Baixar - Cassà Digital

Número 684 · Febrer 2010 · Any LXVII · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 3,50 euros Llumiguia
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
Un carrer curt
i polèmic polèmic
Alguns comerciants
no volen que el carrer Major
sigui d'un sol sentit
També, en aquest número:
- Malgrat la crisi, nou èxit del festival MACCA 2010
- Després de 22 anys, relleu al jutjat de pau de Cassà
- Moltes novetats al panorama de la música jove local
- L'Aplec d'Esclet celebra els trenta anys
- Malmenen la pista d'skate tot just acabada d'estrenar
- Entrevista de néts a avis: Joana Pagès
- Recuperem 9 contes de Modest Sabaté
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

2
En aquest número 684 de LLUMIGUIA, corresponent al mes de febrer de 2010, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
6 Llums i ombres
7 - 11 Diuen els lectors
11 A punt de solfa
12 Multiculturalitat
16 Una mica en broma...
Cassà al Dia: El ple municipal
13 - 15 Després de 22 anys,
l'equip de govern relleva el
jutge de pau i nomena Anna
M. Pagès per al càrrec
Cassà al Dia: Notícies
17 L'Ajuntament aprova
una nova tarifa de l'aigua
18 - 19 Moltes novetats en el
món de la música jove local
20 - 21 Debat polèmic per
decidir el futur del carrer
Major
22 - 24 Trenta anys de l'aplec
de Sant Vicenç d'Esclet
25 La Penya portarà les
sis Copes del Barça a Cassà
26 - 28 La MACCA torna a
triomfar, malgrat la crisi
29 Malmenen la pista
d'skate acabada d'estrenar
32 Francesc Jimenez,
nou president de l'AECORK
33 Policia Local
33 Meteorològiques
Entrevista de néts a avis:
32 - 33 Joana Pagès
Espai d'entitats:
35 Parròquia
36 - 37 Sardanes
38 - 39 Llar d'infants Taps
40 - 42 CEIP Aldric
43 Biblioteca
44 - 49 CEIP P. d'Arques
50 - 56 Col·legi La Salle
57 Jove Orquestra
58 - 63 IES Cassà
64 AEG La Claca
Esports
65 Tennis taula
66 - 71 Futbol
72 - 75 Bàsquet
76 - 77 Hoquei patins
78 - 79 Patinatge artístic
80 - 81 Escacs
82 Ciclisme
83 Tennis
I les seccions habituals:
4 - 5 Agenda
34 Estadística
84 Higiene dental
85 Osteopatia
86 Entre el somni...
87 Apunts de l'últim
quadern
88 - 89 Nou contes de
Modest Sabaté
90 Entreteniments
91 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
ww.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12 números), 38 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet,
Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau,
Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors
Grau, Josep Hernàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Joan
Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola,
Marc Salgas, Eduard Salvadó, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 684 - FEBRER 2010

El debat que no calia
L’Ajuntament ha convocat els cassanencs i cassanenques
per parlar de diferents temes dins el seu programa de
participació ciutadana. Aquest mes de febrer s’han fet les
sessions relatives a la reforma del carrer Major i el mes de
març els veïns podran opinar sobre el pla de barris que
l’Ajuntament vol tirar endavant.
La primera sessió d’aquests debats de participació
ciutadà es va fer el 18 de febrer passat i en teoria tenia la
funció de valorar què pensaven els cassanencs de la
proposta de l’equip de govern per racionalitzar la circulació
al carrer Major: deixar aquest vial d’un sol sentit de circulació
per afavorir que els vianants hi podessin circular amb
comoditat i evitar que els cotxes es fessin amos del carrer.
En teoria aquest era el tema a debat, perquè a l’hora de
la veritat la discussió es va derivar cap a la situació del
comerç a Cassà, la crisi que està patint de manera històrica
aquest sector i la necessitat de trobar vies per afavorir que
la gent compri al poble. No és una proposta nova ni un
debat que sigui inesperat, ja que la gran queixa dels
botiguers de Cassà sempre ha estat que la gent prefereix
agafar el cotxe i anar a comprar a Girona, a les grans
superfícies, o als supermercats de Cassà que tenen bons
aparcaments.
Ningú no dubta que el petit de comerç de Cassà té
problemes a l’hora de subsistir i que les competències
esmentades hi són, però d’aquí a considerar que regular la
circulació en un carrer com el Major pot comportar la
desaparició de molts establiments hi ha una bona distància.
Les actuacions que s’han fet en molts municipis destinades
a millorar l’accés dels vianants als nuclis comercials han
demostrat que això afavoreix l’accés dels compradors, tot
i que els canvis en alguns casos provoquen queixes sobretot
quan hi ha les obres o davant la incertesa del resultat final.
En el cas de Cassà ni tan sols no es parla de fer zona de
vianants sinó que es tracta de millorar la circulació, una
preocupació que afecta a veïns de la zona, a comerciants,
és clar, però també a tots els convilatans i visitants que en
un moment o altre han de passar per aquest vial.
El benefici global de la proposta encara qe només sigui
per la solució que aportarà a un problema endèmic de la
circulació a Cassà no es pot obviar; els efectes col·laterals
que pot comportar aquest canvi en la regulació viària
possiblement hi siguin però difícilment es poden imputar a
una racionalització de trànsit els possibles problemes que
pugui tenir el comerç cassanenc. Aquest és un altre debat
que demana altres fòrums de discussió, i un programa
d’accions especialitzades que tingui una permanència en
el temps i trenqui amb la dinàmica regressiva actual. I
possiblement quan es parli de comerç es faci alguna
incidència en el tema del transport i els desplaçaments,
però no s’ha de barrejar el futur de les botigues locals amb
un debat que afecta molts altres aspectes de la vida i la
seguretat ciutadana.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Us esperem a
cassadigital.cat
El divendres, 29 de gener a la biblioteca de la
Sala Galà va tenir lloc l’assemblea anual ordinària
de Llumiguia/Editora Cassanenca, reunió que té
per objectiu passar balanç de l’any anterior i
plantejar les opcions de treball per l’exercici
present.
A la reunió d’enguany es va informar dels
resultats econòmics de l’any 2009 que, amb les
mesures de reducció de costos adoptades, havies
estat correcte si havien servit per aturar la
tendència negativa de l’exercici anterior i es va
confirmar la necessitat de mantenir la mateixa línia
de treball en els propers mesos.
Un aspecte important, que va centrar bona part
del debat entre els assistents a la reunió va ser el
paper del web cassadigital en el futur, com a eina
de comunicació local.
Després d’un any i mig d’experiència es pot dir
que la versió digital ja té una característiques i
una vida pròpia que s’ha sabut diferenciar del
producte en paper i que cal confiar que en el futur
ambdós productes tinguin possibilitats de
funcionar de manera autònoma, amb continguts
comuns en determinades àrees però amb una vida
pròpia específica i molts elements particulars que
facin que cada producte mantingui el seu públic.
Per ajudar a potenciar el producte digital es va
valorar la necessitat de donar-hi més continguts, i
diversificar els col·laboradors que hi escriuen. Les
possibilitats que dóna el producte digital s’han
d’obrir a tota la ciutadania i per això es vol
aconseguir incrementar la participació dels
cassanencs i cassanenques en els amplis espais
i possibilitats que són la web: opinió, notícies,
actualitat, fotografies, agenda....
Per això a partir d’ara proposem a totes les
entitats que tenen coses a explicar als cassanencs
que facin us de la web i posin els continguts que
els interessin, de manera independent o
complementària als continguts per a la revista
impresa, en la nostra web. Per això cal que envieu
un correu a llumiguia@gmail.com acceptant la
proposta. Us trametrem de manera immediata el
mecanisme i la contrasenya per poder accedir a
la web i d’aquesta manera fer-la més oberta als
continguts que vulguin tots els convilatans.
Si voleu obrir el vostre propi blog, si
voleu posar informació sobre alguna
activitat futura o ja desenvolupada, si voleu
donar a conèixer les vostres fotografies,
si voleu explicar què fa la vostra entitat...
Ja ho sabeu:
Envieu un correu a llumiguia@gmail.com
i us obrirem les planes del cassadigital.cat.
3

Els espàrrecs
Els brots tendres de l'esparraguera,
exel·lents, comestibles, plens de vitamines
i salut, són també una bona excusa per
sortir a passejar i respirar aire sa del bosc
i prats de les nostres contrades; i, perquè
no? tenir-ne una bona matada en un racó
del jardí.
Es poden menjar crusos amb maionesa
o simplement amanits amb sal i oli encara
que la manera més coneguda de
consumir-los és la clàssica truita
d'espàrrecs. Tallats petits es poden afegir
a qualsevol amanida verda, de pasta,
d'arròs... i no cal bullir-los; així no es
perden les vitamines a l'aigua. La millor
manera, si es volen consumir cuits, és al
vapor. Un grapat d'espàrrecs tallats petits,
amb una mica de formatge ratllat per
sobre i gratinats al forn, és deliciós.
Si volem aprofitar tots els avantatges
que ens ofereix aquesta verdura podem
bullir les parts dures, no comestibles, en
aigua i utilitzar aquesta aigua, rica en
vitamina B, per fer més nutritiva alguna
sopa o guisat.
Els espàrrecs, pel seu baix contingut en
greix i sodi, són perfectes per a les
persones que controlen el seu pes.
A més de vitamina B i C tenen molta
fibra i són rics en ferro, potasi, fósfor, calci
i iode, per la qual cosa cuiden la bona
salut de les arteries, la
pell, la vista, l'estómac, la circulació i
millora la pressió alta de la sang.
Els espàrrecs silvestres, a més,
tenen molta més clorofil·la que els
cultivats.
Cal abstenir-se de menjar espàrrecs
les persones amb problemes de ronyó
i de cor.
L'esparraguera també serveix per fer
rams i antigament la feien servir de filtre.
Feien unes garbesben lligades i les
posaven arran de l'aixeta del vi amb una
pedra a sobre; així el vi quedava ben
filtrat.
-Una curiositat: és una planta que neix
mascle i mort femella.
DITES POPULARS:
- Alt i prim com un espàrrec
- Ves-t'en a fregir
espàrrecs
- Març, marçot,
mata la vella i la jove
si pot.
- Oreneta arribada, hivernada acabada.
- El cant del cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l'emporta.
ASTROLOGIA I LLUNES
La Terra dóna un tomb complet a la seva òrbita solar cada
365,25 dies. L'any ha de contenir però un nombre enter de dies.
La solució consisteix en fer un calendari en el qual es vagin
compensant les fraccions així el febrer té un dia més cada quatre
anys el fa que l'entrada de la primavera també sigui mòbil. A
L'any 2007 la primavera va començar el 21 de març i des del
2008 fins al 2034 començarà el dia 20; aquest any concretament
a 2/4 de 6 de la tarda, coincidint exactament quan comença la
tardor a l'hemisferi Sud del planeta.
La primavera és l'estació que més s'allarguen els dies,
pràcticament 3 minuts al dia: 2 al matí i un al vespre.
- Quart minvant el dia 7 a ¾ de 4 de la tarde.
- Lluna nova el dia 15 a les 9 del vespre.
- Quart creixent el dia 23 a les 11 del matí.
- Lluna plena el dia 30 a 2/4 de 3 de la nit.
Gerro amb
flors i un
manat
d'espàrrecs
(Jan Fyt -
1650)
Rosa i Dolors
4 NÚM. 683 - GENER 2010

NÚM. 683 - GENER 2010
LA COLLA
GEGANTERA DE
CASSÀ BUSQUEM
LOCAL
Els gegants tenen un molt bon
lloc on estar guardats i
exposats perquè tothom els
vegi, ara som els membres de
la colla que busquem local a
Cassà per poder-nos reunir i
utilitzar de magatzem.
Si en sabeu d’algun podeu
deixar les dades bàsiques del
local i el vostre nom i numero
de telèfon a la Sala Galà (C/
Molí núm. 9) i nosaltres ens
posarem en contacte.
ES LLOGA
PÀRQUING
a la zona de
l’església.
Interessats,
truqueu al
670 900 926
5

Al llarg de la història, especialment de la música i de la literatura,
s’han conegut casos tan extraordinaris com manifestos de
músics excelsos i d’escriptors famosos que, en un moment d’
ofuscació, en un període de sequera creativa, s’han deixat
arrossegar per la temptació de plagiar fragments més o menys
extensos, fins i tot arguments enters, d’obres d’alguns dels seus
col·legues.
Durant l’hivern del 1816 Rossini va presentar el seu Barbero
de Sevilla adaptant la primera part de la trilogia de Beaumarchais
sobre Fígaro. Mozart ja havia produït aquell meravellós brocat
d’or que s’anomena La nozze de Fígaro. Analitzant la partitura
d’El Barbero s’hi trobaria una gran quantitat d’inapreciables
fragments que fan de l’obra de Mozart un dels més rics concerts
vocals. A més d’això, el Barbieri va acabar essent l’òpera més
popular del segle XIX i ha estat profundament apreciada per
músics com Beethoven, Schubert, Wagner i Brahms. No es va
poder lliurar Rossini de l’acusació de plagiar-lo en aquella ocasió,
i quan, mig seriosament i mig en broma, algú li va dir:
-Apa mestre, que ha agafat el millor de Mozart...
-Si et sembla agafaré el pitjor... –va contestar amb la major
seriositat.
Entre els plagis literaris més famosos dels darrers anys
destaca el realitzat pel premi Nobel Camilo José Cela. Després
de rebre el Nobel, Cela, envellit i sense inspiració, havia decidit
no tornar a escriure. Però, segons es desprèn de les
investigacions realitzades, l’editorial Planeta el va invitar a
participar en el certamen de novel.la de l’any 1994. Com que
l’escriptor no tenia cap obra per aportar, Planeta li va facilitar un
exemplar de la novel·la que, sota el títol Fluorescencia, havia
enviat al concurs amb molta antelació l’escriptora gallega Carmen
Nova col·lecció primavera 2010
Maria Negre i Teixidor
C/ Barraquetes, 29 / Tel. 972 46 01 84
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Pitjor que un plagi
Formoso Lapido, obra que més tard fou publicada amb el títol de
Carmen, Carmiña, Carmela. Vaig tenir l’honor de ser el presentador
d’aquesta novel·la a Barcelona i conèixer en persona l’autora.
Cela no sols va plagiar l’argument en la seva obra La Cruz de
San Andrés, sinó també frases enteres de la novel·la de Carmen
Formoso, la qual cosa significa un delicte contra la propietat
intel·lectual.
El cas, que fou denunciat davant els tribunals de justícia,
finalment ha estat fallat a favor de Formoso.
Com diria un castís: No todo el monte és oregano. Ara s’està
debatent en els mitjans de comunicació els drets d’autor
d’aquelles obres –música, cinema i literatura–, que els
internautes «baixen» d’internet. Des del meu punt de vista,
aquesta és una qüestió que ni el més llonze hauria de discutir.
El fet que, durant els anys que la xarxa fa que funciona, la gent
s’hagi aprofitat impunement de les obres dels autors sense pagar
ni un cèntim, no significa que els creadors d’aquestes obres
hagin de viure de l’aire i no exigir els seus drets.
El Govern està legislant sobre aquest afer i em sembla un acte
de justícia. A sant de què, ara, aquest esverament i desesperació
per part de les associacions d’usuaris d’internet en nom de la
llibertat de no sé què? Com acostumen a dir els nostres escolars:
«Quin morro!»
Potser els compositors, els de la indústria del cinema, els
mateixos escriptors no tenim el dret de cobrar pel nostre treball
com qualsevol altre? Si es pretén que la música, el cinema i la
literatura siguin gratuïts, amb els mateixos arguments exigirem
que el nostre pa de cada dia i tota la resta, sigui de primera
necessitat o no, se’ns doni també sense pagar. Posin-se
qualsevol de vostès en la pell d’un productor de cinema que,
desprès d’invertir milions d’euros en la realització d’una pel·lícula,
veu que el dia de l’estrena mundial qualsevol ja la pot baixar
d’internet sense deixar anar un sol penic.
Si aquest afer no s’arregla, deixarem de compondre, de fer
cinema i d’escriure. Ningú no treballa per amor a l’art. Com
acostumava a dir Unamuno: «Que inventin ells...»
Si el plagi està condemnat per la justícia, si plagiar és un
delicte, apoderar-se de l’obra d’un creador via internet ha de ser
assenyalat com a pitjor que un plagi. El que plagia ho fa sols en
part, assumint un risc; realitza un treball amoral, però passa els
seus canguelis per no ser descobert. El qui baixa música, cinema
i literatura d’internet ho fa sense contemplacions, amb tot el
morro.
José Antonio Pet Posse
6 NÚM. 684 - FEBRER 2010

CARTA OBERTA DEL JUTGE
DE PAU SORTINT
Després de 22 anys de tenir l’honor de ser
jutge de pau de Cassà de la Selva, i a falta
de 3 anys per fer-ne 25, he de deixar el
càrrec.
Em dirigeixo a tots vosaltres, els lectors,
i en especial ais ciutadans del poble de
Cassà de la Selva, per donar-vos les
gràcies per la confiança que heu dipositat
en mi, ja que segurament durant aquest
temps us he hagut d’atendre per algun
motiu o altre.
Vull donar les gràcies de manera molt
considerada als consistoris que fins ara
han vist en la meva persona les qualitats
adequades per exercir aquest càrrec, i en
especial als governats pels alcaldes Sr.
Josep M. Dausà i Sr. Antoni Baulida, que
juntament amb els seus regidors varen
confiar en mi durant aquest temps.
També vull agrair la gran col·laboració
que durant anys he tingut de la jutgessa
substituta, la Sra. Maria Dolors Godoy,
persona amb una gran experiència, molt
reservada i discreta, a qui, per cert,
NÚM. 684 - FEBRER 2010
curiosament, tampoc no han renovat el
càrrec (tot plegat una mica estrany, no
trobeu?). Gràcies, Dolors.
Pel que fa a la meva renovació, que
no ha estat acceptada per set vots en
contra i cinc a favor, he de dir que
considero que els membres de l’equip
de govern actual, amb l’alcalde, Sr.
Carles Casanova, al capdavant, han
tingut una actitud molt partidista i no
entenc com és que quatre anys enrere
vaig rebre tots els vots del Ple municipal
i ara no. És per aquest motiu que
m’agradaria obtenir una explicació
clara i entenedora de què ha canviat.
Què és el que no els agrada del meu
treball realitzat?
Vull afegir que, segons la meva
opinió, el Sr. Romero, el Sr. Chamorro i
l’alcalde, Sr. Casanova, han demostrat
ser uns polítics sense cap experiència,
mancats de responsabilitat i, fins i tot,
una mica falsos. Dic això perquè fa uns
dies em deien que amb tota seguretat
obtindria la majoria de vots per a la
renovació en el càrrec, quan, finalment,
no ha estat així. No vull pas dir que jo
sigui la persona més indicada per
exercir aquest càrrec per damunt dels
altres, però si la voluntat de l’actual equip
de govern era buscar una altra persona
més adient, crec que el millor que podien
haver fet era plantejar-me aquesta opció
de bon principi i no fer-me creure que
sortiria reelegit.
Penso que els polítics han de ser aquí
per treballar pel bé del municipi, i no per
interessos partidistes.
Deixo aquest càrrec amb tota la
tranquil·litat d’haver servit el poble tan
bé com he sabut, cosa que, com ja sabeu,
exigeix una gran discreció, dedicació i
voluntat d’entesa. Per això demano
disculpes si en algun moment no he estat
a l’alçada exigida per a aquesta tasca.
L’últim que em queda per dir és:
Gràcies, Cassà.
Josep Uñó i Cabot
NO SABEN FER...
Estic decebut per l’actitud dels membres
del consistori vers la persona del meu
pare, en Josep Uñó. El meu pare ha
realitzat durant 22 anys la funció de jutge
de pau amb la més gran dedicació.
L’històric locutor gironí Jaume
Teixidor, el primer dijous de
cada mes, a Ràdio Cassà.
Jaume Teixidor inicia una sèrie de
col.laboracions fixes cada primer dijous de
mes (fins al juny) de 12 a 1 del migdia dins
el programa «Històries viscudes» que
presenta Pili Fernández. Podeu escoltar la
reemissió de l’espai el diumenge a la
mateixa hora, els dimarts a les 12 de la nit o
a www.radiocassa.cat
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
7

Ha treballat pel poble de Cassà
resolent problemes dels nostres
convilatans, amb més o menys encert,
però sempre amb el màxim interès.
És de molt mal gust que, quan arriba
el moment de la renovació del càrrec,
els membres del mateix consistori li
comentin que, si té intenció de
continuar, ells ho prefereixen, i,
altrament, arribat el moment de les
votacions, se’l deixi fora, sense
explicacions.
Senyors polítics, les coses no es fan
així. Si ja tenien intenció de substituirlo,
no cal fer el paper, es va de cares i
s’expliquen els motius, que per això
són adults.
Al meu pare li feia il.lusió arribar als
25 anys d’exercici de la tasca de jutge
de pau, però tot i així, si se li hagués
plantejat prèviament un motiu o una
El 31 de gener passat els membres de la família Torrentó vam
fer una trobada a can Maiol a Sant Andreu Salou. Va ser una
justificació per treure’l del càrrec, de ben
segur En que Rafa, ho a hauria la nit màgica entès, ja que és
plenament conscient que aquest càrrec no
li pertany i que hi poden haver altres
persones més ben preparades per a
ocupar-lo.
No sé quin és el motiu de no renovar-lo
en el càrrec, però puc imaginar-me’l i no és
gens tranquil.litzador pensar que gent com
vostès són els responsables de dirigir el
municipi, ja que si han demostrat tan poca
traça en un tema tan senzill, difícilment
podran gestionar els diferents assumptes
del poble.
Al final de tot, només em queda dir que
fets com aquests són els que generen el
descontentament que té la població vers la
política municipal.
Salutacions
Josep Unyó i Batlles
TROBADA DE LA FAMÍLIA TORRENTÓ
VEÏNS DE MALAMATA
Ignoro el que ha molestat aquest grup
de veïns que s’autoanomenen «de
Malamata»: si és l’apropiació del nom o
el fet de no estar al corrent de les
celebracions de què, al llarg dels anys,
hem gaudit i en les quals molts han
treballat (parlo dels cuiners i els
ajudants), no només als Àngels sinó
també en els carrers del nostre petit
univers.
Aclariré perquè ens sentim de
Matamala: quan unes petites
urbanitzacions es van estendre a recés
del veïnat, amb carrers sense asfalt –ni
tan sols nom ni número a les cases–,
l’adreça dels documents i cartes era la
mateixa per a tots: veïnat de Matamala i
número de parcel·la.
festa entranyable en la que vam compartir vivències i records
de tota la nissaga. Esperem poder-ho repetir molts anys més!
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata - Fisioterapeuta
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
Cassà de la Selva – Girona - Figueres
8 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Quant a la participació, està oberta a tothom, uniformats o no,
només cal donar el pas. No és tan difícil, menys que escriure la
carta al Llumiguia.
Si els és d’utilitat o interès, sóc la Maria Culubret i Barguña,
veïna del carrer Ramon Llull núm. 19 (abans, veïnat de Matamala,
parcel·la núm. 2).
VICENÇ VILLATORO I LAMOLLA
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Maria Culubret
El passat mes de gener es va concedir a Vicenç Villatoro el XXX
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Felicitats.
A la plana de l’autor, a Viquipèdia, trobo la referència de 27
obres escrites entre narrativa breu, novel.la,poesia i no ficció. I
també hi trobo la referència d’onze premis aconseguits. Déu n’hi
do…, però com a mínim n’hi falta un. En aquesta llista hi trobo a
faltar el XIV Premi La Colla, que va concedir la Colla
Excursionista Cassanenca a la seva obra Roba per a rentar,l’any
1980.
Fa uns anys, a la llibreria 22 de Girona, van exposar tot un
seguit de llibres de Villatoro, amb motiu d’algun premi que havia
obtingut i que ara no recordo. Tampoc no hi havia cap referència
al Premi La Colla esmentat. En vaig parlar amb la gent de la
llibreria, els vaig portar la publicació que n’havia fet la nostra
entitat i la van adjuntar a l’exposició.
Queda dit per si en volen actualitzar la informació.
Atentament,
Joan Maymí Coloreu
UNA FELICITACIÓ PER TENIR PRESENT
Entre les felicitacions de les proppassades festes, totes prou
entranyables, hi havia la que segueix, que m’ha semblat que
servia per a tothom. N’és l’autora na Josepa Surís, inclou el
dibuix que reprodueixo i diu així:
Si poguéssim festejar
el nou any que ara encetem
amb seny i parla acurada,
en fruiríem molt més
si tinguéssim interès
a estimar la nostra
pàtria.
Si el català es parlés
bé,
si balléssim les
sardanes
tal com s’hauria de
fer,
si a dintre de cada pit
s’hi despertés el
neguit
de voler emular els
prohoms
que van fer gran
Catalunya...
Si la gent es despertés
de la son endarrerida,
a Catalunya, la vida,
seria un goig amb escreix.
C.V.
9

