VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
VOLUM IV - SUMARI
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE
PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 3
CAPÍTOL I. MOTIUS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL. 7
CAPÍTOL II. EL MARC JURÍDIC-URBANÍSTIC EN QUÈ ES REDACTA EL
POUM DE MONT-ROIG DEL CAMP. 13
CAPÍTOL III. DESCRIPCIÓ DE L'ORDENACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT
URBÀ DE MONT-ROIG DEL CAMP I EL MODEL URBANÍSTIC
PROPOSAT. 19
1. Consideracions generals. 20
2. Descripció de la proposta. 23
3. Ajustaments i millores a la Normativa Urbanística
i Ordenances de l'edificació 36
CAPÍTOL IV. El SISTEMA DE COMUNICACIONS – ESTUDI I PROPOSTES
DE MOBILITAT SOSTENIBLE. 39
1. Introducció 40
2. Mobilitat 41
3. Xarxa viària i ferroviària 44
4. Índex de motorització i parc de vehicles 49
5. Anàlisi modal de la mobilitat 53
6. Transport col.lectiu 70
7. Mobilitat de vianants 72
8. La mobilitat sostenible 75
9. Valoració de la mobilitat a Mont-roig del Camp 90
10. Mesures de millora proposades pel POUM en quant a
la mobilitat sostenible. 91
CAPÍTOL V. EL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (clau A) 94
1. Definició. 95
1.1 Els sistemes de parcs, jardins i places públiques (A2),
parc forestal (A1) i itinerari de vianants (A5). 95
1.2 El sistema hidrogràfic (A3) 97
1.3 La franja litoral (A4) 98
2. Finalitats i funcions. 101
3. Quantificació. 102
4. Compliment de l'art. 58.1 del Text Refós de la Llei
d'Urbanisme. 102
pàg.
1

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL VI. EL SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS
(clau C1) 104
I. El cicle de l'aigua. 105
1. Sistema general de drenatge. 105
2. Sistema general de sanejament i tractament d'aigües residuals. 106
3. Abastament d'aigua. 111
II. Les xarxes energètiques. 114
4. Electricitat. 114
5. Gas. 116
6. Telecomunicacions. 116
CAPÍTOL VII. EL SISTEMA D'EQUIPAMENTS (clau D) 117
1. Les reserves de sòl destinat als equipaments.
Els estàndards per a la seva ubicació i el seu
dimensionat. 118
2. Característiques dels equipaments. 125
3. La distribució de la població. 147
4. Situació actual i proposta. 149
CAPÍTOL VIII. ELS BÉNS PROTEGITS. 159
CAPÍTOL IX. MESURES DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 165
CAPÍTOL X. EL SÒL URBÀ 166
1. Els sòls classificats de sòl urbà. 167
CAPÍTOL XI . EL SÒL URBANITZABLE 175
1. Els sòls classificats de sòl urbanitzable. 176
CAPÍTOL XII. EL SÒL NO URBANITZABLE 195
CAPÍTOL XIII. LA NECESSITAT D'HABITATGES I LES POTENCIALITATS 258
1. Les necessitats d'habitatge. 259
2. Justificació de l'acompliment de l'article 57.3 del Text
Refós de la Llei d'Urbanisme (D.L. 1/2005) 260
3. La capacitat d'acolliment d'aquest Pla d'Ordenació
Urbanística Municipal. 261
4. Previsió de llocs de treball als sectors d’activitat econòmica 262
5. Estimació del sostre destinat a habitatge del POUM 263
CAPÍTOL XIV. LLISTAT DE PLÀNOLS 265
CAPÍTOL XV. ACTES DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL POUM 267
2
pàg.
INFORME RELATIU ALS POUS I MINES DECLARATS A L’ACA,
CORRESPONENTS AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGÜES DE
MONT-ROIG DEL CAMP, PREVISIÓ DE CONSUM DEL
POUM I DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SANEJAMENT
EN ALTA. 334

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
3

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS I EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
L'Ajuntament de Mont-roig del Camp per acord Plenari de data 25 de març de 2004 va
aprovar el Plec de Clàusules Administratives i el Plec de Prescripcions Tècniques que
havien de regir la contractació de la consultoria per a la Revisió i Adaptació del Pla General
d'Ordenació Urbana amb la redacció d'un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i
es va convocar la licitació mitjançant concurs públic.
Un cop efectuades les publicacions corresponents, i la resta de tràmits administratius, la
Mesa de contractació, reunida el dia 20 de juliol de 2004, va acordar l'adjudicació
provisional de l'esmentada contractació a Estanislau Roca, Arquitectes & Associats SCP, i
l'adjudicació definitiva es va produir per unanimitat en el Ple de data 29 de juliol de 2004.
De forma gairebé paral.lela es va adjudicar a l'empresa Adhoc la redacció dels documents
de l'Agenda 21 Local, mitjançant un conveni entre l'Ajuntament de Mont-roig del Camp i la
Diputació de Tarragona.
A més, i d'acord amb la Llei 2/2002, d'urbanisme, i per tal d'establir una participació en els
treballs de redacció del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es va aprovar un
Programa de Participació Ciutadana amb la constitució d’una Comissió de Seguiment
integrada per representants de tots els partits polítics que formen el Consistori.
Una vegada adjudicats els treballs de redacció del POUM, l'equip redactor va procedir,
coordinadament amb l'equip de l'Agenda 21 Local, a l'elaboració dels documents
d'informació i prognosi que ha servit de base per a la formulació de criteris i objectius del
nou POUM, tot confegint un document d’Avenç o treballs preparatius primerament, i el
document complet del POUM després.
Durant la confecció dels treballs, s'han celebrat moltes reunions de treball entre l'equip
redactor del POUM i la Comissió de Seguiment, ⎯bona part de les actes figuren al final
d’aquest volum⎯ i amb la voluntat de fer arribar a tota la ciutadania el resultat de les
decisions que s’anaven prenent i d’animar a tothom perquè participés en els treballs de
4

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
redacció, durant els mesos de gener i febrer de 2005 es varen posar a exposició pública els
treballs preparatius del POUM amb els criteris i directrius generals que han servit per a la
concreció del nou pla que regularà l'ordenació urbanística de Mont-roig del Camp pels
pròxims anys.
L’exposició pública es va realitzar al centre Polivalent de Miami Platja i a la Casa de Cultura
Agustí Sardà de Mont-roig, i va anar precedida de dos actes de presentació per part del
director de l’equip redactor, el dia 14 de gener a Miami i el dia 21 de gener a Mont-roig.
També es va donar una àmplia difusió amb l’edició i repartiment de tríptics, així com en
articles de premsa, revistes locals, i programes de Canal Reus Televisió. A més, es va
presentar al curs de Planejament Urbanístic organitzat per l’Escola Sert a la demarcació de
Tarragona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.
A l’exposició pública dels treballs preparatoris es va precisar molt bé que calia entendre-la
des de la perspectiva dels trets generals i no s'ha de valorar ni llegir des del detall, ni des de
les particularitats que es corresponen a la que es fa després de l’aprovació inicial del
POUM, amb la corresponent presentació i consulta pública del document que compta amb
una documentació molt més completa i amb totes les especificacions gràfiques i escrites.
L’equip redactor després d’una llarga i completa tasca d’elaboració va presentar oficialment
el document del POUM, el qual va merèixer l’aprovació inicial en sessió plenària de 16 de
febrer de 2006, i es va obrir un periode d’informació al públic, així com es varen sol.licitar els
preceptius informes a les Institucions que assenyala la Llei d’Urbanisme.
Una vegada passat el termini d’informació pública, s’han celebrat diverses comissions de
seguiment per tal de valorar les al.legacions i l’informe de les institucions i l’equip redactor
ha confegit el present text refós que es correspon a allò que s’ha estimat i als preceptes que
s’han incorporat a partir dels informes institucionals, així com petites errades materials
detectades pels Serveis Tècnics Municipals. Cal precisar que no s’han incorporat a aquest
Text Refós canvis substancials, i per tant es pot procedir a la seva aprovació provisional.
Dit tot això, cal precisar que la confecció del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal no
ha estat una tasca fàcil. Ans al contrari, es tracta d'un document molt complex que es veu
5

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
afectat, a part de les disposicions legals vigents, per tres figures bàsiques de planejament:
El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, el Pla Director Urbanístic del Sistema
Costaner i el Pla d'Espais d'Interès Natural, a més de les directrius marcades per
l'Estratègia Territorial Europea. Les figures de planejament referenciades són determinants
per a la futura evolució del municipi de Mont-roig, en tant que disposen o disposaran en un
futur immediat mesures i directrius que afectaran el seu futur desenvolupament urbanístic i
territorial. Però ho són també en tant que el tensen en un marc de referència més ampli, el
litoral, el Camp de Tarragona, el conjunt de Catalunya, Europa, fent així palesa la necessitat
d'atendre a una escala territorial força més extensa que el terme municipal a l'hora
d'entendre les causes i les conseqüències de les dinàmiques que afecten al municipi.
Però, a part de que s’ha emmarcat el nostre pla als anteriorment referenciats, cal posar de
relleu que l'ordenació es dirigeix amb uns criteris de desenvolupament urbanístic
sostenible, que el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005, defineix com
"la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de
creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,
arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions
presents i futures..."
Amb aquest principi de sostenibilitat, i tot vindicant l'autoestima que li cal al municipi amb el
reconeixement dels seus "valors", s’ha tingut cura en el tractament dels diferents àmbits que
l'integren, decidint el paper que vol jugar Mont-roig davant les fortes dinàmiques que tenen i
tindran lloc a escala del Camp de Tarragona i del conjunt de Catalunya.
En definitiva, tot i els condicionaments externs, el document del nou POUM pretén dibuixar
amb precisió el Mont-roig del Camp resultat del que la voluntat plural de la ciutadania vol.
6

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL I. MOTIUS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL.
7

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. Motius per la redacció d'un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Com s’ha dit, l'Ajuntament de Mont-roig del Camp va convocar un concurs per
adjudicar el contracte d'assistència i consultoria per a la redacció d'un Pla
d'Ordenació Urbanística Municipal per substituir l'actual Pla General d'Ordenació
Urbana vigent des de 1986.
El concurs fou adjudicat a la societat civil Estanislau Roca, Arquitecte & Associats,
S.C.P, la qual ha elaborat el present document.
El Pla General d'Ordenació Urbana vigent ha constituït el document marc de
planejament i el cos normatiu específic d'aplicació al municipi de Mont-roig del
Camp, i ha tingut preeminència sobre qualsevol altre document d'ordenació física.
Pel que no s'hi regula expressament, s'ha estat a allò que disposa la legislació
urbanística i d'ordenació del territori. Com s'ha esmentat al Volum I, el Pla General
s'ha modificat des de la seva vigència en diverses ocasions per anar adaptant-se als
requeriments canviants generats per la reflexió més particularitzada que s'ha produït
en el desenvolupament derivat.
El caràcter excessiu de les previsions del Pla General vigent, les inconcrecions que
pateix aquest document per raons d'escala de definició i topografia, i disfuncions de
la seva normativa han fet necessari afrontar amb urgència la redacció del document
del POUM que haurà d'ordenar urbanísticament el terme municipal.
La urgència també ve donada per la necessitat d'adaptar-se a la nova legislació
urbanística, així com els canvis propiciats pels mateixos criteris del Pla Urbanístic
Director del Sistema Costaner i per la necessitat de donar resposta activa a la
pressió territorial i la millora de les infraestructures de comunicacions, tant el nou
corredor ferroviari del Mediterrani amb l'estació a L'Hospitalet de l'Infant i a Cambrils,
8

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
com la nova autovia A7, la qual compta amb dues sortides a Mont-roig del Camp,
una a la carretera T-323 i l'altra a l'avinguda del Dr. Gil Vernet a Miami Platja, que,
sense cap dubte, imprimiran noves tensions que obliguen a repensar implícitament
el model territorial.
A més, la progressiva sensibilització dels ciutadans en la preservació del medi, la
redacció del document de l'Agenda 21 Local de Mont-roig del Camp..., i l'evolució de
la legislació sobre protecció ambiental, determinen la necessitat de vincular les
condicions en què s'ha de produir el desenvolupament urbanístic del municipi al
criteri de la sostenibilitat.
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal dóna resposta a totes aquestes qüestions i
ha de constituir un instrument eficaç per a la consecució dels objectius d'inserció de
Mont-roig del Camp en la nova societat, tot mantenint i preservant els trets d'identitat
que el distingeixen.
Per tal de fer front als reptes descrits, i d'exercir la competència urbanística en
matèria de planejament que li reconeix al municipi la Llei d'urbanisme, l'Ajuntament
de Mont-roig del Camp ha elaborat la redacció d'un Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal.
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal estableix l'ordenació integral del territori del
terme municipal, classifica el sòl, amb expressió de les superfícies que s'assignen a
cada tipus i categoria, n'estableix el règim jurídic, defineix els elements fonamentals
de l'estructura general i orgànica del territori - sistemes de comunicació i zones de
protecció, equipaments comunitaris, centres públics, espais lliures destinats a parcs
públics i zones verdes- l'agenda econòmica i financera per coordinar les actuacions
i inversions públiques i privades, les mesures per a la preservació del medi, la
conservació de la natura i la defensa del paisatge, els elements naturals, els
conjunts urbans i històrico-artístics, i l'assenyalament de les circumstàncies en què
9

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
procedirà la seva revisió, en funció de la població total i el seu índex de creixement,
els recursos, els usos i la intensitat d'ocupació i altres elements que concorrin.
10

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2. El document de criteris, objectius i solucions generals del planejament.
Havent arribat els treballs de preparació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
de Mont-roig del Camp a un nivell suficient com per poder endegar un primer debat
públic sobre les seves propostes de caràcter general, L’Ajuntament de Mont-roig del
Camp, els mesos de gener i febrer de 2005, va exposar al públic un document de
treballs preparatoris que tenia per finalitat proposar els CRITERIS, OBJECTIUS i
aspectes conceptuals que havien d'orientar la revisió del planejament municipal, els
quals es reprodueixen al final del Volum II.
Els criteris i solucions generals acordats de forma explícita per la Comissió de
Seguiment del POUM i per l'Ajuntament han estat la base a la qual s’havia d’ajustar
l'equip tècnic per a l'elaboració del nou pla, i com a tal limitar-se a aquelles
qüestions determinants per a definir el model territorial del futur POUM.
La utilització d'estudis monogràfics que permetessin aprofundir en l'anàlisi dels
factors que hom considera determinants pel coneixement del territori, a partir
d'aquella documentació existent que conserva la seva vigència, ha estat una
constant en la metodologia aplicada en la redacció del planejament d'aquest
municipi que ha permès als autors concentrar-se en aquelles qüestions que hom
considera determinats i que no han estat suficientment desenvolupades en d'altres
treballs.
La informació urbanística del pla s'ha de considerar formada per tota aquella
documentació continguda en el planejament anterior, pels estudis encarregats per
l'Ajuntament o per altres agents territorials de reconeguda solvència i pels
documents integrats de la diagnosi que contenen les anàlisis limitades als objectius
concrets pels quals han estat elaborats.
11

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
La proposta de criteris, objectius i solucions generals de planejament, s'ha de
considerar el resultat dels treballs d'anàlisi i diagnosi urbanística del municipi
contrastats amb els representants dels diferents partits polítics que formen part de la
Comissió de Seguiment del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i s'han d'entendre
com un pas endavant d'un procés de reflexió tècnica i política amb participació
ciutadana, el qual una vegada exposat a consulta pública ha permés formalitzar la
proposta del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp.
D'acord amb allò que estableix la legislació vigent, amb l'aprovació inicial s’ha posat
en marxa un procés de tramitació compost d'una informació pública del projecte de
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal aprovat inicialment i precedida per les
corresponents publicacions oficials. S'han sol.licitat l'elaboració dels informes
reglamentaris per part dels òrgans de les diferents entitats amb competències
territorials sobre el municipi. Passat el període de pública concurrència, el projecte
de pla amb les oportunes correccions i els informes pertinents a les al.legacions
presentades en la informació pública s’ha confegit un Text Refós que s’ha aprovat
pel Plenari Municipal.
Finalment la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona, el 30 de novembre de
2006 va aprovar definitivament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Montroig
del Camp. Aquest acord d'aprovació ha anat acompanyat de les prescripcions,
les quals s'han d'incorporat al projecte presentat per l'Ajuntament i, en aquest cas, el
present document es correspon al seu Text Refós. Per esgotar el procediment,
encara resta pendent la via dels recursos, que hauran de ser resolts per l'Honorable
Conseller de Política Territorial de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya.
12

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL II. EL MARC JURÍDIC-URBANÍSTIC EN QUÈ ES REDACTA
EL POUM DE MONT-ROIG DEL CAMP.
13

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. El marc jurídic-urbanístic en què es redacta el POUM.
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp compta amb un Pla General d'Ordenació
Urbana vigent des de 1986, el qual, tal com es descriu en el Volum I, s’ha modificat
puntualment en diverses ocasions i té el seu desenvolupament derivat executat en
bona part.
El nou marc jurídic derivat de la promulgació de la Llei estatal 6/1998, de 13 d’abril,
sobre Règim del sòl i Valoracions i del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, Decret
Legislatiu 1/2005, determinen la procedència de formular el Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal que, adaptat a la nova Llei, determini el model de creixement
de Mont-roig del Camp per als propers anys.
En efecte, de conformitat amb la disposició transitòria segona de la Llei
d’Urbanisme, el planejament urbanístic general vigent en el moment de la seva
entada en vigor, s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé
anticipadament en els supòsits regulats per l’article 93, es faci la revisió de dit
planejament.
Així, la redacció i tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’inicia a
partir de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme i els
treballs propiament dits, a partir de l'Acord del Ple de la Corporació de 29 de juliol de
2004 en què s'adjudiquen a l'equip redactor.
No obstant, cal constatar la recent promulgació de la Llei de “Modificació de la Llei
2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la
sostenibilitat territorial i de l’autonomia local”, per la qual s’introdueixen
determinades modificacions a la Llei d’urbanisme d’abast divers, i que afecten no
14

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
tant sòl a determinacions substantives que ha de contemplar el planejament
general, sinó també a aspectes formals o documentals, particularment en allò que
es refereix, pel que fa a aquest últim extrem, a l’avaluació ambiental del planejament
o a la innecessarietat d’incorporar el detall de les obres d’urbanització a l’instrument
de planejament.
En aquest context, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp
ha d’ajustar les seves determinacions a les previsions contingudes en la Llei
10/2004, de Modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, per al
foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local,
disposició aquesta última que li resulta íntegrament aplicable i en definitiva, en el
Text Refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005, (DOG núm 4436, de
28/7/2005), que deroga totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a
l’esmentat Decret Legislatiu i al Text Refós que aprova i, particularment, les
següents:
1. La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
2. La llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002.
Al respecte, cal significar que les previsions de la nova legislació presenten un doble
abast, doncs, al marge d’aquelles que tenen caràcter imperatiu per al planejament,
cal constatar que la Llei dota al planificador de noves eines o instruments adreçats,
entre d’altres aspectes, a promoure la participació de la comunitat en els beneficis
de les actuacions urbanístiques, eines que, lògicament, han estat especialment
considerades en el procés de formulació del POUM.
Pel que fa a les previsions de la Llei, i sens perjudici de les consideracions que, de
forma sistemàtica, es fan en d’altres apartats d’aquesta Memòria en el moment
d’analitzar les determinacions del nou instrument de planejament general, es poden
significar, entre els seus aspectes més rellevants, els següents:
15

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
- L’adequació del règim urbanístic dels propietaris de sòl urbà, consolidat i no
consolidat, i urbanitzable delimitat.
- La modificació de la configuració legal del sòl no urbanitzable, classificació
que pot venir determinada per la necessitat o conveniència d’evitar la
transformació dels terrenys per a protegir-ne l’interès connector, natural,
agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
- La preservació de la urbanització dels terrenys de pendent superior al 20%,
sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels
nuclis existents.
- L’establiment de mesures per promoure el dret d’accés a un habitatge, a
través de diferents tècniques que articulen la reserva legal destinada a la
construcció d’habitatges de protecció pública.
- La flexibilitat en la configuració dels sistemes urbanístics i en les seves
formes d’adquisició.
- La possibilitat de definir i concretar les obres d’urbanització a través del propi
Pla o mitjançant un projecte d’urbanització, instrument urbanístic que
recupera la seva finalitat i regulació legal tradicional.
D’altra banda, també la nova Llei reformula l’abast del Programa d’Actuació
Urbanística Municipal, instrument urbanístic de caràcter optatiu adreçat a concretar
o programar les actuacions d’execució del POUM, i al que la Llei 2/2002 atribuïa
d’altres efectes jurídics, concretament d’abast competencial pel que fa a l’aprovació
del planejament derivat. En aquest sentit, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
opta per no complimentar les seves previsions amb la redacció opcional del PAUM,
corresponent, per tant, a l’Agenda determinar les actuacions a desenvolupar,
preveient-se la seva actualització cada sis anys.
Per tant, i per a concloure, la redacció del present Pla s’ha portat a terme a la vista
de les determinacions del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu
16

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1/2005, així com aquelles altres normes amb incidència directa en matèria
d’urbanisme també promulgades per la Generalitat de Catalunya.
2. Incidència de la normativa sectorial en el procés de redacció i tramitació
del pla d’ordenació urbanística municipal de Mont-roig del Camp.
La ordenació del sòl a través de la planificació urbanística es desenvolupa en un
marc normatiu dual, que s’integra, d’una banda, per la normativa de regim de sòl i
urbanística i, d’altra banda, per diverses normes sectorials que contemplen
l’ordenació concreta dels diferents sectors de l’activitat pública o privada amb
incidència territorial.
En aquest sentit, és conegut que la incardinació de les previsions d’aquestes
normes sectorials susceptibles d’incidir sobre la potestat d’ordenació del sòl, i el
planejament urbanístic, no ha estat realment pacífica, i ha donat lloc a una ja
consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, a través de la qual s’assenyalen els
diferents criteris adreçats a resoldre, des del punt de vista competencial, l’exercici
concorrent d’aquestes competències que, per la seva pròpia naturalesa, incideixen
sobre el mateix espai físic.
Aquesta normativa sectorial, especialment abundant a partir del final de la dècada
dels anys vuitanta, es manifesta en normes d’abast molt divers, les quals,
lògicament s’han tingut en compte en el procés de redacció del present Pla
d’Ordenació urbanística Municipal: Legislació ambiental, espais naturals, forestal,
costes, aigües, carreteres, etc.
De l’esmentada normativa, cal fer un especial esment a dos tipus de normes, atesa
la seva especial significació en un municipi de les característiques de Mont-roig del
Camp:
17

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
- D’una banda, la legislació forestal i d’espais naturals, en la mesura que una
significativa part del terme municipal reuneix les característiques de zona
forestal d’acord amb Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya -
modificada parcialment, entre d’altres disposicions, per la Llei 7/1999, de 30
de juliol-, i la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de Monts; i així mateix,
pel fet que el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret
328/1992, de 14 de desembre, inclou com espai natural de l'àrea de la Mare
de Déu de la Roca, que inclou pràcticament 10,46 hectàries corresponents al
terme municipal de Mont-roig del Camp. El Pla de delimitació d’aquest espai,
es troba aprovat definitivament en data 16 de novembre de 2004.
-D’altra banda, la legislació de Costes, doncs el litoral del terme municipal es
troba, lògicament, sotmès a les determinacions sobre protecció del domini
públic contingudes en la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes ( modificada
per Llei 13/2003, de 23 de maig, i per Llei 13/2002, de 30 de desembre) i les
normes reglamentàries dictades per al seu desenvolupament (Reglament per
al desplegament i l’execució de la Llei 22/1988, aprovat pel Reial Decret
1471/1989, d’1 de desembre, modificat, entre d’altres disposicions, pel Reial
Decret 1771/1994, de 5 d’agost, i el Reial Decret 1112/1992, de 18 de
setembre), disposicions que no han estat formalment incorporades al Pla
General vigent en la mesura que aquest es va aprovar abans de l’entrada en
vigor de la nova legislació sectorial.
Per tant, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es redacta de conformitat amb les
previsions de la normativa sectorial vigents, constituint el marc legal de referència
per a la seva elaboració.
18

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL III. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT URBÀ DE
MONT-ROIG DEL CAMP I EL MODEL URBANÍSTIC PROPOSAT.
19

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. Consideracions generals
Podriem començar aquesta descripció tot dient que amb el POUM es pretén que sigui la fi
de l'actual model urbanístic de Mont-roig del Camp emmarcat en un planejament que
compromet de manera evident el litoral, estableix un creixement poc atent a les condicions
morfològiques i als valors patrimonials del poble i no dóna una resposta al gran problema de
necessitats i disfuncions de Miami Platja. Convé no desaprofitar l'esforç urbanístic del futur
immediat de cara a fer un Mont-roig del Camp sostenible i de gran qualitat de vida. En
aquest sentit cal apostar per una forma de creixement adequada i no massa densa en els
territoris planers i evitar el creixement en els sòls amb pendent excessiu. També
simultàniament, cal plantejar que, esgotat el model clàssic basat en el creixement del sòl
urbà a expenses del rural, que es basa igualment en el creixement de la població i de tots
els paràmetres associats, es comenci a pensar, i tal vegada començar a executar, un nou
model urbanístic basat molt probablement en la renovació, que a nivell urbanístic vol dir
entre altres coses, l'enderrocament, la re-edificació i la re-urbanització, procurant, aixó sí,
millorar les condicions precedents.
D'altra banda, és obvi que les ciutats - o els sistemes urbans - s'han convertit en elements
clau de la competitivitat d'un territori. Àdhuc pot semblar paradoxal aquesta situació: quan
la globalització dels fluxes econòmics, socials i polítics havien d'homogeneïtzar el territori,
resulta que l'escala local es converteix en determinant 1 .
Actualment el territori s'organitza per sistemes de ciutats que competeixen i es
complementen. Sistemes que, malgrat que continuen mantenint estructures fortament
jeràrquiques en el seu interior, creen xarxes de fluxes econòmics, de persones i d'idees.
Dins d'aquestes xarxes, un node, una ciutat, pot intervenir amb més o menys pes, però
sobretot amb estratègies diferents d'adaptació. En general, ni pot ser totalment indiferent o
estàtica, ni pot deixar-se portar per qualsevol dels imputs que rep des de l'entorn. En tot
cas, l'adaptabilitat passa per optimitzar el flux d'informació entre la ciutat i l'entorn, tractant
de mantenir la complexitat de la ciutat a un nivell alt. En d'altres paraules, la ciutat o el
1 M. Castañer i J. Vicente
20

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
municipi, en la seva relació dialèctica amb la resta del territori, ha de mostrar capacitat
d'anticipació, capacitat de resposta, mantenir un grau clar de diferenciació i personalitat, tot
assegurant un suficient grau d'estabilitat o de continuïtat històrica.
Dins de l'entorn metropolità, Mont-roig del Camp pot jugar un paper actiu des de molts punts
de vista, sobretot de cara a l'evident oferta residencial i turística del sistema socioeconòmic
en el que està immers, apostant per un turisme de qualitat 2 i per la forta pressió
metropolitana del mateix Camp de Tarragona, és de suposar que la seva posició no resta al
marge de la xarxa, més aviat al contrari.
Les possibilitats de rebre impulsos són molt grans atesa la capacitat d'ordenació del seu
establiment urbà, les potencialitats del territori i, sobretot, per l'efecte dinamitzador que
imprimiran l’autovia A7, amb dues sortides al municipi, i el corredor ferroviari del Mediterrani.
Per aquest motiu s'aposta pel control del seu creixement emmarcat en un model clar i per la
protecció de la resta de sòls no compromesos.
Els assentaments urbans i el seu desenvolupament evitaran l'ocupació indiscriminada i
espontània iniciada en els seixanta, que envaïen erràticament sovint sense altra lògica que
la de desenvolupar finques aïllades sense continuïtat com passa a les urbanitzacions Club
Mont-roig, Maikao, o els Rusticals Balneari i Mont-roig o amb grans extensions de
parcel.lació residencial extensiva sense una urbanització paral.lela o prèvia com és el cas
de Miami Platja. En el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal s'ha procurat establir que les
noves formes de creixement proposades evitin l'excessiva ocupació del territori, tenint cura
en la localització de les noves construccions i, sobretot, procurant una bona integració en el
paisatge.
Les formes de creixement en molt baixa densitat en el territori impliquen moltes vegades
efectes perversos: costos ecològics, de sostenibilitat, de degradació paisatgística així com
excessius costos econòmics per les necessitats infraestructurals. Actualment, predomina la
tendència a defensar la ciutat compacta mediterrània versus la ciutat dispersa
centroeuropea o americana. El POUM de Mont-roig del Camp planteja genèricament un
2 La sostenibilitat, la formació, les noves tecnologies de la informació i del coneixement i la participació ciutadana
són quatre conceptes que conjugats han de fer possible la implantació en el destí turístic de Mont-roig del
Camp del concepte de qualitat.
21

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
nou creixement de baixa o mitjana densitat, ja que finalment sembla que aquesta és una
voluntat de criteri plural de la societat, per bé que amb excepcions, atesa la fragilitat del
medi on s’estableixen i pel toc de qualitat que s’hi vol imprimir.
També, s'ha d'imposar una diferenciació clara entre els sòls urbans i urbanitzables i els no
urbanitzables, ja que és l'única manera d'evitar la penetració cancerosa i desordenada dels
habitatges dins de l'entorn natural i menys humanitzat. A més, cal fer–ho amb els anteriors
criteris i prestant una atenció especial en aquells sectors on el relleu és accidentat o en
entorns compromesos per tal que els nous establiments s’hi integrin en harmonia.
Atès el caràcter plurinuclear del municipi, -identifiquem el poble de Mont-roig, l’assentament
urbà de Miami Platja i la resta de desenvolupament litoral, així com altres urbanitzacions
més o menys aïllades-, s'ha procurat atendre adequadament cadascun d'ells a partir de la
problemàtica i disfuncions actuals, intentant vindicar la seva identitat pròpia, tot i la
interdependència que hi ha d'haver entre si i amb el conjunt del municipi.
El Pla fa compatible les aspiracions de creixement econòmic amb una millora generalitzada
de la qualitat de vida dels habitants amb criteris de sostenibilitat, procurant la cohesió social
consolidant un model de territori globalment eficient. Mont-roig del Camp ha de contribuir a
l'equilibri i a la sostenibilitat metropolitana del Camp de Tarragona, defensant amb totes les
seves forces el seu equilibri i la seva pròpia dinàmica sostenible.
El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal preveu que el municipi de Mont-roig del Camp
esmerci un gran esforç dirigit al foment d'activitats econòmiques, fonamentalment dins del
sector terciari, turístic, hoteler, serveis, oci, i/o noves tecnologies, a estructurar un sistema
de parcs i a aconseguir paliar el dèficit d'equipaments i habitatges protegits de promoció
pública per tal d'acollir la gent jove i amb els que tenen el poder adquisitiu més baix. Al
mateix temps es pretén corregir moltes disfuncions existents, sobretot pel que fa als
sistemes, i molt especialment a l’estat de la vialitat i a les infraestructures de serveis.
22

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Els efectes que es pretenen aconseguir amb la distribució d'usos que es proposa sobre el
territori són fonamentalment qualitatius, tant pel que fa a les condicions ambientals com a
les expectatives econòmiques, en l'afany d'adequar l'oferta de desenvolupament sostenible
a les necessitats previsibles.
2. Descripció de la proposta
A partir dels Criteris, Objectius i Solucions Generals validats per la Comissió específica de
Seguiment del POUM i amb l'orientació cap un model amb un desenvolupament equilibrat,
funcionalment integrat i ambientalment eficient es formulen un seguit de millores de llarg a
llarg del territori municipal que venen grafiades en els plànols d'ordenació i es passen a
descriure a continuació, per bé que més endavant es complementarà la seva descripció en
l'apartat que fa referència al règim urbanístic del sòl i en l'Annex Normatiu I, en la descripció
de les fitxes corresponents a cadascun dels Instruments de Planejament.
2.1 Mont-roig poble
El POUM vindica els valors patrimonials del conjunt del centre històric i estableix un catàleg
de Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com una revisió de la
normativa vigent per tal de salvaguardar el caràcter de l’estructura edificatòria del nucli
antic.
Es fixa normativament que no es podrà formular cap projecte d’edificació superior a la unitat
parcel.lària actual per tal d’evitar alterar el tamany petit que caracteritza el gra d’aquest
teixit. També es fixa la densitat i el nombre màxim d’habitatges per unitat parcel.lària.
Alhora es passen a qualificar de verd privat, és a dir sense edificació, una bona part d’horts i
de patis actualment no edificats, els quals si es construïssin esgotant les edificabilitats
màximes que autoritza el planejament actual podrien comprometre la imatge urbana i
23

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
ambiental del centre històric, com és el cas de l’hort de Cal Guapo situat al costat mateix de
l’Església Vella, o de la part ponent de les finques situades al carrer de la Mare de Déu de la
Roca 7 i 9. També es formulen normativament una sèrie de pautes compositives i de
materials a emprar, i s’estableix una millora dels accessos, tant rodats com de vianants, així
com de la dotació d’aparcaments. Es suggereix que una vegada aprovat el POUM es
redacti un Pla de millora que pugui incidir amb més profunditat en les determinacions de
detall d’aquest interessant nucli històric.
Bona part de l’àmbit de les Creus, avui edificables en tipologia de ciutat jardí i amb
possibles agrupacions d’habitatges segons el Pla General, es recondueix en el POUM,
passant a sistema de parcs i jardins públics i a equipaments públics per tal de permetre
conservar el cim alliberat de construccions o bé amb un bon control edificatori, i al mateix
temps es patrimonialitza com a públic aquest espai tant entranyable pels mont-rogencs i des
d’on Joan Miró hi va pintar un dels seus coneguts quadres del poble.
Mitjançant un conveni urbanístic inscrit al POUM s’aconsegueix eliminar l’edificabilitat que
estava projectada a la finca de cal “Marquesito” situada al costat ponent de la Casa de
Cultura entre el carrer de la Mare de Déu de la Roca i el carrer de Joan Grifoll i permetre
relacionar aquests carrers amb un de nou que incorpora un aparcament públic.
Pel que fa als accessos a la part alta del poble es planteja un nou vial conegut com la
Ronda Ponent que arrenca de la carretera de Colldejou (T-322) a uns 700 m de la cruïlla
d’aquesta carretera amb l’avinguda d’Agustí Sardà. El nou vial projectat té un traçat adaptat
a la morfologia i planteja un pont per salvar la rasa del Ximet i així minimitzar el seu impacte
ambiental. El vial arriba a la intersecció dels carrers d’Amunt i de la Mare de Déu de la
Roca, des d’on parteixen els camins que van a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, per
les Roques o pel Peiró. També és proposa continuar el carrer de Joan Grifoll des del carrer
del Call fins la Ronda Ponent i obrir una connexió fins el carrer de la Mare de Déu de la
Roca pels núms. 53 i 55, tot definint un aparcament públic d’unes 147 places a la part
migdia de les edificacions. A ponent de l’aparcament es formula un pas de 3 m d’ample
com si es tractés d’una costa més, la qual arriba fins el carrer d’Amunt i així permet
relacionar millor pels vianants el nou aparcament amb la part ponent del Nucli Antic.
24

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Pel costat llevant també es proposa un altre vial d’accés que connecta una rotonda de nova
creació, situada a l’avinguda de Reus i a llevant dels set ponts. Aquest nou vial està previst
que arribi a l’actual aparcament de la Murada. Amb aquests dos nous vials es pot establir
un esquema funcional amb claretat. Així, podríem definir l’avinguda de Reus i els carrers de
Francesc Riba i Mestre i de la Mare de Déu de la Roca en sentit ascendent, el carrer
d’Amunt i carrer Major en sentit descendent i els dos nous carrers d’accés en ambdós
sentits de circulació. D’aquesta manera, i amb una bona coordinació amb la resta de
carrers principals, es podria alliberar del trànsit part de la plaça Joan Miró, i altres carrers i
carrerons del centre històric podríen ser totalment destinats als vianants amb pas exclusiu
pels veïns o temporitzadament pels vehicles de serveis i d’abastament a les botigues.
Si a més, s’inverteix el sentit de circulació del c/ Sant Antoni i es fa col.laborar l’esbotzada
abans esmentada, l’alliberament del trànsit per la plaça Gaietà Ivern i pel carrer Major es
podria fer més efectiu.
A la part de migdia es proposa la modificació del traçat dels carrers que estan previstos en
el Pla General d’Ordenació Urbana a l’àmbit del Peri nº 5, pels quals no s’estableix una
bona sintaxi o relació amb el carrer d’Agustí Sardà i altres carrers existents de l’Eixample, ni
hi ha una bona trobada de la continuïtat de l’avinguda Aureli Mª Escarré amb la T-323, la
qual es va ignorar quan es va construir la rotonda de la variant de la T-310 ja que no la va
tenir en compte, tot impedint un bon establiment urbanístic.
El POUM corregeix l’esmentat parany, i formula una rotonda de major diàmetre passant
l’actual corona de circulació viària a formar part de la rotonda central i així permet connectar
perfectament la que es proposa principal via pública del poble, és a dir l’avinguda Aureli Mª
Escarré, la qual es planteja com un gran passeig urbà estructurant de l’eixample existent i
del seu creixement fins la variant. Seguint cap a llevant, tot salvant el barranc de Vilanova,
aquesta via permetrà estructurar un altre creixement residencial entre aquest passeig i el
barranc de Vilanova, que s’estendrà fins les illes edificades situades a la part llevant de les
avingudes de Reus i de Catalunya.
Aquest nou creixement implícitament comportarà una millora significativa des del punt de
vista mediambiental i del paisatge urbà, ja que amb la transformació urbanística s’eradicarà
25

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
l’activitat molesta de la gravera existent i el perill dels camions i altres vehicles pesants que
ara van i venen i circulen pel bell mig de l’Eixample. A part, el mateix desenvolupament
urbanístic comportarà l’endegament del barranc amb escollera amb tècniques de
bioenginyeria, i l’execució de dos ponts previstos de la vialitat prevista al POUM.
A partir de la modificació de la rotonda situada a la intersecció de la variant de la T-310 i la
T-323, s’hi pot connectar l’avinguda Aureli Mª Escarré i permetre reestructurar la geometria
del traçat de l’Eixample, disposant la malla en sentit perpendicular a l’esmentada avinguda i
donant continuïtat als carrers Riudoms i Montbrió, així com a l’avinguda de Catalunya, tot
salvant la casa i la palmera existents a llevant de la rasa del Ximet. Aquesta casa es
proposa protegir-la i és la que va acollir la Canadenca que va ser la primera empresa
subministradora d’electricitat al poble. També es planteja l’ampliació del parc existent davant
les Cases Barates, les quals també es protegeixen tal com s’especifica al Catàleg de Béns
Protegits que forma part del POUM.
Amb la nova definició de la vialitat es podrà establir una millor relació d’accés i de
funcionament del trànsit a l’àmbit de l’Eixample, i no caldrà fer l’insòlit i estrany recorregut
actual passant per la rasa del Ximet. Així, el gran passeig urbà o avinguda Aureli Mª
Escarré serà jeràrquicament la via col.lectora principal i des d’aquesta i per capilaritat, els
altres carrers perpendiculars nous o existents, com ara els de la Indústria, de Cambrils i de
Vinyols podran distribuir ordenadament el trànsit, i amb tot es contribuirà a evitar la
congestió actual en punts crítics de la xarxa.
La perllongació de l’avinguda Aureli Mª Escarré cap al nord i seguint una traça paral.lela al
barranc de Vianova, després de l’avinguda de Reus, té continuïtat amb el nou vial d’accés a
la Murada descrit anteriorment.
Aquestes millores es complementen amb altres de menors però que a una altra escala
també ajuden a reforçar la relació viària entre diferents parts del poble, com ara l’obertura
en sentit muntanya del carrer de Vilanova d’Escornalbou o l’obertura d’un nou carrer des de
l’avinguda de Reus i fins el nou vial d’accés a la Murada obrint la finca on hi ha les
instal.lacions de la Cooperativa Agrícola, que en el POUM es proposa relocalitzar. De la
mateixa avinguda de Reus i coincidint amb la direcció que agafa el carreró en atzucac situat
26

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
a mitja pujada, es planteja l’obertura d’un nou carrer fins el nou vial d’accés a l’aparcament
de la Murada, passant prop del fumeral de Cal Rom que també es proposa protegir i
incorporar a un espai públic de cessió.
Amb les esmentades obertures dels carrers s’aconseguirà relacionar molt bé l’avinguda de
Reus i el nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada, podent-se organitzar amb relativa
facilitat la circulació amb un esquema d’anelles.
Es planteja un augment de l’activitat econòmica a llevant del sector industrial de les Sorts,
és a dir, cap a Montbrió, ja que les condicions morfològiques són òptimes: pendent suau,
accés directe des d’un nou vial que arrenca de la rotonda situada a la intersecció entre la T-
310 i la carretera de Vilanova d’Escornalbou. Aquest nou vial coincideix, si perllonguem la
seva traça, amb el gran passeig o avinguda estructurant Aureli Mª Escarré que com hem dit
connecta amb la rotonda de la T-323 i variant de la T-310. Però cal precisar que l’ampliació
d’activitat econòmica que es proposa és en règim de sòl urbanitzable no delimitat, i es
formula amb el criteri de permetre l’ampliació del teixit de l’Eixample en harmonia amb la
nova activitat econòmica industrial, la qual ha de ser innòcua (preferentment tecnològica o I
+ D), és a dir molt compatible amb el veïnatge residencial que es planteja, ocupant franges
edificables residencials o d’ús terciari davant els grans eixos viaris. D’aquesta manera
s’aconseguirà atorgar una molt bona imatge urbana des de la vialitat principal, per bé que
les mateixes construccions on s’emplaci l’activitat econòmica també caldrà que siguin de
qualitat.
Amb l’execució del nou sector caldrà que es relocalitzi la construcció bastida sense cap
sentit a la banda nord de l’avinguda de Reus ja que oculta, des de llevant, la imatge
emblemàtica del poble, una de les icones inconfusibles que fou objecte d’un dels principals
quadres de Joan Miró. També es proposa incloure en aquest sector i com a espai lliure o
aparcament uns sòls compresos a l’entorn del nou tanatori projectat al carrer de la Murada.
Seguint amb criteris de preservació paisatgística, el POUM aposta perquè al costat nord del
nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada només s’hi permetin bastir construccions
unifamiliars de planta baixa o amb un màxim de planta baixa i una petita part sota la
coberta.
27

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Pel que fa al sistema d’equipaments es preveu la dotació d’uns sòls per a una residència
geriàtrica entre l’avinguda Aureli Mª Escarré i la variant de la T-310. A més, en el present
POUM es proposen tres parcs principals situats en posicions estratègiques per tal
d’optimitzar el servei als ciutadans. Un a l’antic camp de futbol, l’altre a les Creus i el tercer
ampliant l’existent situat davant de les Cases Barates. Aquests parcs es complementen
amb altres menors i amb recorreguts de vianants a través i a vegades coincidint amb les
vores dels barrancs, donant continuïtat als camins o senders que flueixen cap a
l’extraordinari territori del sòl no urbanitzable del municipi que compta amb més de 120 Km
de BTT.
El sender patrimonial GR 192 que baixa de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i continua
per l’antic camí de Vinyols, pot modificar-se pel camí de Cambrils fins la variant de la T-310,
i tornar a recuperar el seu traçat cap a llevant.
2.2 Miami Platja
Des de la reflexió de l’estructura viària es planteja que una vegada construïda l’autovia A7,
l’actual travessia urbana de la N-340 que coincideix amb l’avinguda Barcelona podrà
experimentar un canvi de secció transversal i transformar-se en un gran bulevard arbrat
amb àmplies voreres i aparcament en semibateria a cada costat, tot eliminant els laterals i
establint una coca o mitjana central arbrada. El POUM fixa a la normativa urbanística unes
alineacions obligades per a les edificacions confrontants a l’avinguda Barcelona, així com
estableix usos comercials i altres diferents del d’habitatge, com a usos permesos a les
plantes baixes.
També cal precisar que l’Ajuntament si ho creu adient, podrà fixar un Pla de Millora Urbana
per tal d’aprofundir en les millores i control de l’espai viari, del paisatge urbà i de la publicitat
dels comerços. Amb la reurbanització d’aquest espai viari que, ara per ara, és el més
important de Miami, es reforçarà encara més la seva condició de gran eix comercial de la
conurbació. També es fixa l’ús hoteler o sanitari-assistencial al solar de la plaça Tarragona
nº 5, així com altres a sòls situats al costat nord de l’avinguda Barcelona, entre la plaça
28

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Fleming i l’avinguda Castelló. Són dues localitzacions emblemàtiques que amb la
preservació del usos esmentats enfasitzaran la significació urbana del lloc.
També cal comptar amb la millora dels penya-segats i del passeig marítim, el qual es
possibilita eixamplar entre cala Misteri i Platja Cristall. Ambdues millores es preveu
incloure-les en els projectes del Ministerio de Medio Ambiente. Al mateix temps cal comptar
amb les possibilitats d’incorporació de la via actual del ferrocarril a l’espai viari o com a via
verda, una vegada s’hagi construït el corredor ferroviari del Mediterrani.
L’estructura viària existent es complementa amb la materialització de l’avinguda de Madrid, i
amb la perllongació cap a ponent de l’avinguda Príncep d’Espanya salvant el riu de Llastres
amb un viaducte per tal de connectar amb la carretera de Móra i la nova estació del
ferrocarril de l’Hospitalet de l’Infant a través de la vialitat prevista al terme municipal veí.
D’altra banda, es proposa una gran rotonda a ponent de Miami, la qual serà possible quan
es desafectin tant la via del ferrocarril com la travessia de la N-340. Amb la nova rotonda es
permetrà establir una bona connexió de la travessia, transformada en bulevard, amb el
carrer Oleastrum que coincideix amb l’antic traçat de la N-340 d’accés a l’Hospitalet i amb
una avinguda nova que arrencant de l’esmentada rotonda, davant la qual es proposa un
hotel, arriba a l’avinguda Madrid, amb un traçat que segueix la direcció paral.lela al riu de
Llastres a una distància suficient per tal de permetre preservar bona part del bosc existent i
vertebrar un nou creixement urbanístic, tot relligant-se amb la xarxa de carrers i avingudes
que arriben en sentit nordest-sudoest. De tots ells, l’avinguda Príncep d’Espanya caldrà
que s’hi connecti amb una altra rotonda per tal d’ordenar, adequadament i sense conflictes,
el trànsit.
Amb els nous carrers i avingudes es permet establir adequadament el desenvolupament
urbanístic de les àrees no consolidades amb una relació de continuïtat amb la malla
existent, i es planteja fer-ho amb la tesi de crear un model cohesionat que anomenem
“ciutat social”, tot millorant les tipologies i formes de creixement, plantejant noves unitats de
promoció amb altures de planta baixa i dues o tres plantes pis, de forma que defineixin
espais mancomunats, podent-se relacionar entre sí a través d’espais lliures o passos de
vianants públics amb el mínim conflicte amb la vialitat rodada, recordant els models teòrics
29

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
de separació de trànsits de Clarence Stein i Henry Wright, o a les superilles del Moviment
Modern.
Implícitament es planteja eliminar molta vialitat prevista a la part septentrional no
consolidada compresa dins l’àmbit de l’antic Pla Parcial Sud-Oest, al mateix temps que es fa
una reserva d’habitatge de protecció pública molt important i la corresponent cessió de
sistemes d’espais lliures i d’equipaments.
S’ha fet l’esforç per dibuixar orientativament una ordenació del conjunt d’aquests sòls que
es proposen incloure en sectors urbanitzables. Aquesta voluntat d’expressar gràficament
una possible forma urbana és per tal de fer més entenedors als atributs de la proposta de
reorientació del model, el qual ha estat avalat per unanimitat de tots els membres de la
Comissió de seguiment, i coincideix amb els criteris expressats per escrit pels membres dels
grups polítics MPI i PSC-I.
A part d’establir que aquestes propostes possibiliten una urbanització de qualitat (menys
carrers i una forma de creixement més sostenible i compacta) en el POUM es plantegen
millores en la reurbanització de la resta dels carrers i espais públics de Miami, mitjançant en
part per plusvàlues obtingudes en altres sectors que com a càrrega externa incorporen
aquest compromís en convenis urbanístics. Així, entre altres obres, es poden urbanitzar
zones verdes, es pot millorar la vialitat, construir equipaments, fer canalitzacions de
desguàs necessàries, o soterrar línies aèries d’electrificació.
La gran zona verda de propietat municipal situada a ponent de l’avinguda del Doctor Gil
Vernet, entre les avingudes de Madrid i del Príncep d’Espanya es planteja com un gran parc
central equipat, i es complementa amb una dilatació cap a ponent. Aquest gran parc pot
acollir el nou Institut d’Ensenyament Secundari de Miami i altres equipaments enfront de
l’avinguda del Doctor Gil Vernet, com ara una oficina d’informació i turisme a tocar amb
l’avinguda del Príncep d’Espanya. A llevant de l’avinguda del Doctor Gil Vernet també hi
trobem el gran espai lliure central del sector de la Costa de Zèfir, i es proposa canviar la
qualificació de la part confrontant al c/ Brasil per tal de poder-hi localitzar el nou CEIP,
atenent a la demanda efectiva actual. Aquests sistemes augmentaran amb les previsions
30

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d’espais lliures i dotacions del desenvolupament del nou sector urbanitzable Nou Miami que
es preveu en sentit muntanya.
A ponent, es proposa augmentar la zona d’equipaments municipal, i molt a prop, i a
continuació del teixit urbà actual es proposa un nou centre urbà, entre l’avinguda de Madrid i
l’avinguda Príncep d’Espanya. Aquest nou centre agafa major intensitat al final de
l’avinguda Madrid amb una gran plaça pública, on s’estableix una barreja d’usos terciaris,
comercials, administratius, hoteleres, del lleure i residencials, i en el futur podrà tenir
ressonàncies en el sector urbanitzable que es proposa entre l’assentament urbà de Costa
de Zèfir i el corredor ferroviari del Mediterrani on es podria emplaçar un altre equipament
important. També es preveu que els sòls destinats a equipaments, provinents de l’antic
sector de Costa de Zèfir, situats entre els carrers d’Ecuador i del Paraguai, es puguin
ajuntar, tot eliminant el tram del carrer de les Canàries que actualment els separa, i així
augmentar el seu potencial.
Recolçant-se al carrer del Paraguai transformat en avinguda, i entre aquest vial i el barranc
de l’Estany Salat, es formula un acurat establiment hoteler de qualitat, en sòls urbanitzables
no delimitats. En aquest sector es preveu un espai amb grades obert al paisatge com si es
tractés d’un teatre grec que permetés celebrar-hi espectacles a l’aire lliure. L’exemple del
parc de Garbí de Sant Carles de la Ràpita pot ser un molt bon referent proper del que es
pretén aconseguir.
Una altra consideració a fer és que per tal d’assegurar la continuïtat de la vida urbana a
l’avinguda de Madrid, la proposta d’ordenació estableix edificar amb noves edificacions la
franja septentrional de la gran zona verda municipal situada al costat de l’esmentada
avinguda, i a llevant de l’avinguda de Càdis. Aquestes construccions permeten donar
compliment a una sentència de 19/04/2004 del Jutjat Contenciòs núm 2 de Tarragona en
relació a la Cala 115 i alhora qualificar de sistema de parcs i jardins els sòls edificables de la
cala. També es possibilita l’alliberament de l’edificabilitat prevista en primera línia a la
promoció Port Cristall i passar els seus sòls edificables a sistema de parcs i jardins, així com
també relocalitzar la construcció plurifamiliar prevista entre el carrer de la Mare de Déu de la
Roca i el carrer de Joan Grifoll al costat de la Casa de Cultura Agustí Sardà i al seu lloc
permetre la construcció d’un carrer de connexió i un aparcament públic, entre els carrers de
31

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
la Mare de Déu de la Roca i de Joan Grifoll. Totes aquestes previsions estan
convenientment lligades en convenis urbanístics incorporats al POUM.
S’amplia la superfície destinada a sistema d’espais lliures amb un parc lineal situat a llevant
de l’avinguda de Saragossa i d’unes parcel.les edificades. Aquest parc es connecta amb
dos importants nous espais d’equipaments que, com la resta de sistemes, s’obtindran
gratuïtament a través del desenvolupament i la gestió urbanística. Aquests equipaments
per la seva posició central optimitzaran el seu servei. D’altra banda, el POUM completa
amb la qualificació de sistema d’equipaments la totalitat de l’illa on es troba l’església de
Santa Magdalena.
Al POUM es reorienta el desenvolupament de l’àmbit no consolidat del Casalot situat a
llevant de l’avinguda del mateix nom, harmonitzar-ho amb un traçat molt més respectuós
amb la geomorfologia i el paisatge. Es recondueix el model tipològic i es vertebra en un eix
viari continuïtat d’un preexistent de la part consolidada de ponent i en una gran avinguda
que coincideix amb l’eix que va des de la rotonda nord de la sortida de l’autovia A7, fins la
traça del pont existent damunt l’autopista, el qual es proposa ampliar tant per als cotxes com
pels vianants i bicicletes.
Aquest nou sector haurà de formular un sistema de parcs lineals, coincidint amb les vores
dels barrancs existents, entre ells la rasa del Burro, harmonitzar natura i arquitectura, i crear
un eix de vianants amb usos comercials, terciaris i residencials que faci de centre, així com
una zona lúdica d’aigües per tal d’ajudar a potenciar turísticament i qualitativa el municipi.
2.3 El desenvolupament litoral
El POUM estableix una important modificació en relació a les previsions de
desenvolupament del litoral que fixa el Pla General d’Ordenació Urbana que es revisa, i ho
fa decidídament, en paral.lel i coordinadament el Pla Director Urbanístic del Sistema
Costaner redactat pel Govern de la Generalitat i les al.legacions que el mateix Ajuntament
32

