demarcacions - Federació Catalana d'Entitats Corals

calaix de músic
EDITORIALS MUSICALS
Salvador Brotons: Iam rara micant sidera, cantata per a cor mixt, tenor solista, metalls i percussió.
40 aquatreveus desembre2012
Composta per encàrrec d'Europàlia 1985, per a ser estrenada a Brussel·les al novembre del mateix any, fou cantada per 14
cors provinents d'arreu de l'Estat espanyol sota la batuta d'Oriol Martorell.
El descriptiu text llatí de Sèneca ens parla de la vida senzilla i esforçada de la gent rural en una jornada de treball. Hi ha escenes
de muntanya, de pesca i d'altres molt diverses que transmeten un missatge d'esperança en el treball i en les collites. La cantata
és com un petit poema simfònic d'uns tretze minuts de durada sense interrupció. Els relats del cor i del tenor solista estan
enllaçats per interludis instrumentals en què els metalls i la percussió participen activament per ambientar colorísticament
cada situació.
Pel que fa a l'edició d'aquesta obra, hi ha disponible la partitura general d'orquestra i la partitura vocal amb la reducció a piano.
David Esterri: Sibil·la, poema simfonicocoral sobre el drama litúrgic medieval del Cant de la Sibil·la, per a mezzosoprano
solista, cor i orquestra.
Es tracta d'una recreació o paràfrasi que el compositor ha escrit sobre el famós tema medieval, sense cap intenció
musicològica de caire historiogràfic, tant pel que fa a la música com al text.
Estructurada en forma de tríptic simètric que al·ludeix als retaules gòtics i encastada en tres parts de 77 compassos cadascuna,
que corresponen a la Profecia, l'Apocalipsi i la Redempció, respectivament, segueix la simbologia apocalíptica del número set
pel que fa a les intervencions corals i a alguns desplegaments harmònics i melòdics.
També s'hi recreen de manera simbòlica diversos ambients misticoculturals a través de la música. Inicialment descriu un món
mític pagà que sucumbeix en una orgia de sons desesperats, per a ressorgir a partir de l'equador de la peça (díptic dins el
tríptic), en una purificació cap a la modalitat gregoriana que es va transformant en tonal per a culminar en un coral de caire
barroc que ens condueix a una reexposició parcial i harmònicament modificada en forma d'immensa cadència plagal que
simbolitza la redempció definitiva a través de la figura de Crist.
Josef Lammerz: Cántico de las criaturas, per a solistes, cor, orquestra i orgue.
El Càntic de les criatures, conegut també com a Càntic del Germà Sol, és un càntic religiós cristià escrit per sant Francesc
d'Assís cap al final de 1224 o a començament de 1225, quan estava malalt i era pràcticament cec, com una lloança a totes les
criatures terrenals, així com a les forces de la natura. Segons la tradició, aquest càntic fou entonat per primera vegada pel
mateix sant Francesc d'Assís i pels germans Lleó i Àngel, dos dels seus companys més pròxims, en el seu llit de mort...
Al contrari que altres càntics religiosos d'aquella època, el Càntic de les criatures no va dirigit únicament a Déu, a la Verge o
altres sants, sinó que agraeix al Creador l'existència d'altres criatures com el Germà Foc, la Germana Aigua, la Germana Terra
i totes les criatures del món. El sant mostrava així la seva creença que tot allò creat era obra divina i que tots els éssers havien
de ser tractats com a germans i germanes.
Pel que fa a l'edició d'aquesta obra, hi ha disponible la partitura general d'orquestra i la partitura vocal amb la reducció a piano.