Núm 17 - Novembre 2009 - Ajuntament d'Arbeca

Èxit rotund del
Correllengua a Arbeca
De tu a tu amb
Jaume Fallada Pujol
Neix una nova plataforma
civil: Arbeca decideix!
Número 17 ·Novembre 2009 · Arbeca

Col·labora:
INSTAL·LACIONS
• ELECTRICITAT
• FONTANERIA
• CALEFACCIÓ
• AIRE CONDICIONAT
86

Coordinadora executiva
Montse Fernández i Egea
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal
Imma Capell
Alba Elías Ribera
Berta Esqué i Moyà
Disseny portada: Jaume Nadal
Col·laboradors
Ramon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume
Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau,
Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat.
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones
que ens han fet alguna aportació per elaborar els
continguts d’aquest número.
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió
publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes
que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions
que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i
d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la
correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
Índex
I tu, què n’opines? 4
El dia a dia 7
On anem a raure... 19
“L’excés de xovinisme ha fet malbé la venta
d’oli”
De tu a tu 21
De tu a tu amb Jaume Fallada Pujol
Ho sabies? 25
Cases i carrers d’Arbeca
En primera persona 27
Ho diu el Sr. metge 33
La Grip A, La gran desconeguda
A little village in the world 34
Una arbequina a Hünenberg
La butaca 39
La Balada de Cable Hogue
El temps 40
Zona verda 42
La cugulla
A foc lent 43
Entreteniments 47
El còmic 48
CAP Borges Blanques 973 142 033
H.U.Arnau de Vilanova 973 248 100
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
RENFE 902 240 202
3

4
Sí a la consulta per la independència. Sí a la democràcia
El dia 9 d’octubre es va constituir a la nostra
vila la plataforma ARBECA DECIDEIX amb
l’objectiu de realitzar a Arbeca una consulta sobre
la independència de Catalunya. Està previst que
el dia 13 de desembre de 2009,data en què es
farà al nostre poble l’esmentada consulta, moltes
altres poblacions del nostre país també ho facin.
Des d’ARBECA DECIDEIX volem que la jornada
de la realització de la consulta sigui una veritable
festa de la democràcia, un veritable exercici de
participació cívica i una ocasió immillorable
per dir-nos a tots plegats que som un poble prou
madur per decidir el nostre futur amb llibertat.
Des d’ARBECA DECIDEIX propiciarem un debat
formal a l’entorn del que pot significar la independència
de Catalunya a nivell d’aprofundiment de les llibertats,
de mantenir la nostra identitat, de protegir i normalitzar
la llengua i la cultura catalanes, de la presència
de Catalunya a Europa i al món en general, de les
possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent,
de la construcció d’un estat català del benestar, de la
participació de Catalunya en esdeveniments esportius
internacionals oficials, entre molts d’altres, que
culminarà amb la celebració d’una consulta popular.
Des d’ARBECA DECIDEIX volem convidar-vos
a ésser partícips d’aquest procés; a què hi digueu
la
vostra; que no us quedeu a casa; que la vostra
opinió i vot seran molt importants; que entre tots
construirem el
futur del nostre país; que Catalunya
serà allò que els catalans i catalanes vulguem que sigui,
i que ningú de nosaltres ha de quedar-hi al marge.
Des d’ARBECA DECIDEIX VOLEM QUE
com a persona alta, baixa, de dretes, de centre,
socialdemòcrata, pelada, peluda, grassa, prima,
52
ecosocialista, republicana, monàrquica, del Barça,
madrirista, catalàna d’origen, catalàna d’adopció, “
pija “, “ hippie “, jove, madura, estudiosa, “ currante
“, autònoma, casada, single, calba, democratacristiana,
liberal, liberal social, treballadora, advocada,
procuradora, atea, cristiana, etc HI DIGUIS LA TEVA.
Quant de temps feia que no et senties motivadat?
Quant de temps feia que no podies dir la teva?
Des d’ARBECA DECIDEIX volem que tu decideixis.
Hi ha alguna cosa més important que la nostra llibertat?
Amb llibertat podem fer-ho tot, sense llibertat no hi ha res.
ARBECA DECIDEIX
Servei de tintoreria
Cortinatge interior i exterior
Emmarcació de quadres

Un regal: 32.400€
El passat 11 de setembre el Jesús Elies Capdevila va fer
donació a tot el poble d’Arbeca d’una maqueta del Castell
de la nostra Vila, com no podia ser d’una altra manera, el
Jesús com a historiador local, expert en el nostre castell,
no ha fet una maqueta qualsevol, sinó una veritable
obra d’art, que conté tots els detalls documentats de què
disposa en l’actualitat, fruit d’un rigorosíssim treball
d’investigació que ha dut a terme durant tota la seva
vida. El resultat és envejable i digne d’anar-ho a veure
i comprovar-ho, a
més, em bé molt
de gust difondre-ho
als quatre vents, i
agrair-li aquest gran
esforç que a fet d’una
forma totalment
desinteressada i
altruista. També cal
reconèixer la feina
que d’una o una altra
manera han dut a
terme el Giordano
Marqués, el Josep
Maria Serra, en tot
el tema de la fusta,
i el Santi Tilló al
facilitar-li molta
documentació.
Si ho pensem una mica, quant deu valer fer aquesta
maqueta? La saviesa emprada en base a les hores i
hores d’estudi és inquantificable, ens basarem només
en les hores de treball físic. Si comptem que hi ha
treballat dos anys, a una dedicació parcial d’un 50%
d’una jornada ordinària de treball descomptant caps
de setmana i festes, i l’ensurt que ens va donar, del
que per sort es va recuperar molt favorablement, ens
surt un total de 1.800 hores, com que el Jesús no es
considera arquitecte, encara que ben bé que podria serho,
en aquest compte hipotètic tampoc el pagarem com
Aclariment:
En el número anterior de La Borrassa es va
anunciar l’ascens del F.C.Arbeca que tot i quedà
en tercer lloc de la taula de classificació finalment
no es va produir per les combinacions d’ascensos
i descensos, de les categories superiors.
a tal, però com a mínim sí que l’hem de retribuir com
un oficial de primera, així que ho podríem deixar a 18€
l’hora, si feu els càlculs, dona 32.400€ .
No tots els dies rebem un regal d’aquesta magnitud, i, de
la mateixa manera que al que ajuda en una Festa Major,
o el que col·labora desinteressadament en qualsevol acte
públic se li fa un reconeixement, aprofito l’avinentesa
per tal de fer palès que hem rebut un bon regal, un gran
regal, i per això com arbequí li vull donar les gràcies
públicament, mitjançant aquest espai que la Borrassa
ens cedeix a tots els arbequins i arbequines.
Tant de bo que
a tots se’ns
encomani una
mica d’aquesta
g e n e r o s i t a t ,
a q u e s t
entusiasme cap
al poble i per
al poble, amb
el rigor de la
feina ben feta,
sense esperar
res a canvi,
només per la
s a t i s f a c c i ó
de saber que
estàs fent el
que toca i que
ho fas perquè
realment creus en el projecte.
Moltes gràcies Jesús, que per molts anys puguis anar
forjant i difonent aquesta passió pel castell d’Arbeca
a més i més arbequins, amb l’esperança que algun dia
puguis tenir el premi anel·lat, poder veure tot el que de
ben segur ens amaga el subsòl del castell, i esdevingui
un dels dos pols turístics del nostre poble.
Santi Sans Mir.
El Consell de Redacció de la Borrassa no
accepta cartes d’opinió anònimes. En tot cas
l’autor pot signar amb un pseudònim però el
Consell de Redacció n’ha de conèixer l’autor
i es compromet segons la legislació vigent a
garantir-ne l’anonimat, sempre i quant el texte
sigui respectuós.
5

6
La vigència del pensament i els fets de Lluís
Companys
El dia 15 d’octubre i com cada any des d’en fa ja 69,
recordem la mort del President màrtir Lluís Companys,
afusellat al Castell de Montjuïc en mans de l’exèrcit
franquista. Sens dubte, és un dia de tristesa i record, però
també de memòria i de reflexió. La seva doble vessant
d’advocat laboralista, en pro de la defensa de les classes
treballadores, i de patriota, fan de la seva vida un dels
exemples on emmirallar-nos en aquests temps complicats.
A dia d’avui, i en la difícil situació de crisi econòmica
on estem immersos, la defensa dels drets dels
treballadors és un dels pilars fonamentals a mantenir
si no volem recular en el manteniment dels nostres
drets socials. L’any 1934, ja com a President, va
impulsar la llei de contractes de conreu que l’enfronta
amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol;
amb això demostra Companys el suport als pagesos
amb un model per beneficiar l’agricultor tradicional
arrelat al territori, enfront del gran terratinent.
Treballar sense defallir per poder assolir els
nivells de democràcia, de justícia social i de
llibertat que ell anhelava i que tots maldem per
aconseguir. Com va cridar mentre queia abatut
pel foc feixista, ho fem “Per Catalunya!”
Com a patriota català participa l’any 1931 en la
Conferència d’Esquerres, a partir de la qual es formà
ERC. Aquest moviment aglutinador va possibilitar la
formació del nostre partit i el portà a governar el país.
A hores d’ara la disgregació de forces independentistes
i nacionalistes pot fer que hi perdem com a país. Per
tant, com més units anem i més treballem per això,
millor pervindre tindrem pel nostre país i per les
nostres reivindicacions nacionals. El 6 d’octubre de
1934 Companus protagonitzà una sublevació contra la
legalitat republicana arran de l’entrada al govern de la
República de la CEDA i proclama l’Estat Català dins de
la República Federal Espanyola. Malauradament durà
poc. A dia d’avui, i enmig de les consultes populars
municipals que es faran arreu, i dels passos endavant
que fa la llei de consultes populars, impulsada per ERC,
és un bon moment per demanar amb força que tenim dret
a decidir el que volem ser com a país, sense esperar un
beneplàcit de l’estat espanyol, tal com va fer Companys.
Aquesta és una part de la vida i d’algunes de les accions
d’un dels presidents més
sacrificats pel país, cosa
que l’ha portat a ser un
dels més estimats. Però
el seu injust assassinat
i el restabliment de la
seva memòria encara
tenen camí per córrer.
Segurament també tenim
motius d’optimisme
entorn de la figura de
Companys. Recentment
el Conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs,
va anunciar al Tarrós (Urgell), lloc de naixement de
Companys, la construcció del “Centre d’Interpretació
Lluís Companys” amb una important subvenció dels
fons europeus Feder. Com va dir el mateix Ausàs “el
centre d’interpretació neix amb la voluntat de cobrir una
mancança social i nacional”, ja que a hores d’ara encara
no existeix cap centre que tingui com a objectiu principal
la difusió de la trajectòria vital i política del president
Companys, i de la seva etapa cabdal en la història de
Catalunya. Així doncs, amb ERC al govern es
demostra, un cop més, que s’avança per recordar
i per fer justícia democràtica davant d’un dels
personatges principals del catalanisme del s. XX.
Una altra acció en marxa és que a través de
la llei de la memòria històrica, el Govern de
la Generalitat demanarà a la Fiscalia General
de l’Estat que sol•liciti al Tribunal Suprem
la revisió del judici contra el president màrtir, amb
l’objectiu d’aconseguir l’anul•lació de la sentència
condemnatòria que el va portar a la mort, a través d’un
tribunal il•legítim com era aquell consell de guerra
constituït per motius polítics durant la dictadura.
Això també anirà acompanyat d’un document de
reparació i reconeixement de la figura de Companys.
Des d’ERC treballem de manera franca i decidida
per restablir la seva memòria i perquè es reconegui
l’atrocitat del seu afusellament per part dels feixistes.
Però també ens basem en la seva memòria i els
seus ideals, que són els nostres, per treballar sense
defallir per poder assolir els nivells de democràcia,
de justícia social i de llibertat que ell anhelava i que
tots maldem per aconseguir. Com va cridar mentre
queia abatut pel foc feixista, ho fem “Per Catalunya!”
Àngel Vidal i Boldú
President de la Federació Regional de Lleida d’ERC

Èxit rotund del Correllengua a Arbeca
El Correllengua 2009 que com ja ve
sent habitual, organitza l’associació
La Petjada del Secà i els Grallers
la Revolta, va superar en escreix
l’excel·lent Correllengua de l’any
passat, fet que ja el consolida com una
de les festes grans del nostre municipi,
l’èxit d’aquest any fa pensar molt
seriosament als seus organitzadors en
constituir-se com una associació per la
magnitud que ja està prenent aquesta
festa de la llengua catalana.
El Correllengua d’aquest any se centrà
en la figura del Xesco Boix, justament
pel record de la seva desaparició ara fa
justament 25 anys, així, obria cartell
amb una Inauguració de l’exposició
“Xesco Boix en imatges i records” i
la projecció del documental “Vull ser
lliure” on els seus propers expliquen
qui era i que feia en Xesco Boix,
el divendres 23 d’octubre a la sala
Màrius Torres. El plat fort de la festa
tingué lloc el dissabte amb uns tastets
de cultura, on varen col·laborar varies
entitats. El primer acte va anar a
càrrec de Teresa Motlló, llegint el
manifest del Correllengua i acte seguit
la Coral Harmonia va oferir una part
del seu ampli i exitós repertori a tots
els assistents. La Ramona Farregut va
recitar una poesia i va ser de mans
de l’Associació Sardanista Arbeca
Nostra, que les sardanes també van
ser protagonistes. Sense deixar la
dansa, acte seguit continuaren ballant
danses populars, les actuacions del
matí finalitzaren amb un refrigeri pel
centenar d’assistents i amb sortejos
d’uns lots de llibres.
Un nombrós públic assistí als actes
que oferia el Correllengua a la tarda a la plaça del Toll.
A les 5 de la tarda la coral infantil l’Encís va delectar els
assistents amb un repertori de cançons d’en Xesco Boix, a
continuació l’organització va interpretar el conte Sopa de
pedres, també de l’homenatja’t Xesco Boix. Seguidament,
es va oferir a tots els nens xocolata amb coca, mentre els
grallers La Revolta amenitzaven el berenar amb la seva
música. Per finalitzar aquest actes va actuar en Pep López,
que va fer cantar i ballar petits i grans.
A 2/4 de 10 del vespre continuava la festa amb un sopar
Acte protagonitzat per la coral Harmonia a la plaça Catalunya
7
Joan Ramon Abat
popular Joan al Ramon que Abat
L’Associació sardanista Arbeca Nostra va fer ballar als assistents
que hi va assistir 170 persones, els quals entre altra gent
que va arribar posteriorment, van poder escoltar i ballar a
ritmes catalans amb el debut a Arbeca de Bass 730, grup
de versions arbequí, Dijous Paella, un grup de rumba
catalana, els Tse-Tsé, grup d’ska de les Borges Blanques,
i finalment, va tancar l’acte un grup de ska-reggae Eskak i
Mat. Tots els actes programats van comptar amb una gran
afluència de gent pel que l’organització vol agrair des
d’aquestes línies de la Borrassa la participació de la gent
i de totes les entitats que han fet possible aquesta festa de
la llengua catalana.