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
de Mont-roig hi té presentades, però sobretot amb els criteris aprovats per la Comissió
específica de seguiment que es basen en protegir àmplies zones confrontants al litoral,
deixant solament com urbanitzables els sectors que resolen problemes de cohesió urbana i
d’estructura viària, així com dels accesos a sectors ja consolidats, tot potenciant l’ús de
càmping. Amb tot,s’aconsegueix passar uns cinc quilòmetres de front litoral al règim de sòl
no urbanitzable, classificats com a sòls urbanitzables programats en el PGOU que es revisa.
Així, i a part del ja comentat nucli de Miami Platja pel qual es protegeixen les cales tot
qualificant de sistema d’espais lliures alguns solars encara vacants, de llevant a ponent
tenim, a migdia del ferrocarril i prop de la riera de Riudecanyes, un sector de sòl urbà
conegut per “Jardines del Paraiso” antic sector 23, i dos altres sectors, els antics 22 i 24. Es
desclassifica el sector 24 passant al règim no urbanitzable. A més, a l’antic sector 22 es
proposa un càmping de màxima qualitat en sòl no urbanitzable. El prestigiós arquitecte,
Alvaro Siza amb el seu equip ha plantejat uns primers croquis de l’ordenació per bona part
d’aquest àmbit, i cal entendre’l com a singular i modèlic, tot seguint els criteris aprovats per
la Comissió de Seguiment del POUM. El mateix propietari majoritari dels sòls va presentar
a l’Ajuntament una instància sol.licitant la desclassificació dels sòls del sector 22, i en el
POUM es fixa un Pla Especial urbanístic el PE1 Càmping de les Arts, que a més va vinculat
a un Conveni Urbanístic que incorpora la construcció d’una escultura de Frank Ghery o d’un
artista del seu nivell. La resta del sector 22 també es classifica de sòl no urbanitzable, tot
fixant com a sòl urbanitzable la part sud-llevant del sector 22, però amb l’objectiu d’obtenir
els sòls per a executar un accés a la platja amb un parc urbà just al colze situat entre la línia
costanera i la desembocadura de la riera de Riudecanyes. Aquest parc públic podria ser
alhora l’inici d’un recorregut paisatgístic de bicicletes i vianants. Per aquest motiu es fixa un
àmbit discontinu amb els sòls de l’antic sector 31, i els sòls esmentats computaran com a
cessió de sistemes de tot el sector.
Des d’aquest àmbit territorial descrit i fins el barranc de la Pixerota es proposa també passar
els sòls al règim no urbanitzable, reconeixent una qualificació específica pel càmping Oasis,
per tal de permetre l’activitat, tot i estar inclosa per l’afectació del Pla Director Urbanístic del
Sistema Costaner.
33

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Entre els barrancs de Rifá i la carretera de la platja T-323, s’estableix un desenvolupament
urbanístic continu des de la sortida de l’autovia A7 fins la costa, eixamplant-se cap el
barranc de la Pixerota a partir de la Urbanització Maynou, i incorporant l’antic sector 31 a
ponent de Rifà, així com uns sòls situats al nord del ferrocarril per tal d’assegurar un bon
accés, tot superant el pas de la N-340 i el ferrocarril. Aquest accés serà el principal pels
sectors situats al sud de la N-340, ja que l’actual a Mont-roig Badia és inundable.
Precisament en aquest àmbit es proposa un Polígon d’Actuació Urbanística amb l’objectiu
de passar a sistema d’espais lliures les parcel.les centrals situades en primera línia de
costa.
Aquest conjunt territorial de desenvolupament urbà es planteja com la sortida natural de
Mont-roig poble al mar i es vertebra per la T-323, però sobretot per un nou vial o avinguda
arbrada amb un carril bici incorporat que arrenca de la rotonda sud de l’A7 i segueix un
traçat sinuós, vorejant el Mas d’en Poca, travessant la urbanització Rustical Balneari i
passant pel costat d’altres construccions existents, per després salvar amb un pont el
barranc de Rifà i connectar amb els sòls urbanitzables situats a migdia de la N-340 i del
ferrocarril. El nou desenvolupament urbà s’ordena transversalment amb una vialitat que
connecta el nou vial estructurant de ponent i un altre paral.lel que discorre enganxat a la T-
323, forma una continuïtat urbana des de la porta territorial de l’A7 fins a la platja, i integra
els sectors definitivament aprovats, tot reconduint-ne els altres per tal d’aconseguir un bon
establiment i cohesió urbanística així com dotacions turístiques de qualitat. Amb la nova
ordenació orientativa proposada es defineix un espai central amb sòls per a sistema
d’equipaments, molt adequat per una futura escola.
Cap a ponent, l’àmbit litoral que s’estén fins l’actual càmping Mont-roig es pretén
salvaguardar de la transformació urbanística prevista, en el Pla General d’Ordenació Urbana
actual, deixant-lo en règim de sòl no urbanitzable, tot i reconeixent els càmpings. Pels
càmpings Playa i Fiesta, Marius, i els Prats, afectats pel Pla Director Urbanístic del Sistema
Costaner, en el POUM es dóna consideració de càmpings, sempre en el marc del PDUSC, i
el càmping Torre del Sol es qualifica de la mateixa manera que l’esmentat càmping de les
Arts i, per tant amb el mateix índex d’edificabilitat que també es proposa pels altres
càmpings esmentats. Per a cada càmping però caldrà que es redacti un Pla Especial
Urbanístic per a la seva ordenació i aconseguir la legalització de l’activitat. L’àmbit de l’antic
34

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
sector Maikao s’incorpora també a l’àmbit de l’antic sector 31 amb l’objectiu que els sòls de
l’esmentat àmbit es destinin a espais lliures.
Pel que fa als sòls del càmping Mont-roig, a partir de la iniciativa presentada per l’empresa
Fomextur i la companyia Kempinski es fixa un nou sector urbanitzable delimitat que inclou
els sectors 43, 44, 45 i 48 i part del sector 47 del PGOU, tot reduint substancialment la
densitat i l’edificabilitat previstes. Aquest nou sector porta implícita la implantació d’un
assentament turístic i residencial de qualitat amb un hotel de máxima categoria, en principi
de la cadena Kempinski, així com dotar d’un aparcament públic i bon accés a la platja.
D’altra banda es respecten els sectors de Masos d’en Blader, Solemio, Etersa, Sant Miquel,
Rustical Mont-roig, Pins de Miramar i Parc Mont-roig, així com els dos petits enclaus de sòl
urbanitzable situats entre Masos d’en Blader i Solemio. Per a tots ells es fixen instruments
de gestió, bé pel seu desenvolupament en execució, ordenació o millores, per tal de
materialitzar les cessions pendents, o per la reurbanització i/o manteniment. Concretament
a la urbanització Solemio es planteja una millora substantiva consistent a passar a sòls de
sistema d’espais lliures els que es troben a la part meridional de la N-340, així com uns
altres de la part nord-ponent del sector que coincideixen amb el corredor biològic de
l’Estany Salat i tots els sòls que es troben al nord de l’autovia A7. Per aquest motiu en
aquests sòls caldrà no actuar-hi pràcticament per tal de que tinguin una protecció
paisatgística absoluta.
L’antic sector 59 que es correspon a l’Estany Salat i el sector 57 ocupat en part pel càmping
Miramar passen a sòl no urbanitzable costaner, afectats directament pel PDUSC.
2.4 Els Comellarets i el Club Mont-roig
Al nord de l’autopista AP7, entre la carretera T-323 i el barranc de Rifà hi ha una finca de
gran superfície i de propietat municipal que juntament amb altres de contígües integra un
nou sector de desenvolupament urbà que es proposa, tot aprofitant l’estratègica posició i
35

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
l’accessibilitat territorial que li atorga l’oportuna posició molt aprop de l’entrada i sortida de la
nova autovia A7.
Aquest sector, molt ben valorat pels tècnics de l’Agència Catalana d’Inversions i pel
CIDEM, es planteja com a gran parc industrial i de serveis, en el sentit de fomentar i
complementar les activitats econòmiques del municipi.
La seva implantació i desenvolupament es plantegen també des del punt de vista de
l’establiment de la integració paisatgística i de la qualitat arquitectònica de les noves
edificacions, i al seu costat ponent a la vora del barranc de Rifà es preveu la gran EDAR
que haurà de resoldre el funcionament defectuós de l’EDAR Rifà i la insuficient del poble, tal
com s’argumenta més endavant.
Pel que fa al Club Mont-roig es redueix l’àmbit del sòl urbanitzable que el Pla General
d’Ordenació Urbana actual tenia previst i es planteja un sector amb règim de sòl
urbanitzable delimitat discontinu que haurà de resoldre l’aparcament públic i la connexió
entre la perllongació del carrer de Joan Grifoll i el carrer de la Mare de Déu de la Roca
esbotzant les cases dels núms 53 i 55.
3. Ajustaments i millores a la normativa urbanística i ordenances de l’edificació.
Pel que fa a la normativa urbanística s’ha estructurat de bell nou i s’ha adaptat a la
Legislació vigent.
En relació al nucli antic es fixa una altura máxima de planta baixa i dos pisos en cas de
l’enderroc de l’edificació existent, i es permet conservar l’altura que ara tenen les
construccions en cas de rehabilitació ja que d’aquesta manera es potencia el seu
manteniment i carácter. Es fixa la densitat i el nombre de places d’aparcament com també
es fa a l’eixample i a altres zones que abans no tenien regulació.
36

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
A l’eixample es diferencien tres subzones, una que permet una altura màxima de planta
baixa i tres plantes pis que és la general, una altura de planta baixa i dues plantes pis i àtic
amb l’ascensor i badalot sense que es pugui superar més d’ 1,30 m l’altura de l’àtic.
Aquesta subzona s’aplica a l’eixample de les Femades, a l’àmbit situat a llevant del barranc
de Catalunya, a l’illa situada entre la rasa del Ximet i el carrer de la Indústria, ja que es
tracta d’àrees homogènies construïdes sense haver arribat, tret d’alguna excepció puntual,
a la planta baixa i tres plantes pis. Finalment es crea una altra subzona d’eixample limitant
a planta baixa i dues plantes pis la seva altura màxima.
A Miami Platja, tant al barri de la Florida com a l’avinguda Barcelona, es millora la normativa
urbanística atesa l’especificitat de barri més compacte el primer, i com a eix urbà de més
condensació l’avinguda Barcelona a la qual es pretén potenciar la continuïtat edificatòria i
l’activitat econòmica comercial.
Pel que fa a la normativa de les urbanitzacions i resta d’assentaments urbans, en el POUM
s’ha fet l’esforç de refondre-la en un sol document per tal de facilitar, en endavant, la tasca
de consulta i no ser necessari anar al planejament derivat corresponent. Aquesta refosa
però homogeneïtza petites diferències entre un bon grapat de subzones per tal de
minimitzar el seu nombre.
La normativa introdueix criteris de sostenibilitat, tant per la urbanització com per l’edificació i
es complementa amb les ordenances de l’edificació que venen acompanyades de gràfics
explicatius, amb les ordenances annexes de l’arbrat i recursos vegetals, així com amb
l’ordenança sobre la utilització de l’energia solar per a les instal.lacions d’aigua calenta
sanitària.
D’altra banda, al municipi de Mont-roig del Camp existeixen vies pecuàries classificades
reflectides al plànol I.23, les quals cal respectar d’acord el que estipula la Llei 3/1995 de vies
pecuàries. Els camins ramaders, com a propietat pública, d’acord amb aquesta llei són
inalienables, imprescriptibles i inembargables. Aquestes vies sovint coincideixen en vials
existents o amb franja costanera o bé amb barrancs, i són els que segueixen:
Camí ramader reial de València a Barcelona
37

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Camí ramader reial riera de Riudecanyes
Camí ramader riera de Vilanova
Camí ramader del barranc de l’Olivera
Camí ramader del riu de Llastres
Camí ramader de Pratdip
38

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL IV. EL SISTEMA DE COMUNICACIONS. ESTUDI I PROPOSTES DE
MOBILITAT SOSTENIBLE.
39

1. Introducció.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Aquest capítol pretén donar resposta activa i efectiva a l’establiment de mesures adoptades
per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi de Mont-roig del Camp,
en compliment de l’obligació de prestació dels servei de transport col.lectiu urbà de viatges,
d’ocord amb l’article 59.3 de la Llei 2/2002, d’Urbanisme.
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp compta amb els estudis de mobilitat realitzats per
l’empresa AdHoc que ha confegit els treballs de l’Agenda 21 Local, i en el present capítol
s’exposen com a document de reflexió, els quals, a més, han servit de suport per a les
determinacions propositives del present POUM.
Val a dir que, com a complement del que aquí s’exposa, cal tenir en compte la reflexió que
es presenta en el capítol I del Volum I del POUM elaborat conjuntament amb els tècnics de
l’Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona.
40

2. Mobilitat.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
En un sistema territorial, la mobilitat és la capacitat de desplaçament dels seus habitants i
els recursos instrumentals per portar-ho a terme. Es parla de mobilitat obligada per referir-se
als desplaçaments necessaris per al funcionament de la vida quotidiana, i mobilitat
voluntària es la ocasionada pels desplaçaments de lliure decisió-lleure,compres, etc.-.
Disposar d’un marge ampli de facilitats per exercir la mobilitat voluntària no estar subjecte a
una voluntat obligada excessiva és la situació desitjable, encara no sempre és així 3 .
L’increment de la mobilitat és una característica en la nostra societat en els últims anys.
Aquest increment de la mobilitat és el resultat de la suma –no proporcional- de diferents
factors de canvi en els constums de la població, el desenvolupament econòmic, i potser el
més important, en l’estrcutura urbanística dels municipis, i Mont·roig del Camp no és una
excepció.
Ara, no solament ens movem més, sinó que a més, aquest increment tal i com es veurà en
aquest apartat, va associat per una banda a l’increment de l’ús del transport privat –i en
particular de l’automòbil-, però també i molt directament, com s’acaba de comentar per la
distribució espacial de les nostres ciutats.
Al mateix temps, el creixement de la mobilitat és el resultat de l’augment d’accessibilitat a
les infraestructures viàries -proliferació de gran nombre de vies ràpides com
circumvall.acions, autovies o autopistes- que faciliten els desplaçaments i la llibertat en la
circulació rodada. Per tant, com el territori cada vegada és més accessible, les activitats
econòmiques i, sobretot les zones residencials, s’han dispersat, creant-se gran quantitat
d’urbanitzacions de baixa densitat en espais voraurbans o directament rurals.
3 Definició extreta del llibre Diccionario de Socioecología. Ramon Folch.
41

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Per aquest motiu, es pot afirmar que la mobilitat ha passat a ser un dels principals
problemes en les zones urbanes, i que existeix una relació directa entre el model de
mobilitat i el model territorial.
En l’esquema següent s’observa la relació entre els diferents factors que actuen en la
mobilitat: les persones són les que es desplacen i per això ho poden fer a peu o mitjançant
algun tipus de vehicle rodat ja sigui amb motor o no. El conjunt de desplaçaments que
realitzen les persones forma el trànsit, que es situa damunt del sistema de suport, el
territori/naturalesa està subjecte a les modificacions provinents de l’activitat antròpica i les
necessitats que es creen al voltant de la societat que vivim.
Per tant a l’hora d’analitzar la mobilitat del municipi cal tenir en compte diversos factors que
la determinen i la condicionen. Un d’ells és l’estructura pròpia del territori. En el cas de
Mont-roig del Camp es veu que el terme municipal està disgregat amb dos nuclis clarament
diferenciats i allunyats en l’espai, cosa que condiciona la quantitat i el tipus de
desplaçaments que es fan. També cal considerar els mitjans de transport col·lectiu que
estan a l’abast del ciutadans. Per altra banda, cal també tenir en compte la tipologia de vida
dels mont-rogencs/es, o sigui la mobilitat obligada –molt menys modificable- i la mobilitat
voluntària, com i on es desplacen els montrogencs en el seu temps lliure. Aquest últim punt
serà objecte de la diagnosi de percepcions i completarà l’anàlisi modal de la mobilitat.
A Catalunya s’ha aprovat la Llei 9/2003 de la mobilitat, la qual té com a objectiu general
establir els principis i els objectius per a una gestió de la mobilitat de les persones i les
mercaderies dirigida a la sostenibilitat i a la seguretat (1)
Principis inspiradors definits per la Llei en l’article 2 :
a) El dret dels ciutadans a l’accessibilitat en unes condicions de mobilitat
adequades i segures i amb el mínim impacte ambiental possible.
b) L’organització d’un sistema de distribució de mercaderies sostenible.
c) La prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de
persones com de mercaderies.
42

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d) El foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu i d’altres sistemes de
transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.
e) La implicació de la societat en la presa de decisions que afectin la mobilitat
de les persones.
f) La distribució adequada dels costos d’implantació i gestió del transport.
g) L’adequació a les polítiques comunitàries sobre aquesta matèria.
h) L’impuls d’una mobilitat sostenible.
i) El foment del desenvolupament urbà sostenible i l’ús racional del territori.
j) El compliment dels tractats internacionals vigents relatius a la preservació del
clima pel que concerneix la mobilitat.
Tal i com assenyalaba Carrasco, la mobilitat és un component més a tenir en compte en la
planificació urbana i territorial. Pel que fa a Catalunya, i a nivell normatiu s’integra de la
següent manera:
La mobilitat dins la planificació territorial a Catalunya.
Font: Ll. Carrasco, maig de 2004
Amb aquesta Llei, els municipis hauran d’integrar la mobilitat dins del planejament territorial i
també de les estratègies de sostenibilitat local mitjançant eines com els Plans de Mobilitat
43

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Urbana que permetin gestionar-la de forma més ecoeficient 4 amb la promoció de bones
pràctiques.
3. Xarxa viària i ferroviària.
El municipi consta de nombroses infraestructures de comunicació viària i ferroviària que
el travessen el territori.
Així, com a infraestructures que configuren la xarxa bàsica viària i ferroviària tenim,
Ferrocarril: travessa el municipi per la franja més propera al litoral la línia
Barcelona-Tortosa-València. Aquesta línia perdrà importància quan entri en
funcionament el Corredor Ferroviari del Mediterrani.
La carretera nacional N-340 que connecta Barcelona i València la qual discorre pel
municipi en direcció NE-SW.
L’autopista AP-7 que també connecta Barcelona i València.
La comarcal T-310 que connecta el municipi amb Montbrió del Camp i amb Pratdip i
que es bifurca en la T-317 per connectar amb la C-233.
La T-323 que comunica el nucli de Mont-roig amb la N-340 dins el mateix terme.
La T-322 que connecta el nucli de Mont-roig amb Colldejou i Falset.
Fora del terme municipal però molt a prop del poble trobem la T-321 que connecta la
T-310 amb l’Arbocet i Vilanova d’Escornalbou.
A més d’aquestes infraestructures, la xarxa veïnal és la que s’estructura en els
diversos nuclis de població del municipi i que dóna servei, als residents.
A aquesta xarxa básica cal afegir la gran infraestructura projectada de l’autovia A7 que
compta amb dues sortides a Mont-roig, una davant de Mas Miró i amb connexió directa amb
la T-323 i l’altra sortida a Miami amb connexió directa a l’eix viari de l’avinguda Gil Vernet –
avinguda del Casalot.
4 En aquest cas el prefixe ECO significa tant ECOnòmic com ECOlògic
44

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
A més, també s’ha projectat l’esmentat Corredor Ferroviari del Mediterrani que passa
tangencialment a l’A7 i té una estació prevista a l’Hospitalet de l’Infant, gairebé a la
perllongació cap a ponent de l’avinguda del Príncep d’Espanya.
Infraestructures de la xarxa viària que travessen el municipi.
Font: Hipermapa de Catalunya.
Per altra banda, si es té en compte que Mont-roig és un municipi turístic i es valora la
mobilitat i l’accessibilitat externa, cal considerar també dos elements més:
L’accés per Aeroport: a través de l’aeroport de Reus, situat a 12 Km, i l’aeroport de
Barcelona, situat a 110 Km.
L’accés per Port: En aquest cas considerant com a ports amb més influència el de
Cambrils, a 12 Km, el de l’Hospitalet de l’Infant, i el port de Tarragona, a 30 Km.
45

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Pel que fa a l’accessibilitat i la comunicació per transport públic, cal valorar que l’oferta és
molt limitada. Aquesta és concreta de la següent manera:
Línia de bus urbà
Línia de bus interurbà:
Les valoracions que se n’extreuen de la xarxa d’infraestructures i serveis de comunicació
són les següents:
Cal destacar que l’accessibilitat al municipi és complicada si no és en vehicle privat i
que l’accés per autopista és a través dels municipis veïns.
De la mateixa manera, tal com ja s’ha valorat, el municipi no disposa d’estació de
ferrocarril 5 malgrat la línia si que creua el municipi i, per tant, la línia de ferrocarril no
contribueix a la mobilitat i accessibilitat amb transport públic i que per tant caldrà
potenciar la facilitat d’accedir-hi.
L’oferta d’altres mitjans de transport col·lectiu –tant de comunicació interna com
externa- és limitada.
La necessitat d’ús de vehicle privat, a més, s’agreuja degut a l’arrelada cultura de
l’ús del vehicle privat, així com també per l’estructura difosa de creixement urbanístic
del municipi.
Cal fer esment, que existeixen molts vials veïnals i àrees d’urbanització on els
carrers encara no han estat asfaltats.
5 Hi ha una antiga estació poc utilitzada.
46

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
També existeixen vials veïnals on les condicions del paviment estan molt malmeses.
Pel que fa a la xarxa de camins i vies rurals, el territori està travessat per nombrosos camins
rurals i per una Gran Ruta euroepa com és el GR-7 6 . Cal assenyalar, que aquest sender de
llarg recorregut es troba tallat en alguns trams.
El GR 7 va ser el primer sender de gran recorregut que es va senyalitzar a la península
ibèrica, concretament es va començar a marcar a les comarques tarragonines, allà en el
1973. Amb el decurs dels anys, podríem dir que el GR 7 ha esdevingut la columna vertebral
de la xarxa catalana de senders, tant per la seva situació geogràfica com pel fet que va
néixer, i durant molts anys va ser en sí mateix, una minixarxa de senders, ja que al traçat
original es van anar afegint una sèrie de variants i subvariants que el van anar ramificant per
les zones properes a l’eix primitiu.
El municipi també està travessat pels importants senders GR 92 i el GR 192
Cal dir, però, que tot i que els camins són presents al territori montrogenc i que són utilitzats
tant com camins agrícoles i/o ramaders, com per fer rutes amb senderisme i BTT, no
existeix des de l’Ajuntament un catàleg actualitzat sobre l’estat, la utilització i la senyalització
de forma integral a tot el territori, i que caldrà realitzar.
6 www.senderisme.info
47

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Sender GR7 en el seu pas per Catalunya
Font: www.senderisme.info
48

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
4. Índex de motorització i parc de vehicles.
Tal i com s’observa en la taula següent i el gràfic que l’acompanya, el nombre de vehicles
de Mont-roig del Camp tot i que havia anat incrementant en els últims deu anys, s’ha
estancat en l’últim quadrienni.
En la taula s’observa que l’índex de motorització de Mont-roig del Camp ja estava per sobre
de l’índex comarcal i català l’any 1997 i que ho contínua estant a l’any 2002. Ara bé, si
considerem només l’índex de motorització de turismes, Mont-roig del Camp es troba sota la
mitja tant comarcal com catalana 7 .
Índex de motorització (en vehicles per 1000 habitants).
Any 1997
Mont·roig del Camp Comarca Catalunya
Turismes 352 353 420
Total vehicles 609 573 586
Any 2002
Total vehicles 723.43 644
Font: Elaboració Pròpia a partir de les dades de la Policia Local i de l’IDESCAT.
L’increment de l’índex però, no ha estat constant i en els últims catorze anys, fins hi tot
sembla que hi ha una tendència a davallar, tal i com representa el gràfic següent.
Sèrie temporal de l’índex de mobilitat per 1000 habitants
num vehicles per 1000 hab.
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2004
anys
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del IDESCAT i Ajuntament de Mont-roig del Camp
7 Cal tenir en compte que les dades fins l’any 2002 ha estat estretes de l’IDESCAT, mentre que les de l’any 2004 han estat
proporcionades per la Policia Local, i per tant pot haver-hi alguna deviació. Caldria que aquestes fóssin contrastades.
49

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Si analitzem l’índex de motorització per tipus de vehicles en els últims deu anys, de 1991 a
2001 veurem que tots els tipus de vehicles han tingut una progressió semblant amb un
increment d’entre un 1 i un 3%. Ara bé, agafant les dades de l’any 2004, el nombre de
vehicles per cada 1000 habitants ha disminuit en tots els tipus.
Parc de vehicles.
Sèrie Temporal de l’index de motorització pel municipi de Mont-roig del Camp. (Per 1000 habitants)
Any Turismes Motocicletes
Camions i
furgonetes Total
1991 388,17 57,77 152,71 607,24
1992 391,11 56,48 153,14 610,64
1993 403,75 58,87 155,97 629,57
1994 414,08 62,76 158,2 644,94
1995 423,66 62,72 160,57 658,78
1996 419,36 61,18 160,46 652,87
1997 456,96 61,35 166,39 699,54
1998 488,78 64,06 172,66 741,65
1999 531,39 68,42 189,77 808,94
2000 551,78 67,84 192,45 834,53
2001 557,23 65,45 196,36 842,29
2004 532,28 52,91 146,08 731,27
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp
Mont-roig del Camp compta amb un parc automobilístic de 6580 vehicles a data de
desembre de 2003.
S’observa en la taula següent el nombre de vehicles distribuïts per la seva potència i classe
de vehicle:
50

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Parc automobilístic de Mont-roig del Camp. Desembre de 2004
Mitjans
municipals
turismes Camions i
furgonetes
tractors remolcs ciclomtors Motocicletes TOTAL
4 3 7
Mitjans policials 4 4
Empresa
EMOMSA
9 8 3 3 23
Creu Roja 1 5 6
STS Reus 1 1
Mitjans privats 4.187 1.137 162 92 543 418 6539
TOTAL 4205 1154 165 92 546 418 6580
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Policia Local
Tal i com s’observa en el gràfic següent més de la meitat de vehicles matriculats a Mont-roig
del Camp són turismes i un 14% ciclomotors i motocicletes. Aquests tipus de vehicles són
d’ús particular, podent ser de lleure o per treball. Cal tenir en compte que un alt percentatge
dels vehicles matriculats, un 22% - sumant camions i tractors- tenen uns preferència de
feina.
51

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Parc automobilístic de Mont-roig del Camp
camions
18%
ciclomotors
8%
motocicletes
6%
remolcs
1%
tractors
3%
turismes camions ciclomotors
motocicletes remolcs tractors
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Policia Local
turismes
64%
Si ens fixem en l’evolució del parc de vehicles de Mont-roig del Camp en els últims sis anys
per tipus de vehicle, cal destacar que el nombre de turismes i camions i furgonetes
matriculats a Mont-roig del Camp ha disminuït l’últim any.
En termes generals, es pot dir, que Mont-roig del Camp té un cert estancament en el seu
parc de vehicles, aquest fet pot estar donat per la substitució d’un vehicle per un altre quan
s’adquireix un vehicle nou.
52

Nombre de vehicles
nombre de vehicles
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp.
5. Anàlisi modal de la mobilitat.
any 1999 any 2000 any 2001 any 2004
Turismes Motocicletes Camions i furgonetes total
La circulació, trànsit i accessibilitat
Circulació
La circulació es relaciona directament amb la distribució i qualitat de la xarxa viària en el
territori i la quantitat de vehicles que hi passen per ella. Per circulació entendrem la
realitzada amb vehicles rodats en xarxa viària no urbana.
La circulació que es produeix en el terme municipal de Mont-roig del Camp és ben diferent
depenent del nucli que ens estem referint.
53

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
La carretera N 340 travessa, paral·lela al mar, tot el Nucli de Miami Platja. És el nexe d’unió
principal que comunica amb els pobles veïns amb qui es té una relació més estreta:
Cambrils i Hospitalet de l’infant.
Aquesta, té la doble funció: com a carretera de llarg recorregut i com a eix vertebrador local,
de la qual pengen tot un seguit d’assentaments urbans i càmpings situats al front costaner.
Això comporta una pèrdua d’efectivitat i possibilitat de rapidesa, i una certa perillositat. El
trànsit intens, sobretot en els mesos d’estiu, que són els de major afluència turística, suposa
un problema perquè la carretera està integrada dins la xarxa de comunicacions locals, ja
que molts dels camins que condueixen a l’interior del territori, surten de la nacional, com si
es tractés d’una pinta.
D’altra banda, tot el recorregut de l’avinguda Príncep d’Espanya i de l’Avinguda Barcelona,
així com les respectives cruïlles amb l’avinguda del Dr. Gil Vernet i l’avinguda Càdiz
pateixen un trànsit intens durant els mesos d’estiu, fins hi tot amb grans retencions a hores
punta de circulació, degut a que són les vies més amples del municipi i que circulen
paral·leles a la N-340.
Pel que fa al nucli de Mont-roig poble la circulació és molt deficient, i s’organitzen problemes
circulatoris gairebé diàriament, deguts principalment a una estructura urbana del casc antic
medieval que està format per carrers estrets amb poques voreres, sovint de dos sentits i
amb manca d’aparcament.
La carretera comarcal C-233, que es troba mig asfaltada, que connecta Miami Platja per
l’avinguda del Doctor Gil Vernet amb el camp de Golf Bonmont Terres Noves s’ha convertit
darrerament en la connexió principal entre els dos nuclis de població. Per aquesta via, que
fins fa ben poc circulàven escassos vehicles, s’ha convertit en una via molt transitada i amb
un increment de perillositat de la mateixa per la velocitat que agafen els vehicles.
Finalment, cal destacar, que tal i com manifesta la Policia Local, alguns dels problemes
circulatoris que presenten els dos nuclis urbans, tant Mont·roig com Miami Platja venen
donats a causa de la senyalització o bé per:
54

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Manca de senyalització o senyalització incorrecta en determinades vies o carrers
urbans
Per manca de seguiment de la senyalització per part dels conductors
Per aquesta causa, la Policia Local i els serveis tècnics han elaborat la proposta de
senyalització per als dos nuclis tal i com s’observen en els plànols X iX de les pàgines
següents, per tal de:
Descongestionar alguns carrers amb gran intensitat de trànsit
Alleugerar la càrrega de trànsit de carrers estrets o molt estrets fent-los d’un sol
sentit
Disminuir i/o evitar el nombre d’accidents que es produeixen a les vies més ràpides i
a les cruïlles
55

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Ordenació de la senyalització al nucli de Mont·roig
Font: Policia Local de Mont·roig del Camp. 2004.
56

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Proposta d’ordenació de la senyalització de part del nucli de Miami Platja
Font: Policia Local de Mont·roig del Camp, 2004.
57

Aparcaments.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Tant en el nucli de Mont·roig com Miami Platja no hi ha aparcaments públics de zona blava.
La zona d’aparcaments habilitada més important la trobem a “La Murada”, al costat de
l’Església Vella del poble.
Miami Platja pateix greus problemes d’aparcament durant tota l’epoca estival i de màxima
afluència de turistes ja que el volum de vehicles s’incrementa en més d’un 300% degut a
l’estacionalitat. Els punts més conflictius de manca d’aparcament durant l’estiu es focalitza
al llarg del passeig marítim. Cal destacar però, que durant tot l’any, tenen problemes
d’aparcament l’avinguda del Mar, el tram de l’avinguda Càdis entre l’avinguda Príncep
d’Espanya i l’Avinguda Barcelona, i tota la zona residencial que queda emmarcada per les
avingudes Prícep d’Espanya, Veracruz i Barcelona en determinats moments de la setmana.
Pel que fa al nucli de Mont-roig del Camp i al seu Eixample hi ha greus problemes
d’aparcament, i sovint els cotxes aparcats envaeixen els vials de circulació. Així, aparcar en
doble fila o en llocs prohibits és un fet habitual al poble. Aquesta disfunció es planteja en el
POUM i es proposa la localització de noves àrees que ajudin a resoldre tan els problemes
actuals com els potencials. A més, es formula una normativa de dotació mínima
d’aparcaments que fins ara era inexistent.
Segons la policia municipal cal destacar que la majoria de multes que es posen són per
excés de velocitat i per mal aparcament: no es respecta la senyalització horitzontal i a causa
del canvi de quinzenes del costat d’aparcament en els vials.
58

Mobilitat obligada.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Tal com s’ha definit a la introducció la mobilitat obligada és la que relaciona els
desplaçaments que es fan per poder realitzar l’activitat quotidiana, és a dir, per feina o
treball. La mobilitat obligada per treball és la més habitual i relaciona els desplaçaments que
es fan de la residència al lloc de treball. També s’analitzarà la mobilitat obligada per estudis
en els apartats següents.
Mobilitat per treball.
Per la geografia del territori mont-rogenc, la importància del sector turístic i de serveis
agrupen una bona part dels treballadors del municipi i per la segregació dels dos nuclis
principals del terme, i totes les urbanitzacions disperses, caldria considerar els
desplaçaments interurbans dins del mateix terme municipal, donat que es fan
majoritàriament amb vehicle motoritzat, ja que ens donaria una idea de l’ús dels vehicles
dins del terme.
Si analitzem la mobilitat per treball intermunicipal, prenent Mont-roig del Camp (tot el terme
indistintament) com a centre d’orígens i destí , tenint present que les dades de les quals es
disposa són de l’any 1996 i que probablement pot haver canviat la dinàmica territorial – tot i
que no substancialment ja que l’estructura econòmica segueix tenint unes pautes molt
similars a les de fa vuit anys -, S’observa que el municipi del que venen més treballadors a
Mont-roig del Camp és Cambrils, per les interrelacions entre el turisme de Mont-roig del
Camp i de Cambrils en el continu de la Costa Daurada, seguits de Vandellòs i l’Hospitalet de
l’Infant i Reus. Cal apuntar, que tant Cambrils com Vandellòs estant situats en l’eix de la N-
340.
59

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per sector d'activitat. Orígens.
Municipi destí: Mont-roig del Camp. Principals orígens. EP/96.
Sectors d’activitat
agricultura indústria construcció serveis Total
Desplaçaments interns 272 139 261 846 1518
Desplaçaments des d'altres municipis 45 79 66 277 467
Cambrils 14 14 9 53 90
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 2 19 10 55 86
Reus 6 17 4 58 85
Tarragona 2 2 6 14 24
Pratdip 0 3 2 18 23
Montbrió del Camp 3 5 3 7 18
Ametlla de Mar, l' 7 2 1 3 13
Tivissa 3 1 6 2 12
Riudoms 3 2 1 6 12
Vila-seca 0 1 6 4 11
Resta de Catalunya 5 13 18 57 93
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per sector d'activitat. Destinacions
Municipi origen: Mont-roig del Camp. Principals destinacions. EP/96.
Sectors d’activitat
agricultura indústria construcció serveis Total
Desplaçaments interns 272 139 261 846 1518
Desplaçaments a altres
municipis
Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant
49 197 69 414 729
2 69 11 95 177
Cambrils 34 11 8 69 122
Reus 2 24 19 63 108
Tarragona 3 24 13 54 94
Barcelona 0 18 4 36 58
Vila-seca 0 5 0 17 22
Ascó 0 14 1 4 19
Salou 0 1 0 14 15
Riudoms 0 3 3 7 13
Montbrió del Camp 2 2 2 4 10
Resta de Catalunya 6 21 8 35 70
Fora de Catalunya 0 5 0 16 21
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
60

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Si prenem el primer flux (el més nombrós) de la població ocupada resident que va a treballar
fora del municipi, podem definir un àrea de centralitat com el territori d’un municipi i de tots
els altres dels quals rep algun flux. Basant-nos en aquest concepte podem comprovar que
hi ha una àrea de centralitat recíproca formada entre Mont-roig del Camp - Cambrils –
Vandellós, tot i que el flux és negatiu per a Mont-roig del Camp. Això pot ser degut a
l’estacionalitat turística més acusada respecte als dos municipis veïns, on la població
permanent és més gran que la de Mont-roig del Camp.
Si observem les taules següents, de la distribució per sexes de la mobilitat obligada per
treball es veu que només un 34 % de la gent que ve a treballar són dones, i la resta són
homes. Pràcticament, la meitat dels homes que venen a treballar a Mont-roig del Camp,
venen, en la mateixa proporció de Cambrils (19%), Reus (15%) i Vandellòs (19%). Amb les
dones no passa el mateix, pràcticament la meitat – un 46% - provenen de Cambrils (21%) i
Vandellòs (25%), seguides de les de Reus (16%).
Mobilitat obligada per desplaçaments per treball segons el sexe. Orígens
Municipi destí: Mont-roig del Camp. Principals orígens. EP/96.
Sexe
Homes Dones Total
Desplaçaments interns 1019 499 1518
Desplaçaments des d'altres municipis 308 159 467
Cambrils 57 33 90
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 46 40 86
Reus 60 25 85
Tarragona 20 4 24
Pratdip 15 8 23
Montbrió del Camp 11 7 18
Ametlla de Mar, l' 9 4 13
Riudoms 7 5 12
Tivissa 11 1 12
Vila-seca 8 3 11
Resta de Catalunya 64 29 93
Font: Institut d'Estadística de Catalunya.
61

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per sexe. Destinacions.
Municipi origen: Mont-roig del Camp. Principals destinacions. EP/96.
Sexe
Homes Dones Total
Desplaçaments interns 1019 499 1518
Desplaçaments a altres municipis 483 246 729
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 117 60 177
Cambrils 79 43 122
Reus 63 45 108
Tarragona 64 30 94
Barcelona 36 22 58
Vila-seca 17 5 22
Ascó 16 3 19
Salou 8 7 15
Riudoms 9 4 13
Montbrió del Camp 7 3 10
Resta de Catalunya 54 16 70
Fora de Catalunya 13 8 21
Font: Institut d'Estadística de Catalunya.
El 66% dels mont-rogencs que van a treballar fora són homes. Un terç de la població que va
a treballar fora, ho fa a Vandellòs, la resta es reparteix entre les poblacions de Cambrils,
Reus i Tarragona. Cal tenir en compte que pràcticament un 10% de les persones que van a
treballar fóra del municipi ho fan a Barcelona.
Els treballadors d'ambdós sexes que van a treballar fora, ho fan majoritàriament a als
serveis (57%) als municipis turístics de Vandellós (27%) i de Cambrils (23%), després
després a la Indústria, principalment a Vandellós (35%), i finalment a la construcció i
l’agricultura. En conjunt a Vandellòs i Cambrils, van 164 persones. Cal destacar, que un
69% de les persones que treballen a l’agricultura ho fan al terme de Cambrils.
Els mitjans de transport utilitzats per als desplaçaments per raó de treball són
majoritàriament privats, encara que els treballadors que venen a Mont-roig del Camp
s’empra el mitjà col·lectiu en un 4% dels casos.
62

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per mitjà de transport. Principals orígens.
Municipi destí: Mont-roig del Camp. Principals orígens. EP/96.
Mitjans de transport
col.lectiu individual altres Total
Desplaçaments interns 8 855 655 1518
Desplaçaments des d'altres
municipis
20 447 0 467
Cambrils 3 87 0 90
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 0 86 0 86
Reus 3 82 0 85
Tarragona 2 22 0 24
Pratdip 0 23 0 23
Montbrió del Camp 2 16 0 18
Ametlla de Mar, l' 1 12 0 13
Tivissa 0 12 0 12
Riudoms 1 11 0 12
Vila-seca 1 10 0 11
Salou 0 9 0 9
Vilanova d'Escornalbou 0 9 0 9
Colldejou 0 8 0 8
Botarell 0 5 0 5
Vinyols i els Arcs 0 5 0 5
Resta de Catalunya 7 50 0 57
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 1996
Els mont-rogencs que van a treballar fora també fan servir el transport individual com a
principal forma de desplaçar-se, però utilitzen el transport col·lectiu o d’altres fins a un 12%.
63

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per mitjà de transport. Principals destinacions. Municipi
origen: Mont-roig del Camp. Principals destinacions. CP/91.
Mitjans de transport
col.lectiu individual altres Total
Desplaçaments interns 19 714 519 1252
Desplaçaments a altres municipis 42 468 19 529
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 22 108 3 133
Cambrils 5 84 0 89
Reus 4 75 0 79
Tarragona 2 66 8 76
Barcelona 5 28 2 35
Vila-seca 0 13 1 14
Salou 0 10 1 11
Ascó 0 9 0 9
Valls 0 9 0 9
Vilanova d'Escornalbou 0 9 0 9
Montbrió del Camp 0 6 0 6
Ametlla de Mar, l' 1 3 0 4
Riudoms 0 4 0 4
Súria 0 3 0 3
Amposta 0 3 0 3
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 1996
Mobilitat laboral. Taxes d’autocontenció i autosuficiència.
Del global de la població ocupada del municipi, les principals fugues per motius de treball es
centren en el sector industrial, fugues dirigides segurament cap a les centrals nuclears
d’Ascó o Vandellòs o cap a les indústries químiques ubicades en les perifèries de
Tarragona.
D’altra banda, el sector que principalment reté ocupats del mateix municipi, seria l’agrícola,
mentre que el sector de la construcció seria el que proporcionalment més mà d’obra forana
atrauria; quedant el sector serveis que es nodriria tant de mà d’obra del municipi com de mà
d’obra forana, exportant també ocupats cap a d’altres municipis.
64

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Taula 113: Comparativa la localització de l’ocupació Resideixen per branques i Resideixen d’activitat al
2001
treballen al municipi i
municipi treballen fora
Resideixen fora i
treballen al
municipi
TOTAL treballant
al municipi
AGRICULTURA 14,9% 4,7% 8,0% 13,0%
- Agricultura i ramaderia 14,9% 4,5% 8,0% 13,0%
- Pesca 0,0% 0,2% 0,0% 0,0%
INDÚSTRIA 9,5% 14,6% 9,5% 9,5%
- Indústries extractives 0,1% 0,4% 0,0% 0,0%
- Indústries manufactureres 8,6% 9,3% 8,8% 8,6%
- Electricitat, gas i aigua 0,9% 4,9% 0,7% 0,8%
CONSTRUCCIÓ 20,6% 22,6% 29,1% 23,0%
SERVEIS: 55,0% 58,2% 53,3% 54,6%
- Comerç i reparacio 14,3% 12,3% 12,9% 13,9%
- Hostaleria 14,5% 7,9% 10,9% 13,4%
- Transport i comunicacions 1,8% 9,0% 2,3% 2,0%
- Mediació financera 0,6% 1,4% 3,8% 1,5%
- Immobiliàries i serveis empreses 5,0% 8,6% 6,7% 5,5%
- Administració pública, defensa i SS 6,9% 5,0% 3,9% 6,1%
- Educació 2,8% 6,3% 8,0% 4,3%
- Sanitat i serveis socials 2,1% 4,7% 1,5% 2,0%
- Altres Serveis 3,2% 2,4% 2,4% 3,0%
- Personal domèstic 3,9% 0,6% 0,8% 3,0%
- Organismes extraterritorials 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
TOTAL 1868 1134 735 2603
Font: elaboració pròpia a partir de dades del 2001 de l’Idescat
La taxa d’autocontenció, és a dir, la capacitat que té un municipi per donar feina a tota la
població ocupada resident al mateix, és a Mont-roig del Camp del 71,8%; i la taxa
d’autosuficiència, és a dir, la capacitat que té un municipi per autoabastir-se de mà d’obra
resident, és a Mont-roig del camp del 62,2%. Aquestes taxes són significativament inferiors
a les obtingudes a nivell comarcal, però superiors a les obtingudes pels municipis similars
dels voltants.
En relació als sectors d’activitat, Mont-roig del Camp tindria un nivell d’autocontenció més
elevat en els sectors agrícoles i de serveis, perfilant-se novament com els principals motors
ocupacionals, i un màxim nivell d’autosuficiència en el sector agrícola també. Els sectors de
la indústria i la construcció necessitarien més mà d’obra forània, i el sector serveis tot i
desbordaria el potencial ocupacional existent al municipi.
65

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Comparativa de Taxes d’autocontenció i autosuficiència
2001 Baix Camp Mont-roig del camp Riudoms Vandellòs-Hospitalet
Autocontenció 85,5% 71,8% 65,7% 51,4%
Autosuficiència 70,3% 62,2% 42,6% 63,5%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del 2001 de l’Idescat
Taxes d’autocontenció i autosuficiència de Mont-roig del camp per grans sectors d’activitat
2001 Agricultura Indústria Construcció Serveis
Autocontenció 82,5% 71,7% 64,2% 80,6%
Autosuficiència 84,0% 51,8% 60,0% 67,8%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del 2001 de l’Idescat
Mobilitat per estudis.
Les dades referents a la mobilitat obligada per motius d’estudis indiquen que el municipi de
Mont-roig del Camp té percentatges molt superiors d’individus que surten fora del mateix per
estudiar.
Una de les possibles causes d’aquesta elevada mobilitat estudiantil, a part de la lògica dels
qui s’han de desplaçar per anar a la universitat, pot ser la proximitat en la que es troben
diverses urbanitzacions de Miami Platja amb el municipi veí de l’Hospitalet de l’Infant que fa
que sigui més fàcil portar als nens a l’escola situada en aquest nucli que no pas a la ubicada
a Miami Platja.
Mobilitat obligada per desplaçaments per estudis segons el sexe. Orígens.
Municipi destí: Mont-roig del Camp. Principals orígens. EP/96.
Sexe
Homes Dones Total
Desplaçaments interns 356 353 709
Desplaçaments des d'altres municipis 20 6 26
Cambrils 5 1 6
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 6 0 6
Pratdip 2 3 5
Vilanova d'Escornalbou 3 1 4
Riudecanyes 1 1 2
Vinyols i els Arcs 2 0 2
Sitges 1 0 1
Resta de Catalunya 0 0 0
Font: IDESCAT
66

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Els desplaçament per motius d’estudis ja no es fan tant majoritàriament als municipis
adjacents a Mont·roig del Camp, sinó que es reparteixen pràcticament a parts iguales entre
Vandellòs (25%) seguidement de ciutats més grans i amb més infraestructures docents com
Reus (20%), tarragona (18%) i Barcelona (17%).
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-estudi. Distribució per sexe. Destinacions
Municipi origen: Mont-roig del Camp. Principals destinacions. EP/96.
Sexe
Homes Dones Total
Desplaçaments interns 356 353 709
Desplaçaments a altres municipis 281 307 588
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 68 81 149
Tarragona 45 70 115
Cambrils 49 59 108
Reus 52 49 101
Barcelona 25 26 51
Constantí 10 2 12
Cerdanyola del Vallès 5 3 8
Salou 2 5 7
Tortosa 4 2 6
Hospitalet de Llobregat, l' 1 2 3
Resta de Catalunya 10 2 12
Fora de Catalunya 10 6 16
Font: Institut d'Estadística de Catalunya.
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-estudi. Distribució per mitjà de transport. Orígens
Municipi destí: Mont-roig del Camp. Principals orígens. EP/96.
Mitjà de transport
col.lectiu individual altres Total
Desplaçaments interns 81 108 520 709
Desplaçaments des d'altres
municipis
11 15 0 26
Cambrils 4 2 0 6
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 3 3 0 6
Pratdip 3 2 0 5
Vilanova d'Escornalbou 0 4 0 4
Riudecanyes 0 2 0 2
Vinyols i els Arcs 0 2 0 2
Sitges 1 0 0 1
Resta de Catalunya 0 0 0 0
Font: Institut d'Estadística de Catalunya.
67

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
D’altra banda, el percentatge d’estudiants atrets cap al municipi de Mont-roig és molt reduït,
fet que provoca que la “fuga d’estudiants” sigui encara més important.
Comparativa de la mobilitat obligada per motius d’estudi.
Desplaçaments dins 4967 48,1% 48 15,0% 97 25,1% 96 28,7%
Desplaçaments a fora 3501 33,9% 267 83,4% 197 50,9% 206 61,7%
Desplaçaments des de fora 1860 18,0% 5 1,6% 93 24,0% 32 9,6%
Total generats 8468 82,0% 315 98,4% 294 76,0% 302 90,4%
Total atrets 6827 66,1% 53 16,6% 190 49,1% 128 38,3%
Diferècia atrets/generats -1641 -15,9% -262 -81,9% -104 -26,9% -174 -52,1%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del 2001 de l’Idescat
D’altra banda, els nois i noies que surten fora del municipi a estudiar ho fan principalment en
transport individual.
Mobilitat obligada per motius d’estudi segons mitjà de transport
2001
Només
individual
Només
col·lectiu
Mont-roig del camp
Només altres
Individual i
col·lectiu
No aplicable
Desplaçaments dins 31 7 0 1 9
Desplaçaments a fora 110 83 1 12 61
Desplaçaments des de fora 1 3 0 0 1
Total generats 141 90 1 13 70
Total atrets 32 10 0 1 10
Diferècia atrets/generats -109 -80 -1 -12 -60
Font: elaboració pròpia a partir de dades del 2001 de l’Idescat
Mobilitat obligada global a Mont·roig del Camp segons el mitjà de transport.
nombre de desplaçaments anuals
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2001
77,5%
2,8%
30,11%
69,88%
Baix Camp
69,3%
14,4%
interns des d'altres municipis a altres municipis total
tipus de mobilitat
col.lectiu individual
Mont-roig del
camp
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i de la policia local
2360
496
Riudoms
Vandellòs-
Hospitalet
68

Mobilitat voluntària
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Per mobilitat voluntària a Mont-roig del Camp considerarem la mobilitat per lleure ja que el
caràcter d’aquesta és clarament voluntari i també la mobilitat per comerç i serveis, ja que
Mont-roig del Camp és un municipi que compta amb els serveis bàsics i serà doncs, una
decisió voluntària desplaçar-se a altres municipis a realitzar aquest tipus d’activitat.
Mobilitat per lleure.
La societat actual pren el consum i no la producció com a referent principal, per la qual cosa
el lleure juga un paper cada cop més rellevant en la configuració del territori.
69

6. Transport col·lectiu.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Línies de transport públic amb servei al municipi de Mont-roig.
LINIA RENFE: Barcelona-
Tarragona-Tortosa
EMPRESA PLANA, SL: Tivissa-
Reus
EMPRESA REUS-TARRAGONA BUS, S.L:
Línia Pratdip-Reus-Tarragona
Barcelona (Sant Andreu C.) Tivissa
Barcelona (Est. França) Vandellós
Pratdip
Mont-roig del Camp
Barcelona (El Clot-Aragó) Masboquera Riudecanyes
Barcelona (Passeig de gràcia) Masriudoms Mont-brió del Camp
Barcelona (Sants) L’Hospitalet de l’Infant Riudoms
Vilanova i la Geltrú Miami platja Reus (Plaça de les Oques)
Sant Vicenç de Calders Cambrils Reus (Estació d’autobusos)
Torredembarra Reus Reus (Parc Sant Jordi)
Altafulla Aeroport de Reus (terminal)
Tarragona EMPRESA PLANA, SL: Línia La Canonja (cruïlla)
Port Aventura
Colldejou-Tarragona Tarragona (la Floresta)
Salou Tarragona
Cambrils Colldejou
Mont-roig del Camp Mont-roig del Camp
l’Hospitalet de l’Infant Cambrils (platja)
l’ametlla de Mar Cambrils
l’Ampolla- el Perelló Vilafortuny
Camarles-Deltebre Vila-seca de Solcina
L’Aldea-Amposta Tarragona
Camp redó Colldejou
Tortosa Mont-roig del Camp
Font: web de la Generalitat.
Cambrils (platja)
L’oferta de transport col·lectiu del municipi es concreta de la següent manera:
Línia de ferrocarril Barcelona-Tortosa-València: En direcció a Barcelona circulen 2
trens de 10:01 h fins les 19:35; en direcció a Tortosa hi ha un únic tren que circula a
les 16:24 h.
70

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Línia d’autobús Colldejou-Tarragona: En direcció a Tarragona existeix un autobús
que circula els dies feiners i surt a les 7:30h, els dissabtes l’autobús surt de Montroig
a les 7:45 i els festius a les 8:00h; en direcció a Colldejou existeixen 3
autobusos que operen els dies feiners entre les 13:15 i les 18:30 (hora de sortida de
Tarragona) que tenen parada a Mont-roig i els dissabtes, diumenges i festius un que
surt de Tarragona amb parada final al municipi.
Línia d’autobús Pratdip-Reus-Tarragona: En direcció a Tarragona es donen en dies
feiners 13 viatges des de les les 7:50 fins les 20:35 h, 9 dels quals arriben fins a
Reus; a més, existeixen 3 expedicions els dissabtes i 4 expedicions que operen els
dies festius. Per altra banda, en direcció a Pratdip els dies feiners hi ha 19
expedicions de 5:55 hores fins a 20:15 h, 7 de les quals surten de Reus; els
dissabtes hi ha 3 expedicions i els dies festius hi ha 5 expedicions.
La línia d’autobús Tivissa-Reus: Direcció a Reus, hi ha 3 expedicions que passen
per Miami, dues de les quals són de dilluns a divendres de les 7:38 fins a les 15:18 i
l’altra opera els dissabtes; en direcció a Tivissa de dilluns a divendres hi ha dues
expedicions de 13:15 fins a les 18:00h, i el dissabte també n’hi ha dues.
Transport escolar.
En el nucli de Mont-roig els centres educatius existents acullen nens transportats d’altres
municipis dels voltants. Concretament:
CEIP Mare de Déu de la Roca té nens transportats de diversos municipis de l’entorn
(Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, ), així com de les diferents urbanitzacions del
municipi. El transport escolar d’aquests nens està subvencionat pel Consell
Comarcal.
IES Mont-roig tenen també nens transportats, per una banda dels altres nuclis del
municipi (Miami i urbanitzacions) i per l’altra dels pobles de Pratdip (6), Colldejou (3)
i Vilanova d’Escornalbou (12), sobre un total de 274 alumnes. També en aquest cas
71

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
és el Consell Comarcal que mitjançant un conveni amb el Departament
d’Ensenyament de la Generalitat subvenciona aquest transport escolar.
Quant al nucli de Miami, l’octubre del 2004 s’ha iniciat un servei de transport escolar
municipal amb acompanyant per a tots els nens residents a Miami, doncs alguns viuen en
zones bastant apartades de l’escola. Actualment té 54 usuaris, per tant un autobús de 55
places cobreix la necessitat actual, però no es desestima estudiar la possibilitat d’ampliar el
servei en el cas que creixi també la demanda del mateix.
7. Mobilitat de vianants.
A peu
Mont-roig del Camp no és un municipi amb una fisonomia pensada per als vianants. Hi ha
molts carrers del casc de Mont-roig del Camp poble que no tenen el mínim d’ample -5.70mnecessari
per a garantir l’espai per una vorera de 90cm, un vial i una filera d’aparcaments.
D’altra banda, la majoria de les voreres de Mont-roig del Camp medeixen uns 70cm,
amplada que no permet el pas de dos vianants simultàniament i d’altres més petites que ni
hi pot passar un vianant.
Cal dir que s’estan fent actuacions en via pública per millorar l’accessibilitat de les persones
amb discapacitats físiques, i pràcticament totes les noves actuacions ja incorporen un pas
per a persones discapacitades. No hi ha cap carrer amb un paviment únic, el qual milloraria
l’accessibilitat dels vianants, mesura molt recomanable per carrers amb menys de 6 metres
d’ample.
D’altra banda Mont-roig del Camp no té cap carrer totalment peatonal, per alguns carrers hi
passa poca circulació donades les seves característiques, però no està totalment prohibida
la circulació rodada. És una qüestió que el POUM proposa que es replantegi a partir de
propostes molt concretes que es puguin establir en un Pla de Millora del Centre Històric.
72

