> la imatge final <strong>de</strong> la<br />
ciutat i <strong>de</strong>l seu entorn rural.<br />
c) Funció d'esplai i lleure:<br />
Definida pels elements <strong>de</strong> relació social i d'utilització d'aquests sòls per<br />
part <strong>de</strong>ls ciutadans com a espais d'esplai, lleure i expansió.<br />
3. Les diferents Administracions Públiques intervindran activament per tal <strong>de</strong><br />
preservar, regenerar i promocionar aquests espais i garantir les seves<br />
funcions.<br />
3. Quantificació<br />
Els sòls <strong>de</strong>stinats a aquest sistema són dibuixats en els plànols d'or<strong>de</strong>nació i la superfície<br />
global, és <strong>de</strong> 283,55 Ha.<br />
4. Compliment <strong>de</strong> l'article 58.1f <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme. Decret<br />
Legislatiu 1/2005.<br />
El sistema general d'espais lliures ha <strong>de</strong> contenir parcs urbans públics, en proporció no<br />
inferior a 20 m 2 <strong>de</strong> per cada 100 m 2 <strong>de</strong> sostre admès pel planejament per a ús resi<strong>de</strong>ncial no<br />
inclòs en cap sector <strong>de</strong> planejament urbanístic.<br />
Interpretat d’aquesta manera, el sostre resi<strong>de</strong>ncial admès pel POUM, segons es calcula al<br />
quadre QT1 <strong>de</strong>l capítol XIII, és:<br />
102
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Sostre <strong>de</strong>l POUM no inclòs en àmbits d’actuació urbanística 1.394.816 m 2 st<br />
L’aplicació <strong>de</strong>l requeriment és 1.394.816 m 2 sostre* 20/100 = 278.963 m 2 = 27,89 Ha<br />
El Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal qualifica com a espais lliures públics és 283,55Ha,<br />
<strong>de</strong> les quals no estan incloses en nous àmbits d’actuació urbanística 161,79 Ha, donant així<br />
compliment a les exigències legals.<br />
La resta <strong>de</strong> sostre resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong>l POUM inclòs en sectors se situa en 2.161.959 m 2 st, i<br />
generaria una necessitat <strong>de</strong> 43,23 Ha, gairebé tres vega<strong>de</strong>s inferior a les 121,76 Ha que,<br />
com a mínim han d’aportar el conjunt <strong>de</strong> les diverses figures <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>rivat.<br />
Total d’espais lliures: aproximadament 283,55 Ha. (Vegeu quadre QT1)<br />
103
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL VI. EL SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES<br />
DE SERVEIS TÈCNICS (CLAU C1).<br />
104
I. El cicle <strong>de</strong> l’aigua<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Sistema general <strong>de</strong> drenatge<br />
1.1 Plantejament <strong>de</strong>l drenatge <strong>de</strong> les aigües pluvials<br />
El territori es troba travessat per múltiples barrancs i rieres, d’entre les quals en<br />
<strong>de</strong>staquen les següents <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llevant a ponent:<br />
-Riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes<br />
-Barranc <strong>de</strong> la Pixerota<br />
-Barranc <strong>de</strong> Rifà<br />
-Barranc <strong>de</strong> la Porquerola<br />
-Barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat<br />
-Riu <strong>de</strong> Llastres<br />
Pel que respecta al drenatge <strong>de</strong> les aigües pluvials, tant el nucli antic com la resta<br />
d’urbanitzacions es disposa d’un sistema separatiu <strong>de</strong>l clavegueram amb<br />
l’evacuació <strong>de</strong> les aigües pluvials per la superfície <strong>de</strong> la calçada <strong>de</strong>ls carrers,<br />
alternant amb canalitzacions subterrànies.<br />
No obstant existeixen alguns punts conflictius com són el tram <strong>de</strong> la carretera N-340<br />
que travessa la conurbació <strong>de</strong> Miami Platja, on l’aigua <strong>de</strong> pluja no circula amb la<br />
suficient fluï<strong>de</strong>sa i provoca inundacions temporals. Cal que amb la reurbanització<br />
d'aquesta travessia quan es transformi en boulevard o passeig es corregeixin les<br />
disfuncions existents.<br />
105
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.2 Descripció <strong>de</strong>l sistema en alta<br />
Les rieres i barrancs abans esmentats constitueixen eixos importants <strong>de</strong> drenatge, la<br />
geografia <strong>de</strong>ls quals es respecten lliures <strong>de</strong> qualsevol edificació per tal d’evitar les<br />
inundacions.<br />
1.3 Diagnosi<br />
Les rieres constitueixen sistemes estructuradors <strong>de</strong>l paisatge, amb comunitats i<br />
hàbitats d’interès ecològic que s’han <strong>de</strong> protegir i restaurar quan calgui, que actuen<br />
<strong>de</strong> corredors ecològics per a moltes espècies. Cal posar <strong>de</strong> relleu l’ecosistema<br />
fluvial <strong>de</strong>l darrer tram <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat fins la <strong>de</strong>sembocadura, la qual<br />
figura a l'inventari <strong>de</strong> les zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Catalunya (codi 0351400), i al catàleg <strong>de</strong><br />
hàbitat d’interès comunitari (Codi segons Directiva 67/97/CE: 1310). En una situació<br />
similar es troba la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong> Llastres. Per aquestes i també per les<br />
<strong>de</strong> menor entitat cal que en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l Planejament es tingui en<br />
compte un acurat tractament, ja sigui en superfície, ja sigui amb canalització coberta<br />
o <strong>de</strong>scoberta d’acord amb la legislació actual.<br />
2. Sistema <strong>de</strong> sanejament i tractament d’aigües residuals.<br />
2.1 Plantejament <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> sanejament. Descripció <strong>de</strong> la xarxa en alta.<br />
La gestió <strong>de</strong>l sanejament la realitza directament l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
finançat en part per l'ACA.<br />
106
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
El nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> disposa d’una xarxa d’evacuació d’aigües residuals<br />
<strong>de</strong> les edificacions que transcorre pels eixos <strong>de</strong>ls carrers. No obstant gran part<br />
d’aquestes es troben en un estat molt <strong>de</strong>teriorat pel pas <strong>de</strong>ls anys, principalment les<br />
<strong>de</strong>l nucli més antic. Les aigües recolli<strong>de</strong>s arriben a la Estació Depuradora d’Aigües<br />
Residuals(EDAR) <strong>de</strong>l poble, i que <strong>de</strong>pura la totalitat <strong>de</strong> les aigües proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l<br />
mateix i un cop <strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s s’aboquen a riera <strong>de</strong> Vilanova.<br />
Conurbació <strong>de</strong> Miami Platja, Barri Llastres, Heromar, Pino Alto, Cap <strong>de</strong> Terme<br />
Els esmentats assentaments urbans disposen d’una xarxa <strong>de</strong> recollida d’aigües<br />
residuals, amb circulació per gravetat on el terreny ho permet i amb circulació<br />
forçada mitjançant estacions <strong>de</strong> bombament. Les aigües brutes proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> les<br />
edificacions es fan arribar a una Estació <strong>de</strong> Pretractament d’Aigües Residuals<br />
situada davant l'Estany Salat al peu <strong>de</strong> la N-340, amb un sistema <strong>de</strong> <strong>de</strong>cantació <strong>de</strong><br />
fangs i amb un emissari submarí que les aboca a 2 km mar endins. Aquesta estació<br />
es substituirà per la nova EDAR i que s’està construint a 2,3 km al nord, i a llevant<br />
<strong>de</strong>l Casalot.<br />
Urbanització Costa <strong>de</strong> Zèfir<br />
La urbanització Costa <strong>de</strong> Zèfir, disposa <strong>de</strong> xarxa <strong>de</strong> clavegueram en tots els carrers,<br />
que evacuen les aigües a dues EDAR’s, i aboquen les aigües, un cop <strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s, a<br />
lleres <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat.<br />
107
Altres urbanitzacions<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Altres urbanitzacions amb Entitat Urbanística <strong>de</strong> Conservació i Manteniment creada,<br />
disposen <strong>de</strong> xarxa i EDAR pròpies, el manteniment <strong>de</strong> les quals es troba a càrrec <strong>de</strong><br />
la mateixa Entitat. Algunes d’aquestes urbanitzacions, com són La Riviera, Masos<br />
d’en Bladé i Parque <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, s’han connectat al col·lector que transcorre pels<br />
càmpings per tal d’evacuar les aigües i enviar-les a la estació <strong>de</strong> pretractament <strong>de</strong><br />
l’Estany Salat. Per a més informació vegeu fitxes <strong>de</strong>ls sectors <strong>de</strong>rivats que figuren<br />
en el Volum I <strong>de</strong>l present document.<br />
2.2. Diagnosi i Propostes<br />
-Estació <strong>de</strong> pretractament Estany Salat / Nova EDAR Miami<br />
L’estació <strong>de</strong>puradora d’aigües residuals EDAR-Miami que s’està executant<br />
actualment recollirà i <strong>de</strong>purarà una gran part <strong>de</strong> les aigües residuals <strong>de</strong>l municipi.<br />
No obstant, l'ACA està redactant el projecte d’ampliació d’aquesta mateixa<br />
<strong>de</strong>puradora atès que el volum d’aigües es superior a l'inicialment previst. Hi ha<br />
la previsió <strong>de</strong> connexió <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>puradores proce<strong>de</strong>nts d'aquesta EDAR<br />
per enviar-les a un tractament terciari situat al costat <strong>de</strong> l'EDAR <strong>de</strong> Bonmont<br />
Terres Noves, i juntament amb les aigües d'aquesta urbanització, una vegada<br />
<strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s a aquest nivell, està previst reutilitzar-les pel reg <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> golf i<br />
així assegurar la seva reinserció al medi.<br />
Tanmateix la nova EDAR – Miami és insuficient per acollir el potencial previst en<br />
el planejament i caldrà ampliar-la en un futur, tot cobrint el digestor per evitar<br />
males olors, i sempre garantint el perfecte funcionament <strong>de</strong>l sistema. Aquesta<br />
108
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
gran EDAR tindrà la funció <strong>de</strong> <strong>de</strong>puració <strong>de</strong>l gran assentament <strong>de</strong> Miami Platja i<br />
altres urbanitzacions i càmpings situats a la part ponent <strong>de</strong>l terme municipal.<br />
-EDAR Poble<br />
La estació <strong>de</strong>puradora <strong>de</strong>l nucli urbà <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i el seu eixample, coneguda<br />
com EDAR <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Poble, <strong>de</strong>pura la totalitat <strong>de</strong> les aigües residuals d’aquest<br />
assentament urbà. L'EDAR està dissenyada per la <strong>de</strong>puració <strong>de</strong> les aigües<br />
negres d’una població equivalent a 5000 persones, és a dir, insuficient per a la<br />
població potencial que permet el planejament. Tot i trobar-se en un estat<br />
d’utilització <strong>de</strong> la totalitat <strong>de</strong> la seva capacitat, no presenta problemes <strong>de</strong><br />
funcionament, però caldrà la seva ampliació i en tot cas relocalització projectantla<br />
amb suficient capacitat per tal d'acollir el potencial <strong>de</strong> creixement previst en el<br />
planejament.<br />
-EDAR Rifà<br />
La estació <strong>de</strong>puradora anomenada EDAR Rifà està dissenyada per la <strong>de</strong>puració<br />
<strong>de</strong> les aigües negres d’una població equivalent a 1500 persones. Aquesta recull i<br />
<strong>de</strong>pura les aigües residuals proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> les urbanitzacions <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Bahia<br />
i Maynou, està en zona inundable i, a més, el seu funcionament no és <strong>de</strong>l tot<br />
satisfactori.<br />
En el POUM es proposa la construcció d’una gran <strong>de</strong>puradora al costat ponent<br />
<strong>de</strong>l nou polígon industrial <strong>de</strong>ls Comellarets, situat al nord <strong>de</strong> l’autopista AP7. A<br />
aquesta gran <strong>de</strong>puradora s’hi podrien aconduir les aigües residuals <strong>de</strong>l poble i el<br />
seu eixample així com les <strong>de</strong> la urbanització Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, i convertir l’actual<br />
EDAR <strong>de</strong> Rifà en una estació <strong>de</strong> bombament per aconduir totes les aigües <strong>de</strong>l<br />
sector llevant i central <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>. Abans <strong>de</strong> la connexió amb l’EDAR el<br />
Polígon Industrial ha <strong>de</strong> tenir un <strong>de</strong>cantador <strong>de</strong> fangs i olis propi <strong>de</strong>l Sector<br />
109
Industrial.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
-Urbanitzacions amb EUCM<br />
Hi ha un bon nombre d’urbanitzacions amb Entitat Urbanística <strong>de</strong> Conservació i<br />
Manteniment que disposen <strong>de</strong> EDAR pròpia, no obstant, l’experiència és que en<br />
molts casos aquestes no funcionen a<strong>de</strong>quadament, atès que no es realitzen els<br />
manteniments que requereixen aquestes instal·lacions. (Vegeu informació en<br />
fitxes <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>rivat). Pel bon funcionament <strong>de</strong>l sistema i amb una<br />
previsió sostenibilista cal aconduir les aigües residuals <strong>de</strong> les urbanitzacions i<br />
<strong>de</strong>ls càmpings fins les dues grans EDARS i així obtenir un òptim funcionament<br />
<strong>de</strong>l sistema. A la banda ponent actualment ja hi ha un col.lector que recull les<br />
aigües residuals d’urbanitzacions i càmpings amb quatre dipòsits i estacions <strong>de</strong><br />
bombament <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la urbanització Maykao fins a l’estació d’impulsió <strong>de</strong> l’Estany<br />
Salat. Aquesta xarxa no funciona correctament ja que l’estació <strong>de</strong> Miramar té<br />
poca fondària <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> la bomba i, a més, en no estar connecta<strong>de</strong>s per un<br />
sistema d’alarma i control les quatre estacions que es troben en sèrie, en el cas<br />
d’un <strong>de</strong>fectuós funcionament la impulsió <strong>de</strong> les estacions prece<strong>de</strong>nts fa<br />
<strong>de</strong>sbordar les aigües. Per aquest motiu cal establir les millores que corregeixin<br />
les esmenta<strong>de</strong>s disfuncions.<br />
110
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
3. Abastament d’aigua<br />
3.1 Plantejament <strong>de</strong> la gestió<br />
La gestió <strong>de</strong> l'aigua potable la fa l'<strong>Ajuntament</strong> o les Entitats Urbanístiques <strong>de</strong><br />
Conservació (vegeu més informació en fitxes <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>rivat). S'està<br />
estudiant la possible concessió a una empresa externa <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> les aigües i<br />
conservació i explotació <strong>de</strong>l sistema.<br />
3.2 Descripció <strong>de</strong> la xarxa d’abastament en alta<br />
El sistema d’abastament d’aigua potable <strong>de</strong>l municipi disposa <strong>de</strong> les següents fonts:<br />
- Aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l transvasament <strong>de</strong>l Consorci d’Aigües <strong>de</strong> Tarragona<br />
- Aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> pous distribuïts en diferents punts<br />
- Aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> mina natural<br />
Per nuclis urbans es po<strong>de</strong>n englobar en tres grups:<br />
Nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
El nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, compte amb diversos pous i 2 dipòsits d’aigua (un<br />
<strong>de</strong> 80 m 3 situat a la costa <strong>de</strong>l Pare Boronat i un altre <strong>de</strong> 250 m 3 situat a les Creus,<br />
així com dues mines naturals, la <strong>de</strong>l rentador i la <strong>de</strong>l poble).<br />
111
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Nucli <strong>de</strong> Miami Platja<br />
L’aigua proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l transvasament <strong>de</strong> l'Ebre arriba al dipòsit general <strong>de</strong> Miami<br />
Platja <strong>de</strong> 3300 m 3 <strong>de</strong> capacitat situat al nord <strong>de</strong> la conurbació i al costat <strong>de</strong>l camí vell<br />
<strong>de</strong> Pratdip a l'Hospitalet <strong>de</strong> l'Infant. Aquest dipòsit es troba connectat a un altre<br />
d’anterior construcció <strong>de</strong> 750 m 3 que hi ha al seu costat. Des d’aquest dipòsit es<br />
subministra l’aigua al nucli <strong>de</strong> Miami Platja. No obstant, en mesos <strong>de</strong> temporada<br />
estiuenca i per tal <strong>de</strong> garantir la pressió d’aigua a la xarxa, es disposa <strong>de</strong>l<br />
funcionament d'una sèrie <strong>de</strong> pous i dipòsits d’aigua que figuren en el plànol<br />
d'informació <strong>de</strong>l present document. A més, l’esmentat nucli també s'alimenta per un<br />
antic dipòsit d'Hifrensa, actualment propietat <strong>de</strong> l'<strong>Ajuntament</strong>, situat prop <strong>de</strong> la<br />
urbanització <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia. Aquest dipòsit s'alimenta per una sèrie <strong>de</strong> pous<br />
propers. La connexió <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l dipòsit d'Hifrensa fins a Miami es realitza mitjançant<br />
una canonada <strong>de</strong> 300 mm <strong>de</strong> diàmetre que transcorre paral·lelament a la línia <strong>de</strong>l<br />
ferrocarril i per la part meridional.<br />
Urbanitzacions<br />
La major part <strong>de</strong> les urbanitzacions que disposen d’una Entitat Urbanística <strong>de</strong><br />
Conservació i Manteniment, tenen pou i dipòsit d’aigua propis per a l'abastament <strong>de</strong><br />
la xarxa d'aigua potable <strong>de</strong> la urbanització.<br />
D'altra banda, altres assentaments urbans situats al costat <strong>de</strong> Miami Platja com són<br />
Riu Llastres, Heromar, Pino Alto, Cap <strong>de</strong> Terme i Costa Zèfir disposen <strong>de</strong> pous i<br />
dipòsits d’aigua amb manteniment municipal.<br />
112
3.3 Qualitat <strong>de</strong> l’aigua<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Pel que respecta a la qualitat <strong>de</strong> l’aigua es garanteix pels preceptius controls físicoquímics<br />
i bacteriòlogics a més <strong>de</strong>l contingut <strong>de</strong> clor residual.<br />
3.4 Diagnosi i proposta<br />
Pel que fa a Miami Platja, i per tal <strong>de</strong> donar un bon servei per a l’assentament urbà<br />
actual i les noves implantacions, cal comptar amb la construcció <strong>de</strong> nous pous <strong>de</strong><br />
captació, els quals per les característiques hidrogeològiques és preferible <strong>de</strong> primar<br />
amb nombre d’unitats més que la seva fondària. Així caldrà que els nous<br />
assentaments proposats en el POUM portin implícita l’execució <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong><br />
captació. De totes maneres i amb una visió global cal aconduir les aigües a grans<br />
dipòsits reguladors i <strong>de</strong>s d’aquests establir una xarxa <strong>de</strong> distribució nova amb<br />
vàlvules reductores pels punts baixos a efectes <strong>de</strong> control <strong>de</strong> la pressió.<br />
A <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble i prop <strong>de</strong>l Peiró està prevista la construcció d’un nou dipòsit d’un<br />
milió <strong>de</strong> litres <strong>de</strong> capacitat aproximada per tal <strong>de</strong> millorar el sistema. Ara bé, tant per<br />
la <strong>de</strong>manda efectiva generada per l’ampliació <strong>de</strong> l’eixample <strong>de</strong>l poble com per a les<br />
noves urbanitzacions <strong>de</strong> l’àmbit central <strong>de</strong>l municipi es preveu la utilització d’uns<br />
pous situats a la finca municipal situada a la partida <strong>de</strong> les Planes, tots ells d’un<br />
cabal superior als 50 m 3 /hora. L’aigua d’aquests pous es podria aconduir fins el nou<br />
dipòsit <strong>de</strong>l Peiró a través <strong>de</strong> camins dadastrals. També es podria aconduir cap el<br />
sector <strong>de</strong>ls Comellarets i el nou <strong>de</strong>senvolupament previst al sud <strong>de</strong> l’autovia A7,<br />
seguint la vora <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Rifà o camins cadastrals.<br />
113
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
També hi ha la possibilitat d’esgotar l’abastament previst <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mini-trasvassament<br />
<strong>de</strong> les Aigües <strong>de</strong> l’Ebre previst en uns 66.000 m 3 /més.<br />
II. Les xarxes energètiques<br />
4. Electricitat<br />
El terme municipal està travessat <strong>de</strong> ponent a llevant per dues línies aèries <strong>de</strong><br />
transport d'Alta Tensió, d’un interval <strong>de</strong> tensió <strong>de</strong> 111 a 133 kV. A part, hi ha una<br />
àmplia xarxa <strong>de</strong> Mitja i Baixa Tensió que subministra a tot el terme municipal.<br />
4.1 Plantejament <strong>de</strong> la gestió.<br />
La xarxa d’infraestructura elèctrica que reparteix, distribueix i subministra a l’entorn i<br />
l’interior <strong>de</strong>l T.M. <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és <strong>de</strong>l grup FECSA - ENDESA.<br />
4.2 Descripció <strong>de</strong> la xarxa en Alta Tensió.<br />
Com s'ha dit hi ha dues línies d'Alta Tensió que travessen <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Una<br />
passa aproximadament a mig camí <strong>de</strong> la muntanya <strong>de</strong> la Roca al nucli antic <strong>de</strong>l<br />
poble, i l'altra passa paral.lela a la carretera T-310, pel costat muntanya, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
terme municipal <strong>de</strong> Pratdip fins passat el barranc <strong>de</strong> Rifà per seguir una traça<br />
pràcticament coinci<strong>de</strong>nt a l'orientació llevant-ponent fins el terme municipal <strong>de</strong><br />
Cambrils.<br />
114
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Cal precisar que les línies esmenta<strong>de</strong>s no tenen incidència directa amb el<br />
<strong>de</strong>senvolupament urbanístic <strong>de</strong>l POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, ja que sempre<br />
passen per sòls no urbanitzables, i separa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls nuclis urbanitzats o<br />
urbanitzables.<br />
4.3 Descripció <strong>de</strong> la xarxa en Mitja Tensió.<br />
La xarxa <strong>de</strong> Mitja Tensió està molt més ramificada i amb un traçat força erràtic, ja<br />
que sovint no segueix traces coherents amb l'estructura territorial.<br />
Les línies tenen un interval <strong>de</strong> 28 a 36 Kv.<br />
A <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble, hi arriba una línia que baixa pel barranc <strong>de</strong> Vilanova i es ramifica<br />
en dues abans <strong>de</strong> creuar l'avinguda <strong>de</strong> Reus.<br />
A Miami Platja hi ha una línia que segueix l'avinguda <strong>de</strong> Madrid i continua cap a<br />
llevant fins passats els "huertos <strong>de</strong> Miami". La mateixa línia presenta <strong>de</strong>rivacions<br />
cap el mateix Miami a través d'avingu<strong>de</strong>s principals com ara la <strong>de</strong> Califòrnia, <strong>de</strong><br />
Saragossa, <strong>de</strong> Maria Cristina, <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>serrat, <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'avinguda<br />
Califòrnia a la <strong>de</strong>l Príncep d'Espanya.<br />
Després <strong>de</strong> Miami, la línia continua cap a Cambrils i agafa una traça força trencada i<br />
irregular, per anar subministrant l'energia als diferents assentaments urbans <strong>de</strong>l<br />
litoral i <strong>de</strong> l'interior, així com a tots els camps agrícoles. Per això es complementa i<br />
connecta amb altres línies que segueixen un traçat gairebé transversal al sentit<br />
litoral.<br />
115
5. Gas<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El terme municipal no compta avui per avui amb el subministrament d'aquesta<br />
energia, per bé que sembla que Gas Natural ja té en projecte el subministrament a<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong>l conveni signat amb l'<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet <strong>de</strong><br />
l'Infant que especifica les contraprestacions que rebrà el municipi per la instal.lació<br />
<strong>de</strong> la central tèrmica <strong>de</strong> Gas Natural al seu terme, es compromet a gasificar<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l'Hospitalet, així com <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i Miami Platja entre altres municipis.<br />
Aquesta acció és coherent amb l'aposta per la sostenibilitat <strong>de</strong>l POUM i, per tant, en<br />
els nous sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament cal que es prevegi la corresponent xarxa per<br />
quan arribi el subministrament.<br />
D'altra banda, cal esmentar l'existència <strong>de</strong>l gasoducte d'Enagas que travessa tot el<br />
terme municipal seguint un traçat paral.lel a l'autopista AP7 pel costat muntanya.<br />
6. Telecomunicacions<br />
Actualment hi ha una sèrie d'antenes <strong>de</strong> telefonia mòbil, per bé que cap d'elles<br />
compta amb llicència <strong>de</strong> funcionament, i hi ha quatre llicències d'instal.lació<br />
concedi<strong>de</strong>s, dues a Airtel (exp. 45/97AC i 46/97AC) situa<strong>de</strong>s al c/ Colom 15 i a<br />
l'avinguda Barcelona s/n, i una altra a Telefònica Móviles SAU (exp 20/99 AC).<br />
A part, hi ha una altra <strong>de</strong> Telefónica Móviles (exp. 89/99 Mi 26/99 AC) a la partida<br />
Prats que compta amb informe favorable i està pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> concedir-se la llicència<br />
d'instal.lació i, a més, hi ha diverses sol.licituds <strong>de</strong> les mateixes empreses i d'altres<br />
que estan <strong>de</strong>nega<strong>de</strong>s o hi ha informes <strong>de</strong>sfavorables.<br />
116
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL VII. EL SISTEMA D'EQUIPAMENTS (clau D)<br />
117
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Les reserves <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong>stinat als equipaments. Els estàndards per a la seva<br />
ubicació i el seu dimensionat.<br />
1.1 Introducció<br />
El planejament ha <strong>de</strong> preveure i establir una <strong>de</strong>terminada proporció <strong>de</strong> sòl o sostre<br />
<strong>de</strong>stinada a la satisfacció a<strong>de</strong>quada <strong>de</strong> les necessitats <strong>de</strong> la col.lectivitat. Aquestes<br />
necessitats <strong>de</strong> servei són l'expressió d'una <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> la població potencial<br />
(l'actual més la futura) que el planejament hagi estimat per al municipi.<br />
Les reserves <strong>de</strong> sòl o sostre que farà el Planejament hauran doncs <strong>de</strong> ser objecte<br />
d'un correcte dimensionat i d'una a<strong>de</strong>quada distribució espacial i localització. El<br />
dimensionat <strong>de</strong> les necessitats per el que fa a <strong>de</strong>terminats tipus <strong>de</strong> dotacions ens ve<br />
fixat amb caràcter vinculant per la legislació vigent (Llei d'Urbanisme i Reglament <strong>de</strong><br />
Planejament, Ordres Ministerials, Decrets <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, etc...)<br />
El problema <strong>de</strong>l dimensionat <strong>de</strong> les necessitats està íntimament relacionat amb el<br />
concepte d'estàndard. L'estàndard s'entén com a una relació numèrica que<br />
expressa l'obtenció d'unes finalitats (satisfacció <strong>de</strong> necessitats col.lectives) d'una<br />
manera objectiva (valors) en relació a una població servida. Els estàndards ens<br />
serviran, doncs, tant per evaluar l'actual nivell <strong>de</strong> Servei com per a dimensionar les<br />
necessitats previstes.<br />
Ens referirem al que la Llei <strong>de</strong>fineix com a sistemes urbanístics generals si el seu<br />
nivell <strong>de</strong> serveis és d'àmbit municipal o superior i als sistemes urbanístics locals si el<br />
seu nivell <strong>de</strong> servei és la d’un sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat o el conjunt <strong>de</strong> sòl<br />
urba.<br />
D'altra banda la localització concreta (a més <strong>de</strong> tenir molt en compte els aspectes<br />
que condicionaran la seva obtenció -econòmics i <strong>de</strong> gestió- i el paper estructurant<br />
<strong>de</strong>l teixit que hauran d'assumir) vindrà donada especialment en funció <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong><br />
servei <strong>de</strong> la mateixa dotació pel que fa a l'accessibilitat i a la distància.<br />
118
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El concepte d'estàndard s'ofereix a títol orientatiu <strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong>l planejament i,<br />
en la mesura en que representen quantitats òptimes po<strong>de</strong>n ser reelabora<strong>de</strong>s i<br />
reconsi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s en cada cas en funció <strong>de</strong> la multiplicitat <strong>de</strong> factors que el<br />
planejament introdueixi.<br />
1.2 Criteris i objectius d'ubicació<br />
Per tal d'establir el nivell <strong>de</strong> servei a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong> l'equipament en relació a la població<br />
s'han <strong>de</strong> tenir en compte els dos conceptes següents:<br />
- Radi d'aglomeració o contigüitat:<br />
Distància màxima a que dos o més municipis, barris o districtes po<strong>de</strong>n ser<br />
situats relativament per a po<strong>de</strong>r ser consi<strong>de</strong>rats com una única unitat <strong>de</strong><br />
població que justifiqui o doni suport a un <strong>de</strong>terminat equipament.<br />
Aquest concepte permet superar l'artificiositat <strong>de</strong>ls límits administratius, tenint<br />
en compte que un barri o fins i tot un municipi no constitueixen categories<br />
aïlla<strong>de</strong>s sense integració en una comarca o altres entitats territorials i que el<br />
valor <strong>de</strong> les necessitats es produeix dins d'aquest marc més general pel que<br />
fa referència a <strong>de</strong>terminats tipus d'equipaments.<br />
Els radis d'aglomeració <strong>de</strong>l quadre es donen a títol indicatiu i sembla clar que<br />
s'haurien <strong>de</strong> justificar en cada cas en funció <strong>de</strong> les variables que intervenen<br />
en la seva <strong>de</strong>finició, com po<strong>de</strong>n ser els acci<strong>de</strong>nts físics, l'accessibilitat, la<br />
distribució espacial <strong>de</strong> la població, etc...<br />
- Radi <strong>de</strong> Servei:<br />
Distància màxima que es pot recórrer per a tenir accés a l'equipament, és a<br />
dir la distància que <strong>de</strong>termina l'entorn <strong>de</strong> població servida.<br />
119
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Ultrapassar el radi límit comportaria la insatisfacció <strong>de</strong> les necessitats per un<br />
excessiu allunyament físic <strong>de</strong> l'equipament respecte <strong>de</strong>ls que l'han d'utilitzar.<br />
El quadre següent resumeix indicativament aquests radis en referència als<br />
diferents subtipus d'equipaments consi<strong>de</strong>rats.<br />
120
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
RADI D'AGLOMERACIÓ I DE SERVEI DELS EQUIPAMENTS<br />
EQUIPAMENTS radis d'aglomeració radis <strong>de</strong> servei en m<br />
en m òptim mitjà límit<br />
__________________________________________________________________________________________________<br />
1. EDUCATIUS<br />
Llar d'infants i parvulari 2.000 (D) 250 500 1.000<br />
Primària 2.000 (D) 250 500 1.000<br />
ESO i Batxillerat 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000<br />
Cicles Formatius i Programes<br />
<strong>de</strong> garantia social 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000<br />
Especial (Centres Específics) D.M. (ASM) 2.000 5.000 10.000<br />
2. SANITARI-ASSISTENCIALS<br />
El Departament <strong>de</strong> Sanitat i Assitència Social <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, per Decret <strong>de</strong>l 7 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong>l 1980 va<br />
proposar una organització territorial concreta per aquest tipus <strong>de</strong> dotació. El mapa Sanitari <strong>de</strong>finitivament aprovat<br />
localitza tots i cadascun <strong>de</strong>ls diferents equipaments sanitaris.<br />
Actualment el Departament <strong>de</strong> Sanitat i Seguretat Social <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya i dins <strong>de</strong>l Departament, el<br />
Servei Català <strong>de</strong> la Salut estableix per Regions Sanitàries els estudis <strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s i prospeccions <strong>de</strong> futur així<br />
com la resta <strong>de</strong> les <strong>de</strong>terminacions.<br />
3. ASSOCIATIU-CULTURALS<br />
Centre Cultural i Social 2.000 (M) 250 500 1.000<br />
Biblioteca-Museu 2.000 (M) 250 500 1.000<br />
Centre d'assamblees D.M. (ASM) 5.000 10.000 20 .000<br />
Llar d'avis 2.000 (D) 250 500 1.000<br />
4. ESPORTIUS<br />
Futbol 2.000 (D) 500 1.000 2.000<br />
Polisportiu <strong>de</strong>scobert 2.000 (D) 500 1.000 2.000<br />
Frontó-Piscina 7.000 (M) 500 1.000 2.000<br />
Piscina d'ensenyament -<br />
Gimnàs 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000<br />
Polisportiu cobert D.M. (ASM) 1.000 3.000 6.000<br />
Altres esports D.M. (ASM) 2.000 5.000 10 .000<br />
5. ALTRES<br />
Administratiu a) 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000<br />
Abocadors D.M. (ASM) 5.000 10.000 25 .000<br />
Abastament variable<br />
Cementiris 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000<br />
Culte Religiós 2.000 (M) 500 1.000 2.000<br />
Administratiu b) D.M. (ASM) 2.000 5.000 10 .000<br />
(D) Districte<br />
(M) Municipi<br />
(ASM) Àmbit Supramunicipal<br />
(DM) Distància màxima entre les dues zones més allunya<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'àmbit (generalment "comarcal")<br />
121
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.3 El concepte d'Estàndard<br />
1.3.1 Criteris utilitzats<br />
Per tal <strong>de</strong> calcular les necessitats i els dèficits i preveure el nou sòl a reservar<br />
analitzant els diferents tipus d'equipaments s'utilitzen els anomenats estàndards.<br />
S'entenen com a estàndards les unitats que precisa cada usuari potencial <strong>de</strong><br />
l'equipament. Per exemple: m 2 <strong>de</strong> sòl per nen a escolaritzar o núm <strong>de</strong> llits per<br />
habitant.<br />
En certs casos, el correcte funcionament <strong>de</strong> la dotació fa que només es pugui<br />
preveure aquest a partir d'un cert llindar <strong>de</strong> població servida (cas d'un hospital<br />
general). En altres casos, certs equipaments han d'existir sempre en un <strong>de</strong>terminat<br />
àmbit (districte, municipi,...) i àdhuc han <strong>de</strong> tenir un tamany mínim.<br />
Per a l'elecció <strong>de</strong> l'estàndard corresponent a cada tipus o subtipus <strong>de</strong> dotació caldrà<br />
doncs consi<strong>de</strong>rar fonamentalment els següents conceptes:<br />
1. El sector <strong>de</strong> població que precisa cada dotació:<br />
Es fa distinció entre la <strong>de</strong>manda potencial (percentatge <strong>de</strong> la població<br />
susceptible d'utilitzar l'equipament) i la <strong>de</strong>manda efectiva (percentatge <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>manda potencial realment usuària <strong>de</strong> l'equipament). Per exemple:<br />
percentatge <strong>de</strong> població total escolaritzable en Instituts d'Ensenyament<br />
Secundari IES, pel que fa a Batxillerat (<strong>de</strong>manda potencial) i el percentatge<br />
d'aquesta (50%) que realment s'estima amb aquest tipus d'escolarització.<br />
2. La població servida per cada equipament (en funció <strong>de</strong> la capacitat funcional<br />
d'aquesta i <strong>de</strong> la seva freqüència d'utilització). Per exemple un centre <strong>de</strong><br />
salut pot servir a una població compresa entre 4.000 i 25.000 habitants en<br />
funció <strong>de</strong>l seu nivell <strong>de</strong> complexitat.<br />
122
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
3. El tamany <strong>de</strong> l'equipament:<br />
S'expressa en termes <strong>de</strong> m 2 <strong>de</strong> sòl necessari per a l'instal.lació. En certs<br />
casos es distingeix entre tamany "òptim". L'anàlisi següent fa referència<br />
sempre als tamanys "optimitzats".<br />
Donat que aquest concepte està íntimament lligat a la tipologia i a les<br />
condicions <strong>de</strong> la pròpia instal.lació s'estima per a certs casos (particularment<br />
les dotacions escolars), la pauta <strong>de</strong> relació "ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat" -<br />
"percentatge d'ocupació <strong>de</strong>l terreny"- -"tamany <strong>de</strong>l terreny"- que representa<br />
aquesta optimització o el mínim crític per a la dotació corresponent.<br />
El tamany "òptim" hauria <strong>de</strong> ser en qualsevol cas predominantment operatiu,<br />
po<strong>de</strong>nt-se admetre només en certes situacions justifica<strong>de</strong>s la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong><br />
tamanys inferiors al "òptim" (cas <strong>de</strong> sistemes - locals o generals en sòl urbà<br />
amb molta <strong>de</strong>nsificació o particulars condicions <strong>de</strong> l'edificació...)<br />
1.3.2 Classificació<br />
Per a l'anàlisi <strong>de</strong>ls equipaments s'ha establert la següent classificació que<br />
recull els diferents tipus i subtipus agrupats segons criteris funcionals, físics i<br />
legals:<br />
123
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
EQUIPAMENTS COMUNITARIS (clau D)<br />
D1. EDUCATIUS<br />
Llar d'infants<br />
Parvulari<br />
Primària<br />
ESO<br />
Batxillerat<br />
Cicles Formatius<br />
Programes <strong>de</strong> Garantia Social<br />
Ensenyament especial en centres específics<br />
D2. SANITARI-ASSISTENCIALS<br />
Consultori<br />
Assistència primària<br />
Centre <strong>de</strong> salut<br />
Residències 3ª edat<br />
D3 ASSOCIATIU-CULTURALS<br />
Centre cultural i social<br />
Biblioteca-Museu<br />
Centre d'assemblees<br />
Llar d'avis<br />
D4. ESPORTIUS I LLEURE<br />
ALTRES DOTACIONS<br />
D5. Administratius<br />
D6. Serveis urbans<br />
D7. Mercat i abastaments<br />
D8. Cementiri<br />
D9. Religiós<br />
D10. Habitatge dotacional<br />
124
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2. Característiques <strong>de</strong>ls equipaments.<br />
2.1 Els equipaments educatius<br />
La legislació vinculant per a aquest tipus d'equipaments és la següent:<br />
- Llei 2/2002, d'Urbanisme, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> març, modificada a la Llei 10/2004, <strong>de</strong> 24<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre.<br />
- Reglament <strong>de</strong> Planejament <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong>l Sòl: Reserves <strong>de</strong> sòl per a<br />
dotacions en plans parcials (sòl urbanitzable) (columna centres docents).<br />
- Llei Orgànica 1/1990 <strong>de</strong> 3 d'octubre d'Or<strong>de</strong>nació General <strong>de</strong>l Sistema<br />
Educatiu (LOGSE), publicada en el BOE, 4 d'octubre <strong>de</strong> 1990.<br />
- Reial Decret 1004/1991 <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> juny, pel qual s'estableixen els requisits<br />
mínims <strong>de</strong>ls centres que imparteixen ensenyament <strong>de</strong> règim general no<br />
universitari BOE, <strong>de</strong> 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1991.<br />
- Ordre <strong>de</strong> 4 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1991, per la qual s'aproven els Programes <strong>de</strong><br />
Novetats per a la redacció <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> centres<br />
d'educació infantil i educació primària, educació secundària obligatòria i<br />
educació secundària completa. BOE, novembre 1991.<br />
- Reial Decret 389/1992 <strong>de</strong> 15 d'abril pel qual s'estableixen els requisits<br />
mínims <strong>de</strong>ls centres que imparteixen ensenyament artístic. BOE, 28 d'abril<br />
<strong>de</strong> 1992.<br />
- Llei Orgànica 11/1983 <strong>de</strong> 15 d'agost <strong>de</strong> reforma universitària.<br />
125
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
- Reial Decret 557/1991 <strong>de</strong> 12 d'abril sobre creació i reconeixement <strong>de</strong><br />
necessitats <strong>de</strong> centres universitaris. BOE, 20 d'abril <strong>de</strong> 1991.<br />
2.1.1, 2.1.2, 2.1.3 Ensenyament Preescolar, Primària, ESO i Batxillerat.<br />
La <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>ls estàndards en aquest subtipus es fa en funció <strong>de</strong>l grau<br />
d'escolarització previst en la LLei Orgànica d'Or<strong>de</strong>nació General <strong>de</strong>l Sistema<br />
Educatiu en cada cas. Les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s potencial i efectiva consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s es<br />
consignen estimativament en el quadre annex.<br />
La consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> necessitats <strong>de</strong>ls diferents centres<br />
convenientment contrastat amb els tamanys <strong>de</strong> diversos projectes reals han<br />
permès la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> les necessitats <strong>de</strong> sostre construït <strong>de</strong> les diverses<br />
instal.lacions.<br />
El tamany òptim (m 2 sòl) ha estat fixat amb els següents criteris generals<br />
respecte <strong>de</strong> les condicions <strong>de</strong> l'edificació i les tipologies:<br />
- Ocupació <strong>de</strong>l sòl per l'edificació: 25%<br />
- Ín<strong>de</strong>x d'edificabilitat: variable entre 0,5 i 0,61<br />
m 2 sostre/m 2 sòl<br />
- Altura <strong>de</strong> l'edificació: PB + 2PP<br />
(excepte preescolar PB + 1PP)<br />
El Departament d'Ensenyament <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya admet 25<br />
alumnes/aula per l'ensenyament primari i pels pàrvuls, i 30/35 places/aula per<br />
ESO i Batxillerat.<br />
126
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.1.4 Cicles Formatius.<br />
Els criteris per a la fixació <strong>de</strong>ls estàndards han estat els mateixos que en el<br />
cas <strong>de</strong> 1.1, 1.2 i 1.3. En la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong> sostre <strong>de</strong> cada<br />
tipus <strong>de</strong> centre s'ha consi<strong>de</strong>rat en referència a l'àrea <strong>de</strong> docència específica o<br />
<strong>de</strong> tallers i val a dir que es variable, tot <strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l tipus específic<br />
d'ensenyament.<br />
2.1.5 Programes <strong>de</strong> garantia social.<br />
Aquesta modalitat educativa, tot i que està reconeguda per la pròpia LOGSE,<br />
es realitza normalment fora <strong>de</strong>ls Instituts d'Ensenyament Secundari IES.<br />
2.1.6 Ensenyament especial.<br />
En aquest cas es té en compte el Pla Nacional d'Educació Especial.<br />
Es preveu en consi<strong>de</strong>ració per aquest tipus d'ensenyament, les dues<br />
vessants assenyala<strong>de</strong>s pel P.N.E.E.<br />
- L'ensenyament especial en serveis ordinaris, que pot tenir lloc en els<br />
mateixos centres <strong>de</strong> CEIP, sigui en aula ordinària o en aula especial<br />
com a servei <strong>de</strong> recolzament.<br />
- L'ensenyament especial en centres específics.<br />
És consi<strong>de</strong>ra que només el 30% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> places a preveure per aquest<br />
tipus d'ensenyament hauran <strong>de</strong> ser ubica<strong>de</strong>s en centres específics. El 70%<br />
restant es té <strong>de</strong> preveure en règim ordinari, és a dir, en aules d'un CEIP<br />
directament o en aules especials integra<strong>de</strong>s a raó d'una aula per cada 8.<br />
Aquesta consi<strong>de</strong>ració s'ha <strong>de</strong> tenir molt en compte, sobre tot en aquest últim<br />
127
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
cas als efectes <strong>de</strong> sobredimensionar els estàndards adoptats pels centres <strong>de</strong><br />
CEIP.<br />
Els centres específics es disposen en mòduls <strong>de</strong> 100, 200 i 300 places<br />
subdividits en unitat operatives <strong>de</strong> 4 aules.<br />
La proporció adoptada d'alumnes per aula i professor ha estat la <strong>de</strong> 13<br />
alumnes. Aquesta pauta flexible està en funció <strong>de</strong>ls tipus <strong>de</strong> seccions<br />
predominants al centre concret (paralítics cerebrals, autisme, <strong>de</strong>ficiència<br />
mental, profunds, formació professional,...).<br />
Es pot consi<strong>de</strong>rar que un àmbit <strong>de</strong> població <strong>de</strong> 250.000 hab. precisa en<br />
termes generals al voltant <strong>de</strong> 400 places en centres específics<br />
d'ensenyament especial.<br />
2.1.6 Ensenyament superior<br />
Aquest nivell inclou tots els estudis <strong>de</strong>finits per la Llei General d'Educació<br />
vigent. Encara que el previsible canvi <strong>de</strong> marc legal i la difícil previsió <strong>de</strong><br />
l'evolució <strong>de</strong> la taxa d'escolaritat superior, en aquests moments fan molt<br />
problemàtica la fixació d'una <strong>de</strong>manda efectiva per aquests subtipus<br />
d'ensenyament, es po<strong>de</strong>n consi<strong>de</strong>rar les següents da<strong>de</strong>s:<br />
- <strong>de</strong>manda potencial: grup d'edat 18 anys fins a 25<br />
- <strong>de</strong>manda efectiva: un 35%<br />
L'estàndard, en m 2 sòl/alumne pot variar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 10 m 2 sòl/alumne (inserció<br />
en casc urbà) fins a 100 m 2 sòl/alumne (ubicació en terrenys específics amb<br />
"campus").<br />
128
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Q. 1 EQUIPAMENTS EDUCATIUS:<br />
EL SECTOR DE POBLACIÓ QUE LES PRECISA:<br />
DEMANDA POTENCIAL I EFECT<strong>IV</strong>A.<br />
1.1 ENSENYAMENT<br />
PREESCOLAR<br />
1.2 PRIMÀRIA<br />
1.3 ESO<br />
1.4 BATXILLERAT<br />
1.5 ENSENYAMENT<br />
PROFESSIONAL<br />
(cicles formatius)<br />
1.6 PROGRAMES DE<br />
GARANTIA SOCIAL<br />
1.7 ENSENYAMENT<br />
ESPECIAL<br />
1.8 ENSENYAMENT<br />
SUPERIOR<br />
* da<strong>de</strong>s estima<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>manda potencial<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
fins a 5 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
6 a 11 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
12 a 15 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
16 a 17 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
16 a 17 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
16 a 17 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
0 a 5 anys<br />
6 a 14 anys<br />
15 a 18 anys<br />
GRUP D'EDAT DE<br />
18 a 25 anys<br />
<strong>de</strong>manda efectiva<br />
65 per 100<br />
100 per 100<br />
100 per 100<br />
50 per 100*<br />
30 per 100*<br />
10 per 100*<br />
2,27 per 100<br />
2,77 per 100<br />
2,27 per 100<br />
35 per 100*<br />
observacions<br />
129<br />
L'escolarització<br />
aquesta etapa.<br />
és obligatòria en<br />
L'escolarització<br />
aquesta etapa.<br />
és obligatòria en<br />
S'estima que només el 30% <strong>de</strong>l total<br />
<strong>de</strong> places a preveure-ho seran en<br />
centres<br />
especial.<br />
específics d'ensenyament
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Q.2 EQUIPAMENTS EDUCATIUS:<br />
1.1 ENSENYAMENT PREESCOLAR<br />
1.2 PRIMÀRIA<br />
1.3 ESO<br />
1.4 BATXILLERAT<br />
1.5 ENSENYAMENT PROFESSIONAL<br />
1.6 CICLES FORMATIUS<br />
nº d'alumnes per ut.<br />
<strong>de</strong> 0 a 1 anys (8)<br />
<strong>de</strong> 1 a 2 anys (13)<br />
<strong>de</strong> 2 a 3 anys (20)<br />
<strong>de</strong> 3 a 5 anys (25)<br />
(25)<br />
(30)<br />
(35)<br />
variable<br />
variable<br />
estàndard adoptat<br />
(m 2 sòl/alumne)<br />
10<br />
13<br />
14<br />
14<br />
16<br />
16<br />
130
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.2 Els equipaments Sanitari-Assistencials<br />
El <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> Sanitat i Assistència Social <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya va<br />
establir l'anomenat "Mapa Sanitari <strong>de</strong> Catalunya" l'any 1981-82 que constitueix una<br />
proposta integral per a l'Or<strong>de</strong>nació Sanitària. Aquest document que comporta un<br />
mo<strong>de</strong>l d'organització territorial, així com una assignació <strong>de</strong> nivells assistencials<br />
<strong>de</strong>sitjables, municipi per municipi, constitueix doncs referència obligada d'aquest<br />
tipus <strong>de</strong> dotacions.<br />
L'Organització Territorial es basa en l'ensenyament "d'àrees <strong>de</strong> salut" com a unitats<br />
bàsiques <strong>de</strong> gestió, dintre <strong>de</strong> les quals el planejament haurà <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitar a efectes<br />
assistencials unes subàrees anomena<strong>de</strong>s "sectors". Els sectors, comprendran<br />
àmbits <strong>de</strong> població servida situats entre un mínim <strong>de</strong> 4.000 habitants (medi rural) i un<br />
màxim <strong>de</strong> 100.000 habitants.<br />
