El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...
El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ... El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...
Turisme a l’Ebre Divendres, 25 de juny de 2010 Diari El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l’Ebre, un mar d’arrossars P 3. Els atractius de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta P 4 I 5. La batalla de l’Ebre, més propera P 6. El riu Ebre, l’ànima d’un gran territori P 7. FOTO: JOAN REVILLAS
- Page 2 and 3: 02 NAT U RA ■ A Q U E S TA Z O N
- Page 4 and 5: 04 PER J. JOAQUIM BUJ Ens trobem al
- Page 6 and 7: 06 PER A. CARALT Les Terres de l’
- Page 8: 08 PER J.J.BUJ La carretera de la C
Turisme a l’Ebre<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
Diari<br />
<strong>El</strong> <strong>massís</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>, <strong>un</strong> <strong>parc</strong> <strong>natural</strong> <strong>per</strong> <strong><strong>de</strong>scobrir</strong> P <strong>2.</strong> <strong>El</strong> <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre, <strong>un</strong> mar d’arrossars P 3.<br />
<strong>El</strong>s atractius <strong>de</strong> la Ribera d’Ebre i la Terra Alta P 4 I 5. La batalla <strong>de</strong> l’Ebre, més pro<strong>per</strong>a P 6.<br />
<strong>El</strong> riu Ebre, l’ànima d’<strong>un</strong> gran territori P 7.<br />
FOTO: JOAN REVILLAS
02<br />
NAT U RA ■ A Q U E S TA Z O N A O F E R E I X N O M B R O S E S R U T E S A P E U O E N C O T X E<br />
<strong>El</strong> <strong>massís</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>, <strong>un</strong><br />
<strong>parc</strong> <strong>natural</strong> <strong>per</strong> <strong><strong>de</strong>scobrir</strong><br />
Una extensió m<strong>un</strong>tanyenca <strong>de</strong><br />
800 quilòmetres quadrats,<br />
situada a la serralada Prelitoral i<br />
on conflueixen cinc comarques i<br />
tres com<strong>un</strong>itats autònomes.<br />
Aquestes són les coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l Parc Natural <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>, <strong>un</strong><br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> paratges <strong>natural</strong>s més<br />
importants <strong>de</strong> Catal<strong>un</strong>ya i on<br />
campa la cabra hispànica.<br />
REDACCIÓ<br />
Des <strong>de</strong>l p<strong>un</strong>t més alt <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>,<br />
el cim <strong>de</strong>l Montcaro a 1.447 metres<br />
d’altitud, en <strong>un</strong> dia clar es<br />
pot veure l’extensa planura <strong>de</strong>l<br />
Delta endinsant-se al mar. La panoràmica<br />
és impressionant i és<br />
només <strong>un</strong> exemple <strong>de</strong>l que podrem<br />
trobar si ens endinsem en<br />
aquest paisatge immens que són<br />
els <strong>Ports</strong> <strong>de</strong> Tortosa-Beseit.<br />
Les rutes són nombroses, a<br />
peu o en cotxe; així, més al nord<br />
<strong>de</strong>l Montcaro i molt a prop d’Alfara<br />
<strong>de</strong> Carles, trobem el nucli<br />
abandonat <strong>de</strong>l Toscar. Es tracta<br />
d’<strong>un</strong> paratge <strong>de</strong> zona volcànica plagat<br />
<strong>de</strong> fonts <strong>natural</strong>s. Als <strong>Ports</strong><br />
d’Horta hi ha les roques <strong>de</strong> Benet,<br />
el paradís <strong><strong>de</strong>ls</strong> escaladors.<br />
Afloraments rocosos, <strong>de</strong> parets<br />
pràcticament llises, que <strong>de</strong> ll<strong>un</strong>y<br />
sembla impossible po<strong>de</strong>r escalar.<br />
Sens dubte, l’espectacle aquàtic<br />
més impressionant el constitueixen<br />
les Gúbies <strong>de</strong>l Parrissal<br />
a Beseit, on conflueixen el riu<br />
Matarranya i el rierol <strong>de</strong> la Coscollosa.<br />
Un canó <strong>natural</strong> que es<br />
pot recórrer <strong>per</strong> aigua o <strong>per</strong> terra<br />
a través d’<strong>un</strong>a sen<strong>de</strong>ra <strong>per</strong>fectament<br />
senyalitzada.<br />
No només natura és el que es<br />
pot veure, sentir, escoltar i olorar<br />
en aquest indret <strong>de</strong> solitud i<br />
Als <strong>Ports</strong> d’Horta<br />
<strong>de</strong> Sant Joan hi ha<br />
les roques <strong>de</strong><br />
Benet, el paradís<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> escaladors<br />
aïllament, els <strong>Ports</strong> també tenen<br />
els seus pobladors, gent acollidora<br />
que veu ara en el turisme<br />
<strong>un</strong> complement a la seva economia<br />
tradicional i que conserven<br />
encara molts <strong><strong>de</strong>ls</strong> costums <strong>de</strong> la<br />
terra. Una ruta alternativa ens<br />
pot portar a conèixer aquests pobles:<br />
Arnes, <strong>per</strong> on passa el riu<br />
Algars; Alfara <strong>de</strong> Carles, conegut<br />
arreu <strong>per</strong> l’artesania <strong>de</strong> la<br />
pauma; Horta <strong>de</strong> Sant Joan, que<br />
encara conserva les empremtes<br />
<strong>de</strong>l poble medieval que va ser;<br />
Mas <strong>de</strong> Barberans, que és famós<br />
<strong>per</strong> la pauma i el seu ternasco;<br />
Paüls, amb la seva famosa ermita<br />
<strong>de</strong> Sant Roc; el m<strong>un</strong>icipi <strong>de</strong><br />
Roquetes, amb el cim més alt <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
<strong>Ports</strong>, el Montcaro; la Sénia, poble<br />
conegut <strong>per</strong> la indústria <strong>de</strong>l<br />
moble i que sempre ha viscut <strong>de</strong><br />
cara els <strong>Ports</strong>.<br />
A la part <strong>de</strong> Terol i Castelló<br />
també hi ha m<strong>un</strong>icipis com Beseit,<br />
Vall<strong>de</strong>roures, la Pobla <strong>de</strong> Benifassà,<br />
Fre<strong>de</strong>s o Cretes, els quals,<br />
a pesar <strong>de</strong>l <strong>de</strong>goteig constant<br />
d’habitants, mantenen <strong>un</strong> encant<br />
extraordinari.<br />
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
◗ Camp d’oliveres amb les roques <strong>de</strong> Benet al fons, <strong>de</strong>sprés d’<strong>un</strong>a nevada<br />