VEÏNS DE MATAMALA
Benvolgut Grup de Veïns de Matamala
NOSALTRES,TAMBÉ. Sento molt que us
hàgiu sentit oblidats en la organització de
les nostres trobades, encara que em costa
creure que fins ara no heu tingut coneixement
de que es feien. Fa 15 anys ja
varem sortir al Llumiguia» i al Punt. La seva
finalitat nomes ha sigut la de pretendre
reunir els veïns i gaudir de una bona companyia
i de una bona gastronomia. Mai
hem limitat la participació a ningú i menys
del veïnat i sempre hem contat amb amics
que també ens han acompanyat. Segurament
hem tingut errors en algun titular o
escrit a aquesta revista, però mai hem
volgut ser els protagonistes d’aquest
veïnat. Molt lluny de la realitat. Els
protagonistes ho som tots els que hi
participem.
Responent a la vostre incògnita, J.F.T.
son les tres inicials del meu nom i cognoms:
Josep Fortià Tor ( la resta de dades
les podeu trobar al llistin de telèfons). El
meu escrit no va signat ja que va ser enviat
a CASSADIGITAL.CAT i ja vaig donar les meves
dades al enviar-lo. Per a properes trobades,
us podríem avisar si em doneu les
dades (nom, cognom i telèfon) de algú de
vosaltres ( tampoc surten en el vostre escrit)
i axí aquesta persona ja ho comunicaria
als altres. Molt agraït pel tractament
de senyor i bon cuiner. Deixem-ho en
persona i aficionat a la cuina. Encara ens
queden uniformes. Si en voleu algun,el
preu es de 4 euros. Us esperem a les
MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
properes. SALUT.
Josep Fortià Tor
CANVIS EN LA DISTRIBUCIÓ
COMERCIAL
Al Llumiguiadel mes de desembre passat,
s’hi va publicar un article amb el títol «Les
Corporacions Cooperatives: una alternativa
a la crisi de les empreses?» S’hi donaven
unes orientacions sobre el funcionament,
en general, de les cooperatives. Recordem
que una cooperativa és una «unitat
econòmica de producció, de comercialització
o de consum que pertany als
mateixos usuaris dels serveis i que té per
objecte comú l’ajut mutu i equitatiu entre
els socis» (Diccionari de la llengua catalana,
de l’IEC). O sigui que una empresa
que produeixi uns elements determinats
pot ser una cooperativa; també la que gestiona
la compra i venda de diversos productes
o bé l’ús de béns i serveis, sempre
que la propietat i la gestió pertanyi als
mateixos usuaris.
Com a model més proper dels canvis
en la distribució comercial tenim els supermercats.
La majoria són de capital privat,
molts multinacionals, i també hi ha algunes
cooperatives. Aquesta manera d’introduir
els productes al mercat ha propiciat
innovacions importants. Els impactes que
ha provocat a fabricants, proveïdors, consumidors
i comunitats afectades és molt
important i els podríem resumir en dos.
Un: ha propiciat la desaparició de gran
quantitat de botigues familiars, que, a més
de tenir-les al costat de casa, donaven vida
social i econòmica als pobles, als barris
de les ciutats. Aquesta nova manera de
comercialitzar també provoca problemes
de trànsit i contaminació. Dos: ha provocat
la baixada dels preus de compra als fabricants,
donada la gran quantitat de producte
que són capaços d’absorbir ( cosa que
no vol dir que aquest fet repercuteixi
sempre a la baixa en els preus de venda),
i això provoca, a la vegada, la davallada
dels salaris dels treballadors de les fàbriques
–que és on les grans àrees compren
aquests productes– a fi d'equilibrar la
baixada d’ingressos que representa el
descens dels preus de venda. Paral.lelament
també hi ha pressió, tant a nivell
de sous com d’horaris laborals, sobre els
treballadors de les grans superficies.
Per fer un relat comparatiu, objectiu i
modest, us escriuré un recital dels flequers,
carnissers i botigues de queviures que
recordo (us convido a ampliar-lo i
rectificar-lo). Mentalment cadascú el pot
comparar amb els establiments que que-
10 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A punt de solfa
Probablement haureu llegit alguns escrits en què em queixo
de les dificultats que comporta l’exercici de la professió que
vaig triar i que, malgrat tot, tant m’estimo. El dia que vingui bé,
les repassarem a fons i comprovareu que no em queixo pas
sense raó. Però també he de confessar que fer de músic ofereix
avantatges prou considerables. Potser una de les principals
és el fet de viure experiències que difícilment es donen en
altres ocupacions. Precisament en la primera formació de certa
anomenada que vaig dirigir, l’orquestra Caravana de Torroella
de Montgrí, ja vaig tenir ocasió d’experimentar una d’aquestes
situacions dignes de guardar al calaix dels records curiosos.
L’orquestra havia estat contractada per actuar a Canovelles
(Vallès Oriental) en unes condicions un xic especials. D’una
banda perquè ens requerien tan sols per interpretar un concert
malgrat que, normalment, la presència de l’orquestra era
aprofitada per actuar en diferents actes. I de l’altra, perquè
ens exigien que aquest concert fos exclusivament de música
de sarsuela, quan el més habitual és que el repertori sigui
com més variat millor. Si bé aquestes circumstàncies ja ens
tenien un xic amb la mosca al nas, la nostra perplexitat encara
aniria en augment en arribar al poble i preguntar pel lloc on es
feia el concert. Un darrere l’altre, els nostres interlocutors ens
contestaven que no tenien idea de cap concert i que els
estranyava molt que hi hagués alguna actuació programada
ja que al poble no celebraven res d’especial. «Voleu dir que
no us heu equivocat?», ens deien. I així fins que el representant
de l’orquestra va decidir cercar una cabina de telèfon des
d’on poder trucar a la persona que ens havia llogat. Aquesta
li va indicar que ens adrecéssim a l’església ja que el concert
era al davant mateix.
Efectivament, quan vam arribar a la plaça vam comprovar
que els muntadors ja tenien tot l’instrumental a punt i, fins i tot,
instruccions en el sentit que esperéssim que la gent sortís de
l’església. Mentrestant, els músics ens vam dedicar a afinar
els instruments i comentar l’estrany que resultava aquell
concert monogràfic de sarsuela i del qual ningú del poble
den o els que hi ha actualment. La resta
ha estat absorbida pels «supers». I un altre
punt de reflexió: en aquells anys 50 i 60,
a Cassà érem a l’entorn del cinc mil
habitants, i a l’any 2008 se n’hi comp-ten
uns nou mil quatre-cents de censats. Amb
això vull dir que sense els «supers» les
botigues familars s’haurien hagut de
duplicar, o, si més no, obrir-ne més de noves.
Ha estat bo? Ha estat dolent? És la
realitat. La nova estructura comercial té
avantatges i inconvenients. El que no es
pot negar és que ha estat un canvi molt
important en la manera de viure, i sobretot
en un poble en què tots ens coneixíem.
Flequers: can Cristià de la Coma, can
Cristià, cal Bord, can Cufí, can Beneit Pa,
cal Menut, can Gafes, can Serinyà, can
Cebrià, can Cabruja, can Morell, can
Tiago, cal Fideuer.
Carnissers: can Puig (avui can Jesús),
can Nanet, can Déu del Firal, ca la Güella,
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Desconcert
ca l’Abulí, cal Xapo, ca la Rosita, ca la
Laura, ca la Beba, cal Piollo, ca l’Enrica
Piolla (avui can Baulida), can Miquel
carnisser (abans can Rovirola), can Xela,
ca l’Adelina de la plaça (avui can Lluís),
can Barrabola.
Botigues de queviures (moltes també
venien embotits, carns i licors): Can
Postilló, ca l’Adelaida (can Rusques), cal
Carboner (abans ca la Reina del Bacallà),
can Pota, ca la Teresa de ca la Balbina,
ca la Subidera, cal Gravat, ca la Maca,
can Minguet, ca la Pepeta, can Miquel
Turón, can Tramuntana, can Parera, ca
l’Adelaida de la plaça, can Garoina, ca
l’Enrica Piolla (avui can Baulida), ca les
Geronies Rosses, can Cabarrocas
(també en deien ca la Sorda), can Canela
(també en deien cal Campaner), cal
Piollo, cal Sastric, can Torres, can Juli, ca
la Roseta, can Vallaneda, ca la Valenta,
can Pica, cal Percuello, ca la Rovira, can
sabia res.
Al cap de poc, la sorpresa encara aniria en augment:
Resulta que la gent que sortia de l’església –el nostre suposat
públic– anava passant de llarg pel davant de l’escenari per
situar-se en un costat de la plaça mentre al lloc de preferència,
normalment destinat a l’auditori, feia cap un carruatge fúnebre,
tirat per cavalls, en el qual descansava, en pau, el que
representa que era el principal destinatari de la nostra
interpretació. Tot seguit, el membre de la família que, complint
les darreres voluntats del difunt, ens havia contractat ens va
indicar que ja podíem començar. Jo no em vaig poder estar
de comentar-li:
–Voleu dir que s’escaurà la música de sarsuela en aquestes
condicions?
–És el que ell va demanar –em va contestar, lacònic.
Jo sense més dilació vaig fer mitja volta cap als músics,
que restaven astorats, i després d’advertir-los amb uns copets
de batuta al faristol vam atacar amb decisió l’alegre i airós
pasdoble de Los nardos, que contrastava patèticament amb
la tristor de l’escena, el dol de la família i la inconfusible olor
de cementiri que desprenien els crisantems que, mig pansits
per la calor, envoltaven el bagul.
Però el punt àlgid d’aquella situació tan rocambolesca va
arribar al final de l’actuació, quan els músics ens vam inclinar
respectuosament davant l’audiència sense obtenir a canvi ni
un sol aplaudiment de gratificació, ni per la música ni per la
salutació. El fet ens va deixar sumits en el dubte de si el
nostre concert no havia reeixit o bé aquella bona gent s’havia
decantat per observar el recolliment que requeria l’ocasió.
Naturalment, tampoc no he sabut mai si vam deixar content
el que, en definitiva, havia estat l’artífex de la nostra
contractació. Tal vegada, si algun dia tenim ocasió de trobarnos
en un lloc o altre, m’ho podrà aclarir.
Antoni Mas i Bou
antonimas@musicat.cat
Massó, can Franc, can Xebran, can
Palamós, ca la Lola de can Tramuntana
(també en deien ca l’Abella), ca la
Rossita de ca l’Abella, la Cooperativa, ca
la Constància, can Dalmau, ca la Paquita,
La Pesca Salada, cal Ros, ca l’Adroher,
can Tibau, can Miquel, can Cunillera, can
Madró, ca l’Estrella, ca la Fava, ca la Roura,
ca la Vegas, ca l’Angelina, can Ferrer,
can Creus (també en deien cal Vermell),
ca l’Atilano, ca la Castellana, ca l’Arbussà,
can Panís, can Ragolta, ca la Maria
Castellana, cal Menut (també ca la Rosalia),
can Joan de la Torremansa (abans
ca l’Irene), can Xurri o can Peracaula.
Si ve al cas un altre dia podem parlar
de sastres, ferrers, basters, taberners,
perruqueres i perruquers, barbers,
carreters, boters.., i tot el que acaba amb
...ers, com «sabates velles».
E.S.P.
11

Sìndrome de l’immigrant amb estrès
crònic i múltiple (síndr. d’Ulisses) (i3)
En la publicació del passat mes vam fer esment a les causes
que motivaven l’estrès del Síndrome de l’Immigrant amb crònic
i múltiple. Avui detallarem els factors que els potencien.
a. La multiplicitat: no és el mateix patir una o moltes d’aquestes
causes. Els fets que motiven l’estrès es potencien. «Ja vam
assenyalar el mes anterior» : soledat, fracàs, por, ...
b. La cronicitat : no és el mateix patir una situació d’estrès uns
dies o unes setmanes que patir-la durant mesos o inclús anys....
c. La intensitat i la rellevància de les causes que motiven
l’estrès : lògicament fem referència a causes límit, a un estrès
crònic i extrem...
d. L’absència de sensacions de control : si una persona pateix
estrès però coneix la manera de sortir-se’n reacciona de forma
més serena que quan no veu la sortida al túnel en el que es
troba immergit....
e. L’absència d’una xarxa de suport social. Per què, quins
organismes es fan càrrec d’aquest immigrants? Donat que
aquestes persones no existeixen a nivell legal, hi ha moltes més
dificultats perquè puguin rebre ajudes...
f. Cal tenir en compte que a aquestes causes que motiven
l’estrès se li han d’afegir les clàssiques de la immigració: el
canvi de llengua, de cultura, de paisatge,... he agrupat aquests
dolors bàsics en 7 àrees: família i amics, llengua, cultura, terra,
estatus socials, contacte amb el grup nacional i els riscs físics.
g. El cercle es tanca si a més la persona comença ja a tenir
ACTIVITATS:
- TAEKWONDO ( a partir de P4)
- TAEKWONDO ADULTS
- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ
- ESTIRAMENTS
- KICK BOXING
- SALA DE PESES
- SAUNA
C/ DEL FÚTBOL S/N
CASSÀ DE LA SELVA
TELF: 972.46.12.37
una sèrie de símptomes, com passa al patir aquest Síndrome, i
les forçes per seguir lluitant començen a fallar-li. L’immigrant
pateix en aquets cas tota la símptomatologia que té un efecte
incapacitant. Es troba immers en un terrible cercle viciós....
h. I a tota aquesta llarga cadena de dificultats se n’hi ha d’afegir,
per desgràcia, encara una més: el sistema sanitari, que hauria
d’ajudar a aquestes persones, no sempre les atén
adequadament.
-Hi ha professionals que per prejudicis, per desconeixement
de la realitat dels immigrants, inclús per racisme, desvaloritzen
la simtomatologia d’aquestes persones.
-Altres vegades aquesta simtomatologia és erròniament
diagnosticada com a trastorns depressius, psicòtics, malats
orgànics ... rebent tractament inadequats que es converteixen
en noves causes que motiven l’estrès ( a part de la despesa
sanitàrtia innecessaria que comporta).»
Aquest treball està compost per 8 planes més, i una de
Bibliografia. Aquesta altra informació l’entenc més tècnica, més
especialitzada, i per tant no la transcric.
Clínica de la Síndrome d’Ulisses
a. Sintomatologia de l’àrea depressiva.
b. Sintomatologia de l’àrea de l’ansietat.
c. Sintomatologia de l’àrea de la somatització.
d. Sintomatologia de l’àrea confusional.
e.Interpretació cultutal de la sintomatologia.
Discussió. Ubicació del quadre en la psícologia.
a. Diagnòstic diferencial amb els transtorns depressius. b.
Diferenciació amb els transtorns adaptatius. c. Diferenciació amb
el transtorn per Estrès Post-traumàtic. d. Discussió
sobre el diagnòstic diferencial.
Penso que amb el que s’ha publicat es donen unes referències
simples, assequibles, sencilles, que ens poden fer entendre la
manera de fer, d’actuar, de viure, dels nouvinguts a la nostra vila
i que moltes vegades no acabem de comprendre.
De totes formes repetim el que vam dir a la primera de les tres
parts: qui estigui interessat en llegir tot el treball pot demanar-lo
directament, o bé pot contactar amb http://www.ome.aen.org/
NORTE/21/NORTE_21_060_39-52.pdf
Per la traducció i transccripció
Joan Maymí Coloreu
12 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Les votacions pel jutge de pau: l'equip de govern votà per Anna M. Pagès i l'oposició, per Josep Uñó.
Anna M.Pagès substituirà Josep Uñó en el càrrec
L'equip de govern provoca el relleu del
jutge de pau dels darrers 22 anys
El consens en el si de l’equip de govern
de l’Ajuntament de Cassà es va recuperar
en el ple del mes de gener, quan l’elecció
del jutge de pau va fer recobrar la
unanimitat entre els regidors dels tres
grups que governen. Les discrepàncies
sorgides un mes enrere en les votacions
per al càrrec de jutge de pau substitut no
es van reproduir en aquest cas i tots set
regidors van donar suport a la candidatura
d’Anna M. Pagès, que així substitueix
Josep Uñó, que havia ocupat aquest
càrrec en els darrers vint-i-dos anys. Uñó
va tenir els vots dels regidors de CiU (cinc
a la sessió) i el tercer candidat, Josep
Menció, no va obtenir cap suport. Amb
aquests resultats, els dos càrrecs del
departament de Justícia de Cassà, que
darrerament havien correspost a dos
membres de l’equip de govern del primer
Ajuntament democràtic dels darrers anys
(l’alcaldessa, M. Dolors Godoy, i el regidor
d’UCD Josep Uñó van ser escollits en les
eleccions de 1979), no han pogut repetir
com a jutgessa substituta i jutge titular, tot
i que s’havien presentat a la reelecció.
Anna Maria Pagès i Reverter serà la
nova jutgessa de pau de Cassà després
de l’elecció feta en el ple del mes de gener,
en què la candidatura de l’exdirectora de
la guarderia de Cassà va obtenir set vots
contra els cinc obtinguts per l’altre
candidat i actual detentor del càrrec, Josep
Uñó.
Al càrrec de jutge de pau s’havien
presentat tres candidats, els dos
esmentats i Josep Menció, que no va
NÚM. 684 - FEBRER 2010
obtenir cap vot. A l’hora de les votacions,
els cinc regidors de CiU presents al ple
van votar per Josep Uñó i els set
membres de l’equip de govern (ERC, PSC
i l’Alternativa) ho van fer per Anna M.
Pagès, amb la qual cosa serà la persona
proposada al Tribunal Superior de Justícia
per al càrrec. En aquesta elecció no es va
reproduir la situació del mes anterior, en
què no hi hagué majoria a l’hora d’elegir
el substitut del jutge titular i el càrrec va
quedar vacant, cosa que ha obligat a obrir
un nou procés per ocupar-lo.
En l’explicació de vot dels grups polítics,
l’alcalde, Carles Casanova, va agrair els
serveis prestats per Josep Uñó durant tots
els anys que ha ocupat el càrrec de jutge
de pau; també ho van fer des de CiU, que
va destacar la confiança que es mereixia
Uñó, per la qual cosa van optar per votarlo.
Es dóna la circumstància que, encara
que actualment cap dels dos principals
candidats era regidor, havien tingut un
cert protagonisme polític. Uñó fou regidor
de govern en la primera legislatura
democràtica després de les eleccions del
1979, en què es va presentar com a
número dos de la llista d’ UCD. Anna M.
Pagès es va presentar a la llista
d’independents del 1991, però no va ser
escollida regidora.
13

A la dreta, dues imatges del ple de
gener
El ple del mes de gener va iniciar-se
amb una rectificació del regidor
d’Hisenda, Josep Hernandez, que en el
ple anterior havia dit que els comptes del
2005 no havien estat tramesos a la
Sindicatura de Comptes. Va aclarir, doncs,
que sí que s’havien tramès, cosa que va
agrair el regidor de CiU Antoni Baulida,
que volia demanar una rectificació per
aclarir aquest punt.
UN MILIÓ MÉS DEL FONS
ESTATAL
Amb les abstencions dels regidors de
CiU, el ple va aprovar els sis projectes
preparats per l’equip de govern en vista
de la convocatòria del pla estatal (FEIL)
per promoure les inversions dels
ajuntaments.
Els projectes, presentats per l’alcalde
Carles Casanova, són els sis següents:
Dos de referits a connexions de
clavegueram: la canalització del rec al
carrer Santiago Rusiñol i la construcció
del clavegueram al sector Mas Ros.
En el primer cas, les aigües fecals
desemboquen a l’aire lliure, amb les
molèsties que això ocasiona. Amb la
canalització que es proposa es
connectarà el rec a la xarxa bàsica de
clavegueram i d’aquí a la depuradora
municipal. En l’altre cas, la construcció
d’aquest tram de xarxa de clavegueram
permetrà connectar el sector del Mas
Cubell a la depuradora municipal.
Casanova va destacar que amb aquests
projectes, d’un import de 120.000 euros,
es resoldran dos punts negres de la xarxa
de Cassà.
Al FEIL també s’inclou l’adequació dels
sanitaris de la Pineda Fosca, que no
disposa dels serveis bàsics essencials,
fet que es resoldrà amb la construcció dels
nous, que tenen un pressupost de 47.621
euros.
Amb un pressupost de poc més de
200.000 euros, un altre dels projectes
presentats fa referència a la renovació i
adaptació de l’enllumenat públic que en
alguns sectors presenta encara algunes
mancances d’adequació i que es
resoldran en part amb aquesta actuació
sobre els quadres d’enllumenat que es
14 NÚM. 684 - FEBRER 2010

corresponen amb els carrers: Músic Coll,
dels Àngels, Sant Grau, Mare de Déu de
Núria, Pirineus, Mare de Déu del Mont,
Puig d’Arques, Puig Aldric i de les Agudes,
al sector del Mas Prats.
L’Ajuntament de Cassà preveu igualment
la renovació de la canonada d’impulsió
a la zona de l’avinguda Costa Brava,
la qual ha patit diversos incidents que han
provocat el tall continu del subministrament
d’aigua. Per evitar que es repeteixi
aquesta incidència, se substituirà de forma
integral la canonada, amb un projecte que
costarà gairebé 50.000 euros.
El projecte més polèmic inclòs en la
petició és l’execució de la segona fase del
pavelló poliesportiu. Amb aquesta segona
fase es podrà posar en servei aquesta
nova instal·lació esportiva, que inclou un
pavelló triple poliesportiu que permet l’ús
simultani de tres pistes i uns vestuaris per
a la pràctica del futbol.
El portaveu de l’oposició, Antoni
Baulida, va considerar que el projecte del
pavelló era una mostra de mala gestió, ja
que el projecte estava mal fet i ara es
demostrava que per poder obrir caldria una
nova inversió, que afortunadament vindrà
de Madrid. Per això Baulida va dir que des
de CiU s’hi abstindrien, tot i que la majoria
de la resta d’opcions del pla s’adequaven
al que podia ser beneficiós per al poble.
Des de l’alcaldia es va reconèixer que el
projecte del pavelló havia tingut algunes
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Intervenció d'Antoni Baulida, que defensà la continuïtat de Josep Uñó, al ple de
gener.
mancances, fruit de la necessitat de
treballar amb molta urgència, ateses les
demandes del mateix pla. Finalment, la
relació de projectes, que a més inclou doscents
mil euros destinats a despesa social
i que s’aplicaran a la contractació d’un
tècnic d’immigració i a diverses despeses
socials i educatives, es va aprovar amb
els set vots a favor de l’equip de govern i
les cinc abstencions dels regidors de CiU.
Encara en el torn obert de paraules, el
regidor de CiU Emili Rebugent va tornar a
fer-se fort en les mancances del projecte
del pavelló i en la gran despesa que
suposarà l’obra enfront del poc que es
vol gastar l’Ajuntament en la piscina
coberta. L’alcalde li va respondre que el
que cal és que el pavelló es pugui fer i
que acabi donant un gran suport a l’esport
i als ciutadans. La darrera paraula la va
prendre la regidora de CiU Mari Serrano,
que després de destacar l’estrena del nou
CEIP Aldric, «obra de la qual ens hem de
felicitar tots pegats», va manifestar la seva
profunda decepció per la cavalcada de
Reis d’enguany, «molt trista i amb molt poca
gent». Davant de la diferència de criteri
sobre aquest tema manifestada pel
regidor responsable, Xavier Romero, la
regidora el reptà a fer una enquesta pel
poble per comprovar l’èxit de la cavalcada
de Reis.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
15

La venjança és un plat que es serveix fred...
.... i es menja a poc a poc.
Fem una mica d'història...
El tres de març de 1980
(sí, ja fa trenta anys) a
l’Ajuntament de Cassà es
va debatre una moció de
censura contra la que en
aquells moments era
l’alcaldessa de Cassà, M.
Dolors Godoy (UDC), que
governava des de feia poc
menys d’un any arran dels
resultats de les eleccions
del 1979. En principi el
pacte entre CiU (cinc
regidors) i els Centristes de
Catalunya (dos regidors)
havia donat l’alcaldia a la
representant de CiU tot i
que la llista més votada, la
del PSC, s’havia quedat a
un grapat de vots d’obtenir
la majoria absoluta.
Aquell primer govern de
la democràcia restaurada
va tenir una vida força
complicada i amb diverses
atzagaiades, la més
important de les quals va
ser la moció de censura
esmentada. La van
presentar els sis regidors
socialistes (encapçalats per
Leandre Bertran) i un
regidor del grup de
Centristes: el cap de llista,
Jordi Dalmau. Amb les
matemàtiques a la mà,
tenien assegurat el triomf i
el relleu a l’alcaldia, ja que tenien set vots
a favor. Es va celebrar el ple, a porta
tancada –quan l’ajuntament encara era a
la plaça de la Coma–, i en sortir de la
sessió es va confirmar el que estava
previst: sis vots donaven suport a
l’alcaldessa i set en demanaven la
dimissió.
Fa trenta anys la regulació de les
actuacions municipals no era l’actual i,
malgrat aquesta decisió de la majoria de
regidors, l’alcaldessa de CiU va poder
continuar en el càrrec fins al final del
mandat, si bé després ja no es va tornar a
presentar com a cap de llista de CiU. El
camí d'aquell govern no fou fàcil amb
dimissions, relleus, canvis...
Han passat trenta anys i al llarg
d’aquests anys en diverses ocasions des
de les files socialistes s’ha recordat
aquella moció no aplicada com a exemple
d’incompliment de la democràcia a la vida
3 de març de 1980: s'acaba de votar una moció de censura
que no va afectar el govern municipal. Els regidors Uñó,
Casadevall i Godoy surten de la casa de la vila després de
perdre la votació.
local. I es veu que aquesta era una espina
que tenien ben clavada, ja que ara, trenta
anys després, han tingut l’ocasió de
desbancar dels seus llocs (més que res
honorífics, tot cal dir-ho) dos dels
principals responsables que el PSC no
assolís l’alcaldia de Cassà el 1980. Els
dos regidors del PSC que ara són a
l’Ajuntament –no sabem si de
manera conscient i voluntària, o
simplement perquè la situació els
hi ha portat– van aconseguir
imposar la seva voluntat per
evitar que M. Dolors Godoy fos
escollida jutgessa de pau
substituta i també perquè Anna
M. Pagès fos la nova jutgessa de
pau del poble.
No ho havia comentat: el
regidor del grup de Centristes de
Catalunya que va mantenir el
seu suport a M. Dolors Godoy i
que probablement va ser clau
per mantenir-la a l’alcaldia era
Josep Uñó i Cabot, l’altre
candidat a jutge de pau.
Una frase cèlebre atribuïda a
Brutus quan estava assassinant
Juli César diu que «la venjança
és un plat que es menja fred». I
en aquest cas sí que es pot dir
que han trigat trenta anys a
poder assaborir aquesta dolçor
de la venjança, si bé el resultat
ha estat molt menys espectacular
del que havia estat el motiu
inicial.
Ara, que també pot ser que la
imatge que il·lustra l’article –d’ara
fa trenta anys– no tingui res a
veure amb les eleccions a jutge i
substitut i que la casualitat hagi
provocat aquesta coincidència,
aquesta possibiltat que s'ha ofert
amb safata als regidors dels PSC
que, a més, ha comptat amb el
suport dels regidors d’ERC, de
poder passar comptes d'uns fets
passats trenta anys enrere.
Potser sí que ha estat l'atzar i ningú no
hi pensava en l'any 1980 i potser fins i tot
hi havia qui ignorava el que havia passat.
Potser és que sóc una mica mal pensat,
ves per on.
Xavier Pla i Buscató
Text i foto: Joan Carles Codolà
16 NÚM. 684 - FEBRER 2010

L'Ajuntament informa
Estrenem una tarifa de l'aigua més justa
L’aigua és un bé preuat que pot arribar a
ser escàs, tal com hem estat veient els
últims temps.
Des de l’últim episodi de sequera molt
severa de fa un parell d’anys, les
reserves d’aigua dels embassaments
han remuntat força i ara tenim garantida
la disponibilitat d’aigua durant com a
mínim una temporada més. Això no ens
ha de fer oblidar que encara patim una
sequera que es nota al territori, i
sobretot als rius i rieres del municipi, que
fa anys que no porten aigua.
Aquesta situació provoca que
treballem més que mai per evitar que el
nostre municipi es pugui veure afectat
per restriccions d’aigua i puguem gaudir
d’aigua potable i de qualitat. Per això és
important que tothom es faci responsable
de l’aigua que consumeix.
A partir del rebut de març de l’aigua
veureu que la tarifació ha canviat, i ha canviat precisament
en aquest sentit, en el d’aconseguir que tots els habitants
es responsabilitzin dels seus consums.
Fins ara es pagava un mínim d’aigua, 24 m3 per
comptador (24.000 litres d’aigua per trimestre),
independentment de si es consumien o no, i val a dir que
una parella sola o una persona gran, o qualsevol família
o qualsevol persona que visqui en un pis i no utilitzi l’aigua
per a reg ni piscina, és difícil que arribi a consumir aquesta
quantitat d’aigua.
La nova tarifació ha eliminat el mínim de consum. Tots
els titulars dels comptadors pagaran per l’aigua que
consumeixin, i el preu de l’aigua serà menor o major
depenent del consum total.
Al gràfic adjunt veieu, en groc, la tarifació que s’hagués
aplicat si s’haguessin utilitzat mínims de consum i, en
verd, la tarifació que s’aplicarà a partir d’ara. A l’eix
horitzontal es representen els intervals de consum d’aigua
en metres cúbics i les columnes que hi ha sobre cada
interval representen el percentatge de cassanencs que
consumeix aquella quantitat d’aigua.
La nova tarifació s’ha calculat de manera que els
consumidors que gastin menys de 30 metres cúbics
d’aigua, tindran un rebut més baix i, en canvi, els veïns
que consumeixin més d’aquesta quantitat patiran una
puja del rebut proporcional a l’excés de consum que facin.
Considerem que aquesta nova tarifa serà més justa i
serà una bona manera de premiar aquells veïns que
s’esforcen per fer un consum més responsable, perquè
només si som conscients del que consumim, i pagar-ho
és una manera efectiva de prendre’n consciència, podrem
decidir gastar més o menys aigua.
Estem convençuts que d’aquesta manera contribuïm a
fer de Cassà un poble més sostenible.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Carles Casanova i Martí
Alcalde
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
17

A dalt, concert de la Mâquina a la Mirona; a sota la banda catalanoitaliana i la portada del nou CD de Burman Flash.
Burman Flash, Bönöbö, Mârmara, la Mâquina...
Novetats, discos i moviments en la
música jove cassanenca
La música jove cassanenca està
d’actualitat en les darreres setmanes
degut als canvis i novetats que han
enregistrat els grups de la nostra vila o
amb músics locals. Burmans Flash
presenta un nou disc; Bönöbö ha tret la
seva maqueta al carrer; s’ha presentat el
nou grup La Mâquina, amb components
ex-Net Fladers i ex-Burman; apareix en
escena una nova formació, Mârmara...
Aquesta primavera i estiu la música
cassanenca a ben segur que sonarà a
molts envelats i festes majors.
JUGUES...?, QUART CD
DE BURMAN FLASH
Qualificat com un disc diferent, trencador
i sorprenent Burman Flash s’ha passat uns
quants dies elaborant el seu quart treball
que amb el títol de Jugues...? es presentarà
el proxim 6 de març a les set de la
tarda als jardins de la Mercè, de Girona
El grup ha comptat amb la producció de
Caïm Riba (Pastora) per gravar el seu
treball més elaborat, un disc amb una
sonoritat completament nova, però que no
perd l’essència del grup.
«Necessitàvem fer un pas endavant,
donar una volta de clau a la nostra
música, i gràcies a en Caïm i a les hores
que hi hem invertit hem trobat el que
buscàvem, un equilibri entre el que érem
i el que volíem ser», expliquen a la seva
web els components del grup que han
incorporat nous sons i nous ritmes per fer
un un nou pas en l'evolució de la banda
més reconeguda actualment de Cassà de
la Selva.
El disc ha estat entegistrat als estudis
Blind Records, de Barcelona, i mesclat als
estudis Ground de Cornellà de Terri, sota
la supervisió de Jaume Figueres. La
masterització ha anat a càrrec d'Àlex
Psaroudakis.
L’estiu de l’any 1997, Aureli Hernández,
Lluís Brugué i Jordi Verdaguer inicien una
aventura musical després dels seus
respectius inicis amb bandes locals. Anna
Pérez s’afegeix a la veu i el saxo, i Xevi
Vallès als teclats, i el grup comença a
caminar pels escenaris locals. Joan Coll
s’incorpora a la banda poc després com
a segon guitarrista.
L’any 1999 el grup enregistra la primera
maqueta, i surt guanyador dels concursos
de grups novells d’Empuriabrava i
l’Embarraca’t de Figueres. Posteriorment
s’incorpora Joan Ciurana a la percussió.
Amb l’evolució del so cap a l’ska-rock,
el grup va decidir incorporar una secció
18 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A la dreta, el grup pop Mârmara
de vents, per la qual han passat molts de
músics (Pep Bosch, Artur Cateura, Edu
Prats, Albert Comaleras, Albert Cordobés,
etc.), fins arribar a l’actual formació: Albert
Bancells al saxo alt i Ricard Hospital al
trombó.
El grup va editar el seu primer treball
Gira l’any 2002. Dos anys després es
publicava el segon treball Brila.
A principis de 2005, Xarli Salas ocupa
el lloc de Lluís Brugé al baix, quan aquest
abandona la banda. Aureli Hernandez
també deixa el grup a finals del 2005.
El passat 2006 sortia l’últim treball
Desmemòria. A finals del 2007, i després
de gairebé 10 anys, Joan Coll i Joan
Ciurana decideixen retirar-se del projecte.
Al llarg d’aquests 12 anys, Burman Flash
ha pogut portar la seva música a tota la
geografia catalana, així com vàries incursions
per Espanya i Europa. Com tota
banda amb força anys a l’esquena, la
formació ha tingut canvis en els seus
components, però un element comú en
tota la gent que ha passat pel grup és la
marca que Burman Flash els ha deixat i
que ells han deixat al grup. Actualment la
formació la componen Anna Pérez a la
veu, Jordi Verdaguer a la bateria, Xevi
Vallès als teclats, Xarli Salas al baix, Albert
Bancells al saxo, Ricard Hospital al trombó
i Alfredo Moreno a la guitarra.
Després d’anys experimentant amb
l’ska i el rock, Burman Flash fa un pas
més endavant i s’endinsa amb nous
ritmes, melodies més elaborades, i unes
cançons amb una producció més cuidada.
Amb això no renuncien a la frescor i
l’impacte del seu so característic, però sí
que es reflexa la maduresa del grup, tan
a nivell musical com amb les lletres.
Com diu el bateria Jordi Verdaguer en
el seu bloc, «és una sensació estranya,
tota curiosa, una barreja de satisfacció
i orgull, de veure per fi el resultat de la
feina de molts mesos, les baralles, les
esperances que de vegades semblaven
esvaïr-se, dels somnis, de les discusions,
dels assajos repetitius i monòtons,
de les hores sol a casa apallissant
la bateria, de les infinites estones davant
un paper en blanc, ja sigui a casa, en un
aeroport, o en un hotel a l’altra punta de
món a hores intempestives. I al final et
donen una caixeta de plàstic, que resulta
que conté l’essència de tot allò.»
NOVA MAQUETA DE
BÖNÖBÖ
Juli «Zapatopoulus» Zapata, Lluis
NÚM. 684 - FEBRER 2010
«McBurguer» Brugué, Francesc «Turuvic»
Turu s’ajuntaren el 1997 per crear Bönöbö
amb la obligació moral, diuen, de crear
un nou ordre mundial, liderat pels
bonobos...
Com ells mateixos es identifiquen «El
seu discurs té elements del heavy rock
80, punk-rock 70 i unes gotes d’experimentació
i surrealisme bonobabilònic,
cons-truint mítings plens d’intensitat,
descontro-lats pel realisme més absurd,
amb la única intenció de seduir-te fins
al final. I es que quan es reuneix Bönöbö
sempre és estiu!». Aquests dies es pot
trobar als bars de Cassà la nova maqueta
de Bönöbö que recull les darreres
experiències del grup i evidencia el nivell
assolit per la banda cassanenca.
APAREIX LA MÂQUINA
Alguns antics companys de Lluís
Brugué, quan eren a Net Flanders i
Burman Flash, s’han retrobat en una nova
formació que es va presentar el 4 de febrer
passat a la Sala la Mirona de Salt. Molts
de cassanencs entre el públic per veure
les evolucions de l’Aureli, en Joan Percu
i en Xarli sobre l’escanri saltenc i poder
escoltar per primer una banda que porta
per nom La Mâquina i s’autodefineix com
«més que una banda», tota vegada que
és un projecte de vocació internacionalista.
El grup presenta una curiosa barreja
ja que està formada per músics italians i
catalans; el seu primer disc s'ha gravat
als estudis Garate de Andoain (Guipúscoa),
que dirigeix tot un mestre del so, Kaki
Arkarazo, i les mescles s'han realitzat als
estudis Ultramarinos Costa Brava, de Sant
Feliu de Guíxols (Girona), també sota la
batuta d'un altre expert reconegut, Santi
Garcia, amb col·laboracions de Fermín
Muguruza i Def con Dos; a les seves lletres
mesclen el castellà, l'anglès, l'italià,
l'alemany; i el seu objectiu és rodar per
tot el món.
Acción, el seu debut discogràfic, ho
deixa ben clar: actitud revolucionària,
activisme, compromís i denúncia social
sobre una base musical contundent, entre
el combat rock i el punk, amb tocs de
ritmes jamaicans i llatins. Una mescla
incendiària que LA MÂQUINA també
desplega sobre els escenaris. Dos
vocalistes combatents de l'underground
italià, Sandokan (Banda Bassotti, Fermín
Muguruza) i Rude (Roy Paci, La Kinky
Beat), amb el suport d'una banda sòlida
(Aureli - Angel - Xarli - Joan) i molt
compenetrada són la combinació perfecta
per presentar un directe explosiu.
BUCLES, NOU CD DE
MÂRMARA
Finalment un altre músic cassanenc,
Jordi Llorens, és el guitarrista del grup
Märmara, una banda dedicada al món
del pop que aquests dies presenta el seu
nou CD, Bucles.
El grup va obtenir el premi del Públic i
el 3r premi del Festival de Salitja 2009, el
premi Joan Trayter, Figueres 2008, el del
públic de Salitja, el 2008 i va ser finalista
al concurs Empordà directe 2008. A més
de la guitarra de Jordi Llorens el grup està
format per Joel Barcons, ala bateria,
Francesc Sacot, al baix, Josep Vidal als
teclats i Neus Aguer, com a cantant.
19