Els criteris d'accessibilitat als centres ubicats dintre <strong>de</strong>l sector condiciona la<br />
<strong>de</strong>limitació d'aquest i s'estableix en un màxim <strong>de</strong> 30 minuts en automòbil.<br />
Es distingeix entre "assistència primària" (primer nivell d'assistència a la població,<br />
prop d'on viu el ciutadà) i "assistència hospitalària i d'especialitats" (internament,<br />
consulta externa i serveis complementaris) i residències <strong>de</strong> vells (no malalts ni<br />
impossibilitats).<br />
Els estàndards globals (en termes <strong>de</strong> nombre <strong>de</strong> llits per cada mil habitants) per<br />
"l'assistència hospitalària i d'especialitats" són els següents:<br />
- llits <strong>de</strong> malalts aguts: 1,96 llits/1.000 habitants<br />
(hospitals generals i centres especialitzats)<br />
- llits <strong>de</strong> malalts crònics: 1,31 llit/1.000 habitants<br />
(hospitals geriàtrics i d'estància prolongada)<br />
- llits <strong>de</strong> malalts psiquiàtrics: 1,39 llits/1.000 habitants<br />
(hospitals psiquiàtrics)<br />
- hospital <strong>de</strong> dia: 0,20 llits/1.000 habitants<br />
131
QUADRE Q3<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El quadre següent expressa els estàndards, la població servida i els criteris <strong>de</strong><br />
capacitat <strong>de</strong>ls centres d'assistència primària i d'assistència hospitalària i<br />
d'especialitats:<br />
2.2.1 EQUIPAMENTS D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA.<br />
àmbit <strong>de</strong> servei estàndard observacions<br />
(habitants) (m 2 sostre o m 2 sòl/ut)<br />
______________<br />
mínim màxim<br />
_____________________________________________________________________________<br />
2.1.1 Consultori --- 4.000 200 m 2 st/ut. no precisa sòl<br />
exclusiu<br />
_____________________________________________________________________________<br />
2.1.2 Centre <strong>de</strong> 800 m 2 st/ut. h
QUADRE Q4<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.2.2 EQUIPAMENTS D'ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA I ESPECIALITATS<br />
àmbit <strong>de</strong> servei estàndard capacitat <strong>de</strong>l centre<br />
(hab) m 2 sòl/llit (núm. <strong>de</strong> llits)<br />
___________________________________________________________________________<br />
mínim óptim màxim<br />
_________________<br />
2.2.1 Hospital General variable 100 m 2 s/llit 100 200 500<br />
nivell 1 (*)<br />
___________________________________________________________________________<br />
2.2.2 Hospital General variable 100 m 2 s/llit 100 200 500<br />
nivell 2 (*)<br />
___________________________________________________________________________<br />
2.2.3 Hospital General variable 150 m 2 s/llit 100 200 500<br />
nivell 3 (*)<br />
___________________________________________________________________________<br />
2.2.4 Hospital d'espe-<br />
cialitats variable 150 m 2 s/llit variable en funció<br />
(geriatria i altres) (*) <strong>de</strong> l'especialitat.<br />
___________________________________________________________________________<br />
(*) el mínim funcional d'un hospital per aguts és <strong>de</strong> 20.000 habitants.<br />
133
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.2.3 Habitatges tutelats, Centres <strong>de</strong> dia, Serveis <strong>de</strong> llar - Residència i serveis <strong>de</strong><br />
Residència Assistida.<br />
Per aquesta dotació assistencial s'adopten els següents criteris:<br />
- Demanda potencial: grup d'edat <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 65 anys.<br />
- Demanda efectiva: 7%<br />
L'estàndard adoptat és <strong>de</strong> 30 i 40 m 2 <strong>de</strong> sostre per llit en quant a<br />
equipaments assistencials (incloent-hi cambres, espais <strong>de</strong> relació, serveis i<br />
espais lliures exteriors).<br />
Les diferents dotacions i tipus d'atenció són com segueix:<br />
- Equips d'Atenció Primària<br />
- Centres especialitzats<br />
- Planificació familiar - Atenció a la dona<br />
- Salut laboral<br />
- Servei d'urgències<br />
La tendència pel que fa a la <strong>de</strong>manda efectiva serà creixent tenint en compte<br />
les da<strong>de</strong>s estadístiques d'augment en població estrangera.<br />
El Pla Gerentològic Nacional recomana arribar fins a un 7% pel que fa a la<br />
dotació assistencial pública.<br />
També hem <strong>de</strong> tenir en compte que <strong>de</strong> totes les places d'atenció a la Gent<br />
Gran a Catalunya que <strong>de</strong>uen ser unes 50.000 persones, Benestar Social s'en<br />
fa càrrec aproximadament fins un 40%. La resta pertany al sector privat que<br />
cal entendre'l o bé d'iniciativa social o mercantil.<br />
134
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.3 Equipaments Associatiu-Culturals<br />
L'estàndard utilitzat per aquest tipus d'equipaments permet que es puguin albergar varis<br />
conjuntament sota el mateix sostre donada la versatilitat <strong>de</strong> llurs programes funcionals.<br />
Els següents estàndards són indicatius i individualitzats i corresponen als programes<br />
funcionals ressenyats. La previsió conjunta <strong>de</strong> diversos subtipus en el mateix centre (per<br />
exemple en un centre social o en un centre d'assamblees) implica que només s'haurà <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment els estàndards d'aquells subtipus que no figuren en el<br />
programa conjunt a l'hora <strong>de</strong> l'estimació <strong>de</strong> l'estàndard global per aquest tipus<br />
d'equipaments associatiu-culturals.<br />
Els estàndards globals adoptats per aquests equipaments associatiu-culturals assenyalats<br />
en el quadre Q5 es troben en qualsevol cas per sobre <strong>de</strong> les exigències previstes pel<br />
Reglament <strong>de</strong> Planejament per a sistemes locals en sòl urbanitzable, única referència legal<br />
existent.<br />
Per a aquest còmput comparatiu, juntament amb els equipaments associatiu-culturals s'han<br />
tingut en compte les sanitari-assistencials i les públic-administratives corresponents a cada<br />
llindar <strong>de</strong> població consi<strong>de</strong>rat, ja que la reserva d'equipament social a la qual fa referència el<br />
Reglament <strong>de</strong> Planejament en relació als plans parcials resi<strong>de</strong>ncials, contempla també<br />
aquestes modalitats.<br />
135
QUADRE Q5<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
població potencial estàndard global <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l R.P.Ll.S.<br />
(h=nº habitants potencials) (m 2 st/hab) (m 2 st/hab)<br />
_________________________________________________________________________________<br />
h < 1.000 1,76 0,31<br />
1.000 < h < 2.000 1,76 - 1,12 0,75<br />
2.000 < h < 4.000 1,12 - 1,08 1,00<br />
4.000 < h < 8.000 1,54 - 1,505 1,50<br />
8.000 < h < 20.000 1,505 1,50<br />
h 20.000 1,905 1,50 (#)<br />
(#) Més els que disposi el planejament superior.<br />
SUBTIPUS<br />
3.1<br />
Centre cultural i social<br />
3.2<br />
Biblioteca - Museu<br />
3.3<br />
Centre d'assamblees<br />
3.4<br />
Llar d'avis<br />
ESTÀNDARD<br />
m 2<br />
sostre/habitant<br />
0,20<br />
0,06<br />
0,15<br />
0,05<br />
OBSERVACIONS<br />
tam. mitjà 2.000 m 2 sostre<br />
tam. mínim 500 m 2 sostre<br />
només per més <strong>de</strong><br />
100.000 hab.<br />
mínim 200 m 2 sostre<br />
PROGRAMA<br />
Biblioteca<br />
Sales múltiples<br />
(conferències,projeccions)<br />
Local exposicions<br />
Biblioteca central<br />
Museu<br />
Auditori<br />
136
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.4 Els equipaments esportius<br />
El Pla Director <strong>de</strong> les Instal.lacions i Equipaments Esportius <strong>de</strong> Catalunya PIEC,<br />
elaborat per la Secretaria General <strong>de</strong> l'Esport <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, preveu<br />
els següents criteris.<br />
2.4.1 Dimensionat <strong>de</strong>ls terrenys<br />
Les dimensions i les característiques d'edificabilitat que han <strong>de</strong> tenir els<br />
terrenys <strong>de</strong>stinats a equipaments esportius <strong>de</strong>penen <strong>de</strong>l tipus d'instal.lació<br />
esportiva que es preveu construir-hi i <strong>de</strong> la seva situació dins <strong>de</strong>l municipi.<br />
En aquest apartat s'analitzen els terrenys <strong>de</strong>stinats a les instal.lacions<br />
esportives, però no els <strong>de</strong>stinats a àrees d'activitat esportiva perquè el seu<br />
espai esportiu no és mesurable.<br />
Respecte a les instal.lacions, cal diferenciar les que pertanyen al tipus <strong>de</strong> la<br />
xarxa bàsica <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> la resta. En quant a la situació <strong>de</strong>l terreny o solar, se'n<br />
diferencien dos tipus: el que es troba dins d'una trama urbana edificada amb<br />
continuïtat que s'ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir com d'alineació, segons vial, i el que es troba<br />
en una situació en què el tipus edificatori és el <strong>de</strong> construcció aïllada.<br />
Tipus d'instal.lacions <strong>de</strong> la xarxa bàsica<br />
En el quadre Q6 següent es troben les superfícies i dimensions mínimes que<br />
han <strong>de</strong> tenir els terrenys <strong>de</strong>stinats als diferents tipus d'instal.lacions que<br />
pertanyen a la xarxa bàsica. Les da<strong>de</strong>s varien segons el tipus edificatori <strong>de</strong><br />
la zona, ja sigui segons alineació <strong>de</strong> vial o en edificació aïllada.<br />
137
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Les dimensions mínimes <strong>de</strong>ls terrenys s'han <strong>de</strong> preveure per tal que permetin<br />
la correcta orientació <strong>de</strong> la instal.lació. Les que són a l'aire lliure, han d'estar<br />
orienta<strong>de</strong>s nord-sud. Les dimensions mínimes segons orientació<br />
corresponen a l'amplada i llargada d'un rectangle que cal inscriure en el solar<br />
per po<strong>de</strong>r ubicar correctament el recinte <strong>de</strong>ls espais esportius (pista i gra<strong>de</strong>s<br />
en pavelló, vasos i platges en piscines cobertes, etc.). Per dimensionar els<br />
terrenys s'han consi<strong>de</strong>rat els diferents mòduls <strong>de</strong> la xarxa bàsica, d'acord<br />
amb les característiques establertes en el PIEC.<br />
138
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Quadre Q6. Dimensions mínimes <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong>ls tipus d'instal.lacions <strong>de</strong> la xarxa bàsica.<br />
Tipus<br />
POL<br />
PAV<br />
SAL<br />
CAM<br />
PCO<br />
ATL<br />
Mòdul<br />
POL-1<br />
POL-2<br />
POL-3<br />
PAV-1<br />
PAV-2<br />
PAV-3<br />
SAL-1<br />
SAL-2<br />
SAL-3<br />
CAM-1<br />
CAM-2<br />
CAM-3<br />
PCO-1<br />
PCO-2<br />
PCO-3<br />
ATI-1<br />
ATI-2<br />
ATI-3<br />
sup.<br />
recinte<br />
espais<br />
m 2<br />
610<br />
975<br />
1.410<br />
750<br />
1.250<br />
1.500<br />
200<br />
250<br />
350<br />
4.560<br />
6.615<br />
8.322<br />
700<br />
900<br />
1.200<br />
5.100<br />
16.400<br />
17.500<br />
sup.<br />
edificada<br />
m 2<br />
150<br />
150<br />
150<br />
1.000<br />
2.000<br />
2.500<br />
350<br />
400<br />
500<br />
150<br />
500<br />
550<br />
1.600<br />
2.000<br />
2.600<br />
150<br />
500<br />
550<br />
ocupació<br />
edificació<br />
m 2<br />
150<br />
150<br />
150<br />
1.000<br />
2.000<br />
2.500<br />
350<br />
400<br />
500<br />
150<br />
500<br />
550<br />
1.300<br />
1.600<br />
2.000<br />
150<br />
500<br />
550<br />
sup.<br />
aparcament<br />
m 2<br />
140<br />
150<br />
160<br />
350<br />
650<br />
950<br />
140<br />
150<br />
160<br />
700<br />
950<br />
1.150<br />
550<br />
700<br />
900<br />
800<br />
1.300<br />
1.500<br />
sup. solar m 2<br />
s/alineació<br />
vial<br />
1.000<br />
1.400<br />
2.000<br />
1.350<br />
2.650<br />
3.350<br />
450<br />
550<br />
650<br />
7.400<br />
10.000<br />
12.000<br />
1.750<br />
2.150<br />
2.650<br />
5.600<br />
20.700<br />
21.950<br />
aïllada<br />
1.150<br />
1.550<br />
2.150<br />
3.000<br />
6.050<br />
7.600<br />
1.050<br />
1.200<br />
1.500<br />
8.100<br />
10.950<br />
13.150<br />
3.950<br />
4.850<br />
6.050<br />
6.400<br />
22.000<br />
23.450<br />
dimensions mín.<br />
Cal mantenir les reserves indica<strong>de</strong>s fins i tot quan es concreten diferents tipus<br />
d'instal.lacions en un mateix complex ja que s'han <strong>de</strong> preveure espais per a futures<br />
ampliacions, zones enjardina<strong>de</strong>s, camins d'accés, zones <strong>de</strong> joc per a infants i altres zones<br />
per a esbarjo.<br />
2.4.2 Estàndards orientatius<br />
Les reserves <strong>de</strong> sòl que calen a cada municipi per a la construcció d'instal.lacions<br />
esportives <strong>de</strong> la xarxa bàsica, han d'estar previstes en el pla d'or<strong>de</strong>nació municipal i es<br />
concretaran en els mapes d'instal.lacions esportives <strong>de</strong>l municipi que han d'elaborar els<br />
respectius ajuntaments. Tanmateix, i a títol orientatiu, en aquest apartat, es proposen uns<br />
estàndards que responen a unes necessiats mitjanes <strong>de</strong>ls municipis en funció <strong>de</strong>l nombre<br />
N-S<br />
m<br />
35<br />
50<br />
50<br />
25<br />
30<br />
35<br />
15<br />
15<br />
20<br />
100<br />
110<br />
120<br />
25<br />
25<br />
30<br />
95<br />
185<br />
190<br />
E-O<br />
m<br />
139<br />
25<br />
30<br />
35<br />
35<br />
50<br />
50<br />
20<br />
25<br />
30<br />
55<br />
70<br />
80<br />
40<br />
50<br />
50<br />
60<br />
100<br />
105
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d'habitants. Aquests estàndards s'han d'entendre com a privisionals i no ajustats<br />
específicament a les necessitats reals, però que po<strong>de</strong>n ser útils a manca <strong>de</strong> la concreció<br />
<strong>de</strong>finitiva.<br />
En els estàndards mínims provisionals només es consi<strong>de</strong>ren les instal.lacions esportives<br />
que pertanyen a la xarxa bàsica. Per a la previsió <strong>de</strong> la reserva <strong>de</strong> sòl s'han tingut en<br />
compte les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les dimensions mínimes <strong>de</strong>ls terrenys segons el tipus d'instal.lació. En<br />
tots els trams <strong>de</strong> població s'han consi<strong>de</strong>rat les superfícies <strong>de</strong> solar corresponent a<br />
l'edificació segons alineació <strong>de</strong> vial i les corresponents a l'edificació aïllada, per tant a cada<br />
municipi cal establir un valor comprès entre ambdós.<br />
En els municipis <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> 1.000 habitants, la reserva <strong>de</strong> sòl assignada correspon a la<br />
<strong>de</strong>l següent tram <strong>de</strong> població, i sòls és d'aplicació en els municipis que siguin capçalera <strong>de</strong><br />
l'àmbit territorial o tinguin assigna<strong>de</strong>s instal.lacions <strong>de</strong> caire supramunicipal.<br />
Si a un municipi que pertany a un segment <strong>de</strong> població més alt li corresponen menys metres<br />
quadrats d'estàndards que el màxim d'un segment més baix, els seus metres quadrats<br />
d'estàndards han <strong>de</strong> ser, com a mínim, els d'aquell.<br />
140
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Quadre Q7. Estàndards orientatius per a les instal.lacions <strong>de</strong> la xarxa bàsica.<br />
Població municipi<br />
Menys <strong>de</strong> 1.000 habitants<br />
De 1.000 a 5.000 habitants<br />
De 5.001 a 10.000 habitants<br />
De 10.001 a 25.000 habitants<br />
De 25.001 a 50.000 habitants<br />
De 50.001 a 100.000 habitants<br />
De 100.001 a 200.000 habitants<br />
De 200.001 a 500.000 habitants<br />
Més <strong>de</strong> 500.000 habitants<br />
PTG*<br />
m 2 /hab<br />
---<br />
4,00<br />
3,50<br />
3,50<br />
3,00<br />
3,00<br />
2,00<br />
2,00<br />
PGM**<br />
* PTG Pla Territorial General <strong>de</strong> Catalunya<br />
** PGM Pla General Metropolità<br />
PIEC<br />
m 2 /h vial<br />
4,50<br />
4,50<br />
4,00<br />
3,50<br />
3,00<br />
2,50<br />
2,00<br />
1,50<br />
m 2 /h aïllada<br />
A les necessitats bàsiques esportives <strong>de</strong>ls municipis expressa<strong>de</strong>s en metres quadrats <strong>de</strong> sòl<br />
reflectits en el quadre anterior, caldria afegir-hi les necessitats específiques <strong>de</strong> cada<br />
municipi que es <strong>de</strong>finiran en els Plans <strong>de</strong> la xarxa complementària. A causa <strong>de</strong> la<br />
complexitat i diversitat d'aquestes necessitats no es po<strong>de</strong>n fixar uns estàndards que siguin<br />
d'aplicació general.<br />
1,00<br />
5,00<br />
5,00<br />
4,50<br />
4,00<br />
3,50<br />
3,00<br />
2,50<br />
2,00<br />
1,50<br />
141
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.5.1 Pública-administrativa<br />
a) <strong>de</strong> caràcter predominantment municipal.<br />
<strong>Ajuntament</strong> (<strong>de</strong>pendències i oficines, serveis auxiliars, sanitat, policia<br />
municipal, parc mòbil i serveis tècnics auxiliars )<br />
Estafeta postal<br />
Correus - Telègraf<br />
F.O.P.<br />
Jutjats municipals ( en funció <strong>de</strong> l'Organització Judicial ).<br />
b) <strong>de</strong> caràcter predominantment supramunicipal.<br />
Comissaria <strong>de</strong> Policia<br />
Parc <strong>de</strong> bombers<br />
Administració comarcal<br />
Jutjats d'instrucció.<br />
En aquest apartat es consi<strong>de</strong>ren compreses bàsicament les menciona<strong>de</strong>s<br />
dotacions <strong>de</strong> funcions i àmbits <strong>de</strong> servei molt diferents entre si. Cal remarcar,<br />
a l'igual que passa amb els equipaments associatiu-culturals, que no<br />
precisen <strong>de</strong> sòl exclusiu, sent la majoria compatibles entre si en una mateixa<br />
edificació i inclús compatibles amb altres tipus d'equipaments (preferentment<br />
les socio-culturals menciona<strong>de</strong>s) i per això, l'estàndard indicatiu es presenta<br />
necessàriament en metres quadrats <strong>de</strong> sostre per habitant potencial.<br />
Normalment no existeix dèficit d'aquest tipus <strong>de</strong> dotacions, en especial en els<br />
casos <strong>de</strong> llindars <strong>de</strong> població servida inferiors a 20.000 habitants. El<br />
estàndard indicatiu per aquest cas serà <strong>de</strong> 0,40 m 2 <strong>de</strong> sostre per habitant,<br />
tenint en compte que per a menys <strong>de</strong> 5.000 habitants <strong>de</strong> població potencial<br />
es consi<strong>de</strong>ra suficient un total <strong>de</strong> 1.000 m 2 <strong>de</strong> sostre construït <strong>de</strong>stinat a<br />
142
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
aquests equipaments. El planejament haurà <strong>de</strong> preveure un estàndard<br />
complementari (que es podria xifrar indicativament en 0,20 m 2 <strong>de</strong> sostre per<br />
habitant) quan l'àmbit <strong>de</strong> població superi els 20.000 habitants. Aquest<br />
complement dotacional es valorarà fundamentalment en funció <strong>de</strong>l paper<br />
comarcal <strong>de</strong> la població consi<strong>de</strong>rada.<br />
2.5.2 Públic <strong>de</strong> serveis i d'abastament<br />
Amb aquesta <strong>de</strong>nominació genèrica es consi<strong>de</strong>ren una sèrie <strong>de</strong> dotacions<br />
que responen a diverses necessitats públiques:<br />
2.5.2.1 Abocadors i altres instal.lacions <strong>de</strong> tractament<br />
2.5.2.2 Mercats<br />
2.5.2.3 Escorxadors<br />
2.5.2.1 Abocadors i altres instal.lacions <strong>de</strong> tractament <strong>de</strong> residus sòlids urbans.<br />
El promig <strong>de</strong> producció <strong>de</strong> <strong>de</strong>sperdicis i residus sòlids <strong>de</strong> la població s'estima<br />
<strong>de</strong> 0,65 Kg/hab./dia per h < 10.000 i <strong>de</strong> 0,78 Kg/hab./dia per h >10.000<br />
El tractament necessari <strong>de</strong>ls residus sòlids urbans es pot fer amb diferents<br />
sistemes. Els més usuals són els següents:<br />
a) Abocadors controlats<br />
b) Plantes incineradores<br />
c) Plantes <strong>de</strong> compostatge<br />
Dels tres sistemes, el d'abocador controlat, <strong>de</strong> cost molt reduït es rendible a<br />
partir d'una producció <strong>de</strong> 20 Tm/dia (25.000 a 30.000 hab.). Precisa d'una<br />
més gran reserva <strong>de</strong> sòl i el seu màxim inconvenient es troba en la dificultat<br />
<strong>de</strong> conjugar correctament el binomi rendibilitat-ubicació, doncs aquesta ve<br />
<strong>de</strong>terminada per les condicions <strong>de</strong>l sòl i el caràcter d'activitat "molesta,<br />
insana, nociva o perillosa". El seu radi <strong>de</strong> servei no ha d'excedir <strong>de</strong> 25 Km.<br />
143
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Els altres sistemes ofereixen els avantatges <strong>de</strong> l'aprofitament ulterior <strong>de</strong><br />
l'energia lliberada o <strong>de</strong>ls productes finals, però la seva ubicació, igualment<br />
problemàtica, el molt superior cost d'instal.lació i el fet <strong>de</strong> que només siguin<br />
rendibles a partir <strong>de</strong> llindars <strong>de</strong> població servida molt més elevats (250.000<br />
hab.) fa que només siguin recomanables en casos molt concrets.<br />
Les necessitats <strong>de</strong> sòl estima<strong>de</strong>s per un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> 15 anys seran en cada<br />
cas les següents:<br />
a) 3,16 m 2 /habitant<br />
b) 0,039 m 2 sòl/habitant<br />
c) 0,355 m 2 sòl/habitant<br />
Es recomanable per aquest tipus <strong>de</strong> dotació la mancomunitat entre municipis<br />
cara a l'utilització i la gestió dona<strong>de</strong>s les característiques anteriorment<br />
apunta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l servei, els seus costos i la seva rendibilitat.<br />
2.5.2.2 Mercats<br />
Les necessitats <strong>de</strong> sòl per a l'ubicació <strong>de</strong> mercats municipals s'estimen en<br />
0,15 m 2 sòl/habitant.<br />
Aquesta estimació té en compte una provisió <strong>de</strong> 0,8 m./100 habitants a raó <strong>de</strong><br />
20 m 2 <strong>de</strong> sòl per lloc.<br />
El volum funcional mínim i màxim per a aquests tipus <strong>de</strong> mercats és <strong>de</strong> 100<br />
para<strong>de</strong>s i 200 para<strong>de</strong>s respectivament. Aquest últim volum correspondria a<br />
un llindar <strong>de</strong> població <strong>de</strong> 30.000 habitants.<br />
Els mercats centrals, <strong>de</strong> caràcter supramunicipal precisarien així mateix 0,15<br />
m 2 <strong>de</strong> sòl/habitant.<br />
144
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.5.2.3 Escorxadors<br />
L'actual legislació estableix encara l'obligatorietat <strong>de</strong> l'existència d'un<br />
escorxador per cada població més gran <strong>de</strong> 5.000 habitants. Malgrat tot<br />
aquests escorxadors municipals, en vies <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparició, ten<strong>de</strong>ixen a ésser<br />
substituïts per escorxadors centrals frigorifics que serveixen les necessitats<br />
públiques d'abastament a nivell municipal i supramunicipal amb indubtables<br />
avantatges.<br />
Es po<strong>de</strong>n adoptar xifres compreses entre 0,10 m 2 sostre/habitant i 0,13<br />
m 2 sostre/habitant per al global d'aquesta dotació i llindars <strong>de</strong> població<br />
servida entre 10.000 i 50.000 habitants<br />
2.5.3 Cementiris<br />
La legislació civil vigent estableix l'obligatorietat <strong>de</strong> que cada municipi tingui<br />
un cementiri dintre <strong>de</strong>l seu propi terme municipal i l'extensió <strong>de</strong>l qual estigui<br />
en funció <strong>de</strong>l nombre <strong>de</strong> <strong>de</strong>funcions hagu<strong>de</strong>s en l'últim <strong>de</strong>cenni en el propi<br />
terme i <strong>de</strong> la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> població.<br />
Mancomunar cementiris seria possible però no presenta avantatges especials<br />
donat que la concentració no es correspon amb una notable disminució <strong>de</strong>ls<br />
costos. Únicament la carència <strong>de</strong> sòl o la necessitat <strong>de</strong> fer la prestació <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>terminats serveis clarament centralitzables (crematoris, sales d'autopsies,<br />
etc...) podrien justificar una mancomunitat <strong>de</strong> cementiris actualment.<br />
Cal <strong>de</strong> totes maneres tenir en compte les conseqüències que podria tenir una<br />
evolució <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es tradicionals i valors culturals i religiosos en la previsió<br />
d'aquest tipus <strong>de</strong> dotació.<br />
145
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El sòl necessari per a aquest tipus d'instal.lacions pot establir-se en 1,50<br />
m 2 sòl/habitant (cementiri mediterrani) basant-se en una estimació <strong>de</strong> 7,5 m 2<br />
sòl/nínxol a preveure. En aquesta previsió s'inclouen nínxols, capelles, servei<br />
administratiu, serveis complementaris, vials, aparcaments i vegetació.<br />
2.5.4 Religiós<br />
Pel que fa als equipaments <strong>de</strong>stinats al culte religiós, s'estableix un<br />
estàndard <strong>de</strong> 0,20 m 2 <strong>de</strong> sostre per habitant, amb un mínim <strong>de</strong> 500 m 2 <strong>de</strong><br />
sostre. El programa inclou tant el centre <strong>de</strong> culte com les <strong>de</strong>pendències<br />
annexes.<br />
146
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
3. La distribució <strong>de</strong> la població<br />
Els habitants <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, registrats el 21 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2005, es distribueixen com<br />
segueix, classificant-los per grups d'edat i total <strong>de</strong>l municipi, corresponent al padró municipal<br />
d'habitants.<br />
QUADRE Q8<br />
Edats Homes Dones<br />
Total<br />
De 0 a 4 205 230 435<br />
De 5 a 9 218 210 428<br />
De 10 a 14 178 180 358<br />
De 15 a 19 223 219 442<br />
De 20 a 24 305 295 600<br />
De 25 a 29 412 390 802<br />
De 30 a 34 449 429 878<br />
De 35 a 39 417 324 741<br />
De 40 a 44 383 318 701<br />
De 45 a 49 372 291 663<br />
De 50 a 54 305 318 623<br />
De 55 a 59 335 285 620<br />
De 60 a 64 257 234 491<br />
De 65 a 69 244 210 454<br />
De 70 a 74 198 183 381<br />
De 75 a 79 122 156 278<br />
De 80 a 84 79 92 171<br />
De 85 a 89 34 46 80<br />
De 90 a 94 12 17 29<br />
De 95 a 99 1 6 7<br />
4.749 4.433 9.182<br />
Per unitats poblacionals tenim la següent distribució:<br />
Piràmi<strong>de</strong> Poblacional per seccions <strong>de</strong>l Municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
Seccions Homes Dones Total<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> secció 1 577 566 1.143<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> secció 3 883 791 1.674<br />
Les pobles i diseminats secció 2 731 660 1.391<br />
Miami secció 4 1.550 1.456 3.006<br />
Miami + Pino Alto + B. LL. Secció 5 1.008 960 1.968<br />
147
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Piràmi<strong>de</strong> Poblacional per unitats Poblacionals <strong>de</strong>l Municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
Unitats Poblacionals<br />
Homes Dones Total<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> – 2201 sec. 1 577 566 1.143<br />
Via Marina – 1709 sec. 2 4 3 7<br />
Diseminat – 1799 sec. 2 25 18 43<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> – 2201 sec. 2 2 2 4<br />
Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> – 3801 sec. 2 184 167 351<br />
Etersa – 3802 sec. 2 3 5 8<br />
Masos d’en Bla<strong>de</strong>r – 3803 sec. 2 148 162 310<br />
Maynou –3804 sec. 2 19 23 42<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> – Badia – 3805 sec. 2 18 13 31<br />
El Paraiso – 3806 sec. 2 17 13 30<br />
Parque <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> – 3807 sec. 2 19 13 32<br />
Pinos <strong>de</strong> Miramar – 3808 sec. 2 17 16 33<br />
La Riviera – 3809 sec. 2 17 9 26<br />
Rustical Balneari – 3810 sec. 2 3 3 6<br />
Rustical <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> – 3811 sec. 2 22 22 44<br />
Sant Miquel <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> – 3812 sec. 2 67 59 126<br />
Diseminat – 3899 sec. 2 166 132 298<br />
Diseminat – 1799 sec. 3 4 4 8<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> – 2201 sec. 3 701 679 1.380<br />
Bonmont Terres Noves – 2202 sec. 3 41 39 80<br />
Diseminat – 2299 sec. 3 116 64 180<br />
Diseminat – 3899 sec. 3 21 5 26<br />
El Casalot – 1702 sec. 4 130 102 232<br />
Costa <strong>de</strong>l Zèfir – 1703 sec. 4 80 73 153<br />
Miami Platja – 1704 sec. 4 1.296 1.247 2.543<br />
Via Marina – 1709 sec. 4 44 34 78<br />
Miami Platja – 1704 sec. 5 716 686 1.402<br />
Sudoest – 1710 sec. 5 292 274 566<br />
Total 4.749 4.433 9.182<br />
A nivell global <strong>de</strong>l municipi cal constatar a més que la franja d'edat compresa entre els 0 i<br />
els 17 anys inclosos, es distribueix com segueix:<br />
<strong>de</strong> 0 a 5 anys 499 habitants<br />
<strong>de</strong> 6 a 11 anys 490 habitants<br />
<strong>de</strong> 12 a 15 anys 280 habitants<br />
<strong>de</strong> 16 a 17 anys 188 habitants<br />
148
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
4. Situació actual i proposta<br />
En el Volum III s'incorpora com Annex Informatiu una exposició <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong>ls equipaments<br />
existents al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, <strong>de</strong>finits fitxa a fitxa i en les quals hi figuren les<br />
següents da<strong>de</strong>s informatives:<br />
El nom <strong>de</strong> l'equipament, l'ús predominant, l'adreça, el telèfon <strong>de</strong> contacte, la titularitat i la<br />
gestió, ja sigui <strong>de</strong> caràcter públic o privada, un plànol <strong>de</strong> situació i un fotoplà, la superfície<br />
aproximada <strong>de</strong> la finca, el nombre <strong>de</strong> plantes, així com una breu <strong>de</strong>scripció.<br />
Com a introducció hi ha una reflexió sobre equipaments i la qualitat <strong>de</strong> vida, emmarcada en<br />
el discurs <strong>de</strong> la ciutat estructurada.<br />
Pel que fa als equipaments escolars cal dir que en aplicació <strong>de</strong>ls estàndards mínims<br />
establerts en els apartats 1 i 2 d'aquest capítol a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Quadre Q9, s'ha<br />
comprovat que hi ha dèficit escolar, en aplicació estricte a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s que figuren en<br />
la piràmi<strong>de</strong> d'edats i les dotacions existents. Ara bé amb la posta en funcionament <strong>de</strong><br />
l’edifici <strong>de</strong> l’Institut Antoni Ballester es paliarà el dèficit existent pel que fa a l’ensenyament<br />
<strong>de</strong> l’ESO i Batxillerat, per bé que cal constatar que un bon nombre d’estudiants <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
van a col.legis privats o altres centres <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona.<br />
D’altra banda es preveu l’ampliació <strong>de</strong>l CEIP Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i la construcció d’una<br />
nova guar<strong>de</strong>ria al poble.<br />
A Miami Platja es preveu la localització d’un nou institut al parc central equipat situat entre<br />
les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Madrid i <strong>de</strong>l Príncep d’Espanya. A més, també està prevista la localització<br />
d’un nou CEIP a prop <strong>de</strong>l nou institut.<br />
149
QUADRE Q9<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
DADES DELS CENTRES ESCOLARS DEL MUNICIPI. CURS 2004/2005<br />
CENTRE<br />
CURS<br />
ALUMNES<br />
CEIP MARE DE DÉU DE LA ROCA P-3 38<br />
P-4 33<br />
P-5 33<br />
1 er<br />
38<br />
2 on<br />
34<br />
3 er<br />
34<br />
4 rt<br />
28<br />
5 è<br />
32<br />
6 è<br />
23<br />
TOTAL 293<br />
CENTRE<br />
CURS<br />
ALUMNES<br />
CEIP JOAN MIRÓ P-3 31<br />
P-4 53<br />
P-5 34<br />
1 er<br />
48<br />
2 on<br />
43<br />
3 er<br />
38<br />
4 rt<br />
25<br />
5 è<br />
38<br />
6 è<br />
26<br />
TOTAL 336<br />
150
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CENTRE<br />
CURS<br />
ALUMNES<br />
IES ANTONI BALLESTER * 1 er ESO 69<br />
2 on ESO 51<br />
3 er ESO 80<br />
4 rt ESO 44<br />
1 er BATXILLERAT 27<br />
TOTAL 271<br />
* L’any 2005 s’ha fet el traspàs docent <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls mòdols prefabricats que ocupaven<br />
l’antic camp <strong>de</strong> futbol fins el nou edifici <strong>de</strong> l’IES situat al costat <strong>de</strong>l complex esportiu<br />
municipal. Està previst que en el curs acadèmic 2005-2006 s’implarteixi el 2 on <strong>de</strong><br />
Batxillerat.<br />
Ensenyament Preescolar<br />
Grup d'edat <strong>de</strong> 0 a 5 anys = 499 nens<br />
Demanda efectiva = 499 x 0,65 = 324<br />
Cens escolar (104 + 118) = 222<br />
Dèficit existent = 324 - 222 = 102 places<br />
Ensenyament <strong>de</strong> Primària<br />
Grup d'edat <strong>de</strong> 6 a 11 anys = 490 alumnes<br />
Demanda efectiva = 490 x 1,00 = 490<br />
Cens escolar = (189 + 218) = 407<br />
Dèficit existent = 490 - 407 = 83 places<br />
Ensenyament d'ESO<br />
Grup d'edat <strong>de</strong> 12 a 15 anys = 280 alumnes<br />
Demanda efectiva = 280 x 1,00 = 280<br />
Cens escolar = 244<br />
Dèficit existent = 280 - 244 = 36 places<br />
151
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Ensenyament <strong>de</strong> Batxillerat<br />
Grup d'edat <strong>de</strong> 16 a 17 anys = 188 alumnes<br />
Demanda efectiva = 188 x 0,5 = 94<br />
Cens escolar = 27 places<br />
Dèficit existent = 94 – 27 = 67<br />
Els equipaments Sanitari-Assistencials<br />
Pel que fa als equipaments Sanitari-Assistencials cal constatar que el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> es troba en una situació relativament pròxima a l’Hospital Comarcal Sant Joan <strong>de</strong><br />
Reus i també <strong>de</strong> l’Hospital Joan XXIII <strong>de</strong> Tarragona, ciutats on hi trobem altres<br />
<strong>de</strong>pendències sanitàries. A <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, hi ha un Centre d'Assitència Primària<br />
<strong>de</strong>penent <strong>de</strong> l'ICS, el qual presta serveis <strong>de</strong> medicina general, pediatria, ginecologia i<br />
urgències. També hi ha una consulta privada a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i es fa assistència domiciliària.<br />
A Miami Platja actualment hi ha un consultori mèdic al costat <strong>de</strong> les oficines municipals <strong>de</strong><br />
l’avinguda Granada i està prevista la construcció d’un nou Centre d’Assistència Primària al<br />
solar qualificat d’equipament situat al costat sud <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> Jaen, a l’altra banda <strong>de</strong><br />
l’avinguda Barcelona, ampliable per a futurs serveis <strong>de</strong> residència. El POUM fa també una<br />
reserva d’equipament assistencial a les dues illes d’equipaments situa<strong>de</strong>s al sector <strong>de</strong> Costa<br />
Zèfir, a la part nord <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>serrat, tot eliminant la vialitat que els separa.<br />
També hi ha una edificació <strong>de</strong>stinada als serveis <strong>de</strong> la Creu Roja que es troba situada a<br />
l’avinguda <strong>de</strong> Barcelona, entre les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> València i <strong>de</strong> Castelló.<br />
Equipament Associatiu-Cultural<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb diversos equipaments associatius-culturals d’entre els<br />
quals <strong>de</strong>staquen la Casa <strong>de</strong> Cultura Agustí Sardà, que era l’antiga Casa <strong>de</strong> la Vila, el Centre<br />
152
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Miró situat a l’Església Vella i la llar d’avis a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble i el Centre Polivalent Sant<br />
Jaume <strong>de</strong> Miami Platja situat al costat ponent <strong>de</strong> les oficines municipals. Aquest centre<br />
compta amb 4 aules <strong>de</strong> reunions i treball per entitats i associacions, un teatre, una sala<br />
d’exposicions i <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong> coordinació. També hi ha el casal d’avis i la biblioteca pública,<br />
aquesta inaugurada el 2003.<br />
A més, a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, l’<strong>Ajuntament</strong> ha habilitat l’antic cinema Martí per a actuacions<br />
musicals, teatrals, conferències i altres es<strong>de</strong>veniments culturals – associatius. També cal<br />
esmentar la sala d’exposicions <strong>de</strong>l complex Bonmont Terres Noves.<br />
Els Equipaments Esportius<br />
El Pla director d’instal.lacions i equipaments esportius <strong>de</strong> Catalunya preveu per al municipi<br />
<strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> tot un seguit <strong>de</strong> necessitats en la xarxa bàsica d’equipaments<br />
esportius.<br />
Segons el Registre d’instal.lacions esportives <strong>de</strong> la xarxa bàsica, les instal.lacions existents<br />
que formen part provisionalment d’aquesta xarxa són les següents:<br />
Tipus Mòdul Nom instal.lació xarxa bàsica Referència<br />
CEEC (*)<br />
<strong>Camp</strong>s poliesportius CAM-1 CAMP POLIESPORTIU<br />
INSTAL.LACIONS MUNICIPALS DE MIAMI PLATJA<br />
43092 - 30<br />
CAM-2 CAMP POLIESPORTIU MUNICIPAL 43092 – 3<br />
Pavellons poliesportius PAV-2 PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL DE MIAMI PLATJA 43092 – 28<br />
PAV-3 PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL 43092 – 2<br />
Pistes poliesportives 2 POL-1 PISTA POLIESPORT<strong>IV</strong>A CEIP MARE DE DÉU DE LA ROCA 43092 – 1<br />
POL-2 PISTA POLIESPORT<strong>IV</strong>A CEIP JOAN MIRÓ 43092 – 31<br />
POL-2 PISTA POLIESPORT<strong>IV</strong>A POLIESPORTIU VELÒDROM 43092 – 2<br />
POL-3 PISTA POLIESPORT<strong>IV</strong>A IES ANTONI BALLESTER 43092 – 50<br />
Sales esportives SAL-1 SALA ESPORT<strong>IV</strong>A IES ANTONI bALLESTER 43092 – 50<br />
Segons aquestes existències i les <strong>de</strong> l’àmbit territorial <strong>de</strong>l municipi, no es <strong>de</strong>tecten dèficits<br />
en l’estudi <strong>de</strong> localització <strong>de</strong> la comarca <strong>de</strong>l Baix <strong>Camp</strong> (15/02/2005) per al municipi <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
153
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Aquestes da<strong>de</strong>s han <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar-se com a provisionals i estan pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’actualització<br />
i aprovació <strong>de</strong>l PIEC, així com <strong>de</strong> l’elaboració per part <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong>l Mapa<br />
d’instal.lacions esportives <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, que han <strong>de</strong> tenir en compte també les<br />
necessitats específiques <strong>de</strong> la xarxa complementària <strong>de</strong>l municipi.<br />
El POUM comptarà amb sòls suficients per tal <strong>de</strong> fer front i trobar una bona localització <strong>de</strong>ls<br />
nous equipaments en els sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbà que es programen.<br />
Equipaments Administratius<br />
Tenim com a tals les oficines municipals situa<strong>de</strong>s a la Cra. <strong>de</strong> Coll<strong>de</strong>jou a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i les<br />
situa<strong>de</strong>s a l’avinguda <strong>de</strong> Granada a Miami Platja, així com les <strong>de</strong> les empreses EMOMSA i<br />
Empresa <strong>de</strong> Serveis, ambdues situa<strong>de</strong>s al c/ Riudoms nº 21.<br />
A part, hi ha el jutjat <strong>de</strong> Pau que ocupa part <strong>de</strong>ls baixos <strong>de</strong> la Casa <strong>de</strong> Cultura d’Agustí<br />
Sardà.<br />
Equipaments <strong>de</strong> Mercat i Abastament<br />
Abans hi havia un mercat municipal a la plaça <strong>de</strong> l’Església (avui <strong>de</strong> Gaietà Ivern), el qual<br />
fou en<strong>de</strong>rrocat per augmentar la superfície <strong>de</strong> la plaça. També fou abandonat l’escorxador<br />
municipal situat al carrer <strong>de</strong> la Murada.<br />
A part <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> botigues i supermercats privats que hi ha al municipi, es celebra un<br />
mercat setmanal els divendres al matí que ocupa el carrer <strong>de</strong> Vinyols a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>. A Miami<br />
s’hi celebra el mercat els dissabtes i ocupa part <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Càdis.<br />
154
Equipament Cementiri<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb dos cementiris. El vell està situat a uns 370 m a llevant<br />
<strong>de</strong>l Portal <strong>de</strong> la Canal. L'esmentat cementiri ha experimentat diverses ampliacions i<br />
actualment se n’està projectant una altra seguint l’esquema i tipologia <strong>de</strong> l’anterior.<br />
A Miami Platja hi ha un cementiri més recent, situat a la perllongació en sentit muntanya <strong>de</strong><br />
l’avinguda <strong>de</strong> Veracruz, i es preveu ampliar en sentit septentrional. Les infraestructures <strong>de</strong><br />
l’autovia A7 i <strong>de</strong>l Corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani separaran visualment el cementiri <strong>de</strong><br />
Miami però està previst incorporar en el projecte executiu el pas o connexió directa amb<br />
l’avinguda Veracruz, tot salvant a diferent nivell les esmenta<strong>de</strong>s infraestructures.<br />
Equipament Tanatori<br />
El POUM preveu la construcció d’un tanatori al poble, al carrer <strong>de</strong> la Murada i un altre a<br />
Miami Platja.<br />
Equipament Religiós<br />
Els equipaments religiosos <strong>de</strong>l municipi són l'església parroquial <strong>de</strong> Sant Miquel Arcàngel a<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, l’església <strong>de</strong> Santa Magdalena a Miami Platja i les ermites <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l<br />
Peiró, <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i <strong>de</strong> Sant Raimon <strong>de</strong> Penyafort.<br />
155
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
RESUM<br />
La població <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> gaudirà en general <strong>de</strong> dotacions suficients per a satisfer<br />
les seves necessitats, en els diferents tipus <strong>de</strong> dotacions. Quan s'incrementi la població a<br />
conseqüència <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les noves àrees urbanes i urbanitzables, aquestes<br />
amb l'aportació <strong>de</strong> sòls per a dotacions faran possible un reequipament que asseguri les<br />
necessitats futures sense problemes, amb les quals i resumidament, prodriem dir que pel<br />
potencial previst, correspondria comptar <strong>de</strong> suficient superfície per a encabir la <strong>de</strong>manda<br />
efectiva que es <strong>de</strong>riva <strong>de</strong>l quadre adjunt. De totes maneres es recomana la redacció d'un<br />
Pla Especial Urbanístic d'Equipaments per tal d'optimitzar les localitzacions, conceptes i<br />
usos.<br />
156
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Quadre Q10. EQUIPAMENTS SEGONS ESCALES URBANES DIFERENTS.<br />
Equipaments en la unitat<br />
<strong>de</strong> promoció<br />
60-100 habitatges<br />
nom<br />
Comerç i<br />
serveis<br />
Esports bàsics<br />
(pista<br />
polivalent)<br />
sup.<br />
10-12%<br />
20 x 40<br />
Equipaments en un<br />
conjunt d'ut<br />
1.500- 2.000 habitatges<br />
nom<br />
Centre Cívic<br />
Ensenyament<br />
infantil<br />
Ensenyament<br />
primari<br />
Centres<br />
assistencials<br />
Esports<br />
(piscina)<br />
Esports<br />
(gimnàs)<br />
Esports<br />
(polisportiu)<br />
sup.<br />
1.500<br />
1.800<br />
6.000<br />
1.000<br />
1.000<br />
500<br />
2.000<br />
Agrupació <strong>de</strong> conjunts<br />
d'unitats<br />
5.000 habitatges<br />
nom<br />
Administració<br />
local<br />
Centre cultural<br />
Biblioteques<br />
Ensenyament<br />
secundari<br />
Esports<br />
(atletisme)<br />
Esports (futbol)<br />
Esports (piscina<br />
coberta)<br />
Sanitat (CAP)<br />
Escoles bressol<br />
sup.<br />
1.500<br />
4.000<br />
1.200<br />
8.000<br />
12.000<br />
9.000<br />
1.500<br />
2.000<br />
500<br />
Ciutat<br />
50.000 habitants<br />
nom<br />
Administració<br />
general<br />
Teatre, auditori<br />
Hospital<br />
Esports<br />
(velòdrom)<br />
Esports<br />
(rugbi,<br />
beisbol...)<br />
Complex<br />
esportiu<br />
Residència<br />
d'avis<br />
Casals <strong>de</strong> dia<br />
Museus<br />
Cementiri<br />
Nota: Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l quadre anterior són tan sols <strong>de</strong> referència o indicadors <strong>de</strong> les necessitats. Per la seva<br />
<strong>de</strong>finició s'ha tingut en compte els estàndards mig per habitant, el radi <strong>de</strong> servei <strong>de</strong> cada equipament i<br />
la lògica <strong>de</strong>l funcionament propi d'una instal.lació <strong>de</strong>rivada <strong>de</strong>l seu grau o possibilitat <strong>de</strong> fraccionament.<br />
Es podria tanmateix tenir en compte el següent quadre <strong>de</strong> distribució òptima <strong>de</strong>l sòl<br />
dotacional en el teixit central. Població sostenible, elaborat pel MOPTMA i l'Institut Juan <strong>de</strong><br />
Herrera per a la realització <strong>de</strong> l'estudi "Paràmetres dotacionals en sòl urbà".<br />
157<br />
sup.<br />
3.000<br />
5.000<br />
20.000<br />
12.000<br />
12.000<br />
40.000<br />
1.000<br />
1.500<br />
3.000<br />
50.000
QUADRE Q11.<br />
SECTOR<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Equipament <strong>de</strong> benestar social<br />
Equipament cultural<br />
Equipament esportiu<br />
Equipament educatiu<br />
Equipament sanitari<br />
TOTAL EQUIPAMENTS<br />
Abastament i consum<br />
Defensa i justícia<br />
Protecció i manteniment Mau<br />
Seguretat i protecció civil<br />
Serveis <strong>de</strong> l'administració<br />
Serveis funeraris<br />
TOTAL SERVEIS BÀSICS<br />
Quantificació.<br />
VEÏNAT<br />
m 2 /hab<br />
0,060<br />
0,350<br />
0,890<br />
1,300<br />
0,010<br />
0,010<br />
BARRI<br />
m 2 /hab<br />
Total sòl <strong>de</strong>stinat a equipaments és <strong>de</strong> 66,313 Ha.<br />
0,040<br />
0,038<br />
0,034<br />
0,500<br />
0,033<br />
0,645<br />
0,060<br />
0,060<br />
BARRI-<br />
CIUTAT<br />
m 2 /hab<br />
0,268<br />
0,090<br />
0,340<br />
0,330<br />
0,090<br />
1,118<br />
0,020<br />
0,006<br />
0,035<br />
0,036<br />
0,016<br />
0,113<br />
TOTAL<br />
B-C<br />
m 2 /hab<br />
0,308<br />
0,188<br />
0,724<br />
1,720<br />
0,123<br />
3,063<br />
0,020<br />
0,006<br />
0,105<br />
0,036<br />
0,016<br />
0,000<br />
0,183<br />
158<br />
CIUTAT<br />
m 2 /hab<br />
0,002<br />
0,160<br />
1.360<br />
0,570<br />
0,150<br />
2,242<br />
0,400<br />
0,600<br />
0,800<br />
0,600<br />
0,900<br />
3,300
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL VIII. ELS BÉNS PROTEGITS<br />
159
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Protecció <strong>de</strong>l patrimoni<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> compta amb un important patrimoni arqueològic i arquitectònic.<br />
El centre històric constitueix un conjunt monumental important i cal <strong>de</strong>stacar edificis o<br />
elements individualment, tant <strong>de</strong>l mateix centre històric com <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>l municipi,<br />
així com les restes arqueològiques o àrees d'expectativa arqueològica.<br />
1.1 Catàleg.<br />
El POUM estableix en el Volum IX el Catàleg <strong>de</strong> Béns Protegits (article 69 <strong>de</strong>l Text<br />
Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, D.L. 1/2005) una sèrie d'edificis i/o elements que es<br />
consi<strong>de</strong>ren importants <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l seu interès històrico-artístic o<br />
natural. Donada la diversitat d'aquests elements, s'estableixen diversos graus <strong>de</strong><br />
protecció que juntament amb la llista <strong>de</strong>ls elements iclosos a cada un d'ells es<br />
<strong>de</strong>fineixen, així com la seva regulació específica.<br />
1.2 Immobles protegits (B).<br />
Són els immobles que donat el seu interès històric o artístic, estan obligats al<br />
manteniment estricte <strong>de</strong> la seva envolvent, és a dir façanes i coberta, quedant<br />
prohibit l'en<strong>de</strong>rroc total o parcial llevat <strong>de</strong> l'en<strong>de</strong>rroc d'afegits que els <strong>de</strong>smereixin.<br />
La relació d'immobles protegits és la següent:<br />
B1 - Església Vella<br />
B2 - La torre <strong>de</strong> l’Església Vella<br />
B3 - Església Nova<br />
B4 - Conjunt <strong>de</strong>l Santuari <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca<br />
B5 - Ermita <strong>de</strong> Sant Raimon <strong>de</strong> Penyafort<br />
B6 - Ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Peiró<br />
B7 - Portal <strong>de</strong>l carrer Major<br />
B8 - Portal <strong>de</strong> la Canal<br />
B9 - Torre <strong>de</strong>ls Torrells i llenços <strong>de</strong> la muralla<br />
B10 - Cal Guapo<br />
B11 - Cal Rom<br />
B12 - Casa <strong>de</strong> cultura Agustí Sardà (Antigues escoles i casa <strong>de</strong> la vila)<br />
B13 - Torre <strong>de</strong>ls Carlins<br />
B14 - Construcció inicial <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola<br />
B15 - El Mas Bargalló<br />
160
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
B16 - Torreó <strong>de</strong> Miami<br />
B17 - El rentador<br />
B18 - Els Set Ponts<br />
B19 - El pont <strong>de</strong> Rifà<br />
B20 - El mas Miró (BCIN)<br />
B21 - Les Cases Barates<br />
B22 - Miramar (Guardamar). Fortalesa i Botiga <strong>de</strong>l Blat <strong>de</strong> Barcelona.<br />