8
Joan Ramon Abat
Imatge del taller de danses populars amb els Grallers
Joan Ramon Abat
Escena de la representació del conte Sopa de Pedres
Imatge de l’activitat infantil a la plaça del Toll
Joan Ramon Abat
La coral infantil l’Encís interpretent una çançó
Joan Ramon Abat
Joan Ramon Abat
Moment en que els grallers La Revolta tocaven al Toll
Berta Esqué
Imatge del grup Bass 730, en el seu debut a Arbeca

Renoven ordinadors al CEIP Albirka
L’AMPA del Ceip Albirka, aquest any han participat en el
programa “Tu Ajudes” de Caixa Tarragona. El projecte que
es va presentar era la remodelació de l’aula d’informàtica.
Gràcies a la participació dels pares i arbequins que van
votar el projecte, van poder aconseguir la quantitat de
7.278,27€, junt amb una aportació que ha fet l’AMPA de
A l’esquerra imatge
de dos alumnes
treballant amb la
pissarra digital i a la
dreta imatge de l’aula
d’informàtica amb el
director de l’escola,
el director de la Caixa
Tarragona d’Arbeca
i la presidenta de
l’AMPA.
Escola Bressol
Escola Bressol
El dia 9 de setembre l’Escola Bressol Sant Jaume, va
oferir una jornada de portes obertes per tal de poder
mostrar la nova escola al poble abans d’iniciar el curs
5.000€, han comprat 20 ordinadors i una pantalla digital
per l’aula d’anglès. Des d’aquestes línies de la Borrassa,
l’AMPA vol agriar a Caixa Tarragona , a tots els pares de
l’escola i a tots els arbequins, la confiança que els han
dipositat.
AMPA CEIP Albirka
9
AMPA CEIP Albirka
La Borrassa,
per saber què passa !
Berta Esqué
El dia 14 de setembre s’inicià el nou curs escolar al
CEIP Albirka, on tots els nens hi acudiren amb moltes
ganes de tornar a treballar després de les vacances
d’estiu, com ja és habitual el punt d’atenció el varen
marcar els nous alumnes de P3, pels quals tot és una
novetat i els cal alguns dies per adaptar-se.

10
Una associació que continua molt activa
El dia 19 de setembre l’Associació de Dones “ L’Olivera
d’Arbeca “ va participar en la Tercera Trobada Comarcal
de les Dones de les Garrigues a la població de Vinaixa. En
l’esmentada Assemblea es van discutir quatre ponències:
1-Accés a les noves tecnologies, 2-Els serveis socials
com a element de suport, 3-Mobilitat i comunicacions, 4-
Participació en el nostre entorn. Des de l’Associació van
ser-hi presents en totes i hi van dir la seva, possant damunt
la taula les mancances que a nivell de poble tenim.
Per una altra banda , l’associació es fa ressò de la
inauguració del nou curs en la qual varen poder gaudir
d’un recital a càrrec de Montse Safont i Teresa Vilà i per
finalitzar un refrigeri per totes les assistents a l’acte.
En un altre ordre de coses, l’associació va organitzar un
any més el concurs d’engalanament de balcons per la
Festa Major, atorgant el primer premi al carrer del Forn.
Per altra banda també varen oferir la xerrada de dos joves
emprenedors de la vila d’Arbeca, Carles Alonso i Anna
Aguilà, pel negoci obert a Juneda, la pastisseria Òpera.
Ponents de la xerrada Joves Emprenedors
Associació de Dones
Associació de Dones
Associació de Dones
Jornada de la inauguració del nou curs 2009/2010
Recital amb la Montse Safont i la Teresa Vilà
Associació de Dones
Associació de Dones
Mostra de l’engalanament dels carrers, per la Festa Major, a l a dreta carrer que va guanyar el primer premi

Visita a cavall de la Fortalesa dels Vilars
Els dies 3 i 4 d’octubre es va celebrar el 9è Cap de setmana
Ibèric a la Fortalesa dels Vilars, acte que va incorporar
algunes novetats que van fer créixer el públic assistent a
l’acte. Per iniciar el cap de setmana, dissabte, hi va haver
una concentració de cavalls i carruatges a la Bassa Bovera,
aquests van passejar fins a la Font de la Juliana per anar
després cap als Vilars. Simultàniament, i al jaciment dels
Vilars, els arqueòlegs varen realitzar grups de visites
guiades amb un gran nombre de públic assistent que volia
conèixer de primera mà la història d’aquesta Fortalesa o
les últimes novetats que han descobert els arqueòlegs en el
període d’excavacions que es va dur a terme en motiu del
ja tradicional curs teòrico-pràctic d’arqueologia dins de
la Universitat d’estiu de la UDL i de la XXVa campanya
d’excavacions arqueològiques, subvencionada per la
Direcció General de Patrimoni Cultural.
A les 2:30 els amics dels Vilars van organitzar un dinar a
la Capella i per acabar el primer dia, a les 19:00 hores va
tenir lloc, a l’oficina de turisme, agrobotiga, la inauguració
de l’exposició “ Cavall i poder entre els ibers. El cas de la
Fortalesa d’Arbeca”, exposició itinerant que romandrà al
nostre poble fins per la Fira de Santa Caterina.
El diumenge dia 4 i també a partir de les 11:00 del matí
tornà a haver-hi visites guiades pels arqueòlegs de la
UDL.
Sense deixar Vilars, cal destacar que el 4 de setenbre va
tenir lloc una altra “Nit de foc a Vilars”, com a novetats
d’enguany cal destacar que hi va haver demostreacions
Joan Ramon Abat
Imatge d’un grup assistent a la visita guiada a Vilars
11
d’activitats quotidianes de la prehistòria i de la cultura
ibèrica, com són la fundició del metall, coneguda amb el
nom tècnic de paleometal·lurgica i també de l’elaboració
d’espelmes amb canyes de riu.
La mateixa nit, al jaciment hi va haver la presència de
diverses parades de productes alimentaris artesans, com
formatges, embotits, pans i coques, olives , salaons, mel...
El públic assistent també va gaudir de servei d’enrepans i
begudes per si es volien quedar a sopar al mateix jaciment
per després gaudir de l’espectacle de foc.
Amics de Vilars
Mostra d’alguns dels cavalls i carruatges assistents
La Borrassa,
per saber què passa !
Amics de Vilars
Inauguració de l’exposició a l’espai Cèsar Martinell

12
Plens plàcids: suport
per la consulta per la
independència del dia 13 i
impostos congelats
Des del tancament de l’última edició de la Borrassa fins al
present número s’han dut a terme dos plens, un d’ordinari
el dia 22 de setembre i un d’extraordinari el 28 d’octubre,
d’aquests, cal destacar el moment plàcid pel que passa
el consistori, doncs és l’única vegada des de l’inici de
la legislatura que tot s’aprova per unanimitat de tots els
regidors. Els temes aprovats són molt diversos, i van des
de la modificació dels pressupostos a la congelació dels
Castanyada al Centre Cultural
Una novetat per la Castanyada de 2009 ha estat el ball
organitzat la nit del dia 31 d’octubre a la sala de Centre
Cultural a càrrec de l’orquestra Girasol i el DJ. Show,
que varen fer ballar el nombrós públic que ompliren
la sala a partir de les 12:00 hores i fins ben passades
les 5:00 h de la matinada. El servei de la barra anava a
càrrec dels anomenats Quintos i Apol·lònies, els quals,
com ja és tradició, també tenien muntada la parada de
venda de castanyes a l’entrada de la Placeta de la Serp.
L’Ajuntament, en aquest cas es va fer càrrec de les
despeses de la música de la vetllada.
Un nou
emplaçament
per l’escola de
música
Finalitzades les obres de
la nova Escola Bressol,
l’Escola de Música
d’Arbeca es trasllada a les
dependències de l’edifici
de Serveis Socials de
l’Ajuntament d’Arbeca que
ocupava l’antiga escola.
Els alumnes de l’escola
de Música es traslladaren
al nou emplaçament el dia
24 de setembre, gaudint
així d’un espai més ampli
i adient per dur a terme la
seva activitat musical.
impostos pel 2010, passant per actuacions paisatgístiques
al voltant del turó del castell, Vilars, demanar un crèdit per
l’ajuntament, contribucions especials, festes laborals….
D’aquests 17 punts aprovats per unanimitat, cal destacar
que en el ple del setembre es va aprovar una moció
presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc per tal de
donar suport a la consulta popular que es celebrarà el dia
13 a Arbeca per a la independència de Catalunya, cal dir
que aquesta moció va prosperar amb els vots favorables de
CIU i ERC i l’abstenció dels regidors de l’equip de govern
(PM), és a dir, per majoria simple.
Arbeca ha estat el primer poble de les Garrigues en aprovar
una moció d’aquestes característiques, així com també un
dels primers de la demarcació de Lleida, i també un dels
primers on la moció a prosperat tot i tenir majoria absoluta
les llistes del PM-PSC.
Col·labora amb la
Borrassa
Trobada del Gos Pastor Alemanys a les pistes
Joan Ramon Abat
Les Pistes d’Atletisme d’Arbeca varen acollir el passat dies 5 i 6 de setembre, i per
segon any consecutiu la 84ª Exposició Monogràfica de Catalunya del Gos Pastor
Alemany. El dissabte dia 5, a partir de les 10 del matí, es van executar les proves de
resistència i la prova de sociabilitat; el diumenge es va fer l’exposició monogràfica de
bellesa, que va comptar amb un nombrós públic

Premi “Mezquita Bronze” pel
vi Vilars
El celler arbequí Vinya dels Vilars està d’enhorabona,
al maig el seu vi Leix recollia un premi internacional
i ara al setembre el vi Vilars va ser reconegut pels
Premis “Mezquita”, que és l’únic concurs que es celebra
anualment i ininterrompudament des de fa quinze anys,
és se’ns dubte el més emblemàtic d’Andalusia i uns dels
primers de l’Estat espanyol, amb un prestigi guanyat a pols
gràcies a l’alta qualificació del seu jurat, que es composa
per professionals de reconegut prestigi a nivell estatal i
internacional. Tots ells són experts en l’anàlisi sensorial
i procedeixen dels diferents camps de la cultura del vi. A
més, és l’únic concurs de l’Estat Espanyol que compta
amb el premi Elio Berhanyer que concedeix l’important
dissenyador a la botella millor vestida.
El concurs es va celebrar el 26 de setembre al Palau
de Viana, s’hi podien inscriure vins en vuit categories
diferents ( blancs, negres, rosats, d’agulla, escumosos, de
licor, altres vins dolços i vins de varietats aromàtiques ).
La cata es va dur a terme emprant el sistema conegut
com “a cegues”. Per l’avaluació y classificació dels vins
participants al concurs es va utilitzar la fitxa de cata oficial
de la O.I.V. Les ampolles es van presentar als catadors
recobertes de tal manera que es garantia en tot moment
l’anonimat identificant-se mitjançant un número assignat a
cada botella. Els vins es van presentar davant dels catadors
a temperatura idònia de cata.
Rebre el premi “Mezquita de bronce” significa que el vi
Vilars va rebre entre un mínim de 77 punts i un màxim
de 82 sobre la puntuació màxima que era 100, en aquesta
quinzena edició hi havia més de 400 caldos inscrits, el que
dignifica encara més l’obtenció d’aquest premi aconseguit
pel vi Vilars de l’anyada 2006.
El vi guanyador, Vilars, és un vi de criança dins la
Denominació d’Origen dels Costers del Segre, com
hem comentat abans, és procedent de la verema del
13
2006 i s’elabora a partir de les varietats merlot i syrah a
proporcions iguals. La procedència del mateix, igual com
passa amb el vi Leix, és de la pròpia vinya del celler dels
Vilars.
Aquest vi ha estat 9 mesos en bóta de roure francès, de les
quals un 70% són noves i el procés de la malolàctica és
realitza 100% en bótes. La fitxa de tast del vi Vilars ens diu
que és un vi concentrat,porpra brillant amb ribets violetes.
Les aromes són intenses, de fruites vermelles i negres
madures, acompanyades per matisos balsàmics i especiats
que mostren neteja i complexitat. Profundament envellutat
i dolç, els sabors licorosos de la fruita estan units a una
mineralitat apaivagada que finalitza amb una nota exòtica
especiada amb un final llarg, sucós i elegant, que s’agafa
al paladar.
Santi Sans
Com que no ha estat sotmès a cap mena d’estabilització en
fred, hi poden aparèixer sediments naturals.
Per beure’l, en la seva màxima esplendor, s’aconsella
obrir-lo minuts abans del seu consum i servir-lo a una
temperatura entorn als 16 ºC.
El celler Vinya Vilars va produir 10.000 botelles que
es poden adquirir directament al celler al preu de
10€, a diverses botigues d’Arbeca o en establiments
especialitzades en vi.
CELLER
DEL PORTAL
Venda de pa i plats cuinats
Obrim el diumenge
Bona
Festa
Major!
Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

14
Es vol impulsar una trobada
de joves de les Garrigues
El dia 10 d’octubre es va celebrar una jornada amb
l’objectiu de marcar les bases i directrius del que
esdevindrà la Trobada de joves de les Garrigues que es
celebrarà al 2010. Aquesta trobada de joves té com a
objectiu promoure tot el teixit associatiu juvenil de la
comarca amb la intenció que els i les joves garriguenques
puguin conèixer-se, intercanviar impressions,
interrelacionar-se, etc. enfortint així la comarca. Però,
per tal que aquesta Trobada de Joves tingui èxit s’ha
volgut començar impulsant-la i organitzant-la entre tots
els actors de l’àmbit juvenil que puguin tenir quelcom a
dir-hi. I és per això que aquests diferents actors (regidors
i regidores, alcaldes, membres d’associacions juvenils,
conseller comarcal de joventut i tècnics/ques de joventut)
es varen reunir per començar a promoure la trobada. Per
altra banda, la varen fer coincidir amb la IV Comarkalada
de la Noguera (celebrada a Ivars de Noguera), la trobada
de joves de referència de les terres de Lleida, per tal de
visitar-la i aprendre de la seva experiència. Així doncs,
durant el matí i fins després de dinar varen visitar dit acte.
Després de dinar, varen tornar a les Borges Blanques, on
van visitar el Casal Marino (seu de la nova Oficina Jove
de les Garrigues), i després acabaren la jornada creant un
debat de propostes on tots els actors que han participat de
la jornada hi ha pogut dir la seva.
Consell Comarcal
Servei de tintoreria
Cortinatge interior i exterior
Emmarcació de quadres
Tres arbequins i una arbequina
entre els estudiosos de les
Garrigues
En la setena edició de la Trobada d’Estudiosos de les
Garrigues la participació arbequina va ser força destacada
amb tres arbequins i una arbequina que van defensar les
ponències: - “La premsa de les Garrigues en blanc i negre”,
a càrrec de Nora Gras Mas,” Història de la família Baiget,
apotecaris d’Arbeca”, a càrrec de Jesús Elies Capdevila,
- “Actes del centenari del descobriment de les pintures
del Cogul”, Giordano Marqués, com a coautor i per útlim
“El campanar d’Arbeca”, a càrrec de Josep Maria SANS
GENÉ.
La trobada d’enguany va tenir lloc a Vinaixa, concretament
al Casal Vinaixenc on l’Alcalde de la localitat va donar la
benvinguda per donar pas a la inaguració i ja seguidament
tot un matí de ponències a càrrec dels 27 estudiosos
participants en la trobada.
Abans d’anar cap a dinar, estava programada una visita pel
nucli antic de Vinaixa i a l’església.
Per la tarda, es van rependre les ponències i per finalitzar
amb la cloenda a càrrec de l’escriptor Sr. Miquel Maria
Giber. En acabar es van lliurar uns records a tots els
participants de la VII Trobada que com cada any organitza
el Centre d’Estudis de les Garrigues i que enguany ha
comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaixa,
el Consell Comarcal de les Garrigues, la Generalitat
de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació i la Diputació de Lleida.
Anna Palau
Per finalitzar el curs, els nens i nenes de la Coral Infantil
l’Encís varen passar tres dies, del 31 de juliol al 2 d’agost al
Camping de Prades. Els nens i monitors varen aprofitar per
fer convivència i gaudir del cant coral que tant els agrada.