L'Ajuntament presenta el projecte de reordenació del trànsit
Els comerciants s'oposen radicalment a
fer el carrer Major d'un únic sentit
La primera sessió de la taula de participació
sobre el projecte d’urbanització del
carrer Major va acabar esdevenint un
debat molt intens sobre la situació actual
i futura del comerç a Cassà de la Selva i
sobre de quina manera una reordenació
circulatòria pot afectar els hàbits de
consum dels habitants del poble. Els
representants de botiguers i comerciants
locals que van assistir a la primera reunió
celebrada el dijous, 18 de febrer passat a
la Sala Galà, van agafar el protagonisme
de la sessió demanant que no es fes el
projecte que preveu, com a mesura més
polèmica, la transformació d’aquest carrer
de doble circulació en un vial de sentit
únic des del Puigcogul cap a la plaça de
la Coma. Alguns botiguers van vaticinar
que aquesta reforma significaria la ruïna
de tota la zona i fins i tot van demanar
contraprestacions econòmiques a
l’Ajuntament si es duia a terme el projecte.
Ja fa uns anys l’Ajuntament va intentar
canviar la doble direccionalitat del carrer
Major i amb deu dies de prova va haver
de renunciar-hi; en aquell cas es va
provar de fer d’un sol sentit el trànsit en
direcció a la plaça Dr. Botet, però les
queixes van superar la idea inicial per
resoldre aquest punt negre on les voreres
són molt estretes i tot i així hi ha punts en
els que dos vehicles no hi poden passar.
L’actual equip de govern té ganes de
resoldre un dels punts més conflictius del
trànsit local i per això va endegat un procés
participatiu, que està previst que hagi
culminat el dia 25, per plantejar al debat
públic el projecte de reforma d’aquest
carrer, el Roscada i la plaça del Dr. Botet.
La sessió, presidida per l’alcalde de
Cassà, Carles Casanova va servir per
explicar el projecte municipal que ha estat
redactat pels serveis tècnics municipals i
que presenta una opció semblant a
l’existent al c/ del Molí i al de les
Barraquetes amb una calçada a un sol
nivell i un únic sentit de circulació per als
vehicles. La separació entre vianants i
vehicles en alguns punts estaria
senyalitzada per pilones, però en els llocs
més estrets es preveu que no hi hagi
separació física, tota vegada que el ferm
previst ja afavoriria la convivència entre
els que van a peu i amb cotxe.
Carles Casanova va explicar que el
A dalt, l'alcalde, Carles Casanova, escolta les al·legacions dels assistents a la
sessió inicial del debat sobre el canvi urbanístc i circulatori del carrer Major
(foto inferior).
20 NÚM. 684 - FEBRER 2010

L'arquitecte municipal, Jordi Fabrelles, va explicar els trets
bàsics del projecte redactat pels serveis tècnics de Cassà.
projecte parteix de la premissa de donar prioritats als vianants
en l’ordenació de la circulació viària i que el cost de l’obra
(284.000 euros) es comptava sufragar amb subvencions de la
Generalitat (PUOSC) i la Diputació de Girona, sense cap aportació
dels veïns.
TRES MESOS D'OBRES
El calendari d’execució de les obres preveu que el trànsit al
carrer Major estigui tallat en la seva totalitat o en alguns sentits
entre els mesos de juny i setembre ja que els treballs
començarien després de la Festa Major i es preveu que durin
uns tres mesos. L’arquitecte municipal,Jordi Fabrelles i el cap
de la policia local, Joan Mora, van explicar altres aspectes del
projecte que preveu anul·lar alguns punts d’aparcament irregular,
com el que hi ha a la cantonada del C/ Major amb el Puigcogul,
la renovació d’alguns dels serveis de la zona, com l’abastament
d’aigua i el perllongament de la solució al carrer de Roscada i a
la plaça del dr. Botet.
La proposta va ser ràpidament rebutjada per bona part dels
comerciants que tenen establiment al casc antic de Cassà que
entenien que això el canvi de circulació clientela, ja que la gent
està massa acostumada a fer servir el cotxe per desplaçar-se.
Des del públic es va recordar que l’Ajuntament ja fa trenta anys
que intenta trobar solució al problema que representa tenir un
carrer que no permet el doble sentit de circulació i van insistir
que sempre s’hi havien enfrontat ja que «encara que així és una
anarquia, els conductors resolen aquest tema pujant a la
vorera quan calgui».
Alguns veïns d’altres punts del poble, per contra, van defensar
els drets dels vianants a circular amb comoditat pels carrers de
NÚM. 684 - FEBRER 2010
C/ Marina, 9
Tel. 972 46 35 46
17244
CASSÀ DE LA SELVA
Cassà i que no hi hagi impediments per anar-hi amb
cotxets o carros de comprar.
Enmig del debat i entre altres propostes també es va
plantejar posar semàfors a les dues puntes del carrer, cosa
que l’alcalde va dir que es podria estudiar; però també es
va al·legar que això provocaria més problemes que no pas
solucions ja que es crearien cues de vehicles al Puigcogul
i a la Coma. També es va proposar que el sentit de circulació
únic fos al revés, de la Coma, cap a l’església.
La distància entre la proposta de l'equip de govern i els
comerciants es va veure que seria molt gran si bé sembla
que l'Ajuntament no vol renunciar a tirar endavant el
projecte, ja que a més hi ha una llei que obliga a regular
aquestes situacions atípiques i una de les previsions del
pla d'accessibilitat i del pla d¡'Urbanisme de Cassà apunten
al mateix sentit de donar prioritat al vianant sobre el vehicle
en l'ordenació del trànsit local.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
Plaça de la Coma, 30, entr. A
17244 Cassà de la Selva
tel. 972 46 14 92
Fax 972 46 33 76
salip@logiccontrol.es
21

Els concursos, amb la futura jutgessa de pau, Anna M. Pagès, entre el jurat, i la cantada final que tanca l'aplec.
Aplec de Sant Vicenç d'Esclet 2010
Un any més, la meteorologia ens respecta
Poques vegades la festa de Sant Vicenç
ha estat tan a prop de la suspensió per
pluja. Les previsions no eren gens
falagueres i el cel fosc i amenaçador de
la tarda de dissabte no convidava
precisament a l’optimisme; Malgrat això
ho preparem tot com aquell que res,
encara que cal reconèixer que ens
estimaríem mes fer la tasca sota un
amable solet d’hivern, com gairebé
sempre. La entrada de fosc tot està a punt;
anem cap a casa amb l’esperança que,
una vegada més, tindrem sort.
I la tenim: el diumenge despunta amb
un cel, si no clar i diàfan, si molt menys
tapat que ahir a la tarda. El prat prop de
Can Vilavella es veu animat ja des de
primera hora, les fogueres fumegen i al
seu entorn ens afanyem. Van arribant els
participants a la cursa de bicicletes; els
del torneig de petanca van fent el fet; els
de la caminada infantil acaben el
recorregut i s’afegeixen al grup. Esmorzem
amb gana vora la foguera que l’escalfor
no fa cap nosa.
Dringar de la campana; son les onze i
comença la missa, oficiada com sempre
per Mossèn Pere. Aquest home ha deixat
petjada a Cassà. I,una vegada més, recull
amb escreix el que ha sembrat: l’estimació
...més fotografies a www.cassadigital.cat
22 NÚM. 684 - FEBRER 2010

i el reconeixement de tothom, creients i no creients. Una tímida
ullada de sol sembla voler afegir-se al homenatge tan senzill
com sincer que tots Ii retem.
Sardanes. La cobla Selvamar, abans Principal de Cassà, actua
per darrera vegada a Sant Vicenç amb aquest nom: aviat recuperarà
el que mai no havia d’haver perdut. Tornarà a ser la nostra
Principal. I les rotllanes omplen el clos de l’antiga era; el lloc
on abans es batia el cereal. Ara ha esdevingut espai d’esbarjo,
ni que sigui només un dia a l’any. Tant és: la cosa s’ho val.
Concursos, la rifa de les paneres de peix, l’animació arriba al
màxim. Els guanyadors dels concursos van ser:
Petanca: 1s: Joan Larrubia i Josep Marsà. 2s: Tere Carretero
i Maria
Concurs de truites: Més gustosa: Eva Vilà. Millor presentació:
Jordi Serra
Coques: Irene Vives. Cargols: Marta Carreras. Allioli:
Montserrat Barnés
I com ha arribat se’n va: darrera sardana i, mentre uns tornen
NÚM. 684 - FEBRER 2010
La missa, amb la
coral Bell Ressò i
mn. Pere, la sortida
per als menuts i els
concursos
gastronòmics.
23

La cantada final, acompanyada per molts espontanis i, a
la dreta, els àpats: esmorzar i dinar.
a casa, altres ens disposem a dinar vora les fogueres, en el bonic
prat. Magnífic ambient; acabat l’àpat canten, com sempre, Els
Panxuts, es va fent fosc i comença la desfilada cap a casa. I,
justament aleshores, es quan comença a ploure; un ruixim fi,
menut i suau sembla voler dir-nos que, una vegada mes - i ja en
van trenta una- ha respectat la Festa de Sant Vicenç d’ Esclet.
Però la festa ja s’ ha
acabat i la pluja es
lliure de fer el fet. Ho
agraïm sincerament i
ens acomiadem
d’aquest bonic
paratge fins al proper
any.
24 NÚM. 684 - FEBRER 2010
C.M.

El bus dels campions passarà per Cassà
La Penya Barcelonista Cassà i Comarca es
complau en anunciar-vos que la nostra vila
és una de les parades que forma part del
recorregut del Bus dels Campions.
Es tracta d’una exposició itinerant que el
Barça ha organitzat perquè tots els
barcelonistes puguem deleitar-nos amb les
6 copes conquerides i gaudir dels èxits de
l’equip en aquest històric i insuperable 2009.
Dins de l’autobús els aficionats entraran
en un entorn completament blaugrana que
recrearà els moments més emotius d’aquest
any 2009 mitjançant imatges, vídeos i sons,
i els 110 anys d’història del club representats
per la imatge més emblemàtica de cada any.
Tothom que vulgui es podrà fotografiar amb
les copes aconseguides i rememorar aquest
fantàstic any amb les millors imatges.
LA CISTELLA DE NADAL
Aquest passat Nadal, la ja tradicional
cistella que cada any la penya sorteja per
aquestes festes ha anat a parar a mans d’en
Jack, soci de la penya i conegut veí de Cassà
. En Jack havia triat el número 94, que va
coincidir amb la terminació de la grossa de
la Loteria de Nadal, i s’ha emportat un
magnífic lot de productes típics d’aquestes
diades: pernil, torrons, cava…, tot allò que
cal.
Enhorabona!
A la foto de la dreta, en Jack en el moment
de rebre la cistella de mans d’en Xevi.
LA MARATÓ DE TV3 . SI
NO HAGUÉS ESTAT EL
FRED…
El passat 13 de desembre, plantant cara
al fred que feia, la penya va participar en la
recollida de fons per a la Marató de TV3. Vam
convidar tothom a fer un gol a les malalties
minoritàries per una aportació de 2 euros.
La porteria era petita, però era fàcil fer gol;
no hi havia porter... Tots els que feien gol,
participaven en el sorteig de dues entrades
per a un partit al Camp Nou amb la penya i
una caixa de cava amb l’etiqueta de la nostra
entitat.
La recaptació només va arribar als 287
euros, però hi vam ser i estem contents.
Ah!, també vàrem aprofitar la matinal per
recollir un bon grapat de signatures de la
Iniciativa Legislativa Popular per a una
Televisió Sense Fronteres, perquè TV3 es
pugui cotinuar veient al País Valencià.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
El Bus dels
Campions estarà
situat al Parc del
Carrilet el dia 11 de
març entre les 5 i
les 9 de la tarda.
25

La MACCA 2010 ja és història
Au, ja podem pensar en la següent
Les nou del vespre del diumenge 7 de
febrer. Mentre el públic que ha assistit a la
projecció del Correcurts va abandonant
el Pavelló Polivalent creuem quatre
comentaris amb els companys del
cineclub. En Jordi Canyigueral respira
tranquil després d’haver salvat un dels
moments de més complicació tècnica de
la MACCA i a en Josep Ferrer se li dibuixa
a la cara aquell somriure, barreja de
satisfacció pel bon funcionament de tot
plegat i expectació per si la sensació és
compartida. Sí, crec que sí, hem tancat
prou bé una edició complicada, marcada
per una dràstica retallada de la meitat del
pressupost, i per tant crec que podem estar
contents.
La crisi no ens havia tret ni les ganes de
seguir endavant ni les d’oferir nous
al·licients al públic. Per exemple, els que
Escenes finals de la
MACCA 2010: el
repartiment de premis
del concurs Correcurts.
vam intentar oferir a la Cibermacca, que
aquest any presentava un aspecte una
mica renovat, amb nous tallers com el
d’animació humana, el retorn del de
doblatge o l’exposició del projector i
material en 35 mm. Malgrat els canvis
imposats per l’economia, continua siguent
l’acte amb més participació i el resultat va
ser molt similar al de les darreres edicions,
amb pràcticament un miler de visitants i
26 NÚM. 684 - FEBRER 2010

una gran participació als tallers. És obligat
agrair el gran ajut que ens van donar els
voluntaris, que amb imaginació i esforç
van permetre mantenir intacte el caràcter
pedagògic i didàctic (i gratuït, no ho
oblidem) que caracteritza la Cibermaca.
VI CORRECURTS
La nineta dels nostres ulls, això sí,
continúa essent el Correcurts, que en
aquesta sisena edició va registrar dos
rècords: inscrits, 25, i curts finalitzats, 20.
D’entre tots, el jurat es va decantar sobretot
per tres treballs, que com tots van tenir
com a objecte protagonista un fregall de
cuina. La gran triomfadora va ser la
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Els tallers i activitats
relacionades amb el
cinema van ser
algunes de
lespropostes més
concorregudes de la
jornada de diumenge
a la nau polivalent
gironina Ester Bertran, que es va emportar
el primer premi (600 euros) i el de millor
interpretació per «Viure i conviure», una
paròdia del programa televisiu de
reportatges «21 días». Gran acollida va
tenir també «La princesa bruta», del veterà
col·lectiu cassanenc Dirty 45: segon premi
(300 euros) i millor guió en aquesta ocasió
per a en Ferran, la Clara i companyia.
L’altre premiada va ser la veïna de Quart
Isabel Martínez amb una sensible història
d’amor al llarg de «Tota una vida» que va
merèixer el tercer premi (100 euros) i el
premi Miquel Porter i Moix (300 euros més)
que atorga la Federació Catalana de
Cineclubs. Es van quedar fora del
palmarès alguns treballs de gran vàlua,
però m’agradaria destacar una satisfacció
personal: que al Correcurts s’hi presentés,
de la mà del GRAMC, un treball fet
íntegrament per immigrants residents a
Cassà, que per primera vegada van tenir
entre les mans una càmera davant la qual
van exposar els seus desitjos i somnis. El
treball resultant, evidentment, no va tenir
la brillantor tècnica o narrativa d’atres
curts de realitzadors més experimentats,
però al 8 ½ ens va fer molta il·lusió
presentar-lo i voldria pensar que va ser
prou valorat pel nombrós públic que va
assistir a la projecció.
Com cada any, la projecció dels
Correcurts va ser el colofó de la Mostra,
que havia començat dos dies abans amb
el que segurament és un dels noms més
mediàtics que han passat per la MACCA.
27

L'INCLASSIFICABLE
D'ALBERT SERRA
La popularitat de l’Albert Serra ha
crescut exponencialment des que va
presentar «Honor de Caballeria» a
Cannes, on es va endur un dels seus
primers premis, secundats després per
reconeixements en diversos festivals i als
premis Gaudí. A més, és de Banyoles, i
per tant va ser tot un goig i una obligació
satisfeta portar-lo a la MACCA, on (com
era d’esperar) no va deixar ningú
indiferent: en el seu discurs no hi falten
mai alguns estirabots i demostracions del
seu peculiar caràcter, mentre que el seu
cinema és contundent i de mal pair per a
molts estómacs, més encara si el que
presenta són treballs complementaris a
A la dreta, Albert Serra,
en la presentació del
seu cinema a la Sala
Galà. A les altres
imatges, diversos afeccionats
als videojocs.
la seva producció per a sales de cinema i
de vocació (encara més) experimental.
Alguns d’aquests curts, però van causar
admiració entre part de la platea i hi va
haver unanimitat en reconèixer la solidesa
dels seus arguments i el seu gran
coneixement del cinema, que sens dubte
li atorguen una credibilitat que va més
enllà del seu perfil polèmic.
Més que satisfets també vam quedar
amb l’assistència a les projeccions d’animació
infantil, que continuen essent un
èxit amb una assistència total d’unes 300
persones que fins i tot va arribar a superar
la de l’any passat. Cal reconèixer que de
moment hem renunciat a la batalla de
l’animació per a adults, un dels continguts
en els que més hem insistit sempre, i que
en aquesta edició hem deixat de banda.
Però com que som així de mesells és possible
que les reprenguem en properes
edicions, vés a saber amb quin format.
Dues notes al peu, per acabar. Aquesta
era la desena edició de la nostra principal
activitat, la Mostra de Curtmetratges i
Animació de Cassà; un número rodó al
que, val a dir, des del Cine-Club 8 ½ no
donem la més mínima importància.
Per ajudar a compensar la retallada de
pressupost, per primera vegada vam oferir
una activitat no gratuïta: el soteig d’un
llibre electrònic amb butlletes al preu de
dos euros. En el moment de tancar aquest
text, encara no hem pogut fer el sorteig
perquè no hem venut prous butlletes per
pagar els 190 euros que costa l'aparell
en qüestió. Quan el tinguem pagat
l’acabarem fent.
Text: Carles Brucet / CineClub 8 ½
Fotos: Òscar Pérez, Josep
Puigvert i J.C.C
28 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Destrossen dos cops la nova pista
d'skate estrenada a Cassà
El diumenge 31 de gener al migdia, amb
una trobada i exhibició d’skaters es va
inaugurar la nova pista d’skate que s’ha
construït a Cassà a la zona del carrer del
cementiri al costat de la pista de petanca.
L’estrena va estar a punt de veure’s
frustrada ja que uns brètols van foradar
dues de les pistes d’enlairament tres dies
abans de la inauguració. Afortunadament
es va poder reparar i l’estrena, amb
demostració de grafitis es va fer amb més
o menys normalitat. Menys que quinze
NÚM. 684 - FEBRER 2010
A dalt a la dreta, l'estat
de la pista després de
la segona acció
vandàlica; a les altres
fotos imatges del dia
de l'estrena.
Fotos: Òscar Pérez
i J. C. C.
dies després, les pistes tornaven a estar
malmeses per una altra bretolada, ja que
de nou s’havien foradat les pistes.
Per garantir la seguretat dels que en
fan ús, les pistes de Cassà s’han construït
d’acord a la normativa amb una estructura
de fusta que redueix el riscos de mal en
casa de caiguda. Si s’haguessin fet d’obra
les possibilitats de fer-se mal serien més
grans però ja s’ha vist que això comporta
una major fragilitat de les instal·lacions si
hi ha intenció de fer-les malbé.
En els dos casos els autors de la
destrossa van fer servir rocs per foradar
algunes de les rampes d’accés als salts
cosa que ha impedit que l’ús de les pistes
es podés fer en la seva totalitat, tot i l'èxit
assolit per aquesta oferta lúdica local.
Segons fonts municipals, la pista d’skate
va ser reclamada per uns tres-cents joves
de Cassà que van recollir firmes per
demanar aquesta instal·lació endegada
per l’Ajuntament a través de les àrees de
joventut i urbanisme.
29

Entrevista de néts a avis (16): Joana Pagès i Bagué
"Hem viatjat molt però recordo sobretot
quan a la Índia vam conèixer Vicenç Ferrer"
La Carla Aliu i Rabassedas i l’Eduard
Boadas i Rabassedas, tots dos de 6 anys,
volen que l’àvia Joana Pagés i Bagué els
expliqui coses de la seva vida. Una vida
en la qual el treball, el lleure i, naturalment,
la família varen omplir moltes pàgines de
la seva historia.
Eduard.- Àvia, ets filla de Cassà? A on
vivies?
Sí, sóc cassanenca de naixement i vaig
néixer al carrer del Molí.
Carla.- A on vares anar a l’escola?
A les monges del Sagrat Cor fins als
catorze anys, que era quan s’acabava
l’escolarització.
E.– Amb què jugàveu quan éreu
petitetes?
Amb nines de drap que ens fèiem
nosaltres mateixes, a saltar a corda i a
ossets. Eren uns ossos que trèiem del xai
que menjàvem a l’escudella. I també
jugàvem a papes i a mames.
C.– I de jovenetes, amb què us
divertíeu?
Anant a les festes majors dels pobles
dels voltants. Quan tornàvem de la festa
major de Campllong, agafàvem melons
del camp per portar-los a casa i el rector a
vegades ens en regalava un parell perquè
no n’agaféssim tants! També anàvem a
ballar i al cinema. Per anar al cinema
primer havíem d’anar a mirar un cartell
que posaven a la Coma amb la
qualificació de les pel·lícules, perquè
La Joana Pagès amb els néts, Carla i Eduard, autors de l'entrevista
llavors passaven la censura i, segons el
color que tenien, no les podíem anar a
veure. Amb deu pessetes de les de llavors
que ens donava el pare en teníem per
anar al cinema, al ball, al futbol (el futbol
era gratuït) i comprar una pesseta de
cacaus i avellanes.
E.–Quan vares conèixer l’avi?
Ja el coneixia perquè era dels joves
de la colla de Cassà, però ens vàrem
començar a agradar a la Sala Galà, on
es feren moltes parelles entre joves del
poble i els que venien de fora.
C.–I vàreu festejar molt de temps?
Imagina! Des que tenia 15 anys fins
que faltava un mes per fer-ne 24, quan
ens vàrem casar.
E.–L’avi sempre va treballar de
planxista?
Primer va començar de carreter amb
el seu pare. De planxista en va aprendre
als 18 anys a Arbúcies, quan el seu pare
va plegar de carreter. A Arbúcies es
guanyava molt bé la vida ja que
guanyava més de 600 ptes. al mes i la
dispesa li’n costava 125. Però hagué
d’anar a fer la mili i, en tornar, va anar a
Mataró i no guanyava ni per a la dispesa
i sols aguantà nou mesos; però, com que
ja havia après molt, es va posar per ell.
C.–Tu també has estat sempre molt
treballadora. Quin fou el teu primer
treball?
Tan bon punt vaig deixar l’escola vaig
entrar a la sastreria Negre, on vaig
treballar fins que em vaig casar. Un cop
casada feia pantalons i armilles a casa.
30 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A l adreta, la Joana
el dia del seu
casament amb en
ramon Rabassedas,
el 1961 i sortint de
treballar l'any 1972
E.–I aquell treball que
feies amb reunions a
les cases...?
–D’això ja fa ni més
ni menys 39 anys. Una
senyora d’aquí a Cassà,
l’Esperança Godoy, em
va invitar a assistir a una
d’aquestes reunions i
també hi vingué la seva
cosina, la M.Dolors. Ens
va agradar tant que totes
tres ens hi vàrem
apuntar. Presentàvem i
veníem el que ara en
diuen «tuppers».
Després vaig treballar
per a una empresa de
perfumeria, també amb
venda a domicili; dos
anys més de supervisora d’una casa
d’assegurances, que era una feina molt
antipàtica i cansada, i finalment a
Stanhome, l’any 75, on encara segueixo
fent alguna cosa. Reunions, no, però si
comandes i visites.
C.– Ho trobaves molt divertit?
Sí, ens ho passàvem molt bé; vaig fer
molt bones amistats, que encara conservo,
vaig conèixer gent molt agradable...
E.–És veritat que aquestes empreses
a voltes us portaven a fer viatges?
I tant! Cada any! He visitat pràcticament
tot Espanya i gran part d’Europa. Vàrem
anar al Japó, a Hong-Kong, a Nova York...
C.– I amb l’avi has viatjat molt?
També, però amb l’avi érem molt
«campistes». També fèiem viatges que no
eren de càmping. Hem estat als Països
Escandinaus, als Alps, hem recorregut
gran part de França.... Ens havien passat
NÚM. 684 - FEBRER 2010
tantes anècdotes...! Una vegada anàvem
a acampar a Florència i a Barcelona ens
embarcàrem per anar fins a Gènova: la
Mercedes (que era el cotxe) la Ninette (que
era el remolc tenda), la Joana i en Ramon.
Després de passejar-nos per Florència de
nord a sud i d’est a oest, perquè ningú no
sabia explicar-nos on era el càmping, tot
anà bé... Fins a la tornada. Quan érem en
un d’aquells túnels que et portava a
embarcar, el pedal de l’accelerador es va
trencar i haguérem de buscar una grua
que ens portés fins al vaixell. I la grua va
carregar el cotxe i el remolc amb nosaltres
a dins i tinguérem una vista panoràmica
impressionant del port de Gènova!
E.– Quin és el viatge que recordes amb
més afecte?
El que férem a l’Índia. Després de deu
dies de passejar arreu anàrem a la
fundació de Vicenç Ferrer, el gran
benefactor d’aquell país, mort fa poc temps.
Inauguraven un grup de casetes, grans
com aquest nostre menjador, i la gent ens
venerava. Crec que és una experiència
que tothom hauria de viure per entendre
aquella gent, la seva pobresa, les seves
necessitats, però també la seva alegria i
el seu agraïment. I la tasca, la gran tasca
que fa la Fundació.
C.–I ara, àvia, que tens més temps per
dedicar a la família, quanta gent som?
Doncs amb les tres filles, els tres
gendres i els set néts ja en sumem quinze.
I ara, acabades les preguntes a l'àvia i
com que ja estem cvansats de seure,
anem a menjar un gelat mentre els grans
prenen la seva tassa de café.
Carla i Eduard
31