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Per tant, en la mobilitat interna a peu, també s’han observat algunes mancances i/o
situacions a corregir:
Existeixen vies de comunicació amb clares necessitats de compatibilització amb l’ús dels
vianants degut a que comuniquen trames urbanes difoses però properes, on no s’hi ha
considerat aquesta necessitat i, per tant, on hi ha un forta dominància del vehicle privat.
Existeixen també un seguit de barreres arquitectòniques que dificulten la lliure mobilitat de
persones amb discapacitat física, de persones grans o d’altres persones amb dificultats en
la mobilitat o de mares/pares amb cotxets.
Cal destacar també com a barrera arquitectónica la via del tren, però, a més, aquesta s’ha
de considerar d’una manera especial perquè, degut a la poca permeabilitat d’aquesta
infraestructura, s’afavoreix la fragmentació de la primera línia de mar amb la resta de trama
urbana. Aquesta fragmentació es fa especialment palesa en el tram de Miami Platja on,
malgrat les necessitats de pas són evidents, donat que només existeixen tres passos que
salva la via del tren. Cal considerar que aquesta falta de permeabilitat junt amb la facilitat de
pas per qualsevol punt de la infraestructura, és un aspecte a considerar degut al perill que
podria implicar aquest fet. Per aquest motiu es planteja que en el moment en que entri en
funcionament el Corredor Ferroviari del Mediterrani, mitjançant un Pla Especial Urbanístic
es determini la transformació o integració de l’actual línia del ferrocarril a la trama urbana del
municipi.
També s’observa que alguns dels camins que fins fa uns anys s’utilitzaven per caminar o
anar amb bicicleta, l’increment del trànsit rodat per aquests ha fet que s’incrementi la
perillositat i disminueixi el nombre de vianants pels mateixos.
73

Bicicleta
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Pels centres urbans és difícil circular amb bicicleta donada l’estretor de molts carrers i
l’afluència de vehicles motoritzats, ja siguin turismes o motocicletes. Cal destacar però, que
Mont-roig del Camp compta amb una extensa xarxa de camins no pavimentats que
travessen tot el terme municipal i permeten recòrrer aquelles zones menys ocupades
d’edificacions i sense carreteres principals.
Alguns dels recorreguts amb BTT són els que van de Mont-roig-Colldejou-Torre de
Fontaubella-Mont-roig
Aquesta ruta sorgeix de la idea d'encerclar la gran massa de pedra que és la Mola de
Colldejou.
Recorreguts en BTT.
Font: http://bttmania.org/BCampMTF2002/
74

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
8. La mobilitat sostenible.
El model de mobilitat està directament relacionant amb el model de ciutat i per tant la
planificació territorial.
Així, la mobilitat no només afecta als conductors i als vianants, sinó també als hàbits i les
conductes ciutadanes, les activitats econòmiques, les activitats culturals, la qualitat de vida i
per suposat la qualitat ambiental i territorial.
Cal per tant, pensar de forma integrada a nivell de planificació i gestió territorial municipal
per tal de fer més eficient, cívica i sostenible la mobilitat de Mont·roig del Camp.
Els reptes de fer una mobilitat sostenible
Font: AdHoc
PERMETEN
SERVEIS DE
TRANSPORT
INHIBEIXEN
CREIXEMEN
T
ECONÒMIC
IMPACTES
ECONÒMICS
AMBIENTAL
CREA
IMPACTES
DEL
TRANSPORT
PRODUEIXENN
75

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Modalitats en la mobilitat: costos socials i ambientals.
L’estructura territorial del municipi de Mont-roig (trames difoses), la manca d’alternatives en
transport públic i l’arrelada cultura de l’ús del vehicle privat, determinen uns comportaments
en la mobilitat obligada amb uns elevats costos externs.
Les valoracions financeres han tendit a no tenir en compte gran part de les externalitats, en
particular aquelles que són de difícil valoració monetària ja que el mercat no proporciona
cap indicador del seu valor o preu.
Els impactes produïts pels transports mecanitzats no queden reflectits en les inversions i els
costos d’explotació de les administracions titulars i de les empreses, respectivament, ni
tampoc en els preus o les tarifes que paguen els usuaris. Aquests costos són; per exemple;
costos derivats dels accidents, soroll, pol·lució, canvi climàtic, efecte barrera, danys a la
natura, etc.
Esquema dels costos del sistema de transport a Catalunya.
Font: Butlletí de transports especial, maig del 2004. Observatori de costos Socials i Ambientals de Transport a Catalunya.
76

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
En el cas que ens ocupa ens interessen especialment els costos que ha de suportar la
societat en la seva globalitat, és a dir, els costos externs. Aquests són:
1. La despesa pública:
Costos de provisió d’infraestructures: construcció, manteniment, explotació.
2. Les externalitats:
Accidents: costos directes d’operació no suportats per les companyies
asseguradores i costos indirectes suportats per la societat que es determinen com a
estimació de la capacitat de producció que la societat ha perdut amb la mortalitat, la
invalidesa o les limitacions físiques o psíquiques de la víctima. També es considera
la part dels costos intangibles per dolor de les víctimes i dels seus familiars no
suportada per les companyies asseguradores.
Soroll: costos de les mesures correctores que caldria aplicar en aquelles zones on
els nivells sonors superarien els permisos i on la densitat i la proximitat de la
població serien importants. En àmbits urbans les mesures correctores consistiran en
la col·locació de paviments sonoreductors o, fins i tot, construcció de galeries,
mentre que en el cas d’àmbits interurbans, les mesures adoptades seran,
principalment, la construcció de pantalles sonoreductores.
Pol·lució atmosfèrica: cost de la contaminació atmosfèrica a causa del trànsit. D’una
banda per les malalties derivades i, de l’altra, pels materials i les collites.
Canvi climàtic: cost necessari per assolir el nivell desitjable des de la situació actual
d’emissions de CO2, ja que el CO2 és l’element principal que provoca canvi climàtic.
Danys causats a la natura i al paisatge: costos produïts per la modificació de l’entorn
per part de les infrastructures (construcció i ús). En qualsevol cas, una correcta
estimació dels costos hauria de ser l’objectiu de cada projecte concret.
Efecte barrera: l’efecte barrera presenta dos tipus de costos:
77

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
o Efecte sobre la mobilitat de les persones: les pèrdues de temps i sobrecostos
d’operació dels vehicles per tal de superar les barreres infraestructurals i per a
les pèrdues d’oportunitats.
o Efectes sobre el comportament de la natura: costos provocats per la modificació
que la infraestructura pot provocar sobre el comportament hidràulic del territori i
les conseqüències que se’n deriven sobre persones, bèns i natura. Aquests
costoss’han d’avaluar mitjançant un anàlisi específica en cada cas.
L’ocupació d’espai: l’espai és un bé escàs i la construcció i l’execució
d’infraestructures consumeix moltes hectàrees de terreny d’un país, que no poden
ser utilitzades per a altres finalitats de caire social ni econòmic. Per tant, l’externalitat
que representa el consum d’espai fa referència al cost d’oportunitat de l’espai que
ocupen les infraestructures de transport.
Els processos avant-post: els efectes indirectes del transport s’estenen als sectors
de producció o construcció (anteriors al servei) i als sectors de desballestament o
reciclatge (posteriors).
A més, cal considerar els costos de congestió (sobrecostos interns i externs per raó de la
congestió del sistema). En concret, en el cas que ens ocupa, ens interessen especialment
els sobrecostos que afecten a les externalitats, és a dir, el sobrecost que es produeix en
variar les emissions sonores i atmosfèriques respecte la situació de no congestió, derivats
del funcionament poc eficaç dels vehicles en situacions de congestió.
A nivell monetari, l’Estudi de costos socials i ambientals realitzat per l’Observatori de Costos
Socials i Ambientals del Transport a Catalunya, es defineix a les següents taules:
78

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Costos unitaris externs del transport a Catalunya, 2001.
Usuaris Mode de Accidents €/1000
Passatgers
Mercaderies
transport
pas/t*Km
Soroll €/1000
Veh.*Km
Pol·lució €/1000
Veh.*Km
Canvi climàtic
€/1000
Veh.*Km
Vehicle privat 37,42 5,34 5,14 20,80
Autobús 6,27 12,00 22,18 110,00
Ferrocarril
passatgers
4,06 146,35 71,18 145,00
Aeri passatgers 1,12 181,50 156,00 3440,00
Camions 5,80 19,20 20,80 72,00
Furgonetes 8,60 4,75 15,00
Ferocarril
mercaderies
150,00 75,00 150,00
Aeri mercaderies 181,50 156,00 3440,00
Font: Estudi de costos socials i ambientals. . Butlletí de transports especial, maig 2004.
Costos ambientals dels diferents tipus d’infrastructures.
Infrastructures Danys a la natura €/Km Ocupació d’espai €/Km Efecte barrera €/Km
Autopistes/autovies 10000 17700 76850
Carreters principals 10000 7200
Carreteres secundàries 7500 4350
Vies urbanes 6000
Ferrocarril 10000 6840 77236
TAV 10000 6840 77236
Tramvia 12750
FGC 10000 6840
Font: Estudi de costos socials i ambientals. Butlletí de transports especial, maig 2004.
NOTA: Aquestes dades han estat calculades per a l’any 2001. Per als costos posteriors a aquest any cal considerar que
s’haurien d’actualitzar en funció de la iflació anual general o específica per a cada partida.
NOTA: Existeixen costos que per la seva complicada valoració i/o gran subjectivitat, no han estat avaluats en la metodologia
emprada en l’obtenció de les dades de les taules.
79

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Als costos especificats en les taules anteriors cal tenir en compte les ocupacions mitjanes a
Catalunya per vehicle:
Ocupacions mitjanes a Catalunya per vehicle.
Ocupacions
Viatgers
Mercaderies (t)
Vehicle privat 1,28
Autobús 20
Ferrocarril urbà 24
Ferrocarril interurbà 35
Camions 4
Furgonetes 1,5
Ferrocarrils 300
Font: Estudi de costos socials i ambientals. Butlletí de Transports especial, maig del 2004.
A Catalunya l’any 2001, el vehicle privat va suposar quasi un 85% del total de
passatgers*Km. Aquesta consideració és important de cara a valorar els costos externs per
càpita que representa cada mitjà de transport. En aquest sentit els costos d’externalitats
ambientals a nivell d’ús dels diferents mitjans deix en evidència la poca eficiència del vehicle
privat:
Costos externs per càpita per diferents mitjans de transport
Mitjà de transport
Costos externs per càpita
Soroll Pol·lució Canvi climàtic
Vehicle privat 4,17 6,58 16,25
Autobús 0,60 1,11 5,50
Ferrocarril urbà 6,10 2,96 6,04
Ferrocarril interurbà 4,18 2,03 4,14
Nota: Dades calculades per a l’any 2001.
Font: AdHoc
80

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
D’acord amb l’Estudi de Costos Socials i Ambientals, els costos externs i de congestió del
transport a Catalunya per modes l’any 2001 es distribuia de la següent manera:
Costos externs i de congestió del transport a Catalunya per modes, 2001.
Mode de transport MEUR/any %
Vehicle privat 3170 66
Transport públic col·lectiu 228 4,7
Ferrocarril de passatgers 193 4,0
Aeri passatgers 194 4,0
Carretera mercaderies 962 20,1
Ferrocarril mercaderies 21,5 0’4
Aeri mercaderies 5,5 0,1
TOTAL 4774 100
Font: Estudi de Costos Socials i Ambientals.
Tots aquests costos ambientals, socials i econòmics descrits haurien de ser quantificats en
un estudi en detall del municipi; en aquest apartat ens hem limitat a apuntar-los. Tanmateix,
malgrat la no existència de dades quantitatives, si que donen orientació de la necessitat de
treballar estratègies de mobilitat sostenible.
La mobilitat al municipi té una marcada dependència del vehicle privat i, tot i que no
s’entengui com una particularitat específica del municipi sinó com una tendència
generalitzada, també es cert que a Mont-roig s’hi conjuguen un seguit de factors, descrits a
l’inici del present capítol, que faciliten una dependència més acusada.
Aquests comportaments en les modalitats de mobilitat es fan palesos si s’analitzen els
mitjans de transport emprats per als desplaçaments de mobilitat obligada. La següent taula i
els següents gràfics mostren les dades corresponents:
Mobilitat obligada amb origen i destí a Mont-roig. Distribució per mitjà de transport.
Origen de la mobilitat
Mitjà de transport
Col·lectiu Individual
Interns 89 963
Des d’altres municipis 31 462
A altres municipis 376 935
TOTAL 496 2333
Font: AdHoc
81

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Distribució per mitjà de transport en la mobilitat externa del municipi, 1996.
Mobilitat
obligada
externa.
Distribució
per mitjà de
transport
Font: AdHoc
Mobilitat obligada amb origen i destí a Mont-roig, 1996. Distribució per mitjà de transport.
2500
2000
1500
1000
500
0
Font: AdHoc
89
963
31
462
Interns Destí a Montroig
A altres
municipis: 1317
desplaçaments
(72,76%)
Des d’altres
municipis: 493
desplaçaments
(27,24%)
376
935
Origen a
Mont-roig
496
Total
2333
Transport
col·lectiu: 376
desplaçaments
(3,98%)
Transport
individual: 935
desplaçaments
(62,52%)
Transport
col·lectiu: 31
desplaçaments
(0,77%)
Transport
individual: 462
desplaçaments
(11,56%)
Transport col·lectiu
Transport individual
82

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Aquest mateix anàlisi es pot realitzar per als desplaçaments interns del municipi. Les dades
es mostren en el següent gràfic 8 :
Mobilitat obligada interna per mitjà de transport i per motiu, 1996.
Font: AdHoc
Si es compara la mobilitat obligada interna amb les poblacions litorals veïnes s’observa un
percentatge lleugerament major en l’ús del vehicle privat en el municipi de Mont-roig:
Comparativa de la distribució per mitjà de transport en la mobilitat obligada interna, 1996.
Municipi
Mobilitat obligada
interna:
Mitjà de transport
Transport
col·lectiu: 89
desplaçaments
(4%).
Transport
individual: 963
desplaçaments
(43,24%).
Altres: 1175
desplaçaments
(52,76%).
Per estudis: 81
desplaçaments
(0,31%).
Per treball: 8
desplaçaments
(0,03%).
Per estudis: 108
desplaçaments
(4,49%).
Per treball: 855
desplaçaments
(35,55%).
Per estudis: 520
desplaçaments
(26,38%).
Per treball: 655
desplaçaments
(33,23%).
Transport col·lectiu Transport individual Altres mitjans
Mont-roig 4% 43,24% 52,76%
Cambrils 1,40% 39,77% 58,83%
Hospitalet i Vandellós 8,92% 37,30% 53,79%
Font: AdHoc
Per altra banda, si es valora la mobilitat obligada, tant amb origen com amb destí al
municipi, d’acord amb la distribució per gènere; s’observa com la distribució no és
equitativa, doncs els homes gaudeixen d’una major mobilitat en relació a les dones.
8
Nota: les sumes dels recuadres finals no sumen el percentatge total donat que no s’han tingut en consideració
els desplaçaments considerats com “altres”.
83

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mobilitat obligada amb origen i destí a Mont-roig. Distribució per gènere.
Origen de la mobilitat Homes Dones TOTAL
Interns 1375 852 2227
Des d’altres municipis 328 165 493
A altres municipis 764 553 1317
TOTAL 2467 1570 4037
Font: AdHoc
Mobilitat obligada amb origen i destí a Mont-roig, 1996. Distribució per gènere.
4500
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
Font: AdHoc
0
1375
852
2227
493
328
165
Interns Destí Montroig
764 553
1317
Origen Montroig
2467
1570
Aquest gràfic també ens mostra com el saldo entre els desplaçaments amb destí a Montroig
i els desplaçaments amb origen a Mont-roig és de 824 desplaçaments més a favor de la
mobilitat amb origen a Mont-roig.
Aquesta dada ens pot donar certa idea de la capacitat d’atracció d’altres municipis de
l’entorn. És a dir, a Mont-roig s’observa una necessitat de desplaçament obligat de la
població local per raó d’estudi o per raó de treball. Cal valorar que amb caràcter
general, es considera que la mobilitat obligada representa de l’ordre d’un 25% del total de
desplaçaments d’un municipi. Així, si es considera aquesta dada i la dada de mobilitat
obligada dels residents de Mont-roig, 3544 desplaçaments (mobilitat interna i mobilitat cap a
altres municipis), s’extrapola que el volum diari de desplaçaments de Mont-roig es pot
avaluar en una xifra del voltant de 14.176 desplaçaments. Aquest valor mitjà es veuria
4037
Distribució
total per
gènere
Homes
Dones
Total de trajectes
84

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
àmpliament superat durant els períodes turístics, ja que les característiques intrínseques de
la mobilitat associada al turisme impliquen nombrosos desplaçaments per causes com el
lleure, compres, assisténcia a serveis i equipaments, etc.
Al següent esquema es representen les dades referents a la mobilitat obligada tant per
origen com per raó del desplaçament:
Anàlisi modal de la mobilitat obligada per origen i per motiu, 1996.
Mobilitat
obligada
externa per
origen:
Font: AdHoc
A altres
municipis: 1317
desplaçaments
(72,76%)
Des d’altres
municipis: 493
desplaçaments
(27,24%)
Per feina: 729
desplaçaments
(49,64%)
Per estudis:
555
desplaçaments
(37,79%)
Per feina: 467
desplaçaments
(11,90%)
Per estudis: 26
desplaçaments
(0,66%)
Per tant, per ordre d’importància els desplaçaments es distribueixen de la següent manera:
Els desplaçaments a d’altres municipis per raó de feina representen el 49,64%.
Els desplaçaments des d’altres municipis per raó d’estudis ocupen el segon lloc en
ordre d’importància i representen el 37,79%.
En tercer lloc representant un 11,90%, estan els desplaçaments realitzats des
d’altres municipis per motiu de treball.
85

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Finalment, el darrer lloc d’importància l’ocupen els desplaçaments des d’altres
municipis cap a centres educatius ubicats en el municipi, representant aquests el
66% del total de desplaçaments no interns.
La interpretació d’aquestes dades confirma la necessitat que tenen els residents de Montroig
de traslladar-se de forma quotidiana per motius d’estudi i de treball. A més a més, en
qüestions de mobilitat cal valorar no sols la capacitat de contenció i autosuficiència del
municipi pel que fa a la possibilitat de desenvolupament laboral i de formació, sinó també els
comportaments socials pel que fa a hàbits de mobilitat i les possibilitats d’alternatives en
transport col·lectiu.
Impactes ambientals de l’actual model de mobilitat
Els principals impactes ambientals produïts pel trànsit i el transport a nivell local són el
consum d’energies no renovables, l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera i que
contribueixen a l’escalfament global (o efecte hivernacle) i el soroll puntual que disminueix la
qualitat de vida dels habitants del municipi.
Balanç energètic i ambiental
Tenint en compte la taula de l’eficiència energètic dels diferents mitjans de transport, i
sabent que el mitjà de transport d’ús majoritari és el vehicle privat i en concret els turismes,
el balanç energètic del transport a Mont-roig del Camp podríem afirmar que és poc eficient I
per tant cal potenciar el transport públic.
86

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Consum energètic per mitjà de transport
Mitjà de transport Consum (MJ/viatjer-km)* Eficiència energètica
Bicicleta 0.06 Molt eficient
A peu 0.16 Mont eficient
Tren de rodalies 0.35 Eficient
Autobús urbà 0.58 Eficient
Tren exprés 0.66 Eficient
Ciclomotor 1.00 Poc eficient
Cotxe gas-oil/benzina 2.01 3.66 Molt deficient
*Pes mitjà per persona: 70kg *MJ=Megajoules
Font:
Emissions de CO2
Un impacte ambiental important és el que es genera per la multitud de desplaçaments diaris
que es produeixen en el municipi, el que es coneix com mobilitat. Entre les incidències
negatives que genera, destaquen els sorolls, els fums, la inseguretat viària, la fragmentació
del territori, l’ocupació de l’espai públic pels vehicles, etc. No obstant, una avaluació
objectiva de l’impacte total que causa la mobilitat és molt difícil de calcular, pel que s’ha
optat a avaluar els seus efectes en termes de quilograms de CO2 emesos durant els
desplaçaments. A més, aquest paràmetre ja ha estat utilitzat per calcular l’impacte dels
consums energètics dels municipis, de manera que és possible fer comparacions i extreure
conclusions (Roset, X. et al 2000).
87

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Distribució per mitjà de transport al municipi Mont-roig del Camp. Mobilitat obligada per desplaçaments residencia-treball i
residència-estudi. EP/96
Mitjans de transport
Tipus de desplaçament col·lectiu individual altres Total Km Total Km
Desplaçaments interns 89 963 1175 2227
Desplaçaments a altres
municipis
Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant
376 935 6 1317
76 250 0 326
16 10.432,00
Cambrils 51 175 4 230 10 4.600
Reus 88 121 0 209 18 7.524
Tarragona 62 147 0 209 30 12.540
Barcelona 45 63 1 109 126 27.468
Vila-seca 0 22 0 22 20 880
Salou 4 18 0 22 21 924
Ascó 1 18 0 19 53 2.014
Constantí 12 2 0 14 32 896
Riudoms 0 12 1 13 11 286
Montbrió del Camp 0 11 0 11 7 154
Cerdanyola del Vallès 7 1 0 8 126 2.016
Ametlla de Mar, l' 0 6 0 6 31 3.720
Tortosa 4 2 0 6 63 756
Vilanova d'Escornalbou 0 6 0 6 6.5 79,20
Resta de Catalunya 10 60 0 70 50 7.000
Fora de Catalunya 16 21 0 37 1000
Font: AdHoc
Una bona manera d’avaluar com contribuïm a la contaminació local i global del planeta
consisteix en quantificar el nostre nivell de producció de gasos contaminants, i més
concretament de diòxid de carboni (CO2).Al llarg de la seva vida útil (uns 150.000 km
aproximadament) un automòbil emet unes 15 tones de CO2. Es pot considerar que per cada
litre de gasolina consumida generem uns 2.6 kg de CO2.
A partir del càlcul aproximat de quilometratge (calculat a la baixa) i considerant que un cotxe
a gasolina (1.4 – 2) ocupat per una persona consumeix 2.98 MJ/km, es pot conèixer la
contaminació derivada dels desplaçaments aplicant els següents factors de conversió 9 :
9 Els factors de conversió han estat extretes d’un estudi publicat per la Generalitat de Catalunya en la seva revista Medi
Ambient núm. 15. El cotxe, mesura de totes les coses.
88

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1 km = 2.98 MJ , 1MJ = 0.28 kWh i 1 kWh = 0.27kg CO2
El resultat és que la mobilitat dels montrogencs i montrogenques representa al càlcul de
l'any l'emissió de 2518,94kg CO2. a l’atmosfera La superfície necessària per absorbir aquest
CO2 representa la petjada ecològica dels dos municipis degut a la mobilitat, i es calcula en
l'apartat dedicat a la Petjada ecològica.
Soroll
El soroll és un altre impacte ambiental que pot arribar a disminuir el nivell de la qualitat de
vida de les persones, que es produeix, entre d’altres, a causa de la mobilitat. De fet, el 80%
del soroll generat en zones urbanes està produït pels vehicles de motor.
Hi ha diferents nivells de percepció del soroll detectables per l’oïda humana, segons la taula
adjunta es relacionen els nivells de decibels i la sensació tant subjectiva com objectiva de
l’home associades als diferents tipus de trànsit. El mínim canvi perceptible per als humans
és d’1 dB, per bé que hom percep que un soroll és més alt a partir dels 8 dB de diferència.
Un adult pot suportar momentàniament fins a 130 dB, però per a un infant més de 120 dB
causen un dany irreversible.
Relació de fonts sonores i percepció humana
Font sonora Nivell en decibels (dB) Sensació subjectiva Sensació
objectiva
Avió comercial enlairant-se
a 100 m
130 Quasi intolerable Dolor
Cotxe a 100km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu
Camió arrencant a 10m 95 Molt sorollós Molèstia greu
Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu
Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia
Conversa normal 50 Poc Sorollós Plaer
Carrer solitari de nit 40 Silenciós Plaer
Brisa suau
Taula: AdHoc
15 Silenciós Pau
89

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Els principals focus de contaminació sonora es troben ubicats en els dos nuclis urbans,
Mont·roig i Miami Platja. Es detecta una coincidència pràcticament total quna es solapen els
carrers amb una major intensitat circulatòria amb un índex més gran de soroll.
9. Valoració de la mobilitat a Mont-roig del Camp.
Dels apartats anteriors es desprèn que la mobilitat a Mont-roig del Camp ve condicionada
per diversos factors: un és l’orografia del territori limitada per una carena de muntanyes i per
la franja litoral cosa que fa que la circulació es doni paral·lelament a la línia de costa. Un
altre factor és l’articulació del territori per l’antiga N-340 que travessa tot el nucli de Miami
Platja, juntament amb el pas de la via del tren i que com s’ha vist en l’estudi territorial ha
condicionat el seu desenvolupament, i a la vegada els desplaçaments dels seus habitants.
La manca d’existència de xarxa viària interna funcional fa que l’accessibilitat i la utilització
del territori sigui poc efectiva.
D’altra banda, s’ha detectat que, tot i tenir un índex de motorització de turismes més baix
que la resta de Catalunya, els habitants de Mont-roig del Camp fan servir bàsicament
aquest mitjà de transport per desplaçar-se tant per al treball com per lleure o compres.
Pel que fa als nuclis, l’estructura urbana del casc antic de Mont-roig del Camp no està
habilitada per la circulació dels vianants. Les voreres són estretes i l’ample dels carreres
també, i hi ha greus problemes d’aparcament.
Pel que fa a la ciutat-jardí o ciutat difusa constitueix una forma s’assentament molt exigent
en matèria de mobilitat, difícil d’afrontar mitjançant mitjans de transport col·lectiu i que, per
tant, indueix a l’ús del vehicle privat per als desplaçaments urbans.
90

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
10. Mesures de millora proposades en el POUM en quant a la mobilitat sostenible.
A part de les mesures establertes per a la millora del transport urbà del municipi, i per tal de
completar els objectius del Pla per assolir una mobilitat sostenible del municipi, l’ordenació
que es preveu garanteix la suficiència de les infraestructures de mobilitat per tal d’absorbir
els futurs volums de mobilitat i millorar la qualitat ambiental de l’interior del nucli urbà i dels
creixements proposats i, en qualsevol cas, cal posar de relleu les importants aportacions del
POUM per potenciar la mobilitat sostenible. En aquest sentit, s’enumeren un seguit
d’accions i propostes, algunes ja en marxa per part de les administracions públiques i
d’altres implícites en el desenvolupament urbanístic proposat:
- Reorientació del model urbanístic cap a formes de creixement més compactes i
cohesionades. Un bon exemple d’això, són les propostes que es plantegen a Miami
Platja, on es formulen super-illes a l’interior de les quals desapareix el trànsit de
vehicles i s’estableixen uns recorreguts de vianants, tot evitant possibles conflictes i
minimitzant les incidències negatives actuals, al mateix temps que es redueix espai
viari innecessari.
- Nou Corredor Ferroviari del Mediterrani amb estació a l’Hospitalet de l’Infant molt a
prop de Miami Platja.
- Nova autovia A7 amb sortides directes a la T-323 a l’altura del Mas Miró i a la
perllongació de l’avinguda Gil Vernet cap al Casalot. Des d’aquesta darrera sortida
es proposa un vial estructurador que connecta en línia recta, l’esmentada sortida
amb el pont situat damunt l’autopista i coincideix amb l’eix principal de la urbanització
Bonmont, el qual cal obrir a la circulació. També s’estableix un major ample al pont
per tal de permetre la circulació dels vehicles en els dos sentits i a més la
incorporació d’un carril bici i voreres pels vianants.
- Potenciar l’avinguda Príncep d’Espanya i l’avinguda de Madrid com a grans
avingudes de la connurbació de Miami Platja amb la perllongació de la del Príncep
91

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d’Espanya fins a l’estació del nou corredor Ferroviari del Mediterrani, salvant el riu de
Llastres amb un nou pont.
- Futura integració de l’actual via del ferrocarril a una posible xarxa de transport lleuger
o via verda, a determinar en un Pla Especial una vegada entri en funcionament el
Corredor Ferroviari del Mediterrani.
- Formació d’un nou circuit de transport públic que relacioni tots els nous
assentaments urbans i els nous equipaments públics, així com la nova estació del
ferrocerril, tot a definir en un pla especial urbanístic una vegada es vagi consolidant
la transformació urbanística.
- Creació d’una xarxa de carril bici incorporat a les noves grans avingudes de Miami
Platja.
- Convertir l’actual travesía de la N-340 en una secció de Boulevard, amb franges
d’aparcament en semibateria i àmples voreres arbrades a ambdós costats.
- Prioritzar als nous sectors urbanístics plataformes travesseres als carrers a nivell de
les voreres i, per tant, guals pels cotxes.
- Creació de noves rotondes viàries a la intersecció de les principals avingudes i a la
mateixa N-340 quan entri en funcionament la A7.
- Nou vial d’accés a la part alta del poble des de la carretera T-322 que va a Colldejou.
- Obertura en sentit septentrional del carrer Vilanova d’Escornalbou i un de nou a
través de la finca de la Cooperativa Agrícola situada a l’avinguda de Reus, tot
arribant a un nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada que arrenca des de la
rotonda a emplaçar a la part llevant de l’Eixample.
- Ampliació de la rotonda situada a la cruïlla de la T-323 amb la variant de la T-310 per
tal de permetre la connexió amb l’avinguda Aurel.li Maria Escarré, tot potenciant-la
92

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
com a via principal de l’eixample. D’aquesta manera es permetrà evitar l’insòlit
recorregut dels vehicles que accediexen a l’eixample i mateix centre històric, i
recomposar i fer, en general, molt més amable l’espai viari, podent canviar la secció
d’alguns carrers.
- Creació de noves àrees d’aparcaments en tangència al centre històric, en especial el
situat a continuació del carrer Joan Grifoll, a ponent del carrer de la Mare de Déu de
la Roca, obrint la connexió a l’altura de l’inici del carrer de Sant Antoni. També cal
considerar-ne un altre situat al nord del carrer d’Amunt i l’ampliació del de la Murada,
i un altre possible aparcament soterrat al parc de l’antic camp de Futbol.
- A més, amb la creació dels nous sectors industrials Mont-roig del Camp potenciarà
una activitat económica alternativa que disminuirà la mobilitat obligada d’un bon
nombre de persones que viuen al municipi i van a treballar fora.
93

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL V. ELS SISTEMES D'ESPAIS LLIURES (CLAU A)
94

1. Definició
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El sistema d'espais lliures de Mont-roig del Camp inclou aquells sòls que, localitzats
estratègicament en les diferents àrees del municipi, permeten estructurar una xarxa
d'espais naturals, forestals, agrícoles i zones verdes urbanes interelacionades a
través de l'ordenació d'eixos cívics i carrers de vianants, itineraris paisatgístics i
recorreguts de vianants. Així mateix inclou dins del sistema d'espais lliures, les
lleres fluvials i el litoral, per bé que no es comptabilitzen als efectes de donar
compliment a l’article 58.1f del Text refós de la Llei d’Urbanisme, com tampoc
comptabilitzen aquells sòls d’itinerari de vianants que el POUM crea de bell nou.
El sistema d'espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo dels ciutadans,
alhora que determina la imatge final de la ciutat i del seu entorn no urbanitzat.
1.1 Els sistemes de parcs, jardins i places públiques (clau A2), parc forestal
públic (clau A1), i itinerari de vianants (clau A5).
El constitueixen el sistema de parcs, jardins, passeig de vianants, i espais lliures
públics, i el Pla General d'Ordenació Urbana vigent els assenyala en els diferents
règims de sòl.
Al nucli del poble de Mont-roig i al seu eixample actualment gairebé no hi ha cap
zona verda. Només es poden esmentar com a tals la plaça de Miramar i el parterre
situat a l'encreuament de la carretera de Colldejou amb la de Pratdip o carrer
d'Agustí Sardà que es complementa amb la zona verda situada davant de les Cases
Barates.
95

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El POUM passa d’aquesta realitat a potenciar amb importants parcs tant pel nucli
del poble com pel seu eixample. Així, s’aconsegueix passar a parc urbà les Creus,
s’amplia considerablement l’espai lliure situat davant de les Cases Barates i es
qualifica com a tal els sòls ocupats per l’antic camp de futbol així com l’espai dels
antics rentadors i el situat a l’entorn del nou tanatori. A més, amb el
desenvolupament derivat s’aconseguiran altres parcs, potser amb una posició no
tant central i més periurbana que faran però el seu servei òptim per a la conurbació.
No s’ha d’oblidar a més el gran parc forestal de les Rabassades-Pedres Fites previst
al PGOU i que és propietat municipal.
D'altra banda, a Miami Platja hi trobem, a part de la bellesa del sistema litoral dels
penya-segats i es recuperen com a sistema d’espais lliures sòls de cales
anteriorment edificables. A més al mateix Miami Platja hi ha grans superfícies de sòl
destinades a zones verdes de certa entitat que per la seva posició tenen molt
potencial per establir un bon servei, com ara la magnífica franja verda situada a Pino
Alto entre els carrers de l'Arix, Magnòlia, Margalló, Xiprer i l'avinguda Platja Cristall,
la qual ja és de propietat municipal, o la situada entre les avingudes de Madrid, de
Castella i el carrer Pamplona, a nord-ponent de la conurbació, no fa gaire cedida a
l'Ajuntament. Però la més significativa és la situada entre el carrer de Santa Llúcia i
les avingudes de Madrid, del príncep d'Espanya i del Dr. Gil Vernet que el POUM
estableix com a gran parc central equipat.
Altres de més petites, sovint configurades com a places estan distribuïdes més o
menys ordenades per la resta de l'extens teixit urbà que caracteritza Miami Platja,
com ara les places de Barcelona, Tarragona, Girona i del Dr. Fleming.
Pel que fa a les urbanitzacions, podem distingir que en els sectors més antics les
zones verdes sovint són de forma i posició erràtica, i en molts casos ocupen
posicions residuals i poc adequades o simplement són lleres de barrancs o punts
96

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
baixos com és el cas d'una bona part del sector de Masos d'en Blader. Aquesta
disposició erràtica contrasta amb una millor posició que aquests tipus de sòl ocupen
en l'estructura urbana dels sectors més recents, com passa a la urbanització Costa
de Zèfir, la qual compta amb un parc central de generosa mida, o al sector de
Bonmont.
Pel que fa a Solemio s’augmenta considerablement els espais lliures passant a
aquest sistema els sòls situats sota la N-340 i els que es troben a la part nord que
tindran la màxima protecció paisatgística per no comprometre el corredor biològic
del barranc de l’Estany Salat. A més el POUM fixa per a sistema d’espais lliures
l’àmbit de l’antic sector Maykao així com una part de l’antic sector 22 situat a la
desembocadura de la riera de Riudecanyes.
Al nous sectors de desenvolupament urbanístic el POUM fixa la posició orientativa
dels sistemes d’espais lliures fent el paper sovint de connectors amb les continuïtats
periurbanes, com passa als sectors SUD3-Casalot Nord i SUD2-Casalot Llevant. El
POUM també inclou àmplies zones de passeig de vianants amb la qualificació
específica d’Itinerari de vianants (clau A5).
1.2 Sistema hidrogràfic (clau A3)
S'inclou el sistema hidrofràfic o "valls de riera" en el sentit paisatgístic i ecològic com
a espais lliures. Les rieres o barrancs són, tant pel que fa a les comunitats
estrictament aquàtiques, com per les que es desenvolupen en les seves
immediacions, una font de diversitat important. Són zones de refugi per plantes i
animals, zones de cria, de caça per a alguns depredadors, camins naturals per a la
fauna, i un lloc on hi ha sovint aigua disponible per a beure. Destaquen les
desembocadures de la riera de Riudecanyes, del torrent de l'Estany Salat i del riu
97

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
de Llastres, les quals estan incloses en l'inventari de les zones humides amb els
codis 0281400, 0351400 i 0321400 respectivament, les quals en el present POUM
es proposen protegir. D'altra banda, des del punt de vista paisatgístic i pel lleure
dels habitants, és molt convenient recuperar els barrancs i rieres. Aquesta
recuperació implica tant la qualitat de l'aigua com de la vegetació circundant. El fet
d'incloure aquests espais dins del sistema general d'espais lliures intenta deixar
constància explícita del valor d'aquests sistemes a l'entorn de Mont-roig del Camp, i
ha d'ajudar a protegir-los. D'altra banda, la confecció d'un pla especial per el
sistema de valls de riera, permetria definir d'una manera coherent els límits precisos
d'aquest espai lliure i definir els criteris i normes específiques per a la seva gestió i
conservació.
L'espai públic del domini hidràulic és una part tan sols d'aquestes valls de riera, que
malauradament no està prou ben delimitada a la pràctica, i que en tot cas, no es
respecta quasi mai. Des del municipi, s'ha de poder contribur a millorar aquesta
situació deficient.
Cal precisar que tenen la consideració de sòl no urbanitzable tots els sòls qualificats
com a sistema hidrogràfic, tret dels situats dins els nuclis consolidats de Mont-roig o
Miami o dels casos en que estan inscrits dins un sector derivat que tenen en
aquests casos el règim de sòl assignat al sector.
1.3 La franja litoral (A4).
El Municipi de Mont-roig del Camp té més de 10,50 quilòmetres de litoral, i la seva costa és
baixa i arenosa en la part més septentrional i mig alta i arenosa i amb cales en la part
central i del mig dia. El resultat és una successió de platges i cales. La façana marítima,
d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la platja de Rifà, la
punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals, on comença un sector
98

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
rocallós i s’obre la cala Bot; finalment l’arenosa cala Figuera es prolonga fins a arribar a la
punta del riu Llastres, fita SW del terme, vora l’Hospitalet de l’Infant, que pertany al terme de
Vandellòs.
Miami Platja, nucli que aglutina les platges del sector de migdia del municipi de Mont-roig,
es presenta com a una freda acumulació de grans blocs d’apartaments, xalets i serveis
(bars, restaurants, supermercats, ..) que s’estenen a un i l’altre costat de la carretera N-340 i
de la via de ferrocarril Barcelona- València. Pertany al municipi de Mont-roig del Camp, però
en poc temps ha passat de ser un simple barri marítim a tenir vida pròpia, dedicada
pràcticament al sector turístic, per tant molt intensa en l’època estival. Hi ha pocs hotels,
doncs s’utilitzen els apartaments com a allotjaments. Els càmpings se situen al nord, en
direcció a Cambrils. L’oferta gastronòmica es variada, però sempre de categoria mitjana
(Aeroguía del litoral de Cataluña. Editorial Planeta. 1995).
Al nord de la Punta del riu Llastres, es troba la Platja de Cristall o cala Figuera, que és llarga
i ampla, amb sorra que va canviant de gra fi a gruixut. L’entrada a l’aigua presenta poc
desnivell i en el fons es troben algunes pedres i algues. Cap al nord, a la platja de Cristall li
segueix una sèrie de cales de diferents dimensions i de poca amplitud, separades entre si
per uns talussos rocallosos. Aquesta morfologia correspon a les clapes de roca calcària que
formen els arrossegalls procedents de la muntanya propera que acaben formant
conglomerats.
La sorra és de gra mitjà, amb abundància de còdols. Per salvar el desnivell i accedir a les
platges en diferents punts del passeig hi ha escales. En alguns trams es manifesta en forma
de penya-segats, quasi inaccessibles des de terra i que a més provoquen que en un tram
de la costa no hi hagi platja (entre la cala del Solitari i la platja de Santa Fe).
Després del mirador existent en la cala del Vienesos els penya-segats perden altura i
guanyen vegetació, i la costa és cap a nord una línia sinuosa, amb entrants i sortints que
permeten que la platja presenti sectors més o menys amplis. La sorra és del mateix tipus
que la de les cales descrites anteriorment i cal indicar que la sortida a mar del barranc de
l’estany Salat provoca una major presència de còdols a la Platja dels Penyals. Després
99

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
comença la platja de l’estany Salat que arriba fins a la punta de la Porquerola, amb
accessos poc ordenats i és poc freqüentada.
La platja de Rifà s’estén des de la Punta de Porquerola fins a la Punta de Rifà, formada per
l’arribada a mar del barranc de Rifà. És una platja llarga i molt estreta. En els extrems
predominen els còdols, però la major part de la sorra és de gra mitjà i de color blanc. Platja
de difícil accés, per la inexistència de camins, la proximitat de la línia fèrria i l’existència de
càmpings de gran superfície que donen directament a la platja. La dificultat d’accés fa que
els usuaris de la platja siguin fonamentalment els campistes i alguns propietaris de les
finques confrontants.
Entre la Punta de Rifà i la Punta de la Pixerota apareix la platja de la Pixerota, que queda
reduïda a la mínima expressió i, fins i tot, desapareix en algun indret per la proximitat de les
edificacions que formen la urbanització Mont-roig Badia. La platja és de sorra de gra mitjà i
als extrems hi ha còdols.
Entre la punta de la Pixerota i la desembocadura de la riera de Riudecanyes s’estén la platja
de Riudecanyes, si bé també és coneguda amb altres noms. Sorra de gra mitjà, però
predominen els còdols. No és molt freqüentada i no disposa de serveis. A la part llevant es
troben les restes del passeig marítim que es va executar en el sector del Mas del
Carabasset, malmès pels temporals de llevant.
Els sòls que el POUM qualifica com a sistema litoral es corresponen sempre als
situats més enllà de la línia del Domini Públic Marítimo Terrestre que s’ha incorporat
als plànols normatius a partir de les dades informàtiques facilitades pel Ministerio de
Medio Ambiente.
100

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2. Finalitats i funcions
1. Els espais lliures de Mont-roig del Camp tenen les següents finalitats:
- Espais d'estada i esbarjo pròxims als llocs de residència.
- Espais dotats de significació ciutadana per a passeig, trobades o actes
cívics.
- Espais equipats per a fires i activitats afins.
- Dotar al medi urbà d'arbrat i vegetació.
- Preservar els elements morfològics, paisatgístics, naturals i funcionals del
terme municipal.
- Protegir determinats elements dels sistemes generals.
- Constituir la xarxa d'espais urbans i periurbans que connecten els teixits
construïts amb els elements naturals que configuren l'entorn exterior.
- Enriquir la biodiversitat de l'ecosistema urbà i natural del municipi.
2. El sistema d'espais lliures definits en el present Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal, garanteix les següents funcions:
a) Funció ambiental:
Com a espais oberts estratègics dins dels continus urbanitzats,
aquests espais, definits pels seus valors ambientals i paisatgístics
garanteixen a diferents nivells (municipal, comarcal i metropolità) la
vinculació entre els corredors ecològics del territori. Per elles
mateixes, les valls de riera contenen habitants molt amenaçats i la
seva protecció és necessària per a la conservació de la biodiversitat.
b) Funció cultural:
101

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Definida pel caràcter de patrimoni històric i pedagògic respecte a la
intervenció de l'home en la transformació i la utilització dels recursos
naturals, la investigació tecnològica per a la millora d'aquests recursos
i la intervenció urbanística per la determinació de la imatge final de la
ciutat i del seu entorn rural.
c) Funció d'esplai i lleure:
Definida pels elements de relació social i d'utilització d'aquests sòls per
part dels ciutadans com a espais d'esplai, lleure i expansió.
3. Les diferents Administracions Públiques intervindran activament per tal de
preservar, regenerar i promocionar aquests espais i garantir les seves
funcions.
3. Quantificació
Els sòls destinats a aquest sistema són dibuixats en els plànols d'ordenació i la superfície
global, és de 283,55 Ha.
4. Compliment de l'article 58.1f del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Decret
Legislatiu 1/2005.
El sistema general d'espais lliures ha de contenir parcs urbans públics, en proporció no
inferior a 20 m 2 de per cada 100 m 2 de sostre admès pel planejament per a ús residencial no
inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
Interpretat d’aquesta manera, el sostre residencial admès pel POUM, segons es calcula al
quadre QT1 del capítol XIII, és:
102

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Sostre del POUM no inclòs en àmbits d’actuació urbanística 1.394.816 m 2 st
L’aplicació del requeriment és 1.394.816 m 2 sostre* 20/100 = 278.963 m 2 = 27,89 Ha
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal qualifica com a espais lliures públics és 283,55Ha,
de les quals no estan incloses en nous àmbits d’actuació urbanística 161,79 Ha, donant així
compliment a les exigències legals.
La resta de sostre residencial del POUM inclòs en sectors se situa en 2.161.959 m 2 st, i
generaria una necessitat de 43,23 Ha, gairebé tres vegades inferior a les 121,76 Ha que,
com a mínim han d’aportar el conjunt de les diverses figures de planejament derivat.
Total d’espais lliures: aproximadament 283,55 Ha. (Vegeu quadre QT1)
103

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL VI. EL SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES
DE SERVEIS TÈCNICS (CLAU C1).
104

I. El cicle de l’aigua
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. Sistema general de drenatge
1.1 Plantejament del drenatge de les aigües pluvials
El territori es troba travessat per múltiples barrancs i rieres, d’entre les quals en
destaquen les següents des de llevant a ponent:
-Riera de Riudecanyes
-Barranc de la Pixerota
-Barranc de Rifà
-Barranc de la Porquerola
-Barranc de l’Estany Salat
-Riu de Llastres
Pel que respecta al drenatge de les aigües pluvials, tant el nucli antic com la resta
d’urbanitzacions es disposa d’un sistema separatiu del clavegueram amb
l’evacuació de les aigües pluvials per la superfície de la calçada dels carrers,
alternant amb canalitzacions subterrànies.
No obstant existeixen alguns punts conflictius com són el tram de la carretera N-340
que travessa la conurbació de Miami Platja, on l’aigua de pluja no circula amb la
suficient fluïdesa i provoca inundacions temporals. Cal que amb la reurbanització
d'aquesta travessia quan es transformi en boulevard o passeig es corregeixin les
disfuncions existents.
105

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.2 Descripció del sistema en alta
Les rieres i barrancs abans esmentats constitueixen eixos importants de drenatge, la
geografia dels quals es respecten lliures de qualsevol edificació per tal d’evitar les
inundacions.
1.3 Diagnosi
Les rieres constitueixen sistemes estructuradors del paisatge, amb comunitats i
hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar quan calgui, que actuen
de corredors ecològics per a moltes espècies. Cal posar de relleu l’ecosistema
fluvial del darrer tram del barranc de l’Estany Salat fins la desembocadura, la qual
figura a l'inventari de les zones humides de Catalunya (codi 0351400), i al catàleg de
hàbitat d’interès comunitari (Codi segons Directiva 67/97/CE: 1310). En una situació
similar es troba la desembocadura del riu de Llastres. Per aquestes i també per les
de menor entitat cal que en el desenvolupament del Planejament es tingui en
compte un acurat tractament, ja sigui en superfície, ja sigui amb canalització coberta
o descoberta d’acord amb la legislació actual.
2. Sistema de sanejament i tractament d’aigües residuals.
2.1 Plantejament del sistema de sanejament. Descripció de la xarxa en alta.
La gestió del sanejament la realitza directament l’Ajuntament de Mont-roig del Camp
finançat en part per l'ACA.
106

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Nucli de Mont-roig del Camp
El nucli de Mont-roig del Camp disposa d’una xarxa d’evacuació d’aigües residuals
de les edificacions que transcorre pels eixos dels carrers. No obstant gran part
d’aquestes es troben en un estat molt deteriorat pel pas dels anys, principalment les
del nucli més antic. Les aigües recollides arriben a la Estació Depuradora d’Aigües
Residuals(EDAR) del poble, i que depura la totalitat de les aigües procedents del
mateix i un cop depurades s’aboquen a riera de Vilanova.
Conurbació de Miami Platja, Barri Llastres, Heromar, Pino Alto, Cap de Terme
Els esmentats assentaments urbans disposen d’una xarxa de recollida d’aigües
residuals, amb circulació per gravetat on el terreny ho permet i amb circulació
forçada mitjançant estacions de bombament. Les aigües brutes procedents de les
edificacions es fan arribar a una Estació de Pretractament d’Aigües Residuals
situada davant l'Estany Salat al peu de la N-340, amb un sistema de decantació de
fangs i amb un emissari submarí que les aboca a 2 km mar endins. Aquesta estació
es substituirà per la nova EDAR i que s’està construint a 2,3 km al nord, i a llevant
del Casalot.
Urbanització Costa de Zèfir
La urbanització Costa de Zèfir, disposa de xarxa de clavegueram en tots els carrers,
que evacuen les aigües a dues EDAR’s, i aboquen les aigües, un cop depurades, a
lleres derivades del barranc de l’Estany Salat.
107

Altres urbanitzacions
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Altres urbanitzacions amb Entitat Urbanística de Conservació i Manteniment creada,
disposen de xarxa i EDAR pròpies, el manteniment de les quals es troba a càrrec de
la mateixa Entitat. Algunes d’aquestes urbanitzacions, com són La Riviera, Masos
d’en Bladé i Parque Mont-roig, s’han connectat al col·lector que transcorre pels
càmpings per tal d’evacuar les aigües i enviar-les a la estació de pretractament de
l’Estany Salat. Per a més informació vegeu fitxes dels sectors derivats que figuren
en el Volum I del present document.
2.2. Diagnosi i Propostes
-Estació de pretractament Estany Salat / Nova EDAR Miami
L’estació depuradora d’aigües residuals EDAR-Miami que s’està executant
actualment recollirà i depurarà una gran part de les aigües residuals del municipi.
No obstant, l'ACA està redactant el projecte d’ampliació d’aquesta mateixa
depuradora atès que el volum d’aigües es superior a l'inicialment previst. Hi ha
la previsió de connexió de les aigües depuradores procedents d'aquesta EDAR
per enviar-les a un tractament terciari situat al costat de l'EDAR de Bonmont
Terres Noves, i juntament amb les aigües d'aquesta urbanització, una vegada
depurades a aquest nivell, està previst reutilitzar-les pel reg del Camp de golf i
així assegurar la seva reinserció al medi.
Tanmateix la nova EDAR – Miami és insuficient per acollir el potencial previst en
el planejament i caldrà ampliar-la en un futur, tot cobrint el digestor per evitar
males olors, i sempre garantint el perfecte funcionament del sistema. Aquesta
108

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
gran EDAR tindrà la funció de depuració del gran assentament de Miami Platja i
altres urbanitzacions i càmpings situats a la part ponent del terme municipal.
-EDAR Poble
La estació depuradora del nucli urbà de Mont-roig i el seu eixample, coneguda
com EDAR Mont-roig Poble, depura la totalitat de les aigües residuals d’aquest
assentament urbà. L'EDAR està dissenyada per la depuració de les aigües
negres d’una població equivalent a 5000 persones, és a dir, insuficient per a la
població potencial que permet el planejament. Tot i trobar-se en un estat
d’utilització de la totalitat de la seva capacitat, no presenta problemes de
funcionament, però caldrà la seva ampliació i en tot cas relocalització projectantla
amb suficient capacitat per tal d'acollir el potencial de creixement previst en el
planejament.
-EDAR Rifà
La estació depuradora anomenada EDAR Rifà està dissenyada per la depuració
de les aigües negres d’una població equivalent a 1500 persones. Aquesta recull i
depura les aigües residuals procedents de les urbanitzacions de Mont-roig Bahia
i Maynou, està en zona inundable i, a més, el seu funcionament no és del tot
satisfactori.
En el POUM es proposa la construcció d’una gran depuradora al costat ponent
del nou polígon industrial dels Comellarets, situat al nord de l’autopista AP7. A
aquesta gran depuradora s’hi podrien aconduir les aigües residuals del poble i el
seu eixample així com les de la urbanització Club Mont-roig, i convertir l’actual
EDAR de Rifà en una estació de bombament per aconduir totes les aigües del
sector llevant i central de Mont-roig. Abans de la connexió amb l’EDAR el
Polígon Industrial ha de tenir un decantador de fangs i olis propi del Sector
109

Industrial.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
-Urbanitzacions amb EUCM
Hi ha un bon nombre d’urbanitzacions amb Entitat Urbanística de Conservació i
Manteniment que disposen de EDAR pròpia, no obstant, l’experiència és que en
molts casos aquestes no funcionen adequadament, atès que no es realitzen els
manteniments que requereixen aquestes instal·lacions. (Vegeu informació en
fitxes de planejament derivat). Pel bon funcionament del sistema i amb una
previsió sostenibilista cal aconduir les aigües residuals de les urbanitzacions i
dels càmpings fins les dues grans EDARS i així obtenir un òptim funcionament
del sistema. A la banda ponent actualment ja hi ha un col.lector que recull les
aigües residuals d’urbanitzacions i càmpings amb quatre dipòsits i estacions de
bombament des de la urbanització Maykao fins a l’estació d’impulsió de l’Estany
Salat. Aquesta xarxa no funciona correctament ja que l’estació de Miramar té
poca fondària de treball de la bomba i, a més, en no estar connectades per un
sistema d’alarma i control les quatre estacions que es troben en sèrie, en el cas
d’un defectuós funcionament la impulsió de les estacions precedents fa
desbordar les aigües. Per aquest motiu cal establir les millores que corregeixin
les esmentades disfuncions.
110

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
3. Abastament d’aigua
3.1 Plantejament de la gestió
La gestió de l'aigua potable la fa l'Ajuntament o les Entitats Urbanístiques de
Conservació (vegeu més informació en fitxes de planejament derivat). S'està
estudiant la possible concessió a una empresa externa de gestió de les aigües i
conservació i explotació del sistema.
3.2 Descripció de la xarxa d’abastament en alta
El sistema d’abastament d’aigua potable del municipi disposa de les següents fonts:
- Aigua procedent del transvasament del Consorci d’Aigües de Tarragona
- Aigua procedent de pous distribuïts en diferents punts
- Aigua procedent de mina natural
Per nuclis urbans es poden englobar en tres grups:
Nucli de Mont-roig del Camp
El nucli de Mont-roig del Camp, compte amb diversos pous i 2 dipòsits d’aigua (un
de 80 m 3 situat a la costa del Pare Boronat i un altre de 250 m 3 situat a les Creus,
així com dues mines naturals, la del rentador i la del poble).
111

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Nucli de Miami Platja
L’aigua procedent del transvasament de l'Ebre arriba al dipòsit general de Miami
Platja de 3300 m 3 de capacitat situat al nord de la conurbació i al costat del camí vell
de Pratdip a l'Hospitalet de l'Infant. Aquest dipòsit es troba connectat a un altre
d’anterior construcció de 750 m 3 que hi ha al seu costat. Des d’aquest dipòsit es
subministra l’aigua al nucli de Miami Platja. No obstant, en mesos de temporada
estiuenca i per tal de garantir la pressió d’aigua a la xarxa, es disposa del
funcionament d'una sèrie de pous i dipòsits d’aigua que figuren en el plànol
d'informació del present document. A més, l’esmentat nucli també s'alimenta per un
antic dipòsit d'Hifrensa, actualment propietat de l'Ajuntament, situat prop de la
urbanització Mont-roig Badia. Aquest dipòsit s'alimenta per una sèrie de pous
propers. La connexió des del dipòsit d'Hifrensa fins a Miami es realitza mitjançant
una canonada de 300 mm de diàmetre que transcorre paral·lelament a la línia del
ferrocarril i per la part meridional.
Urbanitzacions
La major part de les urbanitzacions que disposen d’una Entitat Urbanística de
Conservació i Manteniment, tenen pou i dipòsit d’aigua propis per a l'abastament de
la xarxa d'aigua potable de la urbanització.
D'altra banda, altres assentaments urbans situats al costat de Miami Platja com són
Riu Llastres, Heromar, Pino Alto, Cap de Terme i Costa Zèfir disposen de pous i
dipòsits d’aigua amb manteniment municipal.
112