Novetas exitoses al Mercat a la Fresca
L’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants
d’Arbeca (B.E.C.) anomenen “Tarda de festa del comerç
d’Arbeca” l’edició d’aquest any del Mercat a la Fresca que
es va dur a terme el passat divendres 7 d’agost. BEC ho
considera una manera molt agradable d’agrair als clients
dels comerços del nostre poble la confiança que els tenen.
La vetllada va començar a primera hora de la tarda fent
una visita guiada per la part més històrica de la nostra vila:
castell, plaça Major, molí de l’Argilés, ...les explicacions
dels guies foren un bon company de passeig.
Mentre s’anava donant vida al mercat, el grup de la
Santi Sans
Cremallera ens va
fer somriure a petits i
grans amb un espectacle
ben variat i divertit.
Espectacle que va
incluore acrobàcies
números de màgia,
contes.... A les 9 en punt
es va donar per obert el
mercat i tot va ser un
amunt i avall de gent
que mirava, preguntava,
comprava o tastava i
sinó senzillament parlava en un escenari no gaire habitual
pels botiguers, ja que normalment són els clients que van
a les botigues i aquest dia van ser les botigues que es van
atansar als clients.
Tothom que va voler es va poder quedar a sopar al Toll tot
menjant una bon entrepà de llangonissa.
El toc de gralla va donar un caire festiu i popular a la
vetllada, el nombrós grup de grallers va obsequiar amb un
repertori de cançons excel·lent.
I finalment, “La ruta de les estrelles”, ens va portar al final
de la festa amb música tradicional.
Per altra banda, la campanya de repartiment de bosses de
pa ha estat un èxit, el BEC n’ha repartit quasi 600 i el seu
propòsit és que ara els clients les facin servir el màxim
possible per tal d’evitar el consum excessiu de plàstics.
La propera actuació de l’Associació BEC serà el
L’Associació Sardanista “Arbeca Nostra” celebraren
el XVIII Aplec Vila d’Arbeca, el dissabte 25 de juliol i
en horari de tarda i nit a partir de les 20:30h. a la Plaça
del Toll, amb les Cobles Jovenívola d’Agramunt i 11 de
setembre. Desprès de sopar, va actuar l’Esbart Dansaire,
els grallers La Revolta, i l’Estudi de Dansa d’Ingrid Moyà,
en commemoració dels 30 anys de la celebració del primer
Aplec Vila d’Arbeca. Els actes, com ja és habitual, varen
15
Santi Sans
A dalt, imatge de l’espectacle ofert per la Cremallera,
a baix imatge dels assistents al sopar a la plaça del
Toll mentre gaudien de la música magistralment
interpretada per Ruta de les Estrelles, a l’esquerra
detall d’una de les parades al mercat
Santi Sans
sorteig del CARRO DEL FATO i UN CARRETÓ ple
de queviures del nostre poble. Es farà durant el mes de
desembre, coincidint amb les compres de Nadal i Reis.
Com més compreu a Arbeca, més números tindreu i més
possibilitats d’endur-vos a casa vostra tots els queviures
que cabrien en un carro. El BEC es vol fer ressò de la dita
adaptada “Comprant a Arbeca, faràs Arbeca”.
Sant Jaume amb l’Associació Sardanista “Arbeca Nostra”
acollir un nombrós públic que varen aporfitar per puntejar
alguna que altra sardana i gaudir més tard de l’espcctacle
ofert per les diferents entitas.
Informa’t amb la Borrassa

16
La Diada de Catalunya amb inauguracions
Tradicionalment el dia 11 de Setembre i a la Plaça Lluís
Companys, es fa l’ofrena floral al monument en memòria
de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya i
acte seguit hi ha les interpretacions músicals d’entitats
com la coral Harmonia i els Grallers Le Revolta que
donen un caire més cultural i catalanista a la jornada. Acte
seguit l’ajuntament ofererix als assistens un vermut per
finalitzar la Diada. Aquest any, l’ajuntament ha aprofitat
la Diada per mostrar als arbequins i arbequines la donació
de la maqueta que reprodueix el que havia estat el Castell
d’Arbeca en el seu moment més àlgid, maqueta realitzada
bàsicament per en Jesús Elies. L’ajuntament ha disposat
una placa que fa menció de tal donació al poble d’Arbeca
al peu de la maqueta que restarà exposada al Cos de
Guardia del Castell, de la mateixa manera, se li va fer
entrega d’un pergamí, mostra d’agraïment per tal feina
feta. Un cop tothom va poder observar la majestuositat
de la maqueta, es va oferir cava als assistents, que acte
seguit varen continuar cap a la Porta del Palau Castell, la
qual es va donar com a inaugurada amb les interpretacions
musicals de les professores de l’escola de Música i alguns
parlaments per part de Jordi Perelló, Joan Simó i Jesús
Elies.
Berta Esqué
Berta Esqué
A dalt imatge dels regidors assistents a l’ofrena i a baix,
imatges de les interpretacions de la Coral Harmonia, el
Grallers La Revolta i finalment, imatges del moment en què
el Jesús dóna les explicacions pertinents sobre la maqueta i
al costat imatge la la inauguració de la Porta Castell amb els
assistents escoltant les audicions de les professores
Berta Esqué
Berta Esqué Berta Esqué

Neix una nova plataforma civil: Arbeca decideix!
La societat civil arbequina s’ha unit en torn a una
plataforma amb el nom d’Arbeca decideix! amb l’objectiu
de promoure una consulta popular per la independència de
Catalunya, que al nostre municipi es celebrarà el proper
dia 13 de desembre coincidint amb la Marató de TV3.
Cal insistir que en aquesta plataforma hi pot formar part
tothom, l’única condició es ser arbequí i creure que sent
independents les coses ens aniran molt millor a tots.
L’organització ens informa que si encara no ens sou
partícips podeu atansar-vos a l’estand que hi haurà a la Fira
de Santa Caterina per rebre tota la informació necessària.
Precisament, serà la Fira el moment àlgid i de màxima
difusió d’aquest plataforma, per tal de sensibilitzar a tots
els arbequins i arbequines que res hi ha més noble i més
important que exercir el dret democràtic dipositant una
papereta en una urna, en un marc que garanteixi el procés
i que n’accepti els resultats obtinguts.
Arbeca decideix, ja ha organitzat alguns actes per tal
d’anar fent caliu i fer conèixer a la gent el projecte d’una
futura Catalunya més pròspera. Concretament, el passat
23 d’octubre un primera espasa com és el professor de
Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra,
Hèctor López Bofill, va fer una brillant exposició a la sala
Màrius Torres, on un nombrós públic va poder intercanviar
opinions i fer preguntes després de les seves paraules,
també va tenir l’amabilitat de dedicar personalment
a tothom que ho va voler, dos dels seus llibres, un ja
conegut pels arbequins, “La independència i la realitat”,
( Editorial Moll ) que va presentar a les jornades culturals
del 2005 i un altre d’aquest 2009 “ Nous estats i principi
democràtic”. (Angle Editorial ).
En la mateixa línea, i com a base de la plataforma, cal
destacar que l’Ateneu popular Garriguenc va presentar
una moció en defensa del Dret a Decidir i de suport a una
consulta popular per a la independència a Arbeca que va
ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament i que per la seva
importància reproduïm integrament:
La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva
història. Les limitacions del marc polític i jurídic vigent
pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern,
fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim
autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de
tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua
mantenint, malgrat la modernització social i institucional
que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat
uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç
nacional dels Països Catalans.
En un moment com el present té una importància
fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa
dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà
17
encara, el compromís actiu i la participació del conjunt
de la ciutadania en la definició del futur que més li convé
al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i
irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als
catalans i les catalanes.
És per tot plegat que cal saludar molt positivament
iniciatives com la consulta popular per la independència
d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es
poden entendre les pressions i les amenaces que s’han
exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter
feixista com, i això és encara més greu, des del mateix
govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa
qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple,
encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret
a decidir del poble català.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant
la Llei de consultes populars per via del referèndum el
mecanisme de les consultes populars convocades per
entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments
és el camí a seguir.
Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de
l’Ajuntament d’Arbeca, acorda el següent:
1. Felicitar la gent i els representants municipals d’Arenys
de Munt per la demostració de civisme i democràcia
participativa que han dut a terme, convertint una consulta
popular en una festa i demostrant que exercir el dret a
decidir és possible.
2. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el
seu futur sense traves ni limitacions de cap mena.
3. Donar suport a una consulta popular per la independència
que se celebri a Arbeca.
4. Instar a l’associació de càrrecs electes Decidim.cat
establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament
amb entitats de la societat civil, que permeti una acció
o accions simultànies a diferents municipis dels Països
Catalans.
5. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat
amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis
dels Països Catalans que es plantegin la realització de
consultes similars.
6. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós
al dret dels municipis catalans que així ho considerin
convenient a celebrar consultes populars per a la
independència.
7. Fer arribar aquest acord al president del Parlament
de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb
representació a la cambra.

18
Nova edició de la Festa
Major amb canvis
Del 14 al 17 d’agost, Arbeca va viure els seus dies de Festa
Major, on aquest any es varen fer alguns canvis sobre els
emplaçaments d’algunes de les activitats ja habituals. Cal
destacar actes com va ser l’actuació de l’Esbart Dansaire
d’Arbeca juntament amb l’Estudi de Dansa Íngrid
Moyà després del pregó inaugural a càrrec d’Antonio
Rubió Baget, el canvi d’emplaçament d’algunes de les
sessions de ball que varen tenir lloc a la plaça del Toll, la
recuperació del Ball del Valencians d’Arbeca a càrrec de
l’Esbart Dansaire (el qual havia fet una crida al poble per
tal que hi partessipés tothom qui ho vulgués) i finalment
l’emplaçament de la guatllada popular del dilluns dia 17,
que es va realitzar al pati de les Escoles.
Es va programar un acte previ el dia 13 d’agost, quan es
va oferir un monòleg a càrrec de Jonathan Vives a la Plaça
de la Unió Republicana. Pels dies de Festa Major es varen
programar activitats per petits i grans, actes culturals i
actes més esportius passant per les sessions de concert i
ball, tot un ventall d’activitat per celebrar la festa gran de
d’Arbeca.
A dalt imatge de la cercavila
inaugural de la Festa Major,
imatge de l’acte previ a càrrec
de Jonathan Vives i imatge del
Ball dels Valencians a la plaça
de Major, a càrrec de l’Esbart
Dansaire
Ajuntament
Joan Ramon Abat
Joan Ramon Abat
Ajuntament
A dalt imatge de l’actuació de L’Esbart Dansaire i l’Estudi
de Dansa Íngrid Moyà, i imatge de les piscines amb el Parc
Aquàtic del diumenge 16 d’agost
A dalt imatge d’un grup de participants a l’Escala en Hi-Fi, mostra
d’una se les proves del l’Arbequí de Ferro i imatge del bany d’espuma
Joan Ramon Abat
Berta Esqué
Berta Esqué
Berta Esqué

“L’excés de xovinisme
ha fet malbé la venta d’oli”
En “Joan de Cal Cançons”, tal com es coneix a
Arbeca a la persona que és protagonista d’aquesta
entrevista, també és el títol del llibre que ell mateix
va escriure sobre la seva pròpia vida. Una vida, que
arribada als 92 anys, conté històries de tots colors,
tant en la vessant ideològica en temps de guerra,
com en la vessant professional vinculada al sector
de l’oli, com en la familiar i personal. En Joan vol
donar a conèixer algunes pinzellades de tants colors
en aquesta entrevista a la Borrassa.
Per situar-nos, la conversa amb en Joan comença parlantnos
de just després del seu naixement, donat que ja va
tenir lloc un fet curiós. Comenta que els seus pares volien
posar-li Joan, però la persona que el va inscriure li va posar
Màrius sense que sabessin per què, fet que ja determina
algunes parts i algunes anècdotes en la seva llarga vida.
Per això, confessa que molts arbequins i arbequines no
saben qui és el Màrius Pons, ja que des dels 18 anys que
no viu a Arbeca, i en canvi, el coneixen pel Joan de Cal
Cançons. Com que se’ns presenta com a Màrius, d’ara
endavant l’anomenarem així.
Una anècdota força interessant relacionada amb el seu
nom real i amb el desitjat pels seus pares és que fa uns
anys, quan el Govern indemnitzava aquelles persones que
havien estat a la presó per motius de guerra, com és el
seu cas, a ell d’entrada li van dir que no li corresponia res
perquè la persona que havia estat a la presó era el Joan i no
el Màrius. Per sort seva, després va poder demostrar que es
tractava de la mateixa persona i finalment va percebre els
diners de la indemnització.
El fet que en Màrius ens expliqui això de bon principi, fa
que l’entrevista es desviï un xic de la intenció inicial, que
era parlar de la seva vinculació al sector de l’oli d’oliva,
però com que ens parla d’uns temps i d’uns fets que la
nostra generació no ha conegut i ens resulta interessant,
continuem dedicant una estona més de la conversa a la
seva joventut, a la seva participació a la Guerra Civil
espanyola i a la seva profunda ideologia comunista.
-Diu que va estar a la presó. Quant temps?
Als 19 anys vaig anar a la guerra de voluntari, vaig formar
19
part de la columna Macià-Companys, vaig lluitar durant
tres anys i després me’n vaig passar tres més a la presó
de Lleida, que era on ara hi ha Hisenda. Al sortir vaig
conèixer la meva senyora i ens vam casar el 18 d’abril de
1943 i al 10 de maig em va agafar la Guàrdia Civil, em va
lligar i pujar al tren i em van portar a Tetuán a fer treballs
forçosos durant dos anys.
-I què els feien fer?
Text: Alba Elías
Foto d’en Màrius Pons
Fèiem carreteres a pic i pala. Jo volia anar a la Unió
Soviètica a aprendre a pilotar avions, però no vaig poder
fer-ho. “La Constitució de la Unió Soviètica era una
meravella, jo me la sabia de memòria”. En Màrius es
confessa un comunista convençut.
-De què li ve aquesta ideologia? Per tradició familiar o
per algun altre fet?
Quan era jove estava una mica acomplexat perquè a casa
meva érem pobres i jo no anava arreglat igual que els altres
nois per anar a ballar i llavors vaig optar per quedar-me a