FRANCESC JIMÉNEZ, NOU
PRESIDENT DE
L'ASSOCIACIÓ
D'EMPRESARIS SURERS DE
CATALUNYA (AECORK)
En la reunió de la junta directiva del 8 de
febrer passat es va nomenar l'empresari
cassanenc Francesc Jiménez com a
president d’aquesta associació.
Francesc Jiménez Vegas compta amb
una llarga trajectòria al sector, a finals de
l’any 1972 posa en marxa la seva pròpia
empresa de taps de suro natural a Cassà
de la Selva. Quinze anys més tard, al 1987,
es fusiona amb Josep Pla Rodas de Santa
Coloma de Farners i Eduardo Garzón
Fadon de Logroño creant l’empresa
Corcho del Pais, S.A. de la qual és gerent
de la part de fabricació de taps des dels
seus inicis.
L’any 2007 la societat Corcho del Pais compra l’empresa de
taps per a cava Subertap, S.A. de Sant Feliu de Guíxols integrantla
al grup i on Francesc Jiménez exerceix de gerent. L’any 2009
Corcho del Pais compra l’empresa Uprodeco, S.A. on Jiménez
havia exercit diferents càrrecs al llarg de més de 30 anys entre
ells el de president del Consell d’Administració i en l’actualitat
n’és el gerent.
Francesc Jiménez ha estat membre de la junta directiva
d’AECORK des de l’any 1989 com a vocal, i des de l’any 2005
com a vicepresident fins al seu nomenament actual com a
president.
En la reunió de la junta directiva, Enric Vigas, anterior president
d’AECORK durant 21 anys, va expressar la seva voluntat de
presentar candidatura a la presidència de Celiège
(Confederació Europea del Suro), donada la importància del
treball a nivell de lobby europeu, així com l’interés com a sector
català de tenir-hi una forta presència i un cop valorades les
mostres de suport rebudes dels membres de la Confederació i
de l’anterior president Sr. Antonio Amorim, després que finalitzés
el seu mandat electoral i manifestés que no volia seguir en el
càrrec.
Per aquest motiu, el Sr. Vigas va informar que deixava la
presidència d’AECORK al no poder compaginar-la amb el seu
càrrec a la Celiège. Així mateix, els assistents van escollir per
unanimitat Francesc Jiménez com a nou president d’AECORK
per el període d’un any a l’espera d’una nova convocatòria
electoral.
Enric Vigas, president sortint, amb el seu substitut al front d'AECORK, Francesc
Jiménez.
En l’actualitat el sector surer català compta amb unes 50
empreses que ocupen a 1.000 treballadors i facturen al voltant
de 224 milions d’euros, dels quals el 50% correspon a les
exportacions a països com França, Itàlia, Portugal, EUA i
Argentina.
EL GRUP OLLER ADQUIREIX LA MARCA
SIBEL
Segons s'ha informat des de l'empresa Francisco Oller SA
aquest grup que té la seva principal seu a Cassà ha adquirit la
Societé Industrielle des Bouchons de Liège (SIBEL), les seves
marques SIBEL i Trouchon Jano, així com la seva cartera de
clients.
L’operació unirà dues marques líders de taps per a champagne
amb un volum conjunt de 170 milions de taps per any.
L’objectiu de l’operació és consolidar la presència del Grup
Oller com a proveïdor clau en una de les regions vinícoles més
exigents del món. Fundat originàriament fa 118 anys a la regió
de la Champagne, el Grup Oller ha servit a centenars de
prestigioses bodegues de la Champagne, des de la seva unitat
de producció de Reïms.
L’adquisició de la prestigiosa marca de taps de Champagne
de dos discs, SIBEL, i la seva cartera de clients, farà incrementar
la capacitat de producció d’Oller en 40 milions d’unitats per any,
tot ampliant, amb més de 200, la seva cartera de clients
actual.
El volum de vendes, després d’aquesta compra, s’espera
que arribi als 170 milions de taps, els quals seran distribuïts
a més de 600 clients de les regions vinícoles més importants
del món a França, Estats Units, Itàlia i Espanya.
A més, segons fonts de Francisco Oller, l’operació permetrà
integrar les polítiques de qualitat d’ambdues entitats.
Tanmateix, la integració vertical d’Oller, que va des de la
compra de la matèria primera, la seva producció, el control
de qualitat i les polítiques d’I+D, es completarà amb
l’aportació del comprovat knowhow i l’experiència en el
mercat de SIBEL.
32 NÚM. 684 - FEBRER 2010

METEOROLÒGIQUES
GENER 2010
Temperatures:
Mitjana del mes: 5,93 (La mitjana de
gener és de 7,35)
Màxima absoluta: 14,3 el dia 14 entre 2
i 3 del migdia
Mínima absoluta: - 4,8 el dia 12 entre 8 i
9 del matí
Mitjana de les màximes: 10,38 ºC
Mitjana de les mínimes : 1,48 ºC
11 dies amb mínimes sota zero: 6, 7,
10, 11, 12, 21, 22, 23 i del 27 al 30.
Pluges:
8 dies de precipitació superior al litre:
Dia 4: 3 litres
Dia 5: 12,3 litres
Dia 7: 35,3 litre (en part, de neu)
Dia 8: 1 litre (de neu )
Dia 12: 3,8 litres
Dia 14: 12,2 litres
Dia 20: 1,3 litres
Precipitació total: 71,1 litres (la mitjana global de tots els
mesos de gener és de 48,82 litres).
Vent dominant: E/NE durant 9 dies
Ràfega més forta de vent : E/NE, dia 8 a 2/4 de 5 de la matinada
: 77,2 Km/h
(Dates tretes del Meteocat)
UN MES FRED, HUMIT I AMB NEU
Una vegada mes el gener ha fet de gener, sobretot per les
temperatures baixes i per la nevada dels dies 7 i 8, poc
perceptible al pla i amb més consistència als nostres entorns,
sobretot de les Gavarres, que varen quedar amb un tou de neu,
que feia goig, com s’ha pogut veure a la fotografia adjunta i a les
publicades en el número passat.
El que ha sortit de la normalitat ha estat la pluja, que no es
prodiga gaire en aquest mes habitualment anticiclònic, ja que
ha caigut amb generositat, ultrapassant els 70 litres (pensem
que la mitjana no arriba als 50). Això haurà anat bé pels conreus,
sobretot de cereals, ja que l’aigua en aquest mes sempre és
benvinguda.
Recordem els refranys, referits a aquest mes:
Glaçades del gener la terra estoven bé.
L’aigua del gener posa oli a l’oliver, el vi al celler i el gra al
graner
NÚM. 684 - FEBRER 2010
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES DE GENER DE 2010
Accidents amb danys materials:
Dia 7: C/ Josep Tarradellas, s/n. Vehicle implicat escavadora
giratoria Manitou-MT932, amb una farola d’enllumenat públic.
Dia 15: Ctra. Provincial, 226. Vehicle implicat: Camió Nissan
20
15
10
5
0
-5
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
A la dreta,
una imatge
de la nevada,
que va agafar
força a les
Gavarres
Màximes, mínimes i pluges de GENER de 2010
Temp. mitjana : 5,93 ºC. Pluja Total 70,1 litres
Cabstar, amb la marquesina de la parada del Bus.
Dia 18: Parking del supermercat Caprabo. Vehicle implicat:
Camió de la marca Renault-480, amb un senyal de pas de vianants.
Dia 20: Rotonda GI-V-6741 sota el pont de la C-65. Vehicle
implicat: Peugeot-406, amb un rètol informatiu.
Dia 23: C/ Ardenya amb Xavier Carbó. Vehicles implicats: Skoda
Fabia i A.U.D.I A-6.
Dia 28: C/ Mig, 37. Vehicle implicat: Volkswagen Caravelle.
Amb una pilona de delimitació d’aparcament.
Accidents amb ferits:
Dia 12: C-250 (Pkm. 14,00). Vehicles implicats: Nissan Eco-
100, Peugeot-306 i Iveco-35C12. Resulten ferits lleus la
conductora del vehicle Peugeot-306 i l’acompanyant del Camió
Iveco-35C12.
Dia 20:C/ La Bisbal amb C/ Horts. Vehicles implicats: Renault
Laguna i Renault Megane Escènic. Resulta ferida lleu la
conductora del vehicle Renault Megane Scènic.
33

GENER 2010
DEFUNCIONS
Albert
Heras
i Salgas
Ha mort al seu domicili el dia 7 de gener
de 2010, a l’edat de 75 anys. Fill de Joan
i de Lluïsa, era casat amb Mercè Oliver
Geronés. Natural i veí de Barcelona, tenia
el domicili al carrer Anglí, 10. Deixa sis
fills: Mercè, Rosó, Cristina, Gloria, Albert i
Miguel Angel.
Lluís
Pijoan
i Planas
Ha mort a l’hospital Sta.Caterina de
Salt, el dia 23 de gener de 2010 a l’edat
de 77 anys.
Era fill de Llorenç i Carme i estava casat
amb Quimeta Mallorquí i Vila.
Natural i veí de Cassà de la Selva, tenia
el domicili el veïnat de Matamala nº 23.
Deixa una filla, Montse.
DIÁBOLO’ S MODA
us felicita pel naixement del vostre fill!
A la nostra botiga del C/Barraquetes, 21 de Cassà
tenim un obsequi per a tots el nens i nenes
que surten en aquesta pàgina.
El podeu venir a recollir
abans del proper número de Llumiguia
(Cal trucar abans al 972 46 51 51, per tenir a punt l’ obsequi)
En compliment de la Llei de Confidencialitat i Protecció de dades, tot aquell qui
desitgi que sigui publicat a Llumiguia algún naixament, matrimoni o defunció,
inscrit en el Registre Civil o a la parròquia de Cassà de la Selva, caldrà que ens ho
sol.liciti personalment i n'autoritzi la publicació.
La Direcció
Teresa
Cuenca
i Blazquez
Va morir a Salt el dia 24 de gener del
2010, als 79 anys d'edat. Estava casada
amb Josep i deixa tres fills, Joan, M.
Teresa i Fèlix, néts i besnésts.
Descansin en pau
En record
de Joaquim
Tolosà:
Amic meu: Mai
t’he sentit malalt.
Et visualitzo com
a un infant que
creix i vola amb
una llanterna al
pit.
Ets la llum i
perfum que
transpira aquí, en
l’aflorament de les
teves flors fetes pintures.
Descansa en pau.
Josep Lloveras.
NAIXEMENT
Sóc en Pau Roca
i Fernández; vaig
nèixer el 29 de
desembre de 2009;
els meus pares,
Àngel i Elena i en
especial, el meu
germà, Marc, estan
molt contents.
Vaig ser el millor
tegal de Nadal per
a tota la família
34 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Haití… Ja l’hem perdut de vista? En un
girant d’ulls es va allunyant el
terratrèmol amb les seves víctimes; però
continua el dolor i creix la misèria. Haití
ja no és primera notícia als diaris ni als
mitjans de comunicació. Tenim una gran
capacitat de girar full en un tres i no res.
Aquesta pregària que segueix vol
mantenir ben viva una de les moltes
preguntes davant el tràgic
esdeveniment, i davant tants fets que
succeeixen en el nostre món: ¿On eres,
Senyor, en el moment del terratrèmol?
«Senyor: on eres? I… On estàs ara?
On et podem trobar?
On eres quan la gent patia?
On eres en el moment del terratrèmol?
Són les preguntes que et faig, Senyor,
quan els meus pensaments em
confonen al contemplar tant dolor i tanta
tragèdia; tants edificis destruïts i tants
morts pels carrers.
Davant del terratrèmol, no només ha
tremolat la terra, sinó també els cors.
Senyor: No estaves lluny de tants
germans nostres;
estaves en cada persona i mories
quan moria un germà nostre sota les runes, o per falta d’atenció,
aliments, medicaments.
I sempre, Senyor, pateixen els mateixos, i sempre sofreixen
les destruccions els mateixos, i sempre moren els mateixos.
Milers de ferits, milers de morts i molts més els damnificats.
I a l’horitzó, un futur incert.
On et podem trobar?
On estaves quan la gent patia?
On estaves en el moment del terratrèmol?
Les escenes són aterridores.
Dolor i plor sense consol pels morts, famílies senceres que
han desaparegut.
Senyor, el terratrèmol no és sols una tragèdia, és també una
radiografia del país.
Majoritàriament moren els pobres, ells també queden sense
sostre, han de sortir corrent amb les quatre coses que els
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Pregària esperançada
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets Veniu
a tastar els làctics
artesanals elaborats amb llet
d'ovella ripollesa d'ovella
del «Mas Marcè»
queden.
Els pobres, dormen al ras, s’angoixen
pel seu futur, i trobaran grans dificultats
per a refer la seva vida de pobres.
Senyor: la tragèdia ha estat gran per
als pobres i senzills.
I enmig de la tragèdia la vida segueix
pujant, i amb molta força.
I junt amb l’impuls propi de la vida,
sorgeix també la força de la solidaritat.
És la guarició del dolor.
Pot semblar exagerat, però davant
d’aquests pobres, potser puguem
repetir allò que va dir el centurió davant
Jesús crucificat: «Veritablement
aquests són fills i filles de Déu».
I on estàs ara? On et podem trobar?
On estaves quan la gent patia?
On estaves quan hi hagué el
terratrèmol?
Les preguntes segueixen ressonant.
També les va fer Jesús, i Pau es va
atrevir a respondre: A la CREU.
Déu està entre la runa de les ciutats
destruïdes, refugi dels que no tenen
res.
Déu està entre els morts i els ferits
per la ràbia de la terra que es mou
lliurement.
Senyor, l’esperança més gran és seguir caminant, practicant
la justícia i estimant amb tendresa.
Tan de bo la solidaritat ajudi a reconstruir una nova història,
però per damunt de tot persones i pobles;
ajudi a arreglar camins, però per damunt de tot maneres de
caminar en la vida;
ajudi a construir temples, però per damunt de tot el poble
de Déu.
Tan de bo que la solidaritat doni esperança a aquest poble
que pateix i mor.
Amb ella trobarà el poble la manera de créixer.
Ajuda’ns, Senyor. Amén.»
Antonio Díaz Tortajada
capellà-periodista
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
35

La Principal de Cassà, a punt de fer cent
anys, farà la reestrena el dia de Rams
Ha plogut molt des d’aquell llunyà 27 de
març de 1910, diada de Pasqua, data en
la qual una flamant cobla que portava el
nom de Principal de Cassà, feia la seva
presentació al Centre Republicà de la
nostra Vila (avui, Cercle Recreatiu) amb
èxit remarcable, que es repetí dos dies
més tard al Centre Econòmic (avui, annex
de la Sala Galà).
El dia 28, que enguany s’escau el Ram
hi haurà una ballada de presentació, en
la qual, a més, els Amics de la Sardana
aprofitaran per felicitar al soci de més edat,
el Dr. Josep Ruscalleda i Sabater que justament
va néixer el mateix dia que la cobla
A tots dos, els desitgem moltes felicitats.
ASSEMBLEA D'AMICS DE
LA SARDANA: HI HA CRISI
L’Assemblea General Ordinària de
Socis d´Amics de la Sardana es va fer el
Tres moments de les sardanes a l’aplec
de Sant Vicenç a Esclet.
36 NÚM. 684 - FEBRER 2010

dia 15 de gener a la Sala Galà, amb una
minsa representació dels associats,
situació que ja va essent habitual en l'acte.
Després de la lectura i aprovació de
l’acta de l’Assemblea anterior es va
exposar l’estat de comptes. En aquest
sentit la situació comença a ser delicada
ja que l’activitat habitual, malgrat els
esforços de la Junta Directiva, ha generat
un dèficit que, si no és catastròfic, porta a
reconsiderar l’enfocament de les coses a
fer cares a l’any que comença.
No es pot mantenir de cap manera un
ritme d’activitats d’una entitat en la qual
han minvat notablement tots els ingressos
previstos, des de les baixes d’associats –
malgrat la quota de 15 euros/any- , les
subvencions d’entitats oficials i privades i
els ingressos per sortejos i barretines.
És ben clar que, d’ara en endavant,
s’hauran de replantejar activitats i algunes
deixaran de ser gratuïtes. Ah ! i la situació
econòmica del 2010 no és que pinti massa
bé
Malgrat això, el balanç sardanístic de
l'any 2009, es va considerar normal, ja
que es varen celebrar els actes habituals:
celebració de l’aniversari, Diades del soci
amb arrossada a la primavera i concert a
l’hivern, Nit dels Músics, Concurs, cremat,
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Diada Tardoral, Trobada Infantil..... Parlant
en aquest sentit, es va recalcar que el
curset d'ensenyament, ha seguit la lìnia
d’anys anteriors i que les quatre colles de
competició han participat activament en
els diversos concursos del campionat de
Catalunya.
No hi va haver candidatures a la
Presidència i de moment, continuarà la
mateixa Junta.
Aquest any que acabem d’encetar,
tindran especial rellevància els actes del
centenari de la Principal de Cassà, fita
prou important per al poble.
COMENÇA EL CURSET
D'ENSENYAMENT
El dia 16 del passat mes de gener va
començar al CEIP Puig d’Arques el 35è
Curset d’Ensenyament a ballar sardanes.
S’hi han inscrit vint-i-sis nens i nenes
des de P – 5 a 5è, a més de cinc adults..
En el curset segueix la línia d’anys
anteriors, compaginant la música amb els
jocs, i el punteig de la dansa amb l’audició
i amb el coneixement de tot el que es mou
al voltant de la sardana.
28 de març, Diada del Ram, al migdia, a la plaça de la Coma,
Audició de SARDANES
Presentació de la Principal de Cassà,
amb motiu del seu centenari
Aquesta ballada estarà dedicada al Dr. Josep Ruscalleda,
soci d’Amics de la Sardana, que també cumpleix 100 anys
Hi col·labora: Ajuntament de Cassà
BALLADA A SANT VICENÇ
El dia 24 en el tradicional aplec de Sant
Vicenç que organitza la Colla Excursionista,
hi va haver, després de la Missa una
audició de sardanes a cura de la cobla
Selvamar, que a d’aquí no gaire, recuperarà
el nom de Principal de Cassà.
Tot i que les previsions metereològiques
no eren gaire esperançadores, el temps
va aguantar, es varen poder celebrar tots
els actes i hi va haver una bona afluència
de gent.
Qui la vol aprendre
La sardana és vida,
la sardana és tendra,
la sardana estima
qui la vol aprendre.
En la tarda càlida
i en la tarda fresca,
la sardana és viva
si la vols aprendre
La tenora canta
i el cor s’alegra,
és la convivència
si la vols aprendre.
En la llar de l’ànima
recordant la festa;
decidint germans
qui la vol aprendre.
Alfonso Alcolea
Dimarts, tancat per
descans setmanal
37

30 de gener, Dia Mundial de la Pau
La darrera setmana de gener hem treballat la PAU.
Tots els infants de la Llar hem après el que significa
«PAU» a través de l’explicació de les educadores:
Ens van ensenyar a no barallar-nos, a estimarnos,
a compartir, a respectar-nos, a ajudar-nos...
Hem conegut l’ocell que simbolitza la PAU i
sabeu quin és?
El colom.
I el color de la PAU, sabeu quin és?
El color blanc.
Vam sortir al passadís a decorar-lo. Vam inflar tot
un seguit de globus de color blanc; cada un d’ells
portava un colom pintat per tots nosaltres i al
capdavall hi portava una targeta on s’anunciava
un dret dels infants.
Voleu saber quins són els nostres drets?
Dret a ser feliç:
Tota criatura té dret a ser feliç. Per ser feliç
necessita sentir-se estimada, ser atesa, rebre
suport i estímuls; necessita tenir llibertat.
Dret a la llibertat:
Tota criatura necessita des del naixement llibertat
per explorar i conquerir els seus espais. Necessita
llibertat per gatejar, per posar-se dret, per caure i
aixecar-se, per experimentar i aprendre. Tota
criatura necessita suport, espai i llibertat per intentar fer coses,
per adquirir confiança i aprendre a créixer.
Dret al benestar:
Els nens treballant a l'aula i una imatge de la decoració de la llar.
Anar a coll i a la falda és també un dret de l’Infant. Seure a la
falda no malcria. El contacte físic és indispensable perquè és
una demostració física d’amor, d’atenció i tendresa.
Dret a jugar:
Els adults tenim dificultats a reconèixer el dret a jugar. I
reconèixer que jugar és l’activitat dels infants. Tots els infants
d’arreu del món, fins i tot en les condicions més terribles de
pobresa, o prohibició juguen, jugant és com les criatures
38 NÚM. 684 - FEBRER 2010

organitzen el món, dominen els papers i
les situacions i es preparen per al futur.
Dret a plorar:
Plorar és un dret del bebè i de l’infant
que els adults no entenem. Plorar és un
dels primers llenguatges del nounat, és
la única manera de comunicació oral. El
plor és la causa principal de violència
física contra l’infant.
Dret a no ser etiquetat:
Què és una etiqueta? És un paper que
col·loquem en una ampolla per saber què
hi ha dins. Quan diem a un infant, per
exemple, que és malcriat, dolent, incapaç,
això serveix perquè l’infant assumeixi
cada cop més aquest paper que els adults
li hem atribuït.
La infància és sempre això o allò,
l’etiqueta fa malbé la bona imatge que
l’infant es fa d’ell mateix. Amb suport, amor
i sense ser etiquetat l’infant pot canviar el
comportament que no volem que tingui.
Dret a la no-violència:
Cada hora mor un infant apallissat,
cremat o torturat pels seus pares. Pegar a
una criatura és una covardia i, la violència
només educa per a la violència. Cal
substituir la violència i la por per la
tendresa i l’amor: la pau comença a la
família.
Dret a una oportunitat justa:
Els anys més importants per al
desenvolupament d’un infant són els sis
primers anys. Als sis anys l’infant ja ha
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Floristeria
C/ C/ Molí, Molí, 44 44 - - 46 46 Tel. el. 972 972 46 46 18 18 83
83
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA
SEL
passat per experiències que l’han marcat:
ha conegut l’amor o l’abandó, la carícia o
la violència, l’atenció o la indiferència, la
confiança o la desconfiança, l’alegria o la
tristesa. Per tenir una oportunitat justa, per
desenvolupar-se normalment i se feliç, cal
que la major part de les seves
experiències siguin positives.
Dret a ser infant:
Tota criatura té dret a ser infant. Per a tot
arreu l’infant és pressionat a créixer, forçat
a madurar cada cop més aviat. Això
perjudica el desenvolupament normal de
l’infant. No respectar el dret a ser infant
perjudica el seu desenvolupament
El nostre desig és que tots els infants
del món arribin a tenir reconeguts
aquests drets...
39

Imatges de les visites i del centre durant la jornada de portes obertes
Preparats, llestos... ja!
Aquest any no podíem començar millor,
després de les vacances de Nadal, que
sempre van bé a tothom per renovar
energies, per fi estem junts i hem pogut
estrenar les noves instal·lacions de
l’Aldric! Que el trobareu al c/ Xavier
Carbó, nº 105-107.
El passat dissabte 23 de gener va ser la
Jornada de portes obertes, de 10h a 13h
del matí, en la qual pares, mares, avis i
àvies i tota aquella gent que ho va desitjar
va poder gaudir d’una passejada per les
instal·lacions de l’escola (gimnàs,
biblioteca, sala d’audiovisuals,
menjador...), les aules, parlar amb el
professorat del centre i fins hi tot gaudir
d’una exposició de quadres que cada
classe havia anat confeccionant a
plàstica. Unes autèntiques obres d’art!
Valorem molt positivament aquest dia
ja que hi va haver una gran afluència de
visitants, juntament amb la col·laboració
de l’Ajuntament de Cassà.
ANEM DE CROS
Molt il·lusionats hem començat el segon
trimestre amb moltes ganes de treballar,
de fer nous projectes i de compartir nous
40 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A la jornada de portes obertes tots van
poder comprovar que les noves
instal·lacions fan patxoca!
coneixements i experiències. Com ja
vam informar el mes passat, el Consell
Esportiu de la Selva organitza el Circuit
Gironí de Cross. El 17 de gener hi va haver
el de Santa Cristina d’Aro, on volem
destacar i agrair la participació i l’esforç
dels esportistes de la nostra escola. Moltes
felicitats a tots i totes!
Pel que fa a les ajudes per la Fundació
Cristal de Nicaragua (vam vendre
espelmatòries i punts de llibre fets pels
alumnes) es van recollir 600 euros, que
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
41

A dalt, construcció d’una torre de Pau
a partir de diverses caixes i tots junts
al gimnàs cantem la cançó «El món
seria més feliç».A la dreta, els
alumnes preparant els quadres
exposats el dia de jornades obertes i
la presència al cros de Santa Cristina
d'Aro.
ja s’han entregat a la fundació. Gràcies
per la vostra col·laboració!
CELEBRACIÓ DE LA
DIADA PER LA PAU
El divendres 29 de gener vam celebrar
el dia de la Pau. La jornada es convoca
anualment el 30 de gener per
commemorar l’aniversari de la mort del
Mahatma Gandhi i recordar la seva tasca
en favor de la no violència i la pau. La
nostra escola també en fem ressò i vam
dedicar aquest dia a aquesta temàtica,
que fa memòria dels valors bàsics que
haurien de regir la bona convivència i
fomentar el respecte envers els drets
humans. I és per això que a l’escola es
celebra aquest dia, tenint en compte la
seva important funció a l’hora d’educar
en valors. El matí es va dedicar a
reflexionar sobre el que significa aquest
dia a partir d’imatges i missatges que ells
van anar confeccionat. I a la tarda tots ens
vam reunir al pati, vam llegir els nostres
propòsits per tenir pau a l’escola i en vam
fer una cadena que envoltava una torre
de la pau feta de caixes amb imatges i
paraules no violentes. Tot seguit vam
cantar la cançó «El món seria més feliç»
treballada a l’hora de música.
Finalment, us informem que del 2 al 16
de febrer hi ha hagut les preinscripcions
per al curs 2010-2011.
42 NÚM. 684 - FEBRER 2010

NÚM. 684 - FEBRER 2010
HORA DEL CONTE
El dijous 4 de febrer, és van explicar contes de carnestoltes a
l’auditori de la Sala Galà amb la Dolors Arqué.
AGENDA MARÇ
Dijous,4: Biblionadons. Judith Jodar de l’Embolic de
somnis. A les 18:00h.
Dijous, 18: Club de lectura. les 20:00h.
Dimecres, 31: Termini màxim d’entrega del VII Concurs
de punts de llibre. horari de la Biblioteca.
*L’organització es reserva el dret de modificar el programa
d’activitats si les circumstàncies ho requereixen.
VISITES ESCOLARS
A la Biblioteca Municipal oferim un servei específic de
visites guiades durant els mesos de març, abril i maiga tots
els centres docents amb la finalitat de donar a conèixer tots
els serveis que oferim i el seu ús correcte, així com la
promoció de l’hàbit de la lectura.
Truqueu a la Biblioteca per més informació.
FIRA D’INTERCANVI DE LLIBRES
Durant el matí del dissabte 3 de gener, a l’entrada de la Biblioteca es va trobar un
punt destinat a l’intercanvi de llibres. Hi havia en total 331 llibres per intercanviar. La
participació va ser molt alta. La pròxima fira d’intercanvi serà el dissabte 22 de maig.
PERFORDANCE I ALTRES HERBES
El divendres 29 de gener, a l’auditori de la Sala Galà, van fer
una actuació els alumnes de 1er i 2on de batxillerat escènic de
l’IES Santiago Sobrequés de Girona que van presentar
l'espectcale Perfordance i altres herbes. Van tenir més de 120
persones de públic.
7È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE
El pròxim mes d’abril es convocarà la 7a edició del
Concurs de punts de llibre. Aquest 2010 la temàtica dels
punts de llibre ha de girar entorn els GEGANTS DE CASSÀ,
commemorant així el 50e aniversari dels gegants.
Com ja sabeu, el concurs té com a finalitat editar els punts
guanyadors i fer-los servir durant tot l’any com punts
habituals en els préstecs de la Biblioteca. Podeu demanar
més informació a la mateixa Biblioteca o bé consultar les
bases i descarregar-vos la plantilla amb les mides
reglamentàries a la pàgina web del Centre Cultural Sala
Galà (www.salagala.com).
43

Diada de la pau: cantem tots junts la cançó «Un llençol d’estels»
Llençol d'estels pel dia de la pau
El passat dia 29 de gener tots els nens i
nenes del Ceip Puig d’Arques vam sortir
al pati de l’escola a celebrar el dia de la
Pau. Cada classe va emplenar un llençol
d’estels amb les seves millors intencions i
desitjos. Tots plegats, per celebrar-ho, vam
cantar la cançó: «Llençol d’estels».
Quan el sol ha de marxar
de visita a altres cels
ve a tapar-nos i a abrigar
amb un llençol d’estels.
Si te’ls estimes ells et faran,
mil abraçades i petons de mel
i donant-se les mans escriuran
el teu nom dalt del cel.
Són com llums que a mitja nit
il·luminen el firmament
són gomets als que he posat
un nom ben diferent.
Però avui els ha rentat,
ara veig un núvol gran,
són estesos al terrat
aviat s’eixugaran.
PORTES OBERTES
L’endemà l’escola va obrir les portes a
tots els pares, alumnes i a tothom
interessat en veure la nostra escola; més
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
44 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Cada llençol porta els nostres millors desitjos.
concretament, pels pares dels alumnes que l’any que ve volen
inscriure’s al nostre col·legi. Només d’entrar al hall, els visitants
es podien veure en una webcam. Les classes estaven repletes
de treballs d’educació plàstica, i a més es projectaven imatges
de les activitats que s’han anat fent des de principis de curs. Els
pares nous preguntaven i s’interessaven pels projectes de l’escola
i molt especialment pel projecte IATIC.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
SETMANA CULTURAL
Aquest any a la setmana cultural, celebrada del 8 a l’11 de
febrer, hem tractat l’acostament entre cultures. Com tots sabem,
EL MINISTERI D'EDUCACIÓ PREMIA EL
DIRECTOR DEL PUIG D'ARQUES
El Ministeri d’Educació, a un treball sobre la sisena hora a
educació primària, realitzat pel Grup de Recerca en
Organització de Centres (GROC), ha merescut un dels
premis d’Investigació educativa que convoca el Ministeri
d’Educació i Ciència. Aquesta recerca informa sobre els
resultats de la posada en marxa de la sisena hora, recull i
analitza les principals dificultats de la seva implantació i,
finalment, proposa accions de millora. Felicitem el nostre
director, Josep Bofill que a la foto recull el premi, per la feina
feta i l’animem que continuï investigant.
45

Algunes imatges de la setmana cultural: Els més petits escoltem un conte tradicional de Romania. Ens agrada provar-nos
roba típica de la Índia.Treballem les cultures a través de la pintura. Les mames ens pinten les mans amb Henna.
les nostres escoles estan plenes de nens i nenes procedents
d’altres països i això ho veiem com un fet enriquidor. Així doncs,
des d’educació infantil fins a cicle superior hem treballat aquest
tema tan rellevant. Aquí en teinu un resum:
Educació infantil:
Aquest any els nens i nenes d’educació infantil hem estat
treballant les diverses cultures a través de tres tallers.
Les cases del Món: on hem vist que no totes les cases són
iguals.
Els nens del Món: hem observat que la pell dels nens d’arreu
és de diferents tonalitats de marró.
Els vestits del Món: hem descobert les maneres de vestir que
podem trobar a arreu.
46 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Més escenes de la setmana cultural:
els alumnes de sisè representen, al
teatre, contes d’arreu del món. Els de
cicle inicial descobrim diferents tipus
d’instruments. I els de Cicle Superior
fent el taller de dansa.
També han vingut mares a explicar-nos
trets generals de la seva cultura. Hem
escoltat un conte tradicional de Romania.
Ens han pintat la ma amb henna com fan
al Marroc i hem vist un vestit típic de l’Índia.
Cicle Inicial:
Els dies 8, 9 i 10 de febrer hem celebrat
la setmana cultural. Enguany hem treballat
«l’acostament entre cultures». L’alumnat
de Cicle Inicial ha fet un viatge màgic per
Romania, Marroc, Gàmbia, Xina, Índia i
Equador.
Així doncs, hem organitzat 7 tallers on
hem descobert diferents aspectes de la
cultura d’aquests països. Els nens i nenes
han descobert històries boniques com «La
bossa amb dos diners» de Romania, «El
gegant i el llac Cuicocha»
d’Equador, «La petita caputxeta
africana» de Gàmbia, «Els 5 rucs
de Juham» de Marroc, «El xacal i
el cocodril» d’Índia i «La Perla del
Drac» de Xina.
La cloenda de la setmana
cultural va passar per veure una
bonica pel·lícula titulada: «Amar i
Azur».
Cicle Mitjà:
L’alumnat de 3r i 4t s’han
agrupat per realitzar diferents
tallers; tots ells relacionats amb
l’acostament entre cultures:
Animals del món; Estem de
romanços; Com comptem; Batut
de fruites; Les llengües, un tresor;
Colors del món.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Cicle Superior:
Els alumnes de cicle superior, hem fet
tallers igual que els altres cicles. Vam
començar el dilluns fent una presentació
al teatre. Aquesta presentació ens
introduïa les diferents cultures que tenim
present a la nostra escola, i ensenyava
amb imatges i música la riquesa cultural
de cada continent i país. Els alumnes
nouvinguts van poder explicar alguna
vivència o característica del seu país
d’origen.
Tot seguit vàrem realitzar els diferents
tallers, de tot tipus. Tallers de danses,
tallers de construccions de diferents
monuments històrics, tallers de henna,
47