3.3 Qualitat de l’aigua
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Pel que respecta a la qualitat de l’aigua es garanteix pels preceptius controls físicoquímics
i bacteriòlogics a més del contingut de clor residual.
3.4 Diagnosi i proposta
Pel que fa a Miami Platja, i per tal de donar un bon servei per a l’assentament urbà
actual i les noves implantacions, cal comptar amb la construcció de nous pous de
captació, els quals per les característiques hidrogeològiques és preferible de primar
amb nombre d’unitats més que la seva fondària. Així caldrà que els nous
assentaments proposats en el POUM portin implícita l’execució de les obres de
captació. De totes maneres i amb una visió global cal aconduir les aigües a grans
dipòsits reguladors i des d’aquests establir una xarxa de distribució nova amb
vàlvules reductores pels punts baixos a efectes de control de la pressió.
A Mont-roig poble i prop del Peiró està prevista la construcció d’un nou dipòsit d’un
milió de litres de capacitat aproximada per tal de millorar el sistema. Ara bé, tant per
la demanda efectiva generada per l’ampliació de l’eixample del poble com per a les
noves urbanitzacions de l’àmbit central del municipi es preveu la utilització d’uns
pous situats a la finca municipal situada a la partida de les Planes, tots ells d’un
cabal superior als 50 m 3 /hora. L’aigua d’aquests pous es podria aconduir fins el nou
dipòsit del Peiró a través de camins dadastrals. També es podria aconduir cap el
sector dels Comellarets i el nou desenvolupament previst al sud de l’autovia A7,
seguint la vora del barranc de Rifà o camins cadastrals.
113

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
També hi ha la possibilitat d’esgotar l’abastament previst des del mini-trasvassament
de les Aigües de l’Ebre previst en uns 66.000 m 3 /més.
II. Les xarxes energètiques
4. Electricitat
El terme municipal està travessat de ponent a llevant per dues línies aèries de
transport d'Alta Tensió, d’un interval de tensió de 111 a 133 kV. A part, hi ha una
àmplia xarxa de Mitja i Baixa Tensió que subministra a tot el terme municipal.
4.1 Plantejament de la gestió.
La xarxa d’infraestructura elèctrica que reparteix, distribueix i subministra a l’entorn i
l’interior del T.M. de Mont-roig del Camp és del grup FECSA - ENDESA.
4.2 Descripció de la xarxa en Alta Tensió.
Com s'ha dit hi ha dues línies d'Alta Tensió que travessen Mont-roig del Camp. Una
passa aproximadament a mig camí de la muntanya de la Roca al nucli antic del
poble, i l'altra passa paral.lela a la carretera T-310, pel costat muntanya, des del
terme municipal de Pratdip fins passat el barranc de Rifà per seguir una traça
pràcticament coincident a l'orientació llevant-ponent fins el terme municipal de
Cambrils.
114

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Cal precisar que les línies esmentades no tenen incidència directa amb el
desenvolupament urbanístic del POUM de Mont-roig del Camp, ja que sempre
passen per sòls no urbanitzables, i separades dels nuclis urbanitzats o
urbanitzables.
4.3 Descripció de la xarxa en Mitja Tensió.
La xarxa de Mitja Tensió està molt més ramificada i amb un traçat força erràtic, ja
que sovint no segueix traces coherents amb l'estructura territorial.
Les línies tenen un interval de 28 a 36 Kv.
A Mont-roig poble, hi arriba una línia que baixa pel barranc de Vilanova i es ramifica
en dues abans de creuar l'avinguda de Reus.
A Miami Platja hi ha una línia que segueix l'avinguda de Madrid i continua cap a
llevant fins passats els "huertos de Miami". La mateixa línia presenta derivacions
cap el mateix Miami a través d'avingudes principals com ara la de Califòrnia, de
Saragossa, de Maria Cristina, de Montserrat, del Dr. Gil Vernet i des de l'avinguda
Califòrnia a la del Príncep d'Espanya.
Després de Miami, la línia continua cap a Cambrils i agafa una traça força trencada i
irregular, per anar subministrant l'energia als diferents assentaments urbans del
litoral i de l'interior, així com a tots els camps agrícoles. Per això es complementa i
connecta amb altres línies que segueixen un traçat gairebé transversal al sentit
litoral.
115

5. Gas
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El terme municipal no compta avui per avui amb el subministrament d'aquesta
energia, per bé que sembla que Gas Natural ja té en projecte el subministrament a
Mont-roig derivat del conveni signat amb l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant que especifica les contraprestacions que rebrà el municipi per la instal.lació
de la central tèrmica de Gas Natural al seu terme, es compromet a gasificar
Vandellòs i l'Hospitalet, així com Mont-roig i Miami Platja entre altres municipis.
Aquesta acció és coherent amb l'aposta per la sostenibilitat del POUM i, per tant, en
els nous sectors de desenvolupament cal que es prevegi la corresponent xarxa per
quan arribi el subministrament.
D'altra banda, cal esmentar l'existència del gasoducte d'Enagas que travessa tot el
terme municipal seguint un traçat paral.lel a l'autopista AP7 pel costat muntanya.
6. Telecomunicacions
Actualment hi ha una sèrie d'antenes de telefonia mòbil, per bé que cap d'elles
compta amb llicència de funcionament, i hi ha quatre llicències d'instal.lació
concedides, dues a Airtel (exp. 45/97AC i 46/97AC) situades al c/ Colom 15 i a
l'avinguda Barcelona s/n, i una altra a Telefònica Móviles SAU (exp 20/99 AC).
A part, hi ha una altra de Telefónica Móviles (exp. 89/99 Mi 26/99 AC) a la partida
Prats que compta amb informe favorable i està pendent de concedir-se la llicència
d'instal.lació i, a més, hi ha diverses sol.licituds de les mateixes empreses i d'altres
que estan denegades o hi ha informes desfavorables.
116

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL VII. EL SISTEMA D'EQUIPAMENTS (clau D)
117

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. Les reserves de sòl destinat als equipaments. Els estàndards per a la seva
ubicació i el seu dimensionat.
1.1 Introducció
El planejament ha de preveure i establir una determinada proporció de sòl o sostre
destinada a la satisfacció adequada de les necessitats de la col.lectivitat. Aquestes
necessitats de servei són l'expressió d'una demanda de la població potencial
(l'actual més la futura) que el planejament hagi estimat per al municipi.
Les reserves de sòl o sostre que farà el Planejament hauran doncs de ser objecte
d'un correcte dimensionat i d'una adequada distribució espacial i localització. El
dimensionat de les necessitats per el que fa a determinats tipus de dotacions ens ve
fixat amb caràcter vinculant per la legislació vigent (Llei d'Urbanisme i Reglament de
Planejament, Ordres Ministerials, Decrets de la Generalitat de Catalunya, etc...)
El problema del dimensionat de les necessitats està íntimament relacionat amb el
concepte d'estàndard. L'estàndard s'entén com a una relació numèrica que
expressa l'obtenció d'unes finalitats (satisfacció de necessitats col.lectives) d'una
manera objectiva (valors) en relació a una població servida. Els estàndards ens
serviran, doncs, tant per evaluar l'actual nivell de Servei com per a dimensionar les
necessitats previstes.
Ens referirem al que la Llei defineix com a sistemes urbanístics generals si el seu
nivell de serveis és d'àmbit municipal o superior i als sistemes urbanístics locals si el
seu nivell de servei és la d’un sector de sòl urbanitzable delimitat o el conjunt de sòl
urba.
D'altra banda la localització concreta (a més de tenir molt en compte els aspectes
que condicionaran la seva obtenció -econòmics i de gestió- i el paper estructurant
del teixit que hauran d'assumir) vindrà donada especialment en funció del nivell de
servei de la mateixa dotació pel que fa a l'accessibilitat i a la distància.
118

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El concepte d'estàndard s'ofereix a títol orientatiu de les decisions del planejament i,
en la mesura en que representen quantitats òptimes poden ser reelaborades i
reconsiderades en cada cas en funció de la multiplicitat de factors que el
planejament introdueixi.
1.2 Criteris i objectius d'ubicació
Per tal d'establir el nivell de servei adequat de l'equipament en relació a la població
s'han de tenir en compte els dos conceptes següents:
- Radi d'aglomeració o contigüitat:
Distància màxima a que dos o més municipis, barris o districtes poden ser
situats relativament per a poder ser considerats com una única unitat de
població que justifiqui o doni suport a un determinat equipament.
Aquest concepte permet superar l'artificiositat dels límits administratius, tenint
en compte que un barri o fins i tot un municipi no constitueixen categories
aïllades sense integració en una comarca o altres entitats territorials i que el
valor de les necessitats es produeix dins d'aquest marc més general pel que
fa referència a determinats tipus d'equipaments.
Els radis d'aglomeració del quadre es donen a títol indicatiu i sembla clar que
s'haurien de justificar en cada cas en funció de les variables que intervenen
en la seva definició, com poden ser els accidents físics, l'accessibilitat, la
distribució espacial de la població, etc...
- Radi de Servei:
Distància màxima que es pot recórrer per a tenir accés a l'equipament, és a
dir la distància que determina l'entorn de població servida.
119

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Ultrapassar el radi límit comportaria la insatisfacció de les necessitats per un
excessiu allunyament físic de l'equipament respecte dels que l'han d'utilitzar.
El quadre següent resumeix indicativament aquests radis en referència als
diferents subtipus d'equipaments considerats.
120

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
RADI D'AGLOMERACIÓ I DE SERVEI DELS EQUIPAMENTS
EQUIPAMENTS radis d'aglomeració radis de servei en m
en m òptim mitjà límit
__________________________________________________________________________________________________
1. EDUCATIUS
Llar d'infants i parvulari 2.000 (D) 250 500 1.000
Primària 2.000 (D) 250 500 1.000
ESO i Batxillerat 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000
Cicles Formatius i Programes
de garantia social 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000
Especial (Centres Específics) D.M. (ASM) 2.000 5.000 10.000
2. SANITARI-ASSISTENCIALS
El Departament de Sanitat i Assitència Social de la Generalitat de Catalunya, per Decret del 7 de gener del 1980 va
proposar una organització territorial concreta per aquest tipus de dotació. El mapa Sanitari definitivament aprovat
localitza tots i cadascun dels diferents equipaments sanitaris.
Actualment el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i dins del Departament, el
Servei Català de la Salut estableix per Regions Sanitàries els estudis de les demandes i prospeccions de futur així
com la resta de les determinacions.
3. ASSOCIATIU-CULTURALS
Centre Cultural i Social 2.000 (M) 250 500 1.000
Biblioteca-Museu 2.000 (M) 250 500 1.000
Centre d'assamblees D.M. (ASM) 5.000 10.000 20 .000
Llar d'avis 2.000 (D) 250 500 1.000
4. ESPORTIUS
Futbol 2.000 (D) 500 1.000 2.000
Polisportiu descobert 2.000 (D) 500 1.000 2.000
Frontó-Piscina 7.000 (M) 500 1.000 2.000
Piscina d'ensenyament -
Gimnàs 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000
Polisportiu cobert D.M. (ASM) 1.000 3.000 6.000
Altres esports D.M. (ASM) 2.000 5.000 10 .000
5. ALTRES
Administratiu a) 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000
Abocadors D.M. (ASM) 5.000 10.000 25 .000
Abastament variable
Cementiris 7.000 (M) 1.000 3.000 6.000
Culte Religiós 2.000 (M) 500 1.000 2.000
Administratiu b) D.M. (ASM) 2.000 5.000 10 .000
(D) Districte
(M) Municipi
(ASM) Àmbit Supramunicipal
(DM) Distància màxima entre les dues zones més allunyades de l'àmbit (generalment "comarcal")
121

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.3 El concepte d'Estàndard
1.3.1 Criteris utilitzats
Per tal de calcular les necessitats i els dèficits i preveure el nou sòl a reservar
analitzant els diferents tipus d'equipaments s'utilitzen els anomenats estàndards.
S'entenen com a estàndards les unitats que precisa cada usuari potencial de
l'equipament. Per exemple: m 2 de sòl per nen a escolaritzar o núm de llits per
habitant.
En certs casos, el correcte funcionament de la dotació fa que només es pugui
preveure aquest a partir d'un cert llindar de població servida (cas d'un hospital
general). En altres casos, certs equipaments han d'existir sempre en un determinat
àmbit (districte, municipi,...) i àdhuc han de tenir un tamany mínim.
Per a l'elecció de l'estàndard corresponent a cada tipus o subtipus de dotació caldrà
doncs considerar fonamentalment els següents conceptes:
1. El sector de població que precisa cada dotació:
Es fa distinció entre la demanda potencial (percentatge de la població
susceptible d'utilitzar l'equipament) i la demanda efectiva (percentatge de la
demanda potencial realment usuària de l'equipament). Per exemple:
percentatge de població total escolaritzable en Instituts d'Ensenyament
Secundari IES, pel que fa a Batxillerat (demanda potencial) i el percentatge
d'aquesta (50%) que realment s'estima amb aquest tipus d'escolarització.
2. La població servida per cada equipament (en funció de la capacitat funcional
d'aquesta i de la seva freqüència d'utilització). Per exemple un centre de
salut pot servir a una població compresa entre 4.000 i 25.000 habitants en
funció del seu nivell de complexitat.
122

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
3. El tamany de l'equipament:
S'expressa en termes de m 2 de sòl necessari per a l'instal.lació. En certs
casos es distingeix entre tamany "òptim". L'anàlisi següent fa referència
sempre als tamanys "optimitzats".
Donat que aquest concepte està íntimament lligat a la tipologia i a les
condicions de la pròpia instal.lació s'estima per a certs casos (particularment
les dotacions escolars), la pauta de relació "índex d'edificabilitat" -
"percentatge d'ocupació del terreny"- -"tamany del terreny"- que representa
aquesta optimització o el mínim crític per a la dotació corresponent.
El tamany "òptim" hauria de ser en qualsevol cas predominantment operatiu,
podent-se admetre només en certes situacions justificades la consideració de
tamanys inferiors al "òptim" (cas de sistemes - locals o generals en sòl urbà
amb molta densificació o particulars condicions de l'edificació...)
1.3.2 Classificació
Per a l'anàlisi dels equipaments s'ha establert la següent classificació que
recull els diferents tipus i subtipus agrupats segons criteris funcionals, físics i
legals:
123

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
EQUIPAMENTS COMUNITARIS (clau D)
D1. EDUCATIUS
Llar d'infants
Parvulari
Primària
ESO
Batxillerat
Cicles Formatius
Programes de Garantia Social
Ensenyament especial en centres específics
D2. SANITARI-ASSISTENCIALS
Consultori
Assistència primària
Centre de salut
Residències 3ª edat
D3 ASSOCIATIU-CULTURALS
Centre cultural i social
Biblioteca-Museu
Centre d'assemblees
Llar d'avis
D4. ESPORTIUS I LLEURE
ALTRES DOTACIONS
D5. Administratius
D6. Serveis urbans
D7. Mercat i abastaments
D8. Cementiri
D9. Religiós
D10. Habitatge dotacional
124

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2. Característiques dels equipaments.
2.1 Els equipaments educatius
La legislació vinculant per a aquest tipus d'equipaments és la següent:
- Llei 2/2002, d'Urbanisme, de 14 de març, modificada a la Llei 10/2004, de 24
de desembre.
- Reglament de Planejament de la Llei del Sòl: Reserves de sòl per a
dotacions en plans parcials (sòl urbanitzable) (columna centres docents).
- Llei Orgànica 1/1990 de 3 d'octubre d'Ordenació General del Sistema
Educatiu (LOGSE), publicada en el BOE, 4 d'octubre de 1990.
- Reial Decret 1004/1991 de 14 de juny, pel qual s'estableixen els requisits
mínims dels centres que imparteixen ensenyament de règim general no
universitari BOE, de 26 de juny de 1991.
- Ordre de 4 de novembre de 1991, per la qual s'aproven els Programes de
Novetats per a la redacció dels projectes de construcció de centres
d'educació infantil i educació primària, educació secundària obligatòria i
educació secundària completa. BOE, novembre 1991.
- Reial Decret 389/1992 de 15 d'abril pel qual s'estableixen els requisits
mínims dels centres que imparteixen ensenyament artístic. BOE, 28 d'abril
de 1992.
- Llei Orgànica 11/1983 de 15 d'agost de reforma universitària.
125

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
- Reial Decret 557/1991 de 12 d'abril sobre creació i reconeixement de
necessitats de centres universitaris. BOE, 20 d'abril de 1991.
2.1.1, 2.1.2, 2.1.3 Ensenyament Preescolar, Primària, ESO i Batxillerat.
La determinació dels estàndards en aquest subtipus es fa en funció del grau
d'escolarització previst en la LLei Orgànica d'Ordenació General del Sistema
Educatiu en cada cas. Les demandes potencial i efectiva considerades es
consignen estimativament en el quadre annex.
La consideració del programa de necessitats dels diferents centres
convenientment contrastat amb els tamanys de diversos projectes reals han
permès la determinació de les necessitats de sostre construït de les diverses
instal.lacions.
El tamany òptim (m 2 sòl) ha estat fixat amb els següents criteris generals
respecte de les condicions de l'edificació i les tipologies:
- Ocupació del sòl per l'edificació: 25%
- Índex d'edificabilitat: variable entre 0,5 i 0,61
m 2 sostre/m 2 sòl
- Altura de l'edificació: PB + 2PP
(excepte preescolar PB + 1PP)
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya admet 25
alumnes/aula per l'ensenyament primari i pels pàrvuls, i 30/35 places/aula per
ESO i Batxillerat.
126

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.1.4 Cicles Formatius.
Els criteris per a la fixació dels estàndards han estat els mateixos que en el
cas de 1.1, 1.2 i 1.3. En la determinació de la superfície de sostre de cada
tipus de centre s'ha considerat en referència a l'àrea de docència específica o
de tallers i val a dir que es variable, tot depenent del tipus específic
d'ensenyament.
2.1.5 Programes de garantia social.
Aquesta modalitat educativa, tot i que està reconeguda per la pròpia LOGSE,
es realitza normalment fora dels Instituts d'Ensenyament Secundari IES.
2.1.6 Ensenyament especial.
En aquest cas es té en compte el Pla Nacional d'Educació Especial.
Es preveu en consideració per aquest tipus d'ensenyament, les dues
vessants assenyalades pel P.N.E.E.
- L'ensenyament especial en serveis ordinaris, que pot tenir lloc en els
mateixos centres de CEIP, sigui en aula ordinària o en aula especial
com a servei de recolzament.
- L'ensenyament especial en centres específics.
És considera que només el 30% del total de places a preveure per aquest
tipus d'ensenyament hauran de ser ubicades en centres específics. El 70%
restant es té de preveure en règim ordinari, és a dir, en aules d'un CEIP
directament o en aules especials integrades a raó d'una aula per cada 8.
Aquesta consideració s'ha de tenir molt en compte, sobre tot en aquest últim
127

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
cas als efectes de sobredimensionar els estàndards adoptats pels centres de
CEIP.
Els centres específics es disposen en mòduls de 100, 200 i 300 places
subdividits en unitat operatives de 4 aules.
La proporció adoptada d'alumnes per aula i professor ha estat la de 13
alumnes. Aquesta pauta flexible està en funció dels tipus de seccions
predominants al centre concret (paralítics cerebrals, autisme, deficiència
mental, profunds, formació professional,...).
Es pot considerar que un àmbit de població de 250.000 hab. precisa en
termes generals al voltant de 400 places en centres específics
d'ensenyament especial.
2.1.6 Ensenyament superior
Aquest nivell inclou tots els estudis definits per la Llei General d'Educació
vigent. Encara que el previsible canvi de marc legal i la difícil previsió de
l'evolució de la taxa d'escolaritat superior, en aquests moments fan molt
problemàtica la fixació d'una demanda efectiva per aquests subtipus
d'ensenyament, es poden considerar les següents dades:
- demanda potencial: grup d'edat 18 anys fins a 25
- demanda efectiva: un 35%
L'estàndard, en m 2 sòl/alumne pot variar des de 10 m 2 sòl/alumne (inserció
en casc urbà) fins a 100 m 2 sòl/alumne (ubicació en terrenys específics amb
"campus").
128

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Q. 1 EQUIPAMENTS EDUCATIUS:
EL SECTOR DE POBLACIÓ QUE LES PRECISA:
DEMANDA POTENCIAL I EFECTIVA.
1.1 ENSENYAMENT
PREESCOLAR
1.2 PRIMÀRIA
1.3 ESO
1.4 BATXILLERAT
1.5 ENSENYAMENT
PROFESSIONAL
(cicles formatius)
1.6 PROGRAMES DE
GARANTIA SOCIAL
1.7 ENSENYAMENT
ESPECIAL
1.8 ENSENYAMENT
SUPERIOR
* dades estimades
demanda potencial
GRUP D'EDAT DE
fins a 5 anys
GRUP D'EDAT DE
6 a 11 anys
GRUP D'EDAT DE
12 a 15 anys
GRUP D'EDAT DE
16 a 17 anys
GRUP D'EDAT DE
16 a 17 anys
GRUP D'EDAT DE
16 a 17 anys
GRUP D'EDAT DE
0 a 5 anys
6 a 14 anys
15 a 18 anys
GRUP D'EDAT DE
18 a 25 anys
demanda efectiva
65 per 100
100 per 100
100 per 100
50 per 100*
30 per 100*
10 per 100*
2,27 per 100
2,77 per 100
2,27 per 100
35 per 100*
observacions
129
L'escolarització
aquesta etapa.
és obligatòria en
L'escolarització
aquesta etapa.
és obligatòria en
S'estima que només el 30% del total
de places a preveure-ho seran en
centres
especial.
específics d'ensenyament

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Q.2 EQUIPAMENTS EDUCATIUS:
1.1 ENSENYAMENT PREESCOLAR
1.2 PRIMÀRIA
1.3 ESO
1.4 BATXILLERAT
1.5 ENSENYAMENT PROFESSIONAL
1.6 CICLES FORMATIUS
nº d'alumnes per ut.
de 0 a 1 anys (8)
de 1 a 2 anys (13)
de 2 a 3 anys (20)
de 3 a 5 anys (25)
(25)
(30)
(35)
variable
variable
estàndard adoptat
(m 2 sòl/alumne)
10
13
14
14
16
16
130

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.2 Els equipaments Sanitari-Assistencials
El departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya va
establir l'anomenat "Mapa Sanitari de Catalunya" l'any 1981-82 que constitueix una
proposta integral per a l'Ordenació Sanitària. Aquest document que comporta un
model d'organització territorial, així com una assignació de nivells assistencials
desitjables, municipi per municipi, constitueix doncs referència obligada d'aquest
tipus de dotacions.
L'Organització Territorial es basa en l'ensenyament "d'àrees de salut" com a unitats
bàsiques de gestió, dintre de les quals el planejament haurà de delimitar a efectes
assistencials unes subàrees anomenades "sectors". Els sectors, comprendran
àmbits de població servida situats entre un mínim de 4.000 habitants (medi rural) i un
màxim de 100.000 habitants.
Els criteris d'accessibilitat als centres ubicats dintre del sector condiciona la
delimitació d'aquest i s'estableix en un màxim de 30 minuts en automòbil.
Es distingeix entre "assistència primària" (primer nivell d'assistència a la població,
prop d'on viu el ciutadà) i "assistència hospitalària i d'especialitats" (internament,
consulta externa i serveis complementaris) i residències de vells (no malalts ni
impossibilitats).
Els estàndards globals (en termes de nombre de llits per cada mil habitants) per
"l'assistència hospitalària i d'especialitats" són els següents:
- llits de malalts aguts: 1,96 llits/1.000 habitants
(hospitals generals i centres especialitzats)
- llits de malalts crònics: 1,31 llit/1.000 habitants
(hospitals geriàtrics i d'estància prolongada)
- llits de malalts psiquiàtrics: 1,39 llits/1.000 habitants
(hospitals psiquiàtrics)
- hospital de dia: 0,20 llits/1.000 habitants
131

QUADRE Q3
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El quadre següent expressa els estàndards, la població servida i els criteris de
capacitat dels centres d'assistència primària i d'assistència hospitalària i
d'especialitats:
2.2.1 EQUIPAMENTS D'ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA.
àmbit de servei estàndard observacions
(habitants) (m 2 sostre o m 2 sòl/ut)
______________
mínim màxim
_____________________________________________________________________________
2.1.1 Consultori --- 4.000 200 m 2 st/ut. no precisa sòl
exclusiu
_____________________________________________________________________________
2.1.2 Centre de 800 m 2 st/ut. h

QUADRE Q4
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.2.2 EQUIPAMENTS D'ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA I ESPECIALITATS
àmbit de servei estàndard capacitat del centre
(hab) m 2 sòl/llit (núm. de llits)
___________________________________________________________________________
mínim óptim màxim
_________________
2.2.1 Hospital General variable 100 m 2 s/llit 100 200 500
nivell 1 (*)
___________________________________________________________________________
2.2.2 Hospital General variable 100 m 2 s/llit 100 200 500
nivell 2 (*)
___________________________________________________________________________
2.2.3 Hospital General variable 150 m 2 s/llit 100 200 500
nivell 3 (*)
___________________________________________________________________________
2.2.4 Hospital d'espe-
cialitats variable 150 m 2 s/llit variable en funció
(geriatria i altres) (*) de l'especialitat.
___________________________________________________________________________
(*) el mínim funcional d'un hospital per aguts és de 20.000 habitants.
133

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.2.3 Habitatges tutelats, Centres de dia, Serveis de llar - Residència i serveis de
Residència Assistida.
Per aquesta dotació assistencial s'adopten els següents criteris:
- Demanda potencial: grup d'edat de més de 65 anys.
- Demanda efectiva: 7%
L'estàndard adoptat és de 30 i 40 m 2 de sostre per llit en quant a
equipaments assistencials (incloent-hi cambres, espais de relació, serveis i
espais lliures exteriors).
Les diferents dotacions i tipus d'atenció són com segueix:
- Equips d'Atenció Primària
- Centres especialitzats
- Planificació familiar - Atenció a la dona
- Salut laboral
- Servei d'urgències
La tendència pel que fa a la demanda efectiva serà creixent tenint en compte
les dades estadístiques d'augment en població estrangera.
El Pla Gerentològic Nacional recomana arribar fins a un 7% pel que fa a la
dotació assistencial pública.
També hem de tenir en compte que de totes les places d'atenció a la Gent
Gran a Catalunya que deuen ser unes 50.000 persones, Benestar Social s'en
fa càrrec aproximadament fins un 40%. La resta pertany al sector privat que
cal entendre'l o bé d'iniciativa social o mercantil.
134

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.3 Equipaments Associatiu-Culturals
L'estàndard utilitzat per aquest tipus d'equipaments permet que es puguin albergar varis
conjuntament sota el mateix sostre donada la versatilitat de llurs programes funcionals.
Els següents estàndards són indicatius i individualitzats i corresponen als programes
funcionals ressenyats. La previsió conjunta de diversos subtipus en el mateix centre (per
exemple en un centre social o en un centre d'assamblees) implica que només s'haurà de
considerar independentment els estàndards d'aquells subtipus que no figuren en el
programa conjunt a l'hora de l'estimació de l'estàndard global per aquest tipus
d'equipaments associatiu-culturals.
Els estàndards globals adoptats per aquests equipaments associatiu-culturals assenyalats
en el quadre Q5 es troben en qualsevol cas per sobre de les exigències previstes pel
Reglament de Planejament per a sistemes locals en sòl urbanitzable, única referència legal
existent.
Per a aquest còmput comparatiu, juntament amb els equipaments associatiu-culturals s'han
tingut en compte les sanitari-assistencials i les públic-administratives corresponents a cada
llindar de població considerat, ja que la reserva d'equipament social a la qual fa referència el
Reglament de Planejament en relació als plans parcials residencials, contempla també
aquestes modalitats.
135

QUADRE Q5
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
població potencial estàndard global determinacions del R.P.Ll.S.
(h=nº habitants potencials) (m 2 st/hab) (m 2 st/hab)
_________________________________________________________________________________
h < 1.000 1,76 0,31
1.000 < h < 2.000 1,76 - 1,12 0,75
2.000 < h < 4.000 1,12 - 1,08 1,00
4.000 < h < 8.000 1,54 - 1,505 1,50
8.000 < h < 20.000 1,505 1,50
h 20.000 1,905 1,50 (#)
(#) Més els que disposi el planejament superior.
SUBTIPUS
3.1
Centre cultural i social
3.2
Biblioteca - Museu
3.3
Centre d'assamblees
3.4
Llar d'avis
ESTÀNDARD
m 2
sostre/habitant
0,20
0,06
0,15
0,05
OBSERVACIONS
tam. mitjà 2.000 m 2 sostre
tam. mínim 500 m 2 sostre
només per més de
100.000 hab.
mínim 200 m 2 sostre
PROGRAMA
Biblioteca
Sales múltiples
(conferències,projeccions)
Local exposicions
Biblioteca central
Museu
Auditori
136

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.4 Els equipaments esportius
El Pla Director de les Instal.lacions i Equipaments Esportius de Catalunya PIEC,
elaborat per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, preveu
els següents criteris.
2.4.1 Dimensionat dels terrenys
Les dimensions i les característiques d'edificabilitat que han de tenir els
terrenys destinats a equipaments esportius depenen del tipus d'instal.lació
esportiva que es preveu construir-hi i de la seva situació dins del municipi.
En aquest apartat s'analitzen els terrenys destinats a les instal.lacions
esportives, però no els destinats a àrees d'activitat esportiva perquè el seu
espai esportiu no és mesurable.
Respecte a les instal.lacions, cal diferenciar les que pertanyen al tipus de la
xarxa bàsica dels de la resta. En quant a la situació del terreny o solar, se'n
diferencien dos tipus: el que es troba dins d'una trama urbana edificada amb
continuïtat que s'ha de definir com d'alineació, segons vial, i el que es troba
en una situació en què el tipus edificatori és el de construcció aïllada.
Tipus d'instal.lacions de la xarxa bàsica
En el quadre Q6 següent es troben les superfícies i dimensions mínimes que
han de tenir els terrenys destinats als diferents tipus d'instal.lacions que
pertanyen a la xarxa bàsica. Les dades varien segons el tipus edificatori de
la zona, ja sigui segons alineació de vial o en edificació aïllada.
137

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Les dimensions mínimes dels terrenys s'han de preveure per tal que permetin
la correcta orientació de la instal.lació. Les que són a l'aire lliure, han d'estar
orientades nord-sud. Les dimensions mínimes segons orientació
corresponen a l'amplada i llargada d'un rectangle que cal inscriure en el solar
per poder ubicar correctament el recinte dels espais esportius (pista i grades
en pavelló, vasos i platges en piscines cobertes, etc.). Per dimensionar els
terrenys s'han considerat els diferents mòduls de la xarxa bàsica, d'acord
amb les característiques establertes en el PIEC.
138

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Quadre Q6. Dimensions mínimes dels terrenys dels tipus d'instal.lacions de la xarxa bàsica.
Tipus
POL
PAV
SAL
CAM
PCO
ATL
Mòdul
POL-1
POL-2
POL-3
PAV-1
PAV-2
PAV-3
SAL-1
SAL-2
SAL-3
CAM-1
CAM-2
CAM-3
PCO-1
PCO-2
PCO-3
ATI-1
ATI-2
ATI-3
sup.
recinte
espais
m 2
610
975
1.410
750
1.250
1.500
200
250
350
4.560
6.615
8.322
700
900
1.200
5.100
16.400
17.500
sup.
edificada
m 2
150
150
150
1.000
2.000
2.500
350
400
500
150
500
550
1.600
2.000
2.600
150
500
550
ocupació
edificació
m 2
150
150
150
1.000
2.000
2.500
350
400
500
150
500
550
1.300
1.600
2.000
150
500
550
sup.
aparcament
m 2
140
150
160
350
650
950
140
150
160
700
950
1.150
550
700
900
800
1.300
1.500
sup. solar m 2
s/alineació
vial
1.000
1.400
2.000
1.350
2.650
3.350
450
550
650
7.400
10.000
12.000
1.750
2.150
2.650
5.600
20.700
21.950
aïllada
1.150
1.550
2.150
3.000
6.050
7.600
1.050
1.200
1.500
8.100
10.950
13.150
3.950
4.850
6.050
6.400
22.000
23.450
dimensions mín.
Cal mantenir les reserves indicades fins i tot quan es concreten diferents tipus
d'instal.lacions en un mateix complex ja que s'han de preveure espais per a futures
ampliacions, zones enjardinades, camins d'accés, zones de joc per a infants i altres zones
per a esbarjo.
2.4.2 Estàndards orientatius
Les reserves de sòl que calen a cada municipi per a la construcció d'instal.lacions
esportives de la xarxa bàsica, han d'estar previstes en el pla d'ordenació municipal i es
concretaran en els mapes d'instal.lacions esportives del municipi que han d'elaborar els
respectius ajuntaments. Tanmateix, i a títol orientatiu, en aquest apartat, es proposen uns
estàndards que responen a unes necessiats mitjanes dels municipis en funció del nombre
N-S
m
35
50
50
25
30
35
15
15
20
100
110
120
25
25
30
95
185
190
E-O
m
139
25
30
35
35
50
50
20
25
30
55
70
80
40
50
50
60
100
105

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d'habitants. Aquests estàndards s'han d'entendre com a privisionals i no ajustats
específicament a les necessitats reals, però que poden ser útils a manca de la concreció
definitiva.
En els estàndards mínims provisionals només es consideren les instal.lacions esportives
que pertanyen a la xarxa bàsica. Per a la previsió de la reserva de sòl s'han tingut en
compte les dades de les dimensions mínimes dels terrenys segons el tipus d'instal.lació. En
tots els trams de població s'han considerat les superfícies de solar corresponent a
l'edificació segons alineació de vial i les corresponents a l'edificació aïllada, per tant a cada
municipi cal establir un valor comprès entre ambdós.
En els municipis de menys de 1.000 habitants, la reserva de sòl assignada correspon a la
del següent tram de població, i sòls és d'aplicació en els municipis que siguin capçalera de
l'àmbit territorial o tinguin assignades instal.lacions de caire supramunicipal.
Si a un municipi que pertany a un segment de població més alt li corresponen menys metres
quadrats d'estàndards que el màxim d'un segment més baix, els seus metres quadrats
d'estàndards han de ser, com a mínim, els d'aquell.
140

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Quadre Q7. Estàndards orientatius per a les instal.lacions de la xarxa bàsica.
Població municipi
Menys de 1.000 habitants
De 1.000 a 5.000 habitants
De 5.001 a 10.000 habitants
De 10.001 a 25.000 habitants
De 25.001 a 50.000 habitants
De 50.001 a 100.000 habitants
De 100.001 a 200.000 habitants
De 200.001 a 500.000 habitants
Més de 500.000 habitants
PTG*
m 2 /hab
---
4,00
3,50
3,50
3,00
3,00
2,00
2,00
PGM**
* PTG Pla Territorial General de Catalunya
** PGM Pla General Metropolità
PIEC
m 2 /h vial
4,50
4,50
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
m 2 /h aïllada
A les necessitats bàsiques esportives dels municipis expressades en metres quadrats de sòl
reflectits en el quadre anterior, caldria afegir-hi les necessitats específiques de cada
municipi que es definiran en els Plans de la xarxa complementària. A causa de la
complexitat i diversitat d'aquestes necessitats no es poden fixar uns estàndards que siguin
d'aplicació general.
1,00
5,00
5,00
4,50
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
141

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.5.1 Pública-administrativa
a) de caràcter predominantment municipal.
Ajuntament (dependències i oficines, serveis auxiliars, sanitat, policia
municipal, parc mòbil i serveis tècnics auxiliars )
Estafeta postal
Correus - Telègraf
F.O.P.
Jutjats municipals ( en funció de l'Organització Judicial ).
b) de caràcter predominantment supramunicipal.
Comissaria de Policia
Parc de bombers
Administració comarcal
Jutjats d'instrucció.
En aquest apartat es consideren compreses bàsicament les mencionades
dotacions de funcions i àmbits de servei molt diferents entre si. Cal remarcar,
a l'igual que passa amb els equipaments associatiu-culturals, que no
precisen de sòl exclusiu, sent la majoria compatibles entre si en una mateixa
edificació i inclús compatibles amb altres tipus d'equipaments (preferentment
les socio-culturals mencionades) i per això, l'estàndard indicatiu es presenta
necessàriament en metres quadrats de sostre per habitant potencial.
Normalment no existeix dèficit d'aquest tipus de dotacions, en especial en els
casos de llindars de població servida inferiors a 20.000 habitants. El
estàndard indicatiu per aquest cas serà de 0,40 m 2 de sostre per habitant,
tenint en compte que per a menys de 5.000 habitants de població potencial
es considera suficient un total de 1.000 m 2 de sostre construït destinat a
142

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
aquests equipaments. El planejament haurà de preveure un estàndard
complementari (que es podria xifrar indicativament en 0,20 m 2 de sostre per
habitant) quan l'àmbit de població superi els 20.000 habitants. Aquest
complement dotacional es valorarà fundamentalment en funció del paper
comarcal de la població considerada.
2.5.2 Públic de serveis i d'abastament
Amb aquesta denominació genèrica es consideren una sèrie de dotacions
que responen a diverses necessitats públiques:
2.5.2.1 Abocadors i altres instal.lacions de tractament
2.5.2.2 Mercats
2.5.2.3 Escorxadors
2.5.2.1 Abocadors i altres instal.lacions de tractament de residus sòlids urbans.
El promig de producció de desperdicis i residus sòlids de la població s'estima
de 0,65 Kg/hab./dia per h < 10.000 i de 0,78 Kg/hab./dia per h >10.000
El tractament necessari dels residus sòlids urbans es pot fer amb diferents
sistemes. Els més usuals són els següents:
a) Abocadors controlats
b) Plantes incineradores
c) Plantes de compostatge
Dels tres sistemes, el d'abocador controlat, de cost molt reduït es rendible a
partir d'una producció de 20 Tm/dia (25.000 a 30.000 hab.). Precisa d'una
més gran reserva de sòl i el seu màxim inconvenient es troba en la dificultat
de conjugar correctament el binomi rendibilitat-ubicació, doncs aquesta ve
determinada per les condicions del sòl i el caràcter d'activitat "molesta,
insana, nociva o perillosa". El seu radi de servei no ha d'excedir de 25 Km.
143

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Els altres sistemes ofereixen els avantatges de l'aprofitament ulterior de
l'energia lliberada o dels productes finals, però la seva ubicació, igualment
problemàtica, el molt superior cost d'instal.lació i el fet de que només siguin
rendibles a partir de llindars de població servida molt més elevats (250.000
hab.) fa que només siguin recomanables en casos molt concrets.
Les necessitats de sòl estimades per un període de 15 anys seran en cada
cas les següents:
a) 3,16 m 2 /habitant
b) 0,039 m 2 sòl/habitant
c) 0,355 m 2 sòl/habitant
Es recomanable per aquest tipus de dotació la mancomunitat entre municipis
cara a l'utilització i la gestió donades les característiques anteriorment
apuntades del servei, els seus costos i la seva rendibilitat.
2.5.2.2 Mercats
Les necessitats de sòl per a l'ubicació de mercats municipals s'estimen en
0,15 m 2 sòl/habitant.
Aquesta estimació té en compte una provisió de 0,8 m./100 habitants a raó de
20 m 2 de sòl per lloc.
El volum funcional mínim i màxim per a aquests tipus de mercats és de 100
parades i 200 parades respectivament. Aquest últim volum correspondria a
un llindar de població de 30.000 habitants.
Els mercats centrals, de caràcter supramunicipal precisarien així mateix 0,15
m 2 de sòl/habitant.
144

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.5.2.3 Escorxadors
L'actual legislació estableix encara l'obligatorietat de l'existència d'un
escorxador per cada població més gran de 5.000 habitants. Malgrat tot
aquests escorxadors municipals, en vies de desaparició, tendeixen a ésser
substituïts per escorxadors centrals frigorifics que serveixen les necessitats
públiques d'abastament a nivell municipal i supramunicipal amb indubtables
avantatges.
Es poden adoptar xifres compreses entre 0,10 m 2 sostre/habitant i 0,13
m 2 sostre/habitant per al global d'aquesta dotació i llindars de població
servida entre 10.000 i 50.000 habitants
2.5.3 Cementiris
La legislació civil vigent estableix l'obligatorietat de que cada municipi tingui
un cementiri dintre del seu propi terme municipal i l'extensió del qual estigui
en funció del nombre de defuncions hagudes en l'últim decenni en el propi
terme i de la densitat de població.
Mancomunar cementiris seria possible però no presenta avantatges especials
donat que la concentració no es correspon amb una notable disminució dels
costos. Únicament la carència de sòl o la necessitat de fer la prestació de
determinats serveis clarament centralitzables (crematoris, sales d'autopsies,
etc...) podrien justificar una mancomunitat de cementiris actualment.
Cal de totes maneres tenir en compte les conseqüències que podria tenir una
evolució de les idees tradicionals i valors culturals i religiosos en la previsió
d'aquest tipus de dotació.
145

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El sòl necessari per a aquest tipus d'instal.lacions pot establir-se en 1,50
m 2 sòl/habitant (cementiri mediterrani) basant-se en una estimació de 7,5 m 2
sòl/nínxol a preveure. En aquesta previsió s'inclouen nínxols, capelles, servei
administratiu, serveis complementaris, vials, aparcaments i vegetació.
2.5.4 Religiós
Pel que fa als equipaments destinats al culte religiós, s'estableix un
estàndard de 0,20 m 2 de sostre per habitant, amb un mínim de 500 m 2 de
sostre. El programa inclou tant el centre de culte com les dependències
annexes.
146

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
3. La distribució de la població
Els habitants de Mont-roig del Camp, registrats el 21 de març de 2005, es distribueixen com
segueix, classificant-los per grups d'edat i total del municipi, corresponent al padró municipal
d'habitants.
QUADRE Q8
Edats Homes Dones
Total
De 0 a 4 205 230 435
De 5 a 9 218 210 428
De 10 a 14 178 180 358
De 15 a 19 223 219 442
De 20 a 24 305 295 600
De 25 a 29 412 390 802
De 30 a 34 449 429 878
De 35 a 39 417 324 741
De 40 a 44 383 318 701
De 45 a 49 372 291 663
De 50 a 54 305 318 623
De 55 a 59 335 285 620
De 60 a 64 257 234 491
De 65 a 69 244 210 454
De 70 a 74 198 183 381
De 75 a 79 122 156 278
De 80 a 84 79 92 171
De 85 a 89 34 46 80
De 90 a 94 12 17 29
De 95 a 99 1 6 7
4.749 4.433 9.182
Per unitats poblacionals tenim la següent distribució:
Piràmide Poblacional per seccions del Municipi de Mont-roig del Camp
Seccions Homes Dones Total
Mont-roig secció 1 577 566 1.143
Mont-roig secció 3 883 791 1.674
Les pobles i diseminats secció 2 731 660 1.391
Miami secció 4 1.550 1.456 3.006
Miami + Pino Alto + B. LL. Secció 5 1.008 960 1.968
147

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Piràmide Poblacional per unitats Poblacionals del Municipi de Mont-roig del Camp
Unitats Poblacionals
Homes Dones Total
Mont-roig del Camp – 2201 sec. 1 577 566 1.143
Via Marina – 1709 sec. 2 4 3 7
Diseminat – 1799 sec. 2 25 18 43
Mont-roig del Camp – 2201 sec. 2 2 2 4
Club Mont-roig – 3801 sec. 2 184 167 351
Etersa – 3802 sec. 2 3 5 8
Masos d’en Blader – 3803 sec. 2 148 162 310
Maynou –3804 sec. 2 19 23 42
Mont-roig – Badia – 3805 sec. 2 18 13 31
El Paraiso – 3806 sec. 2 17 13 30
Parque de Mont-roig – 3807 sec. 2 19 13 32
Pinos de Miramar – 3808 sec. 2 17 16 33
La Riviera – 3809 sec. 2 17 9 26
Rustical Balneari – 3810 sec. 2 3 3 6
Rustical Mont-roig – 3811 sec. 2 22 22 44
Sant Miquel de Mont-roig – 3812 sec. 2 67 59 126
Diseminat – 3899 sec. 2 166 132 298
Diseminat – 1799 sec. 3 4 4 8
Mont-roig del Camp – 2201 sec. 3 701 679 1.380
Bonmont Terres Noves – 2202 sec. 3 41 39 80
Diseminat – 2299 sec. 3 116 64 180
Diseminat – 3899 sec. 3 21 5 26
El Casalot – 1702 sec. 4 130 102 232
Costa del Zèfir – 1703 sec. 4 80 73 153
Miami Platja – 1704 sec. 4 1.296 1.247 2.543
Via Marina – 1709 sec. 4 44 34 78
Miami Platja – 1704 sec. 5 716 686 1.402
Sudoest – 1710 sec. 5 292 274 566
Total 4.749 4.433 9.182
A nivell global del municipi cal constatar a més que la franja d'edat compresa entre els 0 i
els 17 anys inclosos, es distribueix com segueix:
de 0 a 5 anys 499 habitants
de 6 a 11 anys 490 habitants
de 12 a 15 anys 280 habitants
de 16 a 17 anys 188 habitants
148

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
4. Situació actual i proposta
En el Volum III s'incorpora com Annex Informatiu una exposició detallada dels equipaments
existents al municipi de Mont-roig del Camp, definits fitxa a fitxa i en les quals hi figuren les
següents dades informatives:
El nom de l'equipament, l'ús predominant, l'adreça, el telèfon de contacte, la titularitat i la
gestió, ja sigui de caràcter públic o privada, un plànol de situació i un fotoplà, la superfície
aproximada de la finca, el nombre de plantes, així com una breu descripció.
Com a introducció hi ha una reflexió sobre equipaments i la qualitat de vida, emmarcada en
el discurs de la ciutat estructurada.
Pel que fa als equipaments escolars cal dir que en aplicació dels estàndards mínims
establerts en els apartats 1 i 2 d'aquest capítol a partir de les dades del Quadre Q9, s'ha
comprovat que hi ha dèficit escolar, en aplicació estricte a partir de les dades que figuren en
la piràmide d'edats i les dotacions existents. Ara bé amb la posta en funcionament de
l’edifici de l’Institut Antoni Ballester es paliarà el dèficit existent pel que fa a l’ensenyament
de l’ESO i Batxillerat, per bé que cal constatar que un bon nombre d’estudiants de Mont-roig
van a col.legis privats o altres centres del Camp de Tarragona.
D’altra banda es preveu l’ampliació del CEIP Mare de Déu de la Roca i la construcció d’una
nova guarderia al poble.
A Miami Platja es preveu la localització d’un nou institut al parc central equipat situat entre
les avingudes de Madrid i del Príncep d’Espanya. A més, també està prevista la localització
d’un nou CEIP a prop del nou institut.
149

QUADRE Q9
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DADES DELS CENTRES ESCOLARS DEL MUNICIPI. CURS 2004/2005
CENTRE
CURS
ALUMNES
CEIP MARE DE DÉU DE LA ROCA P-3 38
P-4 33
P-5 33
1 er
38
2 on
34
3 er
34
4 rt
28
5 è
32
6 è
23
TOTAL 293
CENTRE
CURS
ALUMNES
CEIP JOAN MIRÓ P-3 31
P-4 53
P-5 34
1 er
48
2 on
43
3 er
38
4 rt
25
5 è
38
6 è
26
TOTAL 336
150

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CENTRE
CURS
ALUMNES
IES ANTONI BALLESTER * 1 er ESO 69
2 on ESO 51
3 er ESO 80
4 rt ESO 44
1 er BATXILLERAT 27
TOTAL 271
* L’any 2005 s’ha fet el traspàs docent des dels mòdols prefabricats que ocupaven
l’antic camp de futbol fins el nou edifici de l’IES situat al costat del complex esportiu
municipal. Està previst que en el curs acadèmic 2005-2006 s’implarteixi el 2 on de
Batxillerat.
Ensenyament Preescolar
Grup d'edat de 0 a 5 anys = 499 nens
Demanda efectiva = 499 x 0,65 = 324
Cens escolar (104 + 118) = 222
Dèficit existent = 324 - 222 = 102 places
Ensenyament de Primària
Grup d'edat de 6 a 11 anys = 490 alumnes
Demanda efectiva = 490 x 1,00 = 490
Cens escolar = (189 + 218) = 407
Dèficit existent = 490 - 407 = 83 places
Ensenyament d'ESO
Grup d'edat de 12 a 15 anys = 280 alumnes
Demanda efectiva = 280 x 1,00 = 280
Cens escolar = 244
Dèficit existent = 280 - 244 = 36 places
151

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Ensenyament de Batxillerat
Grup d'edat de 16 a 17 anys = 188 alumnes
Demanda efectiva = 188 x 0,5 = 94
Cens escolar = 27 places
Dèficit existent = 94 – 27 = 67
Els equipaments Sanitari-Assistencials
Pel que fa als equipaments Sanitari-Assistencials cal constatar que el municipi de Mont-roig
del Camp es troba en una situació relativament pròxima a l’Hospital Comarcal Sant Joan de
Reus i també de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ciutats on hi trobem altres
dependències sanitàries. A Mont-roig del Camp, hi ha un Centre d'Assitència Primària
depenent de l'ICS, el qual presta serveis de medicina general, pediatria, ginecologia i
urgències. També hi ha una consulta privada a Mont-roig i es fa assistència domiciliària.
A Miami Platja actualment hi ha un consultori mèdic al costat de les oficines municipals de
l’avinguda Granada i està prevista la construcció d’un nou Centre d’Assistència Primària al
solar qualificat d’equipament situat al costat sud de la plaça de Jaen, a l’altra banda de
l’avinguda Barcelona, ampliable per a futurs serveis de residència. El POUM fa també una
reserva d’equipament assistencial a les dues illes d’equipaments situades al sector de Costa
Zèfir, a la part nord de l’avinguda de Montserrat, tot eliminant la vialitat que els separa.
També hi ha una edificació destinada als serveis de la Creu Roja que es troba situada a
l’avinguda de Barcelona, entre les avingudes de València i de Castelló.
Equipament Associatiu-Cultural
Mont-roig del Camp compta amb diversos equipaments associatius-culturals d’entre els
quals destaquen la Casa de Cultura Agustí Sardà, que era l’antiga Casa de la Vila, el Centre
152

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Miró situat a l’Església Vella i la llar d’avis a Mont-roig poble i el Centre Polivalent Sant
Jaume de Miami Platja situat al costat ponent de les oficines municipals. Aquest centre
compta amb 4 aules de reunions i treball per entitats i associacions, un teatre, una sala
d’exposicions i despatx de coordinació. També hi ha el casal d’avis i la biblioteca pública,
aquesta inaugurada el 2003.
A més, a Mont-roig del Camp, l’Ajuntament ha habilitat l’antic cinema Martí per a actuacions
musicals, teatrals, conferències i altres esdeveniments culturals – associatius. També cal
esmentar la sala d’exposicions del complex Bonmont Terres Noves.
Els Equipaments Esportius
El Pla director d’instal.lacions i equipaments esportius de Catalunya preveu per al municipi
de Mont-roig del Camp tot un seguit de necessitats en la xarxa bàsica d’equipaments
esportius.
Segons el Registre d’instal.lacions esportives de la xarxa bàsica, les instal.lacions existents
que formen part provisionalment d’aquesta xarxa són les següents:
Tipus Mòdul Nom instal.lació xarxa bàsica Referència
CEEC (*)
Camps poliesportius CAM-1 CAMP POLIESPORTIU
INSTAL.LACIONS MUNICIPALS DE MIAMI PLATJA
43092 - 30
CAM-2 CAMP POLIESPORTIU MUNICIPAL 43092 – 3
Pavellons poliesportius PAV-2 PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL DE MIAMI PLATJA 43092 – 28
PAV-3 PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL 43092 – 2
Pistes poliesportives 2 POL-1 PISTA POLIESPORTIVA CEIP MARE DE DÉU DE LA ROCA 43092 – 1
POL-2 PISTA POLIESPORTIVA CEIP JOAN MIRÓ 43092 – 31
POL-2 PISTA POLIESPORTIVA POLIESPORTIU VELÒDROM 43092 – 2
POL-3 PISTA POLIESPORTIVA IES ANTONI BALLESTER 43092 – 50
Sales esportives SAL-1 SALA ESPORTIVA IES ANTONI bALLESTER 43092 – 50
Segons aquestes existències i les de l’àmbit territorial del municipi, no es detecten dèficits
en l’estudi de localització de la comarca del Baix Camp (15/02/2005) per al municipi de
Mont-roig del Camp.
153

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Aquestes dades han de considerar-se com a provisionals i estan pendents de l’actualització
i aprovació del PIEC, així com de l’elaboració per part de l’Ajuntament del Mapa
d’instal.lacions esportives de Mont-roig del Camp, que han de tenir en compte també les
necessitats específiques de la xarxa complementària del municipi.
El POUM comptarà amb sòls suficients per tal de fer front i trobar una bona localització dels
nous equipaments en els sectors de desenvolupament urbà que es programen.
Equipaments Administratius
Tenim com a tals les oficines municipals situades a la Cra. de Colldejou a Mont-roig i les
situades a l’avinguda de Granada a Miami Platja, així com les de les empreses EMOMSA i
Empresa de Serveis, ambdues situades al c/ Riudoms nº 21.
A part, hi ha el jutjat de Pau que ocupa part dels baixos de la Casa de Cultura d’Agustí
Sardà.
Equipaments de Mercat i Abastament
Abans hi havia un mercat municipal a la plaça de l’Església (avui de Gaietà Ivern), el qual
fou enderrocat per augmentar la superfície de la plaça. També fou abandonat l’escorxador
municipal situat al carrer de la Murada.
A part del conjunt de botigues i supermercats privats que hi ha al municipi, es celebra un
mercat setmanal els divendres al matí que ocupa el carrer de Vinyols a Mont-roig. A Miami
s’hi celebra el mercat els dissabtes i ocupa part de l’avinguda de Càdis.
154

