demarcacions - Federació Catalana d'Entitats Corals

desembre2012
RAFAEL SUBIRACHS
Un dia d'hivern a Sant Feliu de Guíxols. Hi anem en Jaume
Gavaldà i jo mateixa, per entrevistar Rafael Subirachs,
compositor, cantant i pianista.
Ens asseiem en un banc del seu jardí, tot gaudint d'un bon
solet d'hivern i de mar, i ens posem a parlar. De la conversa,
en surt tot el que segueix.
El teu pare era un músic de portar-m'hi. Així va començar la meva És una escola que remunta el segle XIV.
p r e s t i g i . Va s e r a q u e s t a formació, que seria definitiva. No Per força havia d'influir en la nostra
circumstància el factor que et va m'agradava estudiar: només volia fer formació. Al meu temps ens hi estàvem
portar a fer música?
música. El pare Ireneu Segarra em va tot l'any i només en sortíem una
Bé, jo sóc el quart de cinc germans i acollir i em va preparar per fer de setmana, a l'estiu. A banda del
l'únic que es dedica a la música. Tots cinc solista; li devia agradar la meva veu i era batxillerat, fèiem un assaig diari i en el
vam començar de menuts a fer música a fill de músic, un fet important per a ell. decurs del dia cantàvem en diferents
l'escola de l'Orfeó Vigatà, que Em feia passar llargues estones al pis de episodis a la basílica: missa matinal, salve
funcionava als migdies: sortint de música. Amb en Xavier Salietti i en del migdia, rosari i vespres, a les quals
col·legi hi anàvem i ens hi passàvem Salvador Mas -ells havien estat escollits ens incorporàvem al final per cantar una
mitja horeta, fèiem solfeig i jugàvem. per a tocar l'orgue i jo per a canta-, tots altra salve alternada, gregoriana i
Érem una quinzena d'infants. A banda tres fèiem una immersió musical polifònica, i, al final, un motet cada dia,
d'això, naturalment, a casa es respirava intensa. Val a dir que ells eren bons tots diferents. Els diumenges, a més a
música.
estudiants, també de batxillerat, mentre més, participàvem cantant Kyries,
que jo era una calamitat. No Glòries, Credos, Sanctus i Agnus Dei a
I com va ser que els teus pares et m'interessava. I és que ja havia la missa conventual, a més de la
van enviar a l'Escolania de
entrevista
Al jardí assolellat, un dia d'hivern
descobert allò que volia fer de gran. No comunió i de l'ofertori. Entre salves,
sé si va ser bo o dolent, però va ser així. avemaries, motets, misses i cançons
Vaig ser-hi del 1958 al 1961; no va ser harmonitzades, probablement teníem
una llarga estada, però va ser intensa. en repertori una desena de mitjana de
Vaig participar en uns pocs però cada modalitat, per fer-vos-en una idea.
significatius enregistraments en qualitat També fèiem una hora diària
de solista. Nous cants litúrgics en d'instrument i preparàvem obres del
llengua vernacla, seguint les indicacions gran repertori, oratoris i cantates, per a
del Concili Vaticà II, i un enregistrament les grans ocasions. Calculo que els
de l'Stabat Mater de Giovanni Battista antics escolans que continuem
Pergolesi, el primer que se'n feia a dedicant-nos a la música som un
l'Estat: una versió amb l'Orquestra de percentatge elevat i, en general, crec
Càmera de Barcelona editada l'any que podem dir que el nostre pas per
1960 per Alhambra-Columbia. També Montserrat el recordem d'una manera
vaig fer el paper principal d'una òpera, entranyable.
Josep a Egipte, d'Étienne Méhul, I quan vas tornar a Vic, la teva
probablement l'única que va poder ciutat nadiua, com vas continuar
muntar el pare Ireneu en tot el seu amb la música?
Contundent....
dilatat període com a director de
l'Escolania. Això era en temps de l'abat
Escarré.
Encara no sabia si volia ser cantant,
instrumentista, director d'orquestra o
compositor. Hauria pogut optar per
Montserrat?
Jo mostrava inclinació per la música; a
casa érem colla i gairebé no hi cabíem.
De manera que els pares van decidir
El pas per Montserrat us ha
marcat a tots els que hi vau ser, és
així?
qualsevol d'aquestes modalitats.
M'obstinava a no voler fer res més.
Accidentalment, vaig anar a parar a Els
Setze Jutges. Però havien de passar uns
aquatreveus 31