Revista Reviscola n. 8 (2012) - Institut Jaume Huguet

índex
. Editorial 3
. rEportatgE 4
Carpe diem. El temps dels joves
. EntrEvistEs 9
Gerard Barrabeig
Sergi Gavaldà
Sandra Garcia
. diàlEg 15
Col·leccions de cromos. Quines col·leccions de cromos tens fetes o fas?
Quines t’agradaria fer? Per què?
. opinió 21
L’art del carrer: els grafits.
El futur professional dels joves d’avui
L’esperança de vida en el segle XXI
La sàtira política a TV3
Les noves tecnologies han de canviar també els mètodes d’estudi?
Avantatges i inconvenients de les prestacions de la telefonia mòbil
La incorporació de la robòtica en la vida quotidiana al llarg del segle XXI
Valoració del moviment dels indignats
Vària
. dEs dE casa 38
II Jornades Joves i Empresa
L’institut va a la neu
L’institut torna a completar amb èxit el Camí de Sant Jaume
Hem estat a Anglaterra
Jornades Culturals Inquietud pel teatre
. rEcErca 45
. Et rEcomanEm ... 53
Excursions
Esports
Ràdio
Webs
Llibres
Grups musicals
Pel·lícules
Revistes
Televisió
Altres
FOTOS PORTADA
DISSSENY I MAQUETACIÓ
Nou Silva Equips, SL
www.silvaequips.es
IMPRIMEIX: ANFIGRAF
D.L. T-343-2005
EDITA
EQUIP DE REDACCIÓ
Joan Foguet
Judit González de Heredia
Antoni M. Marsal
Jesús Moreno
Claustre Pallarès
M. Neus Salvat
Anna Sans
Josep M. Solé
Núria Ventura
Fotos guanyadores del V Concurs de Fotografia
mediambiental de l’Institut:
Categoria 1 - Genís Ceballos
Categoria 2 - Anna Olivé
Categoria 3 - Candela Martí
IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball
C. Creu de Cames s/n · 43800 Valls
Tel. 977 600 938
Fax. 977 612 565
correu electrònic: centre@iesjaumehuguet.org
web: www.iesjaumehuguet.cat
AMiPA 977 603 560
ANESPRO 977 600 938

Els interludis que entretenen la
nostra quotidianitat ens serveixen
per a reposar i alhora
ens predisposen per a reprendre les
nostres tasques habituals. El temps
lliure i el temps d’oci han de representar,
en definitiva, una aturada i un
descans entre els períodes de plena
activitat.
Ben sovint aquestes aturades,
fetes a temps, són el preludi d’una
activitat més profitosa. Actualment,
en la roda d’obligacions, de compromisos
i de responsabilitats en què
estem plenament immersos —una
roda que mai no deixa de donar voltes
i que ho fa a una velocitat vertiginosa—,
ens cal trobar la qualitat de
les petites frenades, fent-les quan
toca i, si pot ser, sense sotragades.
Les activitats extraescolars que
ocupen els nostres infants i joves
durant força hores, les podem considerar
pròpiament hores de lleure?
Canvien d’activitat, sí. Però les activitats
que fan els relaxen prou? Per
exemple, les activitats esportives,
en les quals es potencia l’afany
per la competició i per la superació
de reptes personals en el sentit de
millorar, són prou relaxants?
De fet, és responsabilitat dels
adults saber temporitzar el lleure
dels nostres fills, una responsabilitat
que també implica procurar que,
a més a més del temps que dediquen
a l’escola o a l’institut i a les
activitats extraescolars, els quedi
un ben merescut temps de lleure.
Pensem que ja ens costa prou, als
adults, saber dosificar aquest temps
tan preciós i tan personal que és
el temps de lleure. Hauríem de fer,
doncs, l’esforç de racionalitzar els
períodes d’activitat i els de relaxació
dels nostres fills.
Ara, més que mai, ens correspon
reflexionar sobre quin ús en fem, del
nostre temps lliure. Per començar,
hauríem de tenir clar que no fer res
d’allò que ens relaciona amb la nostra
activitat diària és saludable. Ens
hauríem de convèncer que no som
pas inútils si, durant aquest esbarjo
físic i mental tan necessari, no fem
res. Tant de bo que siguem capaços
d’entendre-ho.
La qualitat del temps d’oci també
la garanteix, és clar, l’elecció d’unes
activitats que ens aportin moments
de relaxació i moments de reflexió.
Tan importants i necessaris són els
uns com els altres. Hem de ser
conscients que estem vius i que
som aquí.
Quan pensem en aquest temps
d’oci que de vegades sembla que
se’ns escapa dels dits, diem: carpe
diem, que significa “aprofita el
dia”, “aprofita el moment”, “viu el
moment”, és a dir aprofita l’oportunitat
que se’t presenta i no esperis a
demà, perquè pot passar que, demà,
aquesta oportunitat ja no existeixi.
editorial
És com dir: “atura’t”, perquè les persones,
en aquest esdevenidor diari
tan programat i tan intens, necessitem
poder comptar amb interludis
que ens recordin que ara som aquí
-—que ja és molt— i que potser fins
i tot hi estem bé. Cal que valorem
aquest moment i la seva circumstància.
Quantes vegades no ens hem
queixat que ens veiem poc amb les
persones que estimem, els familiars
i els amics? Doncs ara és el
moment. Trobem-nos i compartim
temps i emocions.
Jordi TuseT ValleT
Director
reviscola · Juny 2012 | 3