20
casa i llegir.
-Vol dir que li ve de les lectures que feia en aquell
moment?
Sí, va ser per això.
-Bé, vostè volia parlar de l’oli, oi? Com va començar en
aquest sector?
Vaig començar a casa Guiu de Lleida i hi vaig treballar 25
anys. Quan vaig plegar van quedar molt contents de mi i
em van fer una festa de comiat amb tots els treballadors
i em van regalar un rellotge d’or. Llavors em va venir a
buscar en Mola, que va ser alcalde de Lleida i conseller,
i em va dir si volia participar en l’organització del sector
de l’oli de la UTECO, que estava molt desorganitzat,
i vaig dir que sí. Hi va haver una assemblea amb totes
les cooperatives i en Mola els va dir que tenia una bona
notícia per organitzar-los, que m’havia trobat a mi, però
que era “un comunista perdut”. Els que estaven a la reunió
van contestar que “si sap vendre oli, encara que sigui
stalinista”. I així va començar una nova etapa.
-I quin va ser el seu paper a UTECO?
Jo vaig organitzar les cooperatives per vendre oli a Itàlia,
vaig obrir un mercat enorme. El Govern espanyol de tant
en tant tancava les exportacions i nosaltres teníem oli
al port de Tarragona que no podíem treure, llavors vaig
fer córrer la notícia entre els cooperatives i el Mola i va
haver-hi cert terrabastall, amb una situació de tensió. Vaig
demanar una excepció al Govern de Madrid al tall de les
exportacions perquè aquí només produíem un 1% de la
producció nacional i valia el doble que l’oli que feien els
andalusos. Vaig unir les cooperatives, però després em van
substituir perquè em trobava sol i vaig demanar la baixa, i
les coses van començar a anar malament.
-Vostè va ser un dels fundadors de la Denominació
d’Origen Garrigues, no?
Sí, va ser la primera denominació d’origen de l’oli, la de
les Borges. A Montilla tenien una denominació d’origen
del vi i jo la vaig copiar posant oli on hi posava vi.
-No es deia Garrigues, la denominació d’origen?
No, es deia Borges perquè els italians coneixien l’oli de
tota aquesta zona com a Borges, però el nom feia perjudicis
als altres pobles que no eren les Borges i el van canviar per
Garrigues el 1979.
-I com veu ara el sector de l’oli?
Hi ha un problema gros, que és la “mecanització, que ha
estalviat molta mà d’obra però ha perjudicat molt l’oli
perquè els italians, quan va començar la mecanització
deien que l’oli era bo però ja no tenia el mateix perfum i
deien “on és l’oli de les Borges, aquest no ho és!”. Itàlia
produeix la meitat de l’oli que consumeix i ha de recórrer a
altres països com Tunísia, “em sap greu que s’hagi perdut
el mercat italià”. “Sóc crític amb la situació actual perquè
hi ha desunió, hi ha un excés de xovinisme”. “M’agradaria
que el titular d’aquesta entrevista fos que l’excés de
xovinisme fa malbé la venta d’oli”.
-Per acabar, voldria preguntar-li si se sent orgullós de
ser arbequí.
“Sííííí. Mira, la Unió Republicana, on hi ha l’Ajuntament
ara, la va fer el meu oncle i el meu pare, que eren
picapedrers, i jo hi feia de manobre. I a casa meva
eren hospitalers en aquella casa que està al costat de
l’Ajuntament”.
-I una última pregunta. Quina dècada de la seva vida
considera que ha estat la millor?
La de la República. Del 1931 al 1936.
Entre l’oli i les aventures i desventures de la Guerra, en
Màrius ens explica una última anècdota força curiosa.
Durant un temps va viure en una torre al Portell amb la
seva senyora i feia reunions clandestines amb comunistes
que venien d’arreu i que ell i algun altre company els
anaven a recollir a Mollerussa i en altres indrets. Mentre
celebraven les reunions, dos companys s’estaven fent
guàrdia pels voltants de la torre amb una arma per si hi
anava la Guàrdia Civil, disparar a l’aire i així donar l’avís
als reunits. Mentre, la seva senyora cuinava una bona
cassola, i en cas que tinguessin visita inesperada, cremaven
tots els papers de la reunió al foc on cuinava la senyora i
posaven com a excusa que tenien un sopar d’amics, amb el
menú ja preparat.

De tu a tu amb Jaume Fallada
Pels més joves, parlins d’on bé i que és
això que coneixem com Agrolés.
Agrolés neix de de la segmentació del que
fins aleshores, 1977-1978, era l’UTECO (
Unió Territorial de Cooperatives) aquesta
unió, es divideix en unes seccions, com són
subministres, cereals i fruita, i esdevé el que
ara es coneix com Actel, i per una altra banda,
l’Agrupació Olearia Leridana, Agrolés,
que es queda amb les seccions de l’oli i de
l’atmella.
Fent números rodons, la cooperativa té uns
6.000 socis, dels quals 42 són cooperatives, i
en la secció de l’atmella l’extenció geogràfica
que abarca es dispersa fins arribar a les
comunitats de Navarra, la Rioja i Aragó.
Si ens cenyim a la definició teòrica, podríem dir que
l’Agrolés és una cooperativa de segon grau, és a dir , que
comercialitza els productes que les altes cooperatives
produeixen i transformen, dic en teoria, perquè les
necessitats de cada moment han transformat molt aquesta
realitat, i les cooperatives han donat multitud de serveis,
com el de cultius de les terres, i les de primer grau que
ja no tant sols produeixen i transformen sinó que també
comercialitzen.
Aquest potser és un dels greus problemes que tenim en
aquest moment, la duplicitat de funcions que encareix
enormement els costos.
Deixem aquesta reflexió per més endavant, perquè
sembla prou interessant, i parli’ns una mica més
d’història i de la seva arribada a Agrolés
L’any clau, és el 1993, concretament, a l’octubre, jo en
aquell moment era president de la cooperativa d’Arbeca
i l’Agrolés fa suspensió de pagaments, uns quants
Text : Santi Sans
Fotos: Joan Ramon Abat
En un moment delicat com el present, immersos en mig d’una crisi galopant, que encara no ha tocat fons, el món
de l’agricultura no en queda pas al marge, es parla de canvi de model, de concentració parcelaria, del canal Segarra
Garrigues, a la Granadella es parlar de concentrar producte per ser més forts davant l’agressiu món dels canals de
distribució i dels grans majoristes, quan el govern diu que no pot fixar preus mínims, i les manifestacions acaben
a garrotades, és per tot això i molt més que durant aproximadament dos hores tenim una xerrada distessa amb un
arbequí que fa molts anys que està al capdavant del món del cooperativisme, i per tant de l’agricultura, actualment
és el president d’Agrolés des de 1994 i també va ser-ho de la Cooperativa d’Arbeca del 1988 al 2000.
En Jaume Fallada Pujol al seu despatx a l’Agrolés
21
voluntaris formem una comissió gestora per reordenar la
situació, amb la clara intenció de salvar la cooperativa.
La situació no era fàcil, hi havia un deute de 1.800 milions
de pessetes d’aquell moment i cal contextualitzar-les al
1993, dels quals 600 milions es deien als socis, i d’aquest
50 milions als socis d’Arbeca, la resta del deute estava
contret amb diferents entitats financeres.
Recordo que una de les feines més difícils que vàrem
tenir va ser aconseguir que aquestes entitats financeres ens
condonessin el 40% del deute, tot i que en un principi
s’hi van avenir, ens imposaven la condició que els socis
també estesin disposats a perdre el 40%. Al final els hi
vàrem fer veure que això era inviable, perquè aquesta
premisa abocaria inexorablement a la desconfiança del
soci, no entraríem ni un quilo de “gènero” i per tant,
aquestes entitats no perdrien el 40% sinó tot, ja que amb
la venta de les instal·lacions difícilment recuperarien
aquest valor, al final s’hi van avenir i fins avui, aquí estem,
facturant entre 6 i 7 milions d’euros a l’any en funció de
les campanyes i dels preus, amb una plantilla que tot i
reforçar-se en moments puntuals, és de 7 o 8 persones,
cal destacar que als anys 90 eren 60 persones treballant,

22
d’aquí el que us deia dels problemes d’infrstuctures i de
gestió que incrementen exponencialment els costos de
les cooperatives petites i que sense cap mena de dubte les
portarà a l’extinció.
En aquests moments, per dir-ho d’una
forma planera, l’Agrolés és una subsecció
d’Actel, una gran central que factura
uns 125 milions d’euros, i que en tema
d’atmelles i d’oli té una secció que es diu
Agrolés , amb una comptabilitat totalment
separada per cada secció i per tal que
ens entenguem, la secció de cereals o
de fruita mai pagarà els plats trencats de
la secció de l’oli i a la inversa, la secció
de l’oli no dipositarà el seu capital per
cap altra secció, cadascuna funciona
independentment, mantenint el seu patrimoni, però gaudint
de les cinèrgies que genera una gran central com Actel,
logística, equip comercial, direcció, rotació de personal
entre seccions en les diferents campanyes….
“un dels greus
problemes és
la duplicitat
de funcions
que encareix
enormement els
costos”
Li prenc la paraula, parli’ns d’aquesta duplicitat que
parlava abans, i de la importancia de ser grans.
Estic convençut que per sortir del pou hem de deixar
d’una vegada per totes, els individualimes arraconats,
per tenir força s’ha de vendre tot el producte com un únic
proveïdor, no podem fer la guerra cadascú pel seu compte,
perquè al final ens guanyaran i ens faran perdre.
Aquest és el futur pel coopetarivisme, la fusió per
minimatzar costos, com deia abans, el problema de les
coopertarives de primer grau és la gestió i els costos
de transformació, són massa elevats, si això hi sumem
una baixa producció per difetents motius i una pèssima
comercialització ens trobem amb una bomba a les mans a
punt d’esclatar.
S’ha de seguir el model francès, per exemple, tot el cereal
d’un radi deteminat, posem 15 quilòmetres ha d’anar tot
a una cooperativa especialitzada, que a la vegada formarà
part d’una xarxa que controlarà la central. Això abarateix
molt els costos, optimitza la producció i elimina staff
directiu i gerencial, que dependran directament de la
central, com tot l’equip comercial, que comercialitzarà
no només aquesta cooperativa de recollida sinó tota
la xarxa. A cada punt d’aquesta xarxa o cooperativa,
com n’hi vulguem dir, i
“l’altre problema és la disperció de
subvencions”
hauria d’haver només un
representant de la central,
a més, com he dit abans,
el personal passaria a
dependre de la central, i tindria feina continuada tot l’any
a l’establir una rotació del mateix segons el transcurs de
les diferents collites.
I les diferents administracions què hi diuen a tot això?
En principi els hi sembla bé, però sincerament crec que
estan lligades de mans i peus per les constants comeses
electorals, no són suficientment valentes, tant
les d’ara com les d’abans.
El model productiu de les nostres contrades
ha de canviar radicalment, la idea bucòlica
de conrear les terres de casa i pretendre
viure amb 15 jornals de terra ja ha passat a la
història, i per l’altra banda, tenim, que el 40%
del territori ja no es cultiva, està d’herm.
És el moment per marcar-se unes directius,
una full de ruta estratègic, on es parli de banc
de terres, de dimensionar les explotacions per
tal que siguin rendibles, de mecanitzar-les, tot
aprofitant línies de Brussel·les que ja existeixen, com per
exemple, una de cessament de l’activitat, on t’ofereixen
uns diners fixos, per tal de deixar de cultivar les teves
terres que no són rentables individualment i que ho puguin
ser per algú altre que es vulgui dedicar a l’agricultura i les
pugui aglutinar per tal de tenir una explotació rendible, hi
ha casos en què no cal vendre, es pot arrendar.
Un altre exemple, en què es demostra que l’administració
té una visió molt a curt termini, la tenim en les gelades del
2001, van compensar la falta de producció, invertint-hi
milions d’euros, sense demanar res a canvi als pagesos; era
l’oportunitat d’or per tenir camps d’oliveres perfectament
plantades que permetessin la seva mecanització en un
futur, plantar sense fixar els marcs i tornar a tenir oliveres
de tres i quatre pollancs, és un pas endarrera i gastar-se uns
diners que van donar part per avui però que representaran
la gana del demà.
L’altre problema és la dispersió de subvencinos, si
tinguessin una línia de futur clara no subvencionarien
molts projectes que ara estan subvencionant, per exemple,
per què cal subvencionar una embotelladora d’oli quan a
pocs quilòmetres n’hi ha una que portant l’oli al matí a la
tarda el tornes a tenir a lloc perfectament embotellat. Molt
bé, ha subvencionat l’embotelladora al 40% i l’altre 60% a
càrrec dels socis, uns costos infinitament més elevats del
que podria costar el transport, i aquí no s’acaba, després
caldrà fer els cubs nous, i finalment el molí, duplicitat altre
cop de costos, que ens aboquen a situacions perverses, com
que algun soci vagi a liquidar i encara hagi de pagar diners
a la cooperativa. S’ha de concentrar els serveis ja!
Té les idees clares, i a més
parla clar, i això m’agrada,
per anar acabant li voldria
demanar la seva reflexió
sobre l’exportació, sobretot en el tema de l’oli, arran
d’unes dades que es van exposar aquest mateix més
a la Universitat de Lleida on una empresa privada de
comarques veïnes deia que exportava oli a 120 països.

Agroles té una societat compartida a EEUU des de 2004,
la cooperativa n’és propietària en un 51% es diu Agrolés
USA, i la marca que distribuïm és “Catalan gourmet”,
tant amb oli com amb ametlla, amb molt de goig diem que
tenim 60 botigues obertes a l’ illa de Manhattan, on venen
entre 40.0000 i 50.000 botelles de mig litre a 14 dolars.
En una visita que vàrem fer, vàrem poder parlar amb els
venedors, ja que tots són hispans i t’hi pots comunicar
perfectament en castellà, i ens comentaven que l’oli es
venia mitjanament bé, però el que realment els hi prenien
En Jaume Fallada davant una mostra de productes de l’Agrolés
dels dits era un oli italià que es venia a 4 dolars, i que no el
tenien ni als prestatges, estava a terra.
Això ens ha de fer pensar, i potser la solució passa per
tenir un gran oli de qualitat, amb una botella molt elitista,
a un gran preu i amb una etiqueta que expliqui les seves
maravelles organolèptiques, però també tenir una marca
blanca, amb diferents escalats de preus, això sempre ens
donarà més que malvendre l’oli en cubes. S’ha de treure
valor afegit, més o menys, però no es pot vendre l’oli
a cubes. Abans d’això hem de ser capaços de crear una
àmplia gama del producte, que vagi des de l’extra verge
al refinat.
De les empreses privades veïnes que són a tants països
els hem de preguntar quants litres exporten i no a quants
països, des d’Agrolés exportem a Japó, Xina, Autràlia,
Alemanya, quasi tota Europa.... però poca quantitat
500.000 quilos d’oli, d’un total de producció de 2.500.000
quilos.
La nostra marca d’exportació és Romànico, aquesta
marca, exporta oli, 100% d’oliva arbequina, no cal dir-ho,
a més hi ha una distinció per l’oli “ecològic”, una altra
per l’oli “extra verge”, i un altre, que en diem “essència”.
23
Romànico també és marca per olives de taula i amb
ametlla exporta llargueta torrada i marcona deshidratada,
el país pioner en l’exportació és Alemanya.
Cal destacar que la marca Romànico no la trobareu en
garrafes de cinc litres de plàstic, només en botelles de
vidre i en llaunes de 3 i 5 litres.
Quines altres marques, teniu? Si n’hi ha una per
l’exportació, en deu haver una pel mercat nacional.
Efectivament, hem fet un important rentat de cara, si es
pot dir així a tot el disseny de la marca
Germanor, aquesta és la marca pel
mercat nacional. amb la marca Germanor
s’embassa oli amb garrafes de cinc litres,
però també patès d’oli, sabons d’oli,
confitures de pulpa d’oliva, i un protector
labial. També ametlles.
Per últim, tenim “Tagornar”, que és una
marca que aglutina la producció pròpia
d’una finca d’unes 200 hectàrees que
tenim a Bovera, d’on surt un oli d’oliva
arbequina “ràbiosament” fruitat i verd,
que es distribueix amb una botella elitista,
amb un dosificador al preu de 7 euros el
mig litre.
Totes aquestes marques s’embotellen a les
Borges.
Estaria parlant amb vostè molta més
estona, però el temps apressa i l’extenció de paper que
em deixen ocupar també, però no podem concloure
sense parlar del Segarra Garrigues.
Era la gran esperança….
Per definir-me clarament i com a signant del Manifest
de Vallbona, que després derivà amb el “Compromís per
Lleida” la línia marcada per aquests és la línia a seguir,
l’aigua no és només pel pagès, és per l’industrial, per al
granger, per abastir els pobles…. per generar riquesa, si
el pagès va bé, hi haurà botigues, es necessitarà serveis,
ferrers, tallers, maquinària…
Resulta sospitòs que les millors terres siguin declarades
Zepas, i que a les acaballes del canal, ja estem a l’alçada
d’Arbeca, encara no sabem quan costarà ni com
s’articularà, si més no sospitós, no?
Aquesta llarga aspriació social d’una part important de les
poblacions de les Terres de Ponent es pot veure estroncada
per tal com s’ha dut a terme la materialització del canal.