Unió Deportiva Cassà
Convocatòria a tots els socis
Assemblea extraordinària
de socis
Dia: divendres, 5 de març de 2010
Hora: a les 8 del vespre, en primera convocatòria; 2/4
de 9, en segona
Lloc: local social del club a la Rambla 11 de Setembre,
s/n
Punt únic de l'ordre del dia:
Modificació dels estatuts de la UD Cassà per adaptar-se
al decret 215/2008 sobre entitats.
Cassà de la Selva, febrer 2010
El rei Carnestoltes animant a la
disbauxa als alumnes del Puig
d’Arques i dos moments del dijous
gras, dia que tingué tiberis a dojo,
com la mostra d’amanides dels
alumnes de Cicle Mitjà.
d’espècies, de jocs de taula... i a les
tardes: teatre de contes d’arreu del món
realitzat pels alumnes de sisè i gimcana
de jocs del món. Tot plegat va ser una
setmana fantàstica. Volem agrair molt
especialment tots els pares que han vingut
a l’escola i ens han ensenyat alguna part
de la cultura dels seus països. Moltes
gràcies de tot cor.
EL CARNESTOLTES
El passat dia 11 de febrer vam celebrar
el carnestoltes a l’escola. Vam començar
el matí amb els alumnes de sisè tot
disfressats i la Lola com es tradició
48 NÚM. 684 - FEBRER 2010

passen per totes les classes fent una
batucada.
Més tard, tots els alumnes de l’escola,
vam sortir al patí per celebrar el
carnestoltes. Els alumnes de sisè cantant
corrandes han anat donant ordres als
alumnes i mestres perquè entrin dins la
disbauxa de la festa. Us en donaré un
exemple:
« Ara toca els de segon
Que també són molt bufons
Cantaran una cançó
Que serà el caga tió»
Tot seguit vam fer el judici al rei
carnestoltes i l’hem absolt de quedar
cremat a la foguera.
Agraïm als mestres i alumnes de sisè la
festassa que ens han organitzat.
DIJOUS GRAS
I per la tarda, el Dijous Gras. Ben
abrigats, desafiant el vent i la temperatura
siberiana que feia aquest dia, els nois i
noies de les diferents classes varen fer
les clàssiques sortides de Dijous Gras
pels entorns del poble. Hem d’esmentar
la clàssica «Mostra d’Amanides» que cada
any duen a terme els alumnes de Cicle
Mitjà.
ALUMNES DE TERCER, AL
MUSEU DEL CINEMA
Els nens i nenes de 3r vam assistir el
dia 4 de febrer a una visita guiada al
museu del cinema de Girona. Ens van
mostrar alguns dels aparells que han
contribuït a la història del cinema com la
llanterna màgica, o les càmeres
fotogràfiques més antigues. A més, també
vam poden gaudir de la realització d’un
taller de la llanterna màgica on els propis
alumnes feien les seves pròpies
pel·lícules inventades amb dibuixos fets
per ells.
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Els nens de tercer fem una visita guiada pel Museu del Cinema i en un dels
tallers vam poder fer una llanterna màgica.
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
49

Els alumnes del Col·legi La Salle van escenificar gràficament al pati la pregària per la pau
Que el desig de pau es faci realitat...
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
La Diada de la Pau d’enguany va reflectir una crida a favor de la
llibertat mundial, de la igualtat de drets i de la disfunció dels
valors imprescindibles per a la convivència entre nosaltres, els
homes. Per tal de celebrar aquesta tan emotiva data, els alumnes,
ens vàrem disposar representen el símbol de la pau des del pati.
Van ser uns instants, petits però intensos, de reflexió i de pregària
per totes aquelles injustícies que ens mantenen tan distants els
uns amb els altres, ja sigui per diferències socials o culturals o
tan sols per qüestions físiques. També vàrem voler recordar en
un moment d’austeritat la mort del pare del company de 4t d’ESO
Joan Batchellí, que ens va deixar el dia 28 de gener.
Vàrem desitjar que la pau es convertís en una realitat i que el
concepte «guerra» s’esborrés de tota ment i no calgués esmentarla
cap més dia. Desafortunadament sabem que la realitat és una
altra i aquest és el motiu que ens ha empès, un altre cop, a
homenatjar aquesta diada en commemoració a la prosperitat
50 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Jornada de portes obertes al col·legi La Salle
d’aquest planeta.
Es van cantar un seguit de cançons per memorar l’acte i fer
d’aquesta una cita més solidària, on tothom hi pogués aportar el
seu gra de sorra en forma de cant.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Ferran Serra, 4t B
JORNADA DE PORTES OBERTES
La jornada de portes obertes
al nostre centre va aplegar un
bon nombre de famílies que, a
més de visitar les instal·lacions,
van poder escoltar unes
xerrades sobre el projecte
educatiu de la nostra escola
tant a nivell d’Ed. Infantil com a
ESO. Tots els programes
innovadors que es duen a terme
als col·legis la Salle en van tenir
un ressò específic. Així les
famílies es van poder començar
a familiaritzar amb noms com el
programa DESTÍ i tots els que
aquest comporta, i també el
FAIG a ESO.
Alhora alguns dels alumnes
participants en el concurs de
Lego van ensenyar les
creacions que havien fet amb unes sessions pràctiques a una
de les aules.
A EDUCACIÓ INFANTIL NO PAREM
Acabat el període nadalenc i ja quasi sense massa temps de
pensar, ens trobem a les portes del Carnestoltes per al qual ja
ens estem preparant.
51

Activitats a educació infantil i escoltant la xerrada sobre el mosquit tigre
Això no vol dir que el treball diari se’n
ressenti ja que la feina que suposa
aquesta preparació queda incorporada
com una més de la tasca que tenim
programada setmanalment durant el
temps que fem els tallers.
Mentrestant, les activitats
pedagògiques segueixen el seu ritme.
Aquest segon trimestre és el dedicat als
projectes per classe; projectes que han
triat els alumnes i que aniran
desenvolupant durant les següents
setmanes. Per aquest curs han estat triats
els següents: a P3 els tractors, a P4 els
cavalls, a P5 una classe fa els cavalls i
l’altra els dinosaures.
A les fotografies veiem els alumnes de
P4 que estan fent un tast provant diversos
aliments per aprendre a diferenciar-ne
els sabors. Els alumnes de P5, amb la
seva mascota al davant, van anar a visitar
la Purina on la Judit els va explicar la
feina que fan, principalment la que es
referia a les llavors i les plantes. I els
52 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Alguns padrins de lectura en acció, i la visita a
la botiga de Purina
alumnes de P3 amb els seus cotxes ben pintats aprenen
a ser ja des de petits uns bons conductors.
QUÈ ÉS EL MOSQUIT TIGRE?
Els alumnes de cinquè van escoltar atentament la
xerrada que els van fer sobre el mosquit tigre. Ja se’n
va fer una el curs passat i va tenir una molt bona acollida
per part dels nens i nenes.
Aquest projecte forma part d’un programa més ampli
en el qual hi participen altres escoles de Girona i té
com objectiu fonamental frenar l’expansió d’aquest
mosquit a les nostres contrades.
El monitor encarregat de la xerrada va fer una
explicació general sobre les característiques del
mosquit amb molta participació per part dels alumnes.
A la primavera es farà una recollida de mostres en els llocs on hi
hagi aigua embassada. Posteriorment es portarà al laboratori on
investigaran les mostres obtingudes i es faran arribar els resultats
als alumnes.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
PADRINS A SISÈ
Els alumnes de sisè fem de padrins als nens i nenes de P5 per tal
d’ajudar-los a l’aprenentatge de la lectura. Ho procurem fer de forma
entretinguda i fàcil, fent jocs per tal que els alumnes ho vagin
aprenent millor.
També ens va bé a nosaltres, ja que ens suposa una mica
més de responsabilitat perquè ho fem durant una part del
nostre pati.
VISITA A EXPOJOVE
El passat dijous 28 de gener, els alumnes de 4t d’ESO
vam fer una petita excursió a l’Expojove. A les 9 del matí ens
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
53

Experiències diverses a l'Expojove
vam reunir a les classes i tots junts
ens dirigírem al parc de l’Estació, on
ens esperaven dos autobusos. En
arribar al Palau de Fires de Girona,
vàrem tenir una estoneta per
esmorzar; i tot seguit vam entrar. Un
noi ens va passar un powerpoint i ens
va explicar les possibilitats que teníem
de seguir estudiant si aprovàvem
l’ESO, i també pels qui no l’aprovaven.
Després de la xerrada ens van deixar
voltar pel recinte i visitar tots els
estands de cicles formatius de grau
mitjà i superior, a més d’algunes
universitats, i demanàrem informació
a cadascun de les possibilitats laborals
i professionals. Sobre les 13:15
tornàrem a l’escola. Va ser un matí molt
entretingut on alguns, a més de la feina
proposada, aprofitàrem per menjar
piruletes de xocolata i fer-nos un new
look!
Carla Buxeda Riera /4t ESO B
54 NÚM. 684 - FEBRER 2010

GRALLERS I TIMBALERS DE LA SALLE
Segurament coneixeu als gegants de La Salle: en Guifré,
l’Ermesenda i en Galceran. Si els heu vist en alguna cercavila,
potser us haureu fixat que eren dels pocs gegants que no
portaven acompanyament musical de gralles i timbals. Bé, doncs
això s’ha acabat .
A l’última Festa major van passar algunes coses, que
degudament sacsejades, ens han portat a l’inici d’aquest nou
projecte: el grup de grallers i timbalers dels geganters de La
Salle. Per una banda tenim els gegants, per l’altra un grup de
gent amb ganes de passar-ho bé i fer coses noves, tenim també
una data: el 2011 els gegants faran 25 anys, i finalment el que
faltava pel duro: dos professors de luxe per arrodonir el projecte
(Carles Simon a la percussió i Jandro Lloveras a les gralles).
Vam començar els assajos el novembre. El passat diumenge
7 de febrer hem fet la presentació a la Jornada de portes obertes
de La Salle. Només teníem dos temes al nostre repertori, diuen
que ha quedat bé i ha servit per deixar-nos clar que l’esforç està
NÚM. 684 - FEBRER 2010
donant els seus fruits. A la propera ja tindrem més temes al sac
i esperem que els gegants comencin a ballar al nostre ritme.
El nostre objectiu és molt clar, som una colla gegantera
d’escola i sortirem a animar la festa del nostre poble i dels pobles
del voltant on tinguem alumnes que ens puguin seguir.
55

PREMIS A DIFERENTS
ALUMNES DEL COL·LEGI
En Martí Domingo de sisè de Primària va
obtenir un dels premis del concurs organitzat
per l’empresa Fco Oller. Segons en Martí el
dibuix que va fer representava el tronc d’una
alzina surera en forma de tap de cava. La
capçalera de l’arbre la va fer amb la forma de
Catalunya com a país productor de taps de
suro amb un punt especial on hi va localitzar
el poble de Cassà. Un dibuix original que va
merèixer el premi atorgat.
En el tradicional concursos de Pessebres i
Nadales alguns alumnes de la nostra escola
van estar premiats, aquí en tenim uns quants.
Tel. 972 46 34 74
56 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Un final de
trimestre
ben mogut
Els joves músics van demostrar una
vegada més que el seu compromís amb
l’Orquestra és del tot ferm.
Tots acabem els finals de trimestre amb
mil i una activitats, compromisos,
exàmens,....Doncs per si tot això fos poc,
la nostra secció de grans no va parar. Que
si assajos, enregistraments, concerts,....
Deixeu-me que us ho expliqui en detall.
El dia 13 de desembre, els Marxants de
Paraules varen organitzar una Marató
Poètica per celebrar el seu 10è Aniversari.
Quan varen proposar a la Junta de
l’Orquestra de col·laborar-hi, el sí va ser
immediat. Així, les notes de l’Orquestra
varen acompanyar aquesta diada tan
especial.
La setmana següent, els assajos
començaven a ser moguts. La Coral Bell
Ressò de Cassà i la Coral de la Vall d’Aro
volien comptar amb l’acompanyament de
la Jove Orquestra de Cassà pel seu
tradicional concert nadalenc. Així, el treball
conjunt, d’un repertori que anava des de
populars nadales com el Santa Nit, Els
Àngels a la Glòria fins a peces més
clàssiques com l’Ave Verum o la Cantata
147 de J. S. Bach, va ser molt profitós per
les dues parts.
El públic va poder gaudir d’aquesta
bona entesa el diumenge 20 de desembre
al concert que varem oferir a Cassà i al de
Castell d’Aro el dia 1 de gener, sempre
sota la direcció de la Montse Casanova.
Cal destacar que pel concert de Cassà
es va estrenar una peça per cor i orquestra
titulada Mireu Amunt, amb lletra de Lluís
Freixas i música d’Antoni Mas, dedicada
als Gegants de Cassà que el passat 2009
celebraven els 50 anys del seu naixement.
Però encara faltava una última activitat.
El 23 de desembre començàvem l’
enregistrament d’un nou CD amb obres
de Netflanders i Lemuel Chamberlain,
entre altres.
A partir d’ara, tenim al calendari nous
projectes com la participació a la VII
Orquestrada de Santa Coloma de Farners
per part de la secció d’Inicis o un intercanvi
amb l’Orquestra del Conservatori de
Girona.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Neus Cuberta
57

UAP-10/Concert a l’Auditori de Girona: Cantaires de 17 instituts de secundària van unir les seves veus per la Pau.
Simfonia coral per la pau
Per segon any consecutiu s’ha fet la
Cantata per la Pau a fi de commemorar el
Dia Escolar de la No violència i la Pau,
coincidint amb l’aniversari de l’assassinat
de Gandhi (30 de gener). Sis-cents
alumnes de disset centres de secundària
varen participar en dos espectaculars
concerts, celebrats la tarda del passat 28
de gener a l’Auditori de Girona. A primera
hora de la tarda davant de professors i
estudiants, i un altre cop, al vespre, en
actuació oberta a tot al públic. Intermón
Oxfam gestionarà les aportacions dels
assistents per ajudar els camperols de
Cayambe i Sigsig (Equador).
La veu dels escolars va anar
acompanyada d’un conjunt instrumental
(guitarra elèctrica, baix, percussió i teclat),
d’actors i d’imatges impactants projectades
simultàniament. La direcció, va anar
a càrrec de Mercè Rigau, responsable
també de les adaptacions dels onze temes
musicals interpretats. Temes de Llach,
Queen, Lax’n’Busto, Sabina…
L’espectacle portava per títol UAP-10 i
està inspirat en el Diari d’Zlata,una nena
d’onze anys que viu a Sarajevo. En
esclatar la guerra dels Balcans, Zlata ens
Gamma
comercial
relata de primera mà com pot canviar la
vida d’un moment a l’altre. El diari mostra
llavors la por, el sofriment, els
bombardejos, la manca de menjar… Els
nois i noies del nostre institut,
sensibilitzats per les nostres professores
de música, varen tenir l’ocasió inoblidable
de mostrar la seva força solidària en
defensa de la pau.
Els nois i noies de l’optativa de música
de quart varen estar preparant durant bona
part del primer trimestre les cançons del
concert de Girona. Es va fer una trobada
prèvia la setmana abans, a la Casa de la
58 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Cultura, per coordinar tots els instituts,
amb la banda, els actors, etc. S’havien
de lligar moltes coses i la mogudaera molt
gran.
Varen anar a veure i escoltar el concert
els alumnes de segon d’ESO,
acompanyats d’en Xavier Garcia, en Pere
Aguilar i en Josep Carrillo. Les
professores de música no es varen poder
aguantar i, al concert de la nit, totes dues,
la Júlia i la Núria (les mateixes vocals en
el nom, eh?, i quines cordes vocals, ui!)
es van incorporar al cor. Dues veus
delicioses que es van fondre amb les
altres talment com si deixéssim caure
dues gotes de llimonada en un got ple de
suc de mandarina.
INSTITUTS PARTICIPANTS:
IES Bosc de la Coma, Olot
IES Cassà
IES de Celrà
IES Deulofeu, Figueres
IES Illa de Rodes, Roses
IES de la Jonquera
IES Rafael de Campalans, Anglès
SES de Caldes de Malavella
IES Salvador Espriu, Salt
IES Vallbera, Salt
SES de Salt
IES Jaume Vicenç Vives, Girona
IES Montilivi, Girona
IES Narcís Xifra, Girona
IES Santa Eugènia, Girona
IES Santiago Sobrequés, Girona
Col.legi Montessori, Girona
CANÇONS:
1-La gent vol viure en pau- Dharma
2-Ítaca- Lluís Llach
3-Nits d’estiu- Grease
4-Que boig el món- Lax’n’Busto
5-No he nascut per militar- Sau
6- Contradiccions- Miquel Abras
7-La guerra mundial- J. Sabina
8-Bohemian Rhapsody- Queen
9-Vespre- Els Pets
10-Gloria- Humberto Totzi
11-Un himne per no guanyar- Lluís Llach
NÚM. 684 - FEBRER 2010
ACTUALITAT A L’IES
El mes de gener, just tornant de les vacances de Nadal,
arribava, per als alumnes de 2nBAT, una primícia, una autèntica
prova de foc!: l’exposició pública dels treballs de recerca.
Totes les sessions, d’una durada aproximada de 30 minuts,
es varen realitzar davant els corresponents tribunals, les tardes
dels dimecres 13 i 20 del mes de gener. Una mica de nervis,
sobretot just abans de començar, que s’anaven diluint
normalment a mesura que els ponents, amb l’ajut d’un Power
Point preparat per a l’ocasió, comprovaven que la cosa anava
prou bé. Sabien que aquesta darrera fase del treball representa
un 20% de la nota i per això s’ho havien preparat amb cura. Ja
està! Uns més contents que altres amb la nota, però tothom deia
que s’havia tret un pes de sobre, que valia la pena l’esforç
d’aquests mesos ja que consideraven que havien après molt i
Exposició pública dels treballs de recerca dels alumnes de segon de
batxillerat. En Marc Puig, durant la seva intervenció, el dimecres 13 de gener.
Previsió dels grups-classe pels propers anys a l’IES Cassà
que tot plegat els pot servir molt d’ara endavant.
Mentrestant, pels despatxos de la direcció del Centre s’estava
a l’aguait de pronòstics de futur que ens afecten ben directament.
El cas és que les darreres dades demogràfiques de la zona són
molt clares en el sentit que es preveu un notable augment
d’alumnes en els propers anys a partir de la posada en marxa
59

Llibres digitals: alguns professors
intercanvien impressions amb el Sr
Martín (a l’esquerra), després de la
sessió informativa.
de la nova escola, el CEIP Aldric.
Previsiblement ens consolidarem com un
IES amb quatre línies ESO i tres línies BAT.
Davant aquests números el director del
Centre, en Josep Poch, juntament amb
l’alcalde de Cassà, el Sr. Casanova, i el
regidor de Cultura, Sr. Chamorro, es varen
entrevistar el dia 20 de gener passat amb
el Sr. Andreu Otero, director de l’ SSTT
d’Educació de Girona. En el decurs de la
reunió van presentar una proposta
d’ampliació del nostre Centre, en la qual
s’argumenten els espais que, des de l’IES
Cassà, considerem del tot necessaris.
Resumint: es preveu que el Centre
passi en els pròxims sis anys a tenir sis
grups més, que en nombre d’alumnes
suposaria uns 185 estudiants més,
aproximadament. En conseqüència,
també s’incrementarà el nombre de
professors, un augment que podria ser
d’entre dotze i quinze professors a jornada
completa. Per tant, és evident que cal fer
una ampliació de l’edifici actual, ja que
aquests canvis són estructurals. La
ubicació no representa cap problema ja
que a la finca del costat on hi ha l’institut
hi ha un terreny municipal ja qualificat com
a equipament d’activitat educativa.
Actualment en aquest terreny hi ha situat
el mòdul prefabricat i s’utilitza com a
aparcament per al personal de l’IES. Té
uns 3000 m2 de superfície (el terreny en
el qual hi ha ubicat l’IES en té 10.000).
ELS LLIBRES DIGITALS
En la darrera crònica parlàvem que
havíem decidit provar els llibres digitals
com a experiment. Expliquem-ho una
mica:
L’any passat, el Departament d’Educació
i el Ministerio de Educación varen
signar un conveni per a l’aplicació del
projecte ESCOLA 2.0, encarat a dur a
terme la digitalització de les aules i a
generalitzar la pràctica de l’ús
d’ordinadors portàtils, per part dels
alumnes, a les classes. Això implica
adequar les infraestructures dels centres
i, també, la preparació dels docents. A
Catalunya, el programa EduCAT 1x1
(cada alumne, un ordinador) té com a
objectiu pilotar la introducció del projecte
començant per l’Ensenyament
Secundari, amb la participació d’uns
10.000 alumnes, repartits en uns 200
centres. La participació és voluntària i la
fan, de forma conjunta: centres i docents,
associacions de mares i pares,
administracions municipals, editorials i
empreses de tecnologia. Aquest curs
2009-2010 hi ha dues modalitats de
centres:
a) Modalitat 1x1: Tant els membres del
professorat com de l’alumnat disposen
d’un ordinador per cap, i l’alumnat
disposa a més de llicències de llibres
digitals. b) Modalitat de Coexistència:
l’alumnat disposa de llicències de llibres
digitals però fa ús de material físic, ja que
encara no disposen d’ordinadors. L’IES
CASSÀ figura en aquest segon grup.
Una de les editorials que ja té, a hores
d’ara, editats llibres digitals és Digital-text,
i posa a disposició del Centre el seu
material perquè el tastem. Els professors
apuntats disposen ja d’una contrasenya
que els permetrà, durant el període
acordat, entrar a la seva pàgina d’internet.
De moment, és clar, es farà utilitzant
canons de projecció informàtics i prou.
Els alumnes no tenen ordinador, i només
aquells grups que disposin d’una de les
aules d’informàtica s’hi podran connectar
durant la classe. Creiem però que n’hi
haurà prou per comprovar els avantatges
o inconvenients d’aquest sistema.
El Sr. Sergi Martín, de l’editorial de què
parlem, va venir el dimecres 27 a la tarda
a explicar tots els detalls d’aquests
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Línia regular
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ DE LA SELVA
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19
60 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Voluntaris per la Llengua.
Adjudicació de les parelles
lingüístiques
quaderns digitals. No es tracta
solament de llibres, sinó que
per a cada unitat del programa
s’ofereixen diverses
aplicacions que permeten,
entre d’altres coses, posar
deures als alumnes amb
dificultat diferent, segons el
nivell. Permet també avaluarlos,
fixar dia i data d’entrega,
etc. Així mateix, hi ha accés a
activitats programades,
simulacions… En fi, totes aquelles coses
en les quals la informàtica és tant útil.
LLIGUES INTERNES
També és notícia que des de mitjans
de mes s’estan celebrant les
competicions de futbol a l’hora de pati,
dins el que coneixem com a «Lligues
internes». El Departament d’Educació
Física s’encarrega de l’organització, però
compta amb la col·laboració d’un
nombrós grup d’alumnes que fan
d’àrbitre, recullen material... Hi participen
disset equips, en tres categories: 1r i 2n
d’ESO, (el que abans s’anomenava
Primer Cicle), 3r i 4t d’ESO i Batxillerat.
Els dos primers classificats de cada
categoria passen a la següent fase,
conjunta. La final es jugarà el dia de Sant
Jordi.
El 13 de gener de 2010, a audiovisuals,
a l’hora del pati, la Glòria, la Lluïsa i
l’Elisabet varen reunir tots els participants
al quart any de Voluntaris per la Llengua,
que com ja sabeu pretén promoure l’ús
de la llengua catalana i, a la vegada,
millorar la cohesió social entre els
alumnes. Prèviament, a hores de tutoria
s’havia passat tota la informació a tots
els grups, de 2n d’ESO a 1r de BAT. Es
varen fer arribar les inscripcions a meitat
de desembre i ara tocava, a part de
recordar el funcionament del projecte,
adjudicar les parelles lingüístiques i
lliurar el material preparat de les sessions
per a qui prefereixi un treball més pautat.
El període de les sessions serà del 18
de gener al 19 de febrer. Els grups han
quedat tal com segueix:
Jaagu Dukureh 3rA, Anna Boadella 3rA
i Joel Macias 3rA; AlagieKanteh 4tA, Lídia
Riera 4tB i Carla Matilla 4tB; Haji
Drammeh 4tA, Núria Pinsach B1B i Aina
Sitjà B1A; Jefrey Villanueva 3rC, Gerard
Comas 4tC i Xevi Rincón 4rB; Mosaa
NÚM. 684 - FEBRER 2010
Dukureh 4tA, Sara Gutiérrez 4tB i Estel
Xifra 4tB; Elzbieta Leszczynska 4tA,
Antonio Muñoz B1B i Carla Planas B1C;
Rafal Leszc-zynski 3rA, Marc Arias 3rA i
Carles Roca 3rA; Samba Jawo 4tA, Paula
Mir 4tB i Madalina Moisa B1B; Fily
Kombassa 2nB, Jose Llinàs 3rA i Ferran
Pibernat B1B; Mohamed Kombassa 4tC,
Joel Martí 4tB i Iván Vila 4tC; Gurmail
Singh 4tB, Mireia Rubirola B1B i Laura
Ortiz B1B.
I a ritme de les melodies més
encisadores d’arreu del món, seguint el
pas inexorable del temps, hem arribat,
plegats, a finals de mes. I això, en la vida
escolar significa canvi de quadrimestre:
Es deixen de fer algunes assignatures
optatives, com el taller «Fotoacció» de 3r
d’ESO, del qual parlarem el mes que ve,
que és quan es farà, com cada any, l’
exposició del seu treball al centre de
Cassà i després a Campllong. I se’n
comencen d’altres: «Fem de músics»,
«Narracions d’aventures i viatges», «La
mitologia a través del cinema», etc. El cas
és que ja hem arribat a meitat de curs.
JORNADA DE PORTES
OBERTES
Més aviat que mai, el darrer dissapte
de mes –ja que s’ha avançat molt el
període de preinscripció escolar–, la
majoria dels centres d’ensenyament
secundari han obert les portes per
ensenyar al públic les instal·lacions i la
manera de funcionar. Aquí a Cassà hem
incorporat com a novetat un equip
d’alumnes voluntaris habilitats per tal
d’acompanyar els visitants i així, facilitarlos
el recorregut per totes les estances
de l’edifici. En total van ser vuit hostesses
i un cicerone, als quals cal felicitar per la
feina tan ben feta. Ens estem referint a:
Alexandra Minac, 3rA; Andrea
Ahrisculesei, 3rC; Niuma Dukuray, 3rC;
Sergi Morales, 3rB; Laura Sanchez, 3rC;
Judit Jiménez, 3rB; Júlia Minac, ESO;
Mariona Dausà, 3rA, i Anna Boadsella,
3rA.
I per si això fos poc vàrem poder
comptar amb la valuosa iniciativa del
mestre tutor dels alumnes de sisè de
Primària de l’escola de Riudellots, Miquel
Angel Chamorro. Efectivament, arran de
la visita del secretari i la coordinadora
pedagògica de l’Institut a aquesta
localitat, els pares de sisè varen decidir
conformar dos torns per visitar, plegats i
guiats pel mestre dels seus fills, l’institut.
Va ser la jornada de portes obertres més
concorreguda dels darrers anys.
Es varen exposar mostres de les
activitats que realitza cada departament
als laboratoris, aula d’idiomes, tallers,
etc. I a les 11 i a les 12 del migdia, els
mateixos alumnes de quart que van anar
a cantar a l’auditori de Girona varen
obsequiar els assistents amb la
interpretació d’unes quantes cançons
que han assajat durant el primer
quadrimestre. El piano de la Núria,
directora, flautes de tota mena, clarinet,
percussió... i les veus, blanques i un xic
encongides de les cantaires, ressonaren
per l’interior de l’edifici i crearen una
atmosfera càlida i entranyable. Nou
cançons de distints i distants pobles del
món:
Que tinguem sort (Lluís Llach)
Stella Splendens (Llibre Vermell de
Montserrat)
Ay, linda amiga (Juan del Encina)
Caresse sur l’ocean (BSO Les
Choristes)
Cançó de bres per una princesa negra
(A. Rodríguez)
Mama (tradicional russa)
Dodi li (tradicional hebrea)
Siyahamba (popular africana)
Swing low, sweet chart chariot
(espiritual negre)
61