eportatge
CARPE DIEM
El temps dels joves
És freqüent que els estudiants, a més a més de la jornada escolar, facin algun tipus d’activitat
extraescolar. Aquestes activitats, que serveixen, sens dubte, per a afavorir i per a estimular
llur desenvolupament, no haurien pas d’ocupar el temps de relaxació i d’estar en família, que
és del tot necessari i que s’hauria de reservar per a cada dia.
—Uf, quin estrès! Amb la setmana d’exàmens que m’espera i he d’anar a futbol,
a violí, a anglès...
La Maria cada dilluns té repàs de matemàtiques,
un reforç utilitzat com una eina de motivació per
als estudiants, ja sigui perquè aquests no saben
com resoldre els seus dubtes acadèmics o bé perquè,
de vegades, els estudis exigeixen un nivell al qual hi
ha alumnes que els és difícil arribar. Així doncs, perden
l’interès per l’estudi d’aquesta matèria i per aprendre en
aquest àmbit.
4 | reviscola · Juny 2012
AVANTATGES INCONVENIENTS
Control del teu temps i organització Ansietat
socialització Estrès
Assumir responsabilitats 8% de la població infantil afectada
Adquisició de nous coneixements 20% de la població adolescent afectada
Cada estudiant és diferent. Cada estudiant té unes
necessitats pedagògiques diferents, unes motivacions i
unes aptituds personals que el distingeixen. Per aquest
motiu, és molt important la tria d’un bon repàs.
És aconsellable que, ja que l’alumne fa aquest reforç
extraescolar, el repàs sigui individual o que sigui per a un
grup reduït. Si el grup de repàs és gaire nombrós, l’apre-

nentatge serà nul. Si és un repàs individual, en canvi,
l’estudiant es motivarà molt més i començarà a agafar
interès per allò que fa.
El dimarts, el dimecres i el divendres té dues hores
d’entrenament de futbol. En primer lloc, cal destacar els
beneficis de l’esport. Practicar una activitat esportiva
significa una millora de la funció intel·lectual, una millora
dels estats d’ànim (menys ansietat i tensió), proporciona
una gran sensació de benestar i evita l’insomni, ja que
regula la fase del son.
L’esport en l’adolescència és molt important, perquè
és una etapa de la vida en la qual el jove dóna molta
importància al seu aspecte físic i al que puguin opinar els
altres. Fer exercici fa que el cos es mantingui en un estat
saludable. Alhora fa que es redueixin les conductes conflictives
i agressives en el jove i s’aconsegueix una major
interacció amb l’entorn social.
S’ha de tenir en compte, però, que en la pràctica de
qualsevol esport s’ha de saber prioritzar. És a dir, si els
joves dediquem cada dia dues o més hores a l’esport, el
seu rendiment escolar mai no podrà ser alt, ja que el cos
necessita recuperar-se i, si no ho fa, el cos se’n ressent,
mostra símptomes de cansament. I aleshores, amb cansament,
és molt difícil posar-se a estudiar.
El dijous és els dia dedicat a la música. La Maria, que
toca el violí, hi dedica dues hores. La música requereix
molta atenció, molta capacitat de concentració. És un
art diferent, un art per escoltar i per gaudir del que hom
interpreta. Vol molta dedicació. Per això, ha de ser la
mateixa persona qui decideixi d’incorporar la música com
a activitat extraescolar. Si fa música per obligació, pot ser
un fracàs.
CARPE DIEM
Les classes de música són un bon moment per a
demostrar espontaneïtat i imaginació.
La música ajuda a desenvolupar la creativitat, l’anàlisi i
també la memòria. Demana concentració i activa un gran
nombre de neurones.
Amb la música és possible desconnectar durant dues
o tres hores setmanals de la rutina diària i viure una altra
experiència, més sensible, més abstracta.
El dilluns i el dimecres els dedica a aprendre una llengua
estrangera. Va triar l’anglès. Actualment els idiomes
són molt importants, ja que es necessiten per a qualsevol
cosa. Com més idiomes conegui una persona, millor.
Molta gent pensa que estudiar idiomes és absurd,
que és tancar-se en una altra aula per estressar-se més,
però no és així.
Si una persona té ganes d’aprendre i de saber més
coses, no li serà gens difícil estudiar un idioma. En realitat
és anar a passar-ho bé i veure que aquell idioma que
aprèn és diferent del seu i que no tot s’acaba amb el que
tenim al nostre voltant.
Malgrat tot, va més bé començar de petit a aprendre
idiomes, ja que els conceptes i el vocabulari es retenen
amb més rapidesa i un es fa gran juntament amb
la llengua que aprèn, gairebé com si fos la seva pròpia
llengua.
Ara bé, mai no s’acaba d’aprendre un idioma. Sempre
se’n pot saber més. I al cap d’uns quants anys d’estudiar
una llengua, comprovar que hom és capaç de parlar-la i
d’entendre-s’hi, satisfà molt.
reviscola · Juny 2012 |
5