24
34
36
38

Cases i carres d’Arbeca
Cal Rubió: Al 1659 Isidre Navés ven a Pere Tasies un
corral enderrocat que està a sol ixent de casa seva i per
davant amb el carrer que va al Toll. Al 1710 encara hi
viu Pere Tasies. Una néta d’aquest Pere Tasies es casa
Imatge actuals de cal Rubio, al carrer de l’Abadia
amb Pere Martí i segueixen vivint en aquesta casa. Altra
pubilla, Josepa Martí Tasies es casa amb el seu veí, el
Naves Bondat. Altra pubilla Teresa Navés es casa amb
Josep Segarra Pernau, que segueixen en aquesta casa fins
a principis del segle XX que es traslladen al carrer Major.
La casa que deixen, la compra el matrimoni del Sr. Rubió
i la Sra. Concepció Baget que encara avui viuen els seus
descendents.
Cal Nunci: tinc una nota de l’any 1656 que posa: “Jaume
Perera de Puiggròs té una casa a la placeta del Cànem
i llinda amb Josep Florejachs per la dreta i amb Pere
Tasies per l’esquerra”. En l’inventari de Pere Tasies de
l’any 1959, consta que per la part del darrera toca amb la
Vídua Piera. Al 1685 consta que la compra Pere Mangra,
vidrier. Al 1893 hi viu la Maria del Nunci. Avui continua
sent de la mateixa família.
Cal Navarro: Antiguament cal Navarro formava part de
la casa que avui és l’Abadia. Després de la guerra dels
Text : Jesús Elies
Fotos : Berta Esqué
25
Segadors deuria quedar molt malmesa, i aquesta part de
casa la compra en Ramon Queralt fins a tocar a l’hort de
l’Abadia. La part de baix se la ven amb pocs anys, per
corral. A l’any 1690. De la part nord o tramuntana no trobo
cap venda. El que sí he trobat és que els Queralt al segle
XVIII estan en altres llocs d’Arbeca. Al 1893 aquesta casa
era dels Castellà Reñé, que avui són a Verdú. Aquí hi van
viure de lloguer els de la Marsola i els actuals propietaris
la compraren als anys 60.
L’Abadia: Al capbreu de 1518 aquesta casa era de
Berenguer Bonjorn com ho era cal Teresí. En el número
anterior de la Borrassa vaig dir que cal Teresí havia
pertanyut als Ballester. Recordo que el Llorens Rubió
em comentà en certa ocasió que els Ballester s’havien
emparentat amb els Bonjorn. Els Ballester, segons Josep
Ma Sans i Gené, en el llibre “Arbeca Història i record”diu
que Pere Ballester era un prohom arbequí de rellevant
importància que alguns autors diuen que donà fama al
cognom Ballester originari de la nostra vila. Al 1493 el
rei li concedí el títol de Generositat (pagès que gaudia de
títol militar) Els Ballester he pogut comprovar que des de
ca l’Apotecari, Rinxo, Teresí, tota l’illa de l’Abadia, cal
Giordano, cal Simona, cal Cadet i ca l’Olla, tot havia estat
dels Ballester. Al 1660 aquí a l’Abadia hi viu Francisco
Bellmunt, ho heretà el seu fill Francisco Bellmunt canonge
de la Catedral de Girona. Crec que aquest ho deixà a la
parròquia, ja que l’ antiga abadia que estava prop del
castell fou derruïda per la guerra. A partir del 1680, ja
consta que hi viu el Sr. Rector
Per la part del Toll tenia dos galeries, la més alta passava
a l’altre carrer, fins al davant de cal Rinxo. Era una casa
senyorial, amb la seva escala barroca i grans sales, encara
que segons els que la recordem estava una mica malmesa
degut a les obres que cada nou rector hi feia. A la façana
davant de cal Rubió, hi havia la porta adovellada i damunt,
tres finestrals que per dins tenien els seus bonics festejadors
de pedra molt ben treballats. Als anys 70 s’enderroca i es
construeix l’actual Abadia. Per aquesta casa hi han passat
19 rectors.
Darrera l’abadia , tocant al toll, hi havia l’hort del Sr.
Rector, amb el seu pou fet davall la roca foradada, era
grandiós. Quantes vegades, quants escolans, Mossèn
Ramon Timoneda ens hi baixava amb un cove per netejar
la vàlvula de la bomba.
Cal sr. Jesús: L’any 1664 Juan Rebull ven aquesta casa de
Joan Camins i diu el document: “una casa i corral que
està tota sola i afronta solsament amb un hort del Reverent

26
Francisco Bellmunt i fa muro amb el portal del Toll”
Aquesta casa antigament seria una petita torre adossada al
portal d’entrada al poble. L’any 1757 l’apotecari Francisco
Baget arregla aquesta, amb 40 carretades de pedra que
el Duc de Medinaceli li autoritza de treure del Castell.
Quasi sempre la tingueren llogada. L’any 1829 hi trobo a
Mossèn Fonte. Beneficiat de l’església. Al 1893 hi consten
les “Chiques Sancho”. Crec que eren Mestres. Recordo
que la meva mare quan parlava d’elles, sempre deia les
mestretes. L’any 1898 la compra el meu padrí Jesús que
era veterinari, a més de tot un senyor, que dóna el renom a
la casa. Avui segueix sent de la mateixa família.
En el pròxim número, farem els carrer de l’Abadia,
antigament conegut com el Carrer de Baix o del Forn de
Baix.
A la imatge, l’actual Abadia d’Arbeca
46
Vista actual de cal Navarro
42

Joan Baptista Sans, el tercer home
El Joan Baptista Sans és el tercer
dels arbequins que entrevistarem
que van passar per l’Escolania de
Montserrat.
Aquest arbequí de Cal Comenge va
néixer l’any 1971, des d’on estem
realitzant aquesta entrevista. Com
tots els nostres tres entrevistats va
fer fins l’aleshores 4t d’EGB a
Arbeca abans d’anar a l’Escolania.
És casat, viu a Barcelona i és pare
de dos nens i d’ una nena. Té un
any de Farmàcia i la carrera de
Veterinària i va fer el Servei Social
d’aleshores mentre estudiava la
carrera. Ha treballat de veterinari
rural, d’educador a la mateixa
Escolania de Montserrat i des
del curs 2007-2008 treballa
com a professor al Departament
d’Educació de la Generalitat de
Catalunya.
El Joan Baptista ens explica
que el seu interès per la música
pròpiament dit li va néixer durant
la seva estada a l’Escolania, cantant a diari i escoltant
tot tipus de música (es veu que tenien un radiocasset i
escoltaven tot tipus de música, tant clàssica, pop, rock o
altres).
En Joan Baptista i la seva família
Abans, però, d’entrar a l’Escolania ja cantava a la Coral
Infantil l’Encís, d’Arbeca, i també, anava a solfeig amb el
Manolo Gras amb el qual ja hi anaven els meus germans
(Mª Dolors i Miquel Àngel, 4 i 2 anys més grans que ell),
i després amb el mossèn Anton Bru, durant el darrer any
abans d’entrar a Montserrat. El mateix mossèn li va fer
també les primeres classes de piano.
Els seus pares, en saber que el Jaume Safont i el Marc
Armengol havien estat o ve estaven a l’Escolania, van
voler provar si ell hi podia entrar, també. Van portar-lo
amb mossèn Anton Bru per tal que el preparés “més
intensivament”. Finalment, després de passar diverses
proves de selecció va ésser acceptat a l’Escolania.
Ens diu que la seva entrada a l’Escolania va ser el 13 de
setembre de 1981, a la basílica de Montserrat. Allí es fa
tota una cerimònia en la qual són vestits d’escolans tots els
Text: Xavier Sans
27
nois seleccionats per entrar aquell
curs (eren 13 en total, de diferents
punts de Catalunya), amb la saia
(*) i el roquet (*) recorda.
Allí hi va estudiar des de 5è fins
a 8è d’EGB d’aleshores (del 1981
al 1985) i, a part del cant, va
aprendre a tocar el violí i el piano
(aquest darrer és obligatori per a
tots els escolans).
Quant a com era un dia normal a
l’Escolania i els caps de setmana,
les seves respostes són gairebé
calcades a les que van donar-nos el
Jaume Safont i el Marc Armengol
per la qual cosa no serem
exhaustius en els seus comentaris,
i per si resulta del vostre interès
podeu consultar les revistes
anteriors; sí que voldríem aprofitar
però aquesta entrevista per parlar
de conceptes del que feia i que ens
ha anat explicant i que considerem
interessants pels lectors, com per
exemple els següents:
Saia: Túnica negra que es posen els escolans directament
sobre la roba.
Roquet: Peça de roba de color blanc, que es posa per sobre
de la saia.
Salve: Pregària a la Mare de Déu, que els escolans canten
cada dia puntualment a la una del migdia. El text és en llatí,
i diferents compositors al llarg dels segles han compost la
música amb aquest text per a ser cantats, alguns d’ells
ho feren expressament per a l’Escolania de Montserrat
(Joan Cererols, Ireneu Segarra, Pau Casals, ...). Tot seguit,
després de la Salve, l’Escolania canta el Virolai.
Hi ha una variant, que es coneix com a Salve Montserratina
en la qual es van intercalant les diferents estrofes de la
Salve cantades en cant gregorià (una sola veu) amb estrofes
cantades a polifonia (diverses veus cantant alhora). Aquest
tipus de salve es canta cada dia al final de la pregària de
Vespres.
Virolai: Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la

28
primera estrofa del qual comença amb els versos “Rosa
d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel” , i que fan
que sigui conegut també amb el nom del “Rosa d’abril”.
La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer
i la melodia és de Josep Rodoreda.
Pregària de Vespres: És una de les pregàries que realitzen
els monjos, a les 18:45, a la Basílica de Montserrat. Quan
estan acabant la pregària els escolans entren a la Basílica
i participen en la pregària cantant la Salve Montserratina i
tot seguit canten un motet.
Motet: composició vocal de caràcter gairebé sempre
religiós, sobre text llatí, amb acompanyament
d’instruments o sense.
Conventual: Missa que celebren els monjos de Montserrat
cada dia a les 11:00 del matí (actualment cada primer
diumenge de mes la podeu veure pel Canal 33 de la TDT).
Els escolans hi participen cada diumenge, mentre estan a
Montserrat.
Malgrat que els escolans canten moltes coses en llatí, no
és una llengua que estudiïn. Com la resta d’estudiants
d’ensenyaments primaris i secundaris, a part del català i
del castellà, aprenen anglès.
En Joan Baptista ens comenta que al ser d’un poblet llunyà,
no tots els diumenges els pares podien anar-lo a veure, i de
vegades podien passar dues i fins a tres setmanes perquè
pugessin a Montserrat. Penseu que en aquells anys, ni les
carreteres eren tan bones, ni tampoc ho eren els cotxes!
A més, en el seu cas particular, els seus pares tenien una
granja de “tocinos” i, a més, el seu pare treballava molts
caps de setmana fent de cambrer de banquets.
Respecte a les
actuacions/concerts
que feien amb
l’Escolania ens diu
que, a banda de les
que realitzaven de
manera “ordinària”
cada dia a Montserrat,
durant l’any es feien
entre 6 – 10 concerts
per Catalunya. I
de vegades també
fora de Catalunya.
Personalment vaig
poder anar a tres
“gires”: Portugal,
Israel, i Àustria–
Hongria i també un
concert a Madrid!
Entrada a l’Escolania de Montserrat
Dia de Rams, en Joan Baptista amb els seus
germans l’any 1973
Preguntat com l’ha marcat el seu pas per Montserrat
ens respon: “Diuen que tots els que hem passat per
Montserrat portem una “marca” a sobre. Evidentment,
jo crec que m’ha marcat. No et sabria massa ben bé dir
el COM. Penso, d’entrada, en tot el que va significar el
fet de sortir d’un poblet “petit” i marxar de casa als 10
anys. D’una banda potser ajudar-me a ser més autònom
i “independent”; d’altra banda a no poder viure sense la
música, descobrint que d’alguna manera forma part de la
meva vida (de moltes i diverses maneres!). Quan vas a
Montserrat, una mica és com si tornessis a casa, ... de fet
ho ha estat durant quatre anys.
El fet de dir que ets antic escolà, segons en quins llocs,
sembla com si la gent et miri d’una altra manera. De
vegades això et fa gràcia, de vegades prefereixes mantenirho
en l’anonimat.
Però el seu lligam no va acabar aquí, durant els seus anys
de carrera va formar
part de la Coral
d’Antics Escolans
de Montserrat. On
va conèixer els seus
actuals companys de
grup, el quartet The
Minstrels. Totes dues
formacions han actuat
al nostre poble.
En reprendre el
contacte amb
Montserrat, (perdut
durant els anys que
va estudiar el BUP
i COU a Lleida), va
comportar que el
monjo responsable
dels escolans li oferís