B23 - Fumeral <strong>de</strong> Cal Rom<br />
B24 - Casa <strong>de</strong>l Molí Vell<br />
B25 - Edificacions <strong>de</strong> l’Estació<br />
B26 - Conjunt <strong>de</strong> barraques o cabanes <strong>de</strong> pedra seca<br />
B27 - Forns <strong>de</strong> Guix<br />
B28 - Corrals <strong>de</strong> bestiar<br />
1.3 Conservació <strong>de</strong> la façana: (C).<br />
Són els edificis que <strong>de</strong>gut a l'interès <strong>de</strong> la seva façana estan obligats al seu<br />
manteniment, sense mantenir, però, la resta <strong>de</strong> l'edifici.<br />
La relació d'edificis sotmesos a protecció <strong>de</strong> la façana és:<br />
C1 - Cal Jordi<br />
C2 - Cal Gassó<br />
C3 - Part <strong>de</strong> Cal Jordi que dóna al c/ Bisbe Macià<br />
C4 - Casa Rom - Boronat<br />
C5 - Ca la Gelida<br />
C6 - Ca l’Ama<strong>de</strong>u<br />
C7 - Cal Timbaler<br />
C8 - Cal Masseres<br />
C9 - Ca l’Albert Pallejà<br />
C10 - Ca l’Antoni Gassó<br />
C11 - Cal Victo<br />
C12- Mas d’en Gassó<br />
1.4 Immobles amb elements a conservar: (D)<br />
Són aquells edificis que tenen alguns elements petris que, en cas d'en<strong>de</strong>rrocar<br />
l'edifici, s'hauran d’incorporar al nou edifici. S’inclouen fonts d’interès <strong>de</strong>l poble.<br />
D1 - Carrer Hospital (<strong>de</strong> l’) 4<br />
D2 - Carrer Major 10<br />
D3 - Carrer Major 1<br />
D4 - Carrer Major 2<br />
D5 - Carrer Major 6<br />
D6 - Plaça Mossèn Gaietà Ivern (<strong>de</strong>) 10<br />
D7 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 2<br />
D8 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 4<br />
D9 - Carrer Hospital (<strong>de</strong> l’) 40<br />
D10 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 8-10<br />
D11 - Font final <strong>de</strong>l carrer Pica (<strong>de</strong> la)<br />
161
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
D12 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 11<br />
D13 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 13<br />
D14 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 40<br />
D15 - Carrer Pica (<strong>de</strong> la) 54<br />
D16 - Carrer Amunt (d’) 39<br />
D17 - Carrer Amunt (d’) 23<br />
D18 - Carrer Amunt (d’) 2<br />
D19 - Carrer Sant Antoni (<strong>de</strong>) 11<br />
D20 - Carrer Sant Antoni (<strong>de</strong>) 37<br />
D21 - Carrer Sant Antoni (<strong>de</strong>) 36<br />
D22 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 63<br />
D23 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 67<br />
D24 - Carrer Font (<strong>de</strong> la) 6<br />
D25 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 77<br />
D26 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) / Carrer Sant Antoni (<strong>de</strong>) 3<br />
D27 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 41<br />
D28 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 37<br />
D29 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) / Carrer <strong>de</strong> Sant Antoni (<strong>de</strong>) 29<br />
D30 - Font <strong>de</strong>l carrer Bisbe Macià<br />
D31 - Carrer Bisbe Macià 33<br />
D32 - Carrer Bisbe Macià 17<br />
D33 - Carrer Font (<strong>de</strong> la) 1<br />
D34 - Carrer Bisbe Macià 13<br />
D35 - Carrer Josep Gran i Cirera (c/ Forn (<strong>de</strong>l)) 11<br />
D36 - Carrer Josep Gran i Cirera (c/ Forn (<strong>de</strong>l)) 3<br />
D37 - Carrer Joan Grifoll (<strong>de</strong>)18<br />
D38 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 21<br />
D39 - Carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca (<strong>de</strong> la) 9<br />
D40 - Carrer Calvari (<strong>de</strong>l) 2<br />
D41 - Carrer Calvari (<strong>de</strong>l) 4<br />
D42 - Carrer Reial 5<br />
D43 - Carrer Reial 6<br />
D44 - Carrer Reial 9<br />
D45 - Carrer Nou 6<br />
D46 - Carrer Nou 8<br />
D47 - Carrer Nou 13<br />
D48 - Carrer Nou 15<br />
D49 - Carrer Nou 12<br />
D50 - Carrer Nou 14<br />
D51 - Carrer Nou 23<br />
D52 - Carrer Nou 18<br />
D53 - Carrer Nou 27<br />
D54 - Carrer Nou 32<br />
D55 - Plaça Joan Miró (<strong>de</strong>) 4<br />
D56 - Plaça Joan Miró (<strong>de</strong>) 11<br />
D57 - Carrer Francesc Riba i Mestre (<strong>de</strong>) 5<br />
D58 - Carrer Francesc Riba i Mestre (<strong>de</strong>) 10<br />
D59 - Carrer Francesc Riba i Mestre (<strong>de</strong>) 9<br />
D60 - La font <strong>de</strong> la Sabatera, avinguda Reus (<strong>de</strong>) 2<br />
D61 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 4<br />
D62 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 3<br />
D63 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 15<br />
D64 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 17<br />
162
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
D65 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 13<br />
D66 - Avinguda Reus (<strong>de</strong>) 10<br />
D67 - Plaça Miramar (<strong>de</strong>) 9<br />
D68 . Carrer Francesc Riba i Mestre (<strong>de</strong>) 19<br />
D69 - Carrer Francesc Riba i Mestre (<strong>de</strong>) 24<br />
D70 - Carrer Agustí Serdà (d’) 5<br />
D71 - Carrer Agustí Sardà (d’) 7-9<br />
D72 - Carrer Agustí Sardà (d’) 10<br />
D73 - Carrer Agustí Sardà (d’) 24-26<br />
D74 - Font <strong>de</strong>l carrer Font (<strong>de</strong> la) / carrer Ponent<br />
1.5 Edificis o immobles <strong>de</strong>ls que s'ha <strong>de</strong> mantenir el record històric.<br />
Són edificis que es po<strong>de</strong>n en<strong>de</strong>rrocar però que, com el títol diu, han tingut prou<br />
importància per <strong>de</strong>ixar constància escrita i gràfica <strong>de</strong> la seva existència.<br />
La relació d'aquests edificis o immobles és:<br />
E1 - Edifici <strong>de</strong>l carrer Indústria 6<br />
E2 - Edifici <strong>de</strong>l carrer Indústria 9<br />
1.6 Arbrat a conservar<br />
Es tracta d’arbrat que s’incorpora com monumental d’acord a les or<strong>de</strong>nances <strong>de</strong><br />
l’arbrat i recursos vegetals.<br />
F1 - Arbrat <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus.<br />
1.7 Restes arqueològiques: (A)<br />
Es recullen un total <strong>de</strong> 15 zones d’expectativa arqueològica que d’acord a la Llei<br />
9/1993 <strong>de</strong>l PCC, caldrà sol.licitar informe preceptiu al Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la<br />
Generalitat per a qualsevol llicència que resti afectada per l’àmbit d’una d’elles<br />
Les restes arqueològiques protegi<strong>de</strong>s són:<br />
A1 - Ranclaver<br />
A2 - Barranc <strong>de</strong> la Porquerola<br />
A3 - Barranc <strong>de</strong> Rifà I<br />
A4 - Barranc <strong>de</strong> Rifà II<br />
A5 - Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
A6 - Costers <strong>de</strong> la Pedrera<br />
A7 - Miramar – Botiga <strong>de</strong> Miramar <strong>de</strong>clarat BCIN. R-I – 51-6653<br />
A8 - Oleastrum<br />
A9 - L’Olivera<br />
A10 - El Patou<br />
A11 - La Pobla, les Pobles, les Barqueres<br />
A12 - Pobla d’en Tau<strong>de</strong>ll<br />
A13 - Les Rabassa<strong>de</strong>s<br />
A14 - La Roca<br />
A15 - Velòdrom – Vil.la <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
163
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.8 Masies i cases rurals (M).<br />
També s’i<strong>de</strong>ntifiquen en aquest apartat 18 masies situa<strong>de</strong>s en sòl no urbanitzable,<br />
amb l’objectiu <strong>de</strong> recuperar-les i permetre l’establiment <strong>de</strong> turisme rural com a<br />
atractiu complementari <strong>de</strong>l municipi. Aquestes es llisten a continuació i estan<br />
<strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s a les fitxes <strong>de</strong>l Volum VIII <strong>de</strong>l POUM. (Art.50.2 Llei 2/2002)<br />
M1 - Mas <strong>de</strong>l Feria<br />
M2 - Mas <strong>de</strong>l Figo – Mas Tuset<br />
M3 - Mas Romeu<br />
M4 - Mas d’en Poca<br />
M5 - Mas <strong>de</strong>l Frare<br />
M6 - Mas <strong>de</strong>l Tita<br />
M7 - Mas <strong>de</strong>l Rector<br />
M8 - La Tira<br />
M9 - Mas Vendrell<br />
M10 - Mas <strong>de</strong> Ballester<br />
M11 - La Caseta <strong>de</strong>l Rellotge<br />
M12 - Mas Escoté<br />
M13 - Mas <strong>de</strong>l Sil<br />
M14 - Hospedatge <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca<br />
M15 - Masia a la Ranclaver<br />
M16 - Mas <strong>de</strong>l Nas<br />
M17 - Mas d’en Pau<br />
M18 - Mas <strong>de</strong>l Reverter<br />
164
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL IX. MESURES PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE<br />
El Pla d’Or<strong>de</strong>nació introdueix a la normativa urbanística i a aquesta mateixa<br />
memòria, l’adopció <strong>de</strong> criteris <strong>de</strong> sostenibilitat en el planejament urbanístic.<br />
L’informe medioambiental, redactat per AdHoc corrobora l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l POUM als<br />
imperatius <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible, tal com <strong>de</strong>fineix l’article 3 <strong>de</strong>l Text Refós<br />
<strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005.<br />
165
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL X. EL SÒL URBÀ<br />
166
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. ELS SÒLS CLASSIFICATS DE SÒL URBÀ<br />
L'atorgament <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> sòl urbà que es proposa és en base <strong>de</strong> l'actual<br />
classificació <strong>de</strong>l Pla General d’Or<strong>de</strong>nació Urbana i als criteris <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei<br />
d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005. S'incorporen sòls que s'han <strong>de</strong>senvolupat<br />
mitjançant plans parcials i s’ha executat la seva urbanització i els compromisos o que<br />
tenen la seva consi<strong>de</strong>ració legal pel que fa a l'executivitat.<br />
També cal advertir que en <strong>de</strong>terminats indrets, s'han consi<strong>de</strong>rat amb el règim <strong>de</strong> sòl<br />
urbà sòls no consolidats, tenint en compte els preceptes <strong>de</strong> la Legislació urbanística,<br />
moltes vega<strong>de</strong>s amb poca consolidació <strong>de</strong> l'edificació, i/o baix grau d'urbanització.<br />
En aquests casos en què s'ha assignat el règim <strong>de</strong> sòl urbà, sovint per necessitat<br />
d'obtenir més ràpidament sòls públics, la materialització <strong>de</strong> les cessions i que es<br />
garanteixi la urbanització necessària, s'hi han fixat polígons d'actuació urbanística o<br />
plans <strong>de</strong> millora urbana per tal que es <strong>de</strong>fineixi l’or<strong>de</strong>nació. Cal precisar que les<br />
cessions en <strong>de</strong>terminats sectors tenen proporcions semblants o superiors a les que<br />
correspondrien en règim <strong>de</strong> sòl urbanitzable. També s’han fixat plans <strong>de</strong> millora<br />
urbana a sectors <strong>de</strong> Sòl Urbà amb l’únic objectiu <strong>de</strong> millorar la urbanització, d’acord a<br />
l’art. 68.1.b <strong>de</strong>l Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, com passa a Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>,<br />
Rustical <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia entre altres.<br />
1.1 Delimitació <strong>de</strong>l sòl urbà i sectors d'actuació.<br />
Segons l'article 26 <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme, constitueixen el sòl urbà:<br />
a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit<br />
urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en<br />
àrees consolida<strong>de</strong>s per l'edificació d'almenys dues terceres parts <strong>de</strong> llur<br />
superfície edificable. El simple fet que el terreny cofronti amb carreteres i vies<br />
<strong>de</strong> connexió interlocal i amb vies que <strong>de</strong>limiten el sòl urbà no comporta que el<br />
terreny tingui la condició <strong>de</strong> sòl urbà.<br />
b) Els terrenys que, en execució <strong>de</strong>l planejament urbanístic, assoleixen el grau<br />
d'urbanització que aquest <strong>de</strong>termina.<br />
Les superfícies en sòl urbà que estableix el POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és com<br />
segueix 10 :<br />
Superfície bruta no adscrita a sector 445,82 Ha<br />
Superfície bruta adscrita a sector 240,59 Ha<br />
_____________________________________________________________<br />
Sup. bruta total <strong>de</strong> sòl urbà 686,41 Ha<br />
10 Cal dir que s’ha esmenat una errada material que figurava al document aprovat inicialment ja que no s’havien<br />
passat correctament les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l quadre QT1 i a més ara s’ha refós d’acord al resultat <strong>de</strong> la tramitació<br />
oficial.<br />
167
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Això suposa aproximadament el 10,90% <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>l terme municipal, i com<br />
prescriu la Llei, en la <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> sòl urbà s'ha comprovat que el grau d'ocupació<br />
per a l'ús dominant assoleixi el percentatge que la mateixa Llei exigeix<br />
En general, el POUM procura homogeneïtzar la zonificació i <strong>de</strong>finir uns nous<br />
estàndards per a les infraestructures en funció <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament previst pels<br />
sectors.<br />
1.2 Tractament <strong>de</strong>tallat <strong>de</strong>l sòl urbà<br />
Defineixen l'estructura urbana <strong>de</strong>ls diferents sectors: el sistema viari, a través <strong>de</strong> les<br />
alineacions i rasants, i els sistemes d'espais lliures i equipaments, com a elements<br />
sobre els quals es justifica l'aprofitament urbanístic <strong>de</strong> les diferents zones, i la<br />
qualificació urbanística <strong>de</strong>l sòl. Aquests elements d'or<strong>de</strong>nació, grafiats a escala 1:<br />
2.000, s'han <strong>de</strong>finit a partir <strong>de</strong> la cartografia actualitzada en forces àmbits <strong>de</strong>l terme el<br />
2004, perquè puguin servir <strong>de</strong> referència per a posteriors aplicacions d'informació<br />
geogràfica i gestió territorial a <strong>de</strong>senvolupar per l'administració actuant.<br />
1.2.1 Qualificació <strong>de</strong>l sòl<br />
En sòl urbà, a partir <strong>de</strong> la diferenciació funcional entre sistemes i zones, la<br />
qualificació urbanística <strong>de</strong>l sòl té com a objectiu <strong>de</strong>terminar a nivell <strong>de</strong>tallat els<br />
usos i intensitats d'ús que es <strong>de</strong>senvolupen dins <strong>de</strong> cada sector <strong>de</strong> sòl urbà.<br />
La referència gràfica en la qual s'aplica la qualificació urbanística <strong>de</strong>l sòl és la<br />
zonificació.<br />
La Llei d'Urbanisme inclou dins la competència urbanística concernent al<br />
planejament la d'establir zones diferents d'utilització segons la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong><br />
població que hagi d'habitar-les, percentatge <strong>de</strong> terreny que pugui ser ocupat<br />
per construccions; volum, forma, nombre <strong>de</strong> plantes i <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>ls edificis amb<br />
criteris d'or<strong>de</strong>nació generals per a cada zona.<br />
En el volum VII corresponent a la Normativa Urbanística es recullen les<br />
característiques urbanístiques i la superfície total <strong>de</strong> cada sector, així com la<br />
resta <strong>de</strong> paràmetres. D’altra banda, al Volum VIII s’incorpora la <strong>de</strong>scripció<br />
d’unes fitxes normatives i gràfiques <strong>de</strong> cada instrument <strong>de</strong> planejament<br />
<strong>de</strong>rivat.<br />
1.3 Desenvolupament <strong>de</strong>l Sòl Urbà<br />
El nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i el seu eixample, així com les urbanitzacions<br />
consolida<strong>de</strong>s, entre elles bona part <strong>de</strong> Miami Platja, constitueixen el sòl urbà <strong>de</strong>l<br />
municipi, moltes proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> sòl urbanitzable que establia el Pla General<br />
d’Or<strong>de</strong>nació Urbana <strong>de</strong> 1986, i que per les seves condicions d’urbanització o<br />
consolidació ara figuren com a Sòl Urbà. Es mantenen també àmbits <strong>de</strong> sectors en<br />
règim <strong>de</strong> Sòl Urbà per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r acreditar l'acompliment <strong>de</strong> tots els <strong>de</strong>ures<br />
urbanístics per part <strong>de</strong>ls propietaris. La fase d'informació pública ha servit per ajustar<br />
les <strong>de</strong>terminacions.<br />
168
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
S’han eliminat alguns sectors per estar executats correctament i fetes les cessions<br />
com passa a la urbanització Costa <strong>de</strong> Zèfir. Amb tot, s’ha fixat una sèrie <strong>de</strong> figures<br />
<strong>de</strong> planejament per garantir el <strong>de</strong>senvolupament urbanístic <strong>de</strong>l POUM, les quals<br />
venen <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s a la Normativa Urbanística i, al final d’aquest capítol, s’incorpora una<br />
taula <strong>de</strong> relacions entre els instruments <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong>l POUM i els <strong>de</strong>l PGOU <strong>de</strong><br />
1986, taula que també serveix pel que fa al sòl urbanitzable que es tracta al següent<br />
capítol.<br />
En sòl urbà es fixen els següents Plans <strong>de</strong> Millora Urbana:<br />
PMU 1 EIXAMPLE DE MIGDIA<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l PERI 5 bis <strong>de</strong>l PGOU<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat situat a llevant <strong>de</strong>l carrer Agustí Sardà i <strong>de</strong> la<br />
carretera T-323, a ponent i a continuació <strong>de</strong> l’Eixample existent.<br />
OBJECTIUS: Permetre el creixement or<strong>de</strong>nat <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble amb una millora <strong>de</strong><br />
l’estructura viària prevista al PGOU, tot augmentant el diàmetre <strong>de</strong> la rotonda <strong>de</strong> la T 323 i la<br />
variant <strong>de</strong> la T 310. Facilitar la gestió <strong>de</strong>l sector mitjançant la nova <strong>de</strong>limitació, aconseguir<br />
l’ampliació <strong>de</strong> l’espai verd situat davant les Cases Barates, la dotació d’equipaments, així com<br />
la previsió d’habitatge assequible.<br />
Cal aconduir el barranc i, seguint les instruccions <strong>de</strong> l’ACA, s’aplicaran tècniques <strong>de</strong><br />
bioenginyeria per <strong>de</strong>finir els seus marges.<br />
PMU 2 BONMONT<br />
Es correspon en bona part a l’àmbit <strong>de</strong>l PERI 1 <strong>de</strong>l Pla Parcial Club Bonmont Catalunya<br />
(Sector 66 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT<br />
Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat que, com s’ha dit, es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Peri 1 proce<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>l sector en execució <strong>de</strong> Club Bonmont Catalunya.<br />
OBJECTIUS<br />
Aconseguir la cessió <strong>de</strong>l 10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic i <strong>de</strong> sistemes, i establir una<br />
or<strong>de</strong>nació urbanística <strong>de</strong> qualitat.<br />
PMU 3 PORTAL NORD – LES CREUS<br />
ÀMBIT: Sector discontinu <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat, situat al poble i format per tres subàmbits<br />
tal com segueix:<br />
1. Finca nº 2 <strong>de</strong>l carrer Joan Grifoll<br />
2. Part nord <strong>de</strong> la finca nº 5-7 <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus<br />
3. Sòls situats al costat nord-ponent <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus a la part més septentrional<br />
<strong>de</strong> l’eixample.<br />
OBJECTIUS: Obtenció per cessió d’una important superfície <strong>de</strong> sòls per a sistema <strong>de</strong> parcs i<br />
jardins, en part situada a les Creus, entre el c/ Joan Grifoll i el camí superior que va al dipòsit<br />
d’aigua. També és un objectiu l’adscripció al sistema d’equipaments públics d’uns sòls situats<br />
davant <strong>de</strong>l c/ Joan Grifoll, al peu <strong>de</strong> les Creus. Aconseguir a més la cessió <strong>de</strong>l fumeral situat a<br />
la finca urbana <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus nº 7, així com un espai <strong>de</strong>stinat a sistema d’espais<br />
lliures que es troba al seu entorn i l’obertura <strong>de</strong> la vialitat que es correspondria a la<br />
perllongació <strong>de</strong> l’atzucac actual situat entre les finques nº 14 i 16 <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus fins el<br />
nou vial que arriba a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada. Obertura <strong>de</strong>l primer tram <strong>de</strong>l nou vial<br />
d’accés al centre històric, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la rotonda prevista a l’avinguda <strong>de</strong> Reus fins el barranc <strong>de</strong><br />
Vilanova.<br />
PMU 4 CLUB MONT-ROIG<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> (sector nº 10 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat que es correspon a l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial Club<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> situat al peu <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>l Clot <strong>de</strong>l Bondia entre la carretera T-323 i el barranc <strong>de</strong><br />
Rifà.<br />
169
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PMU 5 PARADÍS SUD<br />
Es correspon a la part meridional <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 23 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat situat entre el camí <strong>de</strong> Sanitat i la part septentrional<br />
<strong>de</strong> l’antic sector Jardines <strong>de</strong>l Paraiso.<br />
OBJECTIUS: Materialitzar les cessions <strong>de</strong> sistemes pen<strong>de</strong>nts. Completar i <strong>de</strong>ixar la<br />
urbanització en bones condicions.<br />
PMU 6 LA BASSA DEL DIMONI<br />
ÀMBIT: Sòl urbà no consolidat situat darrera <strong>de</strong> les finques <strong>de</strong>l costat nord <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong><br />
Reus, entre el barranc <strong>de</strong> Vilanova i l’aparcament <strong>de</strong> la Murada, incloent la part septentrional<br />
<strong>de</strong> la finca <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
OBJECTIUS: Crear un bon establiment urbà que resolgui satisfactòriament la transició entre<br />
el sòl urbà i el sòl no urbanitzable al nord <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus, tot incorporant l’execució <strong>de</strong>l<br />
tram <strong>de</strong>l nou vial d’accés a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Vilanova. Obertura<br />
<strong>de</strong> la finca propietat <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> amb un aparcament públic i<br />
eradicació <strong>de</strong> l’activitat industrial i <strong>de</strong>ls problemes que ocasiona en estar situada en la<br />
immediatesa <strong>de</strong> la zona resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble. Execució d’un aparcament públic<br />
sota i a llevant <strong>de</strong> l’aparcament <strong>de</strong> la Murada com a ampliació <strong>de</strong> l’actual.<br />
PMU 7 MONT-ROIG BADIA - 1<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> “Bahia” (Sector 30 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat situat arran <strong>de</strong> mar, entre la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l<br />
barrancs <strong>de</strong> la Pitxerota i <strong>de</strong> Rifà. Coinci<strong>de</strong>ix amb l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
“Bahia”, amb l’exclusió d’uns sòls situats a primera línia <strong>de</strong> costa.<br />
OBJECTIUS: Sens perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi <strong>de</strong> millorar<br />
la urbanització.<br />
PMU 8 RUSTICAL MONT-ROIG<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial Rustical <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> (Sector 46 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat que, com s’ha dit, es correspon al <strong>de</strong>l Pla Parcial Rustical<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> situat a llevant <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Porquerola i a uns 200 m al nord <strong>de</strong> la N-340.<br />
OBJECTIUS:Sens perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi <strong>de</strong> millorar<br />
la urbanització i connectar el clavegueram a la xarxa <strong>de</strong> l’ACA.<br />
PMU 9 VIA MARINA<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial Via Marina (Sector 64 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat que, com s’ha dit, coinci<strong>de</strong>ix amb l’anterior Pla Parcial<br />
Via Marina situat a la part meridional <strong>de</strong> l’assentament urbà <strong>de</strong>l Casalot.<br />
OBJECTIUS: Sens perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi d’acabar la<br />
urbanització.<br />
PMU 10 CARRER SEVILLA<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat que es correspon a la finca 195 <strong>de</strong> l’avinguda<br />
Barcelona<br />
OBJECTIUS:<br />
Obrir el carrer Sevilla per tal <strong>de</strong> donar-li continuïtat en sentit meridional i permetre quan<br />
s’alliberi la línia <strong>de</strong>l ferrocarril, connectar amb la gran avinguda central <strong>de</strong> l’assentament urbà<br />
<strong>de</strong> Pino Alto (carrer Magnòlia que arriba al passeig Marítim just a la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong><br />
Llastres). Obtenció gratuïta <strong>de</strong> sòls per un equipament públic i <strong>de</strong> la vialitat situada dins el<br />
sector, així com la urbanització <strong>de</strong> la mateixa<br />
170
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PMU 11 CASALOT CENTRE<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l polígon 1 zona Ranchos – Pueblo <strong>de</strong>l Azahar <strong>de</strong>l<br />
Pla Parcial el Casalot segons PGOU<br />
ÀMBIT: Es correspon, com s’ha dit, a l’àmbit <strong>de</strong>l polígon 1 <strong>de</strong>l Sector <strong>de</strong>l Casalot. Es tracta<br />
d’un sòl urbà consolidat totalment edificat situat a sud-ponent <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>l Casalot i a<br />
nord-ponent <strong>de</strong> la urbanització Via Marina.<br />
OBJECTIUS: Sense perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la<br />
urbanització en condicions. De les obres a executar, cal <strong>de</strong>stacar la necessitat <strong>de</strong> refer el<br />
paviment, revisar l’enllumenat públic i la xarxa actual d’abastament d’aigua que és <strong>de</strong><br />
fibrociment.<br />
PMU 12 ELS OL<strong>IV</strong>ERS<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial “Les Oliviers” (Sector 67 <strong>de</strong>l PGOU),<br />
amb exclusió <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong> les parcel.les 1,2, 3 i 4.<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat totalment edificat. Tal com s’ha dit, es correspon a<br />
l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior Pla Parcial “Les Oliviers” situat a la conurbació <strong>de</strong> Miami Platja, entre<br />
l’avinguda <strong>de</strong> Barcelona i el ferrocarril, i entre aproximadament la perllongació <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong><br />
Granada i a uns 50 m <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong>ls Àngels.<br />
OBJECTIUS: Sense perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la<br />
urbanització en condicions i també per ratificar la cessió <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong>stinats a sistemes, amb la<br />
precisió que cal incorporar la cessió <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> connexió <strong>de</strong>l costat septentrional <strong>de</strong>l c/ Viola<br />
amb l’avinguda <strong>de</strong>ls Àngels.<br />
PMU 13 PLATJA CRISTALL<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial “Playa Cristal” (Sector 68 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat. Tal com s’ha dit es correspon al <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> l’anterior<br />
Pla Parcial “Playa Cristal”. Està situat a la conurbació <strong>de</strong> Miami Platja, entre el ferrocarril i el<br />
límit <strong>de</strong>l domini públic marítimo-terrestre, aproximadament entre el Sector <strong>de</strong>ls Olivers i la<br />
platja.<br />
OBJECTIUS: Sense perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el<br />
Pla <strong>de</strong> Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la<br />
urbanització en bones condicions.<br />
També es fixen els següents Polígons d’Actuació Urbanística.<br />
PAU 1 CARRER VINYOLS NORD<br />
ÀMBIT: Es tracta d’un àmbit molt petit que afecta una sola finca <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat (<strong>de</strong><br />
referència c. <strong>de</strong> la Pobla d’en Tau<strong>de</strong>ll nº 3) situada entre el c/ Vinyols i el barranc <strong>de</strong> l’Horta.<br />
OBJECTIUS: Obertura d’una connexió viària <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l parc <strong>de</strong> l’antic camp <strong>de</strong> futbol fins al<br />
carrer Vinyols.<br />
PAU 2 CARRER VINYOLS SUD<br />
ÀMBIT: Es tracta d’un àmbit molt petit <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat, corresponent a una finca<br />
única (carrer <strong>de</strong> la Pobla d’en Tau<strong>de</strong>ll nº 3)<br />
OBJECTIUS: Obertura <strong>de</strong> l’atzucac existent entre els nº 14 i 16 <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Reus per tal<br />
<strong>de</strong> permetre la connexió viària amb el carrer Vinyols, amb un tractament <strong>de</strong> plataforma única<br />
especialitzada per als vianants, i amb trànsit <strong>de</strong> vehicles exclusiu pels veïns i serveis.<br />
171
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PAU 3 MAYNOU<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Maynou (Sector 16 <strong>de</strong>l PGOU).<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat situat a ambdós costats <strong>de</strong> la T 323 a prop <strong>de</strong> la N 340.<br />
OBJECTIUS: Millorar la urbanització, sobretot refent el paviment i <strong>de</strong>ixar-lo en bones<br />
condicions.<br />
PAU 4-1 LES POBLES – TERCIARI - 1<br />
Es correspon a l’àmbit septentrional <strong>de</strong>l subsector 1 <strong>de</strong>l Pla Parcial les Pobles (sector 17 <strong>de</strong>l<br />
PGOU)<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat, situat al nord <strong>de</strong> la N-340 i a ponent <strong>de</strong> la T-323. Es<br />
correspon a la part septentrional <strong>de</strong>l subsector 1 <strong>de</strong>l Pla Parcial les Pobles (sector 17 <strong>de</strong>l<br />
PGOU).<br />
OBJECTIUS: Agilitar la transformació urbanística d’un enclau significatiu <strong>de</strong>l municipi amb un<br />
establiment qualitatiu d’activitat econòmica comercial o hotelera.<br />
PAU 4-2 LES POBLES TERCIARI-2<br />
Es correspon a la part meridional <strong>de</strong>l Subsector 1 <strong>de</strong>l Pla Parcial les Pobles (Subsector 17 <strong>de</strong>l<br />
PGOU).<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat situat entre la N340 i el ferrocarril, entre els barrancs <strong>de</strong><br />
Rifa i la Pixerota..<br />
OBJECTIUS: Cal completar la urbanització <strong>de</strong>l vial que acaba en atzucac en sentit ponent.<br />
PAU 5 SANT MIQUEL<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Sant Miquel (sector 49 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat pràcticament tot edificat situat al nord <strong>de</strong> la N-340, entre<br />
els barrancs <strong>de</strong>l Nas i <strong>de</strong> la Porquerola.<br />
OBJECTIUS: Completar i <strong>de</strong>ixar la urbanització en condicions, materialitzar les cessions<br />
pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls sistemes.<br />
PAU 6 LA RIBERA<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial “La Riviera” (Sector 50 <strong>de</strong>l PGOU).<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat gairebé totalment edificat, situat entre la N-340 i la línia<br />
<strong>de</strong>l límit <strong>de</strong>l Domini Públic Marítimo-Terrestre, i entre el Càmping <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> i la Urbanització<br />
Guardamar.<br />
OBJECTIUS: Completar la urbanització i materialitzar la cessió pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls sistemes.<br />
PAU 7 GUARDAMAR<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Etersa (Sector 55 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat, situat entre la N-340 i el límit <strong>de</strong>l Domini Públic<br />
Marítimo-Terrestre, a ponent <strong>de</strong> la urbanització la Ribera.<br />
OBJECTIUS: Connectar el clavegueram a la xarxa <strong>de</strong> l’ACA.<br />
PAU 8 PINS DE MIRAMAR<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial “Pins <strong>de</strong> Miramar” (Sector 56 <strong>de</strong>l<br />
PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat totalment edificat i <strong>de</strong>limitat per la urbanització Masos<br />
d’en Bla<strong>de</strong>r, la N-340, la urbanització Solemio i un sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable.<br />
OBJECTIUS: Deixar la urbanització en bones condicions, tot refent la pavimentació,<br />
reformant l’enllumenat públic i creant una xarxa <strong>de</strong> clavegueram d’aigües residuals<br />
connectada a la xarxa <strong>de</strong> l’ACA. Materialitzar la cessió <strong>de</strong>ls sistemes.<br />
PAU 9 MASOS D’EN BLADER<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Masos d’en Bladé (Sector 51 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat molt edificat, <strong>de</strong>limitat al nord i llevant per sòls no<br />
urbanitzables, a ponent per les urbanitzacions <strong>de</strong> Solemio i Pins <strong>de</strong> Miramar i els sectors <strong>de</strong><br />
Sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat SUND 6 i SUND 7.<br />
OBJECTIUS: Deixar la urbanització en bones condicions i connectar el clavegueram d’aigües<br />
residuals a la xarxa <strong>de</strong> l’ACA. Acabar <strong>de</strong> materialitzar la cessió pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> sistemes.<br />
172
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PAU 10 LES SORTS D’EN CORP RESIDENCIAL<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l PAU 1, <strong>de</strong> la modificació puntual <strong>de</strong>l PGOU a l’àmbit <strong>de</strong>l Subsector<br />
2 <strong>de</strong>l PERI 7, aprovada <strong>de</strong>finitivament per la CUT el 2 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2005.<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat que es correspon a la part ponent <strong>de</strong>l Subsector 2 <strong>de</strong>l<br />
PERI 7 <strong>de</strong>l PGOU. Està situat a llevant <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Vilanova, i limita a nord-ponent amb el<br />
passatge Catalunya.<br />
OBJECTIUS: Continuar la gestió <strong>de</strong>l PAU 1 <strong>de</strong>l Subsector 2 <strong>de</strong>l PERI 7 d’acord a l’aprovació<br />
<strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong> la CUT <strong>de</strong> 2 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2005.<br />
PAU 11 LES SORTS D’EN CORP INDUSTRIAL<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l PAU 2 <strong>de</strong> la modificació puntual <strong>de</strong>l PGOU a l’àmbit <strong>de</strong>l Subsector<br />
2 <strong>de</strong>l PERI 7, aprovada <strong>de</strong>finitivament per la CUT el 2 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2005.<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat <strong>de</strong>finit als plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
OBJECTIUS: Continuar la gestió <strong>de</strong>l PAU 2 <strong>de</strong>l Subsector 2 <strong>de</strong>l PERI 7, d’acord a l’aprovació<br />
<strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong> la CUT <strong>de</strong> 2 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2005.<br />
Aquest sector té com a principal objectiu dotar a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong> sòl per acollir els petits tallers i<br />
indústries que es troben dins el poble, així com la creació d’altres que no <strong>de</strong>passin la 3ª<br />
categoria.<br />
PAU 12 CASALOT PONENT<br />
Es correspon aproximadament als polígons 2 i 3 <strong>de</strong>l Casalot (Sector 65 <strong>de</strong>l PGOU) pels quals<br />
l’any 2004 l’<strong>Ajuntament</strong> va fixar-hi un únic polígon d’actuació urbanística.<br />
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat. Comprèn els poligons 2 i 3 <strong>de</strong>l Pla Parcial el Casalot. Està<br />
situat a l’extrem nord-ponent <strong>de</strong>l terme municipal, a migdia <strong>de</strong> l’autopista AP7.<br />
OBJECTIUS: Acabar la urbanització i <strong>de</strong>ixar-la en bones condicions i amb un a<strong>de</strong>quat<br />
projecte d’urbanització i canalitzar les aigües <strong>de</strong> pluja, seguint el traçat <strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong> l’ACA<br />
UDPH 2006001390, fins el sector SUD 3 Casalot Nord, situat a llevant, i <strong>de</strong>s d’aquest sector<br />
s’aconduiran fins el sistema hidrogràfic que porta les aigües a l’Estany Salat. Crear <strong>de</strong>sprés<br />
una ECU per la conservació <strong>de</strong>ls serveis.<br />
PAU 13 CASALOT LLASTRES<br />
Es correspon al polígon 4 <strong>de</strong>l Pla Parcial el Casalot segons el PGOU.<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat que es correspon, com s’ha dit, al polígon 4 <strong>de</strong>l Pla<br />
Parcial el Casalot segons el PGOU. És la part situada més a ponent <strong>de</strong>l Casalot i limita amb<br />
el riu Llastres a ponent amb l’autopista AP7 a nord-ponent, i amb els antics polígons 2-3 <strong>de</strong>l<br />
Pla Parcial a nord-llevant.<br />
OBJECTIUS: Acabar la urbanització i crear una ECU per la conservació <strong>de</strong> serveis.<br />
PAU 14 ELS HORTS<br />
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat. Delimitat pel barranc <strong>de</strong> l’Horta, les finques 23 i 25 <strong>de</strong> l’avinguda<br />
<strong>de</strong> Reus i per un pas <strong>de</strong>ls regants.<br />
OBJECTIUS: Crear un petit sector per or<strong>de</strong>nar uns habitatges unifamiliars aïllats <strong>de</strong> petits<br />
propietaris <strong>de</strong>ls horts situats entre el nou vial d’accés a l’aparcament <strong>de</strong> la Murada i els<br />
darreres <strong>de</strong> finques que donen front a l’avinguda <strong>de</strong> Reus.<br />
PAU 15 RAMBLA DE MIGDIA-1<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat <strong>de</strong>finit als plànols d’or<strong>de</strong>nació. Limita a llevant amb el<br />
barranc <strong>de</strong> Vilanova, a ponent amb el sòl urbà consolidat <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble, i a ponent<br />
amb el barranc <strong>de</strong> l’Horta i el PAU 16.<br />
OBJECTIUS: Completar la urbanització <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble fins el barranc <strong>de</strong> Vilanova<br />
amb l’en<strong>de</strong>gament <strong>de</strong>l barranc i la urbanització d’una rambla arbrada i un aparcament al<br />
costat <strong>de</strong>l barranc. Canalització <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Horta fins el barranc <strong>de</strong> Vilanova per tal <strong>de</strong><br />
po<strong>de</strong>r passar la vialitat<br />
173
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PAU 16 RAMBLA DE MIGDIA-2<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat <strong>de</strong>finit als plànols d’or<strong>de</strong>nació. Limita a llevant amb el<br />
barranc <strong>de</strong> Vilanova, i a sud i ponent amb el sòl urbà consolidat <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble.<br />
OBJECTIUS: Completar la urbanització <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble fins el barranc <strong>de</strong> Vilanova<br />
amb l’en<strong>de</strong>gament <strong>de</strong>l barranc i la urbanització d’una rambla arbrada i un aparcament al costat<br />
<strong>de</strong>l barranc.<br />
PAU 17 BALNEARI<br />
ÀMBIT: Àmbit discontinu <strong>de</strong> sòl urbà no consolidat que inclou els sòls <strong>de</strong>stinats a sistemes<br />
d’espais lliures situats a llevant i ponent <strong>de</strong>l sector nº 14 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
OBJECTIUS: Completar la urbanització.<br />
PAU 18 PARADÍS NORD<br />
Es correspon a la part septentrional <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 23 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbà consolidat gairebé totalment edificat, situat a la part llevant <strong>de</strong>l<br />
terme municipal a uns 300 m <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes. Limita a nord ponent amb el<br />
ferrocarril i al sud amb la resta <strong>de</strong> l’antic sector <strong>de</strong> Jardines <strong>de</strong>l Paraiso.<br />
OBJECTIUS: Cal completar la urbanització i <strong>de</strong>ixar-la en bones condicions. Cedir els sòls<br />
<strong>de</strong>stinats a sistemes.<br />
PAU 19 PARC MONT-ROIG<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial “Parque <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>” (Sector 58 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat totalment edificat, situat entre la N-340 i el límit <strong>de</strong>l<br />
Domini Públic Marítimo-Terrestre, a llevant <strong>de</strong> l’estany Salat.<br />
OBJECTIUS: Millora <strong>de</strong> la urbanització i connexió viària en sentit ponent <strong>de</strong>l c/ <strong>de</strong> la Costa<br />
Iberia. Materialitzar les cessions pen<strong>de</strong>nts.<br />
PAU 20 ESPAIS LLIURES OL<strong>IV</strong>ERS<br />
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat, corresponent a les parcel.les 1, 2, 3, i 4 <strong>de</strong> la Urbanització <strong>de</strong>ls<br />
Olivers.<br />
OBJECTIUS: Aconseguir una important superfície <strong>de</strong> parc urbà enfront <strong>de</strong>l carrer d’accés a la<br />
platja Cristall que passa per sota el ferrocarril.<br />
PAU 21 COOPERAT<strong>IV</strong>A AGRÍCOLA<br />
ÀMBIT: Sòl urbà no consolidat. Es correspon a una franja d’uns 30 m d’ample confrontant a<br />
l’avinguda <strong>de</strong> Reus, a llevant <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Horta.<br />
OBJECTIUS: Obertura d’un carrer a la finca propietat <strong>de</strong> la Cooperativa Agrícola <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
situada a l’Avinguda <strong>de</strong> Reus, i eradicar l’activitat industrial actual i els problemes que<br />
ocasiona. Obtenció <strong>de</strong> l’antiga construcció industrial que dóna al barranc i que es protegeix,<br />
tot qualificant-la d’equipament públic.<br />
PAU 22 MONT-ROIG BADIA - 2<br />
ÀMBIT: Àmbit <strong>de</strong> sòl urbà consolidat <strong>de</strong>finit als plànols d’or<strong>de</strong>nació. Inclou unes parcel.les<br />
situa<strong>de</strong>s a la part meridional <strong>de</strong>l sector.<br />
OBJECTIUS: Obtenir la cessió d’unes parcel.les situa<strong>de</strong>s a primera línia <strong>de</strong> la costa per tal <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>stinar-les a espais lliures públics i relocalitzar la seva edificabilitat acumulant-la a unes<br />
parcel.les situa<strong>de</strong>s en segona línia incloses dins l’àmbit <strong>de</strong>l PAU.<br />
També es fixa el següent pla especial urbanístic<br />
PE2 TRANSFORMACIÓ DEL FERROCARRIL<br />
ÀMBIT: Àmbit discontinu que afecta la travessia <strong>de</strong> la conurbació <strong>de</strong> Miami Platja i <strong>de</strong><br />
l’assentament urbà <strong>de</strong> Les Pobles.<br />
OBJECTIUS: Determinar l’ús o els usos <strong>de</strong>finitius (espais lliures i/o sistema <strong>de</strong><br />
comunicacions) i l’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> l’espai <strong>de</strong>ls sòls qualificats com a sistema ferroviari <strong>de</strong><br />
transició, clau (B4 / B-A), ocupats per la línia ferroviària <strong>de</strong> València a Tarragona que es<br />
preveu que <strong>de</strong>saparegui com a conseqüència <strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong>l nou corredor ferroviari <strong>de</strong>l<br />
Mediterrani.<br />
174
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL XI. EL SÒL URBANITZABLE<br />
175
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. ELS SÒLS CLASSIFICATS DE SÒL URBANITZABLE<br />
D’acord amb l’article 10 <strong>de</strong> la Llei 6/1998 sobre règim urbanístic <strong>de</strong> sòl i valoracions,<br />
als efectes d’aquesta Llei, el sòl que no tingui condició d’urbà o no urbanitzable serà<br />
consi<strong>de</strong>rat sòl urbanitzable i podrà ser objecte <strong>de</strong> transformació en els termes<br />
establerts en la legislació urbanística, el mateix pla d’or<strong>de</strong>nació urbanística i la resta<br />
<strong>de</strong> planejament que li sigui aplicable.<br />
El Decret Legislatiu 1/2005, en el seu article 33 <strong>de</strong>fineix el sòl urbanitzable amb els<br />
següents termes:<br />
1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el pla d'or<strong>de</strong>nació<br />
urbanística municipal corresponent consi<strong>de</strong>ri necessaris i a<strong>de</strong>quats per a<br />
garantir el creixement <strong>de</strong> la població i <strong>de</strong> l'activitat econòmica, d'acord amb el<br />
que estableix l'article 3.<br />
2. El sòl urbanitzable ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions<br />
<strong>de</strong> creixement <strong>de</strong> cada municipi i ha <strong>de</strong> permetre, com a part <strong>de</strong>l sistema urbà<br />
o metropolità en que s'integra el <strong>de</strong>splegament <strong>de</strong> programes <strong>de</strong> sòl i<br />
d'habitatge.<br />
3. Els plans d'or<strong>de</strong>nació urbanística municipal po<strong>de</strong>n distingir entre sòl<br />
urbanitzable <strong>de</strong>limitat i sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat.<br />
4. Per a la transformació urbanística d'un sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat, cal<br />
la formulació, la transformació i l'aprovació <strong>de</strong>finitiva d'un pla parcial. Si es<br />
tracta <strong>de</strong> sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, el pla parcial ha d'ésser <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació,<br />
s'ha d'haver aprovat <strong>de</strong>finitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui<br />
coherent amb els paràmetres <strong>de</strong>terminats, d'acord amb els apartats 1.d, 1.e i<br />
8 <strong>de</strong> l'article 58, pel pla d'or<strong>de</strong>nació urbanístic municipal corresponent.<br />
176
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.1 Delimitació <strong>de</strong>l sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat i sectors d'actuació<br />
El nou POUM pel que fa a sòl urbanitzable, manté genèricament les condicions <strong>de</strong>ls<br />
sectors en execució, i proposa algunes modificacions puntuals respecte <strong>de</strong>l<br />
planejament anterior tal com figura a la fitxa per a cadascun <strong>de</strong>ls sectors que<br />
s’incorpora a la normativa urbanística. Així tenim els sectors SUD 8. Els Prats d’en<br />
Boronat que es correspon al Pla Parcial aprovat Maykao, el SUD 10 Solemio, que es<br />
correspon a l’anterior Pla Parcial Solemio i el SUD 11 Bonmont Terres Noves,<br />
ambdós amb reparcel.lació aprovada i en avançat estat d’execució <strong>de</strong> la urbanització,<br />
els quals una vegada executada totalment, automàticament passaran a la condició<br />
<strong>de</strong> sòl urbà consolidat.<br />
D’altra banda, en aquest POUM, i atesos els criteris <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l litoral i tenint en<br />
compte la reflexió que s’ha fet en relació al mo<strong>de</strong>l urbanístic proposat i als criteris <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>limitació que s’han conformat amb la Comissió <strong>de</strong> Seguiment a partir <strong>de</strong><br />
l’oportunitat <strong>de</strong> paliar dèficits existents i resoldre satisfactòriament problemes<br />
infraestructurals, en el present POUM es <strong>de</strong>limiten els següents sectors:<br />
SECTORS DE SÒL URBANITZABLE DELIMITAT AFECTATS PEL POUM<br />
SECTOR Sup. Ha.<br />
____________________________________________________________________<br />
SUD 1 LES FEMADES 5,06<br />
SUD 2 BARRANC DE VILANOVA 4,04<br />
SUD 3 CASALOT NORD 66,53<br />
SUD 4 SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 44,14<br />
SUD 5 LES POBLES CENTRE 7,32<br />
SUD 6 LES POBLES MIGDIA-1 3,89<br />
SUD 7 LES SÈNIES 15,33<br />
SUD 8 LA PORQUEROLA 40,13<br />
SUD 9 CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 17,13<br />
SUD 10 SOLEMIO 67,23<br />
SUD 11 BONMONT TERRES NOVES 148,32<br />
SUD 12 CASALOT LLEVANT 19,07<br />
SUD 13 NOU MIAMI 49,87<br />
______<br />
Total sòl urbanitzable 488,06 Ha.<br />
177
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.2 Criteris per a l'execució <strong>de</strong>l POUM en sòl urbanitzable<br />
1. El sistema d'actuació pels diferents sectors en Sòl Urbanitzable es <strong>de</strong>termina<br />
a la normativa urbanística per a cada pla parcial urbanístic, consi<strong>de</strong>rant-se,<br />
per omissió, el <strong>de</strong> reparcel.lació per compensació bàsica.<br />
2. En dos anys s'haurà d'haver iniciat la tramitació <strong>de</strong>ls plans parcials<br />
corresponents a tots els sectors <strong>de</strong>finits en aquest pla.<br />
3. Per tal d'assegurar el <strong>de</strong>senvolupament d'aquest POUM, un cop superat els<br />
terminis esmentats, els quals comptaran a partir <strong>de</strong> l'entrada en vigor<br />