Tres imatges de la jornada de portes obertes. En Sergi fa
les seves explicacions a l’aula d’informàtica. Una mare i els
seus dos fills examinant mostres litològiques de països
exòtics, al laboratori de geologia. Audició coral i
instrumental a càrrec dels alumnes de música de 4t-ESO
SORTIDA A EMPÚRIES
El dilluns 18 de gener, un grup
d’alumnes de 1r de Batxillerat i dues
professores vam fer una excursió a les
ruïnes d’Empuriae. Resulta que els déus,
que estan al cas de tot, van assabentarse’n
i contra tot pronòstic meteorològic
(deuen estar un mica farts d’en Tomàs
Molina) ens van regalar un dia esplèndid
per a poder-nos passejar entre tants i
tants anys d’història. Un cop allà, es van
fer dos grups amb els dos guies
corresponents i vam començar la visita:
Primerament a la ciutat grega, on vam
poder veure com vivien i com eren les
cases i carrers. Després vam anar al
museu, on vam visitar la sala
monogràfica d’ Esculapi, el déu de la
medicina, una escultura imponent de
més de 2.200 anys d’antiguitat.
Seguidament ens vam dirigir cap a la
ciutat romana. Asseguts sota un gran
roure, els alumnes escoltaven ben
encuriosits com els romans havien
construït en el turó la seva ciutat ideal,
deixant clar que, com era d’esperar, els
rics vivien molt bé i els pobres feien el
que podien mentre anaven malvivint. Si
fa no fa com ara, amb algunes
diferències, és clar. Mentre passejàvem
per l’impressionant fòrum romà,
reconstruït a la mateixa escala que
l’original, els guies van comentar que
només està excavat al voltant d’un 15% i
que, per tant, queda molta feina per fer.
Finalment, vam sortir per una de les
portes de la muralla que resta molt ben
conservada i, mentre ho fèiem, unes
paraules ressonaven a cavall del vent: «I
la glòria serà passatgera...»
Olga Morote
Sortida de 1r de batxillerat a Empúries
62 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Entrevista
amb Carles
Blasco,
president de
l'AMPA
El seu institut, on va fer els estudis de
batxillerat, és un dels mes grans de
Barcelona, l’IES Jaume Balmes. Ben
diferent del de la seva filla, que és, és clar,
el de Cassà. I també és el seu, perquè ja
fa més d’un any que n’és el president de
l’AMPA, i això vol dir que el coneix bé.
Sap que hi regna un ambient agradable
però que cal estar sempre a l’aguait
perquè no es trenqui l’harmonia d’ara.
Des de l’AMPA es fa molta feina i variada:
organització de conferències, promoció
d’estudis a partir d’adjudicació de beques,
reutilització dels llibres de text… En Carles
Blasco coneix bé la força d’una associació
com la que presideix i per això quan ha
sigut necessari les seves intervencions
han estat decisives. Ja fa temps que va
arribar a Riudellots –l’any de les
olimpíades– i compagina les seves
aficions (esport i teatre) amb la seva feina
en una empresa d’embalatges i l’AMPA.
Tot seguit li fem un petit interrogatori
perquè ens faci conèixer a tots com veu
ell la dinàmica del nostre centre en el marc
de l’ensenyament actual.
–Comencem parlant de la importància
de les relacions escola / família.
Existeixen raons perquè les escoles i
les famílies col·laborin estretament?
–La relació escola / família és cada cop
més important i per això és imprescindible
que aquesta sigui molt fluïda, tant cap a
un costat com cap a l’altre. Penso que la
raó més important en aquesta relació no
és altra que els nostres fills. Amb una bona
comunicació entre pares i escola els
podem oferir una millor educació, no cal
altra raó.
–Vivim una època on l’activitat és
bastant frenètica, sobretot si la
comparem amb dècades anteriors. Tot
plegat dificulta la comunicació entre
pares i fills i, per descomptat, la dels
pares amb l’escola. Com valoreu en el
nostre cas la participació de les famílies
en l’educació dels fills? A la nostra zona,
quin grau d’implicació dels pares amb
l’educació dels seus fills hi ha?
NÚM. 684 - FEBRER 2010
El Sr Carles Blasco, president de
l’AMPA de l’IES Cassà
–Jo no puc comparar la nostra època
amb altres passades, però és cert que avui
en dia existeix una major participació de
les famílies i els alumnes en la direcció
dels centres (la composició del Consell
Escolar n’és un exemple) i per descomptat
una major implicació de les famílies amb
els centres. Abans, en altres èpoques,
això no era possible. Sí que és veritat que
ens agradaria que la assistència de pares
i mares als actes que organitzem des de
l’AMPA fos més alta, però quan parlem
amb altres centres ens diuen que estem
dins els paràmetres normals. També
influeix la baixa conflictivitat que tenim en
el nostre centre. De fet, quan ha sorgit
algun conflicte important, com l’any passat
en el tema del menjador, o quan el
Departament d’Ensenyament proposava
que els alumnes de Caldes cursessin el
batxillerat a Llagostera, l’AMPA i la Direcció
van treballar junts i sempre amb el suport
de l’Ajuntament. Ambdós casos es varen
resoldre de forma positiva.
–Com poden els pares ajudar d’una
manera directa l’escola?
–Des de l’AMPA organitzem diferents
activitats per tal de millorar els recursos
del nostre institut, com per exemple la
contractació del bibliotecari i del psicòleg,
que ajuda a orientar els alumnes de
batxillerat. Cada any dotem l’institut
d’equipaments necessaris per millorar la
qualitat de l’ensenyament, els dos darrers
amb material informàtic nou. Amb
aquestes ajudes i la proporcionada pel
Departament d’Ensenyament s’ha pogut
equipar i crear una nova aula d’informàtica
amb 25 places.
–Ens trobem, ja fa força anys, amb
continus canvis en el marc legislatiu que
afecten l’ensenyament als centres de
secundària (lleis com la LOGSE, la LOE,
ara la LEC). Ara sorgeixen canvis
derivats de l’aparició de noves tecnologies,
com l’ús de llibres digitals; ens
trobem amb fluctuacions demogràfiques
i la concreció del Mapa Escolar esdevé
complicada. Com podeu incidir des
de l’AMPA en tots aquests aspectes?
–De tot el tema legislatiu, la veritat és
que cada cop hi ha més sigles que costen
de entendre: que si LOGSE, LOE, etc. I la
informació que ens arriba és confusa per
a les persones que no treballen a
l’ensenyament.. Respecte a les noves
tecnologies, com els llibres digitals, crec
que encara s’estan fent les primeres
passes, tot i que la rapidesa amb què
evoluciona aquest tema fa molt difícil saber
com serà la docència d’aquí a deu anys.
Jo crec que el més important és utilitzar
totes les eines que tinguem al nostre abast,
sense menystenir-ne cap, cercant-ne el
punt d’equilibri just.
–I ja més concretament: Què en
penseu del canvi, ja a partir del curs
vinent, de començar abans les classes,
el mes de setembre, a canvi d’una
setmana de festa el mes de febrer?
–És totalment anecdòtic. Les famílies
s’hauran d’adaptar i caldrà canviar les
activitats que feien els fills al setembre per
unes més pròpies de l’hivern.
–Ser president d’una associació com
la vostra demana un munt de feina en la
qual, evidentment, cal posar entusiasme
i il·lusió. Sabem també que, a la llarga,
pot provocar un desgast, tenint en
compte la complexitat de les relaions
humanes. Sortosament, a diferència
d’altres presidències, diguem-ne no
governamentals (sense ànim de lucre),
la seva depèn de ser pare d’estudiant al
Centre. Tenim Blasco per anys?
–Doncs això ho haureu de preguntar a
la meva filla, ja que si l’any vinent no
segueix al Centre jo no podré continuar a
l’AMPA. Si acaba fent (com desitgem els
seus pares i ella mateixa) el batxillerat, jo
seguiré col·laborant amb l’AMPA, ja sigui
de president o bé des d’un altre càrrec.
Totes les tasques que fem requereixen
esforç, però quan existeix un grup de
persones com les que componem la junta,
la veritat és que la feina es converteix en
un plaer. Així que espero que tingueu
Blasco per anys; em fa molta il·lusió
continuar treballant per l’Institut i no entra
en els meus plans que l’associació s’hagi
de gastar cap euro amb la meva esquela.
63

A les imatges tres records de la sortida a Calella
Els PiC's, de sortida a Calella
El passat 30 de gener els PIC’s vam anar a la localitat costanera
de Calella. Vam arribar-hi mitjançant el transport ferroviari (on
vam poder conèixer una personalitat molt peculiar) cap a les 6
de la tarda i tot seguit vam dirigir-nos al cau dels escoltes del
mateix poble, on passaríem la nit. Durant la resta de la tarda vam
dur a terme una petita activitat tot coneixent Calella, els seus
carrers i la seva gent. Més tard, anàrem de nou al cau per
preparar el sopar. Quan vàrem haver acabat, vam sortir al carrer
ben abrigats per a fer una altra activitat. Com que feia tant fred,
el joc de nit va ser bastant mogut i així no vàrem tenir temps de
congelar-nos. Però una estona després ja vam anar altre cop
cap dins i així fer el bona nit.
L’endemà al matí, només d’aixecar-nos vàrem fer un bon dia
que consistia en despertar-nos uns als altres segons de la
manera que cadascú desitjava. Després d’haver esmorzat vam
adonar-nos que el temps no s’estava portant massa bé i ja
començaven a caure les primeres gotes, així que els jocs que
havíem preparat els vam haver de fer a dins. Unes quantes
partides de butifarra i Twister i poc després ja vàrem dinar. Cap a
les 3 ens dirigírem cap a l’estació per agafar el tren i tornar tots
plegats a Cassà.
Laura Foix, caravel·la
ELS RING’S FEM CAPGROSSOS
Els Ràngers i Noies Guies com cada any hem triat un projecte,
i entre tots hem decidit construir capgrossos escoltes. Per
LLUÍS MAYMÍ
CONTRACTISTA D'OBRES
· REFORMES
· CUINES
· BANYS
· REPARACIONS
informar-nos bé de com fer-los, un dissabte de cau normal vam
anar a la Sala Galà on el segon cap de la Colla Gegantera de
Cassà, en Jordi Riera, ens va explicar la procedència i la història
dels capgrossos i dels gegants del poble. Vam poder-los veure,
provar-los damunt les nostres espatlles i trobar la resposta a
qualsevol dubte que tinguéssim. Ara ja fa unes setmanes que
els estem construint al cau, amb paper de diari i cola blanca. I,
si els acabem aviat, els podreu veure desfilar a la cercavila de
la festa major del poble, al costat de l’Aldric i la Isaura.
Judit Frigola, Ramon i Àlex Van Wijhe
C/ del Raval, 31
Tel. i fax: 972 46 11 74
· OBRA NOVA
· CONSTRUCIONS
· RESTAURACIONS
DE MASIES
64 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A l'esquerra Xu Hong (entrenadora) i Sofia Zhang; a la dreta, Sergi Artacho; tots han estat convocats per les seleccions.
El Foment, als equips català i espanyol
Mireia Badosa (infantil) i Sergi Artacho
(aleví) seleccionats per la Federació
Catalana per disputar el Torneig
Internacional de Catalunya dies 20 i 21
de febrer a Calella (Barcelona).
Xu Hong entrenadora i Sofia Zhang
(benjamina) seleccionats per la Federacio
Espanyola al Torneig de Orebro (Suècia),
del 17 al 28 de febrer.
COMPETICIONS
SÚPER DIVISIÓ FEMENINA
A tan sols 3 partits per finalitzar la lliga,
es consolida la 3ª posició general, només
2 equips per davant de La Selva-FD
Cassanenc, Vic i Cartagena, equips que
aspiren al títol i comptem amb una àmplia
plantilla de jugadores i elevat suport
econòmic.
L’equip cassanenc que combina les
jugadores locals Anna Badosa i Elisabeth
Granados amb dues joves estrangeres,
està a tocar d’obtenir plaça per disputar
la propera Copa d’Europa i recuperar així
una competició que la temporada 2008/
09 es va escapar a Valladolid en l’últim
partit de lliga, amb l’abandonament per
lesió de Gabriela Feher.
PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL
L’Equip FDC- Grup Cañigueral, liderat
per Mireia Badosa, està demostrant en el
seu debut que pot aspirar a tot, actualment
ocupa la tercera plaça i és la revelació de
NÚM. 684 - FEBRER 2010
L'equip de segona territorial: S.
Artacho, D. Pibernat, M. Busquets i A.
Busquets.
la categoria, l’objectiu es seguir mantenint
aquesta posició i accedir a la fase
d’ascens. En el propers partits i sense la
jugadora Sofia Zhang, les jugadores
Mariona Prat i Laura Pibernat s’alternaran
per substituir-la i han de lluitar i demostrar
que son el futur del tennis taula
cassanenc.
DIVISIÓ D’HONOR CATALANA
El FDC-Xavier Alsina ocupa el 2on. Lloc
general i està a tocar per accedir a la fase
d’ascens a la Súper-Divisió Catalana,
només els supera l’equip ATT Premià de
Mar, Alexandre Badosa, Franc Pi, Antonio
Oña i Alex Flores estan demostrant un bon
nivell de joc i accediran en breu a la nova
divisió de Tercera Estatal.
SEGONA TERRITORIAL
El FDC-Xavier Alsina lidera la categoria
i els jugadors David Pibernat, Sergi
Boadas i Marc Busquets, infantils, estan
obtenint molta experiència pel fet de
competir contra jugadors sèniors, el seu
joc està progressant i la lliga els serveix
per la posta a punt per disputar el propers
campionats estatals que es disputaran a
la localitat de Burguillos (Sevilla).
LLIGUES D’EDATS
La representació cassanenca presenta
3 equips, el Xavier Alsina format per Aleix
Busquets i Sergi Artacho, el Grup
Cañigueral A, amb Mariona Prat, Laura
Pibernat i Estefania Chamorro i el Grup
Cañigueral B, amb Gemma Tomas i Luna
Limo. El Xavier Alsina amb nois i el Grup
Cañigueral A amb noies encapçalen les
dues classificacions.
CAMPUS D'ESTIU
La secció de tennis de taula està
ultimant el preparatius per oferir a tots el
nens i nenes cassanenques d’entre 7 i 10
anys , un Campus d’estiu d’ iniciació del 5
al 30 de juliol, on l’entrenadora Xu Hong i
les jugadores de Súper-Divisió hi
participaran.
65

La victòria del Cassà B davant l'Hostalets (5-1) va fer renéixer l'il·lusió en l'equip d'Albert Sabrià.
Caldrà patir però el Cassà manté viva
l'esperança de salvar la temporada
El primer equip i el filial hauran de patir
fins el final per assolir la permanència.
L’esperança és l’últim que es perd, i això
és el que tenen clar els dos equips del
poble, que es troben en una situació molt
delicada. El primer equip ocupa el
penúltim lloc de la taula, en zona de
descens amb 20 punts, a tres de la
salvació. El Cassà B és antepenúltim amb
15 punts i en aquests moments no baixaria
de categoria, tot i que s’esperava molt més
d’un equip que no està fet per patir
d’aquesta manera. Però els dos casos, tot
i semblar similars, són molt diferents. El
primer equip va començar la temporada
il·lusionat i amb ganes de donar una bona
imatge a la Tercera Divisió i, tenint en
compte la joventut i la inexperiència de
l’equip, s’està oferint una molt bona
imatge, només falta el més important, els
resultats. Cal dir que altres equips de la
categoria s’han reforçat amb jugadors
contrastats, que fins hi tot militaven en la
2a B, però el Cassà ha apostat per
mantenir el bloc fins al final amb total
confiança. Ara es troben en el moment
crucial de la temporada, on s’ho juguen
tot, i esperem que Berto Fernández sàpiga
reconduir la situació i l’any vinent tornem
a gaudir de la Tercera Divisió al poble,
66 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A dalt, els dos porters del cassà B: Jose i
Cito; a la dreta, Quimet Boadas, autor de
quatrre gols a l'Hostalets.
una categoria bonica i de prestigi.
El Cassà B sembla un cas a part, un equip que,
sense adonar-se’n, s’ha ficat en un bon embolic, i
és que les expectatives a principi de temporada
eren bones, per estar a la meitat alta de la
classificació. La nefasta primera volta de l’equip,
però, ha provocat que ara l’únic objectiu sigui la
permanència, i esperem que s’aconsegueixi. El
bloc ha millorat molt, i el joc ja comença a
convèncer, així que de ben segur que se’n sortiran.
Incorporen el migcampista de Figueres Moñino,
del Saragossa B: és l’únic fitxatge d’aquest hivern
i arriba cedit pel club aragonès fins a final de
temporada.
2A REGIONAL: LA SEGONA
VOLTA PINTA MILLOR
El Cassà B millora, fa bons partits i ho intenta,
però encara queda molt camí per recórrer, la lliga
és llarga i no es poden relaxar en cap moment.
Els mals resultats acumulats en la primera volta
NÚM. 684 - FEBRER 2010
L'Avi Manel
Fleca
Fleca
Fleca
Fleca
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Cafeteria Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
Menjar:
Crêpes
Amanides
Entrepans
Pizzes
Etc.
67

A la drtea, un entrenador de
benjamins, Gerard Arderiu, donant
instruccions al seu equip; a sota, una
intervenció del porter infantil David
Clapés.
obliguen el filial a fer una bona segona
meitat de campionat per a assolir la
permanència, i sembla que van pel bon
camí.
A Tortellà, semblaven un equip enfonsat
anímicament i, contra un rival directe, van
caure golejats (4-1), la cosa es
complicava. La segona volta es va iniciar
perdent a Porqueres davant d’un bon
equip, però les sensacions generades pel
Cassà B eren bones i tot feia preveure
que els resultats arribarien. I així va ser.
L’Hostalets, un altre rival directe, va sortir
escaldat del Municipal amb un contundent
5-1. Aquest resultat va donar força a
l’equip per seguir treballant i rebre el líder
Besalú la setmana següent, que visitava
Cassà com a favorit, però no va donar
aquesta imatge. Els d’Albert Sabrià van
ser molt superiors en tot moment i va tenir
les ocasions més clares, amb un penal
fallat inclòs (94’). Però a vegades el futbol
és cruel i no sempre guanya el que millor
juga, i el Besalú va defensar el seu gol en
una falta aïllada (55’) fins al final del partit.
Resultats:
TORTELLÀ 4-1 CASSÀ B
PORQUERES 3-1 CASSÀ B
CASSÀ B 5-1 HOSTALETS D’EN BAS
CASSÀ B 0-1 BESALÚ
Golejadors: Salas, 6 gols; Quimet i
Llinàs, 4 gols; Amine, Berruezo, Sacot i
Àngel, 2 gols; Moha, Serra, Codolà i
Mario, 1 gol
ALEVINS
D’aquí al final del campionat, els alevins
volen demostrar que es mereixen estar
molt més amunt en la classificació, veurem
si ho aconsegueixen. La victòria contra el
Quart i l’empat davant el Fornells van
deixar molt bones sensacions, i tot i perdre
davant el Banyoles i el Salt, esperem que
l’aleví es refaci i recuperi el seu joc.
Resultats:
CASSA A - QUART 2 - 1
CASSA A - FORNELLS 0 - 0
BANYOLES - CASSA A 7 - 1
CASSA A - SALT 2 - 3
INFANTIL B
La temporada no és bona però esperem
que l’infantil B no s’enfonsi i busqui millors
resultats durant la segona volta, ja que
tenen capacitats suficients per aconseguir
algun punt més.
Resultats:
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra Visiteu la nostra exposició
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS
68 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Robert Negre intenta superar un rival
al partit contra el Blanes
E F. GIRONES - CASSA B, 3 - 1
BELL LLOC- CASSA B, 7 - 3
CASSA B - SARRIA, 3 - 11
SANTA EUGENIA- CASSA B, 6 - 3
INFANTIL A
Sembla que els nois de l’Infantil no se
senten còmodes en els llocs més alts de
la taula ja que, cada vegada que
s’acosten al lideratge, abaixen el ritme i
ensopeguen en algun partit. Tot i així,
l’equip té molta qualitat, ho ha demostrat,
i l’esperança és l’últim que s’ha de perdre.
Resultats:
CASSA A - LLORET, 5 - 1
CASSA A - LA SALLE G., 6 - 2
SILS - CASSA A, 2 - 2
CASSA A – EF ARBUCIENCA,1 - 1
CADET
Tot i alguns resultats negatius, el cadet
dóna bones sensacions i està fent una
bona temporada. A veure si els resultats
acaben acompanyant, així ho esperem.
Resultats:
CALONGE - CASSA A, 2 - 0
CORÇA - CASSA A, 4 - 1
CASSA A - PALS,6 - 3
JUVENIL
És la gran notícia del mes. L’equip de
Juanola va tombar el seu immediat
perseguidor, el Farners B, i va llançat cap
al títol de lliga, que només era cosa de
dos. Si no abaixen el ritme, els juvenils
guanyaran el campionat abans que
s’acabi, però ja sabem que no s’han de
relaxar i han de seguir jugant tan bé com
ho han fet fins ara, i és que en els partits
no donen opció al rival. El 3-0 contra el
segon classificat és un clar exemple de la
superioritat del Cassà en el grup.
Resultats:
CASSA A - FARNERS, 3 - 0
CASSAA - BESCANO, 5 - 0
PALAFRUGELL B - CASSA A,1 - 8
FÈMINES
El mes passat ja vam donar la bona
notícia de la victòria de l’equip femení, que
millora partit rere partit, i aquest mes
podem anunciar que han aconseguit un
NÚM. 684 - FEBRER 2010
altre punt, un empat molt treballat i de molt
valor per a les noies. Tot i així, els rivals
de la part alta són del tot inassequibles.
Resultats:
CASSÀ A - CABANAS, 0 - 3
CASSA - SANT PERE P., 1 - 1
L’ESTARTIT - CASSA, 8 - 0
CASSA - GIRONA, 0 - 9
3A DIVISIÓ: S'HO HAURAN
DE CREURE
El primer equip confia en el bloc actual
per afrontar la resta del campionat, on
hauran de lluitar de valent per salvar la
categoria, que pinta difícil però no
impossible.
CASSÀ, 0
L'HOSPITALET, 6
CASSÀ: Gerard, Robert Negre (Ferran
65'), David Busquets, Chicho, Murga, Pau
Teixidor, Richi (Kity 61'), Romero, Mas, Pau
Gusó i Roca (Subirana 45').
L’HOSPITALET: Craviotto, Ivan Hammouch,
Barón, Viale, Lucas Viale, Toni
Velamazán, Corominas, Marcos (Gómez
45'), Eloi, Jordi Martínez (Cristian 70') i
Tarrés (Lobato 57').
GOLS: 0-1 (4') Eloi. 0-2 (14') Eloi. 0-3
(24') Viale. 0-4 (75') Cristian. 0-5 (85') Eloi.
0-6 (87') Eloi.
El partit a Sant Boi va deixar molt bones
sensacions a l’equip, que es veia capaç
de tot, Fins i tot de tombar el líder imbatut
i sortir d’una vegada del descens. Però
aquell diumenge el Municipal va veure
jugar un equip de 2na B, un autèntic
equipàs que no va donar opció i que va
clavar mitja dotzena de gols als locals.
Toni Velamazán i, especialment, el gironí
Eloi Fontanella, amb un pòquer de gols
van enterrar qualsevol esperança que
pogués tenir el Cassà. Tot i saltar al camp
amb ambició i ganes, no es va tardar a
veure el primer gol, una obra d’art d’Eloi
des de 25 metres superava Gerard de
vaselina (4’). El cop de cap de Roca que
aturava Craviotto (7’) no seria l’ultima
ocasió per al primer equip, però el
desencert d’uns es transformava en
eficàcia pels altres, i Eloi no va tardar a
clavar-nos el segon (14’). El defensa Viale
va treure una pilota sobre la línia de gol
(16’), i uns minuts després va posar el 3-0
al marcador (24’). Amb un quart d’hora en
van fer prou per enllestir-nos, però tot i
així l’Hospi no en tenia prou i en la represa,
davant d’un Cassà entregat, encara van
tenir temps d’ampliar l’avantatge en tres
ocasions. Cristian (75’) i d'Eloi dues
vegades (85’) i (87’) van deixar clar que
69

aquest any no se’ls escaparà l’ascens.
AE PRAT, 1 CASSÀ, 0
AE PRAT: Toni, Arnau (Fernando, 59') Xavi Valls, Víctor
Duran, Ezquerra, Ernest, Mechi, Isma Porcel (Èdgar, 80') Cirio,
Ollés (Jaime, 23') i Miguel Rubio.
CASSÀ: Martí, Micaló, David Busquets, Chicho, Robert
Negre, Marc Mas, Jordi Roca (Mate, 49') Pau Gusó (Kity, 60')
Sergi Murga, Sergi Romero i Pau Teixidor (Troyano, 46').
GOLS: 1-0 (28') Cirio, de penal
El dia que debutava el jove Bartina entre els tres pals, el
Cassà afrontava el partit al Prat amb l’esperança de treure
quelcom positiu d’un partit complicat contra un rival, un cop
més, de la part alta. Després del 0-6 amb l’Hospitalet, els de
Berto Ferández estaven avisats que, si no feien les coses bé,
el rival els podia esclafar. Però no va ser un partit plàcid per
als locals, que van patir de valent per guanyar. De fet, el partit
el va decidir un rigorós penal de Pau Teixidor sobre Miguel
Rubio, que va transformar Cirio (28’). Les envestides del Cassà
i la seva possessió de pilota van fer treballar de valent el Prat
en la primera part. En la segona, però, hi va haver moltes
alternatives i Mate va enviar un xut al pal (60’). Al final, quan el
Cassà buscava el gol ja a la desesperada, l’equip de Manolo
Márquez també va tenir la seva ocasió, però la pilota va sortir
fora per ben poc.
CASSÀ, 0 - BLANES, 0
CASSÀ: Martí, Micaló, David Busquets, Chicho, Murga, Pau
Teixidor, Romero (Ferran, 59'), Robert Negre (Mate, 68'), Pau
Gusó (Ritxi, 80'), Jordi Roca i Mas.
Tenim un
gran
assortiment
de llençols i
roba de llit
David Busquets, lluitant per una pilota al partit contra el
Blanes
DRAPS
Pl. Dr. Botet, 3
tel. 972 46 00 61
17244 CASSÀ DE LA SELVA
70 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A l'esquerra, una jugada polèmica a l'àrea de l'Hospitalet; a la dreta, Martí Bartrina, el nou porter del Cassà.
BLANES: Coca, González, Rodri, Cata,
Sergi Díaz, Alberto Edjogo, Denis, Uri,
Aleix (Montoro, 52'), Jonathan i Aitor (Pau,
68').
El derbi contra el Blanes es presentava
com una final, un partit a vida o mort entre
dos equips gironins que busquen sortir
del descens com abans millor. Però
l’al·licient de poder distanciar-se l’un de
l’altre no va ser suficient per motivar els
jugadors d’ambdós equips a tenir
l’ambició de buscar la victòria. Al
Municipal es va veure un partit totalment
protagonitzat per la pressió i la por de
perdre, i cap dels dos entrenadors
semblava decidit a buscar realment la
victòria. Això sí, el Cassà va intentar-ho
un pèl més que el Blanes, que no va
trepitjar l’àrea de Martí Bartrina, que
debutava a casa. A la primera part, el més
destacat va ser un xut del cassanenc
Robert Negre, escorat a la dreta des de la
frontal de l’àrea que va aturar un
inspiradíssim Coca (32’). La segona part
no va significar un canvi en la tònica del
partit, molt avorrit i, com ens assegurava
al final Berto Fernández, «de molta força
física i intensitat». Tot hi així, el desenllaç
podria haver estat fatídic, i és que a l’últim
minut, el blanenc Alberto Edjogo (una de
les últimes incorporacions des Blanes) va
enviar una rematada al travesser que va
posar l’ai al cor als aficionats locals (90’).
Just després, Chicho encara va tenir
temps de’arribar a l’àrea contrària amb
perill, però Coca va tornar a intervenir i el
partit va acabar amb l’empat inicial, que
no servia a cap dels dos equips.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
PREMIÀ, 1 - CASSÀ, 1
PREMIÀ:Suriñach, Camps, Carmelo,
Abel (Adrián Serrano, 72'), Rubén, Santi
Asensio, Ginés, Gerard, Rovira (Aznar,
72'), Parres i Ariño.
CASSÀ: Martí, Micaló, Chicho, Murga,
Busquets (Subirana, 59'), Ferran Grau
(Troyano, 58'), Pau Teixidor, Robert
Negre, Jordi Roca, Mate (Moñino, 71') i
Mas.
GOLS: 1-0 (12') Rovira. 1-1 (79') Chicho.
L’empat a zero en el derbi obligava el
primer equip a treure qualcom positiu de
Premià davant d’un altre rival directe per
a la permanència, i, tot i no poder emportarse
els tres punts, el Cassà va ser capaç
de sobreposar-se a un Premià que
s’hagués escapat perillosament. I és que
les adversitats que van haver de superar
els jugadors donen a l’empat un valor
afegit i fa veure que l’equip encara té força
per lluitar. Els locals van sortir més actius,
amb més energia, i es van avançar en el
marcador amb un bon xut des de la frontal
de Rovira (12’). A partir de llavors, però, el
Premià va voler defensar aquest mínim
avantatge i ho va pagar car, ja que tenia
al davant un equip que es va sacrificar i
que, com en altres ocasions, va treure un
punt d’orgull com a visitant. Després del
domini aclaparador del joc en la primera
meitat, el Cassà va sortir a menjar-se el
rival en la segona, però va veure com li
expulsaven Pau Teixidor i se li
complicaven molt les coses (70’). Tot i així,
el capità cassanenc Chicho va posar les
coses al seu lloc i va aconseguir un gol
lluitat després de tres rebots dins l’àrea i
es va fer justícia. Amb un home menys i
amb un Premià desconcertat, Mas va fallar
un u contra u amb el porter que hagués
significat la victòria (85’). Empat lluitat i
treballat pels de Berto Fernández.
Golejadors UD Cassà: Mas, 7 gols;
Mate, 4 gols; Roca, Chicho i Gusó, 3gols;
Subirana i Richi, 2 gols; Ferran i Kiti, 1
gol.
E.Llinàs
71