Equipament Cementiri
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Mont-roig del Camp compta amb dos cementiris. El vell està situat a uns 370 m a llevant
del Portal de la Canal. L'esmentat cementiri ha experimentat diverses ampliacions i
actualment se n’està projectant una altra seguint l’esquema i tipologia de l’anterior.
A Miami Platja hi ha un cementiri més recent, situat a la perllongació en sentit muntanya de
l’avinguda de Veracruz, i es preveu ampliar en sentit septentrional. Les infraestructures de
l’autovia A7 i del Corredor Ferroviari del Mediterrani separaran visualment el cementiri de
Miami però està previst incorporar en el projecte executiu el pas o connexió directa amb
l’avinguda Veracruz, tot salvant a diferent nivell les esmentades infraestructures.
Equipament Tanatori
El POUM preveu la construcció d’un tanatori al poble, al carrer de la Murada i un altre a
Miami Platja.
Equipament Religiós
Els equipaments religiosos del municipi són l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel a
Mont-roig, l’església de Santa Magdalena a Miami Platja i les ermites de la Mare de Déu del
Peiró, de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Raimon de Penyafort.
155

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
RESUM
La població de Mont-roig del Camp gaudirà en general de dotacions suficients per a satisfer
les seves necessitats, en els diferents tipus de dotacions. Quan s'incrementi la població a
conseqüència del desenvolupament de les noves àrees urbanes i urbanitzables, aquestes
amb l'aportació de sòls per a dotacions faran possible un reequipament que asseguri les
necessitats futures sense problemes, amb les quals i resumidament, prodriem dir que pel
potencial previst, correspondria comptar de suficient superfície per a encabir la demanda
efectiva que es deriva del quadre adjunt. De totes maneres es recomana la redacció d'un
Pla Especial Urbanístic d'Equipaments per tal d'optimitzar les localitzacions, conceptes i
usos.
156

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Quadre Q10. EQUIPAMENTS SEGONS ESCALES URBANES DIFERENTS.
Equipaments en la unitat
de promoció
60-100 habitatges
nom
Comerç i
serveis
Esports bàsics
(pista
polivalent)
sup.
10-12%
20 x 40
Equipaments en un
conjunt d'ut
1.500- 2.000 habitatges
nom
Centre Cívic
Ensenyament
infantil
Ensenyament
primari
Centres
assistencials
Esports
(piscina)
Esports
(gimnàs)
Esports
(polisportiu)
sup.
1.500
1.800
6.000
1.000
1.000
500
2.000
Agrupació de conjunts
d'unitats
5.000 habitatges
nom
Administració
local
Centre cultural
Biblioteques
Ensenyament
secundari
Esports
(atletisme)
Esports (futbol)
Esports (piscina
coberta)
Sanitat (CAP)
Escoles bressol
sup.
1.500
4.000
1.200
8.000
12.000
9.000
1.500
2.000
500
Ciutat
50.000 habitants
nom
Administració
general
Teatre, auditori
Hospital
Esports
(velòdrom)
Esports
(rugbi,
beisbol...)
Complex
esportiu
Residència
d'avis
Casals de dia
Museus
Cementiri
Nota: Les dades del quadre anterior són tan sols de referència o indicadors de les necessitats. Per la seva
definició s'ha tingut en compte els estàndards mig per habitant, el radi de servei de cada equipament i
la lògica del funcionament propi d'una instal.lació derivada del seu grau o possibilitat de fraccionament.
Es podria tanmateix tenir en compte el següent quadre de distribució òptima del sòl
dotacional en el teixit central. Població sostenible, elaborat pel MOPTMA i l'Institut Juan de
Herrera per a la realització de l'estudi "Paràmetres dotacionals en sòl urbà".
157
sup.
3.000
5.000
20.000
12.000
12.000
40.000
1.000
1.500
3.000
50.000

QUADRE Q11.
SECTOR
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Equipament de benestar social
Equipament cultural
Equipament esportiu
Equipament educatiu
Equipament sanitari
TOTAL EQUIPAMENTS
Abastament i consum
Defensa i justícia
Protecció i manteniment Mau
Seguretat i protecció civil
Serveis de l'administració
Serveis funeraris
TOTAL SERVEIS BÀSICS
Quantificació.
VEÏNAT
m 2 /hab
0,060
0,350
0,890
1,300
0,010
0,010
BARRI
m 2 /hab
Total sòl destinat a equipaments és de 66,313 Ha.
0,040
0,038
0,034
0,500
0,033
0,645
0,060
0,060
BARRI-
CIUTAT
m 2 /hab
0,268
0,090
0,340
0,330
0,090
1,118
0,020
0,006
0,035
0,036
0,016
0,113
TOTAL
B-C
m 2 /hab
0,308
0,188
0,724
1,720
0,123
3,063
0,020
0,006
0,105
0,036
0,016
0,000
0,183
158
CIUTAT
m 2 /hab
0,002
0,160
1.360
0,570
0,150
2,242
0,400
0,600
0,800
0,600
0,900
3,300

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL VIII. ELS BÉNS PROTEGITS
159

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. Protecció del patrimoni
Mont-roig del Camp compta amb un important patrimoni arqueològic i arquitectònic.
El centre històric constitueix un conjunt monumental important i cal destacar edificis o
elements individualment, tant del mateix centre històric com de la resta del municipi,
així com les restes arqueològiques o àrees d'expectativa arqueològica.
1.1 Catàleg.
El POUM estableix en el Volum IX el Catàleg de Béns Protegits (article 69 del Text
Refós de la Llei d’Urbanisme, D.L. 1/2005) una sèrie d'edificis i/o elements que es
consideren importants des del punt de vista del seu interès històrico-artístic o
natural. Donada la diversitat d'aquests elements, s'estableixen diversos graus de
protecció que juntament amb la llista dels elements iclosos a cada un d'ells es
defineixen, així com la seva regulació específica.
1.2 Immobles protegits (B).
Són els immobles que donat el seu interès històric o artístic, estan obligats al
manteniment estricte de la seva envolvent, és a dir façanes i coberta, quedant
prohibit l'enderroc total o parcial llevat de l'enderroc d'afegits que els desmereixin.
La relació d'immobles protegits és la següent:
B1 - Església Vella
B2 - La torre de l’Església Vella
B3 - Església Nova
B4 - Conjunt del Santuari de la Mare de Déu de la Roca
B5 - Ermita de Sant Raimon de Penyafort
B6 - Ermita de la Mare de Déu del Peiró
B7 - Portal del carrer Major
B8 - Portal de la Canal
B9 - Torre dels Torrells i llenços de la muralla
B10 - Cal Guapo
B11 - Cal Rom
B12 - Casa de cultura Agustí Sardà (Antigues escoles i casa de la vila)
B13 - Torre dels Carlins
B14 - Construcció inicial de la Cooperativa Agrícola
B15 - El Mas Bargalló
160

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
B16 - Torreó de Miami
B17 - El rentador
B18 - Els Set Ponts
B19 - El pont de Rifà
B20 - El mas Miró (BCIN)
B21 - Les Cases Barates
B22 - Miramar (Guardamar). Fortalesa i Botiga del Blat de Barcelona.
B23 - Fumeral de Cal Rom
B24 - Casa del Molí Vell
B25 - Edificacions de l’Estació
B26 - Conjunt de barraques o cabanes de pedra seca
B27 - Forns de Guix
B28 - Corrals de bestiar
1.3 Conservació de la façana: (C).
Són els edificis que degut a l'interès de la seva façana estan obligats al seu
manteniment, sense mantenir, però, la resta de l'edifici.
La relació d'edificis sotmesos a protecció de la façana és:
C1 - Cal Jordi
C2 - Cal Gassó
C3 - Part de Cal Jordi que dóna al c/ Bisbe Macià
C4 - Casa Rom - Boronat
C5 - Ca la Gelida
C6 - Ca l’Amadeu
C7 - Cal Timbaler
C8 - Cal Masseres
C9 - Ca l’Albert Pallejà
C10 - Ca l’Antoni Gassó
C11 - Cal Victo
C12- Mas d’en Gassó
1.4 Immobles amb elements a conservar: (D)
Són aquells edificis que tenen alguns elements petris que, en cas d'enderrocar
l'edifici, s'hauran d’incorporar al nou edifici. S’inclouen fonts d’interès del poble.
D1 - Carrer Hospital (de l’) 4
D2 - Carrer Major 10
D3 - Carrer Major 1
D4 - Carrer Major 2
D5 - Carrer Major 6
D6 - Plaça Mossèn Gaietà Ivern (de) 10
D7 - Carrer Pica (de la) 2
D8 - Carrer Pica (de la) 4
D9 - Carrer Hospital (de l’) 40
D10 - Carrer Pica (de la) 8-10
D11 - Font final del carrer Pica (de la)
161

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
D12 - Carrer Pica (de la) 11
D13 - Carrer Pica (de la) 13
D14 - Carrer Pica (de la) 40
D15 - Carrer Pica (de la) 54
D16 - Carrer Amunt (d’) 39
D17 - Carrer Amunt (d’) 23
D18 - Carrer Amunt (d’) 2
D19 - Carrer Sant Antoni (de) 11
D20 - Carrer Sant Antoni (de) 37
D21 - Carrer Sant Antoni (de) 36
D22 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 63
D23 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 67
D24 - Carrer Font (de la) 6
D25 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 77
D26 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) / Carrer Sant Antoni (de) 3
D27 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 41
D28 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 37
D29 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) / Carrer de Sant Antoni (de) 29
D30 - Font del carrer Bisbe Macià
D31 - Carrer Bisbe Macià 33
D32 - Carrer Bisbe Macià 17
D33 - Carrer Font (de la) 1
D34 - Carrer Bisbe Macià 13
D35 - Carrer Josep Gran i Cirera (c/ Forn (del)) 11
D36 - Carrer Josep Gran i Cirera (c/ Forn (del)) 3
D37 - Carrer Joan Grifoll (de)18
D38 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 21
D39 - Carrer Mare de Déu de la Roca (de la) 9
D40 - Carrer Calvari (del) 2
D41 - Carrer Calvari (del) 4
D42 - Carrer Reial 5
D43 - Carrer Reial 6
D44 - Carrer Reial 9
D45 - Carrer Nou 6
D46 - Carrer Nou 8
D47 - Carrer Nou 13
D48 - Carrer Nou 15
D49 - Carrer Nou 12
D50 - Carrer Nou 14
D51 - Carrer Nou 23
D52 - Carrer Nou 18
D53 - Carrer Nou 27
D54 - Carrer Nou 32
D55 - Plaça Joan Miró (de) 4
D56 - Plaça Joan Miró (de) 11
D57 - Carrer Francesc Riba i Mestre (de) 5
D58 - Carrer Francesc Riba i Mestre (de) 10
D59 - Carrer Francesc Riba i Mestre (de) 9
D60 - La font de la Sabatera, avinguda Reus (de) 2
D61 - Avinguda Reus (de) 4
D62 - Avinguda Reus (de) 3
D63 - Avinguda Reus (de) 15
D64 - Avinguda Reus (de) 17
162

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
D65 - Avinguda Reus (de) 13
D66 - Avinguda Reus (de) 10
D67 - Plaça Miramar (de) 9
D68 . Carrer Francesc Riba i Mestre (de) 19
D69 - Carrer Francesc Riba i Mestre (de) 24
D70 - Carrer Agustí Serdà (d’) 5
D71 - Carrer Agustí Sardà (d’) 7-9
D72 - Carrer Agustí Sardà (d’) 10
D73 - Carrer Agustí Sardà (d’) 24-26
D74 - Font del carrer Font (de la) / carrer Ponent
1.5 Edificis o immobles dels que s'ha de mantenir el record històric.
Són edificis que es poden enderrocar però que, com el títol diu, han tingut prou
importància per deixar constància escrita i gràfica de la seva existència.
La relació d'aquests edificis o immobles és:
E1 - Edifici del carrer Indústria 6
E2 - Edifici del carrer Indústria 9
1.6 Arbrat a conservar
Es tracta d’arbrat que s’incorpora com monumental d’acord a les ordenances de
l’arbrat i recursos vegetals.
F1 - Arbrat de l’avinguda de Reus.
1.7 Restes arqueològiques: (A)
Es recullen un total de 15 zones d’expectativa arqueològica que d’acord a la Llei
9/1993 del PCC, caldrà sol.licitar informe preceptiu al Departament de Cultura de la
Generalitat per a qualsevol llicència que resti afectada per l’àmbit d’una d’elles
Les restes arqueològiques protegides són:
A1 - Ranclaver
A2 - Barranc de la Porquerola
A3 - Barranc de Rifà I
A4 - Barranc de Rifà II
A5 - Club Mont-roig
A6 - Costers de la Pedrera
A7 - Miramar – Botiga de Miramar declarat BCIN. R-I – 51-6653
A8 - Oleastrum
A9 - L’Olivera
A10 - El Patou
A11 - La Pobla, les Pobles, les Barqueres
A12 - Pobla d’en Taudell
A13 - Les Rabassades
A14 - La Roca
A15 - Velòdrom – Vil.la de Mont-roig
163

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.8 Masies i cases rurals (M).
També s’identifiquen en aquest apartat 18 masies situades en sòl no urbanitzable,
amb l’objectiu de recuperar-les i permetre l’establiment de turisme rural com a
atractiu complementari del municipi. Aquestes es llisten a continuació i estan
definides a les fitxes del Volum VIII del POUM. (Art.50.2 Llei 2/2002)
M1 - Mas del Feria
M2 - Mas del Figo – Mas Tuset
M3 - Mas Romeu
M4 - Mas d’en Poca
M5 - Mas del Frare
M6 - Mas del Tita
M7 - Mas del Rector
M8 - La Tira
M9 - Mas Vendrell
M10 - Mas de Ballester
M11 - La Caseta del Rellotge
M12 - Mas Escoté
M13 - Mas del Sil
M14 - Hospedatge de la Mare de Déu de la Roca
M15 - Masia a la Ranclaver
M16 - Mas del Nas
M17 - Mas d’en Pau
M18 - Mas del Reverter
164

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL IX. MESURES PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
El Pla d’Ordenació introdueix a la normativa urbanística i a aquesta mateixa
memòria, l’adopció de criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic.
L’informe medioambiental, redactat per AdHoc corrobora l’adequació del POUM als
imperatius del desenvolupament sostenible, tal com defineix l’article 3 del Text Refós
de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005.
165

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL X. EL SÒL URBÀ
166

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. ELS SÒLS CLASSIFICATS DE SÒL URBÀ
L'atorgament del règim de sòl urbà que es proposa és en base de l'actual
classificació del Pla General d’Ordenació Urbana i als criteris del Text Refós de la Llei
d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2005. S'incorporen sòls que s'han desenvolupat
mitjançant plans parcials i s’ha executat la seva urbanització i els compromisos o que
tenen la seva consideració legal pel que fa a l'executivitat.
També cal advertir que en determinats indrets, s'han considerat amb el règim de sòl
urbà sòls no consolidats, tenint en compte els preceptes de la Legislació urbanística,
moltes vegades amb poca consolidació de l'edificació, i/o baix grau d'urbanització.
En aquests casos en què s'ha assignat el règim de sòl urbà, sovint per necessitat
d'obtenir més ràpidament sòls públics, la materialització de les cessions i que es
garanteixi la urbanització necessària, s'hi han fixat polígons d'actuació urbanística o
plans de millora urbana per tal que es defineixi l’ordenació. Cal precisar que les
cessions en determinats sectors tenen proporcions semblants o superiors a les que
correspondrien en règim de sòl urbanitzable. També s’han fixat plans de millora
urbana a sectors de Sòl Urbà amb l’únic objectiu de millorar la urbanització, d’acord a
l’art. 68.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, com passa a Club Mont-roig,
Rustical Mont-roig i Mont-roig Badia entre altres.
1.1 Delimitació del sòl urbà i sectors d'actuació.
Segons l'article 26 de la Llei d’Urbanisme, constitueixen el sòl urbà:
a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit
urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en
àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur
superfície edificable. El simple fet que el terreny cofronti amb carreteres i vies
de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el
terreny tingui la condició de sòl urbà.
b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau
d'urbanització que aquest determina.
Les superfícies en sòl urbà que estableix el POUM de Mont-roig del Camp és com
segueix 10 :
Superfície bruta no adscrita a sector 445,82 Ha
Superfície bruta adscrita a sector 240,59 Ha
_____________________________________________________________
Sup. bruta total de sòl urbà 686,41 Ha
10 Cal dir que s’ha esmenat una errada material que figurava al document aprovat inicialment ja que no s’havien
passat correctament les dades obtingudes del quadre QT1 i a més ara s’ha refós d’acord al resultat de la tramitació
oficial.
167

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Això suposa aproximadament el 10,90% de la superfície del terme municipal, i com
prescriu la Llei, en la delimitació de sòl urbà s'ha comprovat que el grau d'ocupació
per a l'ús dominant assoleixi el percentatge que la mateixa Llei exigeix
En general, el POUM procura homogeneïtzar la zonificació i definir uns nous
estàndards per a les infraestructures en funció del desenvolupament previst pels
sectors.
1.2 Tractament detallat del sòl urbà
Defineixen l'estructura urbana dels diferents sectors: el sistema viari, a través de les
alineacions i rasants, i els sistemes d'espais lliures i equipaments, com a elements
sobre els quals es justifica l'aprofitament urbanístic de les diferents zones, i la
qualificació urbanística del sòl. Aquests elements d'ordenació, grafiats a escala 1:
2.000, s'han definit a partir de la cartografia actualitzada en forces àmbits del terme el
2004, perquè puguin servir de referència per a posteriors aplicacions d'informació
geogràfica i gestió territorial a desenvolupar per l'administració actuant.
1.2.1 Qualificació del sòl
En sòl urbà, a partir de la diferenciació funcional entre sistemes i zones, la
qualificació urbanística del sòl té com a objectiu determinar a nivell detallat els
usos i intensitats d'ús que es desenvolupen dins de cada sector de sòl urbà.
La referència gràfica en la qual s'aplica la qualificació urbanística del sòl és la
zonificació.
La Llei d'Urbanisme inclou dins la competència urbanística concernent al
planejament la d'establir zones diferents d'utilització segons la densitat de
població que hagi d'habitar-les, percentatge de terreny que pugui ser ocupat
per construccions; volum, forma, nombre de plantes i destí dels edificis amb
criteris d'ordenació generals per a cada zona.
En el volum VII corresponent a la Normativa Urbanística es recullen les
característiques urbanístiques i la superfície total de cada sector, així com la
resta de paràmetres. D’altra banda, al Volum VIII s’incorpora la descripció
d’unes fitxes normatives i gràfiques de cada instrument de planejament
derivat.
1.3 Desenvolupament del Sòl Urbà
El nucli de Mont-roig del Camp i el seu eixample, així com les urbanitzacions
consolidades, entre elles bona part de Miami Platja, constitueixen el sòl urbà del
municipi, moltes procedents del règim de sòl urbanitzable que establia el Pla General
d’Ordenació Urbana de 1986, i que per les seves condicions d’urbanització o
consolidació ara figuren com a Sòl Urbà. Es mantenen també àmbits de sectors en
règim de Sòl Urbà per tal de poder acreditar l'acompliment de tots els deures
urbanístics per part dels propietaris. La fase d'informació pública ha servit per ajustar
les determinacions.
168

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
S’han eliminat alguns sectors per estar executats correctament i fetes les cessions
com passa a la urbanització Costa de Zèfir. Amb tot, s’ha fixat una sèrie de figures
de planejament per garantir el desenvolupament urbanístic del POUM, les quals
venen definides a la Normativa Urbanística i, al final d’aquest capítol, s’incorpora una
taula de relacions entre els instruments de planejament del POUM i els del PGOU de
1986, taula que també serveix pel que fa al sòl urbanitzable que es tracta al següent
capítol.
En sòl urbà es fixen els següents Plans de Millora Urbana:
PMU 1 EIXAMPLE DE MIGDIA
Es correspon aproximadament a l’àmbit del PERI 5 bis del PGOU
ÀMBIT: Sector de sòl urbà no consolidat situat a llevant del carrer Agustí Sardà i de la
carretera T-323, a ponent i a continuació de l’Eixample existent.
OBJECTIUS: Permetre el creixement ordenat de l’Eixample del poble amb una millora de
l’estructura viària prevista al PGOU, tot augmentant el diàmetre de la rotonda de la T 323 i la
variant de la T 310. Facilitar la gestió del sector mitjançant la nova delimitació, aconseguir
l’ampliació de l’espai verd situat davant les Cases Barates, la dotació d’equipaments, així com
la previsió d’habitatge assequible.
Cal aconduir el barranc i, seguint les instruccions de l’ACA, s’aplicaran tècniques de
bioenginyeria per definir els seus marges.
PMU 2 BONMONT
Es correspon en bona part a l’àmbit del PERI 1 del Pla Parcial Club Bonmont Catalunya
(Sector 66 del PGOU)
ÀMBIT
Àmbit de sòl urbà no consolidat que, com s’ha dit, es correspon a l’àmbit del Peri 1 procedent
del sector en execució de Club Bonmont Catalunya.
OBJECTIUS
Aconseguir la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic i de sistemes, i establir una
ordenació urbanística de qualitat.
PMU 3 PORTAL NORD – LES CREUS
ÀMBIT: Sector discontinu de sòl urbà no consolidat, situat al poble i format per tres subàmbits
tal com segueix:
1. Finca nº 2 del carrer Joan Grifoll
2. Part nord de la finca nº 5-7 de l’avinguda de Reus
3. Sòls situats al costat nord-ponent de l’avinguda de Reus a la part més septentrional
de l’eixample.
OBJECTIUS: Obtenció per cessió d’una important superfície de sòls per a sistema de parcs i
jardins, en part situada a les Creus, entre el c/ Joan Grifoll i el camí superior que va al dipòsit
d’aigua. També és un objectiu l’adscripció al sistema d’equipaments públics d’uns sòls situats
davant del c/ Joan Grifoll, al peu de les Creus. Aconseguir a més la cessió del fumeral situat a
la finca urbana de l’avinguda de Reus nº 7, així com un espai destinat a sistema d’espais
lliures que es troba al seu entorn i l’obertura de la vialitat que es correspondria a la
perllongació de l’atzucac actual situat entre les finques nº 14 i 16 de l’avinguda de Reus fins el
nou vial que arriba a l’aparcament de la Murada. Obertura del primer tram del nou vial
d’accés al centre històric, des de la rotonda prevista a l’avinguda de Reus fins el barranc de
Vilanova.
PMU 4 CLUB MONT-ROIG
Es correspon a l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Club Mont-roig (sector nº 10 del PGOU)
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat que es correspon a l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Club
Mont-roig situat al peu del camí del Clot del Bondia entre la carretera T-323 i el barranc de
Rifà.
169

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PMU 5 PARADÍS SUD
Es correspon a la part meridional de l’àmbit del Sector 23 del PGOU.
ÀMBIT: Sector de sòl urbà no consolidat situat entre el camí de Sanitat i la part septentrional
de l’antic sector Jardines del Paraiso.
OBJECTIUS: Materialitzar les cessions de sistemes pendents. Completar i deixar la
urbanització en bones condicions.
PMU 6 LA BASSA DEL DIMONI
ÀMBIT: Sòl urbà no consolidat situat darrera de les finques del costat nord de l’avinguda de
Reus, entre el barranc de Vilanova i l’aparcament de la Murada, incloent la part septentrional
de la finca de la Cooperativa Agrícola de Mont-roig.
OBJECTIUS: Crear un bon establiment urbà que resolgui satisfactòriament la transició entre
el sòl urbà i el sòl no urbanitzable al nord de l’avinguda de Reus, tot incorporant l’execució del
tram del nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada des del barranc de Vilanova. Obertura
de la finca propietat de la Cooperativa Agrícola de Mont-roig amb un aparcament públic i
eradicació de l’activitat industrial i dels problemes que ocasiona en estar situada en la
immediatesa de la zona residencial de l’Eixample del poble. Execució d’un aparcament públic
sota i a llevant de l’aparcament de la Murada com a ampliació de l’actual.
PMU 7 MONT-ROIG BADIA - 1
Es correspon a l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Mont-roig “Bahia” (Sector 30 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat situat arran de mar, entre la desembocadura del
barrancs de la Pitxerota i de Rifà. Coincideix amb l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Mont-roig
“Bahia”, amb l’exclusió d’uns sòls situats a primera línia de costa.
OBJECTIUS: Sens perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi de millorar
la urbanització.
PMU 8 RUSTICAL MONT-ROIG
Es correspon a l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Rustical Mont-roig (Sector 46 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat que, com s’ha dit, es correspon al del Pla Parcial Rustical
Mont-roig situat a llevant del barranc de la Porquerola i a uns 200 m al nord de la N-340.
OBJECTIUS:Sens perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi de millorar
la urbanització i connectar el clavegueram a la xarxa de l’ACA.
PMU 9 VIA MARINA
Es correspon a l’àmbit de l’anterior Pla Parcial Via Marina (Sector 64 del PGOU)
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat que, com s’ha dit, coincideix amb l’anterior Pla Parcial
Via Marina situat a la part meridional de l’assentament urbà del Casalot.
OBJECTIUS: Sens perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi d’acabar la
urbanització.
PMU 10 CARRER SEVILLA
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà no consolidat que es correspon a la finca 195 de l’avinguda
Barcelona
OBJECTIUS:
Obrir el carrer Sevilla per tal de donar-li continuïtat en sentit meridional i permetre quan
s’alliberi la línia del ferrocarril, connectar amb la gran avinguda central de l’assentament urbà
de Pino Alto (carrer Magnòlia que arriba al passeig Marítim just a la desembocadura del riu de
Llastres). Obtenció gratuïta de sòls per un equipament públic i de la vialitat situada dins el
sector, així com la urbanització de la mateixa
170

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PMU 11 CASALOT CENTRE
Es correspon aproximadament a l’àmbit del polígon 1 zona Ranchos – Pueblo del Azahar del
Pla Parcial el Casalot segons PGOU
ÀMBIT: Es correspon, com s’ha dit, a l’àmbit del polígon 1 del Sector del Casalot. Es tracta
d’un sòl urbà consolidat totalment edificat situat a sud-ponent de l’avinguda del Casalot i a
nord-ponent de la urbanització Via Marina.
OBJECTIUS: Sense perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi de deixar la
urbanització en condicions. De les obres a executar, cal destacar la necessitat de refer el
paviment, revisar l’enllumenat públic i la xarxa actual d’abastament d’aigua que és de
fibrociment.
PMU 12 ELS OLIVERS
Es correspon aproximadament a l’àmbit del Pla Parcial “Les Oliviers” (Sector 67 del PGOU),
amb exclusió dels sòls de les parcel.les 1,2, 3 i 4.
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat totalment edificat. Tal com s’ha dit, es correspon a
l’àmbit de l’anterior Pla Parcial “Les Oliviers” situat a la conurbació de Miami Platja, entre
l’avinguda de Barcelona i el ferrocarril, i entre aproximadament la perllongació del carrer de
Granada i a uns 50 m de l’avinguda dels Àngels.
OBJECTIUS: Sense perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi de deixar la
urbanització en condicions i també per ratificar la cessió dels sòls destinats a sistemes, amb la
precisió que cal incorporar la cessió del carrer de connexió del costat septentrional del c/ Viola
amb l’avinguda dels Àngels.
PMU 13 PLATJA CRISTALL
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial “Playa Cristal” (Sector 68 del PGOU)
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat. Tal com s’ha dit es correspon al de l’àmbit de l’anterior
Pla Parcial “Playa Cristal”. Està situat a la conurbació de Miami Platja, entre el ferrocarril i el
límit del domini públic marítimo-terrestre, aproximadament entre el Sector dels Olivers i la
platja.
OBJECTIUS: Sense perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el
Pla de Millora Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi de deixar la
urbanització en bones condicions.
També es fixen els següents Polígons d’Actuació Urbanística.
PAU 1 CARRER VINYOLS NORD
ÀMBIT: Es tracta d’un àmbit molt petit que afecta una sola finca de sòl urbà no consolidat (de
referència c. de la Pobla d’en Taudell nº 3) situada entre el c/ Vinyols i el barranc de l’Horta.
OBJECTIUS: Obertura d’una connexió viària des del parc de l’antic camp de futbol fins al
carrer Vinyols.
PAU 2 CARRER VINYOLS SUD
ÀMBIT: Es tracta d’un àmbit molt petit de sòl urbà no consolidat, corresponent a una finca
única (carrer de la Pobla d’en Taudell nº 3)
OBJECTIUS: Obertura de l’atzucac existent entre els nº 14 i 16 de l’avinguda de Reus per tal
de permetre la connexió viària amb el carrer Vinyols, amb un tractament de plataforma única
especialitzada per als vianants, i amb trànsit de vehicles exclusiu pels veïns i serveis.
171

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PAU 3 MAYNOU
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial Maynou (Sector 16 del PGOU).
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat situat a ambdós costats de la T 323 a prop de la N 340.
OBJECTIUS: Millorar la urbanització, sobretot refent el paviment i deixar-lo en bones
condicions.
PAU 4-1 LES POBLES – TERCIARI - 1
Es correspon a l’àmbit septentrional del subsector 1 del Pla Parcial les Pobles (sector 17 del
PGOU)
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat, situat al nord de la N-340 i a ponent de la T-323. Es
correspon a la part septentrional del subsector 1 del Pla Parcial les Pobles (sector 17 del
PGOU).
OBJECTIUS: Agilitar la transformació urbanística d’un enclau significatiu del municipi amb un
establiment qualitatiu d’activitat econòmica comercial o hotelera.
PAU 4-2 LES POBLES TERCIARI-2
Es correspon a la part meridional del Subsector 1 del Pla Parcial les Pobles (Subsector 17 del
PGOU).
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat situat entre la N340 i el ferrocarril, entre els barrancs de
Rifa i la Pixerota..
OBJECTIUS: Cal completar la urbanització del vial que acaba en atzucac en sentit ponent.
PAU 5 SANT MIQUEL
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial Sant Miquel (sector 49 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat pràcticament tot edificat situat al nord de la N-340, entre
els barrancs del Nas i de la Porquerola.
OBJECTIUS: Completar i deixar la urbanització en condicions, materialitzar les cessions
pendents dels sistemes.
PAU 6 LA RIBERA
Es correspon aproximadament a l’àmbit del Pla Parcial “La Riviera” (Sector 50 del PGOU).
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat gairebé totalment edificat, situat entre la N-340 i la línia
del límit del Domini Públic Marítimo-Terrestre, i entre el Càmping Mont-roig i la Urbanització
Guardamar.
OBJECTIUS: Completar la urbanització i materialitzar la cessió pendent dels sistemes.
PAU 7 GUARDAMAR
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial Etersa (Sector 55 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat, situat entre la N-340 i el límit del Domini Públic
Marítimo-Terrestre, a ponent de la urbanització la Ribera.
OBJECTIUS: Connectar el clavegueram a la xarxa de l’ACA.
PAU 8 PINS DE MIRAMAR
Es correspon aproximadament a l’àmbit del Pla Parcial “Pins de Miramar” (Sector 56 del
PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat totalment edificat i delimitat per la urbanització Masos
d’en Blader, la N-340, la urbanització Solemio i un sector de sòl urbanitzable.
OBJECTIUS: Deixar la urbanització en bones condicions, tot refent la pavimentació,
reformant l’enllumenat públic i creant una xarxa de clavegueram d’aigües residuals
connectada a la xarxa de l’ACA. Materialitzar la cessió dels sistemes.
PAU 9 MASOS D’EN BLADER
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial Masos d’en Bladé (Sector 51 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat molt edificat, delimitat al nord i llevant per sòls no
urbanitzables, a ponent per les urbanitzacions de Solemio i Pins de Miramar i els sectors de
Sòl urbanitzable no delimitat SUND 6 i SUND 7.
OBJECTIUS: Deixar la urbanització en bones condicions i connectar el clavegueram d’aigües
residuals a la xarxa de l’ACA. Acabar de materialitzar la cessió pendent de sistemes.
172

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PAU 10 LES SORTS D’EN CORP RESIDENCIAL
Es correspon a l’àmbit del PAU 1, de la modificació puntual del PGOU a l’àmbit del Subsector
2 del PERI 7, aprovada definitivament per la CUT el 2 de maig de 2005.
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat que es correspon a la part ponent del Subsector 2 del
PERI 7 del PGOU. Està situat a llevant del barranc de Vilanova, i limita a nord-ponent amb el
passatge Catalunya.
OBJECTIUS: Continuar la gestió del PAU 1 del Subsector 2 del PERI 7 d’acord a l’aprovació
definitiva de la CUT de 2 de maig de 2005.
PAU 11 LES SORTS D’EN CORP INDUSTRIAL
Es correspon a l’àmbit del PAU 2 de la modificació puntual del PGOU a l’àmbit del Subsector
2 del PERI 7, aprovada definitivament per la CUT el 2 de maig de 2005.
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat definit als plànols d’ordenació.
OBJECTIUS: Continuar la gestió del PAU 2 del Subsector 2 del PERI 7, d’acord a l’aprovació
definitiva de la CUT de 2 de maig de 2005.
Aquest sector té com a principal objectiu dotar a Mont-roig de sòl per acollir els petits tallers i
indústries que es troben dins el poble, així com la creació d’altres que no depassin la 3ª
categoria.
PAU 12 CASALOT PONENT
Es correspon aproximadament als polígons 2 i 3 del Casalot (Sector 65 del PGOU) pels quals
l’any 2004 l’Ajuntament va fixar-hi un únic polígon d’actuació urbanística.
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat. Comprèn els poligons 2 i 3 del Pla Parcial el Casalot. Està
situat a l’extrem nord-ponent del terme municipal, a migdia de l’autopista AP7.
OBJECTIUS: Acabar la urbanització i deixar-la en bones condicions i amb un adequat
projecte d’urbanització i canalitzar les aigües de pluja, seguint el traçat de l’informe de l’ACA
UDPH 2006001390, fins el sector SUD 3 Casalot Nord, situat a llevant, i des d’aquest sector
s’aconduiran fins el sistema hidrogràfic que porta les aigües a l’Estany Salat. Crear després
una ECU per la conservació dels serveis.
PAU 13 CASALOT LLASTRES
Es correspon al polígon 4 del Pla Parcial el Casalot segons el PGOU.
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat que es correspon, com s’ha dit, al polígon 4 del Pla
Parcial el Casalot segons el PGOU. És la part situada més a ponent del Casalot i limita amb
el riu Llastres a ponent amb l’autopista AP7 a nord-ponent, i amb els antics polígons 2-3 del
Pla Parcial a nord-llevant.
OBJECTIUS: Acabar la urbanització i crear una ECU per la conservació de serveis.
PAU 14 ELS HORTS
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat. Delimitat pel barranc de l’Horta, les finques 23 i 25 de l’avinguda
de Reus i per un pas dels regants.
OBJECTIUS: Crear un petit sector per ordenar uns habitatges unifamiliars aïllats de petits
propietaris dels horts situats entre el nou vial d’accés a l’aparcament de la Murada i els
darreres de finques que donen front a l’avinguda de Reus.
PAU 15 RAMBLA DE MIGDIA-1
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat definit als plànols d’ordenació. Limita a llevant amb el
barranc de Vilanova, a ponent amb el sòl urbà consolidat de l’Eixample del poble, i a ponent
amb el barranc de l’Horta i el PAU 16.
OBJECTIUS: Completar la urbanització de l’Eixample del poble fins el barranc de Vilanova
amb l’endegament del barranc i la urbanització d’una rambla arbrada i un aparcament al
costat del barranc. Canalització del barranc de l’Horta fins el barranc de Vilanova per tal de
poder passar la vialitat
173

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PAU 16 RAMBLA DE MIGDIA-2
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat definit als plànols d’ordenació. Limita a llevant amb el
barranc de Vilanova, i a sud i ponent amb el sòl urbà consolidat de l’Eixample del poble.
OBJECTIUS: Completar la urbanització de l’Eixample del poble fins el barranc de Vilanova
amb l’endegament del barranc i la urbanització d’una rambla arbrada i un aparcament al costat
del barranc.
PAU 17 BALNEARI
ÀMBIT: Àmbit discontinu de sòl urbà no consolidat que inclou els sòls destinats a sistemes
d’espais lliures situats a llevant i ponent del sector nº 14 del PGOU.
OBJECTIUS: Completar la urbanització.
PAU 18 PARADÍS NORD
Es correspon a la part septentrional de l’àmbit del Sector 23 del PGOU.
ÀMBIT: Sector de sòl urbà consolidat gairebé totalment edificat, situat a la part llevant del
terme municipal a uns 300 m de la riera de Riudecanyes. Limita a nord ponent amb el
ferrocarril i al sud amb la resta de l’antic sector de Jardines del Paraiso.
OBJECTIUS: Cal completar la urbanització i deixar-la en bones condicions. Cedir els sòls
destinats a sistemes.
PAU 19 PARC MONT-ROIG
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial “Parque de Mont-roig” (Sector 58 del PGOU)
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat totalment edificat, situat entre la N-340 i el límit del
Domini Públic Marítimo-Terrestre, a llevant de l’estany Salat.
OBJECTIUS: Millora de la urbanització i connexió viària en sentit ponent del c/ de la Costa
Iberia. Materialitzar les cessions pendents.
PAU 20 ESPAIS LLIURES OLIVERS
ÀMBIT: Sòl urbà consolidat, corresponent a les parcel.les 1, 2, 3, i 4 de la Urbanització dels
Olivers.
OBJECTIUS: Aconseguir una important superfície de parc urbà enfront del carrer d’accés a la
platja Cristall que passa per sota el ferrocarril.
PAU 21 COOPERATIVA AGRÍCOLA
ÀMBIT: Sòl urbà no consolidat. Es correspon a una franja d’uns 30 m d’ample confrontant a
l’avinguda de Reus, a llevant del barranc de l’Horta.
OBJECTIUS: Obertura d’un carrer a la finca propietat de la Cooperativa Agrícola de Mont-roig
situada a l’Avinguda de Reus, i eradicar l’activitat industrial actual i els problemes que
ocasiona. Obtenció de l’antiga construcció industrial que dóna al barranc i que es protegeix,
tot qualificant-la d’equipament públic.
PAU 22 MONT-ROIG BADIA - 2
ÀMBIT: Àmbit de sòl urbà consolidat definit als plànols d’ordenació. Inclou unes parcel.les
situades a la part meridional del sector.
OBJECTIUS: Obtenir la cessió d’unes parcel.les situades a primera línia de la costa per tal de
destinar-les a espais lliures públics i relocalitzar la seva edificabilitat acumulant-la a unes
parcel.les situades en segona línia incloses dins l’àmbit del PAU.
També es fixa el següent pla especial urbanístic
PE2 TRANSFORMACIÓ DEL FERROCARRIL
ÀMBIT: Àmbit discontinu que afecta la travessia de la conurbació de Miami Platja i de
l’assentament urbà de Les Pobles.
OBJECTIUS: Determinar l’ús o els usos definitius (espais lliures i/o sistema de
comunicacions) i l’ordenació de l’espai dels sòls qualificats com a sistema ferroviari de
transició, clau (B4 / B-A), ocupats per la línia ferroviària de València a Tarragona que es
preveu que desaparegui com a conseqüència de la construcció del nou corredor ferroviari del
Mediterrani.
174

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL XI. EL SÒL URBANITZABLE
175

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. ELS SÒLS CLASSIFICATS DE SÒL URBANITZABLE
D’acord amb l’article 10 de la Llei 6/1998 sobre règim urbanístic de sòl i valoracions,
als efectes d’aquesta Llei, el sòl que no tingui condició d’urbà o no urbanitzable serà
considerat sòl urbanitzable i podrà ser objecte de transformació en els termes
establerts en la legislació urbanística, el mateix pla d’ordenació urbanística i la resta
de planejament que li sigui aplicable.
El Decret Legislatiu 1/2005, en el seu article 33 defineix el sòl urbanitzable amb els
següents termes:
1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el pla d'ordenació
urbanística municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a
garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica, d'acord amb el
que estableix l'article 3.
2. El sòl urbanitzable ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions
de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà
o metropolità en que s'integra el desplegament de programes de sòl i
d'habitatge.
3. Els plans d'ordenació urbanística municipal poden distingir entre sòl
urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.
4. Per a la transformació urbanística d'un sector de sòl urbanitzable delimitat, cal
la formulació, la transformació i l'aprovació definitiva d'un pla parcial. Si es
tracta de sòl urbanitzable no delimitat, el pla parcial ha d'ésser de delimitació,
s'ha d'haver aprovat definitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui
coherent amb els paràmetres determinats, d'acord amb els apartats 1.d, 1.e i
8 de l'article 58, pel pla d'ordenació urbanístic municipal corresponent.
176

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.1 Delimitació del sòl urbanitzable delimitat i sectors d'actuació
El nou POUM pel que fa a sòl urbanitzable, manté genèricament les condicions dels
sectors en execució, i proposa algunes modificacions puntuals respecte del
planejament anterior tal com figura a la fitxa per a cadascun dels sectors que
s’incorpora a la normativa urbanística. Així tenim els sectors SUD 8. Els Prats d’en
Boronat que es correspon al Pla Parcial aprovat Maykao, el SUD 10 Solemio, que es
correspon a l’anterior Pla Parcial Solemio i el SUD 11 Bonmont Terres Noves,
ambdós amb reparcel.lació aprovada i en avançat estat d’execució de la urbanització,
els quals una vegada executada totalment, automàticament passaran a la condició
de sòl urbà consolidat.
D’altra banda, en aquest POUM, i atesos els criteris de protecció del litoral i tenint en
compte la reflexió que s’ha fet en relació al model urbanístic proposat i als criteris de
delimitació que s’han conformat amb la Comissió de Seguiment a partir de
l’oportunitat de paliar dèficits existents i resoldre satisfactòriament problemes
infraestructurals, en el present POUM es delimiten els següents sectors:
SECTORS DE SÒL URBANITZABLE DELIMITAT AFECTATS PEL POUM
SECTOR Sup. Ha.
____________________________________________________________________
SUD 1 LES FEMADES 5,06
SUD 2 BARRANC DE VILANOVA 4,04
SUD 3 CASALOT NORD 66,53
SUD 4 SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 44,14
SUD 5 LES POBLES CENTRE 7,32
SUD 6 LES POBLES MIGDIA-1 3,89
SUD 7 LES SÈNIES 15,33
SUD 8 LA PORQUEROLA 40,13
SUD 9 CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 17,13
SUD 10 SOLEMIO 67,23
SUD 11 BONMONT TERRES NOVES 148,32
SUD 12 CASALOT LLEVANT 19,07
SUD 13 NOU MIAMI 49,87
______
Total sòl urbanitzable 488,06 Ha.
177

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.2 Criteris per a l'execució del POUM en sòl urbanitzable
1. El sistema d'actuació pels diferents sectors en Sòl Urbanitzable es determina
a la normativa urbanística per a cada pla parcial urbanístic, considerant-se,
per omissió, el de reparcel.lació per compensació bàsica.
2. En dos anys s'haurà d'haver iniciat la tramitació dels plans parcials
corresponents a tots els sectors definits en aquest pla.
3. Per tal d'assegurar el desenvolupament d'aquest POUM, un cop superat els
terminis esmentats, els quals comptaran a partir de l'entrada en vigor
d'aquesta revisió, si per causes imputables a la propietat del sòl no hagués
estat presentat el corresponent Pla Parcial Urbanístic, l'Ajuntament podrà
optar per utilitzar com a sistema d'actuació el de reparcel.lació per cooperació
o expropiació. En el benentès que aquesta és una opció potestativa, sobre la
qual l'Ajuntament haurà de valorar l'oportunitat, o no, de la seva aplicació.
4. Es tindran en compte els criteris de sostenibilitat en les propostes d'ordenació
que es formulin en els diferents sectors de desenvolupament derivat.
Tanmateix es tindrà cura de la utilització actualitzada dels serveis i
infraestructures d'acord amb els avenços tecnològics.
5. Tota la infraestructura de suport pel bon funcionament de cadascun dels
sectors anirà a càrrec exclusiu del mateix sector de desenvolupament, tot i
tenint en compte els ajuts que puguin derivar-se de les obligacions que
depenen de les administracions públiques competents.
6. Tots els nous sectors urbanitzables tindran cura de l'accessibilitat, potenciant,
quan sigui prudent, guals per a cotxes en comptes de guals per a vianants per
així donar continuïtat als recorreguts dels vianants i les bicicletes, i controlar la
velocitat dels vehicles.
També es potenciarà la creació d'unitats centralitzades de producció de calor
emprant sistemes de captació d'energia solar.
178

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.3 Sobre les juntes de conservació
En tots els sectors en què es divideix el Sòl Urbanitzable, a fi de garantir la
conservació de la urbanització, es constituirà una Entitat Urbanística Col.laboradora
de Conservació que podrà nèixer de la transformació de la Junta de Compensació i
en formaran part tots els propietaris del Sector.
1.4 Sectors d'intervenció en sòl urbanitzable delimitat
En el volum VIII corresponent a l’Annex Normatiu I es mostren detalladament les
determinacions del POUM en sòl urbanitzable, sector a sector, tant gràfica com
numèricament. A continuació es descriuen tanmateix els àmbits i objectius dels
diferents sectors de sòl urbanitzable delimitat.
SUD 1 LES FEMADES (discontinu)
ÀMBIT: Situat al sud de la T-322 i a ponent de la T-310, incorpora una franja que caldrà
destinar-la a sistema d’espais lliures entre la T-310 i, així es podrà ampliar l’espai públic de
l’era. També incorpora els sòls del nou vial o Ronda Ponent que connecten la carretera de
Colldejou amb el c/ d’Amunt.
OBJECTIUS: Sector urbanitzable delimitat de nova creació discontinu amb l’objectiu d’ampliar
els sòls que acullen actualment les dependències municipals de l’Ajuntament, la creació d’un
establiment de ciutat jardí de molt baixa densitat per tal de donar compliment a la demanda
efectiva d’aquesta tipologia que hi ha al poble, i obtenir la cessió dels sòls de la ronda ponent
que connecta la carretera de Colldejou amb el carrer d’Amunt.
SUD 2 BARRANC DE VILANOVA
ÀMBIT: Sector de sòl urbanitzable delimitat, situat a llevant de l’Eixample del poble entre el
barranc de Vilanova, el camí de Cambrils i el sector residencial de les Sorts d’en Corp.
OBJECTIUS: Eradicar del costat mateix de l’eixample actual del poble una activitat molesta,
tant pel soroll com per la pols i el trànsit de camions, així com l’enutjosa imatge que
desmereix el paisatge urbà.
SUD 3 CASALOT NORD
ÀMBIT: Sector discontinu que inclou els Polígons P5, P7 i P9 del Pla Parcial del Casalot, així
com els sòls de la traça de l’avinguda estructurant que va des de la rotonda situada al nord de
la sortida de l’autovia A7 fins l’àmbit del PMU 16 Casalot Llevant.
OBJECTIUS: Reduir considerablement l’edificabilitat actualment prevista i fomentar un
desenvolupament urbà qualitatiu amb una estructura que integra els cursos hidrics amb el
sistema d’espais lliures, tot permetent l’efecte corredor biològic.
Execució d’un vial estructurant del POUM que com a gran avinguda connectarà amb un traçat
rectilini la vialitat de Bonmont amb la rotonda nord de sortida de l’autovia A7, amb un petit
tram del passeig que va a càrrec del SUD 12 Casalot llevant. Incloure com a obra externa
l’execució del pont per salvar l’autopista AP7 amb l’ample que es correspon a la perllongació
de l’esmentada avinguda estructurant.
179

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Execució d’obres públiques externes en els termes que figuren al conveni urbanístic inscrit al
POUM.
SUD 4 SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS
ÀMBIT: Situat a la partida dels Comellarets entre la T-323 i el barranc de Rifà, limitant a sudllevant
amb una franja de separació de l’autopista AP7 i al nord amb el camí vell de Pratdip.
OBJECTIUS: Creació d’un ampli sector de dinamització econòmica del municipi, aprofitant
una localització molt a prop de la sortida de l’autovia A7 i al peu de la T-323. D’aquesta
manera s’augmentarà la diversificació de l’activitat econòmica de Mont-roig del Camp.
SUD 5 LES POBLES CENTRE
Es correspon al subsector 2 del Sector 28 del PGOU aprovat definitivament per la CUT el
29/01/2003.
ÀMBIT: Àmbit que es correspon a la part meridional del sector 28 del PGOU situat entre els
barrancs de Rifà i de la Pixerota, és a dir a l’àmbit del subsector 2.
OBJECTIUS: Continuar la gestió del desenvolupament urbanístic del Pla Parcial
definitivament aprovat per la CUT.
SUD 6 LES POBLES MIGDIA -1
Es correspon en part septentrional del sector 29 del PGOU
ÀMBIT: Sector de sòl urbanitzable delimitat situat entre els barrancs de la Pixerota i de Rifà, al
nord de Mont-roig Badia.
OBJECTIUS: Crear un sector residencial i turístic de qualitat, cohesionat i donant continuïtat
urbana des del sector de les Pobles Centre cap al sector de Mont-roig Badia. Construcció
d’un pont damunt el barranc de Rifà per tal d’accedir al sector des del SUD7 Les Sènies i
endegament del barranc de la Pixerota .
SUD 7 LES SÈNIES (discontinu)
Es correspon la major part a l’àmbit del Sector 31 del PGOU, uns sòls situats a la part Sudllevant
del Sector 22 i els sòls del sector 39 del PGOU.
ÀMBIT: Sector discontinu de sòl urbanitzable delimitat, d’una part els sòls situats a ponent del
barranc de Rifà, entre la N-340 i la desembocadura del barranc que s’estenen fins el límit
oriental del càmping Playa-Fiesta. D’altra banda, s’inclouen sòls del sector 22 del PGOU
situats a la seva part sud-llevant i els de l’àmbit del sector 39 del PGOU.
OBJECTIUS: Possibilitar la materialització dels accessos als sectors situats entre la N-340 i la
platja que es troben a ponent i a continuació del barranc de la Pixerota. Establir un
assentament turístic i residencial de qualitat amb la construcció d’un hotel d’un mínim de 4
estrelles i superar la N-340 i el ferrocarril, així com la construcció d’un pont situat a la part
septentrional per donar continuïtat a la vialitat, tot superant el barranc de Rifà, tal com figura
als plànols d’ordenació. Creació d’una àmplia zona d’aparcament públic a primera línia i un
ampli passeig al costat del barranc de Rifà, amb el seu endegament així com costejar un pont
de vianants a la desembocadura per donar continuïtat fins el passeig marítim previst davant de
Mont-roig Badia.
Creació d’un parc urbà públic a la trobada de la línia costanera i la riera de Riudecanyes amb
un accés de vianants, i un altre parc a l’àmbit del sector 39 del PGOU.
SUD 8 LA PORQUEROLA
Es correspon aproximadament als sectors 43, 44, 45 i 48 i part del sector 47 del PGOU.
ÀMBIT: Es tracta d’un sector situat a ambdós costats del barranc de la Porquerola, entre la
platja i la N-340, i per sobre de la carretera els sòls situats a llevant del barranc confrontants
amb l’àmbit de sòl urbà del sector Rustical Mont-roig.
OBJECTIUS: Reduir l’edificabilitat i densitat actualment previstes Establir un sector de sòl
urbanitzable delimitat per tal de fomentar la implantació d’un assentament turístic i residencial
de qualitat amb un hotel de màxima categoria. Dotar d’un bon accés i aparcament públic a la
platja, i aconseguir la cessió i urbanització d’un espai lliure públic que faci el paper de passeig
marítim o parc litoral.
180

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUD 9 CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA (discontinu)
Es correspon aproximadament a l’àmbit dels sectors 11, 12 i 13 del PGOU.
ÀMBIT: Sector discontinu format per quatre subàmbits delimitats als plànols d’ordenació.
Tres subàmbits estan situats a l’entorn de la urbanització Club Mont-roig, dos dels quals al sud
i l’altre al nord. El quart subàmbit inclou les finques nº 53 i 55 del c/ de la Mare de Déu de la
Roca i uns sòls per un pas de 3 m entre el carrer Mare de Déu de la Roca i un nou vial inclòs
dins l’àmbit a executar a continuació del carrer Joan Grifoll des del carrer del Call fins la ronda
de Ponent.
OBJECTIUS: Establir una urbanització qualitativa que permeti definir més clarament els límits
entre el sòl no urbanitzable i la transformació urbanística, corregint en aquest sentit el límit
erràtic de l’assentament urbà del Club Mont-roig
Donar continuïtat al carrer de Joan Grifoll, des del carrer del Call fins al nou vial d’accés a la
part alta, així com l’execució d’un aparcament públic d’un mínim de 147 places i la connexió
amb el carrer de la Mare de Déu de la Roca just davant de la intersecció amb el carrer de Sant
Antoni, mitjançant l’afectació de les finques nº 53 i 55 del carrer de la Mare de Déu de la Roca.
Atès l’avançat estat de negociacions del propietari de la finca 53 del c/ Mare de Déu de la
Roca i l’Ajuntament per tal de compensar la construcció ja afectada per vialitat al PGOU, i atès
l’interès públic de l’obertura del carrer, aquesta finca en el moment que sigui propietat
municipal no generarà altres plusvàlues per l’Ajuntament que les derivades de la superfície de
solar. També s’inclou l’execució d’un pas de 3 m des del nou aparcament fins el carrer de la
Mare de Déu de la Roca que afecta una finca urbana a la part ponent de l’aparcament i la
cessió d’una superfície per a sistema d’espais lliures entre l’aparcament i el darrere de les
cases confrontants al c/ de la Mare de Déu de la Roca, deixant un espai viari de 5 m entre els
darreres de les cases i la zona verda.
SUD 10 SOLEMIO
Es correspon aproximadament a l’àmbit del Pla Parcial Solemio (Sectors 53 del PGOU).
ÀMBIT: Situat entre el barranc de l’Estany Salat i les urbanitzacions de Masos d’en Bladé,
Pins de Miramar i Parc Mont-roig. De forma allargada en sentit mar muntanya s’estén des del
límit del DPMT fins a uns 150 m al sud de l’autopista AP7. En el moment que estigui acabada
la urbanització pendent, tot el sector tindrà la consideració de sòl urbà consolidat.
OBJECTIUS: Ajustar, tot mantenint l’edificabilitat i nombre màxim d’habitatges mitjançant una
modificació del Pla Parcial definitivament aprovat, la incorporació del desplaçament d’un vial
de forma que doni continuïtat a l’avinguda de les Azalees de Masos d’en Blader.
Suprimir de l’àmbit del sector els sòls expropiats del Ministerio de Fomento per la construcció
de l’autovia A7 i el corredor ferroviari del Mediterrani.
Passar a sistema d’espais lliures els sòls situats a la part septentrional que es troben damunt
de l’entorn del barranc de l’Estany Salat, i al nord de l’A7, concentrant l’edificabilitat i densitat a
la resta del sector.
Millorar la vialitat a la part meridional i passar a sistema d’espais lliures els sòls situats al sud
de la N-340 per tal d’ajustar correctament la connexió amb els sectors veïns.
SUD 11 BONMONT TERRES NOVES
Es correspon a l’àmbit del Pla Parcial Club Bonmont – Catalunya (Sector 66 del PGOU) que a
més agafa part de l’antic Pla Parcial del Casalot.
ÀMBIT: És el del Pla Parcial Club Bonmont – Catalunya. Està situat al nord de l’autopista
AP7. Ara bé, cal diferenciar el subàmbit situat a llevant, el qual compta amb la urbanització
executada i que, per tant, s’hi poden atorgar llicències per tenir les condicions de solar, del
subàmbit que està en procés d’urbanització. En el moment que estigui acabada la
urbanització pendent, tot el sector tindrà la consideració de sòl urbà consolidat.
OBJECTIUS: Acabar la urbanització qualitativa que està en fase d’execució. Caldrà
continuar amb l’ample del gran passeig central fins la rotonda de nova creació situada a la
part meridional, just abans de creuar l’autopista.
Caldrà també eliminar les portes d’accés a la urbanització.
181

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUD 12 CASALOT LLEVANT
Es correspon aproximadament a l’àmbit del polígon 6 del Casalot (Sector 65 del PGOU)
ÀMBIT: Sector discontinu de sòl urbanitzable. Es correspon al polígon 6 de l’anterior Pla
Parcial el Casalot i inclou l’avinguda del Dr. Gil Vernet i la plaça del Dr. Fleming.
OBJECTIUS: Obtenir la cessió de sòls destinats a espais lliures i altres cessions
corresponents a equipaments i vialitat, així com el 10% d’aprofitament urbanístic, amb la
correcta urbanització del sector.
Sens perjudici de la seva consideració com a sòl urbà consolidat, es formula el Pla de Millora
Urbana, d’acord amb l’article 68.1.b del Decret Legislatiu 1/2005 a fi d’acabar la urbanització.
SUD 13 NOU MIAMI
Es correspon a una part no executada del Pla Parcial del Sur Oeste (Sector 63 del PGOU)
situada aproximadament al centre de la part septentrional.
ÀMBIT: Sector discontinu de sòl urbanitzable delimitat, que s’estén al nord de l’assentament
urbà de Miami fins el corredor Ferroviari del Mediterrani, entre l’avinguda del Dr. Gil Vernet i a
uns 40 m a llevant de l’avinguda de Califòrnia. Incorpora sòls de les Cales Califòrnia, Santa
Fe i de les Sirenes, que formaran part del sistema d’espais lliures.
OBJECTIUS: Aconseguir una transformació urbanística qualitativa, eliminant bona part de la
vialitat prevista en el PGOU que es revisa, i establir agrupacions o unitats de promoció amb
edificacions amb espais mancomunats que sovint tenen continuïtat a espais públics i/o
equipaments, tot aconseguint establir en illes grans la separació absoluta del trànsit dels
vehicles i dels vianants.
Construcció de l’avinguda de Madrid amb una secció viària que incorpora una àmplia vorera
arbrada pels vianants i carril-bici.
1.5 Altres determinacions que fan referència a l'aprofitament urbanístic.
1. L'aprofitament urbanístic de cada sector, s'aplicarà per a la compensació de
tots els terrenys inclosos en el sector respectiu, ja siguin qualificats de zones
d'aprofitament privat o de sistemes d'espais públics de cessió obligatòria i
gratuïta.
2. De la compensació resultant d'aplicar l'aprofitament urbanístic, els propietaris
hauran de cedir obligatòriament al municipi la superfície fixada en cada sector
amb destinació a sistemes, a més de la cessió obligatòria del 10% de
l'aprofitament urbanístic total, com estableix la legislació.
3. L'aprofitament mitjà del conjunt dels nous sectors urbanitzables delimitats que
es defineixen en el present POUM, i segons es dedueix del quadre adjunt és
de 0,39996 m 2 st/m 2 sl.
182

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El desenvolupament del nou sòl urbanitzable delimitat representa el següent
potencial de sostre, el qual ha servit per calcular l'aprofitament urbanístic del conjunt
dels sectors esmentats
SECTOR Superfície
m 2 sl
Sostre total
m 2 st
Índex
d’edificabilitat
bruta m 2 st/m 2 sl
183
Nº
habitatges
SUD1. LES FEMADES 50.600 8.440 0,166 30
SUD2. BARRANC DE VILANOVA 40.400 16.548 0,401 165
SUD3. CASALOT NORD 665.300 207.336 0,311 2.220
SUD4. SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 441.400 339.878 0,770 --
* SUD5. LES POBLES CENTRE 73.200 29.109 0,397 217
* SUD6. LES POBLES MIGDIA –1 38.860 15.158 0,390 200
* SUD7. LES SÈNIES 153.300 46.789 0,305 467
* SUD 8. LA PORQUEROLA 401.300 130.730 0,3257 1.122
SUD9. CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 171.300 59.955 0,350 490
* SUD12. CASALOT LLEVANT 190.700 32.811 0,213 365
SUD13. NOU MIAMI 498.700 203.170 0,4074 2.020
SUBTOTAL 2.725.060 1.089.924 0,39996 7.296
*Sectors situats a menys de 500 m del DPMT
1.6 Resta de sòl urbanitzable. El sòl urbanitzable no delimitat.
El desenvolupament urbanístic del sòl urbanitzable no delimitat requereix l’aprovació
del corresponent pla parcial de delimitació que determinarà els indicadors de
creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social que hagin de ser
considerats per a decidir l’oportunitat i la cenveniència de cada actuació, l’acord amb
els interessos públics derivats de l’imperatiu d’afectació recional del territori i les
previsions sobre disponibilitat dels recursos hídrics i energètics i establirà les
magnituds de les activitats urbanístiques que hi són permeses, en funció dels
diferents usos, les intensitats màximes dels usos urbanístics, les connexions amb les
infraestructures exteriors i els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i
gratuïta.
El POUM recondueix el model desaforat del creixement que estava desproporcionat
en relació a la demanda. Així, s’han desclassificat tot una sèrie de sectors situats
arran de mar i també s’han deixat com a urbanitzable no delimitat altres sectors que,
tot i que es considera la seva execució possible en el nou model de planejament, no
s’ha produït una manifesta voluntat d’execució immediata. Tanmateix, si entre
l’aprovació inicial i l’aprovació provisional, algun d’aquests sectors posés de manifest
de forma indubitada i amb garanties la voluntat d’executar el planejament derivat
previst, el POUM podrà incorporar en el document d’aprovació provisional la seva
delimitació.