eportatge
Després d’aquest estudi, quin horari és el correcte?
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8:15-14:30 Horari escolar
16:00-17:00 Anglès Anglès
18:30-20:00 Esport Esport Esport
17:00-18:00 Repàs
16:00-17:00 Música
Veient aquest horari, podem veure que la distribució de les activitats extraescolars és
correcta, ja que l’estudiant té temps per a estudiar i també per a descansar i, sobretot, per
a poder desconnectar. Alhora veiem que no sempre fa les activitats al mateix dia, sinó que
les fa de forma intercalada.
El temps lliure
Activitats de dia
Entre les més habituals hi ha: anar al cinema, anar a
veure un partit de futbol o de bàsquet, anar a passejar pel
poble, anar de compres, anar a sopar, anar al cau, jugar
a la videoconsola, anar amb bicicleta, amb moto, amb
monopatí i fins i tot amb patins, fer acampades, tocar
en un grup de música, anar a la platja... i la llista podria
continuar.
Normalment és a l’estiu quan realment gaudeixen de
totes aquestes activitats i de l’amistat, perquè és quan
disposen de més temps lliure, ja que durant el curs tan
sols tenen lliures els caps de setmana i han de dedicar
més temps als estudis.
Els adolescents també reserven una part del seu
temps lliure per a festejar, ja que és en aquesta edat
quan comencen i acaben --o no-- els primers amors, que
tantes rucades els fan fer. És quan comença aquell neguit
per veure la persona que els agrada i parlar-hi, neguit
per explicar-ho als amics, neguit per poder passejar amb
aquella persona i compartir-hi moltes estones.
6 | reviscola · Juny 2012
Als joves els és molt beneficiós compartir el seu
temps lliure amb altres nois i noies de la seva edat, que
tenen les mateixes inquietuds i aficions que ells, ja que
se senten lliures, compresos, independents. Això, a més
a més, els ajuda a desconnectar de totes les preocupacions
i de l’estrès que puguin tenir amb els estudis.
L’adolescència és una etapa difícil, i és quan estan amb
els amics que els joves se senten més feliços.

Oci nocturn
Sortir de nit els caps de setmana es configura com un
hàbit cada vegada més estès entre els joves. En els
últims anys, els joves cada vegada comencen a sortir de
nit més aviat. Podríem situar l’edat més comuna entre els
14 i els 15 anys. En aquestes edats, però, acostumen a
sortir tan sols a l’estiu i per les festes majors dels pobles,
ja que encara no poden entrar en els locals de nit. A partir
dels 16 anys ja comencen a sortir més. Les activitats de
nit més comunes són: anar de copes, anar a la discoteca
a ballar o anar a la sessió golfa del cinema.
El tema de sortir a la nit sovint és un dels que genera
més discussions amb els pares, que sovint diuen: “A la
teva edat, jo a les 12 com a molt tard tornava a casa, i tu
és a l’hora que surts” o, “No tens edat per sortir tant de
festa; jo jugava amb nines”, i la llista de frases típiques
podria continuar.
Com tots sabem, el món de la nit té alguna cosa especial.
A molts els agrada sortir de festa perquè lliguen, però
també és quan és més fàcil que els joves caiguin en les
temptacions més desaconsellables per a la salut i per a la
vida. Les temptacions de les quals estem parlant són les
del consum de drogues. Les més habituals a Espanya són:
l’alcohol, el tabac i el cànnabis. Totes les drogues modifiquen
el funcionament del sistema nerviós encarregat de
les funcions superiors, com el pensament o el llenguatge.
Això vol dir, per tant, que modifiquen el comportament i la
personalitat de les persones que les consumeixen.
Malgrat que la majoria de joves són