d'aquesta revisió, si per causes imputables a la propietat <strong>de</strong>l sòl no hagués<br />
estat presentat el corresponent Pla Parcial Urbanístic, l'<strong>Ajuntament</strong> podrà<br />
optar per utilitzar com a sistema d'actuació el <strong>de</strong> reparcel.lació per cooperació<br />
o expropiació. En el benentès que aquesta és una opció potestativa, sobre la<br />
qual l'<strong>Ajuntament</strong> haurà <strong>de</strong> valorar l'oportunitat, o no, <strong>de</strong> la seva aplicació.<br />
4. Es tindran en compte els criteris <strong>de</strong> sostenibilitat en les propostes d'or<strong>de</strong>nació<br />
que es formulin en els diferents sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>rivat.<br />
Tanmateix es tindrà cura <strong>de</strong> la utilització actualitzada <strong>de</strong>ls serveis i<br />
infraestructures d'acord amb els avenços tecnològics.<br />
5. Tota la infraestructura <strong>de</strong> suport pel bon funcionament <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls<br />
sectors anirà a càrrec exclusiu <strong>de</strong>l mateix sector <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, tot i<br />
tenint en compte els ajuts que puguin <strong>de</strong>rivar-se <strong>de</strong> les obligacions que<br />
<strong>de</strong>penen <strong>de</strong> les administracions públiques competents.<br />
6. Tots els nous sectors urbanitzables tindran cura <strong>de</strong> l'accessibilitat, potenciant,<br />
quan sigui pru<strong>de</strong>nt, guals per a cotxes en comptes <strong>de</strong> guals per a vianants per<br />
així donar continuïtat als recorreguts <strong>de</strong>ls vianants i les bicicletes, i controlar la<br />
velocitat <strong>de</strong>ls vehicles.<br />
També es potenciarà la creació d'unitats centralitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong> producció <strong>de</strong> calor<br />
emprant sistemes <strong>de</strong> captació d'energia solar.<br />
178
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.3 Sobre les juntes <strong>de</strong> conservació<br />
En tots els sectors en què es divi<strong>de</strong>ix el Sòl Urbanitzable, a fi <strong>de</strong> garantir la<br />
conservació <strong>de</strong> la urbanització, es constituirà una Entitat Urbanística Col.laboradora<br />
<strong>de</strong> Conservació que podrà nèixer <strong>de</strong> la transformació <strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong> Compensació i<br />
en formaran part tots els propietaris <strong>de</strong>l Sector.<br />
1.4 Sectors d'intervenció en sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat<br />
En el volum VIII corresponent a l’Annex Normatiu I es mostren <strong>de</strong>talladament les<br />
<strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l POUM en sòl urbanitzable, sector a sector, tant gràfica com<br />
numèricament. A continuació es <strong>de</strong>scriuen tanmateix els àmbits i objectius <strong>de</strong>ls<br />
diferents sectors <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat.<br />
SUD 1 LES FEMADES (discontinu)<br />
ÀMBIT: Situat al sud <strong>de</strong> la T-322 i a ponent <strong>de</strong> la T-310, incorpora una franja que caldrà<br />
<strong>de</strong>stinar-la a sistema d’espais lliures entre la T-310 i, així es podrà ampliar l’espai públic <strong>de</strong><br />
l’era. També incorpora els sòls <strong>de</strong>l nou vial o Ronda Ponent que connecten la carretera <strong>de</strong><br />
Coll<strong>de</strong>jou amb el c/ d’Amunt.<br />
OBJECTIUS: Sector urbanitzable <strong>de</strong>limitat <strong>de</strong> nova creació discontinu amb l’objectiu d’ampliar<br />
els sòls que acullen actualment les <strong>de</strong>pendències municipals <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, la creació d’un<br />
establiment <strong>de</strong> ciutat jardí <strong>de</strong> molt baixa <strong>de</strong>nsitat per tal <strong>de</strong> donar compliment a la <strong>de</strong>manda<br />
efectiva d’aquesta tipologia que hi ha al poble, i obtenir la cessió <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong> la ronda ponent<br />
que connecta la carretera <strong>de</strong> Coll<strong>de</strong>jou amb el carrer d’Amunt.<br />
SUD 2 BARRANC DE VILANOVA<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat, situat a llevant <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble entre el<br />
barranc <strong>de</strong> Vilanova, el camí <strong>de</strong> Cambrils i el sector resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> les Sorts d’en Corp.<br />
OBJECTIUS: Eradicar <strong>de</strong>l costat mateix <strong>de</strong> l’eixample actual <strong>de</strong>l poble una activitat molesta,<br />
tant pel soroll com per la pols i el trànsit <strong>de</strong> camions, així com l’enutjosa imatge que<br />
<strong>de</strong>smereix el paisatge urbà.<br />
SUD 3 CASALOT NORD<br />
ÀMBIT: Sector discontinu que inclou els Polígons P5, P7 i P9 <strong>de</strong>l Pla Parcial <strong>de</strong>l Casalot, així<br />
com els sòls <strong>de</strong> la traça <strong>de</strong> l’avinguda estructurant que va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la rotonda situada al nord <strong>de</strong><br />
la sortida <strong>de</strong> l’autovia A7 fins l’àmbit <strong>de</strong>l PMU 16 Casalot Llevant.<br />
OBJECTIUS: Reduir consi<strong>de</strong>rablement l’edificabilitat actualment prevista i fomentar un<br />
<strong>de</strong>senvolupament urbà qualitatiu amb una estructura que integra els cursos hidrics amb el<br />
sistema d’espais lliures, tot permetent l’efecte corredor biològic.<br />
Execució d’un vial estructurant <strong>de</strong>l POUM que com a gran avinguda connectarà amb un traçat<br />
rectilini la vialitat <strong>de</strong> Bonmont amb la rotonda nord <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> l’autovia A7, amb un petit<br />
tram <strong>de</strong>l passeig que va a càrrec <strong>de</strong>l SUD 12 Casalot llevant. Incloure com a obra externa<br />
l’execució <strong>de</strong>l pont per salvar l’autopista AP7 amb l’ample que es correspon a la perllongació<br />
<strong>de</strong> l’esmentada avinguda estructurant.<br />
179
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Execució d’obres públiques externes en els termes que figuren al conveni urbanístic inscrit al<br />
POUM.<br />
SUD 4 SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS<br />
ÀMBIT: Situat a la partida <strong>de</strong>ls Comellarets entre la T-323 i el barranc <strong>de</strong> Rifà, limitant a sudllevant<br />
amb una franja <strong>de</strong> separació <strong>de</strong> l’autopista AP7 i al nord amb el camí vell <strong>de</strong> Pratdip.<br />
OBJECTIUS: Creació d’un ampli sector <strong>de</strong> dinamització econòmica <strong>de</strong>l municipi, aprofitant<br />
una localització molt a prop <strong>de</strong> la sortida <strong>de</strong> l’autovia A7 i al peu <strong>de</strong> la T-323. D’aquesta<br />
manera s’augmentarà la diversificació <strong>de</strong> l’activitat econòmica <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
SUD 5 LES POBLES CENTRE<br />
Es correspon al subsector 2 <strong>de</strong>l Sector 28 <strong>de</strong>l PGOU aprovat <strong>de</strong>finitivament per la CUT el<br />
29/01/2003.<br />
ÀMBIT: Àmbit que es correspon a la part meridional <strong>de</strong>l sector 28 <strong>de</strong>l PGOU situat entre els<br />
barrancs <strong>de</strong> Rifà i <strong>de</strong> la Pixerota, és a dir a l’àmbit <strong>de</strong>l subsector 2.<br />
OBJECTIUS: Continuar la gestió <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament urbanístic <strong>de</strong>l Pla Parcial<br />
<strong>de</strong>finitivament aprovat per la CUT.<br />
SUD 6 LES POBLES MIGDIA -1<br />
Es correspon en part septentrional <strong>de</strong>l sector 29 <strong>de</strong>l PGOU<br />
ÀMBIT: Sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat situat entre els barrancs <strong>de</strong> la Pixerota i <strong>de</strong> Rifà, al<br />
nord <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia.<br />
OBJECTIUS: Crear un sector resi<strong>de</strong>ncial i turístic <strong>de</strong> qualitat, cohesionat i donant continuïtat<br />
urbana <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> les Pobles Centre cap al sector <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia. Construcció<br />
d’un pont damunt el barranc <strong>de</strong> Rifà per tal d’accedir al sector <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l SUD7 Les Sènies i<br />
en<strong>de</strong>gament <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Pixerota .<br />
SUD 7 LES SÈNIES (discontinu)<br />
Es correspon la major part a l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 31 <strong>de</strong>l PGOU, uns sòls situats a la part Sudllevant<br />
<strong>de</strong>l Sector 22 i els sòls <strong>de</strong>l sector 39 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Sector discontinu <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat, d’una part els sòls situats a ponent <strong>de</strong>l<br />
barranc <strong>de</strong> Rifà, entre la N-340 i la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l barranc que s’estenen fins el límit<br />
oriental <strong>de</strong>l càmping Playa-Fiesta. D’altra banda, s’inclouen sòls <strong>de</strong>l sector 22 <strong>de</strong>l PGOU<br />
situats a la seva part sud-llevant i els <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l sector 39 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
OBJECTIUS: Possibilitar la materialització <strong>de</strong>ls accessos als sectors situats entre la N-340 i la<br />
platja que es troben a ponent i a continuació <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Pixerota. Establir un<br />
assentament turístic i resi<strong>de</strong>ncial <strong>de</strong> qualitat amb la construcció d’un hotel d’un mínim <strong>de</strong> 4<br />
estrelles i superar la N-340 i el ferrocarril, així com la construcció d’un pont situat a la part<br />
septentrional per donar continuïtat a la vialitat, tot superant el barranc <strong>de</strong> Rifà, tal com figura<br />
als plànols d’or<strong>de</strong>nació. Creació d’una àmplia zona d’aparcament públic a primera línia i un<br />
ampli passeig al costat <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Rifà, amb el seu en<strong>de</strong>gament així com costejar un pont<br />
<strong>de</strong> vianants a la <strong>de</strong>sembocadura per donar continuïtat fins el passeig marítim previst davant <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia.<br />
Creació d’un parc urbà públic a la trobada <strong>de</strong> la línia costanera i la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes amb<br />
un accés <strong>de</strong> vianants, i un altre parc a l’àmbit <strong>de</strong>l sector 39 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
SUD 8 LA PORQUEROLA<br />
Es correspon aproximadament als sectors 43, 44, 45 i 48 i part <strong>de</strong>l sector 47 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Es tracta d’un sector situat a ambdós costats <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Porquerola, entre la<br />
platja i la N-340, i per sobre <strong>de</strong> la carretera els sòls situats a llevant <strong>de</strong>l barranc confrontants<br />
amb l’àmbit <strong>de</strong> sòl urbà <strong>de</strong>l sector Rustical <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
OBJECTIUS: Reduir l’edificabilitat i <strong>de</strong>nsitat actualment previstes Establir un sector <strong>de</strong> sòl<br />
urbanitzable <strong>de</strong>limitat per tal <strong>de</strong> fomentar la implantació d’un assentament turístic i resi<strong>de</strong>ncial<br />
<strong>de</strong> qualitat amb un hotel <strong>de</strong> màxima categoria. Dotar d’un bon accés i aparcament públic a la<br />
platja, i aconseguir la cessió i urbanització d’un espai lliure públic que faci el paper <strong>de</strong> passeig<br />
marítim o parc litoral.<br />
180
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUD 9 CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA (discontinu)<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>ls sectors 11, 12 i 13 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Sector discontinu format per quatre subàmbits <strong>de</strong>limitats als plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
Tres subàmbits estan situats a l’entorn <strong>de</strong> la urbanització Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, dos <strong>de</strong>ls quals al sud<br />
i l’altre al nord. El quart subàmbit inclou les finques nº 53 i 55 <strong>de</strong>l c/ <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca i uns sòls per un pas <strong>de</strong> 3 m entre el carrer Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca i un nou vial inclòs<br />
dins l’àmbit a executar a continuació <strong>de</strong>l carrer Joan Grifoll <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>l Call fins la ronda<br />
<strong>de</strong> Ponent.<br />
OBJECTIUS: Establir una urbanització qualitativa que permeti <strong>de</strong>finir més clarament els límits<br />
entre el sòl no urbanitzable i la transformació urbanística, corregint en aquest sentit el límit<br />
erràtic <strong>de</strong> l’assentament urbà <strong>de</strong>l Club <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
Donar continuïtat al carrer <strong>de</strong> Joan Grifoll, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>l Call fins al nou vial d’accés a la<br />
part alta, així com l’execució d’un aparcament públic d’un mínim <strong>de</strong> 147 places i la connexió<br />
amb el carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca just davant <strong>de</strong> la intersecció amb el carrer <strong>de</strong> Sant<br />
Antoni, mitjançant l’afectació <strong>de</strong> les finques nº 53 i 55 <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca.<br />
Atès l’avançat estat <strong>de</strong> negociacions <strong>de</strong>l propietari <strong>de</strong> la finca 53 <strong>de</strong>l c/ Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca i l’<strong>Ajuntament</strong> per tal <strong>de</strong> compensar la construcció ja afectada per vialitat al PGOU, i atès<br />
l’interès públic <strong>de</strong> l’obertura <strong>de</strong>l carrer, aquesta finca en el moment que sigui propietat<br />
municipal no generarà altres plusvàlues per l’<strong>Ajuntament</strong> que les <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong><br />
solar. També s’inclou l’execució d’un pas <strong>de</strong> 3 m <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nou aparcament fins el carrer <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca que afecta una finca urbana a la part ponent <strong>de</strong> l’aparcament i la<br />
cessió d’una superfície per a sistema d’espais lliures entre l’aparcament i el darrere <strong>de</strong> les<br />
cases confrontants al c/ <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, <strong>de</strong>ixant un espai viari <strong>de</strong> 5 m entre els<br />
darreres <strong>de</strong> les cases i la zona verda.<br />
SUD 10 SOLEMIO<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Solemio (Sectors 53 <strong>de</strong>l PGOU).<br />
ÀMBIT: Situat entre el barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat i les urbanitzacions <strong>de</strong> Masos d’en Bladé,<br />
Pins <strong>de</strong> Miramar i Parc <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>. De forma allargada en sentit mar muntanya s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
límit <strong>de</strong>l DPMT fins a uns 150 m al sud <strong>de</strong> l’autopista AP7. En el moment que estigui acabada<br />
la urbanització pen<strong>de</strong>nt, tot el sector tindrà la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> sòl urbà consolidat.<br />
OBJECTIUS: Ajustar, tot mantenint l’edificabilitat i nombre màxim d’habitatges mitjançant una<br />
modificació <strong>de</strong>l Pla Parcial <strong>de</strong>finitivament aprovat, la incorporació <strong>de</strong>l <strong>de</strong>splaçament d’un vial<br />
<strong>de</strong> forma que doni continuïtat a l’avinguda <strong>de</strong> les Azalees <strong>de</strong> Masos d’en Bla<strong>de</strong>r.<br />
Suprimir <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l sector els sòls expropiats <strong>de</strong>l Ministerio <strong>de</strong> Fomento per la construcció<br />
<strong>de</strong> l’autovia A7 i el corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani.<br />
Passar a sistema d’espais lliures els sòls situats a la part septentrional que es troben damunt<br />
<strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat, i al nord <strong>de</strong> l’A7, concentrant l’edificabilitat i <strong>de</strong>nsitat a<br />
la resta <strong>de</strong>l sector.<br />
Millorar la vialitat a la part meridional i passar a sistema d’espais lliures els sòls situats al sud<br />
<strong>de</strong> la N-340 per tal d’ajustar correctament la connexió amb els sectors veïns.<br />
SUD 11 BONMONT TERRES NOVES<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial Club Bonmont – Catalunya (Sector 66 <strong>de</strong>l PGOU) que a<br />
més agafa part <strong>de</strong> l’antic Pla Parcial <strong>de</strong>l Casalot.<br />
ÀMBIT: És el <strong>de</strong>l Pla Parcial Club Bonmont – Catalunya. Està situat al nord <strong>de</strong> l’autopista<br />
AP7. Ara bé, cal diferenciar el subàmbit situat a llevant, el qual compta amb la urbanització<br />
executada i que, per tant, s’hi po<strong>de</strong>n atorgar llicències per tenir les condicions <strong>de</strong> solar, <strong>de</strong>l<br />
subàmbit que està en procés d’urbanització. En el moment que estigui acabada la<br />
urbanització pen<strong>de</strong>nt, tot el sector tindrà la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> sòl urbà consolidat.<br />
OBJECTIUS: Acabar la urbanització qualitativa que està en fase d’execució. Caldrà<br />
continuar amb l’ample <strong>de</strong>l gran passeig central fins la rotonda <strong>de</strong> nova creació situada a la<br />
part meridional, just abans <strong>de</strong> creuar l’autopista.<br />
Caldrà també eliminar les portes d’accés a la urbanització.<br />
181
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUD 12 CASALOT LLEVANT<br />
Es correspon aproximadament a l’àmbit <strong>de</strong>l polígon 6 <strong>de</strong>l Casalot (Sector 65 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
ÀMBIT: Sector discontinu <strong>de</strong> sòl urbanitzable. Es correspon al polígon 6 <strong>de</strong> l’anterior Pla<br />
Parcial el Casalot i inclou l’avinguda <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet i la plaça <strong>de</strong>l Dr. Fleming.<br />
OBJECTIUS: Obtenir la cessió <strong>de</strong> sòls <strong>de</strong>stinats a espais lliures i altres cessions<br />
corresponents a equipaments i vialitat, així com el 10% d’aprofitament urbanístic, amb la<br />
correcta urbanització <strong>de</strong>l sector.<br />
Sens perjudici <strong>de</strong> la seva consi<strong>de</strong>ració com a sòl urbà consolidat, es formula el Pla <strong>de</strong> Millora<br />
Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005 a fi d’acabar la urbanització.<br />
SUD 13 NOU MIAMI<br />
Es correspon a una part no executada <strong>de</strong>l Pla Parcial <strong>de</strong>l Sur Oeste (Sector 63 <strong>de</strong>l PGOU)<br />
situada aproximadament al centre <strong>de</strong> la part septentrional.<br />
ÀMBIT: Sector discontinu <strong>de</strong> sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat, que s’estén al nord <strong>de</strong> l’assentament<br />
urbà <strong>de</strong> Miami fins el corredor Ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani, entre l’avinguda <strong>de</strong>l Dr. Gil Vernet i a<br />
uns 40 m a llevant <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Califòrnia. Incorpora sòls <strong>de</strong> les Cales Califòrnia, Santa<br />
Fe i <strong>de</strong> les Sirenes, que formaran part <strong>de</strong>l sistema d’espais lliures.<br />
OBJECTIUS: Aconseguir una transformació urbanística qualitativa, eliminant bona part <strong>de</strong> la<br />
vialitat prevista en el PGOU que es revisa, i establir agrupacions o unitats <strong>de</strong> promoció amb<br />
edificacions amb espais mancomunats que sovint tenen continuïtat a espais públics i/o<br />
equipaments, tot aconseguint establir en illes grans la separació absoluta <strong>de</strong>l trànsit <strong>de</strong>ls<br />
vehicles i <strong>de</strong>ls vianants.<br />
Construcció <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Madrid amb una secció viària que incorpora una àmplia vorera<br />
arbrada pels vianants i carril-bici.<br />
1.5 Altres <strong>de</strong>terminacions que fan referència a l'aprofitament urbanístic.<br />
1. L'aprofitament urbanístic <strong>de</strong> cada sector, s'aplicarà per a la compensació <strong>de</strong><br />
tots els terrenys inclosos en el sector respectiu, ja siguin qualificats <strong>de</strong> zones<br />
d'aprofitament privat o <strong>de</strong> sistemes d'espais públics <strong>de</strong> cessió obligatòria i<br />
gratuïta.<br />
2. De la compensació resultant d'aplicar l'aprofitament urbanístic, els propietaris<br />
hauran <strong>de</strong> cedir obligatòriament al municipi la superfície fixada en cada sector<br />
amb <strong>de</strong>stinació a sistemes, a més <strong>de</strong> la cessió obligatòria <strong>de</strong>l 10% <strong>de</strong><br />
l'aprofitament urbanístic total, com estableix la legislació.<br />
3. L'aprofitament mitjà <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong>ls nous sectors urbanitzables <strong>de</strong>limitats que<br />
es <strong>de</strong>fineixen en el present POUM, i segons es <strong>de</strong>dueix <strong>de</strong>l quadre adjunt és<br />
<strong>de</strong> 0,39996 m 2 st/m 2 sl.<br />
182
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l nou sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat representa el següent<br />
potencial <strong>de</strong> sostre, el qual ha servit per calcular l'aprofitament urbanístic <strong>de</strong>l conjunt<br />
<strong>de</strong>ls sectors esmentats<br />
SECTOR Superfície<br />
m 2 sl<br />
Sostre total<br />
m 2 st<br />
Ín<strong>de</strong>x<br />
d’edificabilitat<br />
bruta m 2 st/m 2 sl<br />
183<br />
Nº<br />
habitatges<br />
SUD1. LES FEMADES 50.600 8.440 0,166 30<br />
SUD2. BARRANC DE VILANOVA 40.400 16.548 0,401 165<br />
SUD3. CASALOT NORD 665.300 207.336 0,311 2.220<br />
SUD4. SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 441.400 339.878 0,770 --<br />
* SUD5. LES POBLES CENTRE 73.200 29.109 0,397 217<br />
* SUD6. LES POBLES MIGDIA –1 38.860 15.158 0,390 200<br />
* SUD7. LES SÈNIES 153.300 46.789 0,305 467<br />
* SUD 8. LA PORQUEROLA 401.300 130.730 0,3257 1.122<br />
SUD9. CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 171.300 59.955 0,350 490<br />
* SUD12. CASALOT LLEVANT 190.700 32.811 0,213 365<br />
SUD13. NOU MIAMI 498.700 203.170 0,4074 2.020<br />
SUBTOTAL 2.725.060 1.089.924 0,39996 7.296<br />
*Sectors situats a menys <strong>de</strong> 500 m <strong>de</strong>l DPMT<br />
1.6 Resta <strong>de</strong> sòl urbanitzable. El sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat.<br />
El <strong>de</strong>senvolupament urbanístic <strong>de</strong>l sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat requereix l’aprovació<br />
<strong>de</strong>l corresponent pla parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació que <strong>de</strong>terminarà els indicadors <strong>de</strong><br />
creixement, població, recursos i <strong>de</strong>senvolupament econòmic i social que hagin <strong>de</strong> ser<br />
consi<strong>de</strong>rats per a <strong>de</strong>cidir l’oportunitat i la cenveniència <strong>de</strong> cada actuació, l’acord amb<br />
els interessos públics <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> l’imperatiu d’afectació recional <strong>de</strong>l territori i les<br />
previsions sobre disponibilitat <strong>de</strong>ls recursos hídrics i energètics i establirà les<br />
magnituds <strong>de</strong> les activitats urbanístiques que hi són permeses, en funció <strong>de</strong>ls<br />
diferents usos, les intensitats màximes <strong>de</strong>ls usos urbanístics, les connexions amb les<br />
infraestructures exteriors i els nivells o percentatges <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong> cessió obligatòria i<br />
gratuïta.<br />
El POUM recondueix el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>saforat <strong>de</strong>l creixement que estava <strong>de</strong>sproporcionat<br />
en relació a la <strong>de</strong>manda. Així, s’han <strong>de</strong>sclassificat tot una sèrie <strong>de</strong> sectors situats<br />
arran <strong>de</strong> mar i també s’han <strong>de</strong>ixat com a urbanitzable no <strong>de</strong>limitat altres sectors que,<br />
tot i que es consi<strong>de</strong>ra la seva execució possible en el nou mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> planejament, no<br />
s’ha produït una manifesta voluntat d’execució immediata. Tanmateix, si entre<br />
l’aprovació inicial i l’aprovació provisional, algun d’aquests sectors posés <strong>de</strong> manifest<br />
<strong>de</strong> forma indubitada i amb garanties la voluntat d’executar el planejament <strong>de</strong>rivat<br />
previst, el POUM podrà incorporar en el document d’aprovació provisional la seva<br />
<strong>de</strong>limitació.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Àmbits <strong>de</strong> sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat<br />
Els àmbits <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament en sòl urbanitzable pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> sector<br />
són els següents:<br />
SUND 1 LES SORTS DEL REI (discontinu)<br />
1. OBJECTIUS<br />
Ampliació <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament urbanístic cap al nord <strong>de</strong> l’eixample <strong>de</strong>l poble i <strong>de</strong>l sector<br />
industrial <strong>de</strong> les Sorts (antic PERI 7), per tal <strong>de</strong> permetre augmentar el creixement resi<strong>de</strong>ncial<br />
i l’oferta <strong>de</strong> l’activitat econòmica <strong>de</strong>l municipi amb implantacions <strong>de</strong> qualitat molt compatibles<br />
amb el veïnatge resi<strong>de</strong>ncial. Estructurar un gran passeig com a vertebrador urbà.<br />
2. AMBIT<br />
Delimitat per l’actual sector industrial <strong>de</strong> les Sorts (antic PERI 7), la T-310, la seva variant i el<br />
camí <strong>de</strong> Vinyols. Incorpora uns sòls situats a ponent <strong>de</strong> la T-310 on hi ha una edificació que<br />
es pretèn relocalitzar dins el sector i amb càrrec <strong>de</strong>l mateix sector, <strong>de</strong>ixant com a sistema<br />
d’espais lliures l’espai que ocupa i d’aquesta manera no comprometre l’extraordinària imatge<br />
<strong>de</strong>l nucli antic que es <strong>de</strong>splega <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’arribada al poble per l’accés nord-llevant. També<br />
s’incorporen sòls situats a llevant i al nord <strong>de</strong>l futur tanatori, entre el carrer <strong>de</strong> la Murada i un<br />
rec d’aigua situat a 30 m al nord <strong>de</strong>l carrer. Aquests sòls es pretèn que formin un parc urbà o<br />
un aparcament públic.<br />
3. SUPERFÍCIE: 23,48 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 435<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 130.644 m 2 st<br />
Ús d’habitatge (30%) 36.193,20 m 2 st<br />
Altres usos (70%) 91.450,80 m 2 st<br />
6. CESSIONS MÍNIMES<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
184
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’edificació industrial o d’activitat econòmica es situarà seguint la posició orientativa que figura<br />
als plànols normatius, <strong>de</strong>ixant una franja arbrada fins els fronts edificats amb usos<br />
resi<strong>de</strong>ncials, hotelers, comercials o terciaris, és a dir no industrials que es proposen davant<br />
l’avinguda <strong>de</strong> Reus (T-310) i <strong>de</strong>l nou passeig urbà que és perllongació virtual <strong>de</strong> l’avinguda<br />
Aureli Mª Escarré. Entre el pont <strong>de</strong>l Ratolí i la variant <strong>de</strong> la T 310 es preveu orientativament<br />
una possible implantació hotelera o la localització d’un equipament públic. El pla parcial <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>limitació amb més bon criteri podrà ajustar les <strong>de</strong>terminacions.<br />
Caldrà presentar, d’acord amb el que fixa la llei 6/2001 d’impacte ambiental, la documentació<br />
necessària per tal d’avaluar si és preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental.<br />
8. ALTRES CONDICIONS<br />
Caldrà executar la totalitat <strong>de</strong> la rotonda que ja figura al POUM <strong>de</strong> Vilanova d’Escornalbou i<br />
que es projecta per connectar la carretera T-310 i la carretera <strong>de</strong> Vilanova d’Escornalbou, tot<br />
connectant amb el que serà el gran eix urbà <strong>de</strong> l’Eixample que seguirà una traça que va <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l’esmentada rotonda a la <strong>de</strong> la T-323 i la variant <strong>de</strong> la T-310. Es fixa com a càrrega <strong>de</strong>l<br />
sector la relocalització <strong>de</strong> l’edificació situada a ponent <strong>de</strong> la T-310, tot qualificant la superfície<br />
que ocupa <strong>de</strong> Sistema <strong>de</strong> parcs, jardins i places públiques (clau A2).<br />
En el Pla Parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació caldrà excloure <strong>de</strong> l’àmbit la zona fluvial.<br />
9. USOS<br />
Habitatge, indústria 1ª, 2 ona i 3ª categoria, hoteler, restauració, educatiu, cultural, recreatiu,<br />
amb exclusió <strong>de</strong> bars musicals i discoteques, esportiu, sanitari-assistencial, comercial d’acord<br />
a la legislació sectorial, i serveis tècnics ambientals (<strong>de</strong>ixalleria).<br />
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
185
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 2 RIFÀ<br />
1. OBJECTIUS<br />
Crear un sector <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbà que clarifiqui l’estructura urbana i el mo<strong>de</strong>l<br />
d’establiment entre la sortida <strong>de</strong> l’autovia A7 i la N-340, tot vertebrant-se amb un vial – passeig<br />
que tindrà continuïtat fins la platja a través d’altres sectors.<br />
2. ÀMBIT<br />
Inclou l’àmbit <strong>de</strong>l subsector 2 <strong>de</strong>l Sector 17, i íntegrament l’àmbit <strong>de</strong>l sector 15 <strong>de</strong>l PGOU,<br />
ampliant-se fins la rotonda <strong>de</strong> connexió <strong>de</strong> la sortida <strong>de</strong> l’Autovia A7 i la carretera T-323.<br />
3. SUPERFÍCIE: 26,49 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 717<br />
5. EDIFICABILITAT<br />
Màxima per habitatges 71.720 m 2 st<br />
Altres usos 20.154 m 2 st<br />
Total màxima 91.874 m 2 st<br />
6. CESSIONS<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
Serà condició implícita la construcció d’un hotel d’un mínim <strong>de</strong> 4 estrelles entre la carretera N-<br />
340 i el barranc <strong>de</strong> Rifà, po<strong>de</strong>nt-s’hi establir a més usos comercials d’acord amb la legislació<br />
sectorial vigent.<br />
L’altura màxima es fixa en planta baixa i dues plantes pis.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. ALTRES CONDICIONS<br />
Caldrà tenir en compte les àrees d’expectativa arqueològica (A3) Barranc <strong>de</strong> Rifà I i (A4)<br />
Barranc <strong>de</strong> Rifà II. Es tindran en compte els compromisos adquirits per l’<strong>Ajuntament</strong> amb els<br />
propietaris situats a llevant <strong>de</strong> la T-323. El vial estructurant situat a ponent <strong>de</strong> l’àmbit tindrà<br />
una amplària mínima <strong>de</strong> 20 m.<br />
En el Pla Parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació caldrà excloure <strong>de</strong> l’àmbit la zona fluvial.<br />
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
186
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 3 LES POBLES MIGDIA-2<br />
Es correspon en la part meridional <strong>de</strong>l sector 29 <strong>de</strong>l PGOU<br />
1. OBJECTIUS<br />
Establir un sector resi<strong>de</strong>ncial i turístic <strong>de</strong> qualitat, tot cohesionant i donant continuïtat urbana<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia en sentit nord.<br />
Contribuir a la construcció d’un pont damunt el barranc <strong>de</strong> Rifà proporcionalment amb el<br />
Sector SUD 6 Les Pobles Migdia –1, així com en l’en<strong>de</strong>gament <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Pixerota.<br />
2. ÀMBIT<br />
Sector <strong>de</strong> sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, situat entre els barrancs <strong>de</strong> la Pixerota i <strong>de</strong> Rifà, al<br />
nord <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Badia.<br />
3. SUPERFÍCIE: 3,121 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 150<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 12.173 m 2 st<br />
6. CESSIONS MÍNIMES<br />
Les fixa<strong>de</strong>s al Text Refós <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme per a sistemes d’espais lliures i equipaments.<br />
La vialitat necessària pel correcte funcionament <strong>de</strong>l sector.<br />
10% Aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’altura màxima <strong>de</strong> les edificacions serà <strong>de</strong> planta baixa i pis, po<strong>de</strong>nt arribar a planta baixa i<br />
dues plantes pis un 15% <strong>de</strong>l sostre edificable.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. ALTRES CONDICONS<br />
Com a condició implícita a la <strong>de</strong>limitació i execució <strong>de</strong>l Sector, caldrà que es contribueixi<br />
proporcionalment a la càrrega <strong>de</strong>l cost <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> 15 m d’ample incorporant al Sector SUD 6<br />
les Pobles Migdia-1 per salvar el barranc <strong>de</strong> Rifà i <strong>de</strong> l’en<strong>de</strong>gament i protecció <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong><br />
la Pixerota al costat confrontant al sector i al SUD 6 Les Pobles Migdia-1, que suporta<br />
d’entrada el Sector SUD 6 segons conveni inscrit al POUM.<br />
En el Pla Parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació caldrà excloure <strong>de</strong> l’àmbit la zona fluvial.<br />
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
187
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 4 COMPLEX HOTELER MIAMI<br />
Es correspon a part <strong>de</strong>l sector 60 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
1. OBJECTIUS<br />
Crear un sector <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbà amb assentaments turístics-hotelers <strong>de</strong> màxima<br />
categoria enfront l’extraordinari paratge <strong>de</strong> l’Estany Salat. Obtenir la cessió <strong>de</strong>ls sòls per a<br />
sistema d’espais lliures situats entre el passeig marítim i el límit <strong>de</strong>l Domini Públic Marítimoterrestre<br />
a la cala <strong>de</strong>ls Vienesos.<br />
2. ÀMBIT<br />
Coinci<strong>de</strong>ix aproximadament amb un àmbit qualificat com a Costaner Especial (CE) pel Pla<br />
Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner. Està limitat pel c/ <strong>de</strong>l Paraguai, l’avinguda <strong>de</strong> Costa<br />
Zèfir (que és perllongació cap a llevant <strong>de</strong> l’avinguda Príncep d’Espanya), l’avinguda Verge <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>serrat i sòls qualificats com a No Urbanitzable Costaner 2.<br />
3. SUPERFÍCIE: 8,05 Ha<br />
4. CESSIONS MÍNIMES<br />
Sistema d’espais lliures 13.667,81 m 2<br />
Sistema d’equipaments 13.004,33 m 2<br />
Sistema hidrogràfic 3,072,79 m 2<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
5. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
Edificabilitat màxima 18.000 m 2 st<br />
Altura màxima PB + 2PP<br />
6. USOS<br />
Hoteler.<br />
7. ALTRES CONDICIONS.<br />
El <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l sector portarà implícita<br />
8. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
188
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 5 NOU CENTRE URBÀ LLASTRES<br />
Es correspon a la part llevant <strong>de</strong>ls sectors 69 i 70 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
1. OBJECTIUS<br />
Crear un nou centre urbà a Miami Platja amb l’ampliació <strong>de</strong> l’àmbit d’equipaments<br />
educacionals i esportius. Donar continuïtat a l’avinguda Madrid fins la N-340 amb una secció<br />
que incorpori un ampli passeig pels vianants, carril bici i aparcament lateral <strong>de</strong> vehicles.<br />
Donar també continuïtat a l’avinguda <strong>de</strong>l Príncep d’Espanya fins a l’altre costat <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong><br />
Llastres mitjançant la construcció d’un pont que caldrà que s’executi amb càrrec íntegre <strong>de</strong>l<br />
sector.<br />
Establir una zona resi<strong>de</strong>ncial qualitativa amb àmplies zones ver<strong>de</strong>s mancomuna<strong>de</strong>s i/o<br />
públiques.<br />
2. ÀMBIT<br />
Àmbit situat entre la N-340 i la perllongació <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Madrid, ajustat al “CE” <strong>de</strong>l Pla<br />
Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner situat a ponent <strong>de</strong>l sòl urbà consolidat <strong>de</strong> Miami<br />
Platja i que s’estén fins un Sòl No Urbanitzable Costaner 3 que el separa <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong> Llastres.<br />
Inclou una franja sota la N340 a ponent <strong>de</strong> la rotonda a executar a la N340, <strong>de</strong>sprés que la<br />
N340 <strong>de</strong>ixi <strong>de</strong> ser carretera i <strong>de</strong>ixi <strong>de</strong> funcionar el ferrocarril per la línia actual.<br />
3. SUPERFÍCIE: 30,21 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 1.321<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 132.120 m 2 st<br />
6. CESSIONS<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’altura màxima es fixa en PB + 3PP, i l’or<strong>de</strong>nació es vertebrarà seguint la vialitat principal, és<br />
a dir com orientativament s’indica als plànols d’or<strong>de</strong>nació. L’edificació que es situi enfront <strong>de</strong><br />
l’avinguda <strong>de</strong> Barcelona tindrà l’ús hoteler, atesa la significació urbana <strong>de</strong> l’emplaçament.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
189
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 6 CLOT D’EN XON<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 54 <strong>de</strong>l PGOU<br />
1. OBJECTIUS<br />
Establir una relació <strong>de</strong> continuïtat <strong>de</strong> la vialitat entre les urbanitzacions Masos d’en Bladé i<br />
Solemio. Crear un complex turístic qualitatiu.<br />
2. ÀMBIT<br />
Es correspon als sòls vacants situats entre les urbanitzacions Masos d’en Bladé, Solemio i<br />
Miramar.<br />
3. SUPERFÍCIE: 2,41 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 78<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 7.840 m 2 st<br />
6. CESSIONS<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic.<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’altura màxima serà <strong>de</strong> PB + 1PP, i caldrà tenir molt en compte l’orografia <strong>de</strong>l lloc.<br />
En el Pla Parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació caldrà excloure <strong>de</strong> l’àmbit la zona fluvial.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
190
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 7 MASOS D’EN BLADER<br />
Es correspon a l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 52 <strong>de</strong>l PGOU<br />
1. OBJECTIUS<br />
Establir una relació <strong>de</strong> continuïtat <strong>de</strong> la vialitat entre les urbanitzacions Masos d’en Bla<strong>de</strong>r i<br />
Solemio. Crear un complex turístic qualitatiu.<br />
2. ÀMBIT<br />
Es tracta d’uns sòls vacants situats entre les urbanitzacions Masos d’en Bla<strong>de</strong>r i Solemio que<br />
es corresponen, com s’ha dit, a l’àmbit <strong>de</strong>l sector 52 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
3. SUPERFÍCIE: 3,02 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 105<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 10.570 m 2 st<br />
6. CESSIONS<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’altura màxima serà <strong>de</strong> PB + 1PP i caldrà tenir molt en compte l’orografia <strong>de</strong>l lloc.<br />
En el Pla Parcial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació caldrà excloure <strong>de</strong> l’àmbit la zona fluvial.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
191
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 8 PORTAL NORD DE MIAMI<br />
1. OBJECTIUS<br />
Obtenció d’una important cessió <strong>de</strong> sòls <strong>de</strong>stinats a equipaments i espais lliures.<br />
2. ÀMBIT<br />
Àmbit discontinu que inclou els sòls <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l Sector 61 <strong>de</strong>l PGOU i uns altres situats al<br />
nord <strong>de</strong> l’autovia A7.<br />
3. SUPERFÍCIE: 17,47 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 620<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 62.035 m 2 st <strong>de</strong>ls quals 50.000 m 2 st serà el sostre<br />
màxim <strong>de</strong>stinat a habitatge.<br />
6. CESSIONS<br />
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyala<strong>de</strong>s als<br />
plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
10% <strong>de</strong> l’aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
L’altura màxima <strong>de</strong> les edificacions serà <strong>de</strong> PB + 2PP.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
La franja llevant <strong>de</strong> la part situada al sud <strong>de</strong>l corredor ferroviari <strong>de</strong>l Mediterrani es qualificarà<br />
d’espais lliures i tindrà una protecció per tal <strong>de</strong> salvaguardar la possible incidència al corredor<br />
biològic <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat.<br />
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
192
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
SUND 9 CAMÍ DE LES ARENES (discontinu)<br />
1. OBJECTIUS<br />
Ampliar el <strong>de</strong>senvolupament urbà <strong>de</strong> l’Eixample <strong>de</strong>l poble fins la variant <strong>de</strong> la T-310 i dotar<br />
d’un important aparcament públic (unes 282 places) a l’àmbit esportiu i educacional situat<br />
entre el camí <strong>de</strong> les Arenes i el barranc <strong>de</strong> Vilanova, passant també a sistema d’espais lliures<br />
<strong>de</strong> cessió uns sòls situats al vessant migdia <strong>de</strong> les Creus per així completar un parc urbà<br />
establert pel POUM, i un vial <strong>de</strong> connexió <strong>de</strong>l que puja al dipòsit d’aigua fins la nova ronda<br />
urbana.<br />
2. ÀMBIT<br />
Sector urbanitzable no <strong>de</strong>limitat d’àmbit discontinu. D’una banda <strong>de</strong>limitat pel carrer Aureli Mª<br />
Escarré, la variant <strong>de</strong> la T-310, el barranc <strong>de</strong> Vilanova, l’àmbit esportiu, <strong>de</strong> l’IES Antoni<br />
Ballester i el camí <strong>de</strong> les Arenes. D’altra banda s’incorporen sòls <strong>de</strong>l vessant migdia <strong>de</strong> les<br />
Creus, segons <strong>de</strong>limitació que figura als plànols d’or<strong>de</strong>nació.<br />
3. SUPERFÍCIE: 6,20 Ha<br />
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 236<br />
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 23.509 m 2 st<br />
6. CESSIONS MÍNIMES<br />
Sistema d’espais lliures 16.839 m 2<br />
Sistema <strong>de</strong> dotacions 6.885 m 2<br />
Vialitat i aparcament, els necessaris pel correcte funcionament <strong>de</strong>l sector<br />
10% Aprofitament urbanístic<br />
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ<br />
Edificació segons alineació a vial o volumetria específica a <strong>de</strong>terminar en el planejament<br />
<strong>de</strong>rivat seguint com a pauta l’or<strong>de</strong>nació orientativa que figura als plànols.<br />
Altura màxima PB + 2PP<br />
El cost d’ampliació <strong>de</strong> la rotonda prevista a la cruïlla <strong>de</strong> la T-323 i la variant <strong>de</strong> la T-310 anirà a<br />
càrrec íntegre i proporcional <strong>de</strong>l sector PMU 1 Eixample <strong>de</strong> Migdia i <strong>de</strong>l SUND 9 Camí <strong>de</strong> les<br />
Arenes. El PMU 1 Eixample <strong>de</strong> Migdia pagarà íntegrament les obres i podrà rescabalar el cost<br />
<strong>de</strong> la part proporcional a l’edificabilitat que li correspongui al SUND 9 Camí <strong>de</strong> les Arenes.<br />
La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>l sector resta condicionada a que s’hagi acabat la urbanització <strong>de</strong>l PMU 1<br />
Eixample <strong>de</strong> Migdia i s’hagi edificat un mínim <strong>de</strong>l 30% potencial.<br />
8. USOS<br />
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,<br />
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.<br />
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.<br />
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública<br />
<strong>de</strong>l sòl corresponent al 20% <strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la <strong>de</strong>l 10% per a habitatge concertat si en el moment<br />
<strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat, la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als 10.000<br />
habitants.<br />
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat <strong>de</strong> compensació bàsica.<br />
193
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1.7 Quantificació <strong>de</strong>l Sòl Urbanitzable<br />
Tenim les següents superfícies:<br />
Sòl urbanitzable <strong>de</strong>limitat 488,06 Ha<br />
Sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat 120,45Ha<br />
_________<br />
Total sòl urbanitzable 608,51 Ha<br />
La qual cosa suposa un 9,66 % <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>l terme municipal.<br />
Cal dir que representa una important reducció en relació al sòl urbanitzable <strong>de</strong>l Pla<br />
General <strong>de</strong> 1986 ja que aquest preveia una superfície <strong>de</strong> 1.452,21 Ha, comptant el<br />
<strong>de</strong>limitat i el no <strong>de</strong>limitat, si bé cal precisar que també una important superfície s’ha<br />
incorporat al règim <strong>de</strong> sòl urbà.<br />
194
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL XII. L'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE<br />
195
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
EL SÒL NO URBANITZABLE<br />
1- Introducció: criteris ecològics per l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori<br />
1.1 Creixement i <strong>de</strong>senvolupament<br />
1.2 L’home dins la natura i el paisatge<br />
2- Or<strong>de</strong>nació sostenibilista i sòl no urbanitzable<br />
2.1 Presa <strong>de</strong> consciència ecològica i or<strong>de</strong>nació sostenibilista<br />
2.2 Gestió <strong>de</strong> sòl no urbanitzable i conservació <strong>de</strong> la biodiversitat<br />
2.3 Principi <strong>de</strong> precaució pel sòl no urbanitzable<br />
2.4 El sòl, un recurs renovable<br />
3- Legislació i sòl no urbanitzable<br />
3.1 La llei d’Urbanisme i la llei forestal<br />
3.2 El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>ls Sistema Costaner<br />
3.3 La Llei <strong>de</strong>l Paisatge<br />
3.4 Percepció i valoració <strong>de</strong>l paisatge<br />
4- L'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
4.1 Els ecosistemes no urbans <strong>de</strong>l municipi<br />
4.1.1 El suport hidro-geològic <strong>de</strong>l territori<br />
4.1.2 La vegetació<br />
4.1.3 Fauna<br />
4.1.4 Espais d’interès especial<br />
4.2 Classificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
4.2.1 Aspectes generals<br />
4.2.2 Funcions bàsiques <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
4.2.3 Objectius <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
4.3 Qualificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
196
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
L'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE<br />
1- Introducció: criteris ecològics per l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori<br />
1.1 Creixement i <strong>de</strong>senvolupament<br />
Els sistemes biològics, ecològics, econòmics o socials, són sistemes funcionals<br />
complexos. En els sistemes complexos es po<strong>de</strong>n reconèixer dues característiques,<br />
la grandària i el grau d'organització o complexitat, que són en principi in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts<br />
l'una <strong>de</strong> l'altre.<br />
La quantitat <strong>de</strong> matèria, d'energia o d'informació que flueix per dins <strong>de</strong>l sistema, com<br />
la quantitat <strong>de</strong> diners (vehicle d'informació) que mou una economia, són mesures <strong>de</strong><br />
grandària o mida <strong>de</strong>l sistema. En canvi seria una mesura d'organització i complexitat<br />
la que ens reflectís la manera com es reparteixen els fluxos d'aquestes propietats.<br />
Quan un sistema ha pogut evolucionar durant molt <strong>de</strong> temps, <strong>de</strong> tal manera que s'ha<br />
pogut adaptar a un cert entorn, po<strong>de</strong>m dir que es tracta d'un sistema ben<br />
<strong>de</strong>senvolupat o madur. En aquests casos, les dues propietats, mida i complexitat,<br />
són in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts per un ampli rang d'escales. La in<strong>de</strong>pendència es perd però en les<br />
situacions <strong>de</strong> canvi temporal important. Per exemple, quan un sistema creix, en<br />