L'equip sènior
masculí de 3a
catalana: a dalt :
Oriol Aragay (Tècnic
2º), Damià Xifra
Andreu, Arnau Frau
Caselles, Carlos
Romera Martín,
Roger Casadevall
Trias, Albert Morejón
( Tècnic 1º). A baix :
Eduard Fusté
Bosch, Eduard
Bertran Julià, Marc
Puig Casadevall,
Gerard Nuell Saez,
Aitor Fernández
Albero, Eduard
Montiel Molina i
David Crous Mayné
(absent).
Actualitat del bàsquet cassanenc
Anem a repassar els darrers resultats
dels equips de la secció de bàsquet del
Foment Deportiu Cassanenc.
SÈNIOR MASCULÍ 3A
CATALANA
F.D. Cassanenc76 - C.B. Adepaf
Figueres B 61
Cassanenc: Puig, Nuell (8), Casadevall
(14), Fusté (3), Romera, Montiel (23), Xifra,
Fernández (5), Crous (2), Frau (14),
Bertran (6).
Parcials: 30-18,21-8,9-15,16-20.
El F.D. Cassanenc va sortir molt
concentrat a pista i amb les idees clares,
tot i que els visitants tenen un equip més
físic i més veterà, els nostres jugadors van
imprimir un ritme molt alt amb una pressió
a tota la pista, amb un joc molt ràpid va
aconseguir un parcial de 30-15 al primer
quart. En el segon l’Adepaf va tancar-se
amb zona, però els nostres jugadors van
moure bé la pilota i van trobar opcions
fàcils des del seu joc interior.
Al tercer període, els cassanencs van
baixar els braços i van perdre la
concentració fins acostar-se els visitants
a 9 punts (67-58) al minut 37, però al final
van saber aguantar i emportar-se el partit.
C.B. Sant Gregori 77 - F.D. Cassanenc
64
Cassanenc: Puig,Nuell(5), Casadevall
(1), Fusté (6), Romera (2), Montiel (21),
Xifra (6), Fernández (2) , Crous, Frau (10),
Bertran (7).
Parcials: 19-11,20-15,19-18,19-20.
El F.D. Cassanenc va tancar la 1a volta
al camp del co-líder amb una derrota. L’
inici del partit va ser molt fluix i fred per
part de tots dos equips. El Sant Gregori
no estava fluid en atac, però en defensa
obligava al F.D. Cassanenc a rebre lluny
de la cistella i a perdre pilotes a primera
línia.
A partir d’aquí els nostres jugadors no
entraven al partit, no jugaven còmodes i
estaven molt desencertats en el tir i en
defensa tampoc aconseguien controlar el
rebot, els locals vivien dels rebots en atac.
Així es va acabar la primera part (39-26).
A la represa els cassanencs van forçar
més en defensa i van poder controlar més
el rebot, així al minut 27 es van posar a 6
punts (45-39). Però els 3 triples quasi
consecutius del jugador local, Lozano,
van trencar el partit.
Tot l’esforç dels cassanencs es va anar
per terra.
Al acabar la primera volta el F.D.
Cassanenc, ocupa l'onzè lloc de la
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
72 NÚM. 684 - FEBRER 2010

classificació amb 6 victòries i 9 derrotes.
Les 6 victòries:
F.D. Cassanenc 78 - C.B Fontajau 58
F.D. Cassanenc 88 - Santjoanenc 80
F.D. Cassanenc 76 - C.B Adepaf 61
C.B. Banyoles 55 - F.D. Cassanenc 70
Sta. Eugenia 65 - F.D. Cassanenc 70
C.B. Sant Feliu 70 - F.D. Cassanenc 71
Les 9 derrotes:
F.D. Cassanenc 68 - C.B Bescanó 70
F.D. Cassanenc 51 - C.B. Bisbal 59
F.D. Cassanenc 54 - Sant Narcís 64
F.D. Cassanenc 78 - C.B Salt C 80
C.B. Llança 91 - F.D. Cassanenc 78
C.B. Montessori 66 - F.D. Cassanenc
60
C.B. Quart B 69 - F.D. Cassanenc 56
C.B. Llagostera 61 - F.D. Cassanenc 50
Sant Gregori 77 - F.D. Cassanenc 64
Volem recordar que l’equip el seu 90%
dels jugadors estan amb edat junior de
2º any, per això té molt de mèrit la actual
classificació. La majoria dels equips son
jugadors amb molta veterania, per això,
creiem que aquesta segona volta, poden
millorar en la classificació, per que ja
coneixen els seus rivals. També em de
recordar que en la segona volta han de
passar per la nostra pista els 4 primers
classificats: Llançà, St. Gregori,
Llagostera i Montessori.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
L'equip cadet femení B del Foment 2009/10: Clara Macias Lloveras, Raquel
Benitez Molla, Marta Rabassedas Aymerich, Laia Suru Valverde, Anna Boadella
Saubí, Laura Busquets Pol, Judit Jiménez Vilà, Ariadna Juanals Martínez,
Gemma Mariné Ramos, Sandra Ramos Batet, Esther Mestres López, entrenador
Oriol Aragay.
73

L'equip cadet femení A:
A dalt : Cristina Menció
( Tècnica 2ª), Carla
Riera Bosch, Anna
Suñer Noguer, Jordina
Ruscalleda Hinojosa,
Núria Molina Busquets,
Paula Mir Figueras,
Cristina Heemeijer (
Tècnica 1ª). A baix :
Carla Fusté
Rabassedas, Alba Suru
Valverde, Lidia Solà
Puig, Carla Duch
Blanquera i Paula Mir
Velasco (absent)
El F.D. Cassanenc
millorarà amb experiència
i amb això podrem veure
el nostre equip molt més
amunt en la classificació.
SÈNIOR FEMENÍ 3A CAT.
F.D. Cassanenc 30 - A.E. Fornells 45
Cassanenc: Turró (3) , Rabionet,
Carreras (3), N.Gironés (4), Candelario
(12), Fuya (2), Block , Fontbernat,
P.Gironés (4), Boadella (2), Anglada (2).
C.B. Bescanó 67 - F.D. Cassanenc
37
Cassanenc: Turró (6) , Rabionet (1),
Carreras (2), N.Gironés (9), Candelario
(15), Fuya (2), Block (7), Fontbernat,N.Vila,
P.Gironés (2), Boadella (2), Anglada.
F.D. Cassanenc 44 - C.E. Palamós 66
Cassanenc: Turró (8) , Rabionet (2),
Carreras, N.Gironés (2), Candelario (6),
Fuya (8), Block , Fontbernat, N.
Vila,P.Gironés (11), Boadella (2), Anglada
(5).
Durant la setmana es va tenir una reunió
amb l’entrenador del Sènior Femení A el
Sr. Sergio Menéndez González i una altra
amb les jugadores, i la junta va decidir
prescindir dels serveis de l’entrenador al
club. El nou entrenador serà el Sr. Jordi
Busquets Cabarrocas, que també fa
d’entrenador del equip Sènior Femení B,
es mirarà de buscar-l’hi un ajudant.
SÈNIOR FEMENÍ B
B.C. Nou Caules 55 - F.D. Cassanenc
52
Cassanenc: Llombart (2) , A. Vila (7),
Betorz (6), Garcia (9), E. Vila (12), Raset
(1), Páez (2), Acosta (4), Micaló (9), Vidal,
Mascort, Ros.
F.D. Cassanenc 79 - C.B. Tossa 30
Cassanenc: Llombart (7) , A. Vila (14),
Betorz (7), Garcia (6), E. Vila (9), Raset
(2), Páez (7), Acosta (13), Micaló (6), Vidal,
Mascort, Ros (8).
C.B. Lloret 41 - F.D. Cassanenc 42
No podem donar els punts de cada
jugadora, degut a que l’acte no es poden
diferenciar les anotacions personals.
Volem ressaltar a tot l’equip de la
importància de la victòria a la pista del
C.B. Lloret, equip que ocupa el 3º lloc de
la classificació.
CADET MASCULÍ A
F.D CASSANENC A 108 – C.B ADEPAF
C 46
C.B. BLANES A 46 – F.D CASSANENC
A 57
C.B. SANT NARCÍS N 56 – F.D
CASSANENC A 88
74 NÚM. 684 - FEBRER 2010

CADET MASCULÍ B
B.C. PALAFRUGELL 41 – F.D
CASSANENC B 46
F.D CASSANENC B 72 – SALLE
GIRONA B 62
CALDES 80 – F.D CASSANENC B 35
CADET FEMENÍ A
C.B. BLANES 34 – F.D CASSANENC
A 57
F.D CASSANENC A 88 – C.B. SALT 20
V. PALAMOS 25 – CASSANENC A 67
CADET FEMENÍ B
LLORET 23 – F.D CASSANENC B 66
F.D CASSANENC B 51 – BISBAL 52
FARNERS 29 – F.D CASSANENC B 69
PREINFANTIL MASCULÍ B
F.D. CASSANENC 65 – C.B. 11
SETEMBRE 20
C.B TORROELLA 47 – CASSANENC
61
F.D. CASSANENC 52 – ARBUCIES 74
PREINFANTIL FEMENÍ
UNI GIRONA A 73 – CASSANENC 22
F.D CASSANENC 42 – C.B.
LLAGOSTERA 63
MINI MASCULÍ A
F.D CASSANENC A 74 – C.B. FARNERS 54
NÚM. 684 - FEBRER 2010
MINI MASCULÍ B
F.D CASSANENC B 61 – C.E. CELRÀ 67
B.C. TORROELLA 121 – F.D CASSANENC B 81
F.D CASSANENC B 134 – C.B. CASTELLÓ B 24
MINI FEMENÍ
POMPEU FABRA 105 – F.D. CASSANENC 10
PREMINI MASCULÍ A
C.B. SANT GREGORI – F.D CASSANENC
F.D. CASSANENC – VEDRUNA PALAMOS
C.B. SANT FELIU – F.D CASSANENC
Els nostres jugadors
Albert Morejón Pérez
Trajectòria esportiva:
Al 2000 vaig arribar amb 18 anys
,provinent del Júnior del Sant Josep,
per jugar al primer equip que militava
a Copa Catalunya. L’any següent vaig
començar la meva experiència com a
entrenador d’un mini femení amb la
Roser Freixes, a partit d’allà m’he anat
passant per totes les categories ( tant
masculí, com femení) fins aquest any
al 1er. Equip a 3ª Catalana. Durant
aquests anys he pogut aprendre de
molts entrenadors com Xevi Pell, Marc
Delemus, Jordi Lorca o Xevi Carrera.
Quin objectiu té l’equip?
L’equip es va fer amb molt poc temps
de marge es va confiar molt amb la
joventut dels Júnior que portava l’any
anterior i es va aconseguir un parell de
reforços. Els jugadors són molt joves
però tenen una qualitat innata, se’ls hi
ha de donar temps i prou. Poden arribar
molt lluny, però encara els hi queda
molt. La primera volta en ha format com
a bloc i els ha ensenyat el canvi de
categoria però estem competint molt bé
i encara donarem moltes sorpreses.
Aspiro a què els jugadors millorin,
aprenguin i sobretot que s’ho passin
bé. Que la gent de Cassà vinguin el
diumenges a veure bons partits de
bàsquet i pel tema resultats no tenim
sostre, però esperem acabar bé la lliga.
Com veus el teu futur en el club?
En aquest moments gaudeixo de
la temporada com a entrenador i
jugador, no em plantejo la temporada
que ve. Quan s’acabi l’actual
valoraré.
Creus que es va amb bona línia?
Cassà sempre hi ha hagut una bona
base i s’ha anat fent bé les coses.
Sempre ha estat un club capdavanter
a la província de Girona. Hi ha bons
equips de base que estant pujant bé,
però s’ha de treballar dur dia a dia. El
futur del club i del primer equip està
en aquesta base.
Que et sembla la nova junta que
ha entrat aquest any?
Després d’un estiu ple de canvis em
van oferir el repte de confeccionar un
nou equip Sènior. El temps no ens va
ajudar gens, però la nova junta en tot
moment ens ha ajudat i tenim tota la
seva confiança. Només puc tenir
elogis cap a ells i des del primer dia
no ho han tingut gens fàcil. Començar
un cicle des de baix és complicat,
però amb les ganes i temps que hi
dediquen és d’admirar, lloar. Cal
recordar que tots ells tenen família,
fills que juguen al Foment i això del
bàsquet treu molt de temps si t’agrada
realment. S’agraeix el bon ambient
que es respira i som tots com una
gran família.
PREMINI MIXTE
B.C. PALAFRUGELL – F.D CASSANENC
F.D. CASSANENC – B.C. MAÇANET
C.B. VERGES – F.D CASSANENC
75

A l'esquerra, Robert Planas, Gerard
Erena i Fèlix Egea al Palau Blaugrada
amb en Jordi Adroher, un jugador del
OK STARS. A la dreta, pares i
jugadors animant eals jugadors.
Anem al partit de les estrelles de l'OK lliga
El dissabte 30 de gener en el Palau
Blaugrana, els grans jugadors de la lliga,
oferien una exhibició d'hoquei patins en
l’estrena de l'OK STARS. Una festa que
es repetirà una vegada a l’any en diversos
punts de l'estat. L’estrena d’aquest
esdeveniment es va fer a Barcelona.
El matí del dissabte, partits de benjamins
i alevins i clínics d’entrenadors i àrbitres.
A la tarda un partit de veterans: jugadors
dels anys 80 contra els dels 90. Un
partit molt emocionant, demostrant a la
pista les seves habilitats i fent uns gols
espectaculars. Concursos d’habilitats,
velocitat, xuts … arrodonien una festa que
vol ser un referent els anys vinents. Per
acabar les estrelles de l’OK Lliga van fer
un partit amb 18 gols per a l'espectacle.
Un total de 4.500 espectadors van veure
un autèntic partit d'estrelles en el que els
gols van amenitzar la vetllada que va
acabar amb un contundent 9 – 9. Els
millors jugadors de l’OK Lliga van ser
escollits per votació popular.
La secció d’hoquei patins del Foment
es va desplaçar a Barcelona per poder
estar al costat de les estrelles. Al final del
partit fotos i autògrafs .
Repassem tot seguit els resultats de les
darreres setmanes a l'hoquei cassanenc:
PREBENJAMINS
C.H.Palafrugell 1 – 2 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 2 – 1 C.P.Breda
C.H.Farners 3 – 0 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 0 – 3 SHUM
Girona C.H. 3 – 2 F.D.Cassanenc
BENJAMINS
C.H.Palafrugell 12 – 0 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 6 – 2 C.P.Breda
f.d.Cassanenc 3 – 6 C.H.Lloret
C.H.Farners 7 – 0 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 2 – 9 SHUM
Girona C.H. 5 – 2 F.D.Cassanenc
Aquest equip es troba en el grup A del
campionat, això fa que siguin equips de
gran nivell, partits molt intensos i s´ha de
treballar molt la defensa.
ALEVINS A
C.H.Caldes M. 1 – 15 F.D.Cassanenc
C.H.Palafrugell 6 – 5 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 14 – 2 C.T.Barcino
C.H.Laietà 3 – 5 F.D.Cassanenc
Els dos equips del Foment inicien la
segona fase de la lliga. Nous equips en
joc competint per poder accedir als
campionats de Catalunya grup B.
ALEVINS B
C.H.ArenysM. 1 – 17 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 7 – 5 C.H.Olot
C.H.Matarò 3 – 1 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 0 – 9 C.H.Farners
JUVENILS
F.D.Cassanenc 4 – 5 C.H.Palafrugell
C.H.Arenys M. 7 – 4 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 5 – 6 C.H.Lloret
C.H.Blanes 1 – 11 F.D.Cassanenc
La segona fase de la lliga ha començat
per aquests juvenils, fent uns resultats
molt ajustats, perdent per la mínima tres
dels quatre partits jugats.
2A CATALANA A
F.D.Cassanenc 11 – 7 Girona C.H.
Domini clar dels homes de Quim
Puigvert, en un matx sense massa
dificultat pel cassanenc, portant el pes
del partit durant els 50 minuts de joc.
Cassanenc B 4 – 11 Cassanenc A
Un partit on els punts es queden a casa
i l'esportivivitat dels nostres jugadors es
va veure a la pista al llarg de tot el partit.
F.D.Cassanenc 9 – 7 C.P.Breda
Aquest partit va ser intens, vibrant, els
dos equips es jugaven les primeres
places i anar sumant punts per poder
pujar de categoria. El cassanenc va ser
superior , va jugar en disciplina, fent
jugades estudiades i el resultat va ser just.
SHUM 3 – 9 F.D.Cassanenc
Superioritat del Foment en un matx on
els jugadors locals no estaven a l'alçada
76 NÚM. 684 - FEBRER 2010

A dalt, d'esquerra a dreta: Èric Nadal i Eduard Godoy (2ªCatalana); Paco Lòpez i Xavier Casabò ( 2ªcat B ); Roger Pera
(juvenil). A sota, celebrant un partit.
de l'esportivitat i sembla ser que no coneixien
les noves normes de joc. Sortosament
un àrbitre rigorós marcava totes
les faltes.
2A CATALANA B
GEiEG 4 – 3 F.D.Cassanenc
Els homes d’en Toni Alcaraz van tenir a
la corda fluixa durant quasi tot el partit en
el líder d’aquesta competició, van sobrar
dos minuts del matx per poder endur-se´n
els punts cap a casa.
F.D.Cassanenc 10 – 4 C.P.Breda
Un festival de gols van fer els nostres
jugadors contra un Breda dèbil en defensa
i sense saber resoldre les possibilitats que
tenien davant de la porteria.
C.H.Lloret 6 – 4 F.D.Cassanenc
Van jugar ordenadament , fent jugades
estudiades, bons pases però el Lloret va
concretar més davant el porter.
F.D.Cassanenc 6 – 4 Girona C.H.
Sens dubte la superioritat dels nostres
en aquest partit va ser absoluta. Uns gols
espectaculars que van fer vibrar la grada.
TROBADA D'ESCOLES
El diumenge 31 de gener es va organitzar a La
Jonquera la primera Trobada d’escoles d’hoquei
patins d´aquesta temporada. Els jugadors del
Foment van fer un bon paper guanyant dos partits
i empatant un. L’equip està format per: Nil Vehí
(porter), Sebas Moncusí, Biel Mir, Berta Vehí, Biel
Horta, Marc Horta, Natàlia Puigdevall, Martí Roura,
Marina Carbonell. Entrenador: Nestu Tenllado.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
C.F.
77

Foto record al final del campionat amb Agustí, Gerard i Elisabet Cantero: Laura Torrent, Cèlia Esteva, Emma García, Eva
Torrent, Paula Noguerol, i Jordi Dalmau (entrenador). Ajupides: Ariadna Herrero, Alicia Asensio, Afra Morera i Gemma
Borrell. A sota, una instantània de la preparació de pentinats, maquillatge i vestuari abans del campionat i un moment de
l’execució de la coreografia.
El Foment estrena el seu nou xou,
"Despullat", al campionat territorial
El patinatge artístic ha començat la
temporada 2010, i ho ha fet com ja és
habitual amb els Campionats de Xou en
les seves tres categories: cadets i
absoluts amb grups fins a 12 patinadors i
grups de més de 16 patinadors.
El Foment Deportiu Cassanenc aquest
any s’ha presentat en grup absolut amb
12 patinadors, per tant ha competit a la
categoria de grup petit.
L’emplaçament del campionat territorial
ha estat, com ja és habitual en els darrers
anys, el pavelló de Palau, que permet
prou cabuda per atendre la demanda
d’entrades. Amb el pavelló de Palau ple
a vessar el diumenge 24 de gener a la
tarda, amb una vuitantena de seguidors
del Foment , es va viure un gran nivell de
patinatge artístic en la seva vessant de
conjunts.
El Foment portava l’espectacle
DESPULLAT, on d’una manera molt
particular ens endinsaven en el conte: el
vestit de l’emperador.
78 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Van aconseguir la setena plaça, cosa
que no ens permeté participar en el
Campionat de Catalunya i quedaran
emplaçats a la Copa Catalunya el proper
6 i 7 de març a Castellar del Vallès.
Cal valorar el gran esforç d’aquests
darrers 4 mesos per poder presentar un
espectacle de qualitat. L’entrenador, els
pares, els companys i seguidors del
patinatge hem pogut apreciar l’evolució
coreogràfic d’un equip nou amb
patinadors novells i altres que ja porten
un quants anys a la competició de xou.
Enhorabona pel vostre treball!
NÚM. 684 - FEBRER 2010
FITXA TÈCNICA
La Classificació del Campionat
provincial de grups-xou modalitat grup
petit fou la següent:
1r. Avui volaré. Blanes
2n. Núvies. Bescanó
3r. Supervivència . Celrà
4t. Encén-me. Sarrià
5è. Clic, Flash, Ohhh!. Hostalric
6è. A quant van? UE la Salle
7è. Despullat. Cassà
8è. Tecnològic. Guixolenc
9è. 384.400 quilòmetres. Ripoll
Aquesta és la ressenya del muntatge coreogràfic que van presentar en els
campionats provincials de grups-xou:
Títol: DESPULLAT
Idea i coreografia: Jordi Dalmau I Mandi Mias
Arranjaments de la música: Jordi Dalmau.
Entrenador: Jordi Dalmau
Entrenaments: divendres i dissabtes
Inici dels entrenaments per aquest ball amb els patinadors que el van
executar: octubre 2010.
Disseny de vestuari : Jordi Dalmau
Vestuari: Assumpció Pi i Tere Lara
Maquillatge i perruqueria: Mandi Mias i Sandra Aparicio.
Patinadors: Alícia Asensio patinadora de Santa Cristina a nivell individual i
patinadora del Foment en modalitat xou, Gemma Borrell, estudiant de 2n ESO,
va certificar durant la temporada 2009 fent el seu campionat de debutants a
finals d’any, Agustí Cantero, estudiant de batxillerat, entrenador del Fornells i
patinador del Foment en modalitat Xou. Elisabet Cantero, entrenadora del
Fornells i patinadora del Foment a nivell de xou i en Gerard, germà dels dos
primers, actualment està fent el doctorat mentre va formant els patinadors del
AE Fornells. Cèlia Esteva estudiant de 1r ESO i veïna de Campllong, durant el
2009 va passar la prova iniciació A i certificat de de xou, Emma García, estudiant
de 4t d’ESO. Ariadna Herrero estudiant de 1r ESO durant la temporada passada
va superar el certificat de xou, el mateix que va fer l’Afra Morera per poder
formar part del grup de xou, Paula Noguerol estudiant de 4t ESO que ha tornat
al món del patinatge i de la competició en la modalitat de xou, l’Eva Torrent ,
estudiant de batxillerat, patinadora de Quart, formada al Foment, on actualment
va tasques de monitora dels nostres patinadors novells, mentre segueix els
seus entrenaments individuals i de grup-xou. La seva germana Laura per no ser
menys entre els estudis de Químiques –fa tasques de monitora de patinatge.
79

Actualitat dels escacs a Cassà i comarca
Tradicionalment és en el decurs dels
primers mesos de l’any quan els escacs a
Catalunya mostren més activitat: el temps
convida al recolliment i s’organitzen
nombrosos campionats, entre ells el més
important del Sud d’Europa, el campionat
d’Escacs de Catalunya per Equips.
Anem a pams i centrem-nos en les
activitats del nostre club:
NOU LOCAL SOCIAL
Des de fa una anys la seu oficial del
Club d’Escacs Cassà es trobava a l’escola
d’adults municipal, al carreró d’Anselm
Clavé. Aquest espai l’haviem de compartir
amb altres activitats i el mobiliari no era
del tot escaient. Després de nombroses
converses amb l’Ajuntament, aquest ens
ha cedit per a ús exclusiu del Club d’Escacs
un local de l’Escola Taller al Carrer Enric
Coris (antigues instal.lacions de
l’escorxador municipal).
Disposar d’un local d’ús exclusiu ens
ajudarà d’una forma extraordinària en
proporcionar-nos la privacitat imprescindible
i la independència necessària per a
donar classes, celebrar reunions, concretar
tasques administratives etc etc.
En nom propi i de la massa social volem
agraïr la dedicació i esforç que el Sr.
Miquel Chamorro, regidor d’esports, ha
esmerçat en ajudar-nos a resoldre una
situació que no era òptima; esperem
correspondre (si més no amb éxits
esportius) a aquesta ajuda inestimable.
NOU LOCAL DE JOC
Donat el fet que el nou local social és
de reduides dimensions i que en alguns
campionats interclubs ens trobem sovint
amb la necessitat d’ocupar 18 taulells (36
persones jugant alhora) que no és fàcil
inquibir en segons quins espais,
l’Ajuntament es ha facilitat l’ús de l’antiga
estació del tren de Sant Feliu per a les
competicions multitudinàries.
Aquest és un local molt indicat per a
practicar-hi escacs, espaiós i serè. Per tal
d’evitar ésser jutge i part en les lloances
de les condicions de joc, us transcric a
continuació la crònica que el Sr. Elies
Muratet (president del CE Banyoles) va
fer del matx Cassà – Banyoles que
inaugurà la temporada:
”Cal felicitar al Cassà pel seu nou local,
força acollidor, ben il·luminat, ampli i molt
adient per jugar les partides del
campionat per equips, (avui hi jugàvem
18 taulers, amb tota comoditat), i també
cal felicitar-los per la victòria que els
presenta com a candidats per lluitar per
l’ascens, segurament al play-off, ja que el
títol sembla pronosticar-se pel potent
Figueres B amb qui ens toca jugar el
proper diumenge. Ja veieu que no
estalvia els elogis i que el text és una grata
mostra de “fair play” no gens freqüent an
altres esports.
NOVA JUNTA DIRECTIVA
En compliment del estatuts, el CE
Escacs Cassà ha cel·lebrat eleccions a
Junta Directiva. En presentar-se només
una candidatura s’ha proclamat aquesta
per aclamació. La composició actual de
la junta directiva és la següent:
President: Guillem Burset i Camps
Sots-president:Josep Anton Perez i
Lopez
Secretari: Carles Otero i Salgas
Tresorer: Jaume Ventura i Prim
Vocals: Salvador Masnou i Resino, i
Carlos Aníbal Rodriguez i García.
Esperem que entre tots aconseguim una
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà de la Selva (Girona)
FORMIGONS CASSÀ SL
Polígon industrial de Cassà de la Selva
PREFABRICATS VIBRATS SA
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva
FUSTÉ INVERSIONS SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
80 NÚM. 684 - FEBRER 2010

gestió eficaç i uns resultats esportius correctes.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
LOTERIA DE NADAL
Les participacions de la rifa de Nadal que el CE Cassà va
emetre enguany han resultat premiades amb la devolució de
l’import jugat. Cada butlleta dóna dret a cobrar 4,20 Euros (el
seu preu era de 5 Euros, els 80 centims quedaven per a la
entitat) i es poden cobrar a les oficines de la Caixa Girona al
carrer Major de la nostra vila. El termini expira el dia 21 de Març.
TORNEIG OBERT DE STA EUGÈNIA
El C. E. Sta Eugènia organitza cada any un Torneig Obert que
comença just després de les festes nadalenques. Es juga els
divendres al vespre al centre cívic “Ca’n Ninetes” de Sta Eugènia.
Enguany hi participen dos jugadors federats del nostre club,
ambdósdel primer equip:Jordi Alvarez i Ricardo Alejo. La
classificació i puntuació és la següent: 7è,Jordi Alvarez amb 4
punts de 5 possibles. 18è, Ricardo Alejo amb 3 de 5 .Val a dir
que en Jordi és, estrictament, tercer empatat amb cinc jugadors
més. En Ricardo encara ens pot sorprendre ja que el seu joc és
sempre maximalista.
CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS
Aquest és el campionat per excel.lència de Catalunya. En el
decurs del mateix hi intervenen més enllà de 7.000 jugadors
repartits per tota la geografía catalana i estructurats en set
diferents categories, essent-ne la seva màxima expressió la
Divisió d’Honor on de les comarques gironines només hi juga el
CE Figueres. En l’ambit Europeu segurament només hi ha dues
competicions amb partcipació més nombrosa. La Bundesliga
alemanya (quin àmbit geogràfic és tot l’Estat Alemany) i la Lliga
Francesa d’abast estatal també.
El CE Cassà hi participa amb quatre equips. Els jugadors que
formen part de la plantilla els trobareu relacionats en el requadre
a part, ordenats segons el que anomenem ordre de forces. Els
resultats que hem obtingut fins a la data d’avui són els segúents.
Primer equip – Preferent Gironina – Equips de 10 taulers
Cassà – Banyoles: 7,50 – 2,50
Montgrí – Cassà: 2,50 – 7,50
Cassà – Salt i Girona: 4.50 – 5,50
El nostre primer equip és un dels més potents que mai hem
pogut presentar. Aixó ens donava esperances de conquerir una
de les dues primeres places de la lliga i la derrota inesperada
davant del Salt i Girona compromet seriosament aquestes
expectatives. Veurem en succesives jornades com es va
configurant tot plegat.
Segon equip – Primera Categoria Gironina – 8 taulers
Dotze Castells – Cassà B: 8 – 0
Cassà B - Banyoles B: 3 – 5
Palafolls – Cassà B: 6,50 – 1,50
Mal començament pel nostre segon equip. Caldrà lluitar i
perseverar per evitar perdre la categoria. fet que, de passar,
tampoc seria un drama irreparable. Val a dir que contra el
Banyoles B vam desaprofitar una bona ocasió de puntuar.
Tercer equip – Tercera Gironina - Equips de 4 taulers
Cassà C – Salt i Girona D: 4 – 0
Dotze Castells B – Cassà C: 2,50 – 1,50
Cassà C – Palafrugell C: 2 - 2
Es tracta d’un equip format sempre pels mateixos jugadors
sèniors (els dos germans Masnou, en Javier Herce i en Josep
Mª Castellà) que tenen opcions serioses de quedar campions
de grup.
Quart equip – Tercera Gironina – Equips de 4 taulers
Cassà D – Blanes B: 2 – 2
Cassà D – Vilobí B: 2 – 2
Salt i Girona E – Cassà B: 4 - 0
Aquest és un equip ben experimental: està composat en el
75% per la família Vargas – Mascaró: l’Alfredo i els seus dos fills
juguen acompanyats d’un que fins ara ha estat ilustre veterà:
Bernat Novoa.
Guillem Burset
QUADRE DE JUGADORS DEL CE CASSÀ
Cognoms i Nom Elo CC Titol
1 CRUAÑAS RUART, JOSEP 2115 2205 Veterà-60
2 PEREZ LOPEZ, F. XAVIER 2120 2129 Sènior
3 ALVAREZ SERRA, JORDI 2084 1922 Sènior
4 CLARA ESTEVE, PERE 2104 12407 Sènior
5 CLARA ESTEVE, SERGI 2067 11488 Sènior
6 OTERO SALGAS, CARLES 2032 9759 Sènior
7 PEREZ LOPEZ, J. ANTONI 2027 2130 Sènior
8 ALEJO ALVAREZ, RICARDO 2010 23158 Sènior
9 OTERO SALGAS, JORDI 1995 14201Sub-18
10 MAYOR SANCHEZ, ANGEL 1960 17390 Sub-20
11 MIRASOL OBR., MIQUEL 1957 2122 Sènior
12 CAÑIGUERAL S., JAUME 1946 16867 Sènior
13 BURSET CAMPS, GUILLEM 1894 2131 Sènior
14 VENTURA PRIM, JAUME 1918 2127 Veterà-60
15 RIERA FABREGAS, JOAN 1918 2124 Sènior
16 CASELLAS D., JORDI 1917 2040 Sènior
17 TARRES ABELLA, XAVIER 1906 2128 Sènior
18 DONATE MADRAZO, M. 1903 9663 Veterà-65
19 ORTIZ MAQUEDA, OSCAR 1893 11869 Sènior
20 VILA SERRA, VICENÇ 1890 2044 Sènior
21 CABALLE ESCALONA, JOAN 1891 19194 Sub-20
22 CAPILLA FERNANDEZ, J. C. 1854 12383 Sènior
23 SANCHEZ P., ERNEST 1843 2120 Veterà-65
24 ALEJO AVAREZ, M. ANGEL 1836 23159 Sènior
25 DILME FERRER, JOSEP M. 1855 2045 Sènior
26 CARBO MARTI, JORDI 1821 2118 Sènior
27 MASNOU R., SALVADOR 1783 2067 Veterà-65
28 MASSAGUER S., FRANCESC 1780 9666 Sènior
29 RODRIGUEZ G., ANIBAL 1792 20011 Sènior
30 LLEOPART C.S, GERARD 1751 21938 Sub-18
31 CASTELLA ROVIRA, JM 1761 13447 Veterà-60
32 MASNOU RESINO, JORDI 1708 13658 Sènior
33 HERCE CARRERAS, JAVIER 1700 23399 Sènior
34 NOVOA TERUEL, BERNAT 1710 23157 Veterà-65
35 VARGAS JARA, ALFREDO 1700 24301 Sènior
36 DILME CARO, POL 1700 19196 Sub-12
37 VARGAS MASCARÓ, JOAN 1700 24299 Sub-10
38 VARGAS MASCARÓ, QUIM 1700 24300 Sub-8
(2,50e)
(7e)
81