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Àmbits de sòl urbanitzable no delimitat
Els àmbits de desenvolupament en sòl urbanitzable pendent de delimitació de sector
són els següents:
SUND 1 LES SORTS DEL REI (discontinu)
1. OBJECTIUS
Ampliació del desenvolupament urbanístic cap al nord de l’eixample del poble i del sector
industrial de les Sorts (antic PERI 7), per tal de permetre augmentar el creixement residencial
i l’oferta de l’activitat econòmica del municipi amb implantacions de qualitat molt compatibles
amb el veïnatge residencial. Estructurar un gran passeig com a vertebrador urbà.
2. AMBIT
Delimitat per l’actual sector industrial de les Sorts (antic PERI 7), la T-310, la seva variant i el
camí de Vinyols. Incorpora uns sòls situats a ponent de la T-310 on hi ha una edificació que
es pretèn relocalitzar dins el sector i amb càrrec del mateix sector, deixant com a sistema
d’espais lliures l’espai que ocupa i d’aquesta manera no comprometre l’extraordinària imatge
del nucli antic que es desplega des de l’arribada al poble per l’accés nord-llevant. També
s’incorporen sòls situats a llevant i al nord del futur tanatori, entre el carrer de la Murada i un
rec d’aigua situat a 30 m al nord del carrer. Aquests sòls es pretèn que formin un parc urbà o
un aparcament públic.
3. SUPERFÍCIE: 23,48 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 435
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 130.644 m 2 st
Ús d’habitatge (30%) 36.193,20 m 2 st
Altres usos (70%) 91.450,80 m 2 st
6. CESSIONS MÍNIMES
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic
184

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’edificació industrial o d’activitat econòmica es situarà seguint la posició orientativa que figura
als plànols normatius, deixant una franja arbrada fins els fronts edificats amb usos
residencials, hotelers, comercials o terciaris, és a dir no industrials que es proposen davant
l’avinguda de Reus (T-310) i del nou passeig urbà que és perllongació virtual de l’avinguda
Aureli Mª Escarré. Entre el pont del Ratolí i la variant de la T 310 es preveu orientativament
una possible implantació hotelera o la localització d’un equipament públic. El pla parcial de
delimitació amb més bon criteri podrà ajustar les determinacions.
Caldrà presentar, d’acord amb el que fixa la llei 6/2001 d’impacte ambiental, la documentació
necessària per tal d’avaluar si és preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental.
8. ALTRES CONDICIONS
Caldrà executar la totalitat de la rotonda que ja figura al POUM de Vilanova d’Escornalbou i
que es projecta per connectar la carretera T-310 i la carretera de Vilanova d’Escornalbou, tot
connectant amb el que serà el gran eix urbà de l’Eixample que seguirà una traça que va des
de l’esmentada rotonda a la de la T-323 i la variant de la T-310. Es fixa com a càrrega del
sector la relocalització de l’edificació situada a ponent de la T-310, tot qualificant la superfície
que ocupa de Sistema de parcs, jardins i places públiques (clau A2).
En el Pla Parcial de delimitació caldrà excloure de l’àmbit la zona fluvial.
9. USOS
Habitatge, indústria 1ª, 2 ona i 3ª categoria, hoteler, restauració, educatiu, cultural, recreatiu,
amb exclusió de bars musicals i discoteques, esportiu, sanitari-assistencial, comercial d’acord
a la legislació sectorial, i serveis tècnics ambientals (deixalleria).
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
185

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 2 RIFÀ
1. OBJECTIUS
Crear un sector de desenvolupament urbà que clarifiqui l’estructura urbana i el model
d’establiment entre la sortida de l’autovia A7 i la N-340, tot vertebrant-se amb un vial – passeig
que tindrà continuïtat fins la platja a través d’altres sectors.
2. ÀMBIT
Inclou l’àmbit del subsector 2 del Sector 17, i íntegrament l’àmbit del sector 15 del PGOU,
ampliant-se fins la rotonda de connexió de la sortida de l’Autovia A7 i la carretera T-323.
3. SUPERFÍCIE: 26,49 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 717
5. EDIFICABILITAT
Màxima per habitatges 71.720 m 2 st
Altres usos 20.154 m 2 st
Total màxima 91.874 m 2 st
6. CESSIONS
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
Serà condició implícita la construcció d’un hotel d’un mínim de 4 estrelles entre la carretera N-
340 i el barranc de Rifà, podent-s’hi establir a més usos comercials d’acord amb la legislació
sectorial vigent.
L’altura màxima es fixa en planta baixa i dues plantes pis.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. ALTRES CONDICIONS
Caldrà tenir en compte les àrees d’expectativa arqueològica (A3) Barranc de Rifà I i (A4)
Barranc de Rifà II. Es tindran en compte els compromisos adquirits per l’Ajuntament amb els
propietaris situats a llevant de la T-323. El vial estructurant situat a ponent de l’àmbit tindrà
una amplària mínima de 20 m.
En el Pla Parcial de delimitació caldrà excloure de l’àmbit la zona fluvial.
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
186

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 3 LES POBLES MIGDIA-2
Es correspon en la part meridional del sector 29 del PGOU
1. OBJECTIUS
Establir un sector residencial i turístic de qualitat, tot cohesionant i donant continuïtat urbana
des de Mont-roig Badia en sentit nord.
Contribuir a la construcció d’un pont damunt el barranc de Rifà proporcionalment amb el
Sector SUD 6 Les Pobles Migdia –1, així com en l’endegament del barranc de la Pixerota.
2. ÀMBIT
Sector de sòl urbanitzable no delimitat, situat entre els barrancs de la Pixerota i de Rifà, al
nord de Mont-roig Badia.
3. SUPERFÍCIE: 3,121 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 150
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 12.173 m 2 st
6. CESSIONS MÍNIMES
Les fixades al Text Refós de la Llei d’Urbanisme per a sistemes d’espais lliures i equipaments.
La vialitat necessària pel correcte funcionament del sector.
10% Aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’altura màxima de les edificacions serà de planta baixa i pis, podent arribar a planta baixa i
dues plantes pis un 15% del sostre edificable.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. ALTRES CONDICONS
Com a condició implícita a la delimitació i execució del Sector, caldrà que es contribueixi
proporcionalment a la càrrega del cost del pont de 15 m d’ample incorporant al Sector SUD 6
les Pobles Migdia-1 per salvar el barranc de Rifà i de l’endegament i protecció del barranc de
la Pixerota al costat confrontant al sector i al SUD 6 Les Pobles Migdia-1, que suporta
d’entrada el Sector SUD 6 segons conveni inscrit al POUM.
En el Pla Parcial de delimitació caldrà excloure de l’àmbit la zona fluvial.
10. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
11. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
187

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 4 COMPLEX HOTELER MIAMI
Es correspon a part del sector 60 del PGOU.
1. OBJECTIUS
Crear un sector de desenvolupament urbà amb assentaments turístics-hotelers de màxima
categoria enfront l’extraordinari paratge de l’Estany Salat. Obtenir la cessió dels sòls per a
sistema d’espais lliures situats entre el passeig marítim i el límit del Domini Públic Marítimoterrestre
a la cala dels Vienesos.
2. ÀMBIT
Coincideix aproximadament amb un àmbit qualificat com a Costaner Especial (CE) pel Pla
Director Urbanístic del Sistema Costaner. Està limitat pel c/ del Paraguai, l’avinguda de Costa
Zèfir (que és perllongació cap a llevant de l’avinguda Príncep d’Espanya), l’avinguda Verge de
Montserrat i sòls qualificats com a No Urbanitzable Costaner 2.
3. SUPERFÍCIE: 8,05 Ha
4. CESSIONS MÍNIMES
Sistema d’espais lliures 13.667,81 m 2
Sistema d’equipaments 13.004,33 m 2
Sistema hidrogràfic 3,072,79 m 2
10% de l’aprofitament urbanístic
5. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
Edificabilitat màxima 18.000 m 2 st
Altura màxima PB + 2PP
6. USOS
Hoteler.
7. ALTRES CONDICIONS.
El desenvolupament del sector portarà implícita
8. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
188

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 5 NOU CENTRE URBÀ LLASTRES
Es correspon a la part llevant dels sectors 69 i 70 del PGOU.
1. OBJECTIUS
Crear un nou centre urbà a Miami Platja amb l’ampliació de l’àmbit d’equipaments
educacionals i esportius. Donar continuïtat a l’avinguda Madrid fins la N-340 amb una secció
que incorpori un ampli passeig pels vianants, carril bici i aparcament lateral de vehicles.
Donar també continuïtat a l’avinguda del Príncep d’Espanya fins a l’altre costat del riu de
Llastres mitjançant la construcció d’un pont que caldrà que s’executi amb càrrec íntegre del
sector.
Establir una zona residencial qualitativa amb àmplies zones verdes mancomunades i/o
públiques.
2. ÀMBIT
Àmbit situat entre la N-340 i la perllongació de l’avinguda de Madrid, ajustat al “CE” del Pla
Director Urbanístic del Sistema Costaner situat a ponent del sòl urbà consolidat de Miami
Platja i que s’estén fins un Sòl No Urbanitzable Costaner 3 que el separa del riu de Llastres.
Inclou una franja sota la N340 a ponent de la rotonda a executar a la N340, després que la
N340 deixi de ser carretera i deixi de funcionar el ferrocarril per la línia actual.
3. SUPERFÍCIE: 30,21 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 1.321
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 132.120 m 2 st
6. CESSIONS
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’altura màxima es fixa en PB + 3PP, i l’ordenació es vertebrarà seguint la vialitat principal, és
a dir com orientativament s’indica als plànols d’ordenació. L’edificació que es situi enfront de
l’avinguda de Barcelona tindrà l’ús hoteler, atesa la significació urbana de l’emplaçament.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
189

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 6 CLOT D’EN XON
Es correspon a l’àmbit del Sector 54 del PGOU
1. OBJECTIUS
Establir una relació de continuïtat de la vialitat entre les urbanitzacions Masos d’en Bladé i
Solemio. Crear un complex turístic qualitatiu.
2. ÀMBIT
Es correspon als sòls vacants situats entre les urbanitzacions Masos d’en Bladé, Solemio i
Miramar.
3. SUPERFÍCIE: 2,41 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 78
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 7.840 m 2 st
6. CESSIONS
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic.
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’altura màxima serà de PB + 1PP, i caldrà tenir molt en compte l’orografia del lloc.
En el Pla Parcial de delimitació caldrà excloure de l’àmbit la zona fluvial.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
190

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 7 MASOS D’EN BLADER
Es correspon a l’àmbit del Sector 52 del PGOU
1. OBJECTIUS
Establir una relació de continuïtat de la vialitat entre les urbanitzacions Masos d’en Blader i
Solemio. Crear un complex turístic qualitatiu.
2. ÀMBIT
Es tracta d’uns sòls vacants situats entre les urbanitzacions Masos d’en Blader i Solemio que
es corresponen, com s’ha dit, a l’àmbit del sector 52 del PGOU.
3. SUPERFÍCIE: 3,02 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 105
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 10.570 m 2 st
6. CESSIONS
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’altura màxima serà de PB + 1PP i caldrà tenir molt en compte l’orografia del lloc.
En el Pla Parcial de delimitació caldrà excloure de l’àmbit la zona fluvial.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcament, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
191

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 8 PORTAL NORD DE MIAMI
1. OBJECTIUS
Obtenció d’una important cessió de sòls destinats a equipaments i espais lliures.
2. ÀMBIT
Àmbit discontinu que inclou els sòls de l’àmbit del Sector 61 del PGOU i uns altres situats al
nord de l’autovia A7.
3. SUPERFÍCIE: 17,47 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 620
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA: 62.035 m 2 st dels quals 50.000 m 2 st serà el sostre
màxim destinat a habitatge.
6. CESSIONS
Com a mínim les establertes per la legislació urbanística vigent, incloent les assenyalades als
plànols d’ordenació.
10% de l’aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’altura màxima de les edificacions serà de PB + 2PP.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
La franja llevant de la part situada al sud del corredor ferroviari del Mediterrani es qualificarà
d’espais lliures i tindrà una protecció per tal de salvaguardar la possible incidència al corredor
biològic del barranc de l’Estany Salat.
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
192

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
SUND 9 CAMÍ DE LES ARENES (discontinu)
1. OBJECTIUS
Ampliar el desenvolupament urbà de l’Eixample del poble fins la variant de la T-310 i dotar
d’un important aparcament públic (unes 282 places) a l’àmbit esportiu i educacional situat
entre el camí de les Arenes i el barranc de Vilanova, passant també a sistema d’espais lliures
de cessió uns sòls situats al vessant migdia de les Creus per així completar un parc urbà
establert pel POUM, i un vial de connexió del que puja al dipòsit d’aigua fins la nova ronda
urbana.
2. ÀMBIT
Sector urbanitzable no delimitat d’àmbit discontinu. D’una banda delimitat pel carrer Aureli Mª
Escarré, la variant de la T-310, el barranc de Vilanova, l’àmbit esportiu, de l’IES Antoni
Ballester i el camí de les Arenes. D’altra banda s’incorporen sòls del vessant migdia de les
Creus, segons delimitació que figura als plànols d’ordenació.
3. SUPERFÍCIE: 6,20 Ha
4. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES: 236
5. EDIFICABILITAT MÀXIMA 23.509 m 2 st
6. CESSIONS MÍNIMES
Sistema d’espais lliures 16.839 m 2
Sistema de dotacions 6.885 m 2
Vialitat i aparcament, els necessaris pel correcte funcionament del sector
10% Aprofitament urbanístic
7. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
Edificació segons alineació a vial o volumetria específica a determinar en el planejament
derivat seguint com a pauta l’ordenació orientativa que figura als plànols.
Altura màxima PB + 2PP
El cost d’ampliació de la rotonda prevista a la cruïlla de la T-323 i la variant de la T-310 anirà a
càrrec íntegre i proporcional del sector PMU 1 Eixample de Migdia i del SUND 9 Camí de les
Arenes. El PMU 1 Eixample de Migdia pagarà íntegrament les obres i podrà rescabalar el cost
de la part proporcional a l’edificabilitat que li correspongui al SUND 9 Camí de les Arenes.
La delimitació del sector resta condicionada a que s’hagi acabat la urbanització del PMU 1
Eixample de Migdia i s’hagi edificat un mínim del 30% potencial.
8. USOS
Habitatge, hoteler, restauració, sanitari-assistencial, cultural, associatiu, oficines, administratiu,
aparcement, comercial d’acord amb la normativa sectorial.
9. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES ASSEQUIBLES.
En aquest sector caldrà fer una reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública
del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova
implantació. A aquesta reserva s’afegirà la del 10% per a habitatge concertat si en el moment
de la tramitació del planejament derivat, la població de dret del municipi arriba als 10.000
habitants.
10. SISTEMA D’ACTUACIÓ: Reparcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.
193

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1.7 Quantificació del Sòl Urbanitzable
Tenim les següents superfícies:
Sòl urbanitzable delimitat 488,06 Ha
Sòl urbanitzable no delimitat 120,45Ha
_________
Total sòl urbanitzable 608,51 Ha
La qual cosa suposa un 9,66 % de la superfície del terme municipal.
Cal dir que representa una important reducció en relació al sòl urbanitzable del Pla
General de 1986 ja que aquest preveia una superfície de 1.452,21 Ha, comptant el
delimitat i el no delimitat, si bé cal precisar que també una important superfície s’ha
incorporat al règim de sòl urbà.
194

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL XII. L'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
195

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
EL SÒL NO URBANITZABLE
1- Introducció: criteris ecològics per l'ordenació del territori
1.1 Creixement i desenvolupament
1.2 L’home dins la natura i el paisatge
2- Ordenació sostenibilista i sòl no urbanitzable
2.1 Presa de consciència ecològica i ordenació sostenibilista
2.2 Gestió de sòl no urbanitzable i conservació de la biodiversitat
2.3 Principi de precaució pel sòl no urbanitzable
2.4 El sòl, un recurs renovable
3- Legislació i sòl no urbanitzable
3.1 La llei d’Urbanisme i la llei forestal
3.2 El Pla Director Urbanístic dels Sistema Costaner
3.3 La Llei del Paisatge
3.4 Percepció i valoració del paisatge
4- L'ordenació del sòl no urbanitzable de Mont-roig del Camp
4.1 Els ecosistemes no urbans del municipi
4.1.1 El suport hidro-geològic del territori
4.1.2 La vegetació
4.1.3 Fauna
4.1.4 Espais d’interès especial
4.2 Classificació del sòl no urbanitzable
4.2.1 Aspectes generals
4.2.2 Funcions bàsiques del sòl no urbanitzable
4.2.3 Objectius de la regulació del sòl no urbanitzable
4.3 Qualificació del sòl no urbanitzable de Mont-roig del Camp
196

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
L'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
1- Introducció: criteris ecològics per l'ordenació del territori
1.1 Creixement i desenvolupament
Els sistemes biològics, ecològics, econòmics o socials, són sistemes funcionals
complexos. En els sistemes complexos es poden reconèixer dues característiques,
la grandària i el grau d'organització o complexitat, que són en principi independents
l'una de l'altre.
La quantitat de matèria, d'energia o d'informació que flueix per dins del sistema, com
la quantitat de diners (vehicle d'informació) que mou una economia, són mesures de
grandària o mida del sistema. En canvi seria una mesura d'organització i complexitat
la que ens reflectís la manera com es reparteixen els fluxos d'aquestes propietats.
Quan un sistema ha pogut evolucionar durant molt de temps, de tal manera que s'ha
pogut adaptar a un cert entorn, podem dir que es tracta d'un sistema ben
desenvolupat o madur. En aquests casos, les dues propietats, mida i complexitat,
són independents per un ampli rang d'escales. La independència es perd però en les
situacions de canvi temporal important. Per exemple, quan un sistema creix, en
principi s'observa una certa simplificació en l'organització o estructuració. També
s'observa una disminució de la complexitat o del grau d'organització quan un sistema
és pertorbat o destruït parcialment. En paraules més comunes, hom pot dir que
durant un creixement accelerat, es produeixen "disfuncions", i també se'n produeixen
en casos d’esdeveniments de contaminació i de pertorbacions dels sistemes. Les
disfuncions representen pèrdues d'organització, quan la que hi havia deixa de ser
adequada i desapareix, i comporta un augment de desordre i una pèrdua d’eficiència
en l’aprofitament de la despesa d’energia. Tanmateix, el procés de reorganització i
recuperació que en els sistemes naturals actua amb cert decalatge temporal després
de la pertorbació, o quan es frena o s'atura el creixement del sistema, incrementa
l’eficiència en la transformació de la despesa d’energia en organització.
En el pensament comú de la nostra societat s'ha confós sovint el "creixement" i el
"desenvolupament", i en realitat, quan hi ha creixement en algun lloc, hi ha
desenvolupament en algun altre que treu profit d'aquest creixement. També, en un
mateix indret, s'alternen els períodes de creixement amb els de desenvolupament o
augment de complexitat. En general, la societat tendeix a desenvolupar-se, en el
sentit d'augment d'organització i de complexitat de manera paral·lela al creixement de
197

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
la grandària de la població o de l'economia. Per això, hom ha associat
desenvolupament amb creixement fins al punt de suposar que no hi pot haver
desenvolupament sense creixement. En realitat, el desenvolupament com a creació
d’organització i acumulació d’informació en l’entorn i dins de les societats, es
produeix d’una manera desequilibrada quan s’accelera el creixement, fent-se molt
asimètric. En particular, això és cert en la distribució del poder i dels diners.
Tota l'evolució de les poblacions humanes, els canvis materials, de qualitat de vida,
socials i econòmics, s'han fet en base al consum de recursos considerats externs.
S'ha consumit matèries primeres i espai com si fossin inexhauribles. Thomas Malthus
va demostrar que de mantenir-se el ritme de creixement i consum que la societat
anglesa mostrava en els seus temps (1798), la població es veuria abocada a una
catàstrofe per manca de recursos vitals. Podem dir que Malthus va fer la primera
predicció moderna d'una política de desenvolupament insostenible. Tanmateix, els
avenços científics i tecnològics han anat fent allunyar oportunament els horitzons
catastròfics que les situacions momentànies auguraven, inclosa evidentment la de
Malthus. Podem afegir que de ben segur que on no arribin les solucions
tecnològiques o culturals, poden arribar, i arriben, les "solucions" catastròfiques.
La grandària dels ecosistemes naturals, si més no, està limitada per la superfície
ocupable, i quan han assolit la mida màxima possible, continuen mantenint-se.
Diguem que tenen un comportament sostenible, la qual cosa no vol dir que es
mantinguin iguals a ells mateixos pels segles i els segles. De fet, canvien i es
transformen, i poden desaparèixer i ser substituïts. Això sí, a un ritme que a
nosaltres, els humans, ens sembla tan lent que històricament en ecologia s'ha parlat
sense rubor "d'equilibri ecològic" i "d'ecosistemes climàcics", per referir-se a un
aparent estat estacionari perdurable, que en realitat no ho és. El que volem
emfasitzar aquí és que el funcionament correcte dels sistemes és aquell que continua
sent òptim quan ja s'ha assolit la grandària màxima: és a dir, quan no hi ha
creixement net. Hem de pensar llavors que els fluxos d'energia, de matèria i
d'informació s'inverteixen exclusivament en renovació i en reorganització. La natura,
d'una manera explícita, se'ns mostra com una gran manipuladora d'informació:
adquireix, crea, transforma i torna informació.
Els ecosistemes molt humanitzats, que no només són aquells en els que la fàcies
urbana domina el territori en termes de superfície ocupada, tenen un paisatge i un
funcionament que reflecteixen la cultura humana dominant, i per tant, que estan
condicionats per convencions socials, concepcions metafísiques i ideologies
198

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
polítiques. L'economia, tal com s'ha entès i practicat tradicionalment, ha estat i és
encara ara la construcció sistèmica dels humans més impactant sobre el territori, la
natura i el planeta sencer. Es tracta d'un sistema d'interfase entre els humans,
entesos socialment, i la resta de la natura, pel qual unes convencions d'organització
social, de jerarquies o de territorialisme, interfereixen en el funcionament dels
ecosistemes i del planeta sencer.
Un dels perills més greus que tenim actualment de cara a la gestió i ordenació del
nostre territori, és que la concepció política imperant, en general, i per tant les
escales de valors de la població, s'han impregnat d'una visió economicista, curta de
vista, que intenta traduir-ho tot en termes de rendiment econòmic i de creixement
econòmic. En els problemes relacionats amb la conservació de la natura i de la
biodiversitat, o en els estudis d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha proposat donar un
valor econòmic "simbòlic" als espais amenaçats, pertorbats o a protegir, amb la
intenció de poder fer-los entrar en els models numèrics tradicionals que usen els
economistes i, de retruc, els polítics. Aquesta aproximació pateix de greus errors
formals.
En els sistemes urbans o simplement molt humanitzats, l'espai s'ha vist sempre com
un recurs, i ho és. El problema és que en lloc de pensar en els diversos usos
possibles, es pensa en rendiment econòmic, i s'ha arribat al punt en què molta gent
pensa, de bona fe, que si a un espai no se'n treu un benefici econòmic directe, és
malaguanyat. Molta gent de pagès, per exemple, veuen el terreny que no es pot
cultivar o aquell que és ocupat per espècies vegetals no productives (o no
explotables) com mancat de valor. Aturem-nos un moment en aquest punt. En primer
lloc, el valor és quelcom circumstancial, que depèn de l’entorn. No és quelcom
intrínsec. Per això, l’erm que no té valor pel pagès pot ser altament valorat per un
promotor urbanístic que té una major informació d’un entorn o realitat molt més
extensa, i que per tant, té clar que aquell espai pot tenir altres usos que donarien
rendiment econòmic. Per altra banda, el pagès tradicional no acostumava a fer bé els
comptes, ja que tot l’entorn no explotat, natural i poc humanitzat que formava part del
seu paisatge quotidià, el donava per garantit i permanent. És a dir, no
comptabilitzava els beneficis o aportacions del sistema ecològic dins del qual ell tenia
les seves explotacions agràries. Per posar un exemple senzill: el pagès tradicional
sap molt bé que la pluja, o l’aigua dels rierols, els pous o les fonts, és valuosa per
l’agricultura, però en molts llocs i durant molt de temps, la pluja o l’aigua que raja
sempre, no s’ha comptabilitzat econòmicament, ja que és “gratis” i se suposa que
199

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
serà més o menys igual com sempre. Tanmateix, si no plou o hi ha inundacions, o
gelades, si l’aigua del rec puja de preu, o si es vol assegurar els rendiments
econòmics de les collites i se signen pòlisses d’assegurances, llavors, ja clarament
es veu que la pluja o l’ambient és crucial. En aquest punt és quan cal reflexionar
sobre el valor del mediambient o de l’ecosistema en general, que aporta uns serveis
que només es valoren quan desapareixen o fallen. Cal doncs preservar aquest
ambient, que és comú i del qual tothom se n’aprofita directament o indirecta, i això
significa que un sòl ocupat per sistemes naturals no explotables, té o pot tenir molts
altres usos útils i valuosos diferents del constructiu o urbà.
En la dinàmica territorial, tenen una gran importància les relacions entre sistemes de
diferents grandàries i escales. El límits municipals no acostumen a coincidir amb
límits naturals des del punt de vista sistèmic, encara que responen en certa mesura a
una dinàmica que històricament s’ha anat configurant en relació al funcionament del
territori des del punt de vista natural, cultural, econòmic i polític. Per això, encara que
siguin unitats administratives, cal que tinguin consciència de la seva estructura, dels
elements directors, i del seu paper dins del territori més gran que els inclou. Aquesta
relació dialèctica entre el territori municipal i l’entorn regional, s’ha de traduir en una
dialèctica equivalent des del punt de vista administratiu i polític entre les instàncies
jeràrquicament establertes en el nostre ordenament social. Per totes aquestes raons,
el POUM ha de respondre a una reflexió oberta, i ha d’assolir un consens el més
ampli possible entre la població. Des del municipi s’ha de controlar l’organització i
l’evolució del territori propi en tot allò que sigui possible, tenint molt en compte els
avantatges i els inconvenients de l’especialització o la diversificació, sent molt
conscients d’allò que el municipi exporta i del que importa, siguin bens, serveis,
cultura, tinguin o no un pes econòmic important. A última hora el que compte és que
la població del municipi i els seus descendents tinguin una alta qualitat de vida, i per
això cal sobretot assegurar una taxa de renovació interna i de creació de riquesa
econòmica que no hipotequi el futur del territori, que no es basi per exemple en el
consum de recursos no renovables o en la simple reclassificació de sòl.
1.2 Home dins la natura i el paisatge.
Els organismes vius són part integrant del paisatge i contribueixen a la seva
construcció. Modifiquen la geometria, els processos d'erosió del sòl i la redistribució
de sediments, i contribueixen a la formació de sòls (i en escales geològiques, de
roques). L'impacte o el grau d'importància dels organismes en la construcció d'un
200

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
paisatge i en l'estructuració d'un territori és limitat pel fet que l'energia que plantes i
animals apliquen en aquest treball prové sempre de l'energia que passa
necessàriament pels propis organismes.
L'home, a diferència de la resta d'animals, utilitza en la modificació del paisatge
energia auxiliar que podríem anomenar "externa" per quant no ha passat per
l'organisme (gasolina, electricitat,…). En el paisatge aquesta entrada d'energia
canalitzada per l'home es reflecteix en muntanyes que desapareixen, barratges o
preses que creen llacs artificials o desvien rius, carreteres o autopistes que faciliten
la comunicació i el transport de persones, de matèria i d'energia.
De tenir una estructuració típica en pobles compactes, distribuïts i adaptats a la
geografia, i connectats els uns amb els altres per una xarxa jerarquitzada de camins,
les zones urbanes han passat a ser grans conurbacions de fronteres indefinides, que
envaeixen tard o d'hora tot l'espai disponible. La similitud dels agregats urbans
moderns amb els tumors cancerosos de creixement difús, no és casual.
En un viatge hipotètic des d'una zona feréstega i deshabitada fins al cor d'una ciutat,
hom trobaria bàsicament els següents tipus de paisatge:
1) natural; 2) gestionat; 3) conreat; 4) suburbà i 5) urbà.
La superfície relativa ocupada pels diferents paisatges que conformen un
territori (numerats de l'1 al 5) tendeixen a canviar al llarg del temps de tal manera que
creix la superfície dels números alts (5,4,..) i disminueix la dels números baixos (1,
2,..). Ara bé, el territori imposa unes limitacions: a) de superfície, i b) de disponibilitat
de recursos.
El territori feblement humanitzat o el sistema d'organització tradicional, tendeix a un
equilibri dinàmic entre els diferents tipus de paisatge, establert per la limitació de
recursos locals, que en ser en principi proporcionals a la superfície del territori, limiten
jeràrquicament les extensions relatives dels diferents usos del sòl. Ara bé, quan els
recursos ja no depenen de la superfície, l'únic limitant és llavors la superfície
ocupable, la qual esdevé el recurs més preuat.
Alguns dels resultats més clars d'aquesta situació és que:
a) Els espais naturals desapareixen, o tan sols queden deshabitats els indrets
més inhòspits (penya-segats, deserts, aiguamolls,...)
b) disminueixen els camps de conreu i creixen els dedicats a habitatges,
indústria, serveis...
201

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
c) els sistemes de reciclament naturals dels materials són insuficients, que en
altres paraules vol dir que les deixalles sòlides, líquides i gasoses, tòxiques o no,
esdevenen problemes de primer ordre.
La dinàmica territorial porta a desdibuixar l’esquema jerarquitzat i estès en l’espai de
la tipologia del sòl, amb els pols urbà i salvatge (o “natural”), i la clina intermèdia que
inclou els diversos espais rurals. L’activitat humana que es tradueix en ocupació del
sòl per nous usos afecta sobretot el sòl no urbanitzable. Els fenòmens de
“periurbanització” i “rururbanització” consisteixen en l’ocupació de sòl periurbà, o
interurbà, rural, d’una manera no sempre ordenada per a posar-hi tot allò que ja no
hi cap a la ciutat, o allò que demana un terreny més barat, o bé s’ocupa amb usos
d’aspecte i importància no prevista explícitament en l’ordenació existent (indústries,
centres logístics, magatzems, explotacions agrícoles industrialitzades, etc.). S’hi
afegeixen els usos que per imperatiu de l’interès públic, es posen en terrenys
interurbans i periurbans, més barats i més extensos 11 . El fenomen de la
“vorurbanització” és una variant de tot plegat lligada a les vies de comunicació 12 . Des
del punt de vista de la dinàmica general del territori i del canvi d’usos del sòl, es pot
parlar del procés d’artificialització, terme que engloba tota mena de tipologia
d’ocupació del sòl. El resultat final és que en molts indrets es posen en contacte
tipologies de sòl que mai havien estat junts i que formen fronteres difícilment
estabilitzables (o sostenibles).
A banda de la superfície que ocupa cada tipologia de sòl, és important la manera
com aquesta superfície es distribueix. L’espai urbà difon pel territori en taques de
grandària que va des de la d’un edifici, a la d’una urbanització de centenars de cases
unifamiliars... La difusió segueix a cops les vies de comunicació però no sempre, i
així ens trobem sovint com les urbanitzacions han crescut sense comptar amb
infrastructures suficients, sense cap continuïtat amb els centres urbans més propers.
Entre aquests espais urbans dispersos, els periurbans, les vies de comunicació i la
resta d’infrastructures que travessen el país, resulta que la superfície d’espais
ocupats per vegetació i comunitats naturals (i la dels propis sòls agrícoles), s’ha vist
no només reduïda, sinó fragmentada. La fragmentació de l’entorn més natural va
acompanyada, com la imatge en negatiu, de la desaparició de la fragmentació dels
espais urbans o artificialitzats. Això està tenint efectes biològics interessants,
11 Vegeu per exemple: X. Abadia, 2003. El fenomen periurbà a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona. Perspectives Territorials, 5:91-124.
12 Trobareu definicions d’aquests i altres neologismes a Ramon Folch, 1999. Diccionario de
Socioecología. Ed. Planeta, Barcelona.
202

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d’espècies que proliferen en l’espai urbà, però es tracte d’una fenomenologia que no
es pot predir en detall. Genèricament, només es pot dir que hi haurà espècies,
algunes conegudes en l’entorn nostre i altres d’exòtiques, que en augmentar la
connectivitat de l’espai artificialitzat aconseguiran mantenir poblacions estables,
podent arribar en alguns casos a formar plagues.
2- Ordenació sostenibilista i sòl no urbanitzable
2.1 Presa de consciència ecològica i ordenació sostenibilista
La incorporació de la paraula ecologia en el lèxic comú de la població en general,
referint-se bàsicament als "problemes mediambientals" i a la conservació de la
natura, coincideix aproximadament amb la crisi del petroli dels anys 70, la que va
posar en evidència la fragilitat del sistema occidental de vida basat en el creixement
incontrolat i la despesa energètica desaforada. Per primer cop es parlava de recursos
renovables i no renovables, i es feien previsions a més llarg termini del que s'havia
fet abans. A l'any 1987 dins de l'informe de la Comissió Mundial per l'Ambient i el
Desenvolupament, es va encunyar i definir l'expressió "desenvolupament
sostenible", com aquell mode de vida que és capaç de satisfer les necessitats del
present sense comprometre les possibilitats de que futures generacions puguin
satisfer les seves pròpies necessitats. Des de la Cimera de Rio del 1992, els
moviments ecologistes i les institucions científiques han aconseguit tenir una veu
creixent en els mitjans de comunicació, i la preocupació per la conservació de la
natura, i del planeta sencer, ha anat calant poc a poc en la població en general, en
les administracions dels diferents estats, però encara més en les administracions
locals.
Un reflex d'aquestes tendències generals, és el fet que molts municipis catalans per
exemple s'han adherit als compromisos de l'Agenda 21 local i han realitzat una
auditoria ambiental del municipi. L’Ajuntament de Mont-roig del Camp, amb l’ajut de
la Diputació de Tarragona, ha encarregat els treballs inicials per la redacció de la
seva agenda 21 local. Aquesta mena d’auditories són un pas previ i necessari per a
tenir un programa coherent d'actuacions per la millora de la qualitat ambiental, i són
també bàsiques per a fer una bona ordenació territorial a nivell municipal.
Quan ens referim a la planificació d’una ordenació urbanística sostenibilista, parlem
de posar unes condicions de contorn que facin possible a l’escala local, no només
203

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
l’aparició de la ciutat compacte, diversa i socialment cohesionada, en relació amable i
coherent amb l’entorn rural i natural, sinó que es generi a l’escala del municipi i
supramunicipal una dinàmica territorial que es pugui mantenir en el temps, adaptantse
de manera quasi automàtica a les noves necessitats materials i culturals que la
població vagi tenint. L’escala local no és independent del que passi a l’escala global,
planetària, i per tant, cal tenir-la en compte per contribuir, des del detall, a un món
millor i més sostenible.
Des del municipi es pot fer molt en aquesta direcció, en primer lloc des del POUM,
però també i sobretot a través de les polítiques municipals, les ordenances, i el dia a
dia que fa que la població entengui i participi. Hom es pot apropar a una ordenació
urbanística sostenible seguint uns quants criteris generals sorgits de l’estudi que un
ampli equip de tècnics i professionals diversos, van realitzat pel Centre de Política i
Valoracions de la UPC, i pel Departament de Mediambient de la Generalitat de
Catalunya (2003) 13 i que és referència obligada en aquest tema.
Un dels elements fonamentals del model territorial sostenible és la compactació dels
assentament urbans, adoptant densitats raonablement altes, fent una assignació
flexible als usos del sòl, així com la recuperació i renovació dels assentaments
envellits per aconseguir una diversitat que afavoreixi la funcionalitat sostenible. El
model dels assentaments humans condiciona el tipus de mobilitat i promou l’estalvi,
l'ús eficient dels recursos, inclòs el sòl, i permet una gestió integrada i més eficaç
dels fluxos de materials, d’energia i permet prevenir millor riscos i tractar els
problemes de contaminació. El paradigma doncs de la ciutat “compacta i complexa”
és una mica el símbol de l’urbanisme sostenible.
La ciutat compacta és la que assoleix un mínim de densitat de població que permet i
promou les interaccions entre persones, que fa viables i sostenibles els fluxos de
materials i d’informació (diners inclosos) entre els habitants, que minimitza la
necessitat de desplaçaments diaris a distàncies llargues, i que per tant, ofereix temps
“lliure” als seus habitants. La ciutat complexa es refereix a la ciutat que és diversa en
la seva composició i genera i renova aquesta diversitat per la seva pròpia
funcionalitat, és a dir, no és una diversitat arbitrària o artificial; de manera descriptiva
diríem que la complexitat es troba en la coexistència, en un mateix espai urbà,
d’habitants, d’ocupacions, de nivells econòmics i d’usos del sòl diversos, en les
proporcions adequades per tal que siguin funcionalment eficients. Aquest model
facilita en principi la cohesió social, un component sociològic i polític de la
13
204

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
complexitat funcional, que no tan sols s’ha de referir a aspectes ambientals i
econòmics; és a dir, un ambient divers i una bona convivència reflecteixen un entorn
creatiu i enriquidor per tothom. La forma urbana i la seva organització funcional
material i energètica, poden tenir un paper capdal en la segregació o integració de la
població segons estrats econòmics, culturals o d’altra mena. La cohesió local és una
fita que es torna urgent amb l’acceleració de la immigració en el nostre país, i la seva
consecució ens dóna l’oportunitat d’explorar, amb esperança, el panorama nou de la
governabilitat dels sistemes urbans de mida creixent 14 .
Entre els altres criteris o objectius fonamentals que planteja l’estudi ja esmentat, hi
figuren també aquells que fan referència més directa al sòl no urbanitzable, com la
conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, la permeabilització i
desfragmentació del territori, el manteniment i millora de la identitat paisatgística dels
ambients rurals i urbans, tots ells aspectes molt interelacionats i que comentem en
els següents paràgrafs. Finalment, cal tenir present sempre un altre conjunt de
criteris per aconseguir un urbanisme sostenibilista, en relació a l’ús racional dels
recursos, com el foment d’una construcció sostenible, dels edificis i de les
infrastructures, per tal de minimitzar les despeses d’energia i aigua, i la producció de
residus, afavorint també l'ús de materials que per la seva naturalesa i forma
d’aplicació siguin totalment reciclables.
Els plans d’ordenació urbanística són instruments pragmàtics i una eina fonamental
per redreçar el país a través de la seva acció sobre el territori, però no són
miraculosos. No tota la culpa de l’estat deplorable d’algunes zones del nostre país és
dels plans generals d’ordenació urbana. A cops, el problema més greu ha estat la
manca d’aplicació real de la normativa i la permisivitat dels ajuntaments. Feta la
normativa doncs, cal fer-la complir i cal fer-ho durant suficient temps com per a
veure’n els efectes. Paral·lelament, la nova normativa urbanística ha d’anar
acompanyada d’una política general (social, econòmica, cultural,...) que sigui
coherent. Així, una normativa que a nivell urbanístic afavoreixi el desenvolupament
sostenible, ha d’anar acompanyada d’accions a diferents escales per tal d’incidir
sobre l’educació del públic en general, i en particular, dels qui per la seva posició dins
la societat, tenen més pes i incidència sobre el territori (polítics, empresaris, sindicats,
forces de seguretat, docents,...).
14
Vegeu per exemple Soja, E., 2000. Post-Metropolis: critical studies of Cities and Regions.
Malden, M.A.: Blackwell.
205

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
2.2 Gestió de sòl no urbanitzable i conservació de la biodiversitat
El tractar d'afavorir el desenvolupament sostenible d'un país, i d'un planeta, passa
entre altres coses, per tractar de conservar la biodiversitat. La conservació de la
biodiversitat vol dir conservar espècies, relacions entre espècies i entre aquestes i el
medi, i per tant, conservar ambients o hàbitats, i conservar ecosistemes. En
definitiva, conservar la biodiversitat vol dir mostrar un gran respecte per la natura,
sense oblidar mai que l'home hi és inclòs. La conservació no vol dir la manca d'acció,
ans al contrari. En un sistema dinàmic com la natura, que es mostra com un procés
històric "d'una sola direcció", l’activitat és necessària per a conduir el sistema, i
tractar d'evitar el màxim nombre de forats i pedres que es vagin presentant pel camí.
Igualment, l'activitat és necessària per tal que el viatge sigui tan llarg com es pugui.
Per la conservació de la biodiversitat, des de les espècies individuals fins els
ecosistemes, a través de les disposicions d'un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal,
es poden seguir uns criteris generals, encaminats tots ells a contrarestar en lo
possible totes aquelles situacions que afavoreixen la pèrdua de diversitat.
Vet aquí una llista curta i sintètica de directrius o principis bàsics que s'haurien de
seguir per a la planificació dels espais lliures no urbanitzats quant a la conservació d
ela biodiversitat:
- Principi de continuïtat. Tractar d'aconseguir que els espais no urbanitzats ocupats
per sistemes poc humanitzats esdevinguin més estables. Caldria promoure un model
de distribució espacial que tendeixi a formar un reticle idealment format per masses
compactes unides per corredors prou amples de la mateixa vegetació natural. En
particular les reserves han de ser tan grans com sigui possible, sense barreres que
les tallin pel mig. Aquest principi duria a fusionar àrees actualment separades o a
connectar-les mitjançant corredors verds. Caldria igualment garantir el grau de
protecció mínim que asseguri la permanència, inclosos els espais marginals i els
corredors.
- Principi de compensació. Per compensació s'entén que els espais lliures no
urbanitzables i protegits tenen el paper de contrarestar efectivament la pressió de
l'entorn urbanitzat. Els boscos per exemple constitueixen un entorn descontaminant,
protector de sòl, regularitzador del règim hidrològic i de la qualitat de l'aigua,
normalitzador del clima i fornidor de paisatges i espais per al lleure. Tot plegat
206

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
paràmetres que tendeixen a compensar les disfuncions metabòliques associades a
les ciutats i a les seves necessitats d'espai, de paisatge i lleure.
- Principi d'autonomia i equilibri. Cal que els espais lliures es distribueixin de forma
homogènia en el territori i siguin representats arreu. En aquest sentit també la pressió
associada a la demanda d'espais de lleure es veuria diversificada en l'espai.
- Principi de quantitat. La proporció d'espai lliures de les característiques esmentades
anteriorment han de ser suficientment extensos.
- Principi de funcionalitat. Els espais lliures han de complir al màxim les funcions per
a les quals estan dotats, funcions ecològiques per exemple, o aquelles que se'ls hagi
assignat. La funcionalitat sovint pot venir de l'aplicació acurada de qualsevol dels
altres principis. Així per exemple, la continuïtat, la compensació i el principi de
quantitat inspiren propostes de creació de corredors ecològics que uneixin espais del
PEIN. Per altra banda, la funcionalitat ha de promoure la restitució del paisatge als
llocs on estigui malmès, aprofitant les restauracions i repoblacions per a fer també
espais humanitzats però de caràcter protector dels propis espais naturals i més
verges.
Als anteriors principis caldria afegir si més no un criteri addicional que és necessari
per a no quedar-se en utopies ultraconservadores. Convé que l'ordenació del sòl no
urbanitzable es faci d'acord amb els desitjos de creixement urbà compatibles amb la
sostenibilitat. Això vol dir controlar i dirigir aquest creixement seguint criteris
sostenibilistes, tractant de fer un bon ús del sòl, conservant-lo al màxim, recuperant
ambients malmesos, i reconvertint i renovant assentaments urbans que s’han
deteriorat pel pas del temps o que han quedat totalment obsolets. Convé que els
criteris economicistes i d'interès a curt termini no contaminin la política de planificació
urbanística, i que imperin els criteris més basats en el coneixement de la naturalesa, i
en la limitació i gestió prudent dels recursos propis. Tanmateix, convé harmonitzar les
polítiques conservacionistes amb el desenvolupament econòmic i creixement
poblacional.
A nivell Català, en el document "Objectius i propostes d’actuació per a la conservació
i l’ús sostenible de la diversitat biològica a Catalunya" (que es pot trobar a la xarxa de
l’Institut d’Estudis Catalans, ) es plantegen, entre altres, uns
criteris a seguir en els plans d'ordenació territorial i planificació urbanística pel
tractament del sòl no urbanitzable. Potser el més general i important és aquell que
diu que els Plans d’Ordenació Urbanística Municipals han de considerar i tractar el
207

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
sòl fins ara anomenat no urbanitzable i els espais lliures i naturals, al mateix nivell
que el sòl urbà, delimitant-ne amb precisió els usos, les àrees que han de ser objecte
d’especial protecció, i establint les mesures que calgui adoptar a l’efecte de la
conservació, millora i protecció del sòl, la flora i la fauna, el paisatge, els cursos i
masses d’aigua, i els espais agrícoles i forestals.
Les accions que es duguin a terme en la planificació i ordenació territorial quant al sòl
no urbanitzable han de tractar de:
- Mantenir i millorar la connectivitat territorial, ecològica i paisatgística.
- Mantenir l’estructura i el funcionament del territori i evitar la fragmentació i
l’aïllament dels elements naturals.
- Protegir les riberes i els cursos d’aigua de la xarxa hidrogràfica.
- Protegir la franja litoral.
- Ubicar, tant com sigui possible, les àrees de sòl urbanitzable en els àmbits on la
qualitat del sòl sigui més baixa des del punt de vista productiu.
- Considerar les característiques de l’entorn natural immediat per determinar els
possibles usos industrials d’un territori.
- Aplicar els factors ambientals mediterranis a tot projecte de desenvolupament
turístic.
- Permeabilitat les infrastructures que travessen espais naturals i integrar-les en el
seu entorn ecològic i paisatgístic.
- Integrar els espais verds urbans en la xarxa d’espais naturals periurbana.
En els plans municipals convé no hipotecar les accions que s'hagin d'emprendre a
nivell supramunicipal, i sempre que sigui possible s'ha d'intentar promoure la
coordinació supramunicipal per tal que les accions abastin unitats ambientalment
adequades per a la planificació dels diferents components del medi natural i de la
diversitat biològica.
El planejament urbanístic, en totes les seves escales, però especialment a escala
municipal, ha de ser coherent amb els principis del desenvolupament sostenible i de
preservació de la biodiversitat, per això s’ha d’incorporar en la seva redacció o revisió
les dades obtingudes en les auditories ambientals municipals i tenir en compte les
208

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
recomanacions i accions proposades per les Agendes 21, i evidentment pels equips
que redacten l’estudi ambiental del POUM.
Per assolir els objectius generals de conservació s'han d'aprofitar totes les
possibilitats existents en les diferents polítiques sectorials. Entre altres, s’han de tenir
en compte les següents:
a) Garantir la possibilitat de realitzar les connexions ecològiques entre els espais
inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural promoguda pel Departament de Medi
Ambient, i impulsar l’aplicació d’altres propostes elaborades per diferents institucions.
b) Executar tots aquells aspectes de la normativa sectorial i el planejament territorial
susceptibles de millorar la connexió dels espais lliures i naturals: boscos de ribera,
camins ramaders, components lineals i reticulars presents en els ecosistemes
agraris, etc.
Tal com s'ha indicat abans, la conservació de la natura va entrant poc a poc a formar
part dels elements a tenir en compte a l'hora d'ordenar el territori. Fins fa poc,
s'acceptava fàcilment que els indrets o paisatges especialment rics, singulars, bells
("paisajes pintorescos") o d'un interès especial quant a valor científic, havien de rebre
una certa protecció, però aquesta actitud s'ha demostrat insuficient tant a nivell teòric
com a nivell pràctic.
En els informes elaborats per l’Agència Europea del Medi Ambient sobre la diversitat
biològica, s’hi constata una pèrdua constant de la riquesa biològica i dels espais
naturals dels països europeus. Com a causes més importants destaquen la reducció,
en nombre i en superfície, dels espais lliures i naturals; la seva fragmentació en
porcions isolades; la creació de barreres entre ells, i la urbanització difosa i els
efectes de la contaminació. Tot plegat dificulta que els espais naturals que encara
resten puguin mantenir la seva anterior riquesa biològica. És en aquest sentit que
una política de conservació del medi natural, basada únicament en la protecció dels
seus espais més singulars, esdevé insuficient, i per això és necessari cercar un nivell
de protecció acceptable per a tot el territori.
2.3 Principi de precaució pel sòl no urbanitzable
Paradoxalment, el valorar el paper de l'home dins de la natura a l'hora de planificar
l'ordenació territorial, contrasta amb les actituds predominants fins ara i que es poden
resumir en la idea de que la natura és "fora de nosaltres", per al nostre servei o el
209