principi s'observa una certa simplificació en l'organització o estructuració. També<br />
s'observa una disminució <strong>de</strong> la complexitat o <strong>de</strong>l grau d'organització quan un sistema<br />
és pertorbat o <strong>de</strong>struït parcialment. En paraules més comunes, hom pot dir que<br />
durant un creixement accelerat, es produeixen "disfuncions", i també se'n produeixen<br />
en casos d’es<strong>de</strong>veniments <strong>de</strong> contaminació i <strong>de</strong> pertorbacions <strong>de</strong>ls sistemes. Les<br />
disfuncions representen pèrdues d'organització, quan la que hi havia <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser<br />
a<strong>de</strong>quada i <strong>de</strong>sapareix, i comporta un augment <strong>de</strong> <strong>de</strong>sordre i una pèrdua d’eficiència<br />
en l’aprofitament <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa d’energia. Tanmateix, el procés <strong>de</strong> reorganització i<br />
recuperació que en els sistemes naturals actua amb cert <strong>de</strong>calatge temporal <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la pertorbació, o quan es frena o s'atura el creixement <strong>de</strong>l sistema, incrementa<br />
l’eficiència en la transformació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa d’energia en organització.<br />
En el pensament comú <strong>de</strong> la nostra societat s'ha confós sovint el "creixement" i el<br />
"<strong>de</strong>senvolupament", i en realitat, quan hi ha creixement en algun lloc, hi ha<br />
<strong>de</strong>senvolupament en algun altre que treu profit d'aquest creixement. També, en un<br />
mateix indret, s'alternen els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> creixement amb els <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament o<br />
augment <strong>de</strong> complexitat. En general, la societat ten<strong>de</strong>ix a <strong>de</strong>senvolupar-se, en el<br />
sentit d'augment d'organització i <strong>de</strong> complexitat <strong>de</strong> manera paral·lela al creixement <strong>de</strong><br />
197
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
la grandària <strong>de</strong> la població o <strong>de</strong> l'economia. Per això, hom ha associat<br />
<strong>de</strong>senvolupament amb creixement fins al punt <strong>de</strong> suposar que no hi pot haver<br />
<strong>de</strong>senvolupament sense creixement. En realitat, el <strong>de</strong>senvolupament com a creació<br />
d’organització i acumulació d’informació en l’entorn i dins <strong>de</strong> les societats, es<br />
produeix d’una manera <strong>de</strong>sequilibrada quan s’accelera el creixement, fent-se molt<br />
asimètric. En particular, això és cert en la distribució <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r i <strong>de</strong>ls diners.<br />
Tota l'evolució <strong>de</strong> les poblacions humanes, els canvis materials, <strong>de</strong> qualitat <strong>de</strong> vida,<br />
socials i econòmics, s'han fet en base al consum <strong>de</strong> recursos consi<strong>de</strong>rats externs.<br />
S'ha consumit matèries primeres i espai com si fossin inexhauribles. Thomas Malthus<br />
va <strong>de</strong>mostrar que <strong>de</strong> mantenir-se el ritme <strong>de</strong> creixement i consum que la societat<br />
anglesa mostrava en els seus temps (1798), la població es veuria abocada a una<br />
catàstrofe per manca <strong>de</strong> recursos vitals. Po<strong>de</strong>m dir que Malthus va fer la primera<br />
predicció mo<strong>de</strong>rna d'una política <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament insostenible. Tanmateix, els<br />
avenços científics i tecnològics han anat fent allunyar oportunament els horitzons<br />
catastròfics que les situacions momentànies auguraven, inclosa evi<strong>de</strong>ntment la <strong>de</strong><br />
Malthus. Po<strong>de</strong>m afegir que <strong>de</strong> ben segur que on no arribin les solucions<br />
tecnològiques o culturals, po<strong>de</strong>n arribar, i arriben, les "solucions" catastròfiques.<br />
La grandària <strong>de</strong>ls ecosistemes naturals, si més no, està limitada per la superfície<br />
ocupable, i quan han assolit la mida màxima possible, continuen mantenint-se.<br />
Diguem que tenen un comportament sostenible, la qual cosa no vol dir que es<br />
mantinguin iguals a ells mateixos pels segles i els segles. De fet, canvien i es<br />
transformen, i po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>saparèixer i ser substituïts. Això sí, a un ritme que a<br />
nosaltres, els humans, ens sembla tan lent que històricament en ecologia s'ha parlat<br />
sense rubor "d'equilibri ecològic" i "d'ecosistemes climàcics", per referir-se a un<br />
aparent estat estacionari perdurable, que en realitat no ho és. El que volem<br />
emfasitzar aquí és que el funcionament correcte <strong>de</strong>ls sistemes és aquell que continua<br />
sent òptim quan ja s'ha assolit la grandària màxima: és a dir, quan no hi ha<br />
creixement net. Hem <strong>de</strong> pensar llavors que els fluxos d'energia, <strong>de</strong> matèria i<br />
d'informació s'inverteixen exclusivament en renovació i en reorganització. La natura,<br />
d'una manera explícita, se'ns mostra com una gran manipuladora d'informació:<br />
adquireix, crea, transforma i torna informació.<br />
Els ecosistemes molt humanitzats, que no només són aquells en els que la fàcies<br />
urbana domina el territori en termes <strong>de</strong> superfície ocupada, tenen un paisatge i un<br />
funcionament que reflecteixen la cultura humana dominant, i per tant, que estan<br />
condicionats per convencions socials, concepcions metafísiques i i<strong>de</strong>ologies<br />
198
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
polítiques. L'economia, tal com s'ha entès i practicat tradicionalment, ha estat i és<br />
encara ara la construcció sistèmica <strong>de</strong>ls humans més impactant sobre el territori, la<br />
natura i el planeta sencer. Es tracta d'un sistema d'interfase entre els humans,<br />
entesos socialment, i la resta <strong>de</strong> la natura, pel qual unes convencions d'organització<br />
social, <strong>de</strong> jerarquies o <strong>de</strong> territorialisme, interfereixen en el funcionament <strong>de</strong>ls<br />
ecosistemes i <strong>de</strong>l planeta sencer.<br />
Un <strong>de</strong>ls perills més greus que tenim actualment <strong>de</strong> cara a la gestió i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l<br />
nostre territori, és que la concepció política imperant, en general, i per tant les<br />
escales <strong>de</strong> valors <strong>de</strong> la població, s'han impregnat d'una visió economicista, curta <strong>de</strong><br />
vista, que intenta traduir-ho tot en termes <strong>de</strong> rendiment econòmic i <strong>de</strong> creixement<br />
econòmic. En els problemes relacionats amb la conservació <strong>de</strong> la natura i <strong>de</strong> la<br />
biodiversitat, o en els estudis d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha proposat donar un<br />
valor econòmic "simbòlic" als espais amenaçats, pertorbats o a protegir, amb la<br />
intenció <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r fer-los entrar en els mo<strong>de</strong>ls numèrics tradicionals que usen els<br />
economistes i, <strong>de</strong> retruc, els polítics. Aquesta aproximació pateix <strong>de</strong> greus errors<br />
formals.<br />
En els sistemes urbans o simplement molt humanitzats, l'espai s'ha vist sempre com<br />
un recurs, i ho és. El problema és que en lloc <strong>de</strong> pensar en els diversos usos<br />
possibles, es pensa en rendiment econòmic, i s'ha arribat al punt en què molta gent<br />
pensa, <strong>de</strong> bona fe, que si a un espai no se'n treu un benefici econòmic directe, és<br />
malaguanyat. Molta gent <strong>de</strong> pagès, per exemple, veuen el terreny que no es pot<br />
cultivar o aquell que és ocupat per espècies vegetals no productives (o no<br />
explotables) com mancat <strong>de</strong> valor. Aturem-nos un moment en aquest punt. En primer<br />
lloc, el valor és quelcom circumstancial, que <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l’entorn. No és quelcom<br />
intrínsec. Per això, l’erm que no té valor pel pagès pot ser altament valorat per un<br />
promotor urbanístic que té una major informació d’un entorn o realitat molt més<br />
extensa, i que per tant, té clar que aquell espai pot tenir altres usos que donarien<br />
rendiment econòmic. Per altra banda, el pagès tradicional no acostumava a fer bé els<br />
comptes, ja que tot l’entorn no explotat, natural i poc humanitzat que formava part <strong>de</strong>l<br />
seu paisatge quotidià, el donava per garantit i permanent. És a dir, no<br />
comptabilitzava els beneficis o aportacions <strong>de</strong>l sistema ecològic dins <strong>de</strong>l qual ell tenia<br />
les seves explotacions agràries. Per posar un exemple senzill: el pagès tradicional<br />
sap molt bé que la pluja, o l’aigua <strong>de</strong>ls rierols, els pous o les fonts, és valuosa per<br />
l’agricultura, però en molts llocs i durant molt <strong>de</strong> temps, la pluja o l’aigua que raja<br />
sempre, no s’ha comptabilitzat econòmicament, ja que és “gratis” i se suposa que<br />
199
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
serà més o menys igual com sempre. Tanmateix, si no plou o hi ha inundacions, o<br />
gela<strong>de</strong>s, si l’aigua <strong>de</strong>l rec puja <strong>de</strong> preu, o si es vol assegurar els rendiments<br />
econòmics <strong>de</strong> les collites i se signen pòlisses d’assegurances, llavors, ja clarament<br />
es veu que la pluja o l’ambient és crucial. En aquest punt és quan cal reflexionar<br />
sobre el valor <strong>de</strong>l mediambient o <strong>de</strong> l’ecosistema en general, que aporta uns serveis<br />
que només es valoren quan <strong>de</strong>sapareixen o fallen. Cal doncs preservar aquest<br />
ambient, que és comú i <strong>de</strong>l qual tothom se n’aprofita directament o indirecta, i això<br />
significa que un sòl ocupat per sistemes naturals no explotables, té o pot tenir molts<br />
altres usos útils i valuosos diferents <strong>de</strong>l constructiu o urbà.<br />
En la dinàmica territorial, tenen una gran importància les relacions entre sistemes <strong>de</strong><br />
diferents grandàries i escales. El límits municipals no acostumen a coincidir amb<br />
límits naturals <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista sistèmic, encara que responen en certa mesura a<br />
una dinàmica que històricament s’ha anat configurant en relació al funcionament <strong>de</strong>l<br />
territori <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista natural, cultural, econòmic i polític. Per això, encara que<br />
siguin unitats administratives, cal que tinguin consciència <strong>de</strong> la seva estructura, <strong>de</strong>ls<br />
elements directors, i <strong>de</strong>l seu paper dins <strong>de</strong>l territori més gran que els inclou. Aquesta<br />
relació dialèctica entre el territori municipal i l’entorn regional, s’ha <strong>de</strong> traduir en una<br />
dialèctica equivalent <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista administratiu i polític entre les instàncies<br />
jeràrquicament establertes en el nostre or<strong>de</strong>nament social. Per totes aquestes raons,<br />
el POUM ha <strong>de</strong> respondre a una reflexió oberta, i ha d’assolir un consens el més<br />
ampli possible entre la població. Des <strong>de</strong>l municipi s’ha <strong>de</strong> controlar l’organització i<br />
l’evolució <strong>de</strong>l territori propi en tot allò que sigui possible, tenint molt en compte els<br />
avantatges i els inconvenients <strong>de</strong> l’especialització o la diversificació, sent molt<br />
conscients d’allò que el municipi exporta i <strong>de</strong>l que importa, siguin bens, serveis,<br />
cultura, tinguin o no un pes econòmic important. A última hora el que compte és que<br />
la població <strong>de</strong>l municipi i els seus <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts tinguin una alta qualitat <strong>de</strong> vida, i per<br />
això cal sobretot assegurar una taxa <strong>de</strong> renovació interna i <strong>de</strong> creació <strong>de</strong> riquesa<br />
econòmica que no hipotequi el futur <strong>de</strong>l territori, que no es basi per exemple en el<br />
consum <strong>de</strong> recursos no renovables o en la simple reclassificació <strong>de</strong> sòl.<br />
1.2 Home dins la natura i el paisatge.<br />
Els organismes vius són part integrant <strong>de</strong>l paisatge i contribueixen a la seva<br />
construcció. Modifiquen la geometria, els processos d'erosió <strong>de</strong>l sòl i la redistribució<br />
<strong>de</strong> sediments, i contribueixen a la formació <strong>de</strong> sòls (i en escales geològiques, <strong>de</strong><br />
roques). L'impacte o el grau d'importància <strong>de</strong>ls organismes en la construcció d'un<br />
200
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
paisatge i en l'estructuració d'un territori és limitat pel fet que l'energia que plantes i<br />
animals apliquen en aquest treball prové sempre <strong>de</strong> l'energia que passa<br />
necessàriament pels propis organismes.<br />
L'home, a diferència <strong>de</strong> la resta d'animals, utilitza en la modificació <strong>de</strong>l paisatge<br />
energia auxiliar que podríem anomenar "externa" per quant no ha passat per<br />
l'organisme (gasolina, electricitat,…). En el paisatge aquesta entrada d'energia<br />
canalitzada per l'home es reflecteix en muntanyes que <strong>de</strong>sapareixen, barratges o<br />
preses que creen llacs artificials o <strong>de</strong>svien rius, carreteres o autopistes que faciliten<br />
la comunicació i el transport <strong>de</strong> persones, <strong>de</strong> matèria i d'energia.<br />
De tenir una estructuració típica en pobles compactes, distribuïts i adaptats a la<br />
geografia, i connectats els uns amb els altres per una xarxa jerarquitzada <strong>de</strong> camins,<br />
les zones urbanes han passat a ser grans conurbacions <strong>de</strong> fronteres in<strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s, que<br />
envaeixen tard o d'hora tot l'espai disponible. La similitud <strong>de</strong>ls agregats urbans<br />
mo<strong>de</strong>rns amb els tumors cancerosos <strong>de</strong> creixement difús, no és casual.<br />
En un viatge hipotètic <strong>de</strong>s d'una zona feréstega i <strong>de</strong>shabitada fins al cor d'una ciutat,<br />
hom trobaria bàsicament els següents tipus <strong>de</strong> paisatge:<br />
1) natural; 2) gestionat; 3) conreat; 4) suburbà i 5) urbà.<br />
La superfície relativa ocupada pels diferents paisatges que conformen un<br />
territori (numerats <strong>de</strong> l'1 al 5) ten<strong>de</strong>ixen a canviar al llarg <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong> tal manera que<br />
creix la superfície <strong>de</strong>ls números alts (5,4,..) i disminueix la <strong>de</strong>ls números baixos (1,<br />
2,..). Ara bé, el territori imposa unes limitacions: a) <strong>de</strong> superfície, i b) <strong>de</strong> disponibilitat<br />
<strong>de</strong> recursos.<br />
El territori feblement humanitzat o el sistema d'organització tradicional, ten<strong>de</strong>ix a un<br />
equilibri dinàmic entre els diferents tipus <strong>de</strong> paisatge, establert per la limitació <strong>de</strong><br />
recursos locals, que en ser en principi proporcionals a la superfície <strong>de</strong>l territori, limiten<br />
jeràrquicament les extensions relatives <strong>de</strong>ls diferents usos <strong>de</strong>l sòl. Ara bé, quan els<br />
recursos ja no <strong>de</strong>penen <strong>de</strong> la superfície, l'únic limitant és llavors la superfície<br />
ocupable, la qual es<strong>de</strong>vé el recurs més preuat.<br />
Alguns <strong>de</strong>ls resultats més clars d'aquesta situació és que:<br />
a) Els espais naturals <strong>de</strong>sapareixen, o tan sols que<strong>de</strong>n <strong>de</strong>shabitats els indrets<br />
més inhòspits (penya-segats, <strong>de</strong>serts, aiguamolls,...)<br />
b) disminueixen els camps <strong>de</strong> conreu i creixen els <strong>de</strong>dicats a habitatges,<br />
indústria, serveis...<br />
201
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
c) els sistemes <strong>de</strong> reciclament naturals <strong>de</strong>ls materials són insuficients, que en<br />
altres paraules vol dir que les <strong>de</strong>ixalles sòli<strong>de</strong>s, líqui<strong>de</strong>s i gasoses, tòxiques o no,<br />
es<strong>de</strong>venen problemes <strong>de</strong> primer ordre.<br />
La dinàmica territorial porta a <strong>de</strong>sdibuixar l’esquema jerarquitzat i estès en l’espai <strong>de</strong><br />
la tipologia <strong>de</strong>l sòl, amb els pols urbà i salvatge (o “natural”), i la clina intermèdia que<br />
inclou els diversos espais rurals. L’activitat humana que es tradueix en ocupació <strong>de</strong>l<br />
sòl per nous usos afecta sobretot el sòl no urbanitzable. Els fenòmens <strong>de</strong><br />
“periurbanització” i “rururbanització” consisteixen en l’ocupació <strong>de</strong> sòl periurbà, o<br />
interurbà, rural, d’una manera no sempre or<strong>de</strong>nada per a posar-hi tot allò que ja no<br />
hi cap a la ciutat, o allò que <strong>de</strong>mana un terreny més barat, o bé s’ocupa amb usos<br />
d’aspecte i importància no prevista explícitament en l’or<strong>de</strong>nació existent (indústries,<br />
centres logístics, magatzems, explotacions agrícoles industrialitza<strong>de</strong>s, etc.). S’hi<br />
afegeixen els usos que per imperatiu <strong>de</strong> l’interès públic, es posen en terrenys<br />
interurbans i periurbans, més barats i més extensos 11 . El fenomen <strong>de</strong> la<br />
“vorurbanització” és una variant <strong>de</strong> tot plegat lligada a les vies <strong>de</strong> comunicació 12 . Des<br />
<strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> la dinàmica general <strong>de</strong>l territori i <strong>de</strong>l canvi d’usos <strong>de</strong>l sòl, es pot<br />
parlar <strong>de</strong>l procés d’artificialització, terme que engloba tota mena <strong>de</strong> tipologia<br />
d’ocupació <strong>de</strong>l sòl. El resultat final és que en molts indrets es posen en contacte<br />
tipologies <strong>de</strong> sòl que mai havien estat junts i que formen fronteres difícilment<br />
estabilitzables (o sostenibles).<br />
A banda <strong>de</strong> la superfície que ocupa cada tipologia <strong>de</strong> sòl, és important la manera<br />
com aquesta superfície es distribueix. L’espai urbà difon pel territori en taques <strong>de</strong><br />
grandària que va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la d’un edifici, a la d’una urbanització <strong>de</strong> centenars <strong>de</strong> cases<br />
unifamiliars... La difusió segueix a cops les vies <strong>de</strong> comunicació però no sempre, i<br />
així ens trobem sovint com les urbanitzacions han crescut sense comptar amb<br />
infrastructures suficients, sense cap continuïtat amb els centres urbans més propers.<br />
Entre aquests espais urbans dispersos, els periurbans, les vies <strong>de</strong> comunicació i la<br />
resta d’infrastructures que travessen el país, resulta que la superfície d’espais<br />
ocupats per vegetació i comunitats naturals (i la <strong>de</strong>ls propis sòls agrícoles), s’ha vist<br />
no només reduïda, sinó fragmentada. La fragmentació <strong>de</strong> l’entorn més natural va<br />
acompanyada, com la imatge en negatiu, <strong>de</strong> la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> la fragmentació <strong>de</strong>ls<br />
espais urbans o artificialitzats. Això està tenint efectes biològics interessants,<br />
11 Vegeu per exemple: X. Abadia, 2003. El fenomen periurbà a l’Àrea Metropolitana <strong>de</strong><br />
Barcelona. Perspectives Territorials, 5:91-124.<br />
12 Trobareu <strong>de</strong>finicions d’aquests i altres neologismes a Ramon Folch, 1999. Diccionario <strong>de</strong><br />
Socioecología. Ed. Planeta, Barcelona.<br />
202
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d’espècies que proliferen en l’espai urbà, però es tracte d’una fenomenologia que no<br />
es pot predir en <strong>de</strong>tall. Genèricament, només es pot dir que hi haurà espècies,<br />
algunes conegu<strong>de</strong>s en l’entorn nostre i altres d’exòtiques, que en augmentar la<br />
connectivitat <strong>de</strong> l’espai artificialitzat aconseguiran mantenir poblacions estables,<br />
po<strong>de</strong>nt arribar en alguns casos a formar plagues.<br />
2- Or<strong>de</strong>nació sostenibilista i sòl no urbanitzable<br />
2.1 Presa <strong>de</strong> consciència ecològica i or<strong>de</strong>nació sostenibilista<br />
La incorporació <strong>de</strong> la paraula ecologia en el lèxic comú <strong>de</strong> la població en general,<br />
referint-se bàsicament als "problemes mediambientals" i a la conservació <strong>de</strong> la<br />
natura, coinci<strong>de</strong>ix aproximadament amb la crisi <strong>de</strong>l petroli <strong>de</strong>ls anys 70, la que va<br />
posar en evidència la fragilitat <strong>de</strong>l sistema occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong> vida basat en el creixement<br />
incontrolat i la <strong>de</strong>spesa energètica <strong>de</strong>saforada. Per primer cop es parlava <strong>de</strong> recursos<br />
renovables i no renovables, i es feien previsions a més llarg termini <strong>de</strong>l que s'havia<br />
fet abans. A l'any 1987 dins <strong>de</strong> l'informe <strong>de</strong> la Comissió Mundial per l'Ambient i el<br />
Desenvolupament, es va encunyar i <strong>de</strong>finir l'expressió "<strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible", com aquell mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> vida que és capaç <strong>de</strong> satisfer les necessitats <strong>de</strong>l<br />
present sense comprometre les possibilitats <strong>de</strong> que futures generacions puguin<br />
satisfer les seves pròpies necessitats. Des <strong>de</strong> la Cimera <strong>de</strong> Rio <strong>de</strong>l 1992, els<br />
moviments ecologistes i les institucions científiques han aconseguit tenir una veu<br />
creixent en els mitjans <strong>de</strong> comunicació, i la preocupació per la conservació <strong>de</strong> la<br />
natura, i <strong>de</strong>l planeta sencer, ha anat calant poc a poc en la població en general, en<br />
les administracions <strong>de</strong>ls diferents estats, però encara més en les administracions<br />
locals.<br />
Un reflex d'aquestes tendències generals, és el fet que molts municipis catalans per<br />
exemple s'han adherit als compromisos <strong>de</strong> l'Agenda 21 local i han realitzat una<br />
auditoria ambiental <strong>de</strong>l municipi. L’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, amb l’ajut <strong>de</strong><br />
la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, ha encarregat els treballs inicials per la redacció <strong>de</strong> la<br />
seva agenda 21 local. Aquesta mena d’auditories són un pas previ i necessari per a<br />
tenir un programa coherent d'actuacions per la millora <strong>de</strong> la qualitat ambiental, i són<br />
també bàsiques per a fer una bona or<strong>de</strong>nació territorial a nivell municipal.<br />
Quan ens referim a la planificació d’una or<strong>de</strong>nació urbanística sostenibilista, parlem<br />
<strong>de</strong> posar unes condicions <strong>de</strong> contorn que facin possible a l’escala local, no només<br />
203
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
l’aparició <strong>de</strong> la ciutat compacte, diversa i socialment cohesionada, en relació amable i<br />
coherent amb l’entorn rural i natural, sinó que es generi a l’escala <strong>de</strong>l municipi i<br />
supramunicipal una dinàmica territorial que es pugui mantenir en el temps, adaptantse<br />
<strong>de</strong> manera quasi automàtica a les noves necessitats materials i culturals que la<br />
població vagi tenint. L’escala local no és in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l que passi a l’escala global,<br />
planetària, i per tant, cal tenir-la en compte per contribuir, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>de</strong>tall, a un món<br />
millor i més sostenible.<br />
Des <strong>de</strong>l municipi es pot fer molt en aquesta direcció, en primer lloc <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l POUM,<br />
però també i sobretot a través <strong>de</strong> les polítiques municipals, les or<strong>de</strong>nances, i el dia a<br />
dia que fa que la població entengui i participi. Hom es pot apropar a una or<strong>de</strong>nació<br />
urbanística sostenible seguint uns quants criteris generals sorgits <strong>de</strong> l’estudi que un<br />
ampli equip <strong>de</strong> tècnics i professionals diversos, van realitzat pel Centre <strong>de</strong> Política i<br />
Valoracions <strong>de</strong> la UPC, i pel Departament <strong>de</strong> Mediambient <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya (2003) 13 i que és referència obligada en aquest tema.<br />
Un <strong>de</strong>ls elements fonamentals <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l territorial sostenible és la compactació <strong>de</strong>ls<br />
assentament urbans, adoptant <strong>de</strong>nsitats raonablement altes, fent una assignació<br />
flexible als usos <strong>de</strong>l sòl, així com la recuperació i renovació <strong>de</strong>ls assentaments<br />
envellits per aconseguir una diversitat que afavoreixi la funcionalitat sostenible. El<br />
mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>ls assentaments humans condiciona el tipus <strong>de</strong> mobilitat i promou l’estalvi,<br />
l'ús eficient <strong>de</strong>ls recursos, inclòs el sòl, i permet una gestió integrada i més eficaç<br />
<strong>de</strong>ls fluxos <strong>de</strong> materials, d’energia i permet prevenir millor riscos i tractar els<br />
problemes <strong>de</strong> contaminació. El paradigma doncs <strong>de</strong> la ciutat “compacta i complexa”<br />
és una mica el símbol <strong>de</strong> l’urbanisme sostenible.<br />
La ciutat compacta és la que assoleix un mínim <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> població que permet i<br />
promou les interaccions entre persones, que fa viables i sostenibles els fluxos <strong>de</strong><br />
materials i d’informació (diners inclosos) entre els habitants, que minimitza la<br />
necessitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments diaris a distàncies llargues, i que per tant, ofereix temps<br />
“lliure” als seus habitants. La ciutat complexa es refereix a la ciutat que és diversa en<br />
la seva composició i genera i renova aquesta diversitat per la seva pròpia<br />
funcionalitat, és a dir, no és una diversitat arbitrària o artificial; <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>scriptiva<br />
diríem que la complexitat es troba en la coexistència, en un mateix espai urbà,<br />
d’habitants, d’ocupacions, <strong>de</strong> nivells econòmics i d’usos <strong>de</strong>l sòl diversos, en les<br />
proporcions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per tal que siguin funcionalment eficients. Aquest mo<strong>de</strong>l<br />
facilita en principi la cohesió social, un component sociològic i polític <strong>de</strong> la<br />
13 <br />
204
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
complexitat funcional, que no tan sols s’ha <strong>de</strong> referir a aspectes ambientals i<br />
econòmics; és a dir, un ambient divers i una bona convivència reflecteixen un entorn<br />
creatiu i enriquidor per tothom. La forma urbana i la seva organització funcional<br />
material i energètica, po<strong>de</strong>n tenir un paper capdal en la segregació o integració <strong>de</strong> la<br />
població segons estrats econòmics, culturals o d’altra mena. La cohesió local és una<br />
fita que es torna urgent amb l’acceleració <strong>de</strong> la immigració en el nostre país, i la seva<br />
consecució ens dóna l’oportunitat d’explorar, amb esperança, el panorama nou <strong>de</strong> la<br />
governabilitat <strong>de</strong>ls sistemes urbans <strong>de</strong> mida creixent 14 .<br />
Entre els altres criteris o objectius fonamentals que planteja l’estudi ja esmentat, hi<br />
figuren també aquells que fan referència més directa al sòl no urbanitzable, com la<br />
conservació <strong>de</strong> la biodiversitat i <strong>de</strong>l patrimoni natural, la permeabilització i<br />
<strong>de</strong>sfragmentació <strong>de</strong>l territori, el manteniment i millora <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ntitat paisatgística <strong>de</strong>ls<br />
ambients rurals i urbans, tots ells aspectes molt interelacionats i que comentem en<br />
els següents paràgrafs. Finalment, cal tenir present sempre un altre conjunt <strong>de</strong><br />
criteris per aconseguir un urbanisme sostenibilista, en relació a l’ús racional <strong>de</strong>ls<br />
recursos, com el foment d’una construcció sostenible, <strong>de</strong>ls edificis i <strong>de</strong> les<br />
infrastructures, per tal <strong>de</strong> minimitzar les <strong>de</strong>speses d’energia i aigua, i la producció <strong>de</strong><br />
residus, afavorint també l'ús <strong>de</strong> materials que per la seva naturalesa i forma<br />
d’aplicació siguin totalment reciclables.<br />
Els plans d’or<strong>de</strong>nació urbanística són instruments pragmàtics i una eina fonamental<br />
per redreçar el país a través <strong>de</strong> la seva acció sobre el territori, però no són<br />
miraculosos. No tota la culpa <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong>plorable d’algunes zones <strong>de</strong>l nostre país és<br />
<strong>de</strong>ls plans generals d’or<strong>de</strong>nació urbana. A cops, el problema més greu ha estat la<br />
manca d’aplicació real <strong>de</strong> la normativa i la permisivitat <strong>de</strong>ls ajuntaments. Feta la<br />
normativa doncs, cal fer-la complir i cal fer-ho durant suficient temps com per a<br />
veure’n els efectes. Paral·lelament, la nova normativa urbanística ha d’anar<br />
acompanyada d’una política general (social, econòmica, cultural,...) que sigui<br />
coherent. Així, una normativa que a nivell urbanístic afavoreixi el <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible, ha d’anar acompanyada d’accions a diferents escales per tal d’incidir<br />
sobre l’educació <strong>de</strong>l públic en general, i en particular, <strong>de</strong>ls qui per la seva posició dins<br />
la societat, tenen més pes i incidència sobre el territori (polítics, empresaris, sindicats,<br />
forces <strong>de</strong> seguretat, docents,...).<br />
14<br />
Vegeu per exemple Soja, E., 2000. Post-Metropolis: critical studies of Cities and Regions.<br />
Mal<strong>de</strong>n, M.A.: Blackwell.<br />
205
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
2.2 Gestió <strong>de</strong> sòl no urbanitzable i conservació <strong>de</strong> la biodiversitat<br />
El tractar d'afavorir el <strong>de</strong>senvolupament sostenible d'un país, i d'un planeta, passa<br />
entre altres coses, per tractar <strong>de</strong> conservar la biodiversitat. La conservació <strong>de</strong> la<br />
biodiversitat vol dir conservar espècies, relacions entre espècies i entre aquestes i el<br />
medi, i per tant, conservar ambients o hàbitats, i conservar ecosistemes. En<br />
<strong>de</strong>finitiva, conservar la biodiversitat vol dir mostrar un gran respecte per la natura,<br />
sense oblidar mai que l'home hi és inclòs. La conservació no vol dir la manca d'acció,<br />
ans al contrari. En un sistema dinàmic com la natura, que es mostra com un procés<br />
històric "d'una sola direcció", l’activitat és necessària per a conduir el sistema, i<br />
tractar d'evitar el màxim nombre <strong>de</strong> forats i pedres que es vagin presentant pel camí.<br />
Igualment, l'activitat és necessària per tal que el viatge sigui tan llarg com es pugui.<br />
Per la conservació <strong>de</strong> la biodiversitat, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les espècies individuals fins els<br />
ecosistemes, a través <strong>de</strong> les disposicions d'un Pla d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal,<br />
es po<strong>de</strong>n seguir uns criteris generals, encaminats tots ells a contrarestar en lo<br />
possible totes aquelles situacions que afavoreixen la pèrdua <strong>de</strong> diversitat.<br />
Vet aquí una llista curta i sintètica <strong>de</strong> directrius o principis bàsics que s'haurien <strong>de</strong><br />
seguir per a la planificació <strong>de</strong>ls espais lliures no urbanitzats quant a la conservació d<br />
ela biodiversitat:<br />
- Principi <strong>de</strong> continuïtat. Tractar d'aconseguir que els espais no urbanitzats ocupats<br />
per sistemes poc humanitzats es<strong>de</strong>vinguin més estables. Caldria promoure un mo<strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong> distribució espacial que ten<strong>de</strong>ixi a formar un reticle i<strong>de</strong>alment format per masses<br />
compactes uni<strong>de</strong>s per corredors prou amples <strong>de</strong> la mateixa vegetació natural. En<br />
particular les reserves han <strong>de</strong> ser tan grans com sigui possible, sense barreres que<br />
les tallin pel mig. Aquest principi duria a fusionar àrees actualment separa<strong>de</strong>s o a<br />
connectar-les mitjançant corredors verds. Caldria igualment garantir el grau <strong>de</strong><br />
protecció mínim que asseguri la permanència, inclosos els espais marginals i els<br />
corredors.<br />
- Principi <strong>de</strong> compensació. Per compensació s'entén que els espais lliures no<br />
urbanitzables i protegits tenen el paper <strong>de</strong> contrarestar efectivament la pressió <strong>de</strong><br />
l'entorn urbanitzat. Els boscos per exemple constitueixen un entorn <strong>de</strong>scontaminant,<br />
protector <strong>de</strong> sòl, regularitzador <strong>de</strong>l règim hidrològic i <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> l'aigua,<br />
normalitzador <strong>de</strong>l clima i fornidor <strong>de</strong> paisatges i espais per al lleure. Tot plegat<br />
206
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
paràmetres que ten<strong>de</strong>ixen a compensar les disfuncions metabòliques associa<strong>de</strong>s a<br />
les ciutats i a les seves necessitats d'espai, <strong>de</strong> paisatge i lleure.<br />
- Principi d'autonomia i equilibri. Cal que els espais lliures es distribueixin <strong>de</strong> forma<br />
homogènia en el territori i siguin representats arreu. En aquest sentit també la pressió<br />
associada a la <strong>de</strong>manda d'espais <strong>de</strong> lleure es veuria diversificada en l'espai.<br />
- Principi <strong>de</strong> quantitat. La proporció d'espai lliures <strong>de</strong> les característiques esmenta<strong>de</strong>s<br />
anteriorment han <strong>de</strong> ser suficientment extensos.<br />
- Principi <strong>de</strong> funcionalitat. Els espais lliures han <strong>de</strong> complir al màxim les funcions per<br />
a les quals estan dotats, funcions ecològiques per exemple, o aquelles que se'ls hagi<br />
assignat. La funcionalitat sovint pot venir <strong>de</strong> l'aplicació acurada <strong>de</strong> qualsevol <strong>de</strong>ls<br />
altres principis. Així per exemple, la continuïtat, la compensació i el principi <strong>de</strong><br />
quantitat inspiren propostes <strong>de</strong> creació <strong>de</strong> corredors ecològics que uneixin espais <strong>de</strong>l<br />
PEIN. Per altra banda, la funcionalitat ha <strong>de</strong> promoure la restitució <strong>de</strong>l paisatge als<br />
llocs on estigui malmès, aprofitant les restauracions i repoblacions per a fer també<br />
espais humanitzats però <strong>de</strong> caràcter protector <strong>de</strong>ls propis espais naturals i més<br />
verges.<br />
Als anteriors principis caldria afegir si més no un criteri addicional que és necessari<br />
per a no quedar-se en utopies ultraconservadores. Convé que l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl no<br />
urbanitzable es faci d'acord amb els <strong>de</strong>sitjos <strong>de</strong> creixement urbà compatibles amb la<br />
sostenibilitat. Això vol dir controlar i dirigir aquest creixement seguint criteris<br />
sostenibilistes, tractant <strong>de</strong> fer un bon ús <strong>de</strong>l sòl, conservant-lo al màxim, recuperant<br />
ambients malmesos, i reconvertint i renovant assentaments urbans que s’han<br />
<strong>de</strong>teriorat pel pas <strong>de</strong>l temps o que han quedat totalment obsolets. Convé que els<br />
criteris economicistes i d'interès a curt termini no contaminin la política <strong>de</strong> planificació<br />
urbanística, i que imperin els criteris més basats en el coneixement <strong>de</strong> la naturalesa, i<br />
en la limitació i gestió pru<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls recursos propis. Tanmateix, convé harmonitzar les<br />
polítiques conservacionistes amb el <strong>de</strong>senvolupament econòmic i creixement<br />
poblacional.<br />
A nivell Català, en el document "Objectius i propostes d’actuació per a la conservació<br />
i l’ús sostenible <strong>de</strong> la diversitat biològica a Catalunya" (que es pot trobar a la xarxa <strong>de</strong><br />
l’Institut d’Estudis Catalans, ) es plantegen, entre altres, uns<br />
criteris a seguir en els plans d'or<strong>de</strong>nació territorial i planificació urbanística pel<br />
tractament <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable. Potser el més general i important és aquell que<br />
diu que els Plans d’Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipals han <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar i tractar el<br />
207
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
sòl fins ara anomenat no urbanitzable i els espais lliures i naturals, al mateix nivell<br />
que el sòl urbà, <strong>de</strong>limitant-ne amb precisió els usos, les àrees que han <strong>de</strong> ser objecte<br />
d’especial protecció, i establint les mesures que calgui adoptar a l’efecte <strong>de</strong> la<br />
conservació, millora i protecció <strong>de</strong>l sòl, la flora i la fauna, el paisatge, els cursos i<br />
masses d’aigua, i els espais agrícoles i forestals.<br />
Les accions que es duguin a terme en la planificació i or<strong>de</strong>nació territorial quant al sòl<br />
no urbanitzable han <strong>de</strong> tractar <strong>de</strong>:<br />
- Mantenir i millorar la connectivitat territorial, ecològica i paisatgística.<br />
- Mantenir l’estructura i el funcionament <strong>de</strong>l territori i evitar la fragmentació i<br />
l’aïllament <strong>de</strong>ls elements naturals.<br />
- Protegir les riberes i els cursos d’aigua <strong>de</strong> la xarxa hidrogràfica.<br />
- Protegir la franja litoral.<br />
- Ubicar, tant com sigui possible, les àrees <strong>de</strong> sòl urbanitzable en els àmbits on la<br />
qualitat <strong>de</strong>l sòl sigui més baixa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista productiu.<br />
- Consi<strong>de</strong>rar les característiques <strong>de</strong> l’entorn natural immediat per <strong>de</strong>terminar els<br />
possibles usos industrials d’un territori.<br />
- Aplicar els factors ambientals mediterranis a tot projecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
turístic.<br />
- Permeabilitat les infrastructures que travessen espais naturals i integrar-les en el<br />
seu entorn ecològic i paisatgístic.<br />
- Integrar els espais verds urbans en la xarxa d’espais naturals periurbana.<br />
En els plans municipals convé no hipotecar les accions que s'hagin d'emprendre a<br />
nivell supramunicipal, i sempre que sigui possible s'ha d'intentar promoure la<br />
coordinació supramunicipal per tal que les accions abastin unitats ambientalment<br />
a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per a la planificació <strong>de</strong>ls diferents components <strong>de</strong>l medi natural i <strong>de</strong> la<br />
diversitat biològica.<br />
El planejament urbanístic, en totes les seves escales, però especialment a escala<br />
municipal, ha <strong>de</strong> ser coherent amb els principis <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible i <strong>de</strong><br />
preservació <strong>de</strong> la biodiversitat, per això s’ha d’incorporar en la seva redacció o revisió<br />
les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s en les auditories ambientals municipals i tenir en compte les<br />
208
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
recomanacions i accions proposa<strong>de</strong>s per les Agen<strong>de</strong>s 21, i evi<strong>de</strong>ntment pels equips<br />
que redacten l’estudi ambiental <strong>de</strong>l POUM.<br />
Per assolir els objectius generals <strong>de</strong> conservació s'han d'aprofitar totes les<br />
possibilitats existents en les diferents polítiques sectorials. Entre altres, s’han <strong>de</strong> tenir<br />
en compte les següents:<br />
a) Garantir la possibilitat <strong>de</strong> realitzar les connexions ecològiques entre els espais<br />
inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural promoguda pel Departament <strong>de</strong> Medi<br />
Ambient, i impulsar l’aplicació d’altres propostes elabora<strong>de</strong>s per diferents institucions.<br />
b) Executar tots aquells aspectes <strong>de</strong> la normativa sectorial i el planejament territorial<br />
susceptibles <strong>de</strong> millorar la connexió <strong>de</strong>ls espais lliures i naturals: boscos <strong>de</strong> ribera,<br />
camins rama<strong>de</strong>rs, components lineals i reticulars presents en els ecosistemes<br />
agraris, etc.<br />
Tal com s'ha indicat abans, la conservació <strong>de</strong> la natura va entrant poc a poc a formar<br />
part <strong>de</strong>ls elements a tenir en compte a l'hora d'or<strong>de</strong>nar el territori. Fins fa poc,<br />
s'acceptava fàcilment que els indrets o paisatges especialment rics, singulars, bells<br />
("paisajes pintorescos") o d'un interès especial quant a valor científic, havien <strong>de</strong> rebre<br />
una certa protecció, però aquesta actitud s'ha <strong>de</strong>mostrat insuficient tant a nivell teòric<br />
com a nivell pràctic.<br />
En els informes elaborats per l’Agència Europea <strong>de</strong>l Medi Ambient sobre la diversitat<br />
biològica, s’hi constata una pèrdua constant <strong>de</strong> la riquesa biològica i <strong>de</strong>ls espais<br />
naturals <strong>de</strong>ls països europeus. Com a causes més importants <strong>de</strong>staquen la reducció,<br />
en nombre i en superfície, <strong>de</strong>ls espais lliures i naturals; la seva fragmentació en<br />
porcions isola<strong>de</strong>s; la creació <strong>de</strong> barreres entre ells, i la urbanització difosa i els<br />
efectes <strong>de</strong> la contaminació. Tot plegat dificulta que els espais naturals que encara<br />
resten puguin mantenir la seva anterior riquesa biològica. És en aquest sentit que<br />
una política <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>l medi natural, basada únicament en la protecció <strong>de</strong>ls<br />
seus espais més singulars, es<strong>de</strong>vé insuficient, i per això és necessari cercar un nivell<br />
<strong>de</strong> protecció acceptable per a tot el territori.<br />
2.3 Principi <strong>de</strong> precaució pel sòl no urbanitzable<br />
Paradoxalment, el valorar el paper <strong>de</strong> l'home dins <strong>de</strong> la natura a l'hora <strong>de</strong> planificar<br />
l'or<strong>de</strong>nació territorial, contrasta amb les actituds predominants fins ara i que es po<strong>de</strong>n<br />
resumir en la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> que la natura és "fora <strong>de</strong> nosaltres", per al nostre servei o el<br />
209
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
nostre ús. Amb l'home fora <strong>de</strong> la natura, està tot permès o justificat, i en particular<br />
l'home té "l'obligació" <strong>de</strong> dominar, vèncer, sotmetre i explotar la natura. La nostra<br />
inclusió dins <strong>de</strong> la natura, com un element més ens obliga a actuar amb la resta <strong>de</strong> la<br />
natura <strong>de</strong> la manera com creiem que hem d'actuar amb nosaltres mateixos.<br />
És corrent observar que el que fa referència a "protecció <strong>de</strong> la natura" en els textos<br />
<strong>de</strong>ls plans d'or<strong>de</strong>nació territorial o similars, <strong>de</strong>l nivell que siguin, tenien anys enrera<br />
poc a veure amb l'actitud que volem emfasitzar aquí i que creiem és més correcte<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista ecològic. Fins ara hi ha hagut la tendència a <strong>de</strong>clarar protegit o<br />
protegible aquell espai lliure que ho està perquè era <strong>de</strong> difícil utilització. Només cal<br />
veure que les reserves, parcs naturals o espais candidats a ser protegits són quasi<br />
sempre en llocs poc accessibles o inhòspits.<br />
Com que la capacitat humana d'arribar a tot arreu és cada cop més gran, la <strong>de</strong>manda<br />
d'usos "productius" alternatius, obliga a argumentar llargament per tal <strong>de</strong> convèncer<br />
<strong>de</strong>l per què s'ha <strong>de</strong> protegir un <strong>de</strong>terminat espai lliure. Entre els arguments possibles<br />
hi ha els que es refereixen als "espais naturals" poc o gens pertorbats com a recurs i<br />
font <strong>de</strong> riquesa (recurs <strong>de</strong> lleure, científic, didàctic, riquesa potencial o font <strong>de</strong><br />
diversitat potencialment explotable, etc.). Sovint, aquesta valoració es veu enfortida<br />
per una <strong>de</strong>claració sincera d'inseguretat en la capacitat per a preveure l'es<strong>de</strong>venidor,<br />
i una prudència que ens porta a preservar allò que cada cop és menys freqüent i que<br />
no sabem si és veritablement important per la nostra supervivència futura o no.<br />
Altrament, s'invoca simplement a la sensibilitat, a l'admiració per una mena d'obra<br />
d'art irrepetible que no s'ha <strong>de</strong> perdre.<br />
De fet, si incloem l'home dins <strong>de</strong> la natura, o dit d'una altra manera, si entenem el<br />
caràcter integral <strong>de</strong>l sistema en el qual vivim (inclòs aquella "natura" poc pertorbada),<br />
tots els arguments ens porten simplement a respondre col·lectivament a la pregunta<br />
<strong>de</strong> "quin planeta volem?", que té totes les versions que es vulgui a nivell <strong>de</strong> país, <strong>de</strong><br />
comarca o <strong>de</strong> municipi. La resposta a la pregunta però ha <strong>de</strong> ser realista: ha <strong>de</strong> partir<br />
<strong>de</strong> la situació actual i ha <strong>de</strong> valorar el cost (actual i futur) <strong>de</strong>ls diferents plans<br />
alternatius ecològicament coherents, per escollir finalment un pla assumible. En<br />
altres paraules, les pròpies lleis <strong>de</strong> la natura, a les que tots hi som sotmesos,<br />
imposen unes limitacions que no es po<strong>de</strong>n evitar. Així per exemple, l'home accelera<br />
processos però en general no els pot canviar. Per això la velocitat a la que la natura<br />
no humanitzada s'organitza, crea i renova les seves estructures, no és pràcticament<br />
modificable. L'actitud alhora més econòmica i realista és la d'adaptar-se, més sovint<br />
<strong>de</strong>l que s'ha fet fins ara, al propi ritme <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la natura. Una actitud intel·ligent<br />
210
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
és la d'aprofitar allò que aquesta ens ofereix sense cap <strong>de</strong>spesa extra, i en tot cas,<br />
hom pot reconduir-la o "ajudar-la" en un sentit o en un altre. El que no acostuma a<br />
resultar rendible a la curta o a la llarga és voler-la fer anar "contra-natura", contra el<br />
que seria la tendència pròpia, ja que llavors la nostra actuació ens obligaria a unes<br />
<strong>de</strong>speses permanents <strong>de</strong> manteniment, les quals no podríem assegurar, mentre que<br />
la natura té tot el temps <strong>de</strong>l món per empènyer en el sentit que li és propi.<br />
A l'hora <strong>de</strong> planificar s'ha <strong>de</strong> tenir en compte aquesta asimetria entre la velocitat a la<br />
que es produeixen els canvis provocats per l'home (ràpids, en molts aspectes<br />
<strong>de</strong>structius) i la velocitat d'aquells que són espontanis en la natura sense intervenció<br />
humana (lents, en general constructius). En la pràctica, els processos produïts per<br />
l'home ten<strong>de</strong>ixen a superar els <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la natura. Equilibrar les dues tendències<br />
oposa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>mana unes actituds que en aplicar-se a la qualificació i zonificació <strong>de</strong>l<br />
sòl, i en la redacció <strong>de</strong> normatives urbanístiques, po<strong>de</strong>n semblar excessivament<br />
pru<strong>de</strong>nts, però cal tenir en compte que <strong>de</strong> no ser-ho, la balança sempre es <strong>de</strong>cantarà<br />
cap a la regressió i empitjorament <strong>de</strong>l medi.<br />
2.4 El sòl, un recurs renovable<br />
El sòl és espai ocupable, i com a tal, un recurs necessari i limitat. El valor <strong>de</strong>l sòl però<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l valor <strong>de</strong> l'ús que se'n pugui fer, <strong>de</strong> les seves característiques orogràfiques,<br />
<strong>de</strong> situació i <strong>de</strong> composició. A qualsevol indret, històricament s'han ocupat sempre<br />
els millors espais, els més plans, més ben comunicats, més saludables, etc.. Aquesta<br />