d’aquest hivern passat a la Terra Alta. FOTO: JOAN REVILLAS
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
NAT U RA ■ U N A T E R R A P L A N A , P A R A D Í S D ’A U S<br />
<strong>El</strong> <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong><br />
l’Ebre, <strong>un</strong> mar<br />
d’arrossars<br />
<strong>El</strong> flamenc és <strong>un</strong>a <strong>de</strong> les espècies més<br />
espectaculars que habita en diverses<br />
llac<strong>un</strong>es <strong>de</strong>l <strong>parc</strong> <strong>natural</strong><br />
REDACCIÓ<br />
<strong>El</strong>s arrossars quadriculats pels<br />
centenars <strong>de</strong> camins i carreteres<br />
que <strong>un</strong>eixen els pobles <strong>de</strong>l<br />
<strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre amb les finques<br />
<strong>de</strong> conreu. Aquest és el panorama<br />
aeri d’<strong>un</strong>a terra plana que comença<br />
a Amposta i que acaba al<br />
mar limitat <strong>per</strong> Sant Carles <strong>de</strong> la<br />
Ràpita i l’Ampolla.<br />
Amb els peus a terra, només cal<br />
mirar atentament al voltant <strong>per</strong><br />
veure <strong>un</strong> paisatge ric en vegetació<br />
i fa<strong>un</strong>a salvatge, on les aus<br />
són les protagonistes. L’ex<strong>per</strong>iència<br />
<strong>de</strong>l Parc Natural <strong>de</strong>l Delta<br />
<strong>de</strong> l’Ebre encetada <strong>per</strong> <strong>de</strong>cret<br />
<strong>de</strong> la Generalitat el 1983, a petició<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> habitants <strong>de</strong>l Delta, ha<br />
<strong>de</strong>mostrat que l’equilibri sostenible<br />
entre l’home i el medi és<br />
possible.<br />
<strong>El</strong> <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre, amb 35.000<br />
hectàrees <strong>de</strong> su<strong>per</strong>fície, 7.736 <strong>de</strong><br />
les quals estan protegi<strong>de</strong>s, és actualment<br />
l’hàbitat aquàtic més<br />
important <strong>de</strong>l Mediterrani occi<strong>de</strong>ntal,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Camarga<br />
(Parc Regional Francès), i el segon<br />
d’Espanya, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Do-<br />
ñana. Al <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre es comptabilitzen<br />
prop <strong>de</strong> 325 espècies<br />
d’aus, <strong>de</strong> les 600 que existeixen<br />
a Europa. Només 95 d’aquestes<br />
espècies crien al Delta, <strong>per</strong> a la<br />
resta d’aus és zona <strong>de</strong> pas o d’hivernació.<br />
Segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>parc</strong>,<br />
<strong>un</strong>s 300.000 ocells utilitzen<br />
aquesta important zona humida<br />
com a quarter d’hivernada.<br />
Aus espectaculars<br />
<strong>El</strong>s flamencs, corbs marins o bernats<br />
són les aus més espectaculars<br />
que es po<strong>de</strong>n veure al Delta.<br />
Una <strong>de</strong> les espècies que hi nidifica<br />
és la gavina corsa, <strong>un</strong> ocell<br />
endèmic a la Mediterrània que<br />
es reprodueix en molt pocs indrets,<br />
entre ells el <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r observar aquesta<br />
gran diversitat <strong>de</strong> fa<strong>un</strong>a, hi ha<br />
localitzats en diferents p<strong>un</strong>ts estratègics<br />
<strong>de</strong> l’esplanada <strong><strong>de</strong>lta</strong>ica<br />
diversos miradors.<br />
Però més enllà <strong>de</strong> la fa<strong>un</strong>a, el<br />
Delta és paisatge, <strong>un</strong> paisatge repartit<br />
entre set m<strong>un</strong>icipis: l’Al<strong>de</strong>a,<br />
l’Ampolla, Amposta, Camarles,<br />
Deltebre, Sant Carles <strong>de</strong> la<br />
Ràpita i Sant Jaume d’Enveja.<br />
◗ Un grup <strong>de</strong> joves amb bicicleta fent <strong>un</strong>a excursió pel <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
◗ Diversos exemplars <strong>de</strong> flamenc, en <strong>un</strong>a llac<strong>un</strong>a <strong>de</strong>l Delta. FOTO: J. REVILLAS<br />
Cadasc<strong>un</strong> té la seva oferta particular<br />
<strong>per</strong> al turisme.<br />
<strong>El</strong>s llocs <strong>de</strong> més interès turístic<br />
són ara <strong>per</strong> ara la llac<strong>un</strong>a <strong>de</strong> l’Encanyissada<br />
al costat <strong>de</strong> la Casa<br />
<strong>de</strong> Fusta, a Amposta, on hi ha instal·lat<br />
el museu ornitològic. A<br />
Deltebre hi ha l’Ecomuseu, p<strong>un</strong>t<br />
<strong>de</strong> pas obligat <strong>per</strong> als qui vulguin<br />
fer-se <strong>un</strong>a i<strong>de</strong>a força aproxima-<br />
03<br />
da <strong>de</strong>l que és el Delta. L’illa <strong>de</strong><br />
Buda, al terme m<strong>un</strong>icipal <strong>de</strong> Sant<br />
Jaume, oberta al públic amb visites<br />
guia<strong>de</strong>s, és <strong>un</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> únics indrets<br />
<strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre on encara<br />
es conserva sense alteracions<br />
l’autòcton bosc <strong>de</strong> ribera.<br />
<strong>El</strong> Poble Nou <strong>de</strong>l Delta, urbanització<br />
que <strong>per</strong>tany a Amposta, té<br />
l’encant d’<strong>un</strong> poble <strong>de</strong> carrers<br />
amb palmeres i cases blanques<br />
d’<strong>un</strong>a sola planta i amb patis interiors.<br />
La bassa <strong>de</strong> les Olles, la<br />
gola <strong>de</strong> Migjorn, la p<strong>un</strong>ta <strong>de</strong> la<br />
Banya o les illes <strong>de</strong> Sapinya i<br />
Gràcia són altres indrets que <strong>de</strong>staquen<br />
<strong>per</strong> la bellesa <strong>de</strong>l seu paisatge.<br />
Una <strong>de</strong> les millors maneres<br />
<strong>de</strong> conèixer el Delta i copsar la<br />
seva bellesa és passejar en bicicleta.<br />
Des <strong>de</strong>l Parc Natural <strong>de</strong>l<br />
Delta <strong>de</strong> l’Ebre s’han potenciat alg<strong>un</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> camins agrícoles menys<br />
transitats com a carrils bici.