de treballar a l’Escolania i va acabar fent d’educador dels
escolans durant vuit anys. I és per això que la seva relació
amb Montserrat és, encara, més gran.
Com a educador la seva responsabilitat era molt similar a
la d’un monitor dels nois, acompanyant-los en les seves
actuacions diàries, en els àpats i en el joc. També, quan
sortien de concert, els acompanyava. I gràcies a això ha
pogut visitar Alemanya, Hongria i Japó.
Respecte a si va coincidir amb algun altre arbequí a
Montserrat ens contesta : “La veritat és que no, ja que el
Marc Armengol va acabar el juny del 1981 i jo entrava
el setembre del mateix any. Sé que el Jaume Safont i el
Marc van coincidir un any,el Jaume era dels grans (8è
d’EGB) i el Marc era dels petits (5è d’EGB). Amb tot, he
de dir que hi havia un monjo arbequí: el Pare Ricard Mª
(Baptista) Sans, que en aquells temps era el monjo ermità
que s’encarregava de la Santa Cova. El seu nom de bateig
era Baptista Sans, però en entrar al monestir els canviaven
el nom i es va posar Ricard Mª. Si no vaig errat, era de cal
Potes”.
Ens diu que amb qui s’ha vist més darrerament, ha estat
amb el Jaume Safont, que es veuen gairebé cada estiu o
durant la Festa Major i que quant al Marc ja fa anys que no
en sap gran cosa, que simplement, no coincideixen.
Quan va sortir de l’Escolania va anar a fer BUP i COU al
Col·legi Claver de Raïmat (Lleida), al temps que seguia
estudiant a la música al Conservatori de Tàrrega on hi
havia aleshores el Marc Armengol, que hi treballava de
professor de violí, amb el qual tornava molts vespres
cap a Arbeca. I ens diu que això significava fer un munt
kilòmetres cada dia.
El Joan Baptista ens explica que “des de
l’estiu del 1997, junt amb 3 nois més formem
el quartet vocal ‘a Capella’ The Minstrels,
(www.theminstrelsquartet.com) amb el
qual cantem sobretot, negro-spirituals i, a
banda de bodes i altres celebracions, fem
concerts per tot Catalunya, i puntualment
col·laboro amb algun que altre cor per la
zona de Barcelona. Amb el quartet tenim
pendent d’editar un CD basat en el repertori
que oferim en els nostres concerts”.
“I, a nivell personal, dir que pel setembre
esperem el naixement del nostre tercer fill
i això comportarà una mica més d’enrenou
per casa!” (finalment va néixer a finals
d’agost!)
En preguntar per la nostra vila ens diu : “La
29
visió que en tinc pot arribar a ser una mica “bucòlica” i
per tant reconec que desconec la realitat i el dia a dia del
poble. De fet, en vaig marxar als 10 anys i gairebé podria
assegurar que no hi he tornat a viure “pràcticament mai
més”. Sí que vaig estar els quatre anys mentre feia BUP
i COU; però el fet d’anar a estudiar a Lleida, i amb tot el
de la música pel mig, ... em passava moltes hores fora del
poble, on gairebé només hi anava per dormir, es podria dir.
Després la universitat a Barcelona.
Em fa una il·lusió especial poder dir que sóc d’Arbeca
(malgrat estigui empadronat a Barcelona, per qüestions
pràctiques), però penso que mai deixaré de sentir-me
d’Arbeca (d’una manera o d’una altra).
D’altra banda també he de dir que hi vinc molt poc, i quan
hi vinc és per poc temps. Potser sí que a l’estiu hi passem
uns dies, però la resta de l’any, si venim és per venir i
marxar el mateix dia (gairebé sempre).
Amb tot, poc o molt segueixo l’actualitat d’Arbeca a través
de la pàgina web del poble, (http://www.arbeca.org/), a
través de l’Associació dels Amics de Vilars, i recentment,
a través del “FACEBOOK” ha contactat amb antics
companys del poble.
Respecte a la web de l’ajuntament, un o 2 cops al mes hi
entro per mirar les notícies, pregons, agenda, ... De fet,
un parell de vegades he posat la meva adreça a la pàgina
inicial on diu: Vols rebre informació del teu poble a la teva
bústia de correu? Escriu el teu email: .... I encara estic
esperant rebre res ... la veritat és que mai m’he “aturat a
queixar-me” del fet, ... i segueixo mirant la pàgina de tant
en tant per veure què passa i ja està! “
En Joan Baptista amb el quartet The Minstrels

30
Pedres que parlen i marques de picapedrer
Des de molt antic les pedres han servit per aixecar edificis
en totes les seues formes i classificacions arquitectòniques,
des de les més humils cabanes fins a les majestuoses
catedrals, passant per castells palaus. En moltes d’aquestes
construccions l’home ha deixat certs missatges, unes
vegades en xifres per indicar l’any de la seua edificació,
altres amb icones dels seus oficis, propietats o títols
que posseïen, epitafis en làpides, marques de treball o
pictogrames de difícil interpretació com són els grafits.
Avui ens referirem a les “marques de picapedrer” que es
van gravar en els carreus del castell dels Cardona en la
seua Baronia d’Arbeca. S’entén per marca de picapedrer
un signe que s’esculpia en una de les cares llargues
dels carreus, marques que hem trobat i es poden veure
a diverses cases del poble, les construccions del qual o
rehabilitacions es van fer a partir del segon terç del segle
XVIII, aprofitant les pedres i carreus dels paraments del
castell, que han permès elaborar, amb les poques marques
trobades, un petit corpus iconogràfic, encara que no hi ha
cap dubte que altres van quedar ocultes a la cara del carreu
que donen a l’interior dels habitatges, i algunes altres que
han pogut emigrar amb les carretades de pedres que es van
emportar a altres llocs.
Les marques tenen un recorregut cronològic bastant llarg,
des del S/XI amb el Romànic fins a finals del segon/
XV amb gairebé l’ocàs del gòtic i l’arribada de noves
tècniques i plantejaments econòmics de l’arquitectura que
s’imposa amb el Renaixement. Avui no hi ha cap dubte
sobre el significat d’aquests signes: servien per cobrar la
part de preufet de la jornada que cobrava un picapedrer o
quadrilles de picapedrers; només existeix un lleuger dubte
que es desprèn del fet que tots els carreus no presentin
signes, per a alguns especialistes seria la prova de què sol
els portessin alguns carreus del treball de la jornada, la
propietat i cobrament de la feina vindria determinada per
la separació dels munts dels diferents grups.
Les marques serien, si s’acabessin els inventaris de la
península i de França, un bon instrument per endinsar-nos
en l’organització gremial de les societats dels menestrals
i el seu recorregut i participació en les construccions en
què haguessin intervingut. Quan s’analitzen marques
d’una determinada edificació caldrà comparar-les amb
altres d’iguals de construccions próximes, ja que amb les
coincidents ens donarien paral·lelismes de cronologies
coetànies per moviments itinerants; però no podem
extrapolar a edificacions més disperses o llunyanes, sense
conèixer rutes, la coincidència de marques sobretot en
signes més simples, ja que la seua cronologia podria diferir
en més de cent anys.
Les marques que s’adjunten i descriuen ens han donat una
Text i fotos: Giordano Marqués
similitud amb altres que es localitzen en construccions
properes; així comprovem que els signes 1,8 i 11 es donen
també a l’església i en el claustre petit del ´ Monestir de
Santes Creus, la 2 i 17 al castell de l’Espluga Calba, l’1 i
17 al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera (Guimerà),
però igualment s’han trobat a Poblet i en Santa Maria de
Vallbona de li Monges. Per a una millor interpretació,
els signes s’han classificat per grups, seguint un corpus
internacional, en: linials, cruciformes, alfabètics,
geomètrics, flexiformes, mixtos i antropomorfs.
Una part dels paràmetres del castell d’Arbeca, aquells en
què coincideixen els signes amb els paral·lelismes apuntats,
ens indicarien que en el primer terç del segle XIII es faria
una gran ampliació d’allotjaments i punts de defensa,
inclòs el portal medieval, recentment restaurada gairebé
assegurança en l’època de Ramon Folc IV de Cardona,
vescomte que inicia una de les famílies aristocràtiques
més influents de Catalunya.
Encara havent-se acceptat universalment el significat
de les marques de picapedrer, ens referim a algunes de
les moltes interpretacions, avui descartades, que a tot el
llarg del segle XX, se’ls ha vingut assignant: La de F.
Amorós que dels seus estudis del Castell de la Mola a
Alacant, en la dècada dels seixanta, els assigna un caràcter
esotèric; altres, incidint en el significat enigmàtic l’associa
amb el llaç de Salomó newton i l’estrella de sis puntes,
adjudicant-li numeracions cabalístiques i geomètriques
com fes l’arquitecte austríac Frans Rziha el 1883, per a
qui cada marca de picapedrer és composta d’unes formes
que corresponen a les matrius geomètriques dels quatre
grups de la “Federació de Lògies dels Talladores de
Piedra” que conformen els tallers d’Estrasburg, Colònia,
Viena i Berna. Altres estudis forans, procedents de França
i Itàlia, sense baixar-los del seu significat econòmic,
els conceben com senyals de parts pagats en metres,
de diferents donants de l’aristocràcia en especial sobre
construccions eclesiàstiques i monàstica, però en molts
casos aquesta interpretació entraria en contradicció amb
les construccions civils aixecades per un sol promotor.
Com ja vàrem dir anteriorment les “marques de picapedrer”
són signes de propietat del treball de picapedrers, concepte
que ja era comentat per l’Abat Aubert el 1844 en el seu
treball “Memòria sobre els signes lapidaris de l’Edat
Mitja i les seues formes”, d’igual opinió són M.Didron
el 1846 i el 1854-1868 Viollet-li-Duc amb la seua obra
“Dictionnaire raisonné de l’Architecture Française”.

Marques de picapedrer inventariades. Fotografies d’algunes marques.
31

32
Una nova entitat esportiva: Club Ciclista Arbeca
Text i fotos: Club Ciclista Arbeca
Des de sempre, nombrosos vilatans han optat per fer esport per tal de mantenir-se en forma, per motius directament
relacionats amb la salut, com a hobby o fins i tot per raons merament competitives.
Últimament però, hem pogut comprovar com molts arbequins i arbequines han fet del ciclisme una activitat que hom
practica per esplai, però amb una gran afecció. Així doncs, han estat nombrosos els encontres casuals pel terme de molts
“bikers” arbequins i fins i tot ens hem trobat en diferents pedalades, marxes i curses d’arreu. D’aquí va sorgir la idea
d’unir-nos i fer allò que més ens agrada passejant l’escut i els colors del nostre poble allí on els porti la bicicleta. El
CLUB CICLISTA ARBECA serà a partir d’aquest moment un motiu més per estar orgullosos de l’esport arbequí.
Aquest nou club que neix a Arbeca gràcies a la iniciativa d’arbequines i arbequins que tenen la bicicleta com a mitjà de
transport i de diversió, pretén aglutinar totes aquelles persones que per algun motiu o altre fan ús de la bicicleta, és a dir,
des d’aquells ciclistes menys experimentats que utilitzen aquest mitjà de transport com a passatemps fins a aquells altres
que tenen molta més experiència i que fins i tot participen en marxes i competicions en qualsevol indret del nostre país.
L’objectiu bàsic és potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de coneixença de l’entorn i en conseqüència, afavorir-ne el
respecte. Per tant, la devoció per la natura serà una de les premisses sobre les que se sustentarà el nostre Club.
Partim de la base que volem crear un club on hi tinguin cabuda tots els nivells, totes les edats i tots els interessos. Per
aquest motiu, programarem una gran varietat d’activitats adequades a tots els socis, és a dir, des de marxes setmanals
per les nostres belles contrades fins a travesses pels llocs més inversemblants. Tothom quedarà inclòs dins les activitats
del Club.
Actualment, estem treballant per tal que el nostre Club sigui reconegut per la Federació Catalana de Ciclisme i per tant,
per tal que tots aquells socis que ho desitgin es puguin federar a Arbeca. Un altre dels fronts que tenim oberts és el
d’aconseguir unes equipacions adequades per la pràctica del ciclisme que esdevinguin la nostra carta de presentació allà
on anem, és a dir, que tothom sàpiga que a Arbeca hi ha un club de ciclisme seriós i ferm que passeja els seus colors allà
on hi ha un esdeveniment esportiu de caire cicloturista o competitiu.
Finalment, us animem a formar part del nostre Club. Tant sols es necessiten un parell de coses: estimar la natura i ganes
de pedalar!
Per la Fira de Santa Caterina ens donarem a conèixer de cara al públic organitzant una pedalada apta per a tots els públics,
de poc requeriment físic
i tècnic, que recorrerà
alguns dels vestigis
històrics més importants
del nostre terme: la
Font de la Juliana, la
Capella de Sant Miquel
de les Borgetes i els
Vilars. Aprofitarem
per recuperar forces
a la Capella on hi
haurà xocolatada per
als participants i on es
donarà la possibilitat
d’obtenir més
informació i fer-se soci
del club.
Esperem que us interessi
aquesta iniciativa.
Salut i pedals!

La Grip A (H1N1). La gran desconeguda
La grip A és una malaltia infecciosa produïda per un nou virus que no havia circulat mai abans entre els humans. Es
tracta d’una variant de la grip estacional, perquè presenta una sèrie de canvis genètics no detectats fins ara; això fa que
gran part de la població pugui ser susceptible a l’ infecció. Aquesta situació ha provocat que la OMS declari la situació
com una emergència de salut pública d’importància internacional.
Fins ara la malaltia segueix un curs sense complicacions (les complicacions es presenten en persones amb factors de
risc) en la majoria dels casos, té un caràcter lleu i a Espanya existeix una activitat gripal de baixa intensitat.
Com es transmet?
A l’igual que la grip estacional, es transmet a través de les
petites gotes que expulsem amb la tos i els esternuts, així com
pels estris que compartim sense haver-los netejat prèviament.
Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca
Quin símptomes té?
Són símptomes similars a la grip estacional, i els més freqüents són febre ( alta, més de 38ºC), tos, mal de gola, diarrea
i vòmits, també hi pot haver cansament intens, anorèxia i congestió nasal.
Un pacient amb grip és potencialment contagiós des del dia abans de l’aparició dels símptomes fins els set dies
posteriors.
La taxa de mortalitat sembla inferior a la de la grip estacional. Hem de ressaltar que la majoria de les morts per Grip
A nova es van produir en persones amb factors de risc per una grip complicada; en un adult els factors de risc són els
següents:
Malaltia pulmonar crònica (MPOC, bronquitis crònica,etc)
Asma, asma persistent moderada-greu en nens
Embaràs (especialment (2º i 3º trimestre)
Obesitat mòrbida
Malaltia cardíaca crònica (excepte hipertensió)
Diabetis Mellitus
Hemoglobinopatia
Inmunodepressió
Malaltia renal, neurològica o hepatopatia crònica
Menors de 18 anys amb tractament crònic amb Aspirina
Que em de fer si pensem que tenim la grip?
El primer que s’ha de fer, és consultar amb el vostre metge, el qual avaluarà els vostre símptomes i actuarà en
conseqüència; donant-vos tractament si convé o derivant-vos a l’hospital si és necessari.
Si se us ha diagnosticat Grip A, heu de quedar-vos a casa, prendre antitèrmics per baixar-vos la febre, beure molt líquid,
fer repòs i evitar el contacte amb altres persones i els llocs concorreguts.
Tractament
En general i per la majoria dels casos, el tractament serà el mateix que per la grip normal; només per una sèrie de casos
amb factors de risc es tractarà amb fàrmacs antivirals ( Tamiflu i Relenza).
Vacuna
La vacuna estarà disponible a partir del 15 de Novembre, segons les previsions de la Generalitat, si bé només es
vacunaran les persones amb factors de risc, el personal sanitari i els cossos i forces de seguretat (bombers i mossos).
33