és la raó per la qual el sòl lliure o no urbanitzat és sempre el més feréstec, menys<br />
apte per a viure-hi, més escarpat, més aïllat o menys saludable. Però el valor <strong>de</strong>l sòl,<br />
com les possibles aplicacions o usos <strong>de</strong>l sòl, canvien amb el temps i amb l'extensió<br />
<strong>de</strong> l'activitat humana. En el cas <strong>de</strong>ls municipis costaners <strong>de</strong> Catalunya el turisme és<br />
l’activitat que més ha distorsionat la dinàmica i l’estructura funcional <strong>de</strong>l territori.<br />
L’escala <strong>de</strong> valors <strong>de</strong>ls visitants potencials, és la que controla el valor <strong>de</strong>l sòl, <strong>de</strong><br />
l’apartament o <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> càmping, alhora que és la que <strong>de</strong>termina el què i com<br />
planta segons quins camps...<br />
El creixement urbà fa que l'espai sigui un recurs cada cop més escàs. Per altra<br />
banda, sempre s'ha consi<strong>de</strong>rat implícitament que és un recurs no renovable, ja que<br />
es consi<strong>de</strong>rava que el sòl "s'ocupava per a un cert ús" i en la pràctica ja no s'usava<br />
mai més per a un altre ús que <strong>de</strong>manés una restauració; tradicionalment, un cop<br />
l'activitat en un indret s'acaba, no es reor<strong>de</strong>na l'espai ni es restaura el sòl;<br />
211
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
simplement s'abandona i hom es <strong>de</strong>splaça a un altre lloc. Aquest és el mèto<strong>de</strong> més<br />
primitiu d'ocupació <strong>de</strong>l sòl i en realitat el que ha inspirat tradicionalment la dinàmica<br />
urbanística <strong>de</strong> caire pioner arreu <strong>de</strong>l món. Mentre el factor econòmic afavoreixi<br />
aquesta pràctica, veurem com les construccions, per habitatges o productives, es<br />
mengen amb voracitat els conreus i els boscos, acompanyant <strong>de</strong> prop les autopistes.<br />
En general, quan es parla <strong>de</strong>l valor <strong>de</strong>l sòl, és en el sentit d'ocupació i en el sentit<br />
<strong>de</strong>ls usos econòmicament rendibles. Per això en la nostra societat mediatitzada, que<br />
s'ha auto-imposat la moda <strong>de</strong> passar-ho tot pel filtre economicista, en tot aquests<br />
processos el valor ambiental i ecològic <strong>de</strong>l sòl disminueix.<br />
El creixement <strong>de</strong> les àrees construï<strong>de</strong>s, lligat a la <strong>de</strong>scentralització <strong>de</strong>ls nuclis<br />
d'activitat laboral, comercials i d'esbarjo, així com els canvis en els patrons <strong>de</strong><br />
consum i <strong>de</strong> preferències <strong>de</strong> residència, provoquen la disminució <strong>de</strong>l valor ambiental<br />
d'extenses àrees <strong>de</strong> sòl per un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps in<strong>de</strong>finit. La pèrdua d'espai verd,<br />
tant a dins com al voltant <strong>de</strong> les àrees urbanes, amenaça la biodiversitat així com la<br />
qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>ls ciutadans. Moltes ciutats europees contenen extenses àrees <strong>de</strong><br />
terrenys abandonats i contaminats (anomenats en anglès "brownfields"), que són el<br />
llegat <strong>de</strong> la reestructuració industrial. L'ús eficient i més sostenible <strong>de</strong>l sòl urbà es<br />
complica en aquestes àrees pel cost <strong>de</strong> la neteja i <strong>de</strong> la reutilització d'aquests sòls<br />
<strong>de</strong>gradats.<br />
La franja <strong>de</strong>ls municipis costaners <strong>de</strong> Catalunya conformen un territori molt poblat, on<br />
la proporció d'espai lliure natural accessible, és veritablement escàs. És important<br />
conservar la biodiversitat associada a aquests espais naturals i a aquells espais<br />
humanitzats però diversificats i no construïts. El problema és que encara que<br />
mantinguem la superfície actual d'espais no urbanitzats, la biodiversitat continuarà<br />
disminuint. Per a lluitar contra aquesta tendència cal augmentar la connectivitat <strong>de</strong>ls<br />
espais no urbanitzats, i caldria augmentar-ne la superfície absoluta. La restauració <strong>de</strong><br />
sòl abandonat o que havia tingut altres usos és una via que s'ha d'incentivar.<br />
En tota política <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls espais naturals, les mesures <strong>de</strong> manteniment i<br />
conservació <strong>de</strong>ls seus valors més importants han d’anar aparella<strong>de</strong>s amb mesures<br />
<strong>de</strong> restauració <strong>de</strong>ls espais naturals que han estat malmesos o, fins i tot, <strong>de</strong>struïts.<br />
Malgrat tot, les experiències <strong>de</strong> restauració són poques; fins ara, l’únic programa <strong>de</strong><br />
restauració sistemàtic és el <strong>de</strong> les àrees afecta<strong>de</strong>s per les activitats extractives, i<br />
també el <strong>de</strong> les àrees afecta<strong>de</strong>s per <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s infrastructures, però en ambdós<br />
casos es tracta més <strong>de</strong> correcció d’impactes que <strong>de</strong> restauració d’hàbitats<br />
transformats. És, doncs, important promoure actuacions <strong>de</strong> restauració<br />
212
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
emblemàtiques i exemplars sustenta<strong>de</strong>s en una sòlida base científica i tècnica. A<br />
nivell europeu i mundial hi ha una preocupació creixent en la restauració <strong>de</strong>ls valors<br />
<strong>de</strong>l sòl, especialment <strong>de</strong>l anomenats "brown fields", aquelles parts <strong>de</strong> territori que per<br />
un ús anterior industrial, extractiu, o urbà, convé restaurar i recuperar per a usos<br />
diversos, inclosos els agropecuaris o els <strong>de</strong>stinats a ambient natural que afavoreixi el<br />
manteniment <strong>de</strong> connectivitat d'habitats d'interès ecològic.<br />
S'hauria <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar la restauració com a part integrant <strong>de</strong> totes les polítiques <strong>de</strong><br />
conservació i d’ús <strong>de</strong>ls recursos naturals i <strong>de</strong>l territori, fomentar-ne l’aplicació i<br />
compensar tota pèrdua d’àrees naturals amb mesures addicionals <strong>de</strong> restauració i<br />
protecció.<br />
213
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
3- Legislació i sòl no urbanitzable.<br />
3.1 La llei d’Urbanisme i la llei forestal.<br />
En el preàmbul <strong>de</strong> la llei 2/2002 d'urbanisme es diu que el seu primer objectiu és<br />
"impregnar les polítiques urbanístiques <strong>de</strong> l'exigència <strong>de</strong> conjugar les necessitats <strong>de</strong><br />
creixement amb els imperatius <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible"… Es cita<br />
textualment les conferències <strong>de</strong> Rio <strong>de</strong>l 1992 i la Carta d'Aalborg, i en general<br />
s'observa en el text una clara aposta per una or<strong>de</strong>nació racional <strong>de</strong>l territori, amb<br />
corresponsabilització <strong>de</strong>ls diferents agents, agilització <strong>de</strong> procediments, amb la<br />
voluntat <strong>de</strong> conduir <strong>de</strong> forma equilibrada la dinàmica urbanística que els mecanismes<br />
<strong>de</strong>l mercat sovint distorsionen.<br />
La nova llei introdueix una nova manera d'entendre el sòl no urbanitzable. Citant<br />
textualment <strong>de</strong>l preàmbul: "respecte al sòl no urbanitzable, d'acord amb la sentència<br />
<strong>de</strong>l Tribunal Constitucional <strong>de</strong> l'11 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2001, la Llei reconeix aquesta condició<br />
als terrenys classificats com a tals pel planejament, bé per llur incompatibilitat amb la<br />
transformació o bé per la ina<strong>de</strong>quació al <strong>de</strong>senvolupament urbà, per raó <strong>de</strong> règims<br />
<strong>de</strong> protecció especial establerts o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals<br />
s'inclou la utilització racional <strong>de</strong>l territori d'acord amb el mo<strong>de</strong>l territorial <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament urbanístic sostenible".<br />
Un punt clau <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista filosòfic, és el primer <strong>de</strong>l capítol II (article<br />
3) on es <strong>de</strong>fineix el concepte <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbanístic sostenible, ja comentat<br />
en el paràgraf 1.4. Bàsicament, es tracta d'or<strong>de</strong>nar el creixement i el<br />
<strong>de</strong>senvolupament urbanístics preservant els recursos naturals, els valors<br />
paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi <strong>de</strong> garantir la qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong><br />
les generacions presents i futures. Es reconeix el sòl com a recurs limitat, i es fa<br />
referència, entre altres coses, a la rehabilitació i renovació <strong>de</strong>l sòl urbà, i que es<br />
consolidi un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> territori globalment eficient, tot preservant i millorant els<br />
sistemes <strong>de</strong> vida tradicionals a les àrees rurals.<br />
En l'article 28 <strong>de</strong> la Llei d’Urbanisme es <strong>de</strong>fineix el concepte <strong>de</strong> sòl no urbanitzable, i<br />
s'estableix que hi ha bàsicament dues raons per les quals el POUM pot classificar<br />
com a tals uns terrenys: a) La incompatibilitat amb llur transformació, b) La<br />
ina<strong>de</strong>quació al <strong>de</strong>senvolupament urbà. En els punts següents dins <strong>de</strong> l'article es<br />
concreten més aquestes dues categories <strong>de</strong> raons, i convé remarcar el punt 3-b on<br />
es diu que un sòl es pot <strong>de</strong>clarar ina<strong>de</strong>quat al <strong>de</strong>senvolupament urbà i per tant ser<br />
214
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
catalogat com no urbanitzable "amb l'objectiu <strong>de</strong> garantir la utilització racional <strong>de</strong>l<br />
territori i la qualitat <strong>de</strong> vida d'acord amb el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament urbanístic<br />
sostenible <strong>de</strong>finit per l'article 3.2".<br />
Cal també recordar que ja la Llei Forestal <strong>de</strong> Catalunya (Llei 6/1988, <strong>de</strong>l 30 <strong>de</strong> març),<br />
en el seu article 22 diu que "Els terrenys forestals no afectats pels processos <strong>de</strong><br />
consolidació i d'expansió d'estructures urbanes preexistents i que no formen part<br />
d'una explotació agrària han d'ésser qualificats pels instruments <strong>de</strong> planejament<br />
urbanístic com a sòl no urbanitzable". En la dita llei, es <strong>de</strong>fineix com "terrenys<br />
forestals" (article 2) "a) Els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, <strong>de</strong><br />
matolls i d'herbes; b) Els erms situats en els límits <strong>de</strong>ls boscos que siguin necessaris<br />
per a la protecció d'aquests; c) Els erms que, per llurs característiques, siguin<br />
a<strong>de</strong>quats per a l'aforestació o la reforestació". És en aquest sentit ampli <strong>de</strong>l mot<br />
“forestal” que més endavant tractarem <strong>de</strong> la classificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable, amb<br />
altres connotacions que es comentaran oportunament.<br />
Igualment la llei preveu que les transformacions no autoritza<strong>de</strong>s o acci<strong>de</strong>ntals <strong>de</strong>l<br />
territori, no puguin induir un canvi en la qualificació <strong>de</strong> terreny forestal a aquells que<br />
ho han estat sempre, o també podríem dir aquells que <strong>de</strong> manera clara i <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt<br />
<strong>de</strong> vista ecològic tenen "vocació" forestal, en aquest sentit ampli que en la llei es<br />
recull.<br />
La legislació catalana doncs, recull noves maneres d'entendre el territori, més<br />
funcional, i més "educada" <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista científic, introduint conceptes que<br />
directament entronquen amb l'ecologia acadèmica.<br />
3.2 El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>ls Sistema Costaner<br />
El litoral és una zona cobejada pels múltiples usos que es fa <strong>de</strong>l territori. La<br />
disminució d’un grau <strong>de</strong> llibertat obliga a la disposició lineal, paral·lelament a la costa,<br />
<strong>de</strong> les vies <strong>de</strong> transport, i els assentaments humans s’hi amunteguen. A més a més,<br />
la frontera terra-mar ha estat també un espai d’atracció especial pels humans, ja que<br />
hi hem buscat no només un lloc <strong>de</strong> trobada o <strong>de</strong> comunicació, o una font d’aliments,<br />
sinó també un espai d’esbarjo. El turisme ha es<strong>de</strong>vingut una font <strong>de</strong> riquesa<br />
econòmica molt important en els països riberencs <strong>de</strong> l’àrea mediterrània, però es<br />
tracta d’un recurs que competeix amb tots els altres usos <strong>de</strong>l territori litoral. Els<br />
espais idíl·lics, <strong>de</strong> paisatges amables, amb platges o cales arrecera<strong>de</strong>s, culturalment<br />
madurs, poc poblats, que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l principi <strong>de</strong> l’interès pel turisme han estat els<br />
215
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
preferits, han <strong>de</strong>saparegut pràcticament per la pròpia pressió turística i urbanística.<br />
La pròpia activitat actua en contra d’ella mateixa, i la inèrcia ha permès substituir la<br />
qualitat per la quantitat, amb un rendiment econòmic creixent, però amb un impacte<br />
pel territori també més gran. Finalment, la transformació més extrema <strong>de</strong>l turisme<br />
massificat, és la que ofereix com objectiu <strong>de</strong> gaudi, el propi fenomen<br />
d’amuntegament <strong>de</strong> gent diversa en vacances, que comparteix el fet <strong>de</strong> no tenir<br />
obligacions, ni d’horaris ni <strong>de</strong> vestimenta, que promou noves relacions, que tampoc hi<br />
ha obligació <strong>de</strong> mantenir en el temps.<br />
No només el turisme ha fet malbé la costa, sinó que en general, l’augment <strong>de</strong> la<br />
població, amb totes les externalitats in<strong>de</strong>sitjables que comporta, ha transformat el<br />
sistema costaner fins a <strong>de</strong>ixar-ne pràcticament <strong>de</strong>sfigurada la fisiografia original,<br />
modificant-ne intensament el funcionament purament físic i per suposat l’ecològic.<br />
Encara que la població, inclosos els turistes, s’ha anat acostumant als canvis i ha<br />
anat renovant el seu interès per la costa, malgrat que els seus valors o avantatges<br />
inicials, o anteriors, s’hagin esvaït, s’ha arribat a una situació en la que es fa<br />
totalment necessari intentar conservar tot allò d’original i <strong>de</strong> valor que encara quedi.<br />
És en aquest sentit que la Generalitat ha aprovat recentment el Pla Director<br />
Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner, amb el propòsit general <strong>de</strong> “la no consolidació, amb<br />
urbanització o amb edificació, <strong>de</strong>ls espais costaners encara no transformats,<br />
classificats com sòl no urbanitzable o com sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat”.<br />
Probablement molts ciutadans voldrien veure també una llei que permetés recuperar i<br />
restaurar aquells paisatges i paratges ocupats barroerament, urbanitzats o<br />
privatitzats <strong>de</strong> manera irregular en temps passats, més o menys llunyans; però és<br />
evi<strong>de</strong>nt que aquest <strong>de</strong>sig queda, <strong>de</strong> moment, totalment en la utopia. Els objectius <strong>de</strong>l<br />
Pla Director es resumeixen en els següents punts:<br />
- Impedir la consolidació <strong>de</strong> barreres urbanes entre els espais interiors i els <strong>de</strong>l<br />
sistema costaner.<br />
- Protegir els valors <strong>de</strong>ls espais costaners: ambientals, paisatgístics, culturals,<br />
científics, agrícoles, forestals, rama<strong>de</strong>rs o per raó <strong>de</strong> llurs riqueses naturals.<br />
- Preservar <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> transformació urbanística els espais costaners afectats per<br />
riscos naturals o antròpics.<br />
- Garantir l’efectivitat <strong>de</strong> les limitacions o servituds per a la protecció <strong>de</strong>l domini públic<br />
marítim-terrestre.<br />
216
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
- Millorar la qualitat <strong>de</strong> vida per raó <strong>de</strong> la funcionalitat <strong>de</strong>ls espais costaners com<br />
àmbits <strong>de</strong> reequilibri home-natura, <strong>de</strong>l manteniment d’un recurs turístic bàsic i <strong>de</strong>l<br />
recolzament <strong>de</strong> la biodiversitat en connectar els espais <strong>de</strong> l’interior amb els <strong>de</strong>l litoral.<br />
El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner es basa en l’anàlisi territorial d’una<br />
franja paral·lela a la costa <strong>de</strong> 500 m d’amplada, però amb molt bon criteri, a l’hora<br />
d’afectar amb classificacions <strong>de</strong> caràcter proteccionista sectors o zones, té en<br />
compte les unitats territorials naturals i les que pel planejament vigent d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l<br />
territori i la seva classificació <strong>de</strong>l sòl els corresponen. Pel fet que aquest Pla Director<br />
protegeix <strong>de</strong> manera explícita el sòl no urbanitzable i afecta a aquell classificat com<br />
urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, que ha <strong>de</strong> passar a no urbanitzable, afecta plenament<br />
alguns sectors <strong>de</strong> sòl no urbanitzable <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema costaner obliga al POUM, i dins d’aquest,<br />
afecta aquell territori que específicament queda classificat, per l’or<strong>de</strong>nament superior,<br />
com CPEIN, C1, C2 i C3.<br />
El Pla Director incorpora quatre categories pel sòl no urbanitzable costaner que<br />
passem a comentar breument:<br />
CPEIN: El pla director respecta el règim específic <strong>de</strong> tot aquell sòl no urbanitzable<br />
pertanyent al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural, <strong>de</strong>cret 328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre), sense perjudici <strong>de</strong> l’aplicació <strong>de</strong>l règim establert per al sòl no urbanitzable<br />
costaner 1 (C1), quan aquest últim comporta un superior nivell <strong>de</strong> protecció.<br />
C1: el sòl no urbanitzable costaner 1, correspon a aquells sòls caracteritzats pel seu<br />
valor <strong>de</strong> connexió entre àmbits <strong>de</strong> sòls d’especial qualitat, bé per tractar-se <strong>de</strong> sòls ja<br />
subjectes a la protecció específica <strong>de</strong>l PEIN, o bé pels seus valors específics que es<br />
consi<strong>de</strong>ren incompatibles amb la possibilitat d’obres, instal·lacions o construccions<br />
que lesionin o impe<strong>de</strong>ixin la realització <strong>de</strong>ls valors i <strong>de</strong> les finalitats <strong>de</strong> protecció<br />
preteses. Es tracta <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable costaner més<br />
exigent.<br />
C2: correspon a aquells sòls que per la seva proximitat a la ribera <strong>de</strong>l mar, i per tant<br />
inclosos en la franja <strong>de</strong>ls 500 m, requereixen la protecció <strong>de</strong>ls valors que els<br />
caracteritzen, tot i admetent-se, d’acord amb la naturalesa rústica <strong>de</strong>ls mateixos i<br />
pròpia <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable, el règim d’usos previst en la legislació urbanística i<br />
amb subjecció a les condicions normatives <strong>de</strong>l Pla Director.<br />
C3: aquesta subcategoria respon a una funció <strong>de</strong> recolzament <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
costaner 1 i 2, amb els quals s’integra morfològicament. La normativa <strong>de</strong>l Pla no<br />
217
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
altera el règim que li correspon segons la Llei d’Urbanisme i el corresponent<br />
planejament urbanístic general, si bé queda preservat <strong>de</strong> qualsevol alteració <strong>de</strong> la<br />
seva classificació per part <strong>de</strong>l planejament urbanístic general.<br />
Donat el caràcter <strong>de</strong> protecció o conservacionista <strong>de</strong>l Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l<br />
Sistema Costaner, aquest respecte el superior nivell <strong>de</strong> protecció que un planejament<br />
urbanístic general pugui atorgar a un sòl no urbanitzable que quedi afectat per la<br />
classificació específica <strong>de</strong>l Pla director, i alhora salvaguarda l’efectivitat, condicions i<br />
limitacions establertes per les legislacions sectorials en matèria <strong>de</strong> costes,<br />
d’avaluació d’impacte ambiental i <strong>de</strong>més aplicables.<br />
3.3 La Llei <strong>de</strong>l Paisatge<br />
Recentment el Parlament <strong>de</strong> Catalunya va aprovar la Llei <strong>de</strong> protecció, gestió i<br />
or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l paisatge (8/2005, <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong> juny), que és la culminació <strong>de</strong>l procés que es<br />
va encetar al <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2000, amb l’adhesió unànime <strong>de</strong>l mateix Parlament al<br />
Conveni europeu <strong>de</strong>l paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el 20 d’octubre <strong>de</strong> 2000.<br />
Aquest conveni reclama a tots els països membres que posin en pràctica polítiques<br />
<strong>de</strong> paisatge, per tal <strong>de</strong> protegir-los, gestionar-los i millorar-los. El conveni europeu<br />
<strong>de</strong>fineix a efectes pràctics la terminologia mínima per a unificar criteris. Així, s’entén<br />
per paisatge en aquest context: “una àrea tal com la percep la col·lectivitat, el<br />
caràcter <strong>de</strong> la qual és el resultat <strong>de</strong> la interacció <strong>de</strong> factors naturals i humans”;<br />
<strong>de</strong>fineix igualment què s’entén per objectiu <strong>de</strong> qualitat paisatgística, “la formulació per<br />
les autoritats públiques <strong>de</strong> les aspiracions <strong>de</strong> la col·lectivitat pel que fa a les<br />
característiques paisatgístiques <strong>de</strong>l seu entorn”; per protecció <strong>de</strong>l paisatge, “les<br />
accions <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a conservar i mantenir els trets <strong>de</strong>stacats o característics d’un<br />
paisatge, justifica<strong>de</strong>s pels valors patrimonials, ambientals i econòmics, que provenen<br />
<strong>de</strong> la configuració natural i <strong>de</strong> la intervenció humana”; per gestió <strong>de</strong>l paisatge, “les<br />
actuacions dirigi<strong>de</strong>s a guiar i harmonitzar les transformacions induï<strong>de</strong>s pels<br />
processos socials, econòmics i ambientals” i finalment, s’entén per or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l<br />
paisatge, “les actuacions que presenten un caràcter prospectiu particularment<br />
accentuat encamina<strong>de</strong>s a millorar, restaurar o crear paisatges”.<br />
Segons la llei, els po<strong>de</strong>rs públics han d’integrar la consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>l paisatge en les<br />
polítiques d’or<strong>de</strong>nació territorial i urbanística, agrícola, forestal, rama<strong>de</strong>ra,<br />
d’infrastructures, cultural, social, econòmica, industrial i comercial, i en general, en<br />
qualsevol política sectorial amb incidència directa o indirecta sobre el paisatge. Les<br />
218
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
actuacions que es duguin a terme po<strong>de</strong>n ser <strong>de</strong> protecció, <strong>de</strong> gestió i <strong>de</strong> millora, i<br />
l’article 8 <strong>de</strong>scriu unes quantes finalitats concretes (preservació, millora,<br />
manteniment, foment, adquisició <strong>de</strong> sòl per a incrementar el patrimoni públic en àrees<br />
d’interès paisatgístic, donar valor al paisatge com a recurs turístic,...).<br />
Entre els instruments <strong>de</strong> què es dota la llei per a concretar l’acció i aconseguir les<br />
finalitats, <strong>de</strong>staquen els catàlegs <strong>de</strong>l paisatge <strong>de</strong> Catalunya (article 10 i 11) i les<br />
directrius <strong>de</strong>l paisatge (article 12) que se’n <strong>de</strong>riven i que han <strong>de</strong> quedar <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
en els plans territorials parcials o plans directors territorials, els quals incorporen<br />
normativament les propostes d’objectius <strong>de</strong> qualitat paisatgística. Com a entitat <strong>de</strong><br />
referència científica, <strong>de</strong> suport i col·laboració amb l’administració <strong>de</strong> la Generalitat per<br />
tot el que respecte a polítiques <strong>de</strong> paisatge, es pren l’Observatori <strong>de</strong>l Paisatge<br />
(constituït legalment el 8 d’octubre <strong>de</strong> 2004, Estatuts publicats al DOGC, resolució<br />
PTO/3386/2004). El capítol <strong>IV</strong> <strong>de</strong> la Llei fa referència a la concertació i la<br />
sensibilització en les polítiques <strong>de</strong> paisatge, i <strong>de</strong>scriu les cartes <strong>de</strong>l paisatge, un<br />
instrument <strong>de</strong> concertació entre els agents públics i privats per acomplir actuacions<br />
concretes, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> posicions molt properes al ciutadà, per quant es proposa que<br />
també siguin les entitats locals les que impulsin la confecció d’aquestes cartes<br />
d’acord amb els catàlegs <strong>de</strong>l paisatge corresponents al territori. A diferència <strong>de</strong>ls<br />
catàlegs <strong>de</strong>l paisatge, que tenen un àmbit d’aplicació coinci<strong>de</strong>nt amb les set regions<br />
en què s’organitzarà en un futur la política administrativa <strong>de</strong> Catalunya, les cartes són<br />
d’aplicació municipal, supramunicipal o comarcal. L’article 15 fa referència a la<br />
necessitat <strong>de</strong> sensibilitzar i educar la societat respecte al paisatge i als seus valors.<br />
Hi ha una disposició addicional que fixa el termini d’un any per tal que el Govern<br />
aprovi les mesures concretes per fomentar els valors <strong>de</strong> respecte, <strong>de</strong> protecció i cura<br />
<strong>de</strong>l paisatge <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s als diversos nivells educatius. Finalment, el capítol V fa<br />
referència al finançament.<br />
Els plans territorials parcials han d’incorporar per anar bé, els catàlegs <strong>de</strong>l paisatge.<br />
Per això els primers catàlegs que es faran són els <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> Ponent i <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona, ja que en aquests moments s’està fent el Pla territorial Parcial<br />
d’aquestes regions (les altres cinc hauran <strong>de</strong> seguir en els propers anys: Comarques<br />
<strong>de</strong> Girona, Alt Pirineu i Aran, Terres <strong>de</strong> l’Ebre, Comarques Centrals i Regió<br />
Metropolitana <strong>de</strong> Barcelona).<br />
L’Observatori <strong>de</strong>l Paisatge està treballant en la concreció <strong>de</strong> conceptes i metodologia<br />
per l’execució <strong>de</strong>ls catàlegs <strong>de</strong>l paisatge, tema que no és senzill. Ha elaborat un<br />
valuós document <strong>de</strong> referència (Bases conceptuals, metodològiques i procediments<br />
219
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
per a l’elaboració <strong>de</strong>ls Catàlegs <strong>de</strong>l Paisatge <strong>de</strong> Catalunya) pels grups <strong>de</strong> treball<br />
involucrats en la confecció <strong>de</strong> Catàlegs <strong>de</strong> Paisatge. L’objectiu principal <strong>de</strong>ls<br />
Catàlegs <strong>de</strong> Paisatge és po<strong>de</strong>r ser útils per a la planificació territorial, i hauran <strong>de</strong><br />
marcar criteris que es recolliran en els plans territorials parcials. Aquests criteris<br />
seran alhora aplicables al planejament territorial i al planejament urbanístic. Els plans<br />
territorials dictaran així normes, directrius i recomanacions que hauran <strong>de</strong> ser<br />
respecta<strong>de</strong>s pels assentaments urbans, les infrastructures <strong>de</strong> mobilitat i les <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> polítiques <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l sòl no urbanitzat. Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l paisatge,<br />
els plans territorials hauran <strong>de</strong> confeccionar normes, directrius i recomanacions pel<br />
sistema d’espais oberts, els assentaments urbans, i les infrastructures <strong>de</strong> mobilitat.<br />
Per aquest capítol, ens interessa especialment el que es comenta sobre els espais<br />
oberts, i que correspon a les parts <strong>de</strong>l territori que haurien d’ésser preserva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
urbanització i en general <strong>de</strong> processos que poguessin afectar-les negativament. El<br />
sistema d’espais oberts comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel<br />
planejament urbanístic. Els plans territorials parcials tenen com objectius específics<br />
en aquest àmbit:<br />
a) Evitar la transformació i la <strong>de</strong>gradació d’aquells terrenys no urbanitzats que<br />
reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, social productiu i/o<br />
cultural.<br />
b) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment <strong>de</strong> la<br />
biodiversitat i la salut <strong>de</strong>ls ecosistemes.<br />
c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.<br />
d) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunica<strong>de</strong>s, no aptes<br />
topogràficament o subjectes a riscos.<br />
e) Dotar <strong>de</strong> sentit morfològic i territorial les <strong>de</strong>limitacions <strong>de</strong>ls sòls integrants <strong>de</strong>l<br />
sistema d’espais oberts.<br />
f) Establir una gradació <strong>de</strong> preferències en relació amb les alternatives d’urbanització<br />
i edificació.<br />
Els catàlegs <strong>de</strong> Paisatge no només proposaran normes, directrius i recomanacions<br />
per als tres tipus d’espais oberts, sinó que han <strong>de</strong> contribuir alhora a la seva<br />
<strong>de</strong>limitació.<br />
En el present POUM es dóna un pes específic a la valoració <strong>de</strong>l paisatge, però<br />
s’insisteix en el fet que aquest no només s’ha <strong>de</strong> veure <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>ls<br />
220
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
humans, sinó també com l’ambient d’escala superior a l’hàbitat que els altres<br />
organismes contemplen. Això porta per exemple a consi<strong>de</strong>rar que certs espais no<br />
urbanitzables es preserven i protegeixen pel seu “valor paisatgístic i ecològic”,<br />
afegint doncs aquesta paraula per a fer èmfasi en el fet que els humans hem <strong>de</strong><br />
valorar també el paisatge en favor <strong>de</strong>ls altres organismes amb els quals el<br />
compartim.<br />
La dinàmica <strong>de</strong>l paisatge està totalment condicionada pels humans. Tot canvi forçat<br />
està sempre associat al <strong>de</strong>sequilibri, a la diferència <strong>de</strong> potencial, o d’informació. En<br />
una interacció entre dos sistemes, sempre adquireix major informació aquell que té<br />
inicialment més informació acumulada (el més complex) 15 . Si consi<strong>de</strong>rem la matèria i<br />
l’energia, els fluxos van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls sistemes més simples (explotats) als més<br />
complexos (explotadors). Aquests últims són també els sistemes més madurs que en<br />
la interacció acumulen més informació, i exporten matèria i energia <strong>de</strong> poc valor o<br />
menor qualitat que la que han incorporat. Tenir més informació permet fer una<br />
<strong>de</strong>spesa d’energia més ben dirigida, en el sentit <strong>de</strong> la incorporació <strong>de</strong> coneixement<br />
als processos que consumeixen i dissipen l’energia. Una màquina, o un procés<br />
industrial, conté estructuralment informació acumulada, i quan funciona, projecta<br />
aquesta informació en la manera com consumeix i dissipa l’energia, i en la manera<br />
com la utilitza (la forma final <strong>de</strong> la matèria processada n’és un reflex). Po<strong>de</strong>m dir que<br />
les coses es po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong> maneres diferents, es po<strong>de</strong>n fer ben fetes, amb major<br />
qualitat, amb més informació incorporada, amb major eficiència i eficàcia, o es<br />
po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong> manera més simple, en el sentit “estúpid” o <strong>de</strong>sinformat <strong>de</strong> la paraula.<br />
Els sistemes naturals, l’home inclòs, incorporen informació en els processos i la<br />
dinàmica reflecteix llur grau <strong>de</strong> maduresa i complexitat. Tanmateix, en el cas <strong>de</strong> la<br />
intervenció humana i a diferència <strong>de</strong> la resta d’animals, la informació afegida als<br />
processos té una intencionalitat. Diguem que la naturalesa no humana no té<br />
objectius, no té una imatge virtual d’un futur que dirigeixi les accions, que els atorgui<br />
un propòsit. Qualsevol propòsit humà que es basi en imatges virtuals, sempre serà<br />
simple en comparació amb la realitat. Els humans només veiem una part <strong>de</strong>l sistema<br />
i no sempre és la mateixa, i som capaços <strong>de</strong> fer-ho més complicat, ja que hom pot<br />
fonamentar un propòsit en base a unes imatges virtuals abstractes, no directament<br />
vincula<strong>de</strong>s a la realitat física, sinó basada en i<strong>de</strong>ologies o pensaments que només<br />
troben el seu sentit en relació a sensacions íntimes <strong>de</strong> cadascú i a comportaments<br />
15<br />
Margalef, R. 1980. La biosfera: entre la termodinámica y el juego. Ediciones Omega,<br />
Barcelona (236 pp).<br />
221
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
col·lectius que reforcen aquestes sensacions biològiques complexes <strong>de</strong> difícil<br />
<strong>de</strong>scripció. Quan en la valoració d’un paisatge 16 es citen els valors “mitològics,<br />
religiosos, espirituals, simbòlics i i<strong>de</strong>ntitaris”, s’està parlant d’això. Són aspectes que<br />
reforcen comportaments i i<strong>de</strong>es que han estat en algun moment, durant un temps,<br />
adaptatives per alguna comunitat establerta en algun lloc concret.<br />
Els paisatges són processos històrics, on hi ha necessàriament i inevitable un lligam<br />
entre els es<strong>de</strong>veniments successius, per la proximitat espacial i temporal, sent que la<br />
informació i els objectes que en són dipositaris, inclòs el paisatge, perduren un temps<br />
i fan que coexisteixin retalls d’història i d’informació generada en èpoques diferents,<br />
que pot ser en tot cas interpretada o usada en qualsevol moment posterior, segons el<br />
punt <strong>de</strong> vista d’un agent, en un instant i un lloc concrets. La transformació <strong>de</strong>l<br />
paisatge forma part <strong>de</strong> l’evolució biològica, o si més no, participa <strong>de</strong>ls mateixos<br />
principis generadors, entre els quals hi ha la reinterpretació <strong>de</strong>ls objectes heretats,<br />
que permet d’usar-los per a diferents funcions segons l’entorn en el que es troben.<br />
Convé per tant no oblidar que els humans també som naturals, formem part <strong>de</strong> la<br />
natura, i només partint <strong>de</strong>l fet evi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> que som animals, po<strong>de</strong>m comprendre els<br />
fonaments <strong>de</strong> la nostra manera <strong>de</strong> fer i d’actuar, i l’enorme abast que po<strong>de</strong>n tenir les<br />
nostres accions en ser potencia<strong>de</strong>s per l’ús <strong>de</strong> l’energia externa i per l’enorme<br />
capacitat d’adquisició i manipulació d’informació que hem aconseguit. El ser<br />
conscients <strong>de</strong>l nostre po<strong>de</strong>r i <strong>de</strong> les possibilitats <strong>de</strong>l nostre paper dins la biosfera, ens<br />
fa alhora lliures i responsables, i ens obliga a una anàlisi ètica <strong>de</strong> la nostra<br />
naturalesa, cosa que ens diferencia, i molt, <strong>de</strong> la resta d’animals <strong>de</strong>l planeta.<br />
3.4 Percepció i valoració <strong>de</strong>l paisatge.<br />
La <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> paisatge que adopta el Conveni europeu <strong>de</strong>l paisatge i la Llei catalana<br />
8/2005 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong> juny, <strong>de</strong>ixa clar com a element clau la percepció que els humans,<br />
col·lectivament, tenim <strong>de</strong>l paisatge. Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista ecològic, més general, el<br />
paisatge és un concepte més obert ja que el punt <strong>de</strong> vista perceptual pot residir en<br />
qualsevol organisme o col·lectiu d’individus o població. Po<strong>de</strong>m per tant parlar <strong>de</strong>l<br />
paisatge que pot percebre un insecte, un gos, o una població <strong>de</strong> gavines. Aquests<br />
altres paisatges cal que es tinguin en compte a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir també els paisatges<br />
humans, i sobre tot a l’hora <strong>de</strong> classificar-los i <strong>de</strong> valorar-los. De fet, se suposa que<br />
aquests aspectes ja entren en la valoració per quant, tal com recomana el citat<br />
16 Vegeu el paràgraf 3.3 La llei <strong>de</strong>l paisatge<br />
222
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
document <strong>de</strong> l’Observatori <strong>de</strong>l Paisatge per la confecció <strong>de</strong>ls catàlegs, en aquella hi<br />
entren explícitament els valors ecològics, juntament amb els estètics, els productius,<br />
històrics, d’ús social, mitològics, religiosos o espirituals, simbòlics i i<strong>de</strong>ntitaris.<br />
El que es capta d’un paisatge amb qualsevol <strong>de</strong>ls sentits, i conjuntament amb tots<br />
ells, com <strong>de</strong> qualsevol objecte, no és igual per tothom, com no ho és pels diferents<br />
organismes d’un ecosistema. Els humans som tots d’una mateixa espècie, i per tant,<br />
les diferències entre nosaltres quant a la percepció i la interpretació d’un paisatge rau<br />
sobretot en la informació prèvia que tenim cadascú <strong>de</strong> nosaltres. La informació nova<br />
és allò que captem i que modifica les nostres expectatives o concepcions “a priori”.<br />
Hi ha qui és més observador que altres, però el que és segur és que els filtres que<br />
usem en observar són molt variables.<br />
En el document citat anteriorment hi ha una referència a altres valors perceptius, com<br />
serien per exemple, aquells que ens po<strong>de</strong>n fer dir que un paisatge és tranquil,<br />
enervant, salvatge, remot, aterrador, etc. Es tracta <strong>de</strong> valors <strong>de</strong> difícil i<strong>de</strong>ntificació per<br />
subjectius, i segurament s’han d’excloure en l’elaboració <strong>de</strong>ls catàlegs. N’hi ha<br />
d’altres però que els equips po<strong>de</strong>n consi<strong>de</strong>rar si s’escau, i serien valors <strong>de</strong>finibles<br />
amb paraules com ara singular, representatiu, íntegre, rar, harmònic, etc. Es tracta<br />
evi<strong>de</strong>ntment d’aspectes i valoracions que tenen una relació directa amb la sensibilitat<br />
<strong>de</strong> l’observador, <strong>de</strong> l’empatia amb el lloc, la capacitat d’observació, i en general <strong>de</strong> la<br />
informació i experiència prèvia <strong>de</strong> l’observador. El document no oblida fer referència<br />
a altres atributs subjectius, i també valora les aportacions documentals d’estats <strong>de</strong>l<br />
paisatge en estadis anteriors que puguin servir <strong>de</strong> memòria i referència col·lectiva.<br />
És clar que d’una manera general no es pot fer una valoració única <strong>de</strong>l paisatge, i la<br />
metodologia per la confecció <strong>de</strong>l catàleg <strong>de</strong>l paisatge <strong>de</strong>mana que la cartografia <strong>de</strong><br />
valors sigui en capes diferents, superposa<strong>de</strong>s, que permetin un tractament per<br />
separat i individualitzat si convé. Eventualment, sempre es pot fer una anàlisi<br />
estadística conjunta o multidimensional <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s, a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s d’opinió <strong>de</strong>l<br />
públic general o <strong>de</strong> públic qualificat. Hi ha actualment algorismes diversos que po<strong>de</strong>n<br />
ajudar or<strong>de</strong>nar, i per tant a <strong>de</strong>cidir, en certes situacions.<br />
Tanmateix, l’expressió “un paisatge endreçat” podria ser la manera més sintètica <strong>de</strong><br />
qualificar en positiu un paisatge, si l’entenem com “aquell paisatge que en la<br />
percepció <strong>de</strong> la població, troba els seus elements en el lloc on els pertoca, on no hi<br />
ha elements forans que pertorben la lògica funcional ni l’estètica, i on tot plegat és<br />
clarament resultat d’una interacció coherent i sostinguda entre una natura i una<br />
població humana dotada d’una cultura adaptada al medi“. Aquesta <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l<br />
223
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
qualificatiu d’endreçat per un paisatge suposa implícitament que hom té coneixement<br />
<strong>de</strong>l funcionament <strong>de</strong> la natura i <strong>de</strong>ls fonaments <strong>de</strong> la cultura humana que s’hi ha coadaptat.<br />
No pressuposa un paisatge i una cultura estàtics, sinó en continua coevolució.<br />
Hi cap per tant la innovació, però sempre basada en un coneixement.<br />
En el nostre país, no hi ha paisatges que no estiguin humanitzats; els nostres<br />
paisatges més feréstecs també han rebut <strong>de</strong> manera important l’impacte <strong>de</strong>ls<br />
humans. En els llocs menys assequibles, hi ha boscos vells, amb arbres <strong>de</strong><br />
centenars d’anys d’edat, però si examinem en <strong>de</strong>tall la composició i l’estructura <strong>de</strong>l<br />
bosc i la fauna acompanyant, ens adonem que tot plegat és així per la presència <strong>de</strong>ls<br />
humans. No cal dir que en zones <strong>de</strong> terra baixa més apta pel conreu, espècies,<br />
orografia, aigua, i en <strong>de</strong>finitiva tot és com és per l'efecte durant mil·lennis <strong>de</strong>ls<br />
humans. Tots aquests paisatges els trobarem endreçats quan reflecteixin una bona<br />
compenetració entre el ritme <strong>de</strong> la naturalesa i el <strong>de</strong>ls humans: en front d’una<br />
“ecologia <strong>de</strong> la parsimònia”, els humans acostumem a imposar una “ecologia <strong>de</strong> la<br />
pressa” 17 . Sembla cert que els avenços tecnològics acostumen a ser <strong>de</strong>senvolupats<br />
no tant per a la comoditat i seguretat sinó per a la velocitat. Els humans accelerem<br />
processos, i en fer-ho provoquem <strong>de</strong>sajusts i <strong>de</strong>ixem “les coses fora <strong>de</strong> lloc”. La resta<br />
<strong>de</strong> la naturalesa no pot seguir el ritme imposat pels humans, però no s’atura, va fent,<br />
i només a la llarga apareixen les cares poc agradables <strong>de</strong> les respostes que va<br />
donant a les nostres accions.<br />
La llei <strong>de</strong>l paisatge pretén ser, entre altres coses, un instrument per gestionar i<br />
or<strong>de</strong>nar el paisatge, és a dir, per intervenir activament, amb uns objectius i criteris<br />
ben <strong>de</strong>finits, en la generació i configuració d’un paisatge. Aquesta és una aspiració<br />
similar a la que hom trobaria en tantes altres disposicions legals que tenen objectius<br />
que es po<strong>de</strong>n dir en poques paraules, però que no són simples; per exemple,<br />
millorar la qualitat <strong>de</strong> vida, o protegir i millorar la biodiversitat. La diversitat biològica<br />
en un ecosistema per exemple, és una conseqüència <strong>de</strong>l funcionament, o millor, n’és<br />
inseparable. La diversitat d’espècies que trobem en un moment donat, és un<br />
producte <strong>de</strong>l procés històric, i si bé condiciona el camí que durà el sistema en el futur<br />
immediat, no el <strong>de</strong>termina, en el sentit que no es pot fer establir una relació causa<br />
efecte, <strong>de</strong>terminista, entre la diversitat específica i el funcionament <strong>de</strong>l sistema i la<br />
seva evolució. Sí que po<strong>de</strong>m en canvi llegir la diversitat específica com un indicador<br />
17<br />
Flos, J. 1994 Al ritmo <strong>de</strong> la naturaleza: ecologia <strong>de</strong> la parsimonia y <strong>de</strong> la prisa. Editorial<br />
Algaida-MNCN, Madrid.<br />
224
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
d’una manera <strong>de</strong> funcionar, i les seves variacions ens po<strong>de</strong>n indicar també<br />
pertorbacions o canvis en el funcionament <strong>de</strong> l’ecosistema.<br />
Hom te la sensació que amb unes poques espècies que fessin les funcions bàsiques<br />
<strong>de</strong> producció vegetal, consumidors i recicladors, n’hi hauria d’haver ben bé prou per<br />
tal que un ecosistema es mantingués, però els ecosistemes són més rics i complexos<br />
<strong>de</strong>l que seria “estrictament necessari”. La raó l’hem <strong>de</strong> buscar en el fet que s’autoorganitzen,<br />
evolucionen i s’expressen històricament, sense objectius pre<strong>de</strong>terminats,<br />
i així perduren. La natura es pot permetre l’aparent luxe d’un excés d’informació<br />
acumulada, encara que hom dubti que aquest excés sigui en cap manera un luxe,<br />
sinó que és una conseqüència inevitable d’una manera <strong>de</strong> funcionar i que<br />
probablement està relacionada amb el fet que <strong>de</strong>s que la vida va aparèixer en aquest<br />
planeta, no només no s’ha extingit, sinó que ha anat evolucionant cap a una major<br />
complexitat, fins al punt que la nostra espècie pot en aquests moments reflexionar<br />
sobre aquest fet, i per tant, intervenir-hi d’una manera original: fent-hi participar la<br />
prospectiva i la simulació o mo<strong>de</strong>lització sistemàtica ben fonamentada que ens<br />
permet la ciència.<br />
En aquest context, parlar d’ecosistemes és en certa manera similar a parlar <strong>de</strong><br />
paisatge, per quant el que veiem és conseqüència d’un passat, d’un procés històric, i<br />
llegir el paisatge ens informa <strong>de</strong> com està funcionant, però no po<strong>de</strong>m directament dir<br />
què farà en el futur. Modificar directament certs trets <strong>de</strong>l paisatge pot ser una mena<br />
d’acció <strong>de</strong> maquillatge si aquestes modificacions són en elles mateixes finalitats.<br />
Aquest seria el perill <strong>de</strong> creure’s massa estrictament la importància <strong>de</strong> la percepció<br />
visual i subjectiva <strong>de</strong>l paisatge com quelcom fonamental. Dit en altres paraules, un<br />
paisatge <strong>de</strong> cartró pedra no pot generar el funcionament d’un veritable paisatge amb<br />
vegetació i pedra <strong>de</strong> veritat. Gestionar el paisatge per millorar-lo, ha d’anar lligat a<br />
gestionar, restaurar i or<strong>de</strong>nar els usos <strong>de</strong>l territori, i aquests han <strong>de</strong> generar el<br />
paisatge que volem, com un producte emergent que integri <strong>de</strong> manera complexa i<br />
funcional tots els processos bàsics. Un <strong>de</strong>corat s’embruta i es <strong>de</strong>teriora. Un paisatge<br />
<strong>de</strong> veritat és viu, es renova, madura, entoma les pertorbacions i cicatritza les feri<strong>de</strong>s<br />
quan n’hi ha.<br />
225
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
4- L'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
4.1 Els ecosistemes no urbans <strong>de</strong>l municipi<br />
4.1.1 El suport hidro-geològic <strong>de</strong>l territori<br />
El terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> té una superfície <strong>de</strong> 63,2 Km 2 . La seva<br />
orografia està ben diferenciada, ja que al nord hi trobem els contraforts <strong>de</strong> la Serra<br />
<strong>de</strong> Llaberia –Coll<strong>de</strong>jou, amb alça<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 600 metres, i en la resta, <strong>de</strong>ls 150 m d’altura<br />
fins al mar, s’estén la zona <strong>de</strong> la plana, que ocupa 38 km 2 .<br />
La Plana <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> està travessada <strong>de</strong> NO a SE per una dotzena <strong>de</strong> barrancs i<br />
rieres, sent la que hi ha més a l’est la Riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, en el límit amb<br />
Cambrils, i la més a ponent el Barranc <strong>de</strong> Llastes al límit amb l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant.<br />
Tots dos cursos són secs durant la major part <strong>de</strong> l’any, almenys en el seu pas pels<br />
límits mont-rogencs, i només solen dur aigua <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> pluges torrencials,<br />
normalment a la tardor.<br />