04<br />
PER J. JOAQUIM BUJ<br />
Ens trobem al límit entre les comarques<br />
catalanes i la Franja <strong>de</strong><br />
Ponent, o d’Aragó, com prefereixen<br />
dir-ne aquests aragonesos<br />
que comparteixen llengua i<br />
cultura amb Catal<strong>un</strong>ya, a través<br />
d’<strong>un</strong> riu que crea <strong>un</strong>a línia invisible<br />
i indivisible d’<strong>un</strong>ió.<br />
Passat l’enorme llac artificial<br />
<strong>de</strong> Mequinensa, <strong>per</strong> anar cap a la<br />
Ribera passem <strong>per</strong> Faió, al Matarranya,<br />
i ja a Catal<strong>un</strong>ya, abans<br />
d’arribar a Riba-roja d’Ebre, vora<br />
el pantà trobarem <strong>un</strong>a colònia<br />
alemanya. En <strong>un</strong> raconet idíl·lic<br />
<strong>de</strong>l riu, les casetes <strong>de</strong> fusta contrasten<br />
els seus colors marrons<br />
clars amb el verd <strong>de</strong>l riu i <strong>de</strong> la<br />
serra que es reflecteix al cabal<br />
fugisser <strong>de</strong>l riu.<br />
Una vegada arribats al poble,<br />
es pot visitar l’església romànica<br />
<strong>de</strong> Santa Magdalena, <strong>de</strong>sm<strong>un</strong>tada<br />
i reconstruïda en <strong>un</strong> cim<br />
<strong>per</strong>què no quedés negada <strong>per</strong> l’aigua<br />
<strong>de</strong> l’embassament, aprofitat<br />
<strong>per</strong> produir electricitat.<br />
Al mes d’agost, <strong>per</strong> Sant Bertomeu,<br />
podreu gaudir <strong>de</strong> la festa<br />
major i <strong>de</strong>l seu reconegut correfoc.<br />
Una reformada carreterera<br />
local ens durà fins a l’Eix <strong>de</strong> l’Ebre<br />
i la primera vila industrialitza-<br />
da a la comarca fa més <strong>de</strong> cent<br />
anys: Flix, <strong>un</strong> m<strong>un</strong>icipi situat<br />
dins d’<strong>un</strong> meandre únic a la zona.<br />
Just davant les instal·lacions<br />
químiques, <strong>per</strong>ò a l’altra banda<br />
<strong>de</strong> riu, es troba la reserva <strong>natural</strong><br />
<strong>de</strong> Sebes, <strong>de</strong>s d’on s’està fent<br />
<strong>un</strong>a important feina <strong>de</strong> recu<strong>per</strong>ació<br />
i conscienciació mediambiental.<br />
Pels antics camins <strong>de</strong> sirga<br />
Després <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar enrere les immenses<br />
factories d’Erkímia-Flix,<br />
comencem a contemplar la central<br />
nuclear d’Ascó <strong>de</strong> la qual treu<br />
el nas, su<strong>per</strong>ant les serrala<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l’entorn, la torre <strong>de</strong> refrigeració.<br />
Ascó conserva encara els<br />
tortuosos carrers <strong>de</strong> la vila antiga,<br />
fi<strong>de</strong>l reflex d’<strong>un</strong> passat medieval<br />
esplendorós.<br />
Seguint pels antics camins <strong>de</strong><br />
sirga, riu avall farem cap a Vinebre,<br />
on hi ha la casa museu <strong>de</strong><br />
sant Enric d’Ossó, f<strong>un</strong>dador <strong>de</strong><br />
les Teresianes. Passem <strong>per</strong> la<br />
Torre <strong>de</strong> l’Espanyol i Garcia fins<br />
arribar a Móra la Nova, vila gastronòmica,<br />
feta gran a partir <strong>de</strong><br />
l’arribada <strong>de</strong>l ferrocarril, on es<br />
pot gaudir <strong>de</strong>l nou museu <strong>de</strong>l ferrocarril<br />
i s’hi pot tastar la clotxa,<br />
el menjar que els pagesos <strong>de</strong><br />
la Ribera, Terra Alta i Priorat<br />
s’enduien quan anaven al tros.<br />
Havent dinat ens acostarem<br />
a Tivissa, <strong>un</strong> veritable mirador<br />
<strong>de</strong> la cubeta <strong>de</strong> Móra i el Baix<br />
Camp amb el blau <strong>de</strong> la mar Mediterrània<br />
al fons. Tivissa, a més<br />
<strong>de</strong> la singularitat <strong><strong>de</strong>ls</strong> seus car-<br />
rers i edificis, conserva el poblat<br />
ibèric <strong>de</strong>l Castellet <strong>de</strong> Banyoles.<br />
Creuant el pont d’arca<strong>de</strong>s sobre<br />
el riu arribem a la dinàmica capital<br />
comarcal, Móra d’Ebre, veritable<br />
centre <strong>de</strong> comerç i serveis<br />
<strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre.<br />
<strong>El</strong> pròxim p<strong>un</strong>t que marca l’itinerari<br />
és Benissanet, on s’ha rehabilitat<br />
<strong>un</strong> refugi antiaeri <strong>de</strong> la<br />
Guerra Civil i ha pres renom la Festa<br />
<strong>de</strong> la Diversitat abocada a la<br />
immigració que treballa al m<strong>un</strong>icipi.<br />
Miravet és el poble veí presidit<br />
<strong>per</strong> l’impressionant castell<br />
<strong>de</strong> l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l Temple, el qual comparteix<br />
ruta turística amb el Baix<br />
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
V I ATG E S ■ U N A À M P L I A P R O P O S TA T U R Í S T I C A E N S P E R M E T C O N È I X E R A Q U E S T E S D U E S C O M A R Q U E S D E L’ E B R E<br />
<strong>El</strong>s atractius <strong>de</strong> la Ribera i Terra Alta<br />
Per fer les rutes que proposem no cal sortir<br />
a l’estranger ni disposar d’<strong>un</strong> alt po<strong>de</strong>r<br />
adquisitiu. Amb aquest viatge podrem<br />
conèixer les comarques <strong>de</strong> l’interior<br />
◗ Vista <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ebre <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> Miravet, coronat pel castell <strong><strong>de</strong>ls</strong> templers. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
Ascó conserva els<br />
tortuosos carrers<br />
<strong>de</strong> la vila antiga,<br />
fi<strong>de</strong>l reflex <strong>de</strong>l seu<br />
ric passat medieval<br />
Ebre i la Terra Alta. Amb el pas <strong>de</strong><br />
barca anirem fins a Ginestar i<br />
Rasquera, on encara es treballa<br />
l’artesania <strong>de</strong>l margalló i han fet<br />
el nom <strong>de</strong>l poble sinònim <strong>de</strong> bons<br />
pastissets.<br />
Terra Alta: art i natura<br />
A l’extrem nord <strong>de</strong> la comarca,<br />
tocant amb la Ribera, la Fatarella,<br />
Vilalba <strong><strong>de</strong>ls</strong> Arcs i la Pobla <strong>de</strong><br />