34
Una arbequina
a Hünenbeg
Text: Santi Sans
Sara Mora
Alvarez, va nèixer a
Igualada però ja amb
quatre anys estava vivint
a Arbeca i es considera
una arbequina el 100%,
és de cal taller de la confecció del Mora, la seva feina diària
es la de cuidar dels seus, viu a la part alemanya de Suïssa en
un poble anomenat Hünenberg See al canton(provincia) de
Zug.
1. Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca?
Déu meu, acabo de contar i ja fa uns 13 anys que sóc fora,
com passa el temps !!!!
2. Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas?
Sóc una persona que li agrada voltar i conèixer coses noves,
així que quan era joveneta vaig anar a Anglaterra a aprendre
l’anglès, allà vaig conèixer a un suís molt dolç i em vaig
quedar amb ell.
3. A l’arribar al nou país quina és la primera sensació que
vàreu tenir?
El que més em va sorprendre és la relació que tenen amb les
distàncies, bé de fet si mirem geogràficament Suïssa es un
país molt petit i casi amb tres hores pots anar d’una punta
a l’altra, el fer un viatge amb cotxe d’una hora és per ells
un viatge molt llarg. Per un altra banda i fent cas del que
és típic de Suïssa, a part de la xocolata, es coneguda pels
seus rellotges, cal destacar-ne la puntualitat en què funciona
tot el país en general, des de la puntualitat dels trens (amb
una xarxa immensa) fins a la sala d’espera dels metges, ho
tenen tot sempre molt ben calculat. Poques vegades he hagut
d’esperar-me !!!!
Una altra cosa curiosa va ser el primer hivern, quan vaig
haver de canviar les rodes del cotxe, els cotxes tenen rodes
per l’hivern i rodes per l’estiu, qüestió de seguretat viària.
4. Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país que ens
recomanaries? I quina seria la millor època de l’any?
Hi han molts llocs a Suïssa per visitar, el típic que fan els
turistes és Lucerna i les cascades del Rhein, que segur que
val la pena, però jo personalment agafaria la motxilla, les
xiruques i aniria a la part de Toggenburg canton St. Gallen
(Unterwasser) una zona plena de muntanyes, on mil i un
camins et porten allà on vulguis, hi ha camins fets i organitzats
per temes, per exemple Klangweg traduït vol dir “el camí del
soroll”, és una passejada de dues a tres hores on et trobes de
tant en tant amb jocs fets per escultors relacionats amb el
soroll, vagis on vagis sempre trobaràs un petit restaurant on
puguis menjar i passar una estona, les rutes estan molt ben
assenyalades i si no trobes cap restaurant omples la motxilla
d’entrepans i allà on t’agafi la gana seus per menjar, amb
unes vistes que son impressionants i on, a vegades, els petits
racons són els millors. La millor època per agafar la motxilla
és la tardor, on la magnífica intensitat dels colors taronges,
grocs i marrons dels arbres amb el verd dels prats contrasta
molt. A l’hivern, per la part de Graubunden (els grissasos)
Lenzerheide i St.Moritz, que es allà on anem a esquiar,
les pistes d’esquí són molt grans i sobretot estan molt ben
preparades, quan el poble i la vall estan plenes de neu és
llavors quan tot s’omple d’un silenci molt tranquil·litzador.
Un altre lloc seria la part italiana Tessin, també a la tardor es
típic anar a buscar castanyes (el vall de Verzasca) durant el
mes de setembre i d’octubre es una experiència inoblidable.
I per la part ........bé, potser que pari. El millor és que
vingueu i o descobriu per vosaltres mateixos, que Suïssa
tampoc està tan lluny. Però a l’estiu el millor és anar cap a
Arbeca......jejejejeje
5. Que és el que més diferència Arbeca de la ciutat on
viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya?
És una mica difícil fer comparacions, ja que fa molt de temps
que no visc a Catalunya però una de les diferències més
grans que hem sembla que encara no ha
canviat són els transports públics. Aquí a
Suïssa, està tot molt ben enllaçat sempre
hi ha trens o busos on es pot arribar a tot
arreu i amb la puntualitat naturalment
Bannalp, fot
d’un alberg a le
montanyes a 20
metres d’alçada

o
s
0
Suïssa, per exemple, els enllaços que jo necessito per anar
a la ciutat de Zürich, el viatge dura uns 35 minuts, estan tan
ben calculats que arribo abans amb el tren que amb el cotxe,
des de les 7 del matí fins a les 8 de la tarda tinc dos enllaços
per hora, això és un luxe !!!!
Als Suïssos els hi agrada molt fer estadístiques i tenir-ho tot
ben controlat, i si voleu una mica de números he estat mirant
que l’any passat el SBB que seria la RENFE va transportar
a uns 350 milions de passatgers, amb una puntualitat del
87%, tenint en compte que som uns 7,5 milions d’habitants,
vosaltres mateixos podeu fer números i comparar.
6. Que és el que més trobeu a faltar?
No trobo a faltar gaires coses però la família i els amics de
tota la vida això sí que ho trobo a faltar sobretot quan arriben
dies assenyalats i no puc ser amb els meus per exemple per
Nadal, la castanyada, l’1 de maig. Un l’altra cosa és el sol
sobretot a l’hivern, entre les boires que tenim per aquí i que
es fa fosc sobre les quatre de la tarda, ens podem passar
mesos només amb una llum grisa i sense la calentor del sol.
7. I el que no trobeu a faltar gens?
L’haver pogut sortir d’Arbeca i conèixer mons nous t’adones
de les poques possibilitats que dóna Arbeca, no per falta de
ganes per part de la gent d’Arbeca, sinó per la manca de
facilitats i ajudes que existeixen. En el poble on visc amb
uns 8.500 habitants, és a dir, no gaire gran, hi ha més de 40
associacions passant per les esportives, culturals, socials i
religioses, a part hi ha un gran ventall de possibilitats per
35
provar i adquirir noves experiències. Per entendre’ns, en un
radi de 10 Km. puc anar a fer esport de vela, patinatge sobre
gel, boxa, ballet, break dance, judo, esgrima, flamenc, etc ...
Naturalment, això no passa a tot Suïssa però la zona on visc
és molt privilegiada, en aquest sentit, en fi la possibilitat de
fer casi tot el que et vingui de gust sense haver d’anar molt
lluny i deixant el cotxe a casa.
8. Veniu gaire sovint a Arbeca?
Un o dos cops a l’any segur, m’agradaria poder baixar més
però tenint nens que van a col·legi és una mica difícil, a
l’estiu ens hi estem quasi quatre setmanes seguides, així
els nens aprenen més els costums i cultura d’Arbeca, i jo
carrego les piles amb el sol i la calor del poble.
9. Quan us pregunten d’on sou que responeu?
Molta gent em pregunta d’on sóc, ja que tot fent 13 anys
que sóc aquí el meu accent el nota tothom, jo dic que prop
de Barcelona, després em pregunten que si els hi parlo en
castellà als meus nens i jo els dic que no, que jo els hi parlo
en català. La majoria de la gent es pensa que el català és
un dialecte del castellà. Jo sempre he d’explicar la mateixa
història, que el català té gramàtica pròpia i que és una llengua
per si mateixa. Aquí a Suïssa els hi costa una mica entendreho
ja que la part alemanya on visc jo, es parla un dialecte de
l’alemany, els suís-alemany no es pot escriure.
10. La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca?
Malauradament poca gent, la que estiueja per Catalunya o ha

36
estat a Barcelona sí que sap que hi ha una diferència entre
Espanya i Catalunya, els hi sorprèn molt que els senyals de
les carreteres estiguin escrits amb català, però la majoria
no pot dir on és Catalunya, naturalment, que jo sempre els
ajudo una miqueta, el que més aviat entenen és quan parlo
del F.C. Barcelona. De moment, no he trobat ningú que
conegui Lleida i Arbeca encara menys, curiosament fa cosa
d’un mes o dos vaig veure en una revista un article sobre
diverses olives i l’arbequina estava anomenada (em va fer
molta gràcia) però al costat de lo foto només hi posava oliva
típica d’Espanya.
11. Què és el que més valores o destaques del teu país
d’acollida?
El que més destacaria és la mentalitat ecològica que tenen, ja
fa més de 40 anys que existeix la separació d’escombreries
(per cert, a Catalunya teniu una manera molt rara de separar
les escombreries.....però d’alguna manera s’ha de començar)
tenen molta cura del medi ambient i del seu entorn, destaquen
també per tenir un sentit molt humanitari, quan al món passa
un desastre encara no ha passat un dia que ja tenen organitzat
un compte al banc amb milions de francs per poder ajudar a
la gent que ho necessiten, Suïssa va ser el lloc de naixement
de La Creu Roja.
Tal i com sabeu Suïssa és un país neutral i la gent es comporta
com a tal, encara que, a vegades, és molt conservador amb
les seves petites tradicions de la vida quotidiana. També té
una pinzellada de liberalisme acceptant i descobrint per ells
mateixos noves idees. El que més valoro és que és un país
molt segur, només cal dir que els politics poden fer una vida
normal i que els trobes anant al mercat de compres sense
haver de portar guardaespatlles.
Imatge de la Sara amb la seva família
12. Has notat diferència en la manera de treballar? Hi
ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una
empresa per tota la vida
Ja fa casi 9 anys que no treballo fora de casa, la raó són els
dos “pinguets” que tinc, però he de dir que quan vaig estar
treballant les coses funcionaven tal i com els suïssos són,
amb molt de normes i amb puntualitat. Els joves canvien
sovint d’empreses per adquirir noves experiències, però a
certa edat la gent s’estabilitza.
13. Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la
festa i la migdiada?
Per la majoria de la gent segur que no, el jovent que va de
vacances a Lloret de Mar, molt popular per aquí, l’únic que
volen és festa, sangria i més festa, això és normal, potser la
culpa la té també una miqueta les agències de viatges i els
mitjans de comunicació. Per un altra part, la gent que estiueja
cada any a Catalunya sí que ens coneix millor i saben que els
catalans som d’un altra mena. També he de dir a favor dels
espanyols i catalans que les festes es saben celebrar més bé
a Espanya que aquí Suïssa degut segurament al bon temps,
els estius que he passat a Suïssa són relativament humits i les
nits que es poden gaudir sense portar jaqueta es poden contar
amb els dits d’una sola mà, això influeix molt.
Parlant del bon temps i és una cosa que em passa ara mateix
pel cap, però la quota televisiva a les 8 de la tarda, que es
quan donen les notícies del temps, es més elevada que la del
telenotícies principal.
14. Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix
la jornada, quants dies de
vacances feu?
El més normal són les 8
hores, després explicaré el
perquè: la gent acostuma a
començar aviat a treballar
entre 7 i 8 del matí fins a les
12 del migdia, que és l’hora
de dinar, a la 1 comencen
un altra vegada i a les 5 o
6 pleguen de treballar. Però
al meu entorn hi ha molta
gent sobretot dones que
treballen només un 40 o 60
%, llavors varia tot depèn
dels contractes de treball
que hagin fet entre ells. Els
horaris normals laborals
i els horaris de col·legis
no coincideixen gens això
obliga a moltes mares a no
poder anar a treballar el
100%. Les vacances laborals

són de 4 setmanes, també es pot agafar dies lliures tot depèn
si tens hores extres treballades o no.
15. Quan comença el curs escolar, quan acaba,
quan fan vacances els nens? L’educació és
gratuïta? I obligatòria fins a quina edat?
Per començar he de dir que tot varia depenent
del canton i del municipi on visquis, us
comento el que tenim al nostre poble.
Aquest any ha començat el 17 d’agost, del 3
al 18 d’octubre hem tingut les anomenades
vacances de la tardor, per Nadal comencen
el 19 de desembre fins al 3 de gener (aquí
Suïssa no es celebra els Reis Mags, però
tenim el Pare Noel), llavors tenim les
vacances blanques que duren del 6 al 21
de febrer, les vacances de la primavera del
17 abril fins al 2 de maig i per finalitzar les
vacances d’estiu del 3 de juliol al 15 d’agost,
això sense contar els dies festius que tenim, si
no hem descompto són un total de 14 setmanes de
vacances.
L’horari escolar es de les 8 fins a les 12, els nens mengen
a casa, hi han molt poques places per quedar-se al menjador,
al migdia comencen a la 13’30 i acaben a les 15 de la tarda i
els dimecres a la tarda tenen lliure. Ja us podeu imaginar que
tenir fills a l’escola i treballar al mateix temps és una mica
embolicat.
L’educació és gratuïta així com llibres i material
escolar. Obligatòria és dels 6 fins els 16 anys. Fins
als 6 hi ha guarderies que són privades i molt
cares, ja que no tenen cap mena de subvenció
oficial i a més són molt escasses.
16. Hi ha bonificació pels medicaments,
l’assistència sanitària és gratuïta i
universal?
Primer de tot cal dir que Suïssa és un país
amb una estructura federal molt marcada.
Això vol dir que els cantons i els municipis
tenen grans competències, sobretot en les
polítiques socials.
Intentaré aclarir-ho una mica, qualsevol
persona amb residència a Suïssa sigui adult,
nen, jubilat o estranger està obligat a tindre
una assegurança de malalties bàsica, aquesta
assegurança cobreix les despeses relacionades
amb malalties tan ambulants com en hospitals,
l’import d’aquesta assegurança pot variar segons la
franquícia que es triï o del municipi on visquis (la gent
de muntanya, per exemple paguen menys que la gent de
ciutat) aquestes quotes no les pagues directament a l’estat
sinó a través d’unes empreses privades que se les anomena
“Krankekasse” traduït seria “la caixa de malalties”, hi han
més de 100 asseguradores reconegudes oficialment i cada
37
A dalt paissatge de Toggenbrug , el camí del
sorroll i a baix, Lenzerheide en la zona dels Grisons a
uns 2.300m D’alçada