Tota la plana està recoberta per ventalls al·luvials <strong>de</strong> notable permeabilitat, format<br />
per nivells <strong>de</strong> graves d'heterometria molt complexa amb intercalacions sorrenques o<br />
argiloses, segons la seva situació en vers a la proximitat <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> mar.<br />
El clima <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> és <strong>de</strong> tipus mediterrani marítim, <strong>de</strong> caràcter subhumit, però molt<br />
proper als climes subàrids, que predominen a poca distància cap al sud. La<br />
pluviositat a la zona és <strong>de</strong> 500 mm anuals aproximadament, i durant l’estiu<br />
meteorològic cauen en mitjana uns 90 mm d’aigua. El règim <strong>de</strong> pluges es concentra<br />
a la tardor i sobretot a la primavera, i a l’estiu són més típics els xàfecs <strong>de</strong> curta<br />
durada i gran intensitat. La proximitat <strong>de</strong>l mar fa que l’aire és mantingui però<br />
discretament humit durant tot l’any (els mesos d’estiu la humitat relativa mitjana és<br />
aproximadament d’un 70%), fet que atenua una mica les conseqüències <strong>de</strong> la feble<br />
pluviositat. Cal afegir com a característica <strong>de</strong> la zona, la presència <strong>de</strong>l mestral, vent<br />
sec i temperat <strong>de</strong>l nord-oest, que bufa sobretot a l’hivern, <strong>de</strong> l’octubre a l’abril, i que<br />
pot arribar a superar els 120 Km/h.<br />
La xarxa hidrogràfica és un component molt important <strong>de</strong>l paisatge i també <strong>de</strong>l<br />
funcionament ecològic <strong>de</strong> la zona, tant pel seu paper estructurador i <strong>de</strong> transport o<br />
comunicació, com per la seva relació amb els sistema d’aqüifers, aspecte vital d’un<br />
país caracteritzat per l’eixutesa <strong>de</strong>l seu clima.<br />
226
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Les aigües subterrànies presents en el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, s’engloben<br />
sota la <strong>de</strong>nominació d’aqüífers <strong>de</strong>l Baix <strong>Camp</strong>-<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, els quals estan catalogats<br />
com a aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen<br />
normes <strong>de</strong> protecció i addicionals en matèria <strong>de</strong> procediment en relació amb diversos<br />
aqüífers <strong>de</strong> Catalunya. A la vegada, la totalitat <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp es<br />
troba dins d’una zona vulnerable en relació amb la contaminació <strong>de</strong> nitrats<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, o sigui una superfície<br />
territorial l’escolament i filtració <strong>de</strong> la qual afecta o pot afectar la contaminació per<br />
nitrats <strong>de</strong>ls cossos hídrics continentals i litorals.<br />
4.1.2 La vegetació<br />
Les comunitats naturals que serien dominants en l’anomenada Terra baixa<br />
mediterrània, on el principal factor limitant per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la coberta<br />
vegetal és l’aigua, són la <strong>de</strong> l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale),<br />
associat a la plana i vessants prelitorals, i la màquia litoral <strong>de</strong> gàrric i margalló<br />
(Querco-Lentiscetum), en el territori litoral i més meridional.<br />
Es tracta d’una vegetació preferentment arbustiva i subarbustiva, majoritàriament<br />
aromàtica, i massa arbrada en agrupacions més o menys <strong>de</strong>nses d’arbres<br />
perennifolis i <strong>de</strong> fullatge més aviat sec i endurit.<br />
La vegetació actual <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> és representativa <strong>de</strong> la<br />
totalitat <strong>de</strong> comunitats representatives <strong>de</strong>l territori, tot i que la intervenció <strong>de</strong> l’home,<br />
inicialment associada a l’activitat agrícola i rural i, posteriorment i amb major<br />
intensitat, <strong>de</strong>gut a la progressiva urbanització <strong>de</strong>l seu entorn, sobretot en la franja<br />
litoral, ha comportat una notable recessió respecte a la seva situació climàcica.<br />
Els forests: la pineda <strong>de</strong> pi blanc, l’alzinar i la màquia<br />
En aquest sentit, al llarg <strong>de</strong>l seu terme es po<strong>de</strong>n distingir diferents ambients on s’hi<br />
localitzen les diferents comunitats vegetals indica<strong>de</strong>s en l’apartat anterior. En la zona<br />
interior <strong>de</strong>l terme, dominada per les vessants muntanyoses <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca, s’hi estableixen els principals forests <strong>de</strong>l municipi, dominats preferentment per<br />
la pineda <strong>de</strong> pi blanc (Pinus halepensis). En alguns trams, ja sigui seguint els cursos<br />
227
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong> les principals rieres o barrancs, així com en la plana més meridional <strong>de</strong>l territori,<br />
aquesta pineda es<strong>de</strong>vé <strong>de</strong> rellevància fins gairebé la zona costanera.<br />
La vegetació <strong>de</strong> la plana agrícola, <strong>de</strong>ls erms i <strong>de</strong> l’entorn urbà<br />
Les vessants inferiors i la major part <strong>de</strong> la plana han estat històricament aprofitats per<br />
a superfície <strong>de</strong> conreu, inicialment i principalment per al conreu <strong>de</strong> secà, amb el<br />
conreu d’ametllers, oliveres i garrofers, mentre que en els darrers temps s’ha anat<br />
imposant el conreu <strong>de</strong> regadiu, on s’inclou el d’olivera, i amb major extensió i donat<br />
l’elevada qualitat edafològica <strong>de</strong>l sòl <strong>de</strong> la plana <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, el conreu<br />
d’horta.<br />
Aquest aprofitament agrícola, efectuat progressivament en grans finques agrícoles<br />
donada l’extensió territorial <strong>de</strong>l terme, ha comportat la implantació i <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> l’anomenada vegetació ru<strong>de</strong>ral i arvense. Aquesta comunitat és representada per<br />
les comunitats segetals típicament mediterrànies <strong>de</strong> secà (Secalion mediterraneum),<br />
d’on <strong>de</strong>staquen espècies herbàcies anuals com la roella (Papaver rhoeas), la<br />
corretjola (Convulvus arvensis) i les agulles <strong>de</strong> pastor (Scandix pecten-veneris)<br />
associa<strong>de</strong>s a un ampli ventall d’espècies que aprofiten les condicions<br />
edafoambientals aporta<strong>de</strong>s pels conreus, així com per les comunitats arvenses <strong>de</strong><br />
secà (Diplotaxion), amb representants com el gram (Cynodon dactylon), la lleteresa<br />
<strong>de</strong> camp (Euphorbia segetalis), la ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium), la<br />
ravenissa blanca (Diplotaxis erucoi<strong>de</strong>s) i l’eragrostis (Eragrostis sp.).<br />
En l’horta, són comuns les comunitats arvenses <strong>de</strong> regadiu (Panico-Setarion),<br />
representats per la dominància <strong>de</strong> la panissola (Echinochloa colona), el cerreig<br />
(Setaria sp.), la castanyola (Cyperus rotundus) i la verònica (Veronica persica).<br />
L’entramat <strong>de</strong> camins veïnals que s’estructuren al voltant <strong>de</strong> les finques <strong>de</strong> conreu<br />
afavoreixen l’establiment <strong>de</strong> comunitats <strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> marge, formada per<br />
espècies colonitzadores herbàcies com el fenàs (Brachypodium phoenicoi<strong>de</strong>s) i la<br />
canya (Arundo donax), que aprofiten l’elevat grau <strong>de</strong> nitrofília <strong>de</strong>l sòl en indrets<br />
associats a l’entorn rural.<br />
Ja en zones més urbanitza<strong>de</strong>s o bé fortament antropitza<strong>de</strong>s com és el cas <strong>de</strong> les<br />
urbanitzacions existents al llarg <strong>de</strong> la major part <strong>de</strong> la franja més litoral <strong>de</strong>l terme, les<br />
comunitats <strong>de</strong> vegetació s’estableixen en erms, runams, <strong>de</strong>ixius, etc. on la resta <strong>de</strong><br />
vegetació no hi troba les condicions favorables per al seu <strong>de</strong>senvolupament. Aquesta<br />
vegetació presenta unes característiques diferencia<strong>de</strong>s que les permeten ser<br />
228
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
resistents a fortes afeccions com la seva <strong>de</strong>strucció parcial, el seu cobriment o trepig,<br />
la seva crema i, fins i tot, l’elevada pol·lució ambiental <strong>de</strong>l seu entorn.<br />
Dona<strong>de</strong>s les seves característiques estructurals, sovint amb fulles punxents o bé<br />
espines, secretores <strong>de</strong> fluids tòxics o irritants, etc., comporten una disminució <strong>de</strong><br />
l’atractiu paisatgístic on es <strong>de</strong>senvolupen que, <strong>de</strong> per si, es corresponen amb indrets<br />
fortament <strong>de</strong>gradats, com finques <strong>de</strong> conreu abandona<strong>de</strong>s amb presència <strong>de</strong> l’home<br />
en el seu voltant, zones perimetrals d’urbanitzacions, marges i àmbit d’influència <strong>de</strong><br />
carreteres i línies ferroviàries, zones d’abocament d’elements residuals i zones<br />
habita<strong>de</strong>s <strong>de</strong>socupa<strong>de</strong>s o en estat d’abandó.<br />
Una comunitat representativa d’aquests espais és el bleterar (Chenopodion muralis),<br />
formada pels blets (Chenopodium sp.) i els amarants (Amaranthus sp.) així com els<br />
margalls (Hor<strong>de</strong>um sp., Brumus sp.), l’espinaxoca (Xanthium spinosum) i l’ortiga<br />
petita (Urtica urens). D’altra banda, els herbassars formats per exemplars <strong>de</strong> ripoll<br />
(Oryzopsis miliacea) i l’olivarda (Inula viscosa) hi són també ben representats.<br />
La vegetació <strong>de</strong>l litoral i <strong>de</strong> les zones humi<strong>de</strong>s<br />
Les comunitats <strong>de</strong> platja i reraplatja, a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, resten força empobri<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>gut principalment a l’afecció provocada en primer lloc per l’ambient ru<strong>de</strong>ralitzat, on<br />
algunes finques <strong>de</strong> conreus arriben fins gairebé la mateixa línia <strong>de</strong> mar, i per la forta<br />
modificació <strong>de</strong> l’entorn litoral a partir <strong>de</strong> l’establiment d’infrastructures viàries com la<br />
línia <strong>de</strong> ferrocarril Barcelona-València i pel pas <strong>de</strong> l’actual carretera N-340.<br />
Addicionalment, la progressiva artificialització <strong>de</strong> la primera línia <strong>de</strong> mar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls<br />
anys setanta, ha comportat la regressió pràcticament total <strong>de</strong> la major part <strong>de</strong>ls<br />
sistemes naturals propis <strong>de</strong> la franja costanera en el municipi.<br />
Així, la vegetació s’es<strong>de</strong>vé nitròfila per l’acció antròpica exercida sobre el medi i<br />
bàsicament és constituïda per cascall marí (Glaucium flavum) i rave <strong>de</strong> mar (Cakile<br />
maritima).<br />
En aquest sentit, cal <strong>de</strong>stacar que ni les zones humi<strong>de</strong>s cataloga<strong>de</strong>s existents al llarg<br />
<strong>de</strong>l litoral presenten un estat ecosistèmic òptim tot i el grau <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l que<br />
disposen en l’actualitat. La vegetació se cenyeix a l’àmbit més immediat d’influència<br />
<strong>de</strong> l’aigua on resten <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s preferentment per construccions i infrastructures<br />
antròpiques. Cal <strong>de</strong>stacar algun esporàdic exponent testimonial d’espècies<br />
d’importància com l’àlber (Populus alba) en l’entorn <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la riera<br />
<strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, tot i que no arriba més enllà <strong>de</strong>l port arbustiu.<br />
229
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
La dinàmica i la situació actual <strong>de</strong> la coberta vegetal en el municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Camp</strong> queda reflectida pel mapa <strong>de</strong> cobertes <strong>de</strong>l sòl, el qual i<strong>de</strong>ntifica la tipologia i<br />
diversitat <strong>de</strong> comunitats que s’estableixen en el territori.<br />
Gràfic 1. Principals cobertes <strong>de</strong> sòl al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
FORESTS<br />
MATOLLARS<br />
Fragmentació <strong>de</strong>ls espais naturals.<br />
VEG. LITORAL<br />
CONREUS<br />
230
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> ha anat evolucionant històricament cap a una clara<br />
fragmentació <strong>de</strong>ls seus sistemes naturals propis <strong>de</strong>l territori. L’alt valor agronòmic <strong>de</strong><br />
bona part <strong>de</strong>l seu sòl va fer que ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’antiguitat, l’aprofitament agrícola <strong>de</strong> gran<br />
part <strong>de</strong>l terme va comportar inevitablement la pèrdua <strong>de</strong> la major part <strong>de</strong> massa<br />
forestal que s’estenia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les vessants muntanyoses fins arran mateix <strong>de</strong> mar.<br />
Posteriorment, l’establiment <strong>de</strong> grans infrastructures lineals, com la línia ferroviària<br />
Barcelona-València, la carretera N-340 i l’autopista A-7, van suposar la fragmentació<br />
en feixes pràcticament paral·leles <strong>de</strong> la franja més litoral <strong>de</strong>l terme, d’on <strong>de</strong>staca sens<br />
dubte la pràctica regressió irreversible <strong>de</strong> la línia costanera i <strong>de</strong>ls seus espais<br />
naturals, alguns d’ells d’indubtable interès ecològic com les zones humi<strong>de</strong>s i<br />
salobrars.<br />
Ha estat, però, l’assentament humà, el que ha comportat en les darreres dèca<strong>de</strong>s<br />
una més forta afecció en relació a la fragmentació <strong>de</strong>ls espais naturals <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Cal <strong>de</strong>stacar, no tan sols la major tecnificació agrària i la implantació<br />
d’activitats industrials amb afecció directa al territori, com és el cas <strong>de</strong> les activitats<br />
extractives existents, les actuacions que han afavorit aquesta fragmentació, sinó el<br />
mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> creixement urbanístic <strong>de</strong>l territori, associat al sector turístic i <strong>de</strong> segona<br />
residència, el que ha suposat una major incidència.<br />
La disposició <strong>de</strong> zones d’urbanització, on s’ha prioritzat la seva dispersió territorial i el<br />
seu creixement extensiu i aïllat, ha suposat que en l’actualitat es<strong>de</strong>vingui<br />
pràcticament impossible trobar espais naturals d’una certa envergadura i àmbit<br />
territorial que presentin unes característiques d’interès ecològic especials. Tot al<br />
contrari, aquests indrets són localitzats esporàdicament i, en la seva major part, sota<br />
fortes pressions associa<strong>de</strong>s a l’activitat <strong>de</strong> l’home i se situen com a espais residuals –<br />
més que no pas relictes – amenaçats <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparició imminent.<br />
Vegetació urbana. Arbres singulars.<br />
Les zones ver<strong>de</strong>s localitza<strong>de</strong>s als principals nuclis poblacionals <strong>de</strong>l municipi es<br />
diferencien d’acord amb la tipologia <strong>de</strong> l’estructuració urbana efectuada (nucli urbà<br />
compacte, nucli urbà dispers). Així, en el mateix <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble, aquestes no són<br />
excessivament nombroses i s’ubiquen en punts <strong>de</strong> creixement <strong>de</strong>l casc urbà.<br />
Tanmateix, tant el seu disseny com la representativitat <strong>de</strong> la vegetació existent no és<br />
massa <strong>de</strong>stacable.<br />
231
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
En les zones d’urbanització, la mateixa estructuració dispersa <strong>de</strong>ls habitatges i la<br />
seva localització preferentment immersa en zones forestals, comporten un augment<br />
<strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l verd. En aquestes, sovint s’aprofiten els exemplars <strong>de</strong> vegetació<br />
existent inicialment en la zona (majoritàriament pineda), tot i que d’acord amb<br />
l’objectiu <strong>de</strong> generar un major atractiu paisatgístic, s’han anat incorporant<br />
representants <strong>de</strong> vegetació exòtica, <strong>de</strong> ràpid creixement i òptima aclimatació a<br />
l’entorn (on <strong>de</strong>staquen les diferents varietats <strong>de</strong> palmàcies).<br />
Recentment, el municipi sembla valorar més els trets propis <strong>de</strong>l territori i mitjançant<br />
l’aprovació <strong>de</strong> l’Or<strong>de</strong>nança <strong>de</strong> l’arbrat i els recursos vegetals es pretén garantir el<br />
manteniment <strong>de</strong> les anomena<strong>de</strong>s “espècies autòctones”, pi (Pinus sp.), alzina<br />
(Quercus ilex), garrofer (Ceratonia siliqua) i margalló (Chamaerops humilis) i la<br />
potenciació <strong>de</strong> zones ver<strong>de</strong>s amb un alt grau <strong>de</strong> naturalització.<br />
Tot i això, la major part <strong>de</strong> les obres d’urbanització que porten associa<strong>de</strong>s<br />
l’obligatorietat <strong>de</strong> realitzar actuacions d’ajardinament, no semblen tenir massa bons<br />
resultats, ja que no es garanteixen les suficients condicions <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong>l verd.<br />
4.1.3 Fauna<br />
L’elevada diversitat d’ambients o sistemes naturals que es po<strong>de</strong>n trobar al territori <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> es podria correspondre amb una elevada diversitat d’espècies <strong>de</strong><br />
fauna, si no fos que la pressió antròpica exercida sobre l’entorn ha anat comportant<br />
progressivament la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> moltes espècies típicament mediterrànies, tant <strong>de</strong><br />
l’interior <strong>de</strong> terra baixa com corresponents a la franja litoral i, fins i tot, marina.<br />
A grans trets, es <strong>de</strong>sconeix l’estat <strong>de</strong> salut <strong>de</strong> les poblacions faunístiques que es<br />
<strong>de</strong>senvolupen en la major part <strong>de</strong>l terme, però es consi<strong>de</strong>ra que la major part <strong>de</strong> les<br />
poblacions més abundants s’associen a espècies <strong>de</strong> comportament antropofílic i<br />
oportunista. Alguns exemples en són representatives <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> les aus, com el<br />
pardal (Passer domesticus), la garsa (Pica pica), la tórtora (Streptotelia turtur),<br />
l’estornell (Sturnus vulgaris / unicolor) i <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong>ls mamífers, com el conill<br />
(Oryctolagus cuniculus), el ratolí <strong>de</strong> camp (Apo<strong>de</strong>mus sylvaticus), la rata comuna<br />
(Rattus rattus), etc., que es po<strong>de</strong>n erigir en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s condicions ambientals en<br />
autèntics flagells.<br />
Cadascun <strong>de</strong>ls hàbitats <strong>de</strong>scrits anteriorment presenta unes condicions <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
que són aprofita<strong>de</strong>s per unes o altres espècies <strong>de</strong> fauna. Així, les espècies que<br />
po<strong>de</strong>m trobar en l’entorn <strong>de</strong>l massís <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca és força<br />
232
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
diferenciada <strong>de</strong> la que podríem observar en alguna <strong>de</strong> les zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l litoral,<br />
com per exemple, l’Estany Gelat.<br />
L’actual legislació en matèria <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> la fauna a Catalunya inclou la major<br />
part <strong>de</strong> les espècies potencialment presents al llarg <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />
com a espècies protegi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>gut a la seva situació actual amenaçada en general per<br />
la fragmentació <strong>de</strong>ls hàbitats o la seva <strong>de</strong>saparició. Aquesta llista iniciada l’any 1988,<br />
amb la Llei 3/1988, <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls animals, s’ha anat ampliant, amb la incorporació<br />
<strong>de</strong> noves espècies<br />
4.1.4 Espais d’interès especial<br />
Àrees d'especial interès (nidificació, zones humi<strong>de</strong>s. ZEPA…).<br />
Si bé al llarg <strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no es cataloga cap zona<br />
d’especial interès per a la protecció <strong>de</strong> les aus o zona ZEPA, la situació litoral <strong>de</strong>l<br />
terme, amb l’existència <strong>de</strong> barrancs o rieres que el travessen longitudinalment fins al<br />
mar, fa que hi hagi unes quantes zones humi<strong>de</strong>s que han estat incorpora<strong>de</strong>s al<br />
Catàleg <strong>de</strong> Zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Catalunya. Aquests espais es troben en estats <strong>de</strong><br />
conservació diferent, i la seva importància quant als serveis sistèmics que aporten al<br />
territori és variable. Es tracta d’espais que cal endreçar i fer-los recuperar el seu<br />
paper ecològic i paisatgístic.<br />
Desembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes<br />
Extensió: 67.608,6 m²<br />
Espai situat en la franja litoral <strong>de</strong> <strong>de</strong>sguàs <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes, la qual actua<br />
com a límit administratiu amb el municipi veí <strong>de</strong> Cambrils. Es tracta d’una llacuna <strong>de</strong><br />
rambla mediterrània associada al règim <strong>de</strong> pluges i <strong>de</strong> llevanta<strong>de</strong>s.<br />
Presenta un fort potencial faunístic, sobretot lligat a la presència d’avifauna en època<br />
migradora.<br />
La part corresponent al terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> no està antropitzat<br />
com el marge <strong>de</strong> Cambrils, pel que presenta unes millors condicions ambientals per a<br />
l’establiment <strong>de</strong> les comunitats <strong>de</strong> vegetació pròpies d’aquests entorns humits; en<br />
aquest cas, tamarigar, jonquera i, esporàdicament, l’albereda.<br />
233
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Desembocadura <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> l'Estany Gelat 18<br />
Extensió: 11.347,2 m²<br />
Espai localitzat al costat <strong>de</strong>l Càmping Miramar abans <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> Miami Platja, també<br />
corresponent a una llacuna <strong>de</strong> rambla mediterrània.<br />
En aquest espai natural, es fan palesos els efectes ambientalment contraris <strong>de</strong>guda a<br />
la pressió antròpica realitzada sobre el medi, com la presència <strong>de</strong> la via <strong>de</strong>l tren, la<br />
carretera N-340 i la forta urbanització <strong>de</strong>l seu voltant.<br />
Destaquen les comunitats <strong>de</strong> gàrric i l’establiment <strong>de</strong> la pineda com a masses<br />
forestals i la cobertura massiva <strong>de</strong> canyissar i, en menor grau, <strong>de</strong> jonquera i<br />
salicornar.<br />
Pel que respecte a la fauna, a part <strong>de</strong> ser lloc <strong>de</strong> repòs i nidificació d’avifauna<br />
aquàtica, també és important <strong>de</strong>stacar la presència <strong>de</strong>l fartet a partir d’actuacions <strong>de</strong><br />
reintroducció efectua<strong>de</strong>s.<br />
Desembocadura <strong>de</strong>l riu Llastres<br />
Extensió: 72.323,4 m²<br />
De manera equivalent a la zona humida <strong>de</strong> la Desembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong><br />
Riu<strong>de</strong>canyes, aquesta zona humida fa <strong>de</strong> límit administratiu entre el municipi <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i el <strong>de</strong> Van<strong>de</strong>llòs i l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant.<br />
Es correspon, d’igual manera, a una llacuna <strong>de</strong> rambla mediterrània associat al règim<br />
<strong>de</strong> pluja i llevanta<strong>de</strong>s.<br />
L’espai natural és dominat per les comunitats helofítica <strong>de</strong>l canyissar i halofítiques <strong>de</strong><br />
la jonquera i el tamarigar. També, en la part més elevada <strong>de</strong>l terreny, s’hi estableix la<br />
pineda.<br />
Faunísticament, hi <strong>de</strong>staca una població <strong>de</strong> fartet, tot i que el fort estat <strong>de</strong> <strong>de</strong>gradació<br />
i abandonament <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>gut a la forta pressió antròpica rebuda i l’encaixament<br />
al qual resta sotmès, fa pensar en la poca viabilitat d’aquesta o bé en d’altres<br />
potencialitats ecològiques.<br />
Espais d’interès natural<br />
Els espais naturals que en l’actualitat es troben sota un règim <strong>de</strong> protecció legal són<br />
el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural, i la<br />
18 També se’n diu Estany Salat.<br />
234
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> l’Estany Gelat, la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong><br />
Riu<strong>de</strong>canyes i la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu Llastres, inclosos en la catalogació <strong>de</strong> zones<br />
humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l litoral català i <strong>de</strong>scrites anteriorment.<br />
La forta antropització rebuda pel territori, ja sigui pel <strong>de</strong>senvolupament d’activitats<br />
agrícoles com per la progressiva urbanització <strong>de</strong>l sòl, sobretot en la franja associada<br />
a la costa, han comportat la pèrdua d’una proporció significativa <strong>de</strong> les comunitats<br />
naturals pròpies <strong>de</strong> la zona, i per tant una pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat consi<strong>de</strong>rable. En<br />
l’actualitat, els espais naturals es limiten o bé a petites zones testimonials <strong>de</strong>l passat<br />
o bé a indrets amb caràcter totalment relicte.<br />
Això fa que els retalls d’espais naturals que resten al llarg <strong>de</strong>l terme, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la zona<br />
<strong>de</strong> l’Ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca fins al mateix Estany Gelat, a peu <strong>de</strong> mar,<br />
tinguin un valor especial, pel que signifiquen <strong>de</strong> potencials punts d’inici <strong>de</strong><br />
recuperació i <strong>de</strong> manteniment d’una vegetació i una fauna autòctones.<br />
Corredors biològics<br />
La territori <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> té un sistema <strong>de</strong> rieres i barrancs que<br />
comuniquen <strong>de</strong> manera efectiva les zones altes <strong>de</strong>l nord amb el pla i la costa.<br />
Generalment, els barrancs i rieres ben conserva<strong>de</strong>s són camins naturals per la fauna<br />
i vies d’expansió i transport <strong>de</strong> diàspores. Fora d’aquests sistemes, a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, no hi<br />
ha zones extenses <strong>de</strong> sistemes naturals <strong>de</strong> prou entitat com per assegurar<br />
connectivitat entre retalls relictuals <strong>de</strong> comunitats naturals mínimament ben<br />
constituï<strong>de</strong>s. Tanmateix, la progressiva antropització <strong>de</strong> les lleres <strong>de</strong> les rieres<br />
(impermeabilització per pavimentació, pas <strong>de</strong> vehicles pesats, activitats extractives<br />
focalitza<strong>de</strong>s, cacera, etc.) i la pressió exercida sobre les comunitats <strong>de</strong> vegetació que<br />
s’hi <strong>de</strong>senvolupa <strong>de</strong> manera associada (urbanització <strong>de</strong> l’entorn, extensió <strong>de</strong> finques<br />
<strong>de</strong> conreu, disposició d’eixos viaris, etc.), impliquen un fort greuge en la potencialitat<br />
d’aquests espais històricament oblidats com a eixos <strong>de</strong> connexió biològica.<br />
Aquesta situació comporta un aïllament <strong>de</strong>ls principals espais d’interès natural<br />
localitzats al llarg <strong>de</strong>l municipi i, per tant, <strong>de</strong> les seves poblacions, amb la conseqüent<br />
disminució <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> biodiversitat així com <strong>de</strong> la variabilitat genètica <strong>de</strong>ls seus<br />
representants botànics i faunístics. per aquesta raó cal valorar la preservació <strong>de</strong> les<br />
zones que estan actualment ocupa<strong>de</strong>s per vegetació espontània en zona <strong>de</strong>l pla,<br />
especialment les que lliguen els espais <strong>de</strong> forest a la zona muntanyosa <strong>de</strong>l nord amb<br />
els matollars i zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la costa.<br />
235
Agricultura<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp es troba englobat dins una comarca amb una<br />
àmplia tradició agrícola que ha configurat el paisatge <strong>de</strong>l territori al llarg <strong>de</strong>ls anys. Al<br />
igual que en molts altres municipis costaners <strong>de</strong> les comarques Tarragonines, però,<br />
aquesta llarga tradició agrícola ha estat poc a poc <strong>de</strong>splaçada pel <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’altres activitats econòmiques.<br />
Tot i així, <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> manté encara un sector agrícola força important, amb un 46,79%<br />
<strong>de</strong>l territori ocupat per conreus en actiu. Tot i les connotacions positives <strong>de</strong>l<br />
manteniment d’aquest sector econòmic, la seva activitat porta implícites incidències<br />
ambientals potencials que afecten principalment els recursos hídrics <strong>de</strong>l territori i el<br />
subsòl.<br />
La producció agrícola <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l camp, es concentra principalment en la<br />
producció <strong>de</strong> fruits secs (garrofes, ametlles i avellanes), oliveres (ha augmentat<br />
recentment) i l’hortofruticultura (verdura i fruita dolça). Proporcionalment, el nombre<br />
d’explotacions <strong>de</strong> secà i <strong>de</strong> regadiu és mantenen bastant equilibrats, tot i que en els<br />
últims anys s’ha pogut observar un augment <strong>de</strong>ls cultius <strong>de</strong> regadiu.<br />
La majoria <strong>de</strong> les explotacions agrícoles <strong>de</strong>l municipi s’abasteixen d’aigua a partir <strong>de</strong><br />
pous privats que exploten les reserves hídriques <strong>de</strong> l’Aqüífer <strong>de</strong>l Baix <strong>Camp</strong>, <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
Tot i la manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s precises, una primera quantificació usant estimadors i da<strong>de</strong>s<br />
indirectes, ens permet comprovar la important magnitud que té el sector agrícola<br />
sobre els recursos hídrics <strong>de</strong>l municipi, perfilant-se aquest com el segon sector més<br />
important respecte al consum d’aigua <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls usos domèstics i turístics,<br />
sobretot en les tempora<strong>de</strong>s altes. Aquest perfil <strong>de</strong> consum hídric segueix la mateixa<br />
tendència que es perfila tant a nivell autonòmic com estatal.<br />
La segona problemàtica a <strong>de</strong>stacar pel que fa al recurs hídric en el municipi en<br />
general, és la contaminació <strong>de</strong> les aigües subterrànies per nitrats. La qualitat <strong>de</strong><br />
l’aigua subterrània que s’explota mitjançant diversos pous <strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>, tot i que presenta certa variació segons la localització <strong>de</strong>l pou analitzat,<br />
s’hi <strong>de</strong>tecten nivells elevats <strong>de</strong> nitrats <strong>de</strong> manera general.<br />
Als efectes <strong>de</strong> l’agricultura, aquestes da<strong>de</strong>s no representen una problemàtica<br />
qualitativa <strong>de</strong>ls conreus, però si que a mesura que augmenta la càrrega <strong>de</strong> nitrogen<br />
236
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
per hectàrea, les dificultats per realitzar una bona gestió s’incrementen. A mes a més<br />
les analítiques posen en evidència la fragilitat <strong>de</strong> l’ecosistema en qüestió, i per tant la<br />
necessitat <strong>de</strong> controlar les pràctiques agrícoles que s’hi practiquen.<br />
Diverses són les causes que han portat a aquesta situació: per una banda la<br />
utilització poc eficient <strong>de</strong>ls fertilitzants nitrogenats, i d’altra banda la seva aplicació<br />
fora d‘època o en quantitats excessives. Les anomena<strong>de</strong>s bones pràctiques agràries<br />
sobre el nitrogen, promogu<strong>de</strong>s pel Departament d’Agricultura, Rama<strong>de</strong>ria i Pesca <strong>de</strong><br />
la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, pretenen contribuir a disminuir <strong>de</strong> manera significativa la<br />
presència <strong>de</strong> nitrats a les aigües.<br />
Paral·lelament, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mateix Departament s’estan duent a terme iniciatives per a la<br />
promoció entre els sectors agrícoles catalans <strong>de</strong> sistemes <strong>de</strong> producció integrada i/o<br />
producció ecològica. L’Organització Internacional <strong>de</strong> Lluita Biològica (OILB) <strong>de</strong>fineix<br />
la producció integrada (PI) com un sistema agrícola <strong>de</strong> producció d'aliments i d'altres<br />
productes d'alta qualitat, sistema que utilitza els recursos i els mecanismes <strong>de</strong><br />
regulació naturals per tal d'evitar les aportacions perjudicials al medi ambient, i que<br />
assegura a llarg termini una agricultura sostenible. En un sentit més concret la<br />
producció integrada és pot <strong>de</strong>finir com un sistema agrícola <strong>de</strong> producció d'aliments<br />
amb mèto<strong>de</strong>s que respectin la salut humana i el medi ambient amb els objectius<br />
d'obtenir productes d'alta qualitat, minimitzar l'ús <strong>de</strong> productes agroquímics,<br />
optimitzar els mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> producció, i disminuir els residus. Per a la protecció <strong>de</strong>ls<br />
cultius, la producció integrada combina la utilització <strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> lluita biològica per<br />
al control <strong>de</strong> les plagues juntament amb la utilització <strong>de</strong> les tècniques tradicionals<br />
basa<strong>de</strong>s en la utilització <strong>de</strong> productes agroquímics. A diferència <strong>de</strong> la producció<br />
ecològica, la producció integrada permet la utilització <strong>de</strong> productes agroquímics <strong>de</strong><br />
síntesis (adobs, pestici<strong>de</strong>s,...etc.), si bé aquesta utilització està restringida a l'ús<br />
d'unes <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s matèries autoritza<strong>de</strong>s, que prèviament s'han <strong>de</strong>finit en les<br />
Normes Tècniques específiques <strong>de</strong> producció per a cada cultiu.<br />
Tot i que en la totalitat <strong>de</strong> Catalunya, la tendència és la d’augmentar la proporció <strong>de</strong><br />
superfícies agrícoles amb algun d’aquests sistemes adoptats, en l’àrea <strong>de</strong> Tarragona<br />
i concretament en la comarca <strong>de</strong>l Baix <strong>Camp</strong>, aquesta tendència és totalment<br />
contrària. Al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, segons fonts <strong>de</strong> la cooperativa, no es<br />
coneix cap explotació agrícola que utilitzi cap d’aquests sistemes d’explotació<br />
alternatius.<br />
237
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
4.2 Classificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
4.2.1 Aspectes generals<br />
En termes generals, a qualsevol escala, la topologia <strong>de</strong>l territori, atenent al<br />
repartiment <strong>de</strong> sòl urbà i sòl rural, s'ha anat invertint en els últims <strong>de</strong>cennis al voltant<br />
<strong>de</strong> les grans conurbacions <strong>de</strong>l planeta. A tota la franja litoral <strong>de</strong> Catalunya, si mirem<br />
un mapa temàtic, sembla talment com si en lloc <strong>de</strong> mirar el positiu contempléssim el<br />
negatiu <strong>de</strong> la imatge. Abans hi havia una base rural, <strong>de</strong> verds i ocres, amb boscos i<br />
camps <strong>de</strong> conreu, esquitxada amb nuclis urbans més o menys grans. Ara, l'espai<br />
urbà es veu esquitxat per taques ver<strong>de</strong>s… El municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> té una<br />
gran zona que manté encara l'aspecte <strong>de</strong> positiu, ja que una bona part <strong>de</strong>l municipi<br />
és agrícola o està ocupada per vegetació espontània, i que els processos<br />
d’urbanització més contun<strong>de</strong>nts s’han concentrat sobre el litoral.<br />
Tradicionalment, el sòl no urbanitzable <strong>de</strong>ls plans generals d’or<strong>de</strong>nació urbana,<br />
inclosos els sòls forestals, naturals, o agrícoles, eren consi<strong>de</strong>rats implícitament<br />
reserves <strong>de</strong> creixement urbà. Des <strong>de</strong> la perspectiva urbanística, es tractava <strong>de</strong> sòls<br />
amb poc valor econòmic en el moment <strong>de</strong> la redacció <strong>de</strong>l pla, però que en el futur<br />
podien arribar a assolir un interès urbanístic. Això ha canviat una mica amb el temps i<br />
ha <strong>de</strong> canviar més amb la nova llei d’urbanisme. S’hauria <strong>de</strong> fer comprendre als<br />
responsables <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori, i a la població en general que actua a través<br />
<strong>de</strong>ls seus consistoris municipals, que l’espai no urbanitzat i no urbanitzable, no ha <strong>de</strong><br />
ser “la resta”, sinó que ha <strong>de</strong> ser tractat explícitament ja que té unes funcions<br />
diverses i clares en el funcionament territorial. Més encara, l’or<strong>de</strong>nació ha <strong>de</strong><br />
gestionar, afavorir i potenciar aquelles funcions <strong>de</strong> l’espai no urbanitzable que<br />
convingui per tal <strong>de</strong> dissenyar el conjunt <strong>de</strong>l territori com a sistema funcional. Hem<br />
avançat una mica en la bona direcció ja que els plans d’or<strong>de</strong>nació urbanística<br />
municipals, d’acord amb la llei d’urbanisme, permeten protegir el sòl no urbanitzable.<br />
Tanmateix, manca en general l’interès i el coneixement, la voluntat política, i la<br />
capacitat econòmica, per or<strong>de</strong>nar i actuar en el sòl no urbanitzable amb plans<br />
d’actuació <strong>de</strong> recuperació d’entorns naturals, <strong>de</strong> millora paisatgística o d’actuació en<br />
l’espai agrícola. Cal que s’arribi a comprendre que l’entorn urbà ja ho és tot, al menys<br />
en un territori com el <strong>de</strong> Catalunya, tan poblat. És a dir, en aquest sentit, un “pla <strong>de</strong><br />
millora urbana” o un “pla d’actuació urbanística” podrien perfectament ser aplicats a<br />
238
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
molts terrenys o parcel·les no urbanitzables que formen l’entorn immediat <strong>de</strong> l’espai<br />
urbà, és a dir, a una distància <strong>de</strong>l casc urbà d’entre cinc i <strong>de</strong>u minuts <strong>de</strong> cotxe o<br />
bicicleta. De la mateixa manera, no només convindria actualitzar les or<strong>de</strong>nances<br />
municipals que afecten al sòl no urbanitzable, sinó que en qualsevol cas<br />
s’apliquessin i es fessin respectar amb eficàcia. Aquest últim comentari és<br />
evi<strong>de</strong>ntment extensiu a tot el territori municipal, no només al sòl no urbanitzable.<br />
La pressió que rep el sòl no urbanitzable en general, <strong>de</strong>mana que es protegeixi tot el<br />
sòl no-urbanitzable <strong>de</strong>l terme municipal, i sempre que sigui possible i tingui sentit, cal<br />
passar sòl urbanitzable a no urbanitzable. Aquest camí no és corrent, però cal<br />
contemplar-lo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspectiva <strong>de</strong>ls usos presents, <strong>de</strong>ls que són compatibles<br />
amb el caràcter <strong>de</strong> no urbanitzable, i consi<strong>de</strong>rar que la <strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong>l sòl cap a<br />
no urbanitzable clarifica el futur en un horitzó més ampli i evita l’especulació amb el<br />
sòl, que és una <strong>de</strong> les amenaces més clares en contra <strong>de</strong> la sostenibilitat <strong>de</strong>ls<br />
mo<strong>de</strong>ls territorials. El grau <strong>de</strong> protecció i l'or<strong>de</strong>nació normativa i d'usos permesos que<br />
conté el Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal ha <strong>de</strong> tenir en compte les<br />
característiques <strong>de</strong>l sòl i <strong>de</strong> les comunitats (naturals o no) que l'ocupin, i la situació<br />
relativa respecte als veïns. L'entorn <strong>de</strong>fineix en gran mesura la vocació o interès <strong>de</strong> la<br />
zona, mentre que les comunitats existents, en <strong>de</strong>fineixen l'estat actual. Les<br />
qualificacions que s’han d’adjudicar als retalls <strong>de</strong> sòl no urbanitzable han <strong>de</strong> tractar<br />
<strong>de</strong> respectar les funcions d’aquest per la qual cosa la regulació normativa s’ha <strong>de</strong><br />
fixar uns objectius.<br />
4.2.2 Funcions bàsiques <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
Totes les figures <strong>de</strong> la classificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable són <strong>de</strong> protecció pel seu<br />
interès ecològic, que en el seu sentit més genuí, acadèmic i alhora ampli, significa <strong>de</strong><br />
funcionalitat sistèmica. Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
cal consi<strong>de</strong>rar el paper que aquest juga en els equilibris i relacions entre els diferents<br />
elements estructurals i funcionals <strong>de</strong>l territori. En un entorn tan humanitzat les<br />
funcions que cal consi<strong>de</strong>rar que recauen en el sòl no urbanitzable són molt diverses.<br />
Així, els usos permesos en sòl no urbanitzable han <strong>de</strong> garantir el manteniment <strong>de</strong><br />
totes les seves funcions, que <strong>de</strong> manera sintètica i sistemàtica són les següents:<br />
a) Funció ambiental:<br />
Al sòl no urbanitzable hi ha els hàbitats propis <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong> flora i<br />
fauna autòctones que són la base <strong>de</strong> la biodiversitat local. La conservació d’aquests<br />
239
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
habitats, <strong>de</strong> llur extensió, connectivitat i qualitat són necessaris per a mantenir les<br />
funcions ecològiques <strong>de</strong>l territori i la biodiversitat existent.<br />
b) Funció productiva:<br />
El sòl no urbanitzable és la base <strong>de</strong> les activitats agràries, que proveeixen aliment i<br />
recursos naturals i formen part <strong>de</strong> l’economia local. A més a més, l’entorn agrari, en<br />
equilibri amb el forestal i l’urbà, és font <strong>de</strong> diversitat paisatgística, d’hàbitats i<br />
ecològica.<br />
c) Funció cultural:<br />
El sòl no urbanitzable és expressió <strong>de</strong> la història, resultat <strong>de</strong> la interacció <strong>de</strong> l’home<br />
amb la resta <strong>de</strong> la natura. Recull el resultat <strong>de</strong> la intervenció <strong>de</strong> les persones en la<br />
transformació i utilització <strong>de</strong> l’entorn, <strong>de</strong>l qual n’extreu recursos, donant la imatge final<br />
<strong>de</strong> la ciutat i el seu entorn rural, i <strong>de</strong>l paisatge percebut.<br />
d) Funció lúdica:<br />
El sòl no urbanitzable és també necessari per a la població com a espai obert<br />
d’esplai, lleure i repòs psicològic.<br />
4.2.3 Objectius <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable<br />
La preservació <strong>de</strong> les funcions <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable, així com la voluntat <strong>de</strong> corregir<br />
o redreçar tendències errònies hereta<strong>de</strong>s per millorar el funcionament global <strong>de</strong>l<br />
territori, es tradueixen en un conjunt d’objectius concrets que l’or<strong>de</strong>nament ha <strong>de</strong><br />
tractar d’assolir. Enunciats d’una manera més sistemàtica, la regulació <strong>de</strong>l sòl no<br />
urbanitzable té els objectius següents:<br />
- Protegir els espais i elements naturals més remarcables, o que <strong>de</strong>fineixen l’aspecte<br />
global <strong>de</strong>l territori, preservant els valors ecològics i paisatgístics, per tal d’assegurar<br />
el manteniment <strong>de</strong> l’estabilitat <strong>de</strong>ls sistemes naturals i la conservació <strong>de</strong> la diversitat<br />
biològica.<br />
- Afavorir les connexions entre unitats territorials amb un cert grau <strong>de</strong> conservació<br />
que permeti mantenir o augmentar la superfície d’habitats connectats, i especialment<br />
protegir el sòl disponible per tal <strong>de</strong> configurar corredors ecològics que connectin<br />
parcs naturals i espais d’interès natural.<br />
- Ampliar la superfície d’espai natural protegit, protegint aquells espais limítrofs que<br />
tinguin valors similars, o que po<strong>de</strong>n servir <strong>de</strong> corona esmorteïdora d’impactes<br />
240
externs.<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
- Preservar i millorar l’explotació agrària, sobretot en els sòls <strong>de</strong> major qualitat<br />
edafològica i mantenir la capacitat productiva <strong>de</strong>l territori.<br />
- Prevenir els processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>gradació ambiental que aporta l‘artificialització; protegir<br />
els contorns d'espais naturals, amb vegetació espontània, propers a la zona urbana o<br />
a la zona agrícola, i gestionar-los convenientment per tal d’integrar-los en les tasques<br />
corrents <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong>l municipi; millorar el paisatge rural i urbà, integrant<br />
l'espai rural amb el <strong>de</strong> sistemes d'espais verds urbans i peri-urbans.<br />
- Encabir or<strong>de</strong>nadament els diversos usos o activitats que po<strong>de</strong>n ser permesos en<br />
cada tipus <strong>de</strong> sòl no urbanitzable.<br />
- Or<strong>de</strong>nar la localització d’activitats relaciona<strong>de</strong>s amb el lleure en l’espai lliure, per tal<br />
que es faciliti la conservació <strong>de</strong>l medi ambient i que no es perjudiquin la resta <strong>de</strong> les<br />
funcions essencials <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable.<br />
- Establir criteris sobre les característiques i localització a<strong>de</strong>quada <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions i usos periurbans, d’interès públic i social, per tal que aquests no<br />
pertorbin l’equilibri <strong>de</strong>ls diversos sectors <strong>de</strong> sòl no urbanitzable.<br />
- Or<strong>de</strong>nar i reconduir els processos marginals <strong>de</strong>ls diferents usos periurbans<br />
existents en el sòl no urbanitzable.<br />
- Facilitar la futura restauració i recuperació <strong>de</strong> sòls malmesos <strong>de</strong>gut als actuals usos.<br />
- Preservar el patrimoni cultural <strong>de</strong> la <strong>de</strong>gradació i potenciar els aspectes didàctics,<br />
lúdics i socials vinculats al sòl no urbanitzable.<br />
- Impedir la consolidació <strong>de</strong> barreres urbanes entre els espais interiors i els <strong>de</strong>l<br />
Sistema Costaner; protegir els valors <strong>de</strong>ls espais costaners (ambientals,<br />
paisatgístics, culturals, científics, agrícoles, forestals, rama<strong>de</strong>rs o per raó <strong>de</strong> llur<br />
riqueses naturals); preservar <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> transformació urbanística els espais<br />
costaners afectats per riscos naturals o antròpics; garantir l'efectivitat <strong>de</strong> les<br />
limitacions o servituds per a la protecció <strong>de</strong>l domini públic marítim-terrestre; millorar la<br />
qualitat <strong>de</strong> vida per raó <strong>de</strong> la funcionalitat <strong>de</strong>ls espais costaners com àmbit <strong>de</strong><br />
reequilibri home-natura, <strong>de</strong>l manteniment d'un recurs turístic bàsic i <strong>de</strong>l recolzament<br />
<strong>de</strong> la biodiversitat en connectar els espais <strong>de</strong> l'interior amb els <strong>de</strong>l litoral.<br />
241
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
4.3 Qualificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />
El POUM consi<strong>de</strong>ra en general que tot el sòl no urbanitzable s’ha <strong>de</strong> protegir. La<br />
classificació <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable, en les seves diferents subcategories <strong>de</strong><br />
protecció, i per tant, en les seves condicions normatives d’usos <strong>de</strong>l POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong><strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, es basa en l’estudi <strong>de</strong>tallat <strong>de</strong> la realitat actual <strong>de</strong> les característiques<br />