Massaluca, encara conserven<br />
tant en obra agrària com civil la<br />
tècnica arquitectònica <strong>de</strong> la pedra<br />
en sec, molt preuada a la comarca.<br />
<strong>El</strong> camí <strong>de</strong> les Camposines i<br />
la N-420 com<strong>un</strong>iquen la Ribera
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
<strong>El</strong> Poble Vell <strong>de</strong><br />
Corbera d’Ebre<br />
es conserva tal com<br />
va quedar <strong>de</strong>sprés<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> bombar<strong>de</strong>jos<br />
d’Ebre i la Terra Alta. La carretera<br />
nacional ens conduirà fins a<br />
Corbera d’Ebre, on es manté viva<br />
l’empremta <strong>de</strong> la batalla <strong>de</strong><br />
l’Ebre: el Poble Vell és testimoni<br />
fi<strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>ls</strong> efectes <strong><strong>de</strong>ls</strong> bombar<strong>de</strong>jos<br />
<strong>de</strong> l’última guerra. <strong>El</strong> nou<br />
poble <strong>de</strong> Corbera és als peus <strong>de</strong><br />
l’antic, rendint culte a la intolerància<br />
humana i lletrejant l’abecedari<br />
<strong>de</strong> la Pau <strong>per</strong> tot el món.<br />
Quatre quilòmetres separen<br />
Corbera <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa, la capital<br />
<strong>de</strong> la comarca. Ens dóna la benvinguda<br />
la seua coo<strong>per</strong>ativa <strong>de</strong>clarada<br />
Monument Artístic Nacional<br />
i dissenyada <strong>per</strong> l’arquitecte<br />
mo<strong>de</strong>rnista Cèsar Martinell,<br />
<strong>de</strong>ixeble d’Antoni Gaudí.<br />
La coo<strong>per</strong>ativa no és l’únic<br />
monument històric i artístic <strong>de</strong><br />
Gan<strong>de</strong>sa, també ho és l’església<br />
arxiprestal <strong>de</strong> l’Assumpció, amb<br />
elements romànics.<br />
Al peu <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong> Cavalls,<br />
hi trobem el santuari <strong>de</strong> la Fontcalda,<br />
lloc paradisíac <strong>de</strong> visita<br />
obligada, igual que la restaurada<br />
Via Verda, la qual segueix l’an-<br />
◗ La Via Verda <strong>de</strong> la Terra Alta és <strong>un</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> actius turístics més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la comarca. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
tiga línia ferroviària <strong>de</strong> la Val<strong>de</strong>safàn<br />
<strong>per</strong> travessar tota la comarca<br />
entre Tortosa i Aragó i conèixer<br />
pobles com Prat <strong>de</strong> Comte<br />
o Bot.<br />
Des <strong>de</strong> la Via Verda es pot accedir<br />
a <strong>un</strong>a part <strong>de</strong>l recent creat<br />
Parc Natural <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>, que<br />
comparteixen la Terra Alta, el<br />
Baix Ebre i el Montsià, <strong>un</strong> <strong>massís</strong><br />
m<strong>un</strong>tanyenc ple d’<strong>un</strong>a fa<strong>un</strong>a<br />
molt diversa, entre la qual <strong>de</strong>staca,<br />
<strong>per</strong> la seua quantitat i exuberància,<br />
la cabra salvatge. En-<br />
tre els indrets <strong>natural</strong>s que mereixen<br />
visitar-s’hi <strong>de</strong>staquen les<br />
roques <strong>de</strong> Benet, les moles <strong>de</strong>l<br />
Don i els estrets d’Arnes. Per la<br />
cova <strong>de</strong>l Conill passa el segon<br />
riu subterrani més important <strong>de</strong><br />
Catal<strong>un</strong>ya.<br />
«Tot el que sé, ho he après a<br />
Horta», va dir Pablo Picasso en<br />
<strong>un</strong>a ocasió, el pintor malagueny<br />
estigué dos estius, el <strong>de</strong> 1898 i el<br />
<strong>de</strong> 1909, a la Terra Alta, alg<strong>un</strong>es<br />
<strong>de</strong> les seues obres més importants<br />
estan inspira<strong>de</strong>s en la gent<br />
i el poble d’Orta, escrit com reivindiquen<br />
els veïns <strong>de</strong> la vila terraltina.<br />
De la segona estada <strong>de</strong>staquen<br />
La bassa, La fàbrica, Retrato <strong>de</strong><br />
Fernan<strong>de</strong> Olivier i Tors d’home nu,<br />
entre d’altres.<br />
Al Centre Picasso d’Horta <strong>de</strong><br />
Sant Joan hi ha reproduccions<br />
<strong>de</strong> quadres i els originals <strong>de</strong> les<br />
fotografies que l’artista va fer<br />
servir <strong>per</strong> confeccionar bona<br />
part <strong>de</strong> la seua important obra<br />
cubista.<br />
05<br />
Al Centre Picasso<br />
d’Horta <strong>de</strong> Sant<br />
Joan hi ha<br />
reproduccions <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
quadres <strong>de</strong> l’artista<br />
La Terra Alta, com les altres tres<br />
comarques <strong>de</strong> l’Ebre, té <strong>un</strong> bon<br />
nombre <strong>de</strong> poblats ibèrics. A Batea,<br />
magnífica vila medieval, hi ha<br />
el tossal <strong>de</strong>l Moro <strong>de</strong> Pinyeres i<br />
a Caseres, el poblat <strong>de</strong> Gesseres.<br />
Amb l’arribada <strong><strong>de</strong>ls</strong> romans es<br />
va posar fi a l’antiga colonització<br />
<strong>per</strong> imposar la nova cultura<br />
romana.<br />
Signe <strong>de</strong> la col·laboració entre<br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre, la Ruta <strong>de</strong><br />
les Tres C posa en contacte tres<br />
pobles veïns <strong>de</strong> tres comarques<br />
germanes d’<strong>un</strong> mateix territori:<br />
la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i<br />
el Baix Ebre. Una <strong>de</strong> les tres ces<br />
correspon a la Catedral <strong>de</strong>l Vi,<br />
nom amb què es coneix popularment<br />
el celler coo<strong>per</strong>atiu <strong>de</strong>l Pinell<br />
<strong>de</strong> Brai, obra mestra <strong>de</strong> l’arquitecte<br />
mo<strong>de</strong>rnista Cèsar Martinell.<br />
Una altra ce és <strong>per</strong> al castell<br />
<strong>de</strong> Miravet, i la ce que ens queda<br />
l’atorguem a les coves Meravelles<br />
<strong>de</strong> Benifallet, on <strong>de</strong>staquen l’espectacularitat<br />
<strong>de</strong> les formes que<br />
adquireixen les estalactites i estalagmites.