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
nostre ús. Amb l'home fora de la natura, està tot permès o justificat, i en particular
l'home té "l'obligació" de dominar, vèncer, sotmetre i explotar la natura. La nostra
inclusió dins de la natura, com un element més ens obliga a actuar amb la resta de la
natura de la manera com creiem que hem d'actuar amb nosaltres mateixos.
És corrent observar que el que fa referència a "protecció de la natura" en els textos
dels plans d'ordenació territorial o similars, del nivell que siguin, tenien anys enrera
poc a veure amb l'actitud que volem emfasitzar aquí i que creiem és més correcte
des del punt de vista ecològic. Fins ara hi ha hagut la tendència a declarar protegit o
protegible aquell espai lliure que ho està perquè era de difícil utilització. Només cal
veure que les reserves, parcs naturals o espais candidats a ser protegits són quasi
sempre en llocs poc accessibles o inhòspits.
Com que la capacitat humana d'arribar a tot arreu és cada cop més gran, la demanda
d'usos "productius" alternatius, obliga a argumentar llargament per tal de convèncer
del per què s'ha de protegir un determinat espai lliure. Entre els arguments possibles
hi ha els que es refereixen als "espais naturals" poc o gens pertorbats com a recurs i
font de riquesa (recurs de lleure, científic, didàctic, riquesa potencial o font de
diversitat potencialment explotable, etc.). Sovint, aquesta valoració es veu enfortida
per una declaració sincera d'inseguretat en la capacitat per a preveure l'esdevenidor,
i una prudència que ens porta a preservar allò que cada cop és menys freqüent i que
no sabem si és veritablement important per la nostra supervivència futura o no.
Altrament, s'invoca simplement a la sensibilitat, a l'admiració per una mena d'obra
d'art irrepetible que no s'ha de perdre.
De fet, si incloem l'home dins de la natura, o dit d'una altra manera, si entenem el
caràcter integral del sistema en el qual vivim (inclòs aquella "natura" poc pertorbada),
tots els arguments ens porten simplement a respondre col·lectivament a la pregunta
de "quin planeta volem?", que té totes les versions que es vulgui a nivell de país, de
comarca o de municipi. La resposta a la pregunta però ha de ser realista: ha de partir
de la situació actual i ha de valorar el cost (actual i futur) dels diferents plans
alternatius ecològicament coherents, per escollir finalment un pla assumible. En
altres paraules, les pròpies lleis de la natura, a les que tots hi som sotmesos,
imposen unes limitacions que no es poden evitar. Així per exemple, l'home accelera
processos però en general no els pot canviar. Per això la velocitat a la que la natura
no humanitzada s'organitza, crea i renova les seves estructures, no és pràcticament
modificable. L'actitud alhora més econòmica i realista és la d'adaptar-se, més sovint
del que s'ha fet fins ara, al propi ritme de la resta de la natura. Una actitud intel·ligent
210

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
és la d'aprofitar allò que aquesta ens ofereix sense cap despesa extra, i en tot cas,
hom pot reconduir-la o "ajudar-la" en un sentit o en un altre. El que no acostuma a
resultar rendible a la curta o a la llarga és voler-la fer anar "contra-natura", contra el
que seria la tendència pròpia, ja que llavors la nostra actuació ens obligaria a unes
despeses permanents de manteniment, les quals no podríem assegurar, mentre que
la natura té tot el temps del món per empènyer en el sentit que li és propi.
A l'hora de planificar s'ha de tenir en compte aquesta asimetria entre la velocitat a la
que es produeixen els canvis provocats per l'home (ràpids, en molts aspectes
destructius) i la velocitat d'aquells que són espontanis en la natura sense intervenció
humana (lents, en general constructius). En la pràctica, els processos produïts per
l'home tendeixen a superar els de la resta de la natura. Equilibrar les dues tendències
oposades demana unes actituds que en aplicar-se a la qualificació i zonificació del
sòl, i en la redacció de normatives urbanístiques, poden semblar excessivament
prudents, però cal tenir en compte que de no ser-ho, la balança sempre es decantarà
cap a la regressió i empitjorament del medi.
2.4 El sòl, un recurs renovable
El sòl és espai ocupable, i com a tal, un recurs necessari i limitat. El valor del sòl però
depèn del valor de l'ús que se'n pugui fer, de les seves característiques orogràfiques,
de situació i de composició. A qualsevol indret, històricament s'han ocupat sempre
els millors espais, els més plans, més ben comunicats, més saludables, etc.. Aquesta
és la raó per la qual el sòl lliure o no urbanitzat és sempre el més feréstec, menys
apte per a viure-hi, més escarpat, més aïllat o menys saludable. Però el valor del sòl,
com les possibles aplicacions o usos del sòl, canvien amb el temps i amb l'extensió
de l'activitat humana. En el cas dels municipis costaners de Catalunya el turisme és
l’activitat que més ha distorsionat la dinàmica i l’estructura funcional del territori.
L’escala de valors dels visitants potencials, és la que controla el valor del sòl, de
l’apartament o de la plaça de càmping, alhora que és la que determina el què i com
planta segons quins camps...
El creixement urbà fa que l'espai sigui un recurs cada cop més escàs. Per altra
banda, sempre s'ha considerat implícitament que és un recurs no renovable, ja que
es considerava que el sòl "s'ocupava per a un cert ús" i en la pràctica ja no s'usava
mai més per a un altre ús que demanés una restauració; tradicionalment, un cop
l'activitat en un indret s'acaba, no es reordena l'espai ni es restaura el sòl;
211

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
simplement s'abandona i hom es desplaça a un altre lloc. Aquest és el mètode més
primitiu d'ocupació del sòl i en realitat el que ha inspirat tradicionalment la dinàmica
urbanística de caire pioner arreu del món. Mentre el factor econòmic afavoreixi
aquesta pràctica, veurem com les construccions, per habitatges o productives, es
mengen amb voracitat els conreus i els boscos, acompanyant de prop les autopistes.
En general, quan es parla del valor del sòl, és en el sentit d'ocupació i en el sentit
dels usos econòmicament rendibles. Per això en la nostra societat mediatitzada, que
s'ha auto-imposat la moda de passar-ho tot pel filtre economicista, en tot aquests
processos el valor ambiental i ecològic del sòl disminueix.
El creixement de les àrees construïdes, lligat a la descentralització dels nuclis
d'activitat laboral, comercials i d'esbarjo, així com els canvis en els patrons de
consum i de preferències de residència, provoquen la disminució del valor ambiental
d'extenses àrees de sòl per un període de temps indefinit. La pèrdua d'espai verd,
tant a dins com al voltant de les àrees urbanes, amenaça la biodiversitat així com la
qualitat de vida dels ciutadans. Moltes ciutats europees contenen extenses àrees de
terrenys abandonats i contaminats (anomenats en anglès "brownfields"), que són el
llegat de la reestructuració industrial. L'ús eficient i més sostenible del sòl urbà es
complica en aquestes àrees pel cost de la neteja i de la reutilització d'aquests sòls
degradats.
La franja dels municipis costaners de Catalunya conformen un territori molt poblat, on
la proporció d'espai lliure natural accessible, és veritablement escàs. És important
conservar la biodiversitat associada a aquests espais naturals i a aquells espais
humanitzats però diversificats i no construïts. El problema és que encara que
mantinguem la superfície actual d'espais no urbanitzats, la biodiversitat continuarà
disminuint. Per a lluitar contra aquesta tendència cal augmentar la connectivitat dels
espais no urbanitzats, i caldria augmentar-ne la superfície absoluta. La restauració de
sòl abandonat o que havia tingut altres usos és una via que s'ha d'incentivar.
En tota política de protecció dels espais naturals, les mesures de manteniment i
conservació dels seus valors més importants han d’anar aparellades amb mesures
de restauració dels espais naturals que han estat malmesos o, fins i tot, destruïts.
Malgrat tot, les experiències de restauració són poques; fins ara, l’únic programa de
restauració sistemàtic és el de les àrees afectades per les activitats extractives, i
també el de les àrees afectades per determinades infrastructures, però en ambdós
casos es tracta més de correcció d’impactes que de restauració d’hàbitats
transformats. És, doncs, important promoure actuacions de restauració
212

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
emblemàtiques i exemplars sustentades en una sòlida base científica i tècnica. A
nivell europeu i mundial hi ha una preocupació creixent en la restauració dels valors
del sòl, especialment del anomenats "brown fields", aquelles parts de territori que per
un ús anterior industrial, extractiu, o urbà, convé restaurar i recuperar per a usos
diversos, inclosos els agropecuaris o els destinats a ambient natural que afavoreixi el
manteniment de connectivitat d'habitats d'interès ecològic.
S'hauria de considerar la restauració com a part integrant de totes les polítiques de
conservació i d’ús dels recursos naturals i del territori, fomentar-ne l’aplicació i
compensar tota pèrdua d’àrees naturals amb mesures addicionals de restauració i
protecció.
213

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
3- Legislació i sòl no urbanitzable.
3.1 La llei d’Urbanisme i la llei forestal.
En el preàmbul de la llei 2/2002 d'urbanisme es diu que el seu primer objectiu és
"impregnar les polítiques urbanístiques de l'exigència de conjugar les necessitats de
creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible"… Es cita
textualment les conferències de Rio del 1992 i la Carta d'Aalborg, i en general
s'observa en el text una clara aposta per una ordenació racional del territori, amb
corresponsabilització dels diferents agents, agilització de procediments, amb la
voluntat de conduir de forma equilibrada la dinàmica urbanística que els mecanismes
del mercat sovint distorsionen.
La nova llei introdueix una nova manera d'entendre el sòl no urbanitzable. Citant
textualment del preàmbul: "respecte al sòl no urbanitzable, d'acord amb la sentència
del Tribunal Constitucional de l'11 de juliol de 2001, la Llei reconeix aquesta condició
als terrenys classificats com a tals pel planejament, bé per llur incompatibilitat amb la
transformació o bé per la inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims
de protecció especial establerts o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals
s'inclou la utilització racional del territori d'acord amb el model territorial de
desenvolupament urbanístic sostenible".
Un punt clau de la llei des del punt de vista filosòfic, és el primer del capítol II (article
3) on es defineix el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, ja comentat
en el paràgraf 1.4. Bàsicament, es tracta d'ordenar el creixement i el
desenvolupament urbanístics preservant els recursos naturals, els valors
paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de
les generacions presents i futures. Es reconeix el sòl com a recurs limitat, i es fa
referència, entre altres coses, a la rehabilitació i renovació del sòl urbà, i que es
consolidi un model de territori globalment eficient, tot preservant i millorant els
sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals.
En l'article 28 de la Llei d’Urbanisme es defineix el concepte de sòl no urbanitzable, i
s'estableix que hi ha bàsicament dues raons per les quals el POUM pot classificar
com a tals uns terrenys: a) La incompatibilitat amb llur transformació, b) La
inadequació al desenvolupament urbà. En els punts següents dins de l'article es
concreten més aquestes dues categories de raons, i convé remarcar el punt 3-b on
es diu que un sòl es pot declarar inadequat al desenvolupament urbà i per tant ser
214

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
catalogat com no urbanitzable "amb l'objectiu de garantir la utilització racional del
territori i la qualitat de vida d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic
sostenible definit per l'article 3.2".
Cal també recordar que ja la Llei Forestal de Catalunya (Llei 6/1988, del 30 de març),
en el seu article 22 diu que "Els terrenys forestals no afectats pels processos de
consolidació i d'expansió d'estructures urbanes preexistents i que no formen part
d'una explotació agrària han d'ésser qualificats pels instruments de planejament
urbanístic com a sòl no urbanitzable". En la dita llei, es defineix com "terrenys
forestals" (article 2) "a) Els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de
matolls i d'herbes; b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris
per a la protecció d'aquests; c) Els erms que, per llurs característiques, siguin
adequats per a l'aforestació o la reforestació". És en aquest sentit ampli del mot
“forestal” que més endavant tractarem de la classificació del sòl no urbanitzable, amb
altres connotacions que es comentaran oportunament.
Igualment la llei preveu que les transformacions no autoritzades o accidentals del
territori, no puguin induir un canvi en la qualificació de terreny forestal a aquells que
ho han estat sempre, o també podríem dir aquells que de manera clara i des del punt
de vista ecològic tenen "vocació" forestal, en aquest sentit ampli que en la llei es
recull.
La legislació catalana doncs, recull noves maneres d'entendre el territori, més
funcional, i més "educada" des del punt de vista científic, introduint conceptes que
directament entronquen amb l'ecologia acadèmica.
3.2 El Pla Director Urbanístic dels Sistema Costaner
El litoral és una zona cobejada pels múltiples usos que es fa del territori. La
disminució d’un grau de llibertat obliga a la disposició lineal, paral·lelament a la costa,
de les vies de transport, i els assentaments humans s’hi amunteguen. A més a més,
la frontera terra-mar ha estat també un espai d’atracció especial pels humans, ja que
hi hem buscat no només un lloc de trobada o de comunicació, o una font d’aliments,
sinó també un espai d’esbarjo. El turisme ha esdevingut una font de riquesa
econòmica molt important en els països riberencs de l’àrea mediterrània, però es
tracta d’un recurs que competeix amb tots els altres usos del territori litoral. Els
espais idíl·lics, de paisatges amables, amb platges o cales arrecerades, culturalment
madurs, poc poblats, que des del principi de l’interès pel turisme han estat els
215

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
preferits, han desaparegut pràcticament per la pròpia pressió turística i urbanística.
La pròpia activitat actua en contra d’ella mateixa, i la inèrcia ha permès substituir la
qualitat per la quantitat, amb un rendiment econòmic creixent, però amb un impacte
pel territori també més gran. Finalment, la transformació més extrema del turisme
massificat, és la que ofereix com objectiu de gaudi, el propi fenomen
d’amuntegament de gent diversa en vacances, que comparteix el fet de no tenir
obligacions, ni d’horaris ni de vestimenta, que promou noves relacions, que tampoc hi
ha obligació de mantenir en el temps.
No només el turisme ha fet malbé la costa, sinó que en general, l’augment de la
població, amb totes les externalitats indesitjables que comporta, ha transformat el
sistema costaner fins a deixar-ne pràcticament desfigurada la fisiografia original,
modificant-ne intensament el funcionament purament físic i per suposat l’ecològic.
Encara que la població, inclosos els turistes, s’ha anat acostumant als canvis i ha
anat renovant el seu interès per la costa, malgrat que els seus valors o avantatges
inicials, o anteriors, s’hagin esvaït, s’ha arribat a una situació en la que es fa
totalment necessari intentar conservar tot allò d’original i de valor que encara quedi.
És en aquest sentit que la Generalitat ha aprovat recentment el Pla Director
Urbanístic del Sistema Costaner, amb el propòsit general de “la no consolidació, amb
urbanització o amb edificació, dels espais costaners encara no transformats,
classificats com sòl no urbanitzable o com sòl urbanitzable no delimitat”.
Probablement molts ciutadans voldrien veure també una llei que permetés recuperar i
restaurar aquells paisatges i paratges ocupats barroerament, urbanitzats o
privatitzats de manera irregular en temps passats, més o menys llunyans; però és
evident que aquest desig queda, de moment, totalment en la utopia. Els objectius del
Pla Director es resumeixen en els següents punts:
- Impedir la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors i els del
sistema costaner.
- Protegir els valors dels espais costaners: ambientals, paisatgístics, culturals,
científics, agrícoles, forestals, ramaders o per raó de llurs riqueses naturals.
- Preservar del procés de transformació urbanística els espais costaners afectats per
riscos naturals o antròpics.
- Garantir l’efectivitat de les limitacions o servituds per a la protecció del domini públic
marítim-terrestre.
216

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
- Millorar la qualitat de vida per raó de la funcionalitat dels espais costaners com
àmbits de reequilibri home-natura, del manteniment d’un recurs turístic bàsic i del
recolzament de la biodiversitat en connectar els espais de l’interior amb els del litoral.
El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner es basa en l’anàlisi territorial d’una
franja paral·lela a la costa de 500 m d’amplada, però amb molt bon criteri, a l’hora
d’afectar amb classificacions de caràcter proteccionista sectors o zones, té en
compte les unitats territorials naturals i les que pel planejament vigent d’ordenació del
territori i la seva classificació del sòl els corresponen. Pel fet que aquest Pla Director
protegeix de manera explícita el sòl no urbanitzable i afecta a aquell classificat com
urbanitzable no delimitat, que ha de passar a no urbanitzable, afecta plenament
alguns sectors de sòl no urbanitzable del municipi de Mont-roig del Camp.
El Pla Director Urbanístic del Sistema costaner obliga al POUM, i dins d’aquest,
afecta aquell territori que específicament queda classificat, per l’ordenament superior,
com CPEIN, C1, C2 i C3.
El Pla Director incorpora quatre categories pel sòl no urbanitzable costaner que
passem a comentar breument:
CPEIN: El pla director respecta el règim específic de tot aquell sòl no urbanitzable
pertanyent al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural, decret 328/1992, de 14 de
desembre), sense perjudici de l’aplicació del règim establert per al sòl no urbanitzable
costaner 1 (C1), quan aquest últim comporta un superior nivell de protecció.
C1: el sòl no urbanitzable costaner 1, correspon a aquells sòls caracteritzats pel seu
valor de connexió entre àmbits de sòls d’especial qualitat, bé per tractar-se de sòls ja
subjectes a la protecció específica del PEIN, o bé pels seus valors específics que es
consideren incompatibles amb la possibilitat d’obres, instal·lacions o construccions
que lesionin o impedeixin la realització dels valors i de les finalitats de protecció
preteses. Es tracta del nivell de protecció del sòl no urbanitzable costaner més
exigent.
C2: correspon a aquells sòls que per la seva proximitat a la ribera del mar, i per tant
inclosos en la franja dels 500 m, requereixen la protecció dels valors que els
caracteritzen, tot i admetent-se, d’acord amb la naturalesa rústica dels mateixos i
pròpia del sòl no urbanitzable, el règim d’usos previst en la legislació urbanística i
amb subjecció a les condicions normatives del Pla Director.
C3: aquesta subcategoria respon a una funció de recolzament del sòl no urbanitzable
costaner 1 i 2, amb els quals s’integra morfològicament. La normativa del Pla no
217

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
altera el règim que li correspon segons la Llei d’Urbanisme i el corresponent
planejament urbanístic general, si bé queda preservat de qualsevol alteració de la
seva classificació per part del planejament urbanístic general.
Donat el caràcter de protecció o conservacionista del Pla Director Urbanístic del
Sistema Costaner, aquest respecte el superior nivell de protecció que un planejament
urbanístic general pugui atorgar a un sòl no urbanitzable que quedi afectat per la
classificació específica del Pla director, i alhora salvaguarda l’efectivitat, condicions i
limitacions establertes per les legislacions sectorials en matèria de costes,
d’avaluació d’impacte ambiental i demés aplicables.
3.3 La Llei del Paisatge
Recentment el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de protecció, gestió i
ordenació del paisatge (8/2005, de 8 de juny), que és la culminació del procés que es
va encetar al desembre de 2000, amb l’adhesió unànime del mateix Parlament al
Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el 20 d’octubre de 2000.
Aquest conveni reclama a tots els països membres que posin en pràctica polítiques
de paisatge, per tal de protegir-los, gestionar-los i millorar-los. El conveni europeu
defineix a efectes pràctics la terminologia mínima per a unificar criteris. Així, s’entén
per paisatge en aquest context: “una àrea tal com la percep la col·lectivitat, el
caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i humans”;
defineix igualment què s’entén per objectiu de qualitat paisatgística, “la formulació per
les autoritats públiques de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les
característiques paisatgístiques del seu entorn”; per protecció del paisatge, “les
accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o característics d’un
paisatge, justificades pels valors patrimonials, ambientals i econòmics, que provenen
de la configuració natural i de la intervenció humana”; per gestió del paisatge, “les
actuacions dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels
processos socials, econòmics i ambientals” i finalment, s’entén per ordenació del
paisatge, “les actuacions que presenten un caràcter prospectiu particularment
accentuat encaminades a millorar, restaurar o crear paisatges”.
Segons la llei, els poders públics han d’integrar la consideració del paisatge en les
polítiques d’ordenació territorial i urbanística, agrícola, forestal, ramadera,
d’infrastructures, cultural, social, econòmica, industrial i comercial, i en general, en
qualsevol política sectorial amb incidència directa o indirecta sobre el paisatge. Les
218

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
actuacions que es duguin a terme poden ser de protecció, de gestió i de millora, i
l’article 8 descriu unes quantes finalitats concretes (preservació, millora,
manteniment, foment, adquisició de sòl per a incrementar el patrimoni públic en àrees
d’interès paisatgístic, donar valor al paisatge com a recurs turístic,...).
Entre els instruments de què es dota la llei per a concretar l’acció i aconseguir les
finalitats, destaquen els catàlegs del paisatge de Catalunya (article 10 i 11) i les
directrius del paisatge (article 12) que se’n deriven i que han de quedar determinades
en els plans territorials parcials o plans directors territorials, els quals incorporen
normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística. Com a entitat de
referència científica, de suport i col·laboració amb l’administració de la Generalitat per
tot el que respecte a polítiques de paisatge, es pren l’Observatori del Paisatge
(constituït legalment el 8 d’octubre de 2004, Estatuts publicats al DOGC, resolució
PTO/3386/2004). El capítol IV de la Llei fa referència a la concertació i la
sensibilització en les polítiques de paisatge, i descriu les cartes del paisatge, un
instrument de concertació entre els agents públics i privats per acomplir actuacions
concretes, des de posicions molt properes al ciutadà, per quant es proposa que
també siguin les entitats locals les que impulsin la confecció d’aquestes cartes
d’acord amb els catàlegs del paisatge corresponents al territori. A diferència dels
catàlegs del paisatge, que tenen un àmbit d’aplicació coincident amb les set regions
en què s’organitzarà en un futur la política administrativa de Catalunya, les cartes són
d’aplicació municipal, supramunicipal o comarcal. L’article 15 fa referència a la
necessitat de sensibilitzar i educar la societat respecte al paisatge i als seus valors.
Hi ha una disposició addicional que fixa el termini d’un any per tal que el Govern
aprovi les mesures concretes per fomentar els valors de respecte, de protecció i cura
del paisatge destinades als diversos nivells educatius. Finalment, el capítol V fa
referència al finançament.
Els plans territorials parcials han d’incorporar per anar bé, els catàlegs del paisatge.
Per això els primers catàlegs que es faran són els de les Terres de Ponent i del
Camp de Tarragona, ja que en aquests moments s’està fent el Pla territorial Parcial
d’aquestes regions (les altres cinc hauran de seguir en els propers anys: Comarques
de Girona, Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre, Comarques Centrals i Regió
Metropolitana de Barcelona).
L’Observatori del Paisatge està treballant en la concreció de conceptes i metodologia
per l’execució dels catàlegs del paisatge, tema que no és senzill. Ha elaborat un
valuós document de referència (Bases conceptuals, metodològiques i procediments
219

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
per a l’elaboració dels Catàlegs del Paisatge de Catalunya) pels grups de treball
involucrats en la confecció de Catàlegs de Paisatge. L’objectiu principal dels
Catàlegs de Paisatge és poder ser útils per a la planificació territorial, i hauran de
marcar criteris que es recolliran en els plans territorials parcials. Aquests criteris
seran alhora aplicables al planejament territorial i al planejament urbanístic. Els plans
territorials dictaran així normes, directrius i recomanacions que hauran de ser
respectades pels assentaments urbans, les infrastructures de mobilitat i les derivades
de polítiques de protecció del sòl no urbanitzat. Des del punt de vista del paisatge,
els plans territorials hauran de confeccionar normes, directrius i recomanacions pel
sistema d’espais oberts, els assentaments urbans, i les infrastructures de mobilitat.
Per aquest capítol, ens interessa especialment el que es comenta sobre els espais
oberts, i que correspon a les parts del territori que haurien d’ésser preservades de la
urbanització i en general de processos que poguessin afectar-les negativament. El
sistema d’espais oberts comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel
planejament urbanístic. Els plans territorials parcials tenen com objectius específics
en aquest àmbit:
a) Evitar la transformació i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que
reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, social productiu i/o
cultural.
b) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la
biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.
d) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes
topogràficament o subjectes a riscos.
e) Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions dels sòls integrants del
sistema d’espais oberts.
f) Establir una gradació de preferències en relació amb les alternatives d’urbanització
i edificació.
Els catàlegs de Paisatge no només proposaran normes, directrius i recomanacions
per als tres tipus d’espais oberts, sinó que han de contribuir alhora a la seva
delimitació.
En el present POUM es dóna un pes específic a la valoració del paisatge, però
s’insisteix en el fet que aquest no només s’ha de veure des del punt de vista dels
220

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
humans, sinó també com l’ambient d’escala superior a l’hàbitat que els altres
organismes contemplen. Això porta per exemple a considerar que certs espais no
urbanitzables es preserven i protegeixen pel seu “valor paisatgístic i ecològic”,
afegint doncs aquesta paraula per a fer èmfasi en el fet que els humans hem de
valorar també el paisatge en favor dels altres organismes amb els quals el
compartim.
La dinàmica del paisatge està totalment condicionada pels humans. Tot canvi forçat
està sempre associat al desequilibri, a la diferència de potencial, o d’informació. En
una interacció entre dos sistemes, sempre adquireix major informació aquell que té
inicialment més informació acumulada (el més complex) 15 . Si considerem la matèria i
l’energia, els fluxos van des dels sistemes més simples (explotats) als més
complexos (explotadors). Aquests últims són també els sistemes més madurs que en
la interacció acumulen més informació, i exporten matèria i energia de poc valor o
menor qualitat que la que han incorporat. Tenir més informació permet fer una
despesa d’energia més ben dirigida, en el sentit de la incorporació de coneixement
als processos que consumeixen i dissipen l’energia. Una màquina, o un procés
industrial, conté estructuralment informació acumulada, i quan funciona, projecta
aquesta informació en la manera com consumeix i dissipa l’energia, i en la manera
com la utilitza (la forma final de la matèria processada n’és un reflex). Podem dir que
les coses es poden fer de maneres diferents, es poden fer ben fetes, amb major
qualitat, amb més informació incorporada, amb major eficiència i eficàcia, o es
poden fer de manera més simple, en el sentit “estúpid” o desinformat de la paraula.
Els sistemes naturals, l’home inclòs, incorporen informació en els processos i la
dinàmica reflecteix llur grau de maduresa i complexitat. Tanmateix, en el cas de la
intervenció humana i a diferència de la resta d’animals, la informació afegida als
processos té una intencionalitat. Diguem que la naturalesa no humana no té
objectius, no té una imatge virtual d’un futur que dirigeixi les accions, que els atorgui
un propòsit. Qualsevol propòsit humà que es basi en imatges virtuals, sempre serà
simple en comparació amb la realitat. Els humans només veiem una part del sistema
i no sempre és la mateixa, i som capaços de fer-ho més complicat, ja que hom pot
fonamentar un propòsit en base a unes imatges virtuals abstractes, no directament
vinculades a la realitat física, sinó basada en ideologies o pensaments que només
troben el seu sentit en relació a sensacions íntimes de cadascú i a comportaments
15
Margalef, R. 1980. La biosfera: entre la termodinámica y el juego. Ediciones Omega,
Barcelona (236 pp).
221

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
col·lectius que reforcen aquestes sensacions biològiques complexes de difícil
descripció. Quan en la valoració d’un paisatge 16 es citen els valors “mitològics,
religiosos, espirituals, simbòlics i identitaris”, s’està parlant d’això. Són aspectes que
reforcen comportaments i idees que han estat en algun moment, durant un temps,
adaptatives per alguna comunitat establerta en algun lloc concret.
Els paisatges són processos històrics, on hi ha necessàriament i inevitable un lligam
entre els esdeveniments successius, per la proximitat espacial i temporal, sent que la
informació i els objectes que en són dipositaris, inclòs el paisatge, perduren un temps
i fan que coexisteixin retalls d’història i d’informació generada en èpoques diferents,
que pot ser en tot cas interpretada o usada en qualsevol moment posterior, segons el
punt de vista d’un agent, en un instant i un lloc concrets. La transformació del
paisatge forma part de l’evolució biològica, o si més no, participa dels mateixos
principis generadors, entre els quals hi ha la reinterpretació dels objectes heretats,
que permet d’usar-los per a diferents funcions segons l’entorn en el que es troben.
Convé per tant no oblidar que els humans també som naturals, formem part de la
natura, i només partint del fet evident de que som animals, podem comprendre els
fonaments de la nostra manera de fer i d’actuar, i l’enorme abast que poden tenir les
nostres accions en ser potenciades per l’ús de l’energia externa i per l’enorme
capacitat d’adquisició i manipulació d’informació que hem aconseguit. El ser
conscients del nostre poder i de les possibilitats del nostre paper dins la biosfera, ens
fa alhora lliures i responsables, i ens obliga a una anàlisi ètica de la nostra
naturalesa, cosa que ens diferencia, i molt, de la resta d’animals del planeta.
3.4 Percepció i valoració del paisatge.
La definició de paisatge que adopta el Conveni europeu del paisatge i la Llei catalana
8/2005 de 8 de juny, deixa clar com a element clau la percepció que els humans,
col·lectivament, tenim del paisatge. Des del punt de vista ecològic, més general, el
paisatge és un concepte més obert ja que el punt de vista perceptual pot residir en
qualsevol organisme o col·lectiu d’individus o població. Podem per tant parlar del
paisatge que pot percebre un insecte, un gos, o una població de gavines. Aquests
altres paisatges cal que es tinguin en compte a l’hora de definir també els paisatges
humans, i sobre tot a l’hora de classificar-los i de valorar-los. De fet, se suposa que
aquests aspectes ja entren en la valoració per quant, tal com recomana el citat
16 Vegeu el paràgraf 3.3 La llei del paisatge
222

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
document de l’Observatori del Paisatge per la confecció dels catàlegs, en aquella hi
entren explícitament els valors ecològics, juntament amb els estètics, els productius,
històrics, d’ús social, mitològics, religiosos o espirituals, simbòlics i identitaris.
El que es capta d’un paisatge amb qualsevol dels sentits, i conjuntament amb tots
ells, com de qualsevol objecte, no és igual per tothom, com no ho és pels diferents
organismes d’un ecosistema. Els humans som tots d’una mateixa espècie, i per tant,
les diferències entre nosaltres quant a la percepció i la interpretació d’un paisatge rau
sobretot en la informació prèvia que tenim cadascú de nosaltres. La informació nova
és allò que captem i que modifica les nostres expectatives o concepcions “a priori”.
Hi ha qui és més observador que altres, però el que és segur és que els filtres que
usem en observar són molt variables.
En el document citat anteriorment hi ha una referència a altres valors perceptius, com
serien per exemple, aquells que ens poden fer dir que un paisatge és tranquil,
enervant, salvatge, remot, aterrador, etc. Es tracta de valors de difícil identificació per
subjectius, i segurament s’han d’excloure en l’elaboració dels catàlegs. N’hi ha
d’altres però que els equips poden considerar si s’escau, i serien valors definibles
amb paraules com ara singular, representatiu, íntegre, rar, harmònic, etc. Es tracta
evidentment d’aspectes i valoracions que tenen una relació directa amb la sensibilitat
de l’observador, de l’empatia amb el lloc, la capacitat d’observació, i en general de la
informació i experiència prèvia de l’observador. El document no oblida fer referència
a altres atributs subjectius, i també valora les aportacions documentals d’estats del
paisatge en estadis anteriors que puguin servir de memòria i referència col·lectiva.
És clar que d’una manera general no es pot fer una valoració única del paisatge, i la
metodologia per la confecció del catàleg del paisatge demana que la cartografia de
valors sigui en capes diferents, superposades, que permetin un tractament per
separat i individualitzat si convé. Eventualment, sempre es pot fer una anàlisi
estadística conjunta o multidimensional de les dades, a partir de dades d’opinió del
públic general o de públic qualificat. Hi ha actualment algorismes diversos que poden
ajudar ordenar, i per tant a decidir, en certes situacions.
Tanmateix, l’expressió “un paisatge endreçat” podria ser la manera més sintètica de
qualificar en positiu un paisatge, si l’entenem com “aquell paisatge que en la
percepció de la població, troba els seus elements en el lloc on els pertoca, on no hi
ha elements forans que pertorben la lògica funcional ni l’estètica, i on tot plegat és
clarament resultat d’una interacció coherent i sostinguda entre una natura i una
població humana dotada d’una cultura adaptada al medi“. Aquesta definició del
223

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
qualificatiu d’endreçat per un paisatge suposa implícitament que hom té coneixement
del funcionament de la natura i dels fonaments de la cultura humana que s’hi ha coadaptat.
No pressuposa un paisatge i una cultura estàtics, sinó en continua coevolució.
Hi cap per tant la innovació, però sempre basada en un coneixement.
En el nostre país, no hi ha paisatges que no estiguin humanitzats; els nostres
paisatges més feréstecs també han rebut de manera important l’impacte dels
humans. En els llocs menys assequibles, hi ha boscos vells, amb arbres de
centenars d’anys d’edat, però si examinem en detall la composició i l’estructura del
bosc i la fauna acompanyant, ens adonem que tot plegat és així per la presència dels
humans. No cal dir que en zones de terra baixa més apta pel conreu, espècies,
orografia, aigua, i en definitiva tot és com és per l'efecte durant mil·lennis dels
humans. Tots aquests paisatges els trobarem endreçats quan reflecteixin una bona
compenetració entre el ritme de la naturalesa i el dels humans: en front d’una
“ecologia de la parsimònia”, els humans acostumem a imposar una “ecologia de la
pressa” 17 . Sembla cert que els avenços tecnològics acostumen a ser desenvolupats
no tant per a la comoditat i seguretat sinó per a la velocitat. Els humans accelerem
processos, i en fer-ho provoquem desajusts i deixem “les coses fora de lloc”. La resta
de la naturalesa no pot seguir el ritme imposat pels humans, però no s’atura, va fent,
i només a la llarga apareixen les cares poc agradables de les respostes que va
donant a les nostres accions.
La llei del paisatge pretén ser, entre altres coses, un instrument per gestionar i
ordenar el paisatge, és a dir, per intervenir activament, amb uns objectius i criteris
ben definits, en la generació i configuració d’un paisatge. Aquesta és una aspiració
similar a la que hom trobaria en tantes altres disposicions legals que tenen objectius
que es poden dir en poques paraules, però que no són simples; per exemple,
millorar la qualitat de vida, o protegir i millorar la biodiversitat. La diversitat biològica
en un ecosistema per exemple, és una conseqüència del funcionament, o millor, n’és
inseparable. La diversitat d’espècies que trobem en un moment donat, és un
producte del procés històric, i si bé condiciona el camí que durà el sistema en el futur
immediat, no el determina, en el sentit que no es pot fer establir una relació causa
efecte, determinista, entre la diversitat específica i el funcionament del sistema i la
seva evolució. Sí que podem en canvi llegir la diversitat específica com un indicador
17
Flos, J. 1994 Al ritmo de la naturaleza: ecologia de la parsimonia y de la prisa. Editorial
Algaida-MNCN, Madrid.
224

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
d’una manera de funcionar, i les seves variacions ens poden indicar també
pertorbacions o canvis en el funcionament de l’ecosistema.
Hom te la sensació que amb unes poques espècies que fessin les funcions bàsiques
de producció vegetal, consumidors i recicladors, n’hi hauria d’haver ben bé prou per
tal que un ecosistema es mantingués, però els ecosistemes són més rics i complexos
del que seria “estrictament necessari”. La raó l’hem de buscar en el fet que s’autoorganitzen,
evolucionen i s’expressen històricament, sense objectius predeterminats,
i així perduren. La natura es pot permetre l’aparent luxe d’un excés d’informació
acumulada, encara que hom dubti que aquest excés sigui en cap manera un luxe,
sinó que és una conseqüència inevitable d’una manera de funcionar i que
probablement està relacionada amb el fet que des que la vida va aparèixer en aquest
planeta, no només no s’ha extingit, sinó que ha anat evolucionant cap a una major
complexitat, fins al punt que la nostra espècie pot en aquests moments reflexionar
sobre aquest fet, i per tant, intervenir-hi d’una manera original: fent-hi participar la
prospectiva i la simulació o modelització sistemàtica ben fonamentada que ens
permet la ciència.
En aquest context, parlar d’ecosistemes és en certa manera similar a parlar de
paisatge, per quant el que veiem és conseqüència d’un passat, d’un procés històric, i
llegir el paisatge ens informa de com està funcionant, però no podem directament dir
què farà en el futur. Modificar directament certs trets del paisatge pot ser una mena
d’acció de maquillatge si aquestes modificacions són en elles mateixes finalitats.
Aquest seria el perill de creure’s massa estrictament la importància de la percepció
visual i subjectiva del paisatge com quelcom fonamental. Dit en altres paraules, un
paisatge de cartró pedra no pot generar el funcionament d’un veritable paisatge amb
vegetació i pedra de veritat. Gestionar el paisatge per millorar-lo, ha d’anar lligat a
gestionar, restaurar i ordenar els usos del territori, i aquests han de generar el
paisatge que volem, com un producte emergent que integri de manera complexa i
funcional tots els processos bàsics. Un decorat s’embruta i es deteriora. Un paisatge
de veritat és viu, es renova, madura, entoma les pertorbacions i cicatritza les ferides
quan n’hi ha.
225

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
4- L'ordenació del sòl no urbanitzable de Mont-roig del Camp
4.1 Els ecosistemes no urbans del municipi
4.1.1 El suport hidro-geològic del territori
El terme municipal de Mont-roig del Camp té una superfície de 63,2 Km 2 . La seva
orografia està ben diferenciada, ja que al nord hi trobem els contraforts de la Serra
de Llaberia –Colldejou, amb alçades de 600 metres, i en la resta, dels 150 m d’altura
fins al mar, s’estén la zona de la plana, que ocupa 38 km 2 .
La Plana de Mont-roig està travessada de NO a SE per una dotzena de barrancs i
rieres, sent la que hi ha més a l’est la Riera de Riudecanyes, en el límit amb
Cambrils, i la més a ponent el Barranc de Llastes al límit amb l’Hospitalet de l’Infant.
Tots dos cursos són secs durant la major part de l’any, almenys en el seu pas pels
límits mont-rogencs, i només solen dur aigua després de pluges torrencials,
normalment a la tardor.
Tota la plana està recoberta per ventalls al·luvials de notable permeabilitat, format
per nivells de graves d'heterometria molt complexa amb intercalacions sorrenques o
argiloses, segons la seva situació en vers a la proximitat de la línia de mar.
El clima de Mont-roig és de tipus mediterrani marítim, de caràcter subhumit, però molt
proper als climes subàrids, que predominen a poca distància cap al sud. La
pluviositat a la zona és de 500 mm anuals aproximadament, i durant l’estiu
meteorològic cauen en mitjana uns 90 mm d’aigua. El règim de pluges es concentra
a la tardor i sobretot a la primavera, i a l’estiu són més típics els xàfecs de curta
durada i gran intensitat. La proximitat del mar fa que l’aire és mantingui però
discretament humit durant tot l’any (els mesos d’estiu la humitat relativa mitjana és
aproximadament d’un 70%), fet que atenua una mica les conseqüències de la feble
pluviositat. Cal afegir com a característica de la zona, la presència del mestral, vent
sec i temperat del nord-oest, que bufa sobretot a l’hivern, de l’octubre a l’abril, i que
pot arribar a superar els 120 Km/h.
La xarxa hidrogràfica és un component molt important del paisatge i també del
funcionament ecològic de la zona, tant pel seu paper estructurador i de transport o
comunicació, com per la seva relació amb els sistema d’aqüifers, aspecte vital d’un
país caracteritzat per l’eixutesa del seu clima.
226

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Les aigües subterrànies presents en el municipi de Mont-roig del Camp, s’engloben
sota la denominació d’aqüífers del Baix Camp-Mont-roig, els quals estan catalogats
com a aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen
normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos
aqüífers de Catalunya. A la vegada, la totalitat del municipi de Mont-roig del camp es
troba dins d’una zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats
procedents de fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, o sigui una superfície
territorial l’escolament i filtració de la qual afecta o pot afectar la contaminació per
nitrats dels cossos hídrics continentals i litorals.
4.1.2 La vegetació
Les comunitats naturals que serien dominants en l’anomenada Terra baixa
mediterrània, on el principal factor limitant per al desenvolupament de la coberta
vegetal és l’aigua, són la de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale),
associat a la plana i vessants prelitorals, i la màquia litoral de gàrric i margalló
(Querco-Lentiscetum), en el territori litoral i més meridional.
Es tracta d’una vegetació preferentment arbustiva i subarbustiva, majoritàriament
aromàtica, i massa arbrada en agrupacions més o menys denses d’arbres
perennifolis i de fullatge més aviat sec i endurit.
La vegetació actual del municipi de Mont-roig del Camp és representativa de la
totalitat de comunitats representatives del territori, tot i que la intervenció de l’home,
inicialment associada a l’activitat agrícola i rural i, posteriorment i amb major
intensitat, degut a la progressiva urbanització del seu entorn, sobretot en la franja
litoral, ha comportat una notable recessió respecte a la seva situació climàcica.
Els forests: la pineda de pi blanc, l’alzinar i la màquia
En aquest sentit, al llarg del seu terme es poden distingir diferents ambients on s’hi
localitzen les diferents comunitats vegetals indicades en l’apartat anterior. En la zona
interior del terme, dominada per les vessants muntanyoses de la Mare de Déu de la
Roca, s’hi estableixen els principals forests del municipi, dominats preferentment per
la pineda de pi blanc (Pinus halepensis). En alguns trams, ja sigui seguint els cursos
227

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
de les principals rieres o barrancs, així com en la plana més meridional del territori,
aquesta pineda esdevé de rellevància fins gairebé la zona costanera.
La vegetació de la plana agrícola, dels erms i de l’entorn urbà
Les vessants inferiors i la major part de la plana han estat històricament aprofitats per
a superfície de conreu, inicialment i principalment per al conreu de secà, amb el
conreu d’ametllers, oliveres i garrofers, mentre que en els darrers temps s’ha anat
imposant el conreu de regadiu, on s’inclou el d’olivera, i amb major extensió i donat
l’elevada qualitat edafològica del sòl de la plana de Mont-roig del Camp, el conreu
d’horta.
Aquest aprofitament agrícola, efectuat progressivament en grans finques agrícoles
donada l’extensió territorial del terme, ha comportat la implantació i desenvolupament
de l’anomenada vegetació ruderal i arvense. Aquesta comunitat és representada per
les comunitats segetals típicament mediterrànies de secà (Secalion mediterraneum),
d’on destaquen espècies herbàcies anuals com la roella (Papaver rhoeas), la
corretjola (Convulvus arvensis) i les agulles de pastor (Scandix pecten-veneris)
associades a un ampli ventall d’espècies que aprofiten les condicions
edafoambientals aportades pels conreus, així com per les comunitats arvenses de
secà (Diplotaxion), amb representants com el gram (Cynodon dactylon), la lleteresa
de camp (Euphorbia segetalis), la ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium), la
ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) i l’eragrostis (Eragrostis sp.).
En l’horta, són comuns les comunitats arvenses de regadiu (Panico-Setarion),
representats per la dominància de la panissola (Echinochloa colona), el cerreig
(Setaria sp.), la castanyola (Cyperus rotundus) i la verònica (Veronica persica).
L’entramat de camins veïnals que s’estructuren al voltant de les finques de conreu
afavoreixen l’establiment de comunitats de vegetació de marge, formada per
espècies colonitzadores herbàcies com el fenàs (Brachypodium phoenicoides) i la
canya (Arundo donax), que aprofiten l’elevat grau de nitrofília del sòl en indrets
associats a l’entorn rural.
Ja en zones més urbanitzades o bé fortament antropitzades com és el cas de les
urbanitzacions existents al llarg de la major part de la franja més litoral del terme, les
comunitats de vegetació s’estableixen en erms, runams, deixius, etc. on la resta de
vegetació no hi troba les condicions favorables per al seu desenvolupament. Aquesta
vegetació presenta unes característiques diferenciades que les permeten ser
228

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
resistents a fortes afeccions com la seva destrucció parcial, el seu cobriment o trepig,
la seva crema i, fins i tot, l’elevada pol·lució ambiental del seu entorn.
Donades les seves característiques estructurals, sovint amb fulles punxents o bé
espines, secretores de fluids tòxics o irritants, etc., comporten una disminució de
l’atractiu paisatgístic on es desenvolupen que, de per si, es corresponen amb indrets
fortament degradats, com finques de conreu abandonades amb presència de l’home
en el seu voltant, zones perimetrals d’urbanitzacions, marges i àmbit d’influència de
carreteres i línies ferroviàries, zones d’abocament d’elements residuals i zones
habitades desocupades o en estat d’abandó.
Una comunitat representativa d’aquests espais és el bleterar (Chenopodion muralis),
formada pels blets (Chenopodium sp.) i els amarants (Amaranthus sp.) així com els
margalls (Hordeum sp., Brumus sp.), l’espinaxoca (Xanthium spinosum) i l’ortiga
petita (Urtica urens). D’altra banda, els herbassars formats per exemplars de ripoll
(Oryzopsis miliacea) i l’olivarda (Inula viscosa) hi són també ben representats.
La vegetació del litoral i de les zones humides
Les comunitats de platja i reraplatja, a Mont-roig del Camp, resten força empobrides
degut principalment a l’afecció provocada en primer lloc per l’ambient ruderalitzat, on
algunes finques de conreus arriben fins gairebé la mateixa línia de mar, i per la forta
modificació de l’entorn litoral a partir de l’establiment d’infrastructures viàries com la
línia de ferrocarril Barcelona-València i pel pas de l’actual carretera N-340.
Addicionalment, la progressiva artificialització de la primera línia de mar des dels
anys setanta, ha comportat la regressió pràcticament total de la major part dels
sistemes naturals propis de la franja costanera en el municipi.
Així, la vegetació s’esdevé nitròfila per l’acció antròpica exercida sobre el medi i
bàsicament és constituïda per cascall marí (Glaucium flavum) i rave de mar (Cakile
maritima).
En aquest sentit, cal destacar que ni les zones humides catalogades existents al llarg
del litoral presenten un estat ecosistèmic òptim tot i el grau de protecció del que
disposen en l’actualitat. La vegetació se cenyeix a l’àmbit més immediat d’influència
de l’aigua on resten delimitades preferentment per construccions i infrastructures
antròpiques. Cal destacar algun esporàdic exponent testimonial d’espècies
d’importància com l’àlber (Populus alba) en l’entorn de la desembocadura de la riera
de Riudecanyes, tot i que no arriba més enllà del port arbustiu.
229

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
La dinàmica i la situació actual de la coberta vegetal en el municipi de Mont-roig del
Camp queda reflectida pel mapa de cobertes del sòl, el qual identifica la tipologia i
diversitat de comunitats que s’estableixen en el territori.
Gràfic 1. Principals cobertes de sòl al municipi de Mont-roig del Camp.
FORESTS
MATOLLARS
Fragmentació dels espais naturals.
VEG. LITORAL
CONREUS
230

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El terme municipal de Mont-roig ha anat evolucionant històricament cap a una clara
fragmentació dels seus sistemes naturals propis del territori. L’alt valor agronòmic de
bona part del seu sòl va fer que ja des de l’antiguitat, l’aprofitament agrícola de gran
part del terme va comportar inevitablement la pèrdua de la major part de massa
forestal que s’estenia des de les vessants muntanyoses fins arran mateix de mar.
Posteriorment, l’establiment de grans infrastructures lineals, com la línia ferroviària
Barcelona-València, la carretera N-340 i l’autopista A-7, van suposar la fragmentació
en feixes pràcticament paral·leles de la franja més litoral del terme, d’on destaca sens
dubte la pràctica regressió irreversible de la línia costanera i dels seus espais
naturals, alguns d’ells d’indubtable interès ecològic com les zones humides i
salobrars.
Ha estat, però, l’assentament humà, el que ha comportat en les darreres dècades
una més forta afecció en relació a la fragmentació dels espais naturals de Mont-roig
del Camp. Cal destacar, no tan sols la major tecnificació agrària i la implantació
d’activitats industrials amb afecció directa al territori, com és el cas de les activitats
extractives existents, les actuacions que han afavorit aquesta fragmentació, sinó el
model de creixement urbanístic del territori, associat al sector turístic i de segona
residència, el que ha suposat una major incidència.
La disposició de zones d’urbanització, on s’ha prioritzat la seva dispersió territorial i el
seu creixement extensiu i aïllat, ha suposat que en l’actualitat esdevingui
pràcticament impossible trobar espais naturals d’una certa envergadura i àmbit
territorial que presentin unes característiques d’interès ecològic especials. Tot al
contrari, aquests indrets són localitzats esporàdicament i, en la seva major part, sota
fortes pressions associades a l’activitat de l’home i se situen com a espais residuals –
més que no pas relictes – amenaçats de desaparició imminent.
Vegetació urbana. Arbres singulars.
Les zones verdes localitzades als principals nuclis poblacionals del municipi es
diferencien d’acord amb la tipologia de l’estructuració urbana efectuada (nucli urbà
compacte, nucli urbà dispers). Així, en el mateix Mont-roig poble, aquestes no són
excessivament nombroses i s’ubiquen en punts de creixement del casc urbà.
Tanmateix, tant el seu disseny com la representativitat de la vegetació existent no és
massa destacable.
231

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
En les zones d’urbanització, la mateixa estructuració dispersa dels habitatges i la
seva localització preferentment immersa en zones forestals, comporten un augment
del nivell del verd. En aquestes, sovint s’aprofiten els exemplars de vegetació
existent inicialment en la zona (majoritàriament pineda), tot i que d’acord amb
l’objectiu de generar un major atractiu paisatgístic, s’han anat incorporant
representants de vegetació exòtica, de ràpid creixement i òptima aclimatació a
l’entorn (on destaquen les diferents varietats de palmàcies).
Recentment, el municipi sembla valorar més els trets propis del territori i mitjançant
l’aprovació de l’Ordenança de l’arbrat i els recursos vegetals es pretén garantir el
manteniment de les anomenades “espècies autòctones”, pi (Pinus sp.), alzina
(Quercus ilex), garrofer (Ceratonia siliqua) i margalló (Chamaerops humilis) i la
potenciació de zones verdes amb un alt grau de naturalització.
Tot i això, la major part de les obres d’urbanització que porten associades
l’obligatorietat de realitzar actuacions d’ajardinament, no semblen tenir massa bons
resultats, ja que no es garanteixen les suficients condicions de manteniment del verd.
4.1.3 Fauna
L’elevada diversitat d’ambients o sistemes naturals que es poden trobar al territori de
Mont-roig del Camp es podria correspondre amb una elevada diversitat d’espècies de
fauna, si no fos que la pressió antròpica exercida sobre l’entorn ha anat comportant
progressivament la desaparició de moltes espècies típicament mediterrànies, tant de
l’interior de terra baixa com corresponents a la franja litoral i, fins i tot, marina.
A grans trets, es desconeix l’estat de salut de les poblacions faunístiques que es
desenvolupen en la major part del terme, però es considera que la major part de les
poblacions més abundants s’associen a espècies de comportament antropofílic i
oportunista. Alguns exemples en són representatives del grup de les aus, com el
pardal (Passer domesticus), la garsa (Pica pica), la tórtora (Streptotelia turtur),
l’estornell (Sturnus vulgaris / unicolor) i del grup dels mamífers, com el conill
(Oryctolagus cuniculus), el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), la rata comuna
(Rattus rattus), etc., que es poden erigir en determinades condicions ambientals en
autèntics flagells.
Cadascun dels hàbitats descrits anteriorment presenta unes condicions determinades
que són aprofitades per unes o altres espècies de fauna. Així, les espècies que
podem trobar en l’entorn del massís de la Mare de Déu de la Roca és força
232

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
diferenciada de la que podríem observar en alguna de les zones humides del litoral,
com per exemple, l’Estany Gelat.
L’actual legislació en matèria de protecció de la fauna a Catalunya inclou la major
part de les espècies potencialment presents al llarg del terme de Mont-roig del Camp
com a espècies protegides degut a la seva situació actual amenaçada en general per
la fragmentació dels hàbitats o la seva desaparició. Aquesta llista iniciada l’any 1988,
amb la Llei 3/1988, de protecció dels animals, s’ha anat ampliant, amb la incorporació
de noves espècies
4.1.4 Espais d’interès especial
Àrees d'especial interès (nidificació, zones humides. ZEPA…).
Si bé al llarg del terme municipal de Mont-roig del Camp no es cataloga cap zona
d’especial interès per a la protecció de les aus o zona ZEPA, la situació litoral del
terme, amb l’existència de barrancs o rieres que el travessen longitudinalment fins al
mar, fa que hi hagi unes quantes zones humides que han estat incorporades al
Catàleg de Zones humides de Catalunya. Aquests espais es troben en estats de
conservació diferent, i la seva importància quant als serveis sistèmics que aporten al
territori és variable. Es tracta d’espais que cal endreçar i fer-los recuperar el seu
paper ecològic i paisatgístic.
Desembocadura de la riera de Riudecanyes
Extensió: 67.608,6 m²
Espai situat en la franja litoral de desguàs de la riera de Riudecanyes, la qual actua
com a límit administratiu amb el municipi veí de Cambrils. Es tracta d’una llacuna de
rambla mediterrània associada al règim de pluges i de llevantades.
Presenta un fort potencial faunístic, sobretot lligat a la presència d’avifauna en època
migradora.
La part corresponent al terme municipal de Mont-roig del Camp no està antropitzat
com el marge de Cambrils, pel que presenta unes millors condicions ambientals per a
l’establiment de les comunitats de vegetació pròpies d’aquests entorns humits; en
aquest cas, tamarigar, jonquera i, esporàdicament, l’albereda.
233

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Desembocadura del torrent de l'Estany Gelat 18
Extensió: 11.347,2 m²
Espai localitzat al costat del Càmping Miramar abans del nucli de Miami Platja, també
corresponent a una llacuna de rambla mediterrània.
En aquest espai natural, es fan palesos els efectes ambientalment contraris deguda a
la pressió antròpica realitzada sobre el medi, com la presència de la via del tren, la
carretera N-340 i la forta urbanització del seu voltant.
Destaquen les comunitats de gàrric i l’establiment de la pineda com a masses
forestals i la cobertura massiva de canyissar i, en menor grau, de jonquera i
salicornar.
Pel que respecte a la fauna, a part de ser lloc de repòs i nidificació d’avifauna
aquàtica, també és important destacar la presència del fartet a partir d’actuacions de
reintroducció efectuades.
Desembocadura del riu Llastres
Extensió: 72.323,4 m²
De manera equivalent a la zona humida de la Desembocadura de la riera de
Riudecanyes, aquesta zona humida fa de límit administratiu entre el municipi de
Mont-roig del Camp i el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Es correspon, d’igual manera, a una llacuna de rambla mediterrània associat al règim
de pluja i llevantades.
L’espai natural és dominat per les comunitats helofítica del canyissar i halofítiques de
la jonquera i el tamarigar. També, en la part més elevada del terreny, s’hi estableix la
pineda.
Faunísticament, hi destaca una població de fartet, tot i que el fort estat de degradació
i abandonament de l’entorn degut a la forta pressió antròpica rebuda i l’encaixament
al qual resta sotmès, fa pensar en la poca viabilitat d’aquesta o bé en d’altres
potencialitats ecològiques.
Espais d’interès natural
Els espais naturals que en l’actualitat es troben sota un règim de protecció legal són
el de la Mare de Déu de la Roca, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural, i la
18 També se’n diu Estany Salat.
234