A la Selva s'obre la temporada de BTT
El diumenge 24 de gener es
va disputar la XVII Marxa BTT
Turons de Maçanet, que
enceta la novena edició del
Campionat la Selva de BTT.
Amb molts núvols i sense
poder veure el sol, encara que
una temperatura força agradable
per la pràctica del BTT,
hi havia moltes ganes de començar
la temporada i un bon
número de bikers va acudir a
Maçanet de la Selva per poder
participar en la primera prova
de la temporada.
La cursa va recórrer una
trentena de km pels voltants
del poble, a més de pujar als
turons de can Roure, el de
Sant Jordi, el de can Xurbau i
el puig Marí.
El Club Ciclista Cassà hi va participar
amb els ciclistes Albert Carbó que va
finalitzar la cursa en la 4a posició de la
seva categoria, la màster 30. En Jordi
Bernatallada i en Dani Brugué també han
participat en aquesta categoria. En Carles
Ruscalleda va pujar al podi al acabar la
cursa en la 3a posició de la seva categoria,
la de veterans 50.
El Club Ciclista Tres Campanars, va ser
l’organitzador de la segona prova de la
Copa la Selva de BTT, disputada a Vilobí
d’Onyar el diumenge dia 7 de febrer. El
dia va ser perfecte per la pràctica del BTT
amb molt de sol i una temperatura molt
agradable. El terreny també estava en
òptimes condicions per el pneumàtics.
El recorregut força llarg, de 38 km en el
circuit llarg, i 1.130 m. de desnivell positiu
acumulat va fer estralls entre els ciclistes.
Les trial.leres tampoc van deixar indiferent
a molts de ciclistes que van optar per posar
el peu al terra tant en les baixades com
en les pujades. Per part del Club Ciclista
Cassà hi han participat cinc ciclistes:
En la categoria de màster 30 l’Albert
Carbó, en Jordi Bernatallada que va
abandonar per un trencament de cadena
i en Dani Brugué que també va abandonar
per problemes físics. En màster 40 l’únic
participant va ser en Jaume Badosa,
mentre que en la categoria de veterans
50, en Carles Ruscalleda entrava en una
meritòria cinquena posició.
APLEC D'ESCLET
El passat diumenge 24 de gener,
organitzat per La Colla Excursionista i els
amics del veïnat d’Esclet es va celebrar
l’aplec de sant Vicenç
Amb el temps nuvolós de bon matí, amb
la col·laboració del Club Ciclista Cassà
una dotzena de participants van prendre
part en la marxa ciclista que va començar
a l’Estació i va acabar dues hores després
a can Vilabevella on els esperava un
esmorzar amb botifarres a la brasa. El
recorregut no massa exigent (accessible
per qualsevol ciclista iniciat) va ser força
variat per les Gavarres amb pujades,
baixades, corriols molt agradables de fer
i alguns «no tant agradables. Finalment,
un tram força pla per acabar davant
l’ermita de Sant Vicenç.
A dalt, dues imatges que reflecteixen la
duresa de la cursa BTT de Vilobí
d'Onyar; a sota, recuperant forces en la
matinal al Puig d'Arques.
CAP AL PUIG D'ARQUES
Aquest passat diumenge 31 de gener,
un grup del Club Ciclista ha fet la sortida
del diumenge al Puig d’Arques. Això no
seria cap novetat si no hagués estat per
que ha tingut un equip de suport que ha
preparat un bon esmorzar a la creu d’en
Sabater. Tot i passar una mica de fred ens
hem pogut escalfar una mica abans de
tornar a reprendre la sortida. Des de
aquesta pàgina i en nom del grup que ha
pogut gaudir de l’esmorzar, volem donar
les gracies a en Jordi i a tot l’equip
d’ajudantes
82 NÚM. 684 - FEBRER 2010

NÚM. 684 - FEBRER 2010
El tennis, un esport saludable
El tennis és un esport molt popular que
és practicat per milions de persones en
tot el món. A més, la majoria de la gent
que juga a tennis ho pot fer, al seu ritme,
durant tota la vida. D’aquesta manera
aquest esport podria ser , sense cap mena
de dubte, un mitjà ideal per augmentar el
nivell de l’activitat física de la població en
general. Malgrat nombrosos estudis publicats
sobre els beneficis de l’exercici físic
en general era encara desconegut la
relació entre la pràctica del tennis i els
efectes positius per a la salut. Diversos
autors després de revisar la literatura
mèdica relacionada amb aquests temes,
clas-sificaren els seus estudis i presentaren
les conclusions de manera fàcilment
entenedora. Aquestes investigacions venen
a dir que la pràctica del tennis de
manera regular incideix de forma molt
positiva sobre la salut amb un menor risc
de diabetis i malalties cardiovasculars
entre altres. Al mateix temps contribueix
a estabilitzar el pes corporal, dóna
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
A les imatges alguns joves adults pràcticant tennis i un moment del sopar de la
federació gironina amb els nostres guardonats.
fortalesa a l’estructura dels ossos, millora
la capacitat mental i l’estat d’ànim en
general. En comparació amb altres
esports té menys risc de lesions.
No és estrany doncs que al nostre club
cada vegada s’ incorporin més persones
adultes per a començar la pràctica
d’aquest esport
Neteja de boscos
83

Rehabilitació oral:
un concepte de
conjunt
Un dentista restaurador o rehabilitador és el que s’encarrega de
retornar la funció i estètica a la boca reconstruint o reposant les
peces dentals naturals.
La valoració de les necessitats de tractament dental d’un
pacient passen per «arreglar la boca», però també estem parlant
de guarir, de tornar funció masticatòria, funció fonètica, estètica
i anatomia.
En el tractament de la boca intervenen diferents aspectes de
la salut que corresponen a diferents branques de l’odontologia
i que rehabilitaran la boca del pacient segons el pla de tractament
convingut prèviament.
En els tractaments rehabilitadors també col·laboren altres
professionals: les higienistes dentals, el dentista generalista i
els tècnics de laboratori, que són els que seguint les instruccions
del dentista confeccionen les pròtesis per a cada tractament
restaurador.
Tingueu en compte que, tant si sagnen les genives, li falta
alguna dent o queixal, li faci mal la boca o ha tingut un traumatisme,
com més aviat vagi al dentista perquè faci una valoració del seu
estat bucal i li expliqui les necessitats rehabilitadores per deixar
la seva boca completa i sana.
Quins pacients poden beneficiar d’un tractament
rehabilitador?
-Pacients grans que requereixen de pròtesis dentals i cures
en la boca que els permeti gaudir d’una bona qualitat de vida.
-Pacients adults que necessiten millorar la seva salut bucal
aconseguint resultats fiables i amb altes prestacions estètiques
i funcionals, per tal que puguin gaudir de
la tranquil·litat d’una boca sana amb
aparença natural i eficàcia de masticació
correcta.
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800
Màster en implantologia-periodòncia i
rehabilitació oral (ESORIB) (New York
University - Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia
general i implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
Llibreria Can
Karlus,
Us esperem al
carrer del Remei
84 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Osteopatia: preguntes i respostes
QUÈ ÉS L’OSTEOPATIA?
L’osteopatia és una teràpia de medicina natural, global i integral
que consisteix en la manipulació del cos (esquelet, músculs,
lligaments i teixit connectiu) amb l’objectiu de prevenir, curar o
alleujar el dolor, les molèsties i/o les malalties, reequilibrant els
diferents sistemes del cos humà.
La paraula osteopatia significa ’per la via de l’os’ i parteix del
concepte que cada ésser humà és únic, format per un cos físic i
un cos mental, inseparables en la salut i la malaltia. L’osteopatia
realitza un abordatge integral del pacient, del qual l’interessa no
només la malaltia o els símptomes motiu de la consulta, sinó el
veritable origen del trastorn o de la lesió primària.
L’objectiu de l’osteopatia és harmonitzar el pacient tenint en
compte que tota alteració de l’estructura
corporal repercuteix sobre la funció
d’aquesta estructura, cosa que dóna lloc
als símptomes (dolor, falta de moviment,
estrés, cansament …).
Les tres branques principals de
l’osteopatia són l’osteopatia estructural,
l’osteopatia sacrocranial i l’osteopatia
visceral.
QUÈ ÉS UN OSTEÒPATA?
Un osteòpata és un professional
coneixedor de l’anatomia i la fisiologia
del cos humà, especialitzat a reequilibrar
les diferents parts del cos. La
seva única eina de treball són les mans.
COM ÉS UNA SESSIÓ
D’OSTEOPATIA?
La sessió d’osteopatia és sempre
individual. Les tècniques aplicades
varien en funció de les característiques
del pacient (edat, sexe, malalties
associades…) i del tipus de lesió.
En la primera part de la sessió, el
terapeuta entrevista el pacient i
s’interessa pel seu estat de salut
general. La segona part és terapèutica,
ja que s’estableix un diàleg entre les
mans del terapeuta i els teixits del
pacient.
Podem demanar informació al
pacient, però és el cos qui acabarà
explicant la seva història. Els tests i les
palpacions manuals permetran
identificar les estructures que han sofert
una pèrdua de moviment o un estrès
mecànic. Una vegada identificades
aquestes estructures s’aplicaran les
tècniques més adients a cada patologia.
NÚM. 684 - FEBRER 2010
QUAN S’HA D’ANAR A L’OSTEÒPATA?
Cal anar a l’osteòpata quan una persona té un dolor, una
molèstia o una patologia. D’altra banda, és recomanable que
sigui constant en les visites periòdiques a l’osteòpata, que aniran
en funció del tipus i de la severitat dels símptomes.
L’osteopatia és també una medicina preventiva. Així com
procurem dur una alimentació sana i evitem fer una vida
sedentària, cal que prenguem consciència que el cos necessita
reequilibris constants per al seu benestar. Per això val la pena
cuidar el nostre cos encara que no tinguem cap malaltia.
Jordi Vila
85

Estels en la nit
Tot just hem sortit d’un any ple
d’incerteses: crisis econòmica, fallides,
acomiadaments, manca de feina, carestia
de vida, conflictes bèl·lics, corrupció i
picabaralles polítiques més agreujades
que mai com si de sobte s’hagués
apoderat del nostre cel una llarga i fosca
nit de la qual no es veu la fi... Però, sense
necessitat d’una perspectiva de futur
immediata tan angoixosa, ¿qui té la sort
de poder dir que mai, en un moment o
altre de la seva vida no ha tingut aquesta
punyent sensació de nit, de foscor total,
de no veure-hi clar, amb tot el desconcert,
la por i l’ansietat que la foscor comporta
en una nit de l’ànima?
La nit...aquell moment desconcertant i
aclaparador «És l’hora callada i freda, feta
de mort i d’oblit» segons paraules de
Josep Carner
També jo, a voltes, (suposo que més o
menys com tothom), m’he sentit abocada
a una nit angoixosa que m’omplia de por
i d’incertesa però, ara me n’adono,
sempre tenia en el cor l’esperança d’un
estel amagat en algun lloc, delerós de ferme
companyia
Hi ha un pensament de Tagore, no per
tan conegut menys encertat, que ens diu
que si plorem perquè arriba la nit, les
llàgrimes no ens deixaran veure les
estrelles. Ajuda molt tenir presents
aquests pensaments sobre nit i estrelles,
sobre llum i fosca...perquè per més que
ens encisin els estels, la nit sobre la qual
cavalquen a voltes ens produeix una vaga
temença malgrat que, segons Silvio
Rodriguez, cantautor cubà: «Les
blanques estrelles donen gràcies a la
nit perquè amb cap altre vehicle lluirien
tan formoses» No brillen estels quan el
sol ens amanyaga, no brillen estels
quan la primavera llueix els seus colors
i canten els ocells en les branques
florides, sols llueixen els estels quan
tot és fosc, quan la llum desapareix dels
nostres ulls.
Què ens hagués passat a cadascun
de nosaltres si enmig d’aquesta nit
fosca no hi haguéssim esguardat la
petita i vacil·lant llum d’un estel trencant
la foscor, il·luminant el caminet per on anar
fent via, caminet d’esperança?
En això rau la diferència entre el
pessimista i l’optimista: Al pessimista, les
llàgrimes, l’angoixa i el sentit negatiu dels
seus enfocaments, no li deixen veure els
estels encara que brillin esplendorosament.
L’optimista no sols els veu sinó que els
sap cercar darrera la nuvolada, sabent
que hi són fins i tot quan no es veuen i
que, quan la nuvolada s’esbargeix, tornen
a enviar la seva llum incomparable i
inextingible.
La nit és màgia,, és misteri, és descans.
En la nit hi ha pau, silenci, tot es fa repòs.
No serà que trobem el dia i la claror tan
bonics perquè han estat precedits de la
nit? No se’ns faria feixuc un dia continuat,
persistent, inacabable, que no es cobrís
mai amb el mantell de la nit?
Nit de l’ànima, nit d’angoixes, nit de mort
i de foscor total. No, cap d’aquestes ha de
ser la meva nit!
Nit de carruatge d’estels, nit de màgia i
de misteri, nit de repós i de recuperació,
de descans del pensament, d’espera d’un
nou dia, de mut diàleg amb els absents:
aquesta vull que sigui la meva nit!
En paraules del científic Minkowsky «Per
res del món voldríem foragitar de la nostra
existència, en nom de la claror, la nit, la
foscor, el misteri amb tota la vida intensa
que es troba en ella i que s’ofereix a la
nostra penetració»
I ara que acabo de descobrir
meravellada quanta bellesa pot haver-hi
en ella, obro els braços i, pas a pas, m’hi
vaig endinsant fins a fer-m’hi fonedissa i
confondre’m amb els estels i tornar-me jo
també un d’ells per fer llum a algú que no
hagi vençut encara les seves pors i les
seves angoixes..
M. Dolors Godoy
86 NÚM. 684 - FEBRER 2010

Apunts del meu quadern (5)
Ai! els polítics...
L’expressió va per les vegades que ens
fan mal com a ciutadans, encara que sigui
sense dolor físic. Sabem que la política
és necessària i ho és absolutament, així
que hi ha d’haver polítics, però tanmateix
que ningú en pateixi per la falta i menys
per la desaparició. Sempre en sobraran.
La preocupació ha de centrar-se en la
qualitat, no mai en la quantitat, ja que en
surten de pertot arreu. Altra vegada
trobem un personatge de W. Saroyan pel
camí del que estem dient: Un home gran
que assisteix a l’enterrament d’un amic
de tota la vida pregunta pel fill del difunt,
a qui no veu.
«Està molt bé, es dedica a la política», li
responen. I l’ancià, contrariat, deixa anar
sense voler: «Però si semblava que era
un xicot que prometia molt...» Rellegint el
que he escrit, em sento obligat a aclarir
que l’àmbit de referència de la meva
queixa no té límits determinats, i
sobrepassa a certa altura la política
municipal, que personalment prefereixo
traduir com la més seriosa preocupació
pel bé del poble, en la qual sempre
confiem. Sí que s’hi poden incloure els
tripijocs d’altres municipis, també els de
gent de la política catalana i, a més, els
ja sabuts de la política espanyola,
juntament amb els errors del tripartit i els
desencerts sovint culpables del govern
estatal davant la
crisi actual. Se senten a les converses
i es llegeixen als diaris comentaris sobre
els temors i les dificultats actuals, que
sempre acaben amb el convenciment
força general que els polítics procuren en
primer lloc per ells mateixos. Efectivament,
si als seus apreciables ingressos legals,
amb les millors condicions de jubilació un
altre dia, hi sumem la sort buscada –o
no– d’estar en el lloc apropiat i en el
moment precís per satisfer la propensió
humana a fer-nos rics o per caure en la
temptació d’aprofitar-se’n per
aconseguir-ho, tenim que, a aquests
temps de fortes inquietuds materials i
morals, naturalment de variada graduació,
els nostres pròcers són dels pocs escollits
que poden gaudir de la tranquil·la
tranquil·litat dinerària; ells que ens han
de guiar pel camí de la salvació terrenal,
fins i tot amb les credencials de suposats
sacrificis personals que no veiem per cap
costat, si no són els atacs i les
mortificacions entre ells mateixos, lluitant
sempre per posicionar-se millor, camí
NÚM. 684 - FEBRER 2010
de la glòria personal.
Si ho contemplem més temperadament,
hem de coincidir que no hi ha vertaderes
novetats, ja que la reiteració de casos a
través dels anys, en primer lloc aquí però
també a l’estranger, fan pensar que la
mateixa vida social i la mateixa essència
de l’espècie humana faciliten que en el
camp de la política, com en altres, hi
floreixin, junt als fruiters de bona sement,
tota mena de cards. És consolador
pensar que la majoria dels individus de
la classe política poden ser mereixedors
de la nostra aprovació i que realment
responen al tipus genèric homo politicus,
per la seva condició de capdavanters, per
les seves inquietuds socials, per
motivacions altruistes o per la vocació de
servei a la comunitat; que estan ben
dotats mentalment i moralment i que se
senten preparats per atendre el bé comú.
Com a ciutadans, els devem la seva
feina: l’exercici de la política, necessari
com hem dit més amunt i del qual som
beneficiaris.
Abans, molt i molt abans, quan en
aquest món hi havia poca gent, a cada
lloc tothom es coneixia i, deixant a part
els patriarcats familiars de la remota
antiguitat, les tribus es regien per
l’autoritat cedida a l’home, ben conegut,
que els components consideraven més
capaç i experimentat. Aquella seguretat
d’encert gairebé infal.lible, ara, a les
èpoques modernes i multitudinàries, és
impossible. Hi ha aspirants a manar-nos,
sempre a dojo –que des de l’ombra
pretenen, o han aconseguit ja, sortir al sol–
, que són o eren personalment
desconeguts –si no és el cas del
president del Barcelona. I així
continuarien si no fos que el sistema de
partits polítics amplifica les seves
identitats (cada un, les dels seus),
condicionats com estan per la
democràcia, i ens persuadeix a votar a
favor seu, motivats per la suposada
qualitat del personal que ens presenten
com a defensors i detentors de les seves
ideologies. Sobre la pertinent publicitat
entusiasmadora, i la propaganda
colorista, comprensibles per l’afany de
guanyar, hem de recordar que les
conclusions objectives i serenes no vénen
per aquesta via; s’aconsella controlar
l’emoció, desoir les promeses i evitar
l’entabanament, si es donés el cas.
La nostra responsabilitat en la simple
funció de votar és més seriosa del que
sembla. Les dificultats s’han d’encarar
intentant ser nosaltres mateixos i
reflexionant amb bona voluntat.
Si repeteixo ara que un polític no és
mai un missioner, els puristes en
terminologia i els entesos en ciències
polítiques exclamaran: «Ni té perquè serho!»
Efectivament, els polítics autèntics
es tenen a ells mateixos com a salvadors
de les comunitats, sempre amb certa
pompa; i en canvi els altres se senten,
senzillament, solidaris dels individus –
de cada un i de tants com n’hi hagi– que
necessiten ser salvats.
Resulta captivador imaginar alguna
concomitància...
J. Barceló B.
AFAGC (Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer)
Servei de transport adaptat
Està a disposició de tots els nostres associats:
- Si us cal anar a alguna consulta a Sta. Caterina o al Trueta.
- Si voleu anar a visitar algun familiar o amic malalt i no
teniu mitjans de transport.
- Si heu d’anar al CAP Cassà i us queda lluny i no teniu com
anar-hi...
- Si heu d’anar a Girona a alguna consulta privada.
Recordeu: el nostre servei està a la vostra disposició.
Només us cal fer-vos socis d’AFAGC per la mòdica quantitat
de 20 euros al trimestre.
87

50 aniversari de la publicació del llibre
Modest Sabaté i Puig: 9 contes catalans
Modest Sabaté i Puig, nascut a Cassà de
la Selva el 1909, va morir al Voló el 1986.
Es va llicenciar en Lletres a la Universitat
de Barcelona. Va fer de comentarista de
teatre i informador de política a La Veu de
Catalunya,de l’any 1928 fins a l’any 1936.
Fou un polític i també un industrial català
de la indústria surera.
Quan va esclatar la guerra civil l’any
1936 s’exilià al Voló (Rosselló), on restà
fins a la seva mort. Allà hi regentà diversos
negocis. Va treballar per aconseguir la
reconstrucció de la Lliga Catalana els anys
1945-1946 i el 1976.Va mantenir sempre
contactes amb la Catalunya del sud dels
Pirineus. Juntament amb Octavi Saltor i
Salvador Millet de Bel va ser un dels
fundadors de la Lliga Liberal Catalana,
l’any 1976. Com a promotor de la cultura
catalana a la Catalunya del Nord va
promocionar un premi literari a Perpinyà.
«... Demaneu per Sabaté a tota la comarca,
a tot el departament, a molts indrets de tot el gran país de França.
I us en donaran raó de seguida. L’encuny social del nostre amic
ha arrelat cordialment com una presència aglutinadora...»
La seva obra literària és aquesta:
- La nit del 6 d’Octubre a Barcelona(1935), amb Joan Costa i
Deu
- Un pas enllà (1935)
- La veritat del 6 d’Octubre(1936)
- 9 contes catalans(1960)
- Un club per a senyores soles(1962)
- Història de la Lliga(1969)
NOU CONTES CATALANS
Segons consta en el Llumiguianúmero 433, octubre 1987,
plana 37, la viuda de Modest Sabaté, senyora Araceli Sabaté, fa
donació a Llumiguiad’un casset amb la veu de Modest del llibre
9 contes catalans; a la biblioteca de La Caixa de Cassà de la
Selva fa donació d’aquest llibre, bellament il.lustrat, i a la
Diputació de Girona, de tres-cents cinquanta cassets per a ser
donats a les escoles.
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
albertros69@hotmail.com
Modest Sabaté i la portada del libre
Hem buscat, i a l’arxiu municipal hem trobar un casset; també
hem trobat, a Iberlibro.com el llibre 9 contes catalans.
Tot recordant i agraint a Modest Sabaté la feina feta, i celebrant
el cinquanta aniversari de la publicació del llibre comentat, hem
decidit anar-lo publicant a les planes del Llumiguia.
Els contes estan il.lustrats pel pintor Alfred Figueras (Sant
Fruitós de Bages 1898 – Barcelona 1980) i el pròleg és d’Octavi
Saltor (Barcelona 1902-1982), escriptor i polític, llicenciat en
lletres i dret. El llibre va ser imprès a la Impremta de Sant Josep
S.A. de Manresa, l’any 1960.
Quan Octavi Saltor comenta les il.lustracions d’Alfred Figueras
diu que «…sap reduir a una alta serenitat mediterrània les visions
de les més diverses latituds. Per això és una altra glòria del país.
I és ell, precisament, qui ha volgut davallar, o ascendir, fins a la
limitació infantívola d’aquest recull narratiu de Modest Sabaté. I
això per espontània col.laboració amical i per convicció de
bellesa».
Tot comentant els contes, Octavi diu: Què tenen, aquests contes
de Modest Sabaté, que desvetllin un interès de presentació
semblant? De tant senzill com és, el que tenen, resulta difícil de
dir. Tenen això: que són uns veritables contes per a infants.
Unes rondalles autèntiques. Unes narracions de debò. És a dir:
que els infants les rebran, les llegiran, les comprendran, i gairebé
m’atreviria a afegir que les aprendran «de cor». Les remarco
perquè és verament al cor dels infants que van adreçades
aquestes pàgines, sentides, pensades i escrites per a ells.» «
Modest Sabaté…, té sis fills... I aquests contes, cal dir-ho així,
foren creats, en llur majoria, per a ells. Per això respiren aquesta
naturalitat superior, excepcional, que amara el contingut
d’aquestes planes....» «...els seus contes tenen, visible o sensible,
una moralitat, dintre l’amenitat de la narració. Hi ha sempre una
sana polpa nodridora dins una bella clofolla explicativa. Sabaté
és poeta, és apòstol. És un d’aquells homes de bona voluntat,
en fi, que saberen, perquè a ells era adreçat precisament,
entendre el missatge de Nadal. Entendre’l, i comunicar-lo. Ja
em direu, després d’haver-lo llegit, si aquest llibre no n’és una
prova».
88 NÚM. 684 - FEBRER 2010

"9 contes catalans" de Modest Sabaté (1)
El xai que va estrenar un vestit nou
Una vegada hi havia un pastor
que tenia un xai molt petit. I quan
va venir la primavera el va esquilar
de dalt a baix. El xai en veure’s
tan despulladet va començar a
plorar:
- Bee, beee... Com ho faré jo ara
sense vestit?
I tot era plànyer-se i anar-se’n
en llàgrimes. I vet aquí que quan
més desesperat estava va venir
un xai gros i li va dir :
- Per què plores?
- Ploro perquè el pastor m’ha
deixat sense vestit i a l’hivern em
moriré de fred.
Llavors li va contestar el xai gros:
- Vine amb mi i t’acompanyaré a
cal sastre.
I així el xai petit va seguir el xai
gros, qui prengué el camí de
l’estable on el sastre xai s’estava
tot remugant.
Quan el sastre xai va veure venir els
dos clients els va dir:
- Què voleu?
NÚM. 684 - FEBRER 2010
- Aquest menut vol un vestit nou –va fer
el xai gros, i se’n va anar de seguida.
Vine que et prendré les mides – li va dir
el sastre xai, i el va fer estirar sobre la
palla de la quadra per veure
l’amplada i la llargada que tenia
el seu cos. –De quina mena el
voleu? –va preguntar-li– Blanc o
de color?
- Blanc –feu el xai petit, mig
avergonyit de les coses que li
havia fet fer per terra.
- I de quina qualitat?
- De la millor.
- De cotó o de llana? –va
preguntar-li encara el sastre xai.
-I el xai petit mig enfadat de la
pregunta respongué:
- Per qui m’heu pres? De llana,
el vull.
- Anglesa o del país?
- Del país –va dir el xai petit.
- Doncs mira, torna d’ací a
quatre mesos i ja el tindràs.
I tal dit tal fet, al cap de quatre
mesos el xai petit ja portava un
altre vestit de llana del país i de
la millor que hi havia.
Modest Sabaté i Puig (+)
89

90
Mots encreuats 285
1.- () Bateria que s’amuntega. 1.- () La part favorable de
l’encontre. 2.- Institut d’Estudis Secundaris on s’imparteixen
classes d’anglès. 3.- Parlant en plata i apujant el to, té els ous de
fer destacar el groc sobre una superfície clara. 4.- En modifiqués
les seves propietats per saber-ne amb exactitud el pes net. 5.-
() Piragua capicua de dues lletres invertides. 5.- () La
consonat que va a la cua. 6.- Adequat per fer-hi aportacions
econòmiques. 7.- Dormir. 8.- La persona que es posa al lloc del
substituït. 9.- Poso tes de dreta a esquerra. 10.- La carta que es
troba a la part inferior de la baralla. 11.- T’obliga a tenir paciència
mentre esperes que un bòvid de l’Índia amb aspecte de cabra
acabi el seu ball. 12.- La cinta tèxtil que va fracassar al món del
vídeo. 13.- L’instrument que toca el sogre de la núvia. 14.-
Capgirat nom de dona de pe a pa i amb tots els detalls. 15.- Noi
molt petit. 16.- () Os de la cama invertit. 16.- () La cançó amb
la qual en Lluís Llach es penja una medalla. 17.- La marca de
cotxe que prefereixen els anticlericals. 18.- Organització armada
irlandesa. 19.- Les dones que canten dins l’aigua amb més
naturalitat quan hi ha una emergència. 20.- Amonestació insistent
i llarga. 21.- Doctor. 22.- Ultimen el estatuts. 23.- La cullera que
bat rècords. 24.- Fer de baix a dalt com els francesos. 25.- Fa
donar voltes al pollastre sense marejar-lo. 26.- Comença a
embolicar la troca fent soroll. 27.- Quadrilàter que fa sonar el
1 2 3 4 5 6 7
8
9 10 11
12 13 14 15
16 17 18
19 20 21
22 23 24
25 26 27 28
29 30 31
32 33
timbre. 28.- Símbol del gal·li. 29.- La té blanca quan se li dóna
plena llibertat. 30.- Tractament. 31.- Eina per clavar estaques
que colpeja en excés. 32.- Fruit de la noguera. 33.- Seient per al
qui no necessita cap ajuda.
E S T I R A B O T S
G O R R A L L E U
E F A Q U A D R E
A R D U E N A C
E R A E R C E R
A G E N T S A
P I N Y A A P A T
A T E A O V A L S
G I D O N I S A
A I X A M S A U C
Solució als mots encreuats 284
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 684 - FEBRER 2010

Llicenciats de La
Salle, fa trenta anys
Les imatges d'aquest mes ens evoquen el grup d'alumnes -amb
els seus professors- que el curs 1979/80 van acabar els seus
estudis a La Salle Cassà. Uns records que reviuen trenta anys
després...
NÚM. 684 - FEBRER 2010
91