06<br />
PER A. CARALT<br />
Les Terres <strong>de</strong> l’Ebre, especialment<br />
les comarques <strong>de</strong> la Terra<br />
Alta i la Ribera d’Ebre, són l’espai<br />
històric més valuós <strong>de</strong> la Guerra<br />
Civil Espanyola existent a l’Estat.<br />
Ho són <strong>per</strong>què aquí s’hi va<br />
<strong>de</strong>senvolupar entre el mesos <strong>de</strong><br />
juliol i novembre <strong>de</strong> 1938 la batalla<br />
crucial <strong>de</strong>l conflicte, la batalla<br />
<strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Desenes <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> soldats<br />
<strong>de</strong> múltiples nacionalitats van<br />
oferir, i moltes vega<strong>de</strong>s <strong>per</strong>dre,<br />
les seves vi<strong>de</strong>s <strong>per</strong> <strong>de</strong>fensar <strong>un</strong>a<br />
petita franja <strong>de</strong> territori en <strong>un</strong><br />
enfrontament d’<strong>un</strong>a duresa i violència<br />
esfereïdora. Avui, més<br />
<strong>de</strong> 70 anys <strong>de</strong>sprés, encara són<br />
molt visibles els testimonis<br />
d’aquella guerra.<br />
<strong>El</strong> Consorci Memorial <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
Espais <strong>de</strong> la Batalla <strong>de</strong> l’Ebre (Comebe)<br />
ha estat el principal organisme<br />
públic encarregat <strong>de</strong> recu<strong>per</strong>ar-los,<br />
a més <strong>de</strong> potenciar<br />
tot l’entorn amb l’objectiu d’oferir<br />
<strong>un</strong> actiu turístic únic a Catal<strong>un</strong>ya.<br />
La comarca <strong>de</strong> la Terra Alta<br />
aplega la gran majoria d’espais<br />
visitables. La ruta s’ha <strong>de</strong> començar<br />
al Poble Vell <strong>de</strong> Corbera d’Ebre,<br />
semi<strong>de</strong>struït durant el conflicte.<br />
<strong>El</strong> conj<strong>un</strong>t, <strong>de</strong>clarat Lloc Histò-<br />
ric protegit <strong>per</strong> la Generalitat<br />
l’any 1992, és <strong>un</strong> grup <strong>de</strong> carrers<br />
i cases en r<strong>un</strong>es presidit <strong>per</strong> l’església<br />
<strong>de</strong> Sant Pere, pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
rehabilitació.<br />
A la serra <strong>de</strong>l Pàndols, <strong>un</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
principals escenaris <strong><strong>de</strong>ls</strong> combats,<br />
s’alça l’espai museïtzat <strong>de</strong><br />
la Cota 705, on la lleva <strong>de</strong>l Biberó<br />
hi celebra cada 25 <strong>de</strong> juliol <strong>un</strong><br />
acte <strong>de</strong> record als caiguts. A l’entrada<br />
<strong>de</strong> Vilalba <strong><strong>de</strong>ls</strong> Arcs, <strong>un</strong> segon<br />
escenari <strong><strong>de</strong>ls</strong> combats, encara<br />
es conserven els dos monuments<br />
construïts pel Terç <strong>de</strong><br />
Requetés en record <strong><strong>de</strong>ls</strong> sagnants<br />
combats que hi van tenir lloc. Als<br />
afores <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa, d’altra banda,<br />
també es conserva el lloc <strong>de</strong><br />
comandament <strong>de</strong>l general Franco<br />
al turó <strong>de</strong>l coll <strong>de</strong> Moro; i als<br />
m<strong>un</strong>icipis <strong>de</strong> la Fatarella, Vilalba<br />
i Gan<strong>de</strong>sa, tres conj<strong>un</strong>ts <strong>de</strong><br />
trinxeres recu<strong>per</strong>a<strong>de</strong>s i museïtza<strong>de</strong>s<br />
pel Comebe i el Cebe.<br />
Cinc centres d’interpretació<br />
En els últims anys, a més, el Comebe<br />
ha realitzat <strong>un</strong> enorme esforç<br />
<strong>per</strong> obrir diversos centres<br />
d’interpretació on s’exposen <strong>de</strong><br />
manera didàctica i amb mo<strong>de</strong>rns<br />
elements audiovisuals tots els<br />
<strong>de</strong>talls <strong>de</strong>l conflicte. Corbera<br />
d’Ebre acull el museu central <strong>de</strong><br />
la xarxa, el centre 115 dies. Batea,<br />
al seu torn, disposa d’<strong>un</strong> centre<br />
<strong>de</strong>dicat a l’atenció sanitària; Vilalba<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> Arcs, a la vida <strong><strong>de</strong>ls</strong> soldats<br />
a les trinxeres; Pinell <strong>de</strong> Brai,<br />
a la premsa i propaganda; i finalment,<br />
la Fatarella, a la internacionalització<br />
<strong>de</strong>l conflicte.<br />
A la veïna comarca <strong>de</strong> la Ribera<br />
d’Ebre, al seu torn, el Comebe<br />
ha intervingut també en la recu<strong>per</strong>ació<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> refugis antiaeris<br />
<strong>de</strong> Flix i Benissanet. Cal <strong>de</strong>stacar,<br />
finalment, el camp d’aviació<br />
<strong>de</strong> la Sénia, al Montsià, base <strong>per</strong><br />
a l’aviació republicana en <strong>un</strong> inici,<br />
i <strong>per</strong> a la Legió Còndor alemanya<br />
a mitjan 1938.<br />
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
ME M Ò R I A H I ST Ò R I C A ■ E L C O M E B E H A R E A L I T Z AT U N G R A N E S F O R Ç E C O N Ò M I C P E R C O N S T R U I R U N A X A R X A D E M U S E U S<br />
La batalla <strong>de</strong> l’Ebre, més pro<strong>per</strong>a<br />
La Terra Alta i la Ribera d’Ebre disposen <strong>de</strong><br />
diversos espais històrics <strong>de</strong> la batalla més<br />
<strong>de</strong>cisiva <strong>de</strong> la Guerra Civil i <strong>de</strong> cinc centres<br />
d’interpretació <strong>per</strong> conèixer a fons el conflicte<br />
◗ Al m<strong>un</strong>icipi <strong>de</strong> la Fatarella, el Comebe ha recu<strong>per</strong>at i museïtzat les trinxeres <strong>de</strong> les Devees. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
<strong>El</strong> Comebe ha posat en<br />
f<strong>un</strong>cionament els<br />
nous horaris d’estiu<br />
amb el clar objectiu <strong>de</strong><br />
convertir-se en <strong>un</strong>a<br />
<strong>de</strong> les millors alternatives<br />
d’oci cultural<br />
<strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
<strong>El</strong>s centres d’interpretació<br />
Les Veus<br />
al Front (Pinell <strong>de</strong><br />
L’A P U N T<br />
Nous horaris d’estiu<br />
Brai), Hospitals <strong>de</strong><br />
Sang (Batea) i Internacionals<br />
a l’Ebre (la Fatarella)<br />
romandran<br />
oberts les tar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dimarts<br />
a dissabte <strong>de</strong><br />
les 17.00 a les 20.00 h<br />
i els matins <strong>de</strong> dissabte<br />
i diumenge <strong>de</strong> les<br />
11.00 a les 13 .oo h.<br />
D’altra banda el cen-<br />
tre 115 dies <strong>de</strong> Corbera<br />
d’Ebre manté l’horari<br />
<strong>de</strong> matí <strong>de</strong> dimarts<br />
a diumenge<br />
d’11.00 a 14.00 h, mentre<br />
que endarrereix<br />
l’obertura i el tancament<br />
<strong>de</strong> tarda <strong>de</strong> dimarts<br />
a dissabte,<br />
obrint <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les 17.00<br />
fins a les 20.00 h.