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
desembocadura del torrent de l’Estany Gelat, la desembocadura de la riera de
Riudecanyes i la desembocadura del riu Llastres, inclosos en la catalogació de zones
humides del litoral català i descrites anteriorment.
La forta antropització rebuda pel territori, ja sigui pel desenvolupament d’activitats
agrícoles com per la progressiva urbanització del sòl, sobretot en la franja associada
a la costa, han comportat la pèrdua d’una proporció significativa de les comunitats
naturals pròpies de la zona, i per tant una pèrdua de biodiversitat considerable. En
l’actualitat, els espais naturals es limiten o bé a petites zones testimonials del passat
o bé a indrets amb caràcter totalment relicte.
Això fa que els retalls d’espais naturals que resten al llarg del terme, des de la zona
de l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca fins al mateix Estany Gelat, a peu de mar,
tinguin un valor especial, pel que signifiquen de potencials punts d’inici de
recuperació i de manteniment d’una vegetació i una fauna autòctones.
Corredors biològics
La territori del municipi de Mont-roig té un sistema de rieres i barrancs que
comuniquen de manera efectiva les zones altes del nord amb el pla i la costa.
Generalment, els barrancs i rieres ben conservades són camins naturals per la fauna
i vies d’expansió i transport de diàspores. Fora d’aquests sistemes, a Mont-roig, no hi
ha zones extenses de sistemes naturals de prou entitat com per assegurar
connectivitat entre retalls relictuals de comunitats naturals mínimament ben
constituïdes. Tanmateix, la progressiva antropització de les lleres de les rieres
(impermeabilització per pavimentació, pas de vehicles pesats, activitats extractives
focalitzades, cacera, etc.) i la pressió exercida sobre les comunitats de vegetació que
s’hi desenvolupa de manera associada (urbanització de l’entorn, extensió de finques
de conreu, disposició d’eixos viaris, etc.), impliquen un fort greuge en la potencialitat
d’aquests espais històricament oblidats com a eixos de connexió biològica.
Aquesta situació comporta un aïllament dels principals espais d’interès natural
localitzats al llarg del municipi i, per tant, de les seves poblacions, amb la conseqüent
disminució de l’índex de biodiversitat així com de la variabilitat genètica dels seus
representants botànics i faunístics. per aquesta raó cal valorar la preservació de les
zones que estan actualment ocupades per vegetació espontània en zona del pla,
especialment les que lliguen els espais de forest a la zona muntanyosa del nord amb
els matollars i zones humides de la costa.
235

Agricultura
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
El municipi de Mont-roig del camp es troba englobat dins una comarca amb una
àmplia tradició agrícola que ha configurat el paisatge del territori al llarg dels anys. Al
igual que en molts altres municipis costaners de les comarques Tarragonines, però,
aquesta llarga tradició agrícola ha estat poc a poc desplaçada pel desenvolupament
d’altres activitats econòmiques.
Tot i així, Mont-roig manté encara un sector agrícola força important, amb un 46,79%
del territori ocupat per conreus en actiu. Tot i les connotacions positives del
manteniment d’aquest sector econòmic, la seva activitat porta implícites incidències
ambientals potencials que afecten principalment els recursos hídrics del territori i el
subsòl.
La producció agrícola de Mont-roig del camp, es concentra principalment en la
producció de fruits secs (garrofes, ametlles i avellanes), oliveres (ha augmentat
recentment) i l’hortofruticultura (verdura i fruita dolça). Proporcionalment, el nombre
d’explotacions de secà i de regadiu és mantenen bastant equilibrats, tot i que en els
últims anys s’ha pogut observar un augment dels cultius de regadiu.
La majoria de les explotacions agrícoles del municipi s’abasteixen d’aigua a partir de
pous privats que exploten les reserves hídriques de l’Aqüífer del Baix Camp, Montroig
del Camp.
Tot i la manca de dades precises, una primera quantificació usant estimadors i dades
indirectes, ens permet comprovar la important magnitud que té el sector agrícola
sobre els recursos hídrics del municipi, perfilant-se aquest com el segon sector més
important respecte al consum d’aigua després dels usos domèstics i turístics,
sobretot en les temporades altes. Aquest perfil de consum hídric segueix la mateixa
tendència que es perfila tant a nivell autonòmic com estatal.
La segona problemàtica a destacar pel que fa al recurs hídric en el municipi en
general, és la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats. La qualitat de
l’aigua subterrània que s’explota mitjançant diversos pous del terme municipal de
Mont-roig, tot i que presenta certa variació segons la localització del pou analitzat,
s’hi detecten nivells elevats de nitrats de manera general.
Als efectes de l’agricultura, aquestes dades no representen una problemàtica
qualitativa dels conreus, però si que a mesura que augmenta la càrrega de nitrogen
236

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
per hectàrea, les dificultats per realitzar una bona gestió s’incrementen. A mes a més
les analítiques posen en evidència la fragilitat de l’ecosistema en qüestió, i per tant la
necessitat de controlar les pràctiques agrícoles que s’hi practiquen.
Diverses són les causes que han portat a aquesta situació: per una banda la
utilització poc eficient dels fertilitzants nitrogenats, i d’altra banda la seva aplicació
fora d‘època o en quantitats excessives. Les anomenades bones pràctiques agràries
sobre el nitrogen, promogudes pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de
la Generalitat de Catalunya, pretenen contribuir a disminuir de manera significativa la
presència de nitrats a les aigües.
Paral·lelament, des del mateix Departament s’estan duent a terme iniciatives per a la
promoció entre els sectors agrícoles catalans de sistemes de producció integrada i/o
producció ecològica. L’Organització Internacional de Lluita Biològica (OILB) defineix
la producció integrada (PI) com un sistema agrícola de producció d'aliments i d'altres
productes d'alta qualitat, sistema que utilitza els recursos i els mecanismes de
regulació naturals per tal d'evitar les aportacions perjudicials al medi ambient, i que
assegura a llarg termini una agricultura sostenible. En un sentit més concret la
producció integrada és pot definir com un sistema agrícola de producció d'aliments
amb mètodes que respectin la salut humana i el medi ambient amb els objectius
d'obtenir productes d'alta qualitat, minimitzar l'ús de productes agroquímics,
optimitzar els mètodes de producció, i disminuir els residus. Per a la protecció dels
cultius, la producció integrada combina la utilització de mètodes de lluita biològica per
al control de les plagues juntament amb la utilització de les tècniques tradicionals
basades en la utilització de productes agroquímics. A diferència de la producció
ecològica, la producció integrada permet la utilització de productes agroquímics de
síntesis (adobs, pesticides,...etc.), si bé aquesta utilització està restringida a l'ús
d'unes determinades matèries autoritzades, que prèviament s'han definit en les
Normes Tècniques específiques de producció per a cada cultiu.
Tot i que en la totalitat de Catalunya, la tendència és la d’augmentar la proporció de
superfícies agrícoles amb algun d’aquests sistemes adoptats, en l’àrea de Tarragona
i concretament en la comarca del Baix Camp, aquesta tendència és totalment
contrària. Al municipi de Mont-roig del Camp, segons fonts de la cooperativa, no es
coneix cap explotació agrícola que utilitzi cap d’aquests sistemes d’explotació
alternatius.
237

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
4.2 Classificació del sòl no urbanitzable
4.2.1 Aspectes generals
En termes generals, a qualsevol escala, la topologia del territori, atenent al
repartiment de sòl urbà i sòl rural, s'ha anat invertint en els últims decennis al voltant
de les grans conurbacions del planeta. A tota la franja litoral de Catalunya, si mirem
un mapa temàtic, sembla talment com si en lloc de mirar el positiu contempléssim el
negatiu de la imatge. Abans hi havia una base rural, de verds i ocres, amb boscos i
camps de conreu, esquitxada amb nuclis urbans més o menys grans. Ara, l'espai
urbà es veu esquitxat per taques verdes… El municipi de Mont-roig del Camp té una
gran zona que manté encara l'aspecte de positiu, ja que una bona part del municipi
és agrícola o està ocupada per vegetació espontània, i que els processos
d’urbanització més contundents s’han concentrat sobre el litoral.
Tradicionalment, el sòl no urbanitzable dels plans generals d’ordenació urbana,
inclosos els sòls forestals, naturals, o agrícoles, eren considerats implícitament
reserves de creixement urbà. Des de la perspectiva urbanística, es tractava de sòls
amb poc valor econòmic en el moment de la redacció del pla, però que en el futur
podien arribar a assolir un interès urbanístic. Això ha canviat una mica amb el temps i
ha de canviar més amb la nova llei d’urbanisme. S’hauria de fer comprendre als
responsables de l’ordenació del territori, i a la població en general que actua a través
dels seus consistoris municipals, que l’espai no urbanitzat i no urbanitzable, no ha de
ser “la resta”, sinó que ha de ser tractat explícitament ja que té unes funcions
diverses i clares en el funcionament territorial. Més encara, l’ordenació ha de
gestionar, afavorir i potenciar aquelles funcions de l’espai no urbanitzable que
convingui per tal de dissenyar el conjunt del territori com a sistema funcional. Hem
avançat una mica en la bona direcció ja que els plans d’ordenació urbanística
municipals, d’acord amb la llei d’urbanisme, permeten protegir el sòl no urbanitzable.
Tanmateix, manca en general l’interès i el coneixement, la voluntat política, i la
capacitat econòmica, per ordenar i actuar en el sòl no urbanitzable amb plans
d’actuació de recuperació d’entorns naturals, de millora paisatgística o d’actuació en
l’espai agrícola. Cal que s’arribi a comprendre que l’entorn urbà ja ho és tot, al menys
en un territori com el de Catalunya, tan poblat. És a dir, en aquest sentit, un “pla de
millora urbana” o un “pla d’actuació urbanística” podrien perfectament ser aplicats a
238

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
molts terrenys o parcel·les no urbanitzables que formen l’entorn immediat de l’espai
urbà, és a dir, a una distància del casc urbà d’entre cinc i deu minuts de cotxe o
bicicleta. De la mateixa manera, no només convindria actualitzar les ordenances
municipals que afecten al sòl no urbanitzable, sinó que en qualsevol cas
s’apliquessin i es fessin respectar amb eficàcia. Aquest últim comentari és
evidentment extensiu a tot el territori municipal, no només al sòl no urbanitzable.
La pressió que rep el sòl no urbanitzable en general, demana que es protegeixi tot el
sòl no-urbanitzable del terme municipal, i sempre que sigui possible i tingui sentit, cal
passar sòl urbanitzable a no urbanitzable. Aquest camí no és corrent, però cal
contemplar-lo des de la perspectiva dels usos presents, dels que són compatibles
amb el caràcter de no urbanitzable, i considerar que la desclassificació del sòl cap a
no urbanitzable clarifica el futur en un horitzó més ampli i evita l’especulació amb el
sòl, que és una de les amenaces més clares en contra de la sostenibilitat dels
models territorials. El grau de protecció i l'ordenació normativa i d'usos permesos que
conté el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ha de tenir en compte les
característiques del sòl i de les comunitats (naturals o no) que l'ocupin, i la situació
relativa respecte als veïns. L'entorn defineix en gran mesura la vocació o interès de la
zona, mentre que les comunitats existents, en defineixen l'estat actual. Les
qualificacions que s’han d’adjudicar als retalls de sòl no urbanitzable han de tractar
de respectar les funcions d’aquest per la qual cosa la regulació normativa s’ha de
fixar uns objectius.
4.2.2 Funcions bàsiques del sòl no urbanitzable
Totes les figures de la classificació del sòl no urbanitzable són de protecció pel seu
interès ecològic, que en el seu sentit més genuí, acadèmic i alhora ampli, significa de
funcionalitat sistèmica. Des del punt de vista de la regulació del sòl no urbanitzable
cal considerar el paper que aquest juga en els equilibris i relacions entre els diferents
elements estructurals i funcionals del territori. En un entorn tan humanitzat les
funcions que cal considerar que recauen en el sòl no urbanitzable són molt diverses.
Així, els usos permesos en sòl no urbanitzable han de garantir el manteniment de
totes les seves funcions, que de manera sintètica i sistemàtica són les següents:
a) Funció ambiental:
Al sòl no urbanitzable hi ha els hàbitats propis de la majoria de les espècies de flora i
fauna autòctones que són la base de la biodiversitat local. La conservació d’aquests
239

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
habitats, de llur extensió, connectivitat i qualitat són necessaris per a mantenir les
funcions ecològiques del territori i la biodiversitat existent.
b) Funció productiva:
El sòl no urbanitzable és la base de les activitats agràries, que proveeixen aliment i
recursos naturals i formen part de l’economia local. A més a més, l’entorn agrari, en
equilibri amb el forestal i l’urbà, és font de diversitat paisatgística, d’hàbitats i
ecològica.
c) Funció cultural:
El sòl no urbanitzable és expressió de la història, resultat de la interacció de l’home
amb la resta de la natura. Recull el resultat de la intervenció de les persones en la
transformació i utilització de l’entorn, del qual n’extreu recursos, donant la imatge final
de la ciutat i el seu entorn rural, i del paisatge percebut.
d) Funció lúdica:
El sòl no urbanitzable és també necessari per a la població com a espai obert
d’esplai, lleure i repòs psicològic.
4.2.3 Objectius de la regulació del sòl no urbanitzable
La preservació de les funcions del sòl no urbanitzable, així com la voluntat de corregir
o redreçar tendències errònies heretades per millorar el funcionament global del
territori, es tradueixen en un conjunt d’objectius concrets que l’ordenament ha de
tractar d’assolir. Enunciats d’una manera més sistemàtica, la regulació del sòl no
urbanitzable té els objectius següents:
- Protegir els espais i elements naturals més remarcables, o que defineixen l’aspecte
global del territori, preservant els valors ecològics i paisatgístics, per tal d’assegurar
el manteniment de l’estabilitat dels sistemes naturals i la conservació de la diversitat
biològica.
- Afavorir les connexions entre unitats territorials amb un cert grau de conservació
que permeti mantenir o augmentar la superfície d’habitats connectats, i especialment
protegir el sòl disponible per tal de configurar corredors ecològics que connectin
parcs naturals i espais d’interès natural.
- Ampliar la superfície d’espai natural protegit, protegint aquells espais limítrofs que
tinguin valors similars, o que poden servir de corona esmorteïdora d’impactes
240

externs.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
- Preservar i millorar l’explotació agrària, sobretot en els sòls de major qualitat
edafològica i mantenir la capacitat productiva del territori.
- Prevenir els processos de degradació ambiental que aporta l‘artificialització; protegir
els contorns d'espais naturals, amb vegetació espontània, propers a la zona urbana o
a la zona agrícola, i gestionar-los convenientment per tal d’integrar-los en les tasques
corrents de funcionament del municipi; millorar el paisatge rural i urbà, integrant
l'espai rural amb el de sistemes d'espais verds urbans i peri-urbans.
- Encabir ordenadament els diversos usos o activitats que poden ser permesos en
cada tipus de sòl no urbanitzable.
- Ordenar la localització d’activitats relacionades amb el lleure en l’espai lliure, per tal
que es faciliti la conservació del medi ambient i que no es perjudiquin la resta de les
funcions essencials del sòl no urbanitzable.
- Establir criteris sobre les característiques i localització adequada de les
instal·lacions i usos periurbans, d’interès públic i social, per tal que aquests no
pertorbin l’equilibri dels diversos sectors de sòl no urbanitzable.
- Ordenar i reconduir els processos marginals dels diferents usos periurbans
existents en el sòl no urbanitzable.
- Facilitar la futura restauració i recuperació de sòls malmesos degut als actuals usos.
- Preservar el patrimoni cultural de la degradació i potenciar els aspectes didàctics,
lúdics i socials vinculats al sòl no urbanitzable.
- Impedir la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors i els del
Sistema Costaner; protegir els valors dels espais costaners (ambientals,
paisatgístics, culturals, científics, agrícoles, forestals, ramaders o per raó de llur
riqueses naturals); preservar del procés de transformació urbanística els espais
costaners afectats per riscos naturals o antròpics; garantir l'efectivitat de les
limitacions o servituds per a la protecció del domini públic marítim-terrestre; millorar la
qualitat de vida per raó de la funcionalitat dels espais costaners com àmbit de
reequilibri home-natura, del manteniment d'un recurs turístic bàsic i del recolzament
de la biodiversitat en connectar els espais de l'interior amb els del litoral.
241

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
4.3 Qualificació del sòl no urbanitzable de Mont-roig del Camp.
El POUM considera en general que tot el sòl no urbanitzable s’ha de protegir. La
classificació del sòl no urbanitzable, en les seves diferents subcategories de
protecció, i per tant, en les seves condicions normatives d’usos del POUM de Montroig
del Camp, es basa en l’estudi detallat de la realitat actual de les característiques
del sòl no urbà, i en una concepció global del terme municipal, contextualitzat en la
realitat territorial del camp de Tarragona i de Catalunya. El nom de cadascuna de les
qualificacions intenta fer referència al component de l’interès ecològic i funcional
dominant del sòl, encara que la descripció matisa les característiques que justifiquen
una delimitació concreta, uns usos admesos i una normativa.
Cal fer èmfasi en el fet que en la qualificació d'un indret concret hi intervenen no
només el tipus de sòl, en terminologia edàfica, i el tipus de cobertura vegetal o
sistema ecològic al qual pertanyi, sinó que és tant o més important l'entorn, els veïns.
Aquest veïnatge explica una bona part de les tensions actuals, de la història del
terreny i del seu futur, del que tindria "vocacionalment" i del que per coherència més
global la planificació li atorga. La consideració de l'entorn en la qualificació del sòl és
doncs necessària per a relligar formalment l'espai i ordenar el paisatge evitant
l'evolució anàrquica dels usos del sòl.
El sòl no urbanitzable de Mont-roig del Camp queda classificat en les següents
categories:
SNU-PEIN: Sòl no urbanitzable pertanyent a la zona delimitada pel Pla d’Espais
d’Interès Natural com Mare de Déu de la Roca. Es distribueix a la zona nord del
terme, i es regeix per la normativa del Pla Especial de l’espai d’Interès Natural. La
principal funció és la de conservació de la biodiversitat, el paisatge i la funció
equilibradora dels fluxos ecològics (aire, aigua, sòl, biologia,…).
SNU1: Zona de valor natural. Correspon a terrenys situats al nord, en els
contraforts de la Serra de Llaberia –Colldejou i prop del PEIN, que inclou àrees molt
escarpades. En general la vegetació espontània mostra un nivell alt de qualitat i de
maduresa, dintre dels límits propis del clima i condicions edàfiques de la zona. En
l’esquema territorial juguen un paper important com a banda d’esmorteïment de la
zona protegida del PEIN, a la qual en el futur podrien incorporar-se. En aquesta zona
els usos permesos estan molt limitats, admetent-se només els que no són agressius i
que tradicionalment s’hi han estat practicant, així com les tasques de gestió del
242

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
forest, per la seva protecció dels incendis i altres possibles riscos present i futurs, i la
seva millora ecològica, en el sentit de preservació dels hàbitats i les espècies dels
ecosistemes que contribueixen a frenar la disminució de la biodiversitat.
SNU2: Zona de valor paisatgístic i ecològic. En aquesta qualificació hi hem posat
espais que independentment de les comunitats biològiques que contingui (naturals o
conreus), per la seva orografia, situació i veïnatges, convé preservar. Una part es
troba en les vessants de les muntanyes del nord, a l’oest del nucli urbà del poble de
Mont-roig del Camp, en cotes altes i visibles no només des d’aquest, sinó també des
d’una bona part del terme. Altres terrenys amb aquesta qualificació es troben en les
capçaleres del barranc de l’Estany Salat, amb el límit de l’autopista, i uns altres que
es troben prop de la costa i no han estat afectats pel PDUSC.
SNU-3: els sòls agrícoles del terme s’han classificat en tres subcategories, definits:
a) en raó dels seus usos, que tenen relació amb la qualitat del sòl i de la disponibilitat
d’aigua, b) en raó de la seva situació geogràfica relativa i per tant del seu entorn, i c)
en raó del seu paper estructural en la dinàmica ecològica del territori. D’aquesta
manera es poden detallar millor els usos admesos i demés condicions en cada zona
per tal de preservar adequadament les funcions del sòl que el POUM els atorga.
SNU3-A: Zona agrícola de valor paisatgístic. Aquesta qualificació la reben els
terrenys agrícoles de la zona nord que queden emmarcats pel nucli urbà del poble de
Mont-roig del Camp, al sud, i pels contraforts de la serralada, presidits per l’excel·lent
mirador de la Mare de Déu de la Roca, al nord. Es tracta de zones cultivades en
mosaic que visualment es troben en mig dos entorns de caràcter ben oposat: per un
costat l’urbà i per l’altre el més feréstec de les muntanyes. El conjunt ofereix una
visió equilibrada de la presència humana en el territori, per la qual cosa s’ha de
vetllar per conservar aquesta combinació, intervenint tant des de la regulació del sòl
no urbanitzable com en la del sòl urbà del nucli antic de Mont-roig.
SNU3-B: Zona agrícola extensiva. Es tracta dels terrenys agrícoles de la banda
occidental del terme, a l’oest de la carretera T323, i al sud de la carretera T310. La
majoria de conreus són de secà, i es distingeixen clarament de la resta de terrenys
agrícoles de la banda oriental. A la banda occidental del terme, aquest espai no
urbanitzable mostra paisatges d’equilibri cultural entre l’entorn natural i l’espai
humanitzat. Es tracta de sòls de caràcter heterogeni quant als seus usos actuals,
amb retalls de vegetació espontània i amb conreus. El forest que trobem en zones
que havien estat antigament conreades però que han romàs abandonades des de fa
molts decennis, ofereix un nivell de complexitat suficient per contribuir eficaçment a
243

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
l’increment d’ambients propicis pel manteniment de bona part de fauna i flora típica
de la zona mediterrània del Camp de Tarragona. Es tracta per tant d’un espai on la
pròpia heterogeneïtat li atorga un valor alt per la conservació de la biodiversitat, i
alhora, pot actuar en gran mesura com a connector de zones de riquesa específica
elevada, les del nord de la carretera T310, de sòl d’interès paisatgística i ecològica,
amb els terrenys que tenen la mateixa denominació en les capçaleres barranc de
l’Estany Salat, que continuen més enllà de l’autopista, sota la denominació SNU-C2,
fins al mar. Amb l’objectiu de contribuir a mantenir la diversitat d’ambients, que pugui
actuar com a connector biològic, en tota la zona d’aquest sòl a l’oest del barranc de
la Porquerola la normativa exigeix preservar del conreu, independentment de la seva
tipologia, una proporció de la superfície del sòl, que ha d’estar ocupat per vegetació
espontània. Preferentment aquests espais naturals s’han de disposar al llarg dels
barrancs, i dels límits de separació entre finques, tractant sempre que sigui possible
que coincideixin les àrees naturals d’ambdós costats dels límits de les finques.
SNU3-BE: Zona agrícola extensiva – Activitats a l’aire lliure. Comprèn els
terrenys agrícoles, bàsicament de secà, de la banda occidental del terme, entre el
barranc de la Palma Negra i la urbanització Bonmont Terres Noves, que tot i trobarse
en continuïtat amb la resta de sòls qualificats de zona agrícola extensiva (SNU 3-
B) són susceptibles per la seva situació d’admetre usos esportius a l’aire lliure, com
ara el de golf. En aquest cas es manté igualment el requeriment de la preservació
dels barrancs, de la seva vegetació, i de la vegetació espontània agrupada en l’espai
i orientada de tal manera de facilitar el trànsit i l’establiment de la fauna autòctona.
Per aquests, la normativa és molt estricta respecte a la conservació del paisatge, de
l’ús dels recursos hídrics i dels mètodes de conreu i manteniment de la vegetació.
SNU3-C: Zona agrícola de valor horticultural. Són sòls agrícoles situats a la banda
oriental del terme, els de major riquesa edafològica i bona disponibilitat d’aigua,
dedicats fonamentalment a conreus intensius d’horta. En aquests terrenys és
imperatiu la preservació del sòl d’alt valor agrícola.
SNU-C2: Sòl no urbanitzable costaner 2. Sòl no urbanitzable costaner classificat
com categoria 2 d’acord amb el Pla Director Urbanístic del sistema Costaner.
Correspon a aquells sòls que per la seva proximitat a la ribera del mar i per tant
inclosos dins dels 500 m de la franja costanera, requereixen protecció dels valors que
els caracteritzen.
SNU-C2c: sòl no urbanitzable costaner 2-càmping. Sòl que per la seva proximitat
a la zona costanera ha estat inclòs en la qualificació C2 pel Pla Director Urbanístic
244

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
del Sistema Costaner, i que es dedica fonamentalment al càmping en unes
instal·lacions autoritzades. El POUM tracta d’ordenar i fer compatible els usos
existents amb la preservació del paisatge i les principals funcions ecològiques del
territori afectat i el seu entorn.
SNU-C3: Sòl no urbanitzable costaner 3. Sòl no urbanitzable costaner classificat
com categoria 3 d’acord amb el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Es
tracta de sòl que estant per fora de la franja costanera dels 500 m, forma una unitat
morfològica amb zones qualificades com C1 o C2. La seva protecció i la preservació
de canvis de classificació urbanística, els confereix una funció de recolzament i
esmorteïment de la pressió urbanística sobre els entorns costaners no urbanitzables.
SNU4: Sòl no urbanitzable comú. Comprèn un conjunt d’espais rurals de
característiques diverses que per raó de garantir la utilització racional del territori,
d’acord amb el model de desenvolupament sostenible, el POUM considera no
adequats o no necessaris pel desenvolupament urbà. Es tracta d’espais rurals que
en alguns casos no poden ser urbanitzables per haver quedat afectats per vies de
comunicació, però també d’altres en la franja costanera, que no tenen actualment
usos agrícoles de valor o comunitats naturals d’interès especial com per atorgar-los
un nivell de protecció específic. Tanmateix, cal preservar del desenvolupament urbà
aquests sòls de la franja costanera, per ser aquest entorn un espai escàs que
requereix l’aplicació del principi de precaució i per quant són sòls recuperables des
del punt de vista ambiental i paisatgístic.
SNU4-T: Sòl no urbanitzable turístic-càmping. Es tracta de sòls que es troben dins
de la zona costanera que eren urbanitzables segons l’anterior Pla General, i que no
havien quedat afectats pel PDUSC, on normalment hi ha o hi havia establert un
càmping anteriorment. Aquest POUM els classifica com no urbanitzables, tot
permetent-los l’ús de càmping. D’aquesta manera no s’impedeix l’aprofitament
econòmic del sòl, però se n’exclou l’edificació d’habitatges, ajudant a preservar el
paisatge litoral i limitant la pressió sobre la línia de costa, en front del que seria la
seva ocupació amb caràcter pràcticament irreversible de realitzar-se la seva
urbanització.
Com a criteri general, pel sòl no urbanitzable càmping, i per a la implantació o
legalització d’un càmping es fixa l’obligació de presentar un pla especial urbanístic.
En el POUM, específicament s’hi contempla el següent:
245

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PE 1 CÀMPING DE LES ARTS
Es correspon a bona part de l’àmbit del Pla Parcial del Sector 22 del PGOU.
ÀMBIT: Inclou els sòls del Càmping CAR, Barcelonesa de Inversiones S.A i
Instalaciones Turísticas S.A., situats al sector 22 del PGOU. Aquest àmbit està
qualificat de sòl no urbanitzable turístic Càmping SNU4T i el Pla Especial podrà
ampliar-se amb sòls qualificats amb la mateixa clau urbanística.
OBJECTIUS: Preservar valors ambientals i paisatgístics relacionats amb la zona
costanera on es troba. El projecte d’ordenació del càmping ha de contemplar: la
justificació de la tipologia vegetal a plantar, la correcta connectivitat amb la xarxa
viària bàsica, amb l’execució d’una rotonda a la carretera nacional 340 i un pont
sobre el ferrocarril, ha de garantir l’accés, a la franja marítima per la vora de la riera, i
separada de la mateixa, ha de resoldre adequadament el sanejament de les aigües
negres i tots els subministraments de serveis necessaris per a l’activitat.
246

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Taula 4.2.1 Superfícies de les diferents tipologies del Sòl No Urbanitzable
Subcategories de Sòl No Urbanitzable Superfície en Ha
SNU-PEIN 22,83
SNU1: Zona de valor natural. 290,13
SNU2: Zona de valor paisatgístic i ecològic. 1.034,05
SNU3-A: Zona agrícola de valor paisatgístic 285,05
SNU3-B: Zona agrícola extensiva 1.182,39
SNU3-BE: Zona agrícola extensiva. Activitats a l’aire lliure 74,82
SNU3-C: Zona agrícola de valor horticultural 806,60
SNU-C2: Sòl no urbanitzable costaner 2 137,89
SNU-C2c: sòl no urbanitzable costaner 2-càmping 23,52
SNU-C3: Sòl no urbanitzable costaner 3. 571,15
SNU4: Sòl no urbanitzable comú 54,02
SNU4-T: Sòl no urbanitzable turísic-càmping 44,49
Superfície total del SNU 4.526,94 Ha
* Finalment cal remarcar que el POUM incorpora tant gàficament com
normativament l’àmbit de protecció corresponent a la proposta d’ampliació de
la Xarxa Natura 2000 i els hàbits d’interès comunitari, i cal dir que les
qualificacions a les quals afecti s’atendran a la normativa sectorial.
247

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 1-a: Barranc de La Palma Negra vist des del pont de la carretera de Mont-roig a
Pratdip (situació aproximada UTMX: 326.200; UTMY: 4547.000). Les zones de valor
natural SNU1 es troben a les parts altes i cap a la dreta. A primer terme, zones de
SNU2 (valor paisatgístic i ecològic).
248

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 1-b: Barranc de La Palma Negra vist des del pont de la carretera de Mont-roig
a Pratdip (situació aproximada UTMX: 326.200; UTMY: 4547.000), en direcció SE. Es
veuen paisatges que cal conservar al voltant del barranc.
249

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 2: El barranc de Rifà, al nord de la carretera T310, sòl de valor paisatgístic i i
ecològic
Foto 3-a: Panoràmica cap a NNW des de un punt situat en (UTMX:326.370; UTMY:
4.546.120) en sòl SNU3-B en el que seria part de la franja que lliga els contraforts de
la serralada i les zones baixes que enllacen a llevant del nucli de Miami amb el
Barranc de l’Estany Salat.
250

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 3-b: Des del mateix punt (UTMX:326.370; UTMY: 4.546.120) s’observa en
direcció a llevant els camps d’oliveres combinats amb espais de vegetació
espontània, a cops densa i ben constituïda, dominats sovint pel pi blanc.
Foto 4: Panoràmica en direcció NNW des del límit dels terrenys ocupats per la línia
del tren d’alta velocitat (aprox. UTMX:325.400, UTMY:4542.000, al nord del
SUD14.Nou Miami). Al fons, la zona d’Azahara i Bonmont en el límit visual del pla per
sota de la serralada.
251

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 5: Panoràmica en direcció cap a la serralada, des de l’extrem NE de Miami
(corredor de sòl SNU-C3 en primer terme i SNU2 més al fons). En aquesta zona i cap
a la dreta, alguns barrancs que són tributaris del de l’Estany Salat queden enfonsats i
coberts de màquia de gàrric i margalló (Querco-Lentiscetum) (foto 6)
Foto 6: Detall de la màquia de gàrric i margalló, impenetrable, que és característica
de les zones planes costaneres del litoral del Camp de Tarragona. Aquesta comunitat
està ben constituïda en els espais situats en la franja de sòl no urbanitzable costaner
de llevant de Miami, en l’entorn barranc de l’Estany Salat i dels seus tributaris.
252

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 7: Barranc de les Coves del Roure, en sòl urbà, al NE del nucli de Miami.
L’espai de la fondalada i parets, feréstec i impenetrable, que enllaça amb el SNU-C3 i
el SNU-C2 del Barranc de l’Estany Salat pot perfectament lligar-se als espais verds
urbans. La riquesa biològica i paisatgística d’aquests enclavaments s’ha de
conservar.
Foto 8-a
253

Foto 8-b
Foto 8-c
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 8-a, b i c: Vistes de l’Estany Salat, des del mar fins a la via del tren. Es tracta
d’un espai humit d’interès natural i paisatgístic que cal protegir en tot el possible.
254

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 9: Al NE del nucli de Mont-roig del Camp, la zona agrícola que queda entre la
serralada i el poble rep una classificació especial pel seu valor paisatgístic.
Foto 10: Camps de conreu i bosc de pi blanc, en un mosaic divers a la banda del
nord del nucli urbà de Mont-roig del Camp, on el SNU ha estat classificat com de
valor paisatgístic (tant el que és eminentment agrícola, SNU3-A, com el que està
més dominat per zones de vegetació espontània SNU2).
255

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Foto 11: Petit barranc en la zona SNU3-A (agrícola de valor paisatgístic) al NE del
nucli urbà de Mont-roig del Camp (UTMX: 327,6; UTMY: 4551,5).
Oest Nord
Nord Est
Foto 12: Panoràmica des d’un punt prop del camí dels Masos d’en Blader (aprox:
UTMX: 328.560 UTMY: 4546.330), a llevant del barranc de la Porquerola. Camps
256

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
desforestats, llaurats i preparats per plantar arbres (segurament oliveres), en sòl
agrícola SNU3-B. El bosc que es veu a dalt al fons a l’esquerra i el que s’insinua a la
dreta a baix, és de pi blanc i força ben constituït.
Foto 13: Vista cap a llevant, des del pont a sobre del pas del futur tren d’alta velocitat
(UTMX: 328.670; UTMY: 4.545.640). S’aprecia la diversitat ambiental creada per la
combinació en l’espai dels conreus d’arbres fruiters (oliveres, ametllers, garrofers,
etc.) i les pinedes força ben constituïdes que preferentment s’estenen al llarg dels
barrancs (al fons el de la Porquerola). Aquest espai classificat com SNU-C3 és
similar al que hi ha a l’altra banda de la via, cap a nord, classificat com SNU3-B. Per
l’espai situat a l’oest del barranc de la Porquerola, es fa una normativa que intenta
evitar la fragmentació dels espais forestats de vegetació natural i afavorir la seva
concentració al voltant i al llarg dels barrancs.
257

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL XIII. LES NECESSITATS D’HABITATGES I LES POTENCIALITATS
258

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
1. LES NECESSITATS D'HABITATGE
D'acord amb les estimacions de l'evolució de la població determinariem la quantitat
d'habitatges que corresponen al nombre d'habitants. Existeix una altra sèrie
estadística important per estimar les necessitats d'habitatge al municipi. És la sèrie
que comptabilitza el creixement del parc d'habitatges actuals. Aquesta sèrie es
podria formar a partir del cens de les llicències donades des d'aquest cens, les quals
ens permetran aproximar-nos a la realitat actual.
A partir del coneixement del parc d'habitatges a Mont-roig del Camp i l'evolució dels
últims anys, podríem realitzar una sèrie de previsions de les necessitats d'acord amb
la població que s'ha determinat per al municipi durant els propers anys. Per això
considerem aquests diversos components de la demanda i les següents limitacions:
a) L'augment de la població i habitatges es considera uniforme per cada any
dins de cada etapa del Pla.
b) S'estima que de l'augment de població hi ha una part demandant d'habitatges,
que correspon al saldo migratori, l'altre part -de l'augment de poblaciós'acomoda
als habitatges ja existents; aquesta primera tindrà una demanda -
relativament alta- d'un habitatge per cada 2,60 persones, que ve a ser el
paràmetre mitjà previst en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona per la
Regió Metropolitana.
c) Considerem una demanda originada per taxa de nupcialitat del 60/00.
Aquesta també serà uniforme per tots els anys d'acord amb la població de
2005 i 2011. Això implicarà per alguns anys una taxa superior a la
considerada com a taxa de partida.
d) Un altre component de la demanda és la que correspon a joves que deixen la
llar familiar. Estimem que aquesta demanda pot ésser orientada cap a una
segona residència de una forta estacionalitat (habitatges més petits) i si va
cap a residència principal la mateixa la podem considerar inclosa en l'alt
percentatge que determinavem al punt c) de demanda corresponent a nous
matrimonis o parelles.
259

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
e) Hi ha una demanda de nova residència originada per un canvi qualitatiu al
que lògicament aspira la població. S'estableix tanmateix una estimació pel
que fa a la demanda de renovació d'habitatges. El reste considerem que o bé
no es renova, o fan reformes interiors, estan buïts, o té actualment usos que
no són d'habitatges (oficines, etc...)
f) Considerem que la segona residència tindrà un augment important atès el fort
magnetisme de la zona i l'efecte multiplicador de l’autovia A7. Però en aquest
POUM el desenvolupament urbanístic redueix considerablement els sòls
urbanitzables que preveia el Pla General de 1986.
D'acord amb tots aquests punts el POUM de Mont-roig del Camp s'ha
programat com es demostra a continuació per tal d'acollir pel municipi un
creixement d'habitatges més sostingut.
2. JUSTIFICACIÓ DE L'ACOMPLIMENT DE L'ARTICLE 57.3 DEL DECRET
LEGISLATIU 1/2005, TEXT REFÓS DE LA LLEI D'URBANISME.
Tal com es pot comprovar a les fitxes dels sectors que figuren a la normativa
urbanística, i es justifica a la Memòria Social del POUM (Volum V) en el conjunt dels
instruments de planejament el present Pla d'Ordenació Urbanística Municipal fa una
previsió per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim del 20%
del sostre que es qualifica per a ús d'habitatge de nova implantació, tant en sòl urbà
com en sòl urbanitzable, i com a condició addicional es fixa que si en el moment de la
tramitació del planejament derivat la població de dret del municipi arriba als deu mil
habitants, a més cal fer una reserva mínima del 10% del sostre d’habitatge de nova
implantació per a habitatge assequible a preu taxat. Aquesta reserva s’imposa
també a tots els sectors.
D’acord també al Text Refós d’Urbanisme es sol.licita a la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Tarragona la dispensa de previsió de la reserva del 20% del sostre
destinat a habitatge de nova implantació als sectors PAU 14 Els Horts i SUD 1 Les
260

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
Femades ja que la seva densitat és molt inferior als 25 habitatges/Ha. Vegeu també
el Volum V. Memòria Social.
En els nous sòls urbanitzables que es preveuen cal evitar una concentració
excessiva i posicional dels habitatges de protecció pública, per tal de contribuir a la
cohesió social. També cal posar de relleu que s'obté major superfície que a l'anterior
planejament general pel que fa a sòls públics per tal de millorar les dotacions, els
espais lliures i zones verdes, i en definitiva la qualitat de vida dels mont-rogencs.
3. LA CAPACITAT D'ACOLLIMENT D'AQUEST PLA D'ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL
El POUM qualifica sòls urbans i urbanitzables, tant delimitats com no, per acollir un
nombre d'habitatges, indústires i equipaments d'acord amb les previsions
especificades a la memòria i a la normativa urbanística.
Per fer la nostra estimació hem calculat sector a sector el potencial de sostre del
POUM de Mont-roig del Camp aplicant els índex d’edificabilitat i el percentatge del
sostre destinat a habitatge. Així hem obtingut el sostre total destinat a l’ús residencial
del POUM inclòs dins sectors i, a més el sostre residencial no inclòs en sectors del
POUM. També hem calculat detalladament el nombre d’habitatges potencials del
POUM i constatem que obtenim un total inferior a la meitat del PGO de 1986.
Després fem l’estimació d’habitants potencials de primera residència.
Per obtenir la sèrie que es correspon a l'apartat anterior, hem partit dels habitatges
potencials, i al final hem aplicat l'estàndard de 2,6 habitant/habitatge que és la
tendència en els propers anys que es dóna en els estudis del Pla Territorial
Metropolità de Barcelona per a la Regió Metropolitana.
Al final reproduim el quadre QT1 del qual podem deduir per al municipi de Mont-roig
del Camp un total de 24.361 19 habitants permanents o de primera residència incloent
sòl urbà, urbanitzable delimitat i no delimitat, que respecte als 8.896 habitants oficials
19
Cal dir que si no contèssim el sòl urbanitzable no delimitat, la població potencial de 1ª residència estimada seria de
21.791 habitants.
261

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
segons dades aprovades pel Govern Central del cens de l’ú de gener de 2005,
publicades al BOE 287 del dia 1 de desembre de 2005, representa un increment de
15.465 habitants més, a part d’aquells altres que hi haurà en el procés de passar de
segones residències a primeres. Amb les anteriors hipótesis plantejades, i tenint en
compte un possible augment de 800 habitants/any, s’estableix un període
d’acolliment de la tendència del creixement d’uns 19 anys.
Aquestes dades s'han obtingut a partir de les hipòtesis plantejades, i no cal dir que hi
ha una sobreocupació (és a dir més habitants/habitatge) durant l'època estiuenca,
com acostuma a passar en els casos on hi ha una important població flotant.
També caldria tenir en compte les places dels càmpings que també acullen una
estimable població flotant.
A part, en el POUM s'ha potenciat la barreja d'usos en els nous sectors per tal
d'evitar en lo possible la mobilitat obligada, tot preveient activitat econòmica, sobretot
terciària, i industrial compatible amb el veïnatge residencial o relativament separada
en nous sectors com ara els de les Sorts del Rei, però sobretot al sector de
Dinamització Econòmica els Comellarets de 44,14 Ha. També es pretén potenciar
Mont-roig del Camp en la línia de l'oferta de serveis i possible I + D.
4. PREVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL ALS SECTORS D’ACTIVITAT
ECONÒMICA.
En els sectors amb sòl d’activitat econòmica es generarien els següents llocs de
treball, comptant 50 llocs de treball/ha, tant a l’industrial com al terciari.
Resta d’activitats que ocuparien sostre que no es destini a residencial.
Sup. Ha Llocs de treball
PAU 4-1. Les Pobles Terciari 1 2,62 131
PAU 4-2. Les Pobles Terciari 2 2,21 110
PAU 11. Les Sorts d’en Corp Industrial 4,22 211
SUD 4. Sector de Dinamització Económica els Comellarets 44,14 2.207
Total 53,19 2.659
Total de nombre estimat de llocs de treball derivats de la nova activitat econòmica pel
desenvolupament dels sectors = 2.659
262

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
5. ESTIMACIÓ DEL SOSTRE DESTINAT A HABITATGE DEL POUM
Aquesta estimació es fa als efectes de poder verificar l’acompliment d’allò que preveu
en l’article 58.1 del Decret Legislatiu 1/2005, en relació a la superfície d’espais lliures
enfront del sostre potencial destinat a habitatge del POUM.
Considerarem, com s’ha dit, el potencial de sostre que es deriva del
desenvolupament del POUM tant en els nous sectors de sòl urbà com en els de sòl
urbanitzable. El resultat obtingut prové d’haver aplicat els coeficients d’edificabilitat
destinat a habitatge a la superfície dels sectors. Això dóna 2.161.959 m 2 st (subtotal
1). Vegeu el següent Quadre QT1
Després fem el propi pel sòl no adscrit a sectors i obtenim un potencial de 1.394.816
m 2 st. (subtotal 2).
Finalment, obtenim com a suma del subtotal 1 i subtotal 2, el resultat de 3.556.775
m 2 st com a sostre potencial destinat a habitatge del POUM.
263

QUADRE QT1
Sistemes adscrits a sectors
Superfície
sector (Ha)
Sistema d'espais
lliures (A1 i A2) m2
Equipaments (D)
m2
Estimació m2 st
residencial nova
implantació
Estimació habitatges
totals nova
implantació
622
50
110
Estimació sostre
residencial total
m2st
49.797
4.830
11.181
PMU1. LA CANADENCA 6,66 10.572,92
- 49.797
PMU2. BONMONT 4,02 4.299,00
1.353,00
4.830
PMU3. PORTAL NORD-LES CREUS 2,01 6.132,29
236,70
11.181
PMU4. CLUB MONT-ROIG 21,05 19.319,10
- - - 71.498
PMU5. PARADÍS SUD 1,39 1.658,00
- 4.798
- 4.798
PMU6. LA BASSA DEL DIMONI 3,24 4.400,31
- 10.890
113
10.890
PMU7. MONT-ROIG BADIA - 1 9,03 4.017,42
3.106,46
- - 51.155
PMU8. RUSTICAL MONT-ROIG 10,57 9.518,86
- - - 35.705
PMU9. VIA MARINA 13,36 14.090,47
1.902,62
- - 46.296
PMU10. CARRER SEVILLA 0,48 - 1.108,76
2.010
25
2.010
PMU11. CASALOT CENTRE 21,52 18.700,00
- - - 56.928
PMU12. ELS OLIVERS 5,57 - - - - 23.741
PMU13. PLATJA CRISTALL 9,15 13.549,68
- - - 28.242
Estimació
nombre total
d'habitatges
622
50
110
706
54
113
538
324
467
25
808
348
384
% Estimació 1a
residència
PAU1. CARRER VINYOLS NORD 0,28 - - 5.020
62
5.020
62
80
PAU2. CARRER VINYOLS SUD 0,32 - - 5.036
62
5.036
62
80
PAU3. MAYNOU 3,28 698,43
- - - 12.674
115
10
PAU4-1. LES POBLES TERCIARI-1 2,48 - 2.148,00
- - 2.000
20
20
PAU4-2. LES POBLES TERCIARI-2 2,21 8.300,55
- - - - -
PAU5. SANT MIQUEL 13,71 7.512,00
- - - 45.291
403
15
PAU6. LA RIBERA 5,05 4.954,26
- - - 16.484 * 146 ** 10
PAU7. GUARDAMAR 2,25 8.328,00
- - - 7.205
81
10
PAU8. PINS DE MIRAMAR 5,62 5.438,24
- - - 20.973
190
10
PAU9. MASOS D'EN BLADER 44,29 63.734,95
- - - 141.120
1.425
15
PAU10. LES SORTS D'EN CORP RESIDENCIAL 1,36 3.929,98
- - - 11.520
115
80
PAU11. LES SORTS D'EN CORP INDUSTRIAL 4,22 - - - - - - - -
PAU12. CASALOT PONENT 25,63 18.426,56
- - - 69.427
980
10
PAU13. CASALOT LLASTRES 11,03 16.431,00
- - - 27.072
376
10
PAU14. ELS HORTS 0,47 503,38
- 1.153
6
1.153
6
80
PAU15. RAMBLA DE MIGDIA-1 0,61 - - - - 7.971
99
80
PAU16. RAMBLA DE MIGDIA-2 0,64 - - - - 9.440
118
80
PAU17. BALNEARI 0,80 1.475,54
- 2.717
25
2.717
25
10
PAU18.PARADÍS NORD 3,22 1.026,21
- - - 11.166
101
10
PAU19. PARC MONT-ROIG 4,12 3.491,25
- - - 14.900
149 ** 15
PAU20. ESPAIS LLIURES OLIVERS 0,25 1.841,36
- - - 297
3
20
PAU21. COOPERATIVA AGRÍCOLA 0,26 - 368,53
5.026
62
5.026
62
80
PAU22. MONT-ROIG BADIA - 2 0,44 2.203,21
- - - 1.931
18
10
Nova ordenació Avda. Madrid - - - 17.826
216
21.992
244
20
SUD1. LES FEMADES 5,06 5.163,79
SUD2. BARRANC DE VILANOVA 4,04 6.167,05
SUD3. CASALOT NORD 66,53 97.637,80
SUD4. SECTOR DE DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ELS COMELLARETS 44,14 77.006,00
SUD5. LES POBLES CENTRE 7,32 7.464,00
SUD6. LES POBLES MIGDIA-1 3,89 3.886,00
SUD7. LES SÈNIES 15,33 25.600,00
SUD8. LA PORQUEROLA 40,13 40.130,00
SUD9. CAMÍ DEL CLOT DEL BONDIA 17,13 17.130,00
SUD10. SOLEMIO 67,23 171.000,00
SUD11. BONMONT TERRES NOVES 148,32 217.207,66
SUD12. CASALOT LLEVANT 19,07 59.691,00
SUD13. NOU MIAMI 49,87 49.870,00
SUND1. LES SORTS DEL REI 23,48 26.129,00
SUND2. RIFÀ 26,49 26.490,00
SUND3. LES POBLES MIGDIA-2 3,12 3.121,00
SUND4. COMPLEX HOTELER MIAMI 8,05 13.677,81
SUND5. NOU CENTRE URBÀ LLASTRES 30,21 30.210,00
SUND6. CLOT D'EN XON 2,41 2.410,00
SUND7. MASOS D'EN BLADER 3,02 3.020,00
SUND8. PORTAL NORD MIAMI 17,47 63.212,00
SUND9. CAMÍ DE LES ARENES 6,20 16.839,00
SUBTOTAL 1 SECTORS 849
1.217.615
80
10
80
20
20
80
10
10
10
20
10
10
10
Estimació habitants
totals 1a residència
3.182,21
8.440
30
8.440
30
80
3.309,60
14.060
165
14.060
165
60
41.467,20
176.235
2.220
176.235
2.220
20
24.865,00
- - - - - -
5.641,00
- - 29.109
217
20
3.031,60
13.640
200
13.640
200
20
10.079,89
46.789
467
46.789
467
20
26.146,00
119.030
1.122
119.030
1.122
20
11.396,00
50.961
490
50.961
490
20
- - - 232.315
1.912
20
106.652,00
- - 129.784
1.203
20
16.898,79
29.530
451
29.530
451
20
40.634,00
161.660
2.020
161.660
2.020
20
26.129,00
18.375,00
2.435,00
13.004,33
26.424,00
1.568,00
2.114,00
18.477,00
6.885,00
418.939
Àmbit de Mont-roig Poble i Eixample no adscrit a sectors 43,97 - - 314.725
Àmbit de Miami no adscrit a sectors 396,18 1.617.907,54 244.192,71
- - 1.067.617
Àmbit de Les Pobles no adscrit a sectors (inclòs Balneari) 5,67 - - 12.474
SUBTOTAL 2 FORA SECTORS 445,82 1.617.907,54 244.192,71
- - 1.394.816
TOTAL 1294,92 2.835.522,62 663.131,40
1.053.549
12.115
3.556.775
* 90% Procedents del càlcul de PGO de 1986 amb una estimació del 90% d'habitatge i el 10% altres usos.
** Procedent del càlcul del PGO de 1986.
*** Representa menys de la meitat del PGO de 1986
1.294
13
229
367
28
235
140
84
121
13
210
90
100
129
129
30
10
157
38
21
49
556
239
255
98
12
206
245
7
26
58
2
129
5
127
62
257
1.154
113
104
243
583
255
994
626
235
1.050
39.193
435
39.193
435
60
679
71.720
717
71.720
717
20
373
10.950
150
10.950
150
20
78
- - - - - -
105.690
1.321
105.690
1.321
20
687
7.050
78
7.050
78
20
41
9.510
105
9.510
105
20
55
50.000
555
50.000
555
20
289
18.807
236
18.807
236
60
368
1.053.549
12.115
2.161.959 23.443
13.698
2.718
9.484
150
12.352
35.795
80
5.653
* 20
4.932
20
78
10.663
*** 24.361
264

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL XIV. LLISTAT DE PLÀNOLS
INFORMACIÓ
I.1 Emmarcament territorial. E: 1/25.000
I.2 Terres i aigües. E: 1/15.000
I.3 Plànol geològic. E: 1/15.000
I.4 Camins i vies principals. E: 1/15.000
I.5 Grans infraestructures projectades. E: 1/15.000
I.6 Etapes del creixement urbà del poble. E: 1/15.000
I.7 Localització en planta del reportatge fotogràfic del
centre històric i d'altres indrets d'interès. (18/08/04) E: 1/2.000
I.8 Reportatge fotogràfic del centre històric del poble
(18/08/04)
I.9 Formes del creixement urbà. E: 1/15.000
I.10 Les masses boscoses. E: 1/15.000
I.11 Aproximació dels usos del sòl (Font AdHoc) E: 1/15.000
I.12 Activitats i usos relacionats amb el turisme. E: 1/15.000
I.13 Els espais d'interès natural. Les àrees d'expectativa
arqueològica i béns susceptibles de ser protegits. E: 1/15.000
I.14 Infraestructures de serveis.
I.14.1 Abastament d'aigua potable en alta. E: 1/15.000
I.14.2 Sanejament en alta. Gasoducte i antenes de
telecomunicacions. E: 1/15.000
I.14.3 Les línies d'electrificació de mitja i alta tensió. E: 1/15.000
I.14.4 El projecte de la xarxa de gasificació.
I.15 Sistemes d'espais lliures i equipaments existents.
I.16 Detall del parcel.lari del sòl no urbanitzable. E: 1/15.000
I.17 Patrimoni municipal del sòl. E: 1/15.000
I.18.1 El Pla General vigent. Règim urbanístic del sòl.
Estructura general i orgànica del territori. Sistemes
d'espais lliures i dotacions. E: 1/15.000
I.18.2 El Pla General vigent. Règim urbanístic del sòl.
Estructura general i orgànica del territori. Sistemes
d'espais lliures i dotacions. Detall del casc antic i
de l’Eixample. E: 1/2.000
I.19 El planejament derivat aprovat o en tramitació dels
sectors de desenvolupament. E: 1/15.000
I.20 El Pla General vigent. Quadre informatiu resum dels
paràmetres normatius que figuren en el planejament
derivat.
I.21 El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que
fa referència als sòls no urbanitzables i urbanitzables
no delimitats (PDUSC 1)
265

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
I.22 El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que
fa referència al sòl urbanitzable sense pla parcial
aprovat (PDUSC 2)
I.23 Les vies pecuàries
ORDENACIÓ
II.0
Plànols d’ordenació
Esquema diagramàtic de la proposta dels Criteris d’ordenació E: 1/15.000
II.1A i B Estructura general i orgànica del territori.
Règim jurídic del sòl i sectors de planejament. E: 1/10.000
II.2 Sèrie de plànols de classificació urbanística del sòl
segons règim jurídic i sectors de planejament.
Divisió general del territori. Qualificació urbanística del sòl. E: 1/2.000
II.3 La vialitat i el territori. E: 1/15.000
II.4 Sistemes d'espais lliures, equipaments i zones d'especial
protecció. E: 1/15.000
II.5 Catàleg de Masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. E: 1/15.000
II.6.1 Proposta orientativa d’ordenació de Mont-roig poble. E: 1/3.000
II.6.2 Proposta orientativa d’ordenació de Miami platja. E: 1/5.000
II.7 Possible ordenació orientativa d’alternatives de secció
Viària del Bulevard Barcelona. E: 1/500 i 1/100
266

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
CAPÍTOL XV. ACTES DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL POUM
267