<strong>de</strong>l sòl no urbà, i en una concepció global <strong>de</strong>l terme municipal, contextualitzat en la<br />
realitat territorial <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong> Tarragona i <strong>de</strong> Catalunya. El nom <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les<br />
qualificacions intenta fer referència al component <strong>de</strong> l’interès ecològic i funcional<br />
dominant <strong>de</strong>l sòl, encara que la <strong>de</strong>scripció matisa les característiques que justifiquen<br />
una <strong>de</strong>limitació concreta, uns usos admesos i una normativa.<br />
Cal fer èmfasi en el fet que en la qualificació d'un indret concret hi intervenen no<br />
només el tipus <strong>de</strong> sòl, en terminologia edàfica, i el tipus <strong>de</strong> cobertura vegetal o<br />
sistema ecològic al qual pertanyi, sinó que és tant o més important l'entorn, els veïns.<br />
Aquest veïnatge explica una bona part <strong>de</strong> les tensions actuals, <strong>de</strong> la història <strong>de</strong>l<br />
terreny i <strong>de</strong>l seu futur, <strong>de</strong>l que tindria "vocacionalment" i <strong>de</strong>l que per coherència més<br />
global la planificació li atorga. La consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> l'entorn en la qualificació <strong>de</strong>l sòl és<br />
doncs necessària per a relligar formalment l'espai i or<strong>de</strong>nar el paisatge evitant<br />
l'evolució anàrquica <strong>de</strong>ls usos <strong>de</strong>l sòl.<br />
El sòl no urbanitzable <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> queda classificat en les següents<br />
categories:<br />
SNU-PEIN: Sòl no urbanitzable pertanyent a la zona <strong>de</strong>limitada pel Pla d’Espais<br />
d’Interès Natural com Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca. Es distribueix a la zona nord <strong>de</strong>l<br />
terme, i es regeix per la normativa <strong>de</strong>l Pla Especial <strong>de</strong> l’espai d’Interès Natural. La<br />
principal funció és la <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> la biodiversitat, el paisatge i la funció<br />
equilibradora <strong>de</strong>ls fluxos ecològics (aire, aigua, sòl, biologia,…).<br />
SNU1: Zona <strong>de</strong> valor natural. Correspon a terrenys situats al nord, en els<br />
contraforts <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Llaberia –Coll<strong>de</strong>jou i prop <strong>de</strong>l PEIN, que inclou àrees molt<br />
escarpa<strong>de</strong>s. En general la vegetació espontània mostra un nivell alt <strong>de</strong> qualitat i <strong>de</strong><br />
maduresa, dintre <strong>de</strong>ls límits propis <strong>de</strong>l clima i condicions edàfiques <strong>de</strong> la zona. En<br />
l’esquema territorial juguen un paper important com a banda d’esmorteïment <strong>de</strong> la<br />
zona protegida <strong>de</strong>l PEIN, a la qual en el futur podrien incorporar-se. En aquesta zona<br />
els usos permesos estan molt limitats, admetent-se només els que no són agressius i<br />
que tradicionalment s’hi han estat practicant, així com les tasques <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>l<br />
242
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
forest, per la seva protecció <strong>de</strong>ls incendis i altres possibles riscos present i futurs, i la<br />
seva millora ecològica, en el sentit <strong>de</strong> preservació <strong>de</strong>ls hàbitats i les espècies <strong>de</strong>ls<br />
ecosistemes que contribueixen a frenar la disminució <strong>de</strong> la biodiversitat.<br />
SNU2: Zona <strong>de</strong> valor paisatgístic i ecològic. En aquesta qualificació hi hem posat<br />
espais que in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> les comunitats biològiques que contingui (naturals o<br />
conreus), per la seva orografia, situació i veïnatges, convé preservar. Una part es<br />
troba en les vessants <strong>de</strong> les muntanyes <strong>de</strong>l nord, a l’oest <strong>de</strong>l nucli urbà <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, en cotes altes i visibles no només <strong>de</strong>s d’aquest, sinó també <strong>de</strong>s<br />
d’una bona part <strong>de</strong>l terme. Altres terrenys amb aquesta qualificació es troben en les<br />
capçaleres <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat, amb el límit <strong>de</strong> l’autopista, i uns altres que<br />
es troben prop <strong>de</strong> la costa i no han estat afectats pel PDUSC.<br />
SNU-3: els sòls agrícoles <strong>de</strong>l terme s’han classificat en tres subcategories, <strong>de</strong>finits:<br />
a) en raó <strong>de</strong>ls seus usos, que tenen relació amb la qualitat <strong>de</strong>l sòl i <strong>de</strong> la disponibilitat<br />
d’aigua, b) en raó <strong>de</strong> la seva situació geogràfica relativa i per tant <strong>de</strong>l seu entorn, i c)<br />
en raó <strong>de</strong>l seu paper estructural en la dinàmica ecològica <strong>de</strong>l territori. D’aquesta<br />
manera es po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>tallar millor els usos admesos i <strong>de</strong>més condicions en cada zona<br />
per tal <strong>de</strong> preservar a<strong>de</strong>quadament les funcions <strong>de</strong>l sòl que el POUM els atorga.<br />
SNU3-A: Zona agrícola <strong>de</strong> valor paisatgístic. Aquesta qualificació la reben els<br />
terrenys agrícoles <strong>de</strong> la zona nord que que<strong>de</strong>n emmarcats pel nucli urbà <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong><br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, al sud, i pels contraforts <strong>de</strong> la serralada, presidits per l’excel·lent<br />
mirador <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, al nord. Es tracta <strong>de</strong> zones cultiva<strong>de</strong>s en<br />
mosaic que visualment es troben en mig dos entorns <strong>de</strong> caràcter ben oposat: per un<br />
costat l’urbà i per l’altre el més feréstec <strong>de</strong> les muntanyes. El conjunt ofereix una<br />
visió equilibrada <strong>de</strong> la presència humana en el territori, per la qual cosa s’ha <strong>de</strong><br />
vetllar per conservar aquesta combinació, intervenint tant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong>l sòl<br />
no urbanitzable com en la <strong>de</strong>l sòl urbà <strong>de</strong>l nucli antic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong>.<br />
SNU3-B: Zona agrícola extensiva. Es tracta <strong>de</strong>ls terrenys agrícoles <strong>de</strong> la banda<br />
occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong>l terme, a l’oest <strong>de</strong> la carretera T323, i al sud <strong>de</strong> la carretera T310. La<br />
majoria <strong>de</strong> conreus són <strong>de</strong> secà, i es distingeixen clarament <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> terrenys<br />
agrícoles <strong>de</strong> la banda oriental. A la banda occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong>l terme, aquest espai no<br />
urbanitzable mostra paisatges d’equilibri cultural entre l’entorn natural i l’espai<br />
humanitzat. Es tracta <strong>de</strong> sòls <strong>de</strong> caràcter heterogeni quant als seus usos actuals,<br />
amb retalls <strong>de</strong> vegetació espontània i amb conreus. El forest que trobem en zones<br />
que havien estat antigament conrea<strong>de</strong>s però que han romàs abandona<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />
molts <strong>de</strong>cennis, ofereix un nivell <strong>de</strong> complexitat suficient per contribuir eficaçment a<br />
243
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
l’increment d’ambients propicis pel manteniment <strong>de</strong> bona part <strong>de</strong> fauna i flora típica<br />
<strong>de</strong> la zona mediterrània <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona. Es tracta per tant d’un espai on la<br />
pròpia heterogeneïtat li atorga un valor alt per la conservació <strong>de</strong> la biodiversitat, i<br />
alhora, pot actuar en gran mesura com a connector <strong>de</strong> zones <strong>de</strong> riquesa específica<br />
elevada, les <strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> la carretera T310, <strong>de</strong> sòl d’interès paisatgística i ecològica,<br />
amb els terrenys que tenen la mateixa <strong>de</strong>nominació en les capçaleres barranc <strong>de</strong><br />
l’Estany Salat, que continuen més enllà <strong>de</strong> l’autopista, sota la <strong>de</strong>nominació SNU-C2,<br />
fins al mar. Amb l’objectiu <strong>de</strong> contribuir a mantenir la diversitat d’ambients, que pugui<br />
actuar com a connector biològic, en tota la zona d’aquest sòl a l’oest <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong><br />
la Porquerola la normativa exigeix preservar <strong>de</strong>l conreu, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> la seva<br />
tipologia, una proporció <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong>l sòl, que ha d’estar ocupat per vegetació<br />
espontània. Preferentment aquests espais naturals s’han <strong>de</strong> disposar al llarg <strong>de</strong>ls<br />
barrancs, i <strong>de</strong>ls límits <strong>de</strong> separació entre finques, tractant sempre que sigui possible<br />
que coinci<strong>de</strong>ixin les àrees naturals d’ambdós costats <strong>de</strong>ls límits <strong>de</strong> les finques.<br />
SNU3-BE: Zona agrícola extensiva – Activitats a l’aire lliure. Comprèn els<br />
terrenys agrícoles, bàsicament <strong>de</strong> secà, <strong>de</strong> la banda occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong>l terme, entre el<br />
barranc <strong>de</strong> la Palma Negra i la urbanització Bonmont Terres Noves, que tot i trobarse<br />
en continuïtat amb la resta <strong>de</strong> sòls qualificats <strong>de</strong> zona agrícola extensiva (SNU 3-<br />
B) són susceptibles per la seva situació d’admetre usos esportius a l’aire lliure, com<br />
ara el <strong>de</strong> golf. En aquest cas es manté igualment el requeriment <strong>de</strong> la preservació<br />
<strong>de</strong>ls barrancs, <strong>de</strong> la seva vegetació, i <strong>de</strong> la vegetació espontània agrupada en l’espai<br />
i orientada <strong>de</strong> tal manera <strong>de</strong> facilitar el trànsit i l’establiment <strong>de</strong> la fauna autòctona.<br />
Per aquests, la normativa és molt estricta respecte a la conservació <strong>de</strong>l paisatge, <strong>de</strong><br />
l’ús <strong>de</strong>ls recursos hídrics i <strong>de</strong>ls mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> conreu i manteniment <strong>de</strong> la vegetació.<br />
SNU3-C: Zona agrícola <strong>de</strong> valor horticultural. Són sòls agrícoles situats a la banda<br />
oriental <strong>de</strong>l terme, els <strong>de</strong> major riquesa edafològica i bona disponibilitat d’aigua,<br />
<strong>de</strong>dicats fonamentalment a conreus intensius d’horta. En aquests terrenys és<br />
imperatiu la preservació <strong>de</strong>l sòl d’alt valor agrícola.<br />
SNU-C2: Sòl no urbanitzable costaner 2. Sòl no urbanitzable costaner classificat<br />
com categoria 2 d’acord amb el Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l sistema Costaner.<br />
Correspon a aquells sòls que per la seva proximitat a la ribera <strong>de</strong>l mar i per tant<br />
inclosos dins <strong>de</strong>ls 500 m <strong>de</strong> la franja costanera, requereixen protecció <strong>de</strong>ls valors que<br />
els caracteritzen.<br />
SNU-C2c: sòl no urbanitzable costaner 2-càmping. Sòl que per la seva proximitat<br />
a la zona costanera ha estat inclòs en la qualificació C2 pel Pla Director Urbanístic<br />
244
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong>l Sistema Costaner, i que es <strong>de</strong>dica fonamentalment al càmping en unes<br />
instal·lacions autoritza<strong>de</strong>s. El POUM tracta d’or<strong>de</strong>nar i fer compatible els usos<br />
existents amb la preservació <strong>de</strong>l paisatge i les principals funcions ecològiques <strong>de</strong>l<br />
territori afectat i el seu entorn.<br />
SNU-C3: Sòl no urbanitzable costaner 3. Sòl no urbanitzable costaner classificat<br />
com categoria 3 d’acord amb el Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner. Es<br />
tracta <strong>de</strong> sòl que estant per fora <strong>de</strong> la franja costanera <strong>de</strong>ls 500 m, forma una unitat<br />
morfològica amb zones qualifica<strong>de</strong>s com C1 o C2. La seva protecció i la preservació<br />
<strong>de</strong> canvis <strong>de</strong> classificació urbanística, els confereix una funció <strong>de</strong> recolzament i<br />
esmorteïment <strong>de</strong> la pressió urbanística sobre els entorns costaners no urbanitzables.<br />
SNU4: Sòl no urbanitzable comú. Comprèn un conjunt d’espais rurals <strong>de</strong><br />
característiques diverses que per raó <strong>de</strong> garantir la utilització racional <strong>de</strong>l territori,<br />
d’acord amb el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible, el POUM consi<strong>de</strong>ra no<br />
a<strong>de</strong>quats o no necessaris pel <strong>de</strong>senvolupament urbà. Es tracta d’espais rurals que<br />
en alguns casos no po<strong>de</strong>n ser urbanitzables per haver quedat afectats per vies <strong>de</strong><br />
comunicació, però també d’altres en la franja costanera, que no tenen actualment<br />
usos agrícoles <strong>de</strong> valor o comunitats naturals d’interès especial com per atorgar-los<br />
un nivell <strong>de</strong> protecció específic. Tanmateix, cal preservar <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament urbà<br />
aquests sòls <strong>de</strong> la franja costanera, per ser aquest entorn un espai escàs que<br />
requereix l’aplicació <strong>de</strong>l principi <strong>de</strong> precaució i per quant són sòls recuperables <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista ambiental i paisatgístic.<br />
SNU4-T: Sòl no urbanitzable turístic-càmping. Es tracta <strong>de</strong> sòls que es troben dins<br />
<strong>de</strong> la zona costanera que eren urbanitzables segons l’anterior Pla General, i que no<br />
havien quedat afectats pel PDUSC, on normalment hi ha o hi havia establert un<br />
càmping anteriorment. Aquest POUM els classifica com no urbanitzables, tot<br />
permetent-los l’ús <strong>de</strong> càmping. D’aquesta manera no s’impe<strong>de</strong>ix l’aprofitament<br />
econòmic <strong>de</strong>l sòl, però se n’exclou l’edificació d’habitatges, ajudant a preservar el<br />
paisatge litoral i limitant la pressió sobre la línia <strong>de</strong> costa, en front <strong>de</strong>l que seria la<br />
seva ocupació amb caràcter pràcticament irreversible <strong>de</strong> realitzar-se la seva<br />
urbanització.<br />
Com a criteri general, pel sòl no urbanitzable càmping, i per a la implantació o<br />
legalització d’un càmping es fixa l’obligació <strong>de</strong> presentar un pla especial urbanístic.<br />
En el POUM, específicament s’hi contempla el següent:<br />
245
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
PE 1 CÀMPING DE LES ARTS<br />
Es correspon a bona part <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Parcial <strong>de</strong>l Sector 22 <strong>de</strong>l PGOU.<br />
ÀMBIT: Inclou els sòls <strong>de</strong>l Càmping CAR, Barcelonesa <strong>de</strong> Inversiones S.A i<br />
Instalaciones Turísticas S.A., situats al sector 22 <strong>de</strong>l PGOU. Aquest àmbit està<br />
qualificat <strong>de</strong> sòl no urbanitzable turístic Càmping SNU4T i el Pla Especial podrà<br />
ampliar-se amb sòls qualificats amb la mateixa clau urbanística.<br />
OBJECTIUS: Preservar valors ambientals i paisatgístics relacionats amb la zona<br />
costanera on es troba. El projecte d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l càmping ha <strong>de</strong> contemplar: la<br />
justificació <strong>de</strong> la tipologia vegetal a plantar, la correcta connectivitat amb la xarxa<br />
viària bàsica, amb l’execució d’una rotonda a la carretera nacional 340 i un pont<br />
sobre el ferrocarril, ha <strong>de</strong> garantir l’accés, a la franja marítima per la vora <strong>de</strong> la riera, i<br />
separada <strong>de</strong> la mateixa, ha <strong>de</strong> resoldre a<strong>de</strong>quadament el sanejament <strong>de</strong> les aigües<br />
negres i tots els subministraments <strong>de</strong> serveis necessaris per a l’activitat.<br />
246
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Taula 4.2.1 Superfícies <strong>de</strong> les diferents tipologies <strong>de</strong>l Sòl No Urbanitzable<br />
Subcategories <strong>de</strong> Sòl No Urbanitzable Superfície en Ha<br />
SNU-PEIN 22,83<br />
SNU1: Zona <strong>de</strong> valor natural. 290,13<br />
SNU2: Zona <strong>de</strong> valor paisatgístic i ecològic. 1.034,05<br />
SNU3-A: Zona agrícola <strong>de</strong> valor paisatgístic 285,05<br />
SNU3-B: Zona agrícola extensiva 1.182,39<br />
SNU3-BE: Zona agrícola extensiva. Activitats a l’aire lliure 74,82<br />
SNU3-C: Zona agrícola <strong>de</strong> valor horticultural 806,60<br />
SNU-C2: Sòl no urbanitzable costaner 2 137,89<br />
SNU-C2c: sòl no urbanitzable costaner 2-càmping 23,52<br />
SNU-C3: Sòl no urbanitzable costaner 3. 571,15<br />
SNU4: Sòl no urbanitzable comú 54,02<br />
SNU4-T: Sòl no urbanitzable turísic-càmping 44,49<br />
Superfície total <strong>de</strong>l SNU 4.526,94 Ha<br />
* Finalment cal remarcar que el POUM incorpora tant gàficament com<br />
normativament l’àmbit <strong>de</strong> protecció corresponent a la proposta d’ampliació <strong>de</strong><br />
la Xarxa Natura 2000 i els hàbits d’interès comunitari, i cal dir que les<br />
qualificacions a les quals afecti s’atendran a la normativa sectorial.<br />
247
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 1-a: Barranc <strong>de</strong> La Palma Negra vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> a<br />
Pratdip (situació aproximada UTMX: 326.200; UTMY: 4547.000). Les zones <strong>de</strong> valor<br />
natural SNU1 es troben a les parts altes i cap a la dreta. A primer terme, zones <strong>de</strong><br />
SNU2 (valor paisatgístic i ecològic).<br />
248
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 1-b: Barranc <strong>de</strong> La Palma Negra vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
a Pratdip (situació aproximada UTMX: 326.200; UTMY: 4547.000), en direcció SE. Es<br />
veuen paisatges que cal conservar al voltant <strong>de</strong>l barranc.<br />
249
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 2: El barranc <strong>de</strong> Rifà, al nord <strong>de</strong> la carretera T310, sòl <strong>de</strong> valor paisatgístic i i<br />
ecològic<br />
Foto 3-a: Panoràmica cap a NNW <strong>de</strong>s <strong>de</strong> un punt situat en (UTMX:326.370; UTMY:<br />
4.546.120) en sòl SNU3-B en el que seria part <strong>de</strong> la franja que lliga els contraforts <strong>de</strong><br />
la serralada i les zones baixes que enllacen a llevant <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> Miami amb el<br />
Barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat.<br />
250
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 3-b: Des <strong>de</strong>l mateix punt (UTMX:326.370; UTMY: 4.546.120) s’observa en<br />
direcció a llevant els camps d’oliveres combinats amb espais <strong>de</strong> vegetació<br />
espontània, a cops <strong>de</strong>nsa i ben constituïda, dominats sovint pel pi blanc.<br />
Foto 4: Panoràmica en direcció NNW <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l límit <strong>de</strong>ls terrenys ocupats per la línia<br />
<strong>de</strong>l tren d’alta velocitat (aprox. UTMX:325.400, UTMY:4542.000, al nord <strong>de</strong>l<br />
SUD14.Nou Miami). Al fons, la zona d’Azahara i Bonmont en el límit visual <strong>de</strong>l pla per<br />
sota <strong>de</strong> la serralada.<br />
251
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 5: Panoràmica en direcció cap a la serralada, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’extrem NE <strong>de</strong> Miami<br />
(corredor <strong>de</strong> sòl SNU-C3 en primer terme i SNU2 més al fons). En aquesta zona i cap<br />
a la dreta, alguns barrancs que són tributaris <strong>de</strong>l <strong>de</strong> l’Estany Salat que<strong>de</strong>n enfonsats i<br />
coberts <strong>de</strong> màquia <strong>de</strong> gàrric i margalló (Querco-Lentiscetum) (foto 6)<br />
Foto 6: Detall <strong>de</strong> la màquia <strong>de</strong> gàrric i margalló, impenetrable, que és característica<br />
<strong>de</strong> les zones planes costaneres <strong>de</strong>l litoral <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona. Aquesta comunitat<br />
està ben constituïda en els espais situats en la franja <strong>de</strong> sòl no urbanitzable costaner<br />
<strong>de</strong> llevant <strong>de</strong> Miami, en l’entorn barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat i <strong>de</strong>ls seus tributaris.<br />
252
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 7: Barranc <strong>de</strong> les Coves <strong>de</strong>l Roure, en sòl urbà, al NE <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> Miami.<br />
L’espai <strong>de</strong> la fondalada i parets, feréstec i impenetrable, que enllaça amb el SNU-C3 i<br />
el SNU-C2 <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong> l’Estany Salat pot perfectament lligar-se als espais verds<br />
urbans. La riquesa biològica i paisatgística d’aquests enclavaments s’ha <strong>de</strong><br />
conservar.<br />
Foto 8-a<br />
253
Foto 8-b<br />
Foto 8-c<br />
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 8-a, b i c: Vistes <strong>de</strong> l’Estany Salat, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mar fins a la via <strong>de</strong>l tren. Es tracta<br />
d’un espai humit d’interès natural i paisatgístic que cal protegir en tot el possible.<br />
254
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 9: Al NE <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, la zona agrícola que queda entre la<br />
serralada i el poble rep una classificació especial pel seu valor paisatgístic.<br />
Foto 10: <strong>Camp</strong>s <strong>de</strong> conreu i bosc <strong>de</strong> pi blanc, en un mosaic divers a la banda <strong>de</strong>l<br />
nord <strong>de</strong>l nucli urbà <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, on el SNU ha estat classificat com <strong>de</strong><br />
valor paisatgístic (tant el que és eminentment agrícola, SNU3-A, com el que està<br />
més dominat per zones <strong>de</strong> vegetació espontània SNU2).<br />
255
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Foto 11: Petit barranc en la zona SNU3-A (agrícola <strong>de</strong> valor paisatgístic) al NE <strong>de</strong>l<br />
nucli urbà <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> (UTMX: 327,6; UTMY: 4551,5).<br />
Oest Nord<br />
Nord Est<br />
Foto 12: Panoràmica <strong>de</strong>s d’un punt prop <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>ls Masos d’en Bla<strong>de</strong>r (aprox:<br />
UTMX: 328.560 UTMY: 4546.330), a llevant <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Porquerola. <strong>Camp</strong>s<br />
256
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
<strong>de</strong>sforestats, llaurats i preparats per plantar arbres (segurament oliveres), en sòl<br />
agrícola SNU3-B. El bosc que es veu a dalt al fons a l’esquerra i el que s’insinua a la<br />
dreta a baix, és <strong>de</strong> pi blanc i força ben constituït.<br />
Foto 13: Vista cap a llevant, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pont a sobre <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>l futur tren d’alta velocitat<br />
(UTMX: 328.670; UTMY: 4.545.640). S’aprecia la diversitat ambiental creada per la<br />
combinació en l’espai <strong>de</strong>ls conreus d’arbres fruiters (oliveres, ametllers, garrofers,<br />
etc.) i les pine<strong>de</strong>s força ben constituï<strong>de</strong>s que preferentment s’estenen al llarg <strong>de</strong>ls<br />
barrancs (al fons el <strong>de</strong> la Porquerola). Aquest espai classificat com SNU-C3 és<br />
similar al que hi ha a l’altra banda <strong>de</strong> la via, cap a nord, classificat com SNU3-B. Per<br />
l’espai situat a l’oest <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Porquerola, es fa una normativa que intenta<br />
evitar la fragmentació <strong>de</strong>ls espais forestats <strong>de</strong> vegetació natural i afavorir la seva<br />
concentració al voltant i al llarg <strong>de</strong>ls barrancs.<br />
257
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL XIII. LES NECESSITATS D’HABITATGES I LES POTENCIALITATS<br />
258
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. LES NECESSITATS D'HABITATGE<br />
D'acord amb les estimacions <strong>de</strong> l'evolució <strong>de</strong> la població <strong>de</strong>terminariem la quantitat<br />
d'habitatges que corresponen al nombre d'habitants. Existeix una altra sèrie<br />
estadística important per estimar les necessitats d'habitatge al municipi. És la sèrie<br />
que comptabilitza el creixement <strong>de</strong>l parc d'habitatges actuals. Aquesta sèrie es<br />
podria formar a partir <strong>de</strong>l cens <strong>de</strong> les llicències dona<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s d'aquest cens, les quals<br />
ens permetran aproximar-nos a la realitat actual.<br />
A partir <strong>de</strong>l coneixement <strong>de</strong>l parc d'habitatges a <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> i l'evolució <strong>de</strong>ls<br />
últims anys, podríem realitzar una sèrie <strong>de</strong> previsions <strong>de</strong> les necessitats d'acord amb<br />
la població que s'ha <strong>de</strong>terminat per al municipi durant els propers anys. Per això<br />
consi<strong>de</strong>rem aquests diversos components <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda i les següents limitacions:<br />
a) L'augment <strong>de</strong> la població i habitatges es consi<strong>de</strong>ra uniforme per cada any<br />
dins <strong>de</strong> cada etapa <strong>de</strong>l Pla.<br />
b) S'estima que <strong>de</strong> l'augment <strong>de</strong> població hi ha una part <strong>de</strong>mandant d'habitatges,<br />
que correspon al saldo migratori, l'altre part -<strong>de</strong> l'augment <strong>de</strong> poblaciós'acomoda<br />
als habitatges ja existents; aquesta primera tindrà una <strong>de</strong>manda -<br />
relativament alta- d'un habitatge per cada 2,60 persones, que ve a ser el<br />
paràmetre mitjà previst en el Pla Territorial Metropolità <strong>de</strong> Barcelona per la<br />
Regió Metropolitana.<br />
c) Consi<strong>de</strong>rem una <strong>de</strong>manda originada per taxa <strong>de</strong> nupcialitat <strong>de</strong>l 60/00.<br />
Aquesta també serà uniforme per tots els anys d'acord amb la població <strong>de</strong><br />
2005 i 2011. Això implicarà per alguns anys una taxa superior a la<br />
consi<strong>de</strong>rada com a taxa <strong>de</strong> partida.<br />
d) Un altre component <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda és la que correspon a joves que <strong>de</strong>ixen la<br />
llar familiar. Estimem que aquesta <strong>de</strong>manda pot ésser orientada cap a una<br />
segona residència <strong>de</strong> una forta estacionalitat (habitatges més petits) i si va<br />
cap a residència principal la mateixa la po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar inclosa en l'alt<br />
percentatge que <strong>de</strong>terminavem al punt c) <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda corresponent a nous<br />
matrimonis o parelles.<br />
259
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
e) Hi ha una <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> nova residència originada per un canvi qualitatiu al<br />
que lògicament aspira la població. S'estableix tanmateix una estimació pel<br />
que fa a la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> renovació d'habitatges. El reste consi<strong>de</strong>rem que o bé<br />
no es renova, o fan reformes interiors, estan buïts, o té actualment usos que<br />
no són d'habitatges (oficines, etc...)<br />
f) Consi<strong>de</strong>rem que la segona residència tindrà un augment important atès el fort<br />
magnetisme <strong>de</strong> la zona i l'efecte multiplicador <strong>de</strong> l’autovia A7. Però en aquest<br />
POUM el <strong>de</strong>senvolupament urbanístic redueix consi<strong>de</strong>rablement els sòls<br />
urbanitzables que preveia el Pla General <strong>de</strong> 1986.<br />
D'acord amb tots aquests punts el POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> s'ha<br />
programat com es <strong>de</strong>mostra a continuació per tal d'acollir pel municipi un<br />
creixement d'habitatges més sostingut.<br />
2. JUSTIFICACIÓ DE L'ACOMPLIMENT DE L'ARTICLE 57.3 DEL DECRET<br />
LEGISLATIU 1/2005, TEXT REFÓS DE LA LLEI D'URBANISME.<br />
Tal com es pot comprovar a les fitxes <strong>de</strong>ls sectors que figuren a la normativa<br />
urbanística, i es justifica a la Memòria Social <strong>de</strong>l POUM (Volum V) en el conjunt <strong>de</strong>ls<br />
instruments <strong>de</strong> planejament el present Pla d'Or<strong>de</strong>nació Urbanística Municipal fa una<br />
previsió per a la construcció d'habitatges <strong>de</strong> protecció pública, com a mínim <strong>de</strong>l 20%<br />
<strong>de</strong>l sostre que es qualifica per a ús d'habitatge <strong>de</strong> nova implantació, tant en sòl urbà<br />
com en sòl urbanitzable, i com a condició addicional es fixa que si en el moment <strong>de</strong> la<br />
tramitació <strong>de</strong>l planejament <strong>de</strong>rivat la població <strong>de</strong> dret <strong>de</strong>l municipi arriba als <strong>de</strong>u mil<br />
habitants, a més cal fer una reserva mínima <strong>de</strong>l 10% <strong>de</strong>l sostre d’habitatge <strong>de</strong> nova<br />
implantació per a habitatge assequible a preu taxat. Aquesta reserva s’imposa<br />
també a tots els sectors.<br />
D’acord també al Text Refós d’Urbanisme es sol.licita a la Comissió Territorial<br />
d’Urbanisme <strong>de</strong> Tarragona la dispensa <strong>de</strong> previsió <strong>de</strong> la reserva <strong>de</strong>l 20% <strong>de</strong>l sostre<br />
<strong>de</strong>stinat a habitatge <strong>de</strong> nova implantació als sectors PAU 14 Els Horts i SUD 1 Les<br />
260
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
Fema<strong>de</strong>s ja que la seva <strong>de</strong>nsitat és molt inferior als 25 habitatges/Ha. Vegeu també<br />
el Volum V. Memòria Social.<br />
En els nous sòls urbanitzables que es preveuen cal evitar una concentració<br />
excessiva i posicional <strong>de</strong>ls habitatges <strong>de</strong> protecció pública, per tal <strong>de</strong> contribuir a la<br />
cohesió social. També cal posar <strong>de</strong> relleu que s'obté major superfície que a l'anterior<br />
planejament general pel que fa a sòls públics per tal <strong>de</strong> millorar les dotacions, els<br />
espais lliures i zones ver<strong>de</strong>s, i en <strong>de</strong>finitiva la qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>ls mont-rogencs.<br />
3. LA CAPACITAT D'ACOLLIMENT D'AQUEST PLA D'ORDENACIÓ<br />
URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
El POUM qualifica sòls urbans i urbanitzables, tant <strong>de</strong>limitats com no, per acollir un<br />
nombre d'habitatges, indústires i equipaments d'acord amb les previsions<br />
especifica<strong>de</strong>s a la memòria i a la normativa urbanística.<br />
Per fer la nostra estimació hem calculat sector a sector el potencial <strong>de</strong> sostre <strong>de</strong>l<br />
POUM <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> aplicant els ín<strong>de</strong>x d’edificabilitat i el percentatge <strong>de</strong>l<br />
sostre <strong>de</strong>stinat a habitatge. Així hem obtingut el sostre total <strong>de</strong>stinat a l’ús resi<strong>de</strong>ncial<br />
<strong>de</strong>l POUM inclòs dins sectors i, a més el sostre resi<strong>de</strong>ncial no inclòs en sectors <strong>de</strong>l<br />
POUM. També hem calculat <strong>de</strong>talladament el nombre d’habitatges potencials <strong>de</strong>l<br />
POUM i constatem que obtenim un total inferior a la meitat <strong>de</strong>l PGO <strong>de</strong> 1986.<br />
Després fem l’estimació d’habitants potencials <strong>de</strong> primera residència.<br />
Per obtenir la sèrie que es correspon a l'apartat anterior, hem partit <strong>de</strong>ls habitatges<br />
potencials, i al final hem aplicat l'estàndard <strong>de</strong> 2,6 habitant/habitatge que és la<br />
tendència en els propers anys que es dóna en els estudis <strong>de</strong>l Pla Territorial<br />
Metropolità <strong>de</strong> Barcelona per a la Regió Metropolitana.<br />
Al final reproduim el quadre QT1 <strong>de</strong>l qual po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>duir per al municipi <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> un total <strong>de</strong> 24.361 19 habitants permanents o <strong>de</strong> primera residència incloent<br />
sòl urbà, urbanitzable <strong>de</strong>limitat i no <strong>de</strong>limitat, que respecte als 8.896 habitants oficials<br />
19<br />
Cal dir que si no contèssim el sòl urbanitzable no <strong>de</strong>limitat, la població potencial <strong>de</strong> 1ª residència estimada seria <strong>de</strong><br />
21.791 habitants.<br />
261
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
segons da<strong>de</strong>s aprova<strong>de</strong>s pel Govern Central <strong>de</strong>l cens <strong>de</strong> l’ú <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2005,<br />
publica<strong>de</strong>s al BOE 287 <strong>de</strong>l dia 1 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2005, representa un increment <strong>de</strong><br />
15.465 habitants més, a part d’aquells altres que hi haurà en el procés <strong>de</strong> passar <strong>de</strong><br />
segones residències a primeres. Amb les anteriors hipótesis planteja<strong>de</strong>s, i tenint en<br />
compte un possible augment <strong>de</strong> 800 habitants/any, s’estableix un perío<strong>de</strong><br />
d’acolliment <strong>de</strong> la tendència <strong>de</strong>l creixement d’uns 19 anys.<br />
Aquestes da<strong>de</strong>s s'han obtingut a partir <strong>de</strong> les hipòtesis planteja<strong>de</strong>s, i no cal dir que hi<br />
ha una sobreocupació (és a dir més habitants/habitatge) durant l'època estiuenca,<br />
com acostuma a passar en els casos on hi ha una important població flotant.<br />
També caldria tenir en compte les places <strong>de</strong>ls càmpings que també acullen una<br />
estimable població flotant.<br />
A part, en el POUM s'ha potenciat la barreja d'usos en els nous sectors per tal<br />
d'evitar en lo possible la mobilitat obligada, tot preveient activitat econòmica, sobretot<br />
terciària, i industrial compatible amb el veïnatge resi<strong>de</strong>ncial o relativament separada<br />
en nous sectors com ara els <strong>de</strong> les Sorts <strong>de</strong>l Rei, però sobretot al sector <strong>de</strong><br />
Dinamització Econòmica els Comellarets <strong>de</strong> 44,14 Ha. També es pretén potenciar<br />
<strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> en la línia <strong>de</strong> l'oferta <strong>de</strong> serveis i possible I + D.<br />
4. PREVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL ALS SECTORS D’ACT<strong>IV</strong>ITAT<br />
ECONÒMICA.<br />
En els sectors amb sòl d’activitat econòmica es generarien els següents llocs <strong>de</strong><br />
treball, comptant 50 llocs <strong>de</strong> treball/ha, tant a l’industrial com al terciari.<br />
Resta d’activitats que ocuparien sostre que no es <strong>de</strong>stini a resi<strong>de</strong>ncial.<br />
Sup. Ha Llocs <strong>de</strong> treball<br />
PAU 4-1. Les Pobles Terciari 1 2,62 131<br />
PAU 4-2. Les Pobles Terciari 2 2,21 110<br />
PAU 11. Les Sorts d’en Corp Industrial 4,22 211<br />
SUD 4. Sector <strong>de</strong> Dinamització Económica els Comellarets 44,14 2.207<br />
Total 53,19 2.659<br />
Total <strong>de</strong> nombre estimat <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la nova activitat econòmica pel<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls sectors = 2.659<br />
262
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
5. ESTIMACIÓ DEL SOSTRE DESTINAT A HABITATGE DEL POUM<br />
Aquesta estimació es fa als efectes <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r verificar l’acompliment d’allò que preveu<br />
en l’article 58.1 <strong>de</strong>l Decret Legislatiu 1/2005, en relació a la superfície d’espais lliures<br />
enfront <strong>de</strong>l sostre potencial <strong>de</strong>stinat a habitatge <strong>de</strong>l POUM.<br />
Consi<strong>de</strong>rarem, com s’ha dit, el potencial <strong>de</strong> sostre que es <strong>de</strong>riva <strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l POUM tant en els nous sectors <strong>de</strong> sòl urbà com en els <strong>de</strong> sòl<br />
urbanitzable. El resultat obtingut prové d’haver aplicat els coeficients d’edificabilitat<br />
<strong>de</strong>stinat a habitatge a la superfície <strong>de</strong>ls sectors. Això dóna 2.161.959 m 2 st (subtotal<br />
1). Vegeu el següent Quadre QT1<br />
Després fem el propi pel sòl no adscrit a sectors i obtenim un potencial <strong>de</strong> 1.394.816<br />
m 2 st. (subtotal 2).<br />
Finalment, obtenim com a suma <strong>de</strong>l subtotal 1 i subtotal 2, el resultat <strong>de</strong> 3.556.775<br />
m 2 st com a sostre potencial <strong>de</strong>stinat a habitatge <strong>de</strong>l POUM.<br />
263
QUADRE QT1<br />
Sistemes adscrits a sectors<br />
Superfície<br />
sector (Ha)<br />
Sistema d'espais<br />
lliures (A1 i A2) m2<br />
Equipaments (D)<br />
m2<br />
Estimació m2 st<br />
resi<strong>de</strong>ncial nova<br />
implantació<br />
Estimació habitatges<br />
totals nova<br />
implantació<br />
622<br />
50<br />
110<br />
Estimació sostre<br />
resi<strong>de</strong>ncial total<br />
m2st<br />
49.797<br />
4.830<br />
11.181<br />
PMU1. LA CANADENCA 6,66 10.572,92<br />
- 49.797<br />
PMU2. BONMONT 4,02 4.299,00<br />
1.353,00<br />
4.830<br />
PMU3. PORTAL NORD-LES CREUS 2,01 6.132,29<br />
236,70<br />
11.181<br />
PMU4. CLUB MONT-ROIG 21,05 19.319,10<br />
- - - 71.498<br />
PMU5. PARADÍS SUD 1,39 1.658,00<br />
- 4.798<br />
- 4.798<br />
PMU6. LA BASSA DEL DIMONI 3,24 4.400,31<br />
- 10.890<br />
113<br />
10.890<br />
PMU7. MONT-ROIG BADIA - 1 9,03 4.017,42<br />
3.106,46<br />
- - 51.155<br />
PMU8. RUSTICAL MONT-ROIG 10,57 9.518,86<br />
- - - 35.705<br />
PMU9. VIA MARINA 13,36 14.090,47<br />
1.902,62<br />
- - 46.296<br />
PMU10. CARRER SEVILLA 0,48 - 1.108,76<br />
2.010<br />
25<br />
2.010<br />
PMU11. CASALOT CENTRE 21,52 18.700,00<br />
- - - 56.928<br />
PMU12. ELS OL<strong>IV</strong>ERS 5,57 - - - - 23.741<br />
PMU13. PLATJA CRISTALL 9,15 13.549,68<br />
- - - 28.242<br />
Estimació<br />
nombre total<br />
d'habitatges<br />
622<br />
50<br />
110<br />
706<br />
54<br />
113<br />
538<br />
324<br />
467<br />
25<br />
808<br />
348<br />
384<br />
% Estimació 1a<br />
residència<br />
PAU1. CARRER VINYOLS NORD 0,28 - - 5.020<br />
62<br />
5.020<br />
62<br />
80<br />
PAU2. CARRER VINYOLS SUD 0,32 - - 5.036<br />
62<br />
5.036<br />
62<br />
80<br />
PAU3. MAYNOU 3,28 698,43<br />
- - - 12.674<br />
115<br />
10<br />
PAU4-1. LES POBLES TERCIARI-1 2,48 - 2.148,00<br />
- - 2.000<br />
20<br />
20<br />
PAU4-2. LES POBLES TERCIARI-2 2,21 8.300,55<br />
- - - - -<br />
PAU5. SANT MIQUEL 13,71 7.512,00<br />
- - - 45.291<br />
403<br />
15<br />
PAU6. LA RIBERA 5,05 4.954,26<br />
- - - 16.484 * 146 ** 10<br />
PAU7. GUARDAMAR 2,25 8.328,00<br />
- - - 7.205<br />
81<br />
10<br />
PAU8. PINS DE MIRAMAR 5,62 5.438,24<br />
- - - 20.973<br />
190<br />
10<br />
PAU9. MASOS D'EN BLADER 44,29 63.734,95<br />
- - - 141.120<br />
1.425<br />
15<br />
PAU10. LES SORTS D'EN CORP RESIDENCIAL 1,36 3.929,98<br />
- - - 11.520<br />
115<br />
80<br />
PAU11. LES SORTS D'EN CORP INDUSTRIAL 4,22 - - - - - - - -<br />
PAU12. CASALOT PONENT 25,63 18.426,56<br />
- - - 69.427<br />
980<br />
10<br />
PAU13. CASALOT LLASTRES 11,03 16.431,00<br />
- - - 27.072<br />
376<br />
10<br />
PAU14. ELS HORTS 0,47 503,38<br />
- 1.153<br />
6<br />
1.153<br />
6<br />
80<br />
PAU15. RAMBLA DE MIGDIA-1 0,61 - - - - 7.971<br />
99<br />
80<br />
PAU16. RAMBLA DE MIGDIA-2 0,64 - - - - 9.440<br />
118<br />
80<br />
PAU17. BALNEARI 0,80 1.475,54<br />
- 2.717<br />
25<br />
2.717<br />
25<br />
10<br />
PAU18.PARADÍS NORD 3,22 1.026,21<br />
- - - 11.166<br />
101<br />
10<br />
PAU19. PARC MONT-ROIG 4,12 3.491,25<br />
- - - 14.900<br />
149 ** 15<br />
PAU20. ESPAIS LLIURES OL<strong>IV</strong>ERS 0,25 1.841,36<br />
- - - 297<br />
3<br />
20<br />
PAU21. COOPERAT<strong>IV</strong>A AGRÍCOLA 0,26 - 368,53<br />
5.026<br />
62<br />
5.026<br />
62<br />
80<br />
PAU22. MONT-ROIG BADIA - 2 0,44 2.203,21<br />
- - - 1.931<br />
18<br />
10<br />
Nova or<strong>de</strong>nació Avda. Madrid - - - 17.826<br />
216<br />
21.992<br />
244<br />
20<br />
SUD1. LES FEMADES 5,06 5.163,79<br />
SUD2. BARRANC DE VILANOVA 4,04 6.167,05<br />
SUD3. CASALOT NORD 66,53 97.637,80<br />
SUD4. SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 44,14 77.006,00<br />
SUD5. LES POBLES CENTRE 7,32 7.464,00<br />
SUD6. LES POBLES MIGDIA-1 3,89 3.886,00<br />
SUD7. LES SÈNIES 15,33 25.600,00<br />
SUD8. LA PORQUEROLA 40,13 40.130,00<br />
SUD9. CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 17,13 17.130,00<br />
SUD10. SOLEMIO 67,23 171.000,00<br />
SUD11. BONMONT TERRES NOVES 148,32 217.207,66<br />
SUD12. CASALOT LLEVANT 19,07 59.691,00<br />
SUD13. NOU MIAMI 49,87 49.870,00<br />
SUND1. LES SORTS DEL REI 23,48 26.129,00<br />
SUND2. RIFÀ 26,49 26.490,00<br />
SUND3. LES POBLES MIGDIA-2 3,12 3.121,00<br />
SUND4. COMPLEX HOTELER MIAMI 8,05 13.677,81<br />
SUND5. NOU CENTRE URBÀ LLASTRES 30,21 30.210,00<br />
SUND6. CLOT D'EN XON 2,41 2.410,00<br />
SUND7. MASOS D'EN BLADER 3,02 3.020,00<br />
SUND8. PORTAL NORD MIAMI 17,47 63.212,00<br />
SUND9. CAMÍ DE LES ARENES 6,20 16.839,00<br />
SUBTOTAL 1 SECTORS 849<br />
1.217.615<br />
80<br />
10<br />
80<br />
20<br />
20<br />
80<br />
10<br />
10<br />
10<br />
20<br />
10<br />
10<br />
10<br />
Estimació habitants<br />
totals 1a residència<br />
3.182,21<br />
8.440<br />
30<br />
8.440<br />
30<br />
80<br />
3.309,60<br />
14.060<br />
165<br />
14.060<br />
165<br />
60<br />
41.467,20<br />
176.235<br />
2.220<br />
176.235<br />
2.220<br />
20<br />
24.865,00<br />
- - - - - -<br />
5.641,00<br />
- - 29.109<br />
217<br />
20<br />
3.031,60<br />
13.640<br />
200<br />
13.640<br />
200<br />
20<br />
10.079,89<br />
46.789<br />
467<br />
46.789<br />
467<br />
20<br />
26.146,00<br />
119.030<br />
1.122<br />
119.030<br />
1.122<br />
20<br />
11.396,00<br />
50.961<br />
490<br />
50.961<br />
490<br />
20<br />
- - - 232.315<br />
1.912<br />
20<br />
106.652,00<br />
- - 129.784<br />
1.203<br />
20<br />
16.898,79<br />
29.530<br />
451<br />
29.530<br />
451<br />
20<br />
40.634,00<br />
161.660<br />
2.020<br />
161.660<br />
2.020<br />
20<br />
26.129,00<br />
18.375,00<br />
2.435,00<br />
13.004,33<br />
26.424,00<br />
1.568,00<br />
2.114,00<br />
18.477,00<br />
6.885,00<br />
418.939<br />
Àmbit <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> Poble i Eixample no adscrit a sectors 43,97 - - 314.725<br />
Àmbit <strong>de</strong> Miami no adscrit a sectors 396,18 1.617.907,54 244.192,71<br />
- - 1.067.617<br />
Àmbit <strong>de</strong> Les Pobles no adscrit a sectors (inclòs Balneari) 5,67 - - 12.474<br />
SUBTOTAL 2 FORA SECTORS 445,82 1.617.907,54 244.192,71<br />
- - 1.394.816<br />
TOTAL 1294,92 2.835.522,62 663.131,40<br />
1.053.549<br />
12.115<br />
3.556.775<br />
* 90% Proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l càlcul <strong>de</strong> PGO <strong>de</strong> 1986 amb una estimació <strong>de</strong>l 90% d'habitatge i el 10% altres usos.<br />
** Proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l càlcul <strong>de</strong>l PGO <strong>de</strong> 1986.<br />
*** Representa menys <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong>l PGO <strong>de</strong> 1986<br />
1.294<br />
13<br />
229<br />
367<br />
28<br />
235<br />
140<br />
84<br />
121<br />
13<br />
210<br />
90<br />
100<br />
129<br />
129<br />
30<br />
10<br />
157<br />
38<br />
21<br />
49<br />
556<br />
239<br />
255<br />
98<br />
12<br />
206<br />
245<br />
7<br />
26<br />
58<br />
2<br />
129<br />
5<br />
127<br />
62<br />
257<br />
1.154<br />
113<br />
104<br />
243<br />
583<br />
255<br />
994<br />
626<br />
235<br />
1.050<br />
39.193<br />
435<br />
39.193<br />
435<br />
60<br />
679<br />
71.720<br />
717<br />
71.720<br />
717<br />
20<br />
373<br />
10.950<br />
150<br />
10.950<br />
150<br />
20<br />
78<br />
- - - - - -<br />
105.690<br />
1.321<br />
105.690<br />
1.321<br />
20<br />
687<br />
7.050<br />
78<br />
7.050<br />
78<br />
20<br />
41<br />
9.510<br />
105<br />
9.510<br />
105<br />
20<br />
55<br />
50.000<br />
555<br />
50.000<br />
555<br />
20<br />
289<br />
18.807<br />
236<br />
18.807<br />
236<br />
60<br />
368<br />
1.053.549<br />
12.115<br />
2.161.959 23.443<br />
13.698<br />
2.718<br />
9.484<br />
150<br />
12.352<br />
35.795<br />
80<br />
5.653<br />
* 20<br />
4.932<br />
20<br />
78<br />
10.663<br />
*** 24.361<br />
264
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL X<strong>IV</strong>. LLISTAT DE PLÀNOLS<br />
INFORMACIÓ<br />
I.1 Emmarcament territorial. E: 1/25.000<br />
I.2 Terres i aigües. E: 1/15.000<br />
I.3 Plànol geològic. E: 1/15.000<br />
I.4 Camins i vies principals. E: 1/15.000<br />
I.5 Grans infraestructures projecta<strong>de</strong>s. E: 1/15.000<br />
I.6 Etapes <strong>de</strong>l creixement urbà <strong>de</strong>l poble. E: 1/15.000<br />
I.7 Localització en planta <strong>de</strong>l reportatge fotogràfic <strong>de</strong>l<br />
centre històric i d'altres indrets d'interès. (18/08/04) E: 1/2.000<br />
I.8 Reportatge fotogràfic <strong>de</strong>l centre històric <strong>de</strong>l poble<br />
(18/08/04)<br />
I.9 Formes <strong>de</strong>l creixement urbà. E: 1/15.000<br />
I.10 Les masses boscoses. E: 1/15.000<br />
I.11 Aproximació <strong>de</strong>ls usos <strong>de</strong>l sòl (Font AdHoc) E: 1/15.000<br />
I.12 Activitats i usos relacionats amb el turisme. E: 1/15.000<br />
I.13 Els espais d'interès natural. Les àrees d'expectativa<br />
arqueològica i béns susceptibles <strong>de</strong> ser protegits. E: 1/15.000<br />
I.14 Infraestructures <strong>de</strong> serveis.<br />
I.14.1 Abastament d'aigua potable en alta. E: 1/15.000<br />
I.14.2 Sanejament en alta. Gasoducte i antenes <strong>de</strong><br />
telecomunicacions. E: 1/15.000<br />
I.14.3 Les línies d'electrificació <strong>de</strong> mitja i alta tensió. E: 1/15.000<br />
I.14.4 El projecte <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> gasificació.<br />
I.15 Sistemes d'espais lliures i equipaments existents.<br />
I.16 Detall <strong>de</strong>l parcel.lari <strong>de</strong>l sòl no urbanitzable. E: 1/15.000<br />
I.17 Patrimoni municipal <strong>de</strong>l sòl. E: 1/15.000<br />
I.18.1 El Pla General vigent. Règim urbanístic <strong>de</strong>l sòl.<br />
Estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori. Sistemes<br />
d'espais lliures i dotacions. E: 1/15.000<br />
I.18.2 El Pla General vigent. Règim urbanístic <strong>de</strong>l sòl.<br />
Estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori. Sistemes<br />
d'espais lliures i dotacions. Detall <strong>de</strong>l casc antic i<br />
<strong>de</strong> l’Eixample. E: 1/2.000<br />
I.19 El planejament <strong>de</strong>rivat aprovat o en tramitació <strong>de</strong>ls<br />
sectors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. E: 1/15.000<br />
I.20 El Pla General vigent. Quadre informatiu resum <strong>de</strong>ls<br />
paràmetres normatius que figuren en el planejament<br />
<strong>de</strong>rivat.<br />
I.21 El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner que<br />
fa referència als sòls no urbanitzables i urbanitzables<br />
no <strong>de</strong>limitats (PDUSC 1)<br />
265
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
I.22 El Pla Director Urbanístic <strong>de</strong>l Sistema Costaner que<br />
fa referència al sòl urbanitzable sense pla parcial<br />
aprovat (PDUSC 2)<br />
I.23 Les vies pecuàries<br />
ORDENACIÓ<br />
II.0<br />
Plànols d’or<strong>de</strong>nació<br />
Esquema diagramàtic <strong>de</strong> la proposta <strong>de</strong>ls Criteris d’or<strong>de</strong>nació E: 1/15.000<br />
II.1A i B Estructura general i orgànica <strong>de</strong>l territori.<br />
Règim jurídic <strong>de</strong>l sòl i sectors <strong>de</strong> planejament. E: 1/10.000<br />
II.2 Sèrie <strong>de</strong> plànols <strong>de</strong> classificació urbanística <strong>de</strong>l sòl<br />
segons règim jurídic i sectors <strong>de</strong> planejament.<br />
Divisió general <strong>de</strong>l territori. Qualificació urbanística <strong>de</strong>l sòl. E: 1/2.000<br />
II.3 La vialitat i el territori. E: 1/15.000<br />
II.4 Sistemes d'espais lliures, equipaments i zones d'especial<br />
protecció. E: 1/15.000<br />
II.5 Catàleg <strong>de</strong> Masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. E: 1/15.000<br />
II.6.1 Proposta orientativa d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> poble. E: 1/3.000<br />
II.6.2 Proposta orientativa d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> Miami platja. E: 1/5.000<br />
II.7 Possible or<strong>de</strong>nació orientativa d’alternatives <strong>de</strong> secció<br />
Viària <strong>de</strong>l Bulevard Barcelona. E: 1/500 i 1/100<br />
266
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
CAPÍTOL XV. ACTES DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL POUM<br />
267