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
NAV E G A B I L I TAT ■ A I G Ü E S T R A N Q U I L · L E S<br />
<strong>El</strong> riu Ebre,<br />
l’ànima d’<strong>un</strong><br />
gran territori<br />
L’Ebre és el riu més cabalós <strong>de</strong>l<br />
sistema fluvial <strong>de</strong> la península<br />
Ibèrica i el tercer <strong>de</strong> la<br />
Mediterrània, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l Nil<br />
i el Roine. Té 908 quilòmetres<br />
<strong>de</strong> curs total (els últims 168 <strong>per</strong><br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre).<br />
REDACCIÓ<br />
L’any 1857, la Reial Companyia <strong>de</strong><br />
Canalització <strong>de</strong> l’Ebre va executar<br />
les obres d’<strong>un</strong> projecte <strong>per</strong><br />
fer navegable l’Ebre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Saragossa<br />
fins al mar, entre les quals<br />
havia la resclosa <strong>de</strong> Xerta, que<br />
encara es conserva rehabilitada.<br />
Des <strong>de</strong> mitjan segle XIX fins<br />
a principis <strong>de</strong>l segle XX, el trànsit<br />
fluvial pel curs baix <strong>de</strong>l Ebre<br />
va viure moments d’esplendor:<br />
els llaguts transportaven tota<br />
classe <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries i la fusta<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> Pirineus fins que la competència<br />
<strong>de</strong>l ferrocarril, les carreteres<br />
i la construcció <strong><strong>de</strong>ls</strong> em-<br />
bassaments <strong>de</strong> Mequinensa, Riba-roja<br />
i Flix van fer <strong>de</strong>caure la<br />
navegació fluvial <strong>de</strong> caràcter comercial.<br />
L’Ebre és avui el lloc i<strong>de</strong>al <strong>per</strong><br />
practicar esports nàutics. Les<br />
seves aigües tranquil·les i el bon<br />
clima <strong>per</strong>meten gairebé totes<br />
les especialitats esportives: <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l rem i el piragüisme fins a la<br />
motonàutica i l’esquí aquàtic,<br />
passant <strong>per</strong> la pesca, la natació<br />
o la vela.<br />
A principis <strong><strong>de</strong>ls</strong> anys noranta<br />
la Generalitat va iniciar <strong>un</strong><br />
projecte <strong>de</strong> recu<strong>per</strong>ació <strong>de</strong> la via<br />
navegable <strong>de</strong> l’Ebre a fi <strong>de</strong> convertir<br />
la navegació fluvial en <strong>un</strong>a<br />
oferta recreativa <strong>per</strong> a petits vaixells<br />
familiars o com<strong>un</strong>itaris <strong>de</strong><br />
passeig, i potenciar així el turisme<br />
<strong>de</strong> <strong>natural</strong>esa. Actualment el<br />
riu és navegable en el seu tram<br />
català. Observar el paisatge riberenc<br />
<strong>de</strong> l’Ebre és com fer <strong>un</strong><br />
viatge al passat: castells que ens<br />
◗ <strong>El</strong> llagut ‘Lo Sirgador’, durant el viatge inaugural a Tortosa. FOTO: J. REVILLAS<br />
salu<strong>de</strong>n amb aires <strong><strong>de</strong>ls</strong> templers,<br />
torres àrabs que semblen seguir<br />
vigilant el comerç fluvial, camps<br />
<strong>de</strong> fruita que exhibeixen ufano-<br />
sos colors i olors mil·lenàries,<br />
m<strong>un</strong>tanyes que amaguen tresors<br />
i pobles a banda i banda <strong>de</strong> riu<br />
que viuen tranquil·litat.<br />
L’A P U N T<br />
07<br />
‘Lo Sirgador’,<br />
la nova oferta<br />
d’aquest estiu<br />
Des d’ahir, el tram català <strong>de</strong><br />
l’Ebre té <strong>un</strong> servei turístic fluvial:<br />
el llagut Lo Sirgador, <strong>un</strong>a iniciativa<br />
<strong>de</strong>l Departament d’Innovació,<br />
Universitats i Empresa <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>per</strong> potenciar la navegabilitat<br />
a les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Lo Sirgador realitzarà la Gran<br />
ruta <strong>de</strong> l’Ebre, <strong>un</strong>a línia regular<br />
que o<strong>per</strong>arà durant la temporada<br />
<strong>de</strong> navegabilitat tots els dissabtes,<br />
diumenges i festius, així<br />
com els dijous <strong><strong>de</strong>ls</strong> mesos d’estiu.<br />
<strong>El</strong> nou servei turístic tindrà<br />
el seu origen a Amposta i efectuarà<br />
para<strong>de</strong>s a Tortosa, Xerta,<br />
Benifallet i Miravet, <strong>de</strong>s d’on<br />
realitzarà el viatge invers a la<br />
tarda fins tornar a Amposta.<br />
Aquesta línia regular <strong>per</strong>metrà<br />
crear tot <strong>un</strong> seguit <strong>de</strong> connexions<br />
i paquets, que combinaran<br />
<strong>un</strong> trajecte o diversos <strong>de</strong>l llagut<br />
amb la Via Verda, el lloguer <strong>de</strong> bicicletes,<br />
la gastronomia <strong>de</strong> luxe,<br />
visites al patrimoni <strong>de</strong> Tortosa,<br />
Miravet o Benifallet, o als diferents<br />
centres d’interpretació <strong>de</strong> la<br />
batalla <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
<strong>El</strong> llagut Lo Sirgador també<br />
ofereix trajectes <strong>per</strong> a grups<br />
que ho <strong>de</strong>manin.