38
any es poden canviar les prestacions
així com d’asseguradora, tot depèn
del que es necessiti. Aquestes
asseguradores no tan sols
recapten els diners sinó
que també es l’organisme
on ens dirigim per
sol·licitar el reembors
de les factures. La
franquícia mínima
i obligatòria es
de 300 francs, un
cop s’hagin generat
més de 300 francs
l’assegurador haurà de
pagar només el 10% de
les factures mèdiques fins un
límit de 700 francs a l’any.
Les persones amb pocs recursos
poden sol·licitar una ajuda a
l’estat per poder finançar aquesta
assegurança de malaltia i els nens no
tenen franquícia però si el 10% de les
despeses mèdiques o medicaments
receptats pels metges, fins arribar a 350 francs per any.
Aquestes asseguradores també t’ofereixen extra
assegurances com poden ésser la de les dents,
l’assegurança de la medicina natural (molt utilitzada pels
suïssos).
17. I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per
aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els
treballadors?
Si comparem Suïssa amb la resta d’Europa puc dir que
Suïssa és un dels països amb menys ajudes econòmiques
familiars en aquest moments, la raó és que el pensament
suís està basat amb la responsabilitat pròpia per poder
ser independent, sense haver de dependre de l’estat.
Naturalment que hi ha un suport econòmic per les famílies
necessitades, però són casos molt concrets. Per un altra
part estan garantint els estudis bàsics així com els estudis
universitaris independentment dels ingressos que tingui
cada família. Suïssa és un dels països amb els impostos
més baixos.
Hi ha una forma anomenada “Lebensstandard” (traduït,
vida bàsica) on es posen un percentatge del sou dels
treballadors i de les empreses, es posa tot en una olla
i d’aquí surten els diners per ajudar tan als aturats,
pensionistes com als jubilats. El homes es jubilen als 65
i les dones al 64, però d’aquí poc hi haurà un referèndum
per canviar-ho, segurament a l’alça. No hi ha baixes de
maternitat ni cap ajuda que s’assembli a la que tenim a
Espanya.
18. La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan
Celebració de la festa del Pare Noël
canvia de cotxe, o es pot viure
perfectament sense cotxe, la gent
canvia de residència sovint per
canviar de feina?
La majoria de gent
va de lloguer, no per no
voler, sinó per no poder,
el somni és tenir casa
pròpia, però a molta
gent els hi falta el
capital necessari
per fer-ho. Els
cotxes, com a la
majoria de països, es
representatiu de tenir un
cert nivell i aquí a Suïssa
no és diferent, jo diria que
un 50% canvia el cotxe cada
dos anys, i l’altre 50% utilitza el
cotxe només quant es necessari.
19.Consideres que econòmicament
la gent és més rica o més pobra
respecte a Catalunya?
Jo diria que la societat és de mitja a mitjana-alta, la gent
guanya més diners que a Catalunya i encara que la vida
quotidiana també sigui més cara al final del mes sobre més
diners que a Catalunya.
20. On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a Hünenberg
See-Canton Zug?
Els dos pobles que conec millor, és a dir, Arbeca i Hünenberg
See no es poden comparar gens, les infraestructures i les
possibilitats són molt diferents, per mi en aquests moments
és on visc el millor lloc, sinó no seria on sóc.
21. Els nadius et veuen com una estrangera? Quin
tracte hi ha amb els nou vinguts? Pots exercir el dret
de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supra municipal,
autonòmic, estatal...)
La gent del meu voltant no em veu com una estrangera,
sinó com un altra veïna que viu al costat i que, de tant en
tant, crida amb català, i ja hi estan acostumats. He de dir
però, que, en general, els suïssos són molt gelosos de les
seves arrels i costums, la veritat és que en aquest aspecte sí
que som molt semblants als catalans, ja que tan els suïssos
com els catalans som una “espècie” no gaire nombrosa i per
aquest motiu ens agrada cuidar els nostres hàbits i costums,
t’accepten com a estranger sempre i quan segueixes les
costums que pertanyen aquí. Com a estrangera no tens cap
dret a vot, ni tan sols a les municipals a no ser que tinguis
la doble nacionalitat.
22. Penses tornar a residir a Arbeca?
Mmmmmm el temps ho dirà...........

“La balada de Cable Hogue”
La balada
de Cable Hogue
(The ballad of Cable
Hogue, 1970) és una
pel·lícula dirigida per
Sam Peckinpah, un dels
directors més decisius
Sam Peckinpah
i innovadors de la
història del western.
El western és un gènere clàssic que compta amb un bon
nombre d’obres mestres gràcies a directors de la talla de
John Ford. No obstant, hi va haver un moment en què les
claus i constants del gènere van quedar obsoletes i ja no
casaven amb els temps que corrien. Va ser llavors quan
Sam Peckinpah va aparèixer al panorama cinematogràfic i
va sorgir l’anomenat “western crepuscular”, que mantenia
alguns aspectes del western clàssic, però que introduïa
alguns canvis basats principalment en la desmitificació:
els herois interpretats per John Wayne i James Stewart van
donar pas a personatges amb defectes i passats delictius,
derrotats per la vida i sense grans ideals. Sam Peckinpah
és potser qui millor ens ho ha sabut ensenyar a través de
pel·lícules com Grupo salvaje (The wild bunch, 1969) i
Pat Garrett & Billy the Kid (1973). També hi caldria afegir
una pel·lícula decisiva de la dècada dels 90: Sin perdón
(The unforgiven), de Clint Eastwood.
La balada de Cable Hogue és un capítol apart en
la filmografia del director, que de tant en tant sorprèn amb
alguna pel·lícula atípica i inclassificable, com aquesta o
Quiero la cabeza de Alfredo García (Bring me the head
of Alfredo García, 1974). La balada de Cable Hogue té
el privilegi de ser l’únic western pacífic de la història
del cinema, sense gairebé trets, cosa que si ja és bastant
insòlita dins del gènere, encara ho és més en la filmografia
de Peckinpah, sobretot si tenim en compte que la seva
gran Grupo salvaje és un dels westerns més violents de
la història.
La balada de Cable Hogue és una pel·lícula de
personatge (Jason Robards omple la pantalla amb la seva
interpretació de Cable Hogue) que difon a través de la
vida del seu protagonista una actitud optimista. No és
aquesta la visió de la vida que solen oferir els westerns
crepusculars, més desoladors i desencantats. El que sí té
La balada de Cable Hogue de western crepuscular és que
el seu protagonista no és un heroi, sinó un home de carn
i os, amb virtuts i defectes. Hogue és un home tranquil i
pacífic, a qui li costa disparar i que evita els problemes
sempre que pot, cosa que no acostumaven a fer els herois
clàssics del gènere. En un principi tampoc es mou per
Text: Esmeralda Fusté
39
grans ideals ni sacrificis, tot i que al final els seus actes
demostren que en té més dels que semblava aparentment.
La pel·lícula comença quan Cable Hogue és
abandonat al desert per dos homes que li roben l’aigua i
el cavall. Casualment descobreix un lloc on brolla l’aigua
i, en conseqüència, aconsegueix no només sortir-ne viu,
sinó també muntar un negoci. Cable s’instal·la al desert i
es guanya la vida venent aigua i servint àpats. Allà també
hi coneix gent: un predicador, Hildy (una prostituta de qui
s’enamora) i un banquer, entre altres. És al desert, doncs,
on Cable Hogue troba l’amor, l’amistat i un lloc que sent
com a seu.
Els trets de caràcter que caracteritzen Hogue són
la resignació i el sentit de l’humor. Al començament de la
pel·lícula el coneixem en una situació on tot indica que
acabarà morint, però a pesar d’això, no perd la calma
ni es desespera: només es dirigeix a Déu i li demana
que li proporcioni aigua. Però no ho fa immediatament,
només quan porta un temps sense beure i s’adona que
la situació és crítica. Quan creu que ja ho ha demanat
suficients cops, mira cap al cel i diu amb el seu habitual
to irònic i despreocupat: “Tu decideixes, jo ja he parlat”.
Aquesta frase, pronunciada per Hogue als pocs minuts de
metratge, ja marca el to de la resta de la pel·lícula i apunta
els principals trets del protagonista. De fet, l’actitud de
Cable Hogue en molts aspectes de la vida és aquesta: a
mi m’agradaria això, però que sigui el que Déu vulgui.
Amb l’amor, per exemple, es nota molt aquest tret del seu
caràcter: Hildy és prostituta, però ell no es mostra gelós
gairebé mai i accepta la condició i l’ofici d’ella. Hogue no
viu l’amor com un sentiment basat en la possessió: ell sap
que ella vol guanyar diners i anar a una capital, mentre que
ell és feliç al mig del desert. Quan ella decideix anar-se’n,
Cable no es queixa ni es preocupa, simplement ho accepta
perquè no està a les seves mans canviar-ho.
La balada de Cable Hogue té algunes escenes molt
líriques en què la música hi juga un paper molt important.
D’aquestes escenes en destaquen dues:la de Hildy i ell
banyant-se i cantant, i la final. Hi ha algunes pel·lícules
que tenen finals tan captivadors que condicionen la resta
de la pel·lícula. És el cas de Esplendor en la hierba
(Splendor in the grass, Elia Kazan, 1961) i de Dublineses
(The dead, John Huston, 1987). La balada de Cable Hogue
també podria entrar en aquesta categoria. Però mentre
que el final de les altres dues era trist, el de la pel·lícula
de Peckinpah barreja tristesa i alegria d’una manera que
resulta balsàmica per l’espectador. Al final entenem que
la vida continua i que és possible que l’exemple vital de
Cable Hogue ens acompanyi més enllà de la projecció.

40
Pluviometria anual d'Arbeca
(fins a 31/10/09)
650
600
550
500
Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans
450
400
350
300
l/m 2
250
200
150
100
50
0
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
1986
1985
1984
1983
1982
1981
1980
1979
1978
1977
1976
1975
1974
1973
1972
1971
1970
1969

l/m2
160
140
120
100
80
60
40
20
Número de dies de:
Dies de precipitacions:
Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2009) i l'any 2009 (fins 31/10/09)
0
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
Juliol '09 Agost '09 Setembre '09 Octubre '09
Pluja
Neu
Pedra
4 4 5 4
Tormenta 3 2 2 1
Boira
Rosada
Gebre
Neu que cobreix el terra
3
=0,1 l/m 2
>=1 l/m 2
>=10 l/m 2
>=30 l/m 2
Precipitació màxima en un dia
Any Serie1 2009 Serie2 Mitja mensual
Detalls meteorològics
2 1 1
2 2 4
1
2
1 1
3 l. el dia 14 14 l. el dia 1 8 l. el dia 29 23 l. el dia 20
Curiositats:
Aquest any 2009, hi ha molts mesos que estan per sota de la mitja, començant pel maig, juliol, agost, setmbre, i
octubre.
Dels 34 litres que van caure a l’octubre, 23 litres varen caure en un sol dia, el dimarts dia 20.
A excepció del 2008, que de gener a octubre va ploure 414.5 l. ens hem de remuntar al 2004 per ver veure unes
pluges similars a les d’aquest any, que són de 341 en front a les 350l. del 2004.Feia 12 anys que no plovia com a
l’any 2008, que en total van caure 530 litres per metre quadrat.
41

42
botanicavirtual.udl.es
NOM COMÚ: Cugulla
NOM CIENTÍFIC: Avena sterilis
La cugulla
Text: Roger Pau
Durant l’estiu és molt freqüent observar que, sobretot a les vorades dels camins i carreteres, hi creix una planta peculiar.
Aquesta es caracteritza per la presència d’una tija, d’on
hi surten unes perllongacions, en les quals hi pengen unes flors
verdes, que s’anomenen espiguetes. Aquesta planta ha estat víctima de la típica broma dels caminants, que arrenquen les
seves flors i les tiren a l’esquena d’una altra persona per tal d’engaxar-les a la roba.
Aquest fet però, és una estratègia de la pròpia planta (no la broma que es fa amb la flor, sinó el fet que aquesta s’enganxa
en superfícies piloses) per tal que els seus descendents es propaguin i així afavorir la
TRINI
perllongació de l’espècie en el curs
del temps. Les plantes i arbres utilitzen una sèrie de recursos o estratègies per afavorir la supervivència de l’espècie al
llarg del temps, però això Servei és un altre de tintoreria tema.
La avena és una planta Cortinatge anual, en interior forma de i teròfit, exterior que pot arribar a fer de 30 a 150 cm d’altura. Les espiguetes consten
Emmarcació de quadres
de 2 a 5 flors, que estan cobertes per les glumes, que són com unes fulles. Les flors, un cop el
fruit és madur, es separen
totes en
bloc.
Com ja s’ha anomenat anteriorment, es poden trobar en cultius i a les vorades de camins i carretes.
62
TINTORERIA
78

Fesols de Fira
Ingredients:
Per 500 persones
50 kgs. de fesols de la terra
12 kgs. de cansalada virada
fresca
12 kgs. de xoriço vermell
primet
2 kgs. d’ossos de pernil
90 pastilles de caldo de
verdures.
Sal, al gust ( nosaltres no
n’hi posem)
Elaboració:
El dia abans posar els fesols en remull, al menys 5 hores.
Per començar-los a cuinar cal repartir els fesols en tres peroles ben grans, i afegir-hi l’aigua fins a cobrir-los per sobre
dos dits, tot seguit ja poden posar-se al foc.
Cal posar el material del brou (cansalada, xoriço, ossos, pastilles de caldo) dins les peroles tot junt , en fred i a sobre dels
fesols sense remenar-los. Tant la cançalada, com el xoriço els haurem tallat a bocinets molt petits i prims ( pot fer-se el
dia abans, i guardar-ho a la nevera ben embolicat, ja que l’olor és molt forta); tot aquest material l’hem de repartir en
tres parts iguals per tal que cada perola tingui els mateixos condiments.
Ara ja només cal deixar-ho bullir, i quan veiem que la part de dalt dels fesols comença a “patir sed”, hem d’afegir-hi
aigua, per damunt de tots els condiments , fins a tornar-los a cobrir, d’aquest pas en diem “espantar-los”, i ho hem d’anar
fent tantes vegades com calgui fins que els fesols ja estiguin al seu punt. Cada vegada que afegirem aigua als fesols , tots
els condiments s’aniran barrejant, i així no cal remenar-los.
El procés és molt senzill i si el voleu fer a cas vostra només cal que calculeu les mides pels comensals que tingueu; cal
dir que si us en queden els podeu congelar i fer-los servir el dia que us vingui de gust, continuen estant molt bons.
Francesc Aritzeta ens va fer dipositaris a l’Esbart dansaire d’Arbeca d’aquesta senzilla recepta que ell havia guardat
de la seva mare, la Malena que la va estar fent molts i molts anys per la Fira de Santa Caterina per tal d’alimentar als
firaires que s’atansaven fins a la nostra Vila.
Com sempre, BON PROFIT!
Esbart Dansaire d’Arbeca
Anuncia’t a La Borrassa
43

44
36
CELLER
DEL PORTAL
Venda de pa i plats cuinats
Av. dels Portals, 35 - Tel. 34619
973 496 - ARBECA
Obrim el diumenge
32
Bona
Festa
Major!

FARMÀCIA BAGET
80
58
30
80
60
45
FARMÀCIA BAGET

46
La teva Agència 52 de Viatges
La teva Agència de Viatges
58
74

Solucions número anterior:
Fets per Sans i Esqué
Les 7 diferències Endevinalles populars
Solucions endevinales
número anterior:
1.BOCA
2.A
3.CALENDARI
5.LLUNA
6.LLIMONA
7.FORATS
8.GOT
9.VI
1.Una cosa blanca, blanca,
l’agafem i no s’aguanta.
S:_ _ _ _ _
2.Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals; i el dia
que jo falti moriran homes plantes
i animals.
S:_ _ _ _
3.De vegades és blau, de vegades
és gris. En ell hi viu el sol i la lluna
hi té el pis.
S:_ _ _
4.Sóc fill de l’aigua, fill ben
natural; i torno a ésser aigua sense
fer cap mal.
S:_ _ _
5. Per les estances del cel es
passeja un donzella, vestida de
robes blanques i brillant com una
estrella.
S:_ _ _ _ _
6. Quin és l’animal tibat que porta
una serra al cap?
S:_ _ _ _
7. A molts vesteix i no és sastre,
alimenta a molta gent, i encara
que algú el maltracta, no diu mal,
sempre en diu bé.
S:_ _ _ _ _ _
8.Pas a passet va caminant,
el cap i la cua tot va gronxant.
Suposo que saps
de sobres qui és perquè ja t’ho he
dit i no t’ho dic més.
S:_ _ _ _