08<br />
PER J.J.BUJ<br />
La carretera <strong>de</strong> la Carrova, que<br />
<strong>un</strong>eix el Baix Ebre amb el Montsià,<br />
<strong>de</strong>u el seu nom a <strong>un</strong>a <strong>de</strong> les torres<br />
<strong>de</strong> guaita que, antany, vigilava<br />
les costes i els rius <strong>per</strong> protegir<br />
la població <strong><strong>de</strong>ls</strong> enemics que<br />
la poguessin envair.<br />
Presidint la capital <strong>de</strong>l Montsià,<br />
Amposta, s’alça encara majestuós<br />
el Pont Vell, enmig <strong>de</strong><br />
l’Ebre, <strong>de</strong>struït a la Guerra Civil<br />
i reconstruït anys més tard. En procés<br />
<strong>de</strong> rehabilitació es troba l’antic<br />
castell amb restes ibèriques.<br />
<strong>El</strong> terme m<strong>un</strong>icipal d’Amposta<br />
està a la marge dreta <strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>lta</strong><br />
<strong>de</strong> l’Ebre, <strong>de</strong>stacant la Llac<strong>un</strong>a<br />
<strong>de</strong> l’Encanyissada, lloc <strong>de</strong> pesca<br />
tradicional, i el Poble Nou <strong>de</strong>l<br />
Delta, creat als anys 50 arran <strong>de</strong><br />
la repoblació humana <strong>de</strong> la ribera<br />
<strong>per</strong> conrear-hi l’arròs.<br />
L’agroturisme és <strong>un</strong> altre <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
serveis característiques <strong>de</strong>l Delta,<br />
tant a Amposta com a Sant<br />
Jaume d’Enveja, que, a més, encara<br />
conserva l’antic pas <strong>de</strong> barca<br />
<strong>per</strong> travessar d’<strong>un</strong>a banda a<br />
l’altra <strong>de</strong> riu <strong>per</strong> arribar a Deltebre.<br />
La Ràpita, el somni il·lustrat<br />
Un altre m<strong>un</strong>icipi <strong>de</strong>l Montsià<br />
situat al <strong><strong>de</strong>lta</strong> <strong>de</strong> l’Ebre és Sant Carles<br />
<strong>de</strong> la Ràpita, ciutat que el rei<br />
Carles III pretenia convertir en<br />
el major port comercial <strong>de</strong>l Mediterrani<br />
peninsular.<br />
La mort <strong>de</strong>l monarca va esvair<br />
els somnis reials, com a vestigi<br />
d’aquella època en queda l’Església<br />
Nova, al barri, la plaça porxada,<br />
l’església neoclàssica i les<br />
drassanes, on encara avui els calafats<br />
construeixen barques <strong>per</strong><br />
fer-se a la mar.<br />
La Ràpita, com l’anomenen<br />
els seus habitants, té al seu davant<br />
la badia <strong>natural</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> Alfacs,<br />
tancada <strong>per</strong> la P<strong>un</strong>ta <strong>de</strong> la Banya.<br />
Alcanar i Sant Carles <strong>de</strong> la Ràpita<br />
constitueixen l’entrada sud<br />
al Parc Natural <strong>de</strong>l Delta <strong>de</strong> l’Ebre,<br />
amb platges, llocs d’observació<br />
d’aus, d<strong>un</strong>es, llac<strong>un</strong>es, flamencs<br />
i altres espais i espècies protegi<strong>de</strong>s<br />
que cal respectar.<br />
A Alcanar es pot visitar l’ermita<br />
i poblat ibèric <strong>de</strong> la Moleta<br />
<strong>de</strong>l Remei i la plaça <strong>de</strong>l Mirador,<br />
<strong>de</strong>s d’on podrem gaudir d’<strong>un</strong>a<br />
impressionant vista <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
P<strong>un</strong>ta <strong>de</strong> la Banya fins a Peníscola.<br />
<strong>El</strong> mo<strong>de</strong>rnisme <strong>de</strong> la Casa<br />
O’connor, la Torre <strong>de</strong>l carrer Nou<br />
( últim vestigi <strong>de</strong> l’antiga muralla<br />
) o el tipisme mariner <strong>de</strong> les Cases<br />
d’Alcanar són alg<strong>un</strong>s <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
atractius <strong>de</strong>l m<strong>un</strong>icipi.<br />
Enfilant la carretera <strong>de</strong> Tortosa,<br />
arribem a Ull<strong>de</strong>cona, vila<br />
coneguda <strong>per</strong> la seua pedra i les<br />
representacions <strong>de</strong> la Passió en<br />
què hi participen tots els falduts<br />
i faldu<strong>de</strong>s, nom que els hi ve <strong>de</strong> la<br />
ubicació <strong>de</strong>l poble a la falda <strong>de</strong>l<br />
Montsià. Ben a la vora <strong>de</strong>l santuari<br />
<strong>de</strong> la Pietat hi ha <strong>un</strong> important<br />
conj<strong>un</strong>t <strong>de</strong> pintures rupestres,<br />
reconegut <strong>per</strong> la Unesco<br />
com a patrimoni <strong>de</strong> la Humanitat.<br />
<strong>El</strong>s dos m<strong>un</strong>icipis veïns tenen<br />
en comú la celebració <strong>de</strong> les<br />
festes Quinquennals els anys<br />
acabats en 4 i 9.<br />
La plana <strong>de</strong>l Montsià<br />
Parlar <strong>de</strong> la Plana es referir-se a<br />
Santa Bàrbara situada al lloc més<br />
pla <strong>de</strong> la serralada <strong>de</strong>l Montsià,<br />
el gentilici popular ( planers ) té<br />
<strong>un</strong> gran component d’orientació<br />
geogràfica com passa a Ull<strong>de</strong>cona.<br />
A la coo<strong>per</strong>ativa agrícola<br />
es pot adquirir l’oli <strong>de</strong> la Sénia<br />
i Santa Bàrbara. Mas<strong>de</strong>nverge és<br />
el pro<strong>per</strong> p<strong>un</strong>t d’interès, situat enmig<br />
d’<strong>un</strong>a important xarxa <strong>de</strong><br />
camins ibèrics i romans, entre<br />
Santa Bàrbara i Amposta. Seguint<br />
<strong>per</strong> la plana <strong>de</strong>l Montsià, passem<br />
<strong>per</strong> Godall, Freginals i la Galera,<br />
on hi <strong>de</strong>staca la seua torre <strong>de</strong>l<br />
segle XIV i el barri <strong><strong>de</strong>ls</strong> terrissers<br />
que l’agermana amb el m<strong>un</strong>icipi<br />
riberenc <strong>de</strong> Miravet.<br />
Encara ens queda gaudir <strong>de</strong><br />
la comarca <strong>de</strong>l Baix Ebre, amb<br />
els seus pobles d’interior com<br />
Benifallet, que re<strong>un</strong>eix nombrosos<br />
atractius turístics -les Coves<br />
Meravelles, la possibilitat <strong>de</strong><br />
navegar pel riu, la gastronomia<br />
o la rehabilitació d’<strong>un</strong> jaciment<br />
ibèric.<br />
Aigües avall <strong>de</strong> Benifallet, trobem<br />
l’Assut <strong>de</strong> Xerta, construït<br />
en època àrab, d’on surten els canals<br />
<strong>de</strong> la dreta i l’esquerra <strong>de</strong><br />
l’Ebre que reguen els arrossars <strong>de</strong>l<br />
Delta. L’Assut ha recu<strong>per</strong>at la seua<br />
antiga importància amb el<br />
projecte <strong>de</strong> navegabilitat <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Marcats a la façana <strong>de</strong> l’església<br />
hi veiem els diversos nivells<br />
d’alçada on han arribat les riuda<strong>de</strong>s<br />
al llarg <strong>de</strong> la història, <strong>un</strong>es<br />
da<strong>de</strong>s que també trobem inscrites<br />
en diverses parets d’edificis<br />
i carrers arreu <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre.<br />
Riu avall trobem la bimil·lenària<br />
ciutat <strong>de</strong> Tortosa, ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’època romana centre neuràlgic<br />
d’<strong>un</strong>a àmplia àrea d’influència<br />
que abarca el baix Aragó, baix<br />
Ebre – consi<strong>de</strong>rat, amb caràcter<br />
genèric, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Riba-roja a Deltebre<br />
–, la ribera – com s’ha anomenat<br />
sempre al Delta fins a la creació<br />
<strong>de</strong>l Parc Natural – i el baix Maestrat,<br />
al nord <strong>de</strong>l País Valencià.<br />
Aquesta zona ve <strong>per</strong>fectament<br />
<strong>de</strong>limitada pel Bisbat <strong>de</strong> Tortosa,<br />
<strong>un</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> més extensos <strong>de</strong>l país.<br />
Les institucions religioses<br />
presents a Tortosa han aportat no-<br />
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
M O N T S I À ■ L A G A S T R O N O M I A LO C A L S ’ E L A B O R A A M B U N A VA R I A D A G A M M A D ’A L I M E N T S P R O D U Ï T S A L E S D U E S C O M A R Q U E S<br />
Del <strong><strong>de</strong>lta</strong> al <strong>Ports</strong> <strong>per</strong> la plana<br />
Les comarques <strong>de</strong>l Baix Ebre i Montsià ofereixen <strong>un</strong> extens catàleg d’atractius turístics, <strong>per</strong> exemple,<br />
el patrimoni d’Amposta i Tortosa, els poblats ibèrics <strong>de</strong>l Montsià i les platges <strong>de</strong>l Baix Ebre<br />
2<br />
1 Imatge <strong>de</strong> l’espectacular pont penjant<br />
d’Amposta sobre el riu Ebre. 2 Un <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
principals atractius <strong>de</strong>l m<strong>un</strong>icipi d’Alcanar<br />
és el seu poblat ibèric, la Moleta <strong>de</strong>l Remei.<br />
Des d’aquest p<strong>un</strong>y s’albira <strong>un</strong>a vista<br />
magnífica <strong>de</strong>l Delta. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
tables edificis a la ciutat, com ara<br />
la catedral gòtica, el palau episcopal<br />
o el Seminari, al nucli antic.<br />
<strong>El</strong>s amants <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>rnisme<br />
podran gaudir <strong>de</strong> tranquil·les<br />
passeja<strong>de</strong>s pels jardins i racons<br />
d’aquest estil artístic al Parc Teodor<br />
Gonzàlez – lo Parque – autèntic<br />
pulmó verd <strong>de</strong> la població,<br />
a l’eixample <strong>de</strong> la qual s’hi<br />
po<strong>de</strong>n apreciar diverses cases<br />
mo<strong>de</strong>rnistes. A l’estiu, Tortosa<br />
es vesteix d’època i tradicions<br />
durant les festes <strong>de</strong>l Renaixement<br />
i <strong>de</strong> la Cinta, patrona <strong>de</strong>l<br />
m<strong>un</strong>icipi. Al costat <strong>de</strong> la capital<br />
comarcal trobem Roquetes on<br />
es po<strong>de</strong>n contemplar els astres<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Observatori <strong>de</strong> l’Ebre,<br />
en f<strong>un</strong>cionament <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1904. Hi<br />
ha <strong>un</strong>a altra manera d’acostarse<br />
al cel a Roquetes: pujant els<br />
1.447 metres <strong>de</strong>l Mont Caro.<br />
La costa <strong>de</strong> l’Ametlla <strong>de</strong> Mar<br />
Seguint la costa cap al Camp <strong>de</strong><br />
Tarragona <strong>de</strong>ixem la comarca<br />
<strong>per</strong> l’Ametlla <strong>de</strong> Mar, la Cala, com<br />
es coneix entre els seus veïns,<br />
<strong>per</strong> situar-se en <strong>un</strong>a entrada que<br />
fa el mar a la costa i que li dóna <strong>un</strong>a<br />
atractiu especial. L’Ametlla <strong>de</strong><br />
Mar ofereix <strong>un</strong>a cuina marinera<br />
<strong>de</strong> qualitat exquisida i <strong>un</strong> extens<br />
tram <strong>de</strong> litoral amb platges i cales<br />
envolta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>natural</strong>esa salvatge.<br />
Dins el nucli urbà, es pot<br />
gaudir <strong>de</strong>l recent inaugurat centre<br />
interpretació <strong>de</strong> la pesca i <strong>de</strong><br />
l’espectacular port pesquer.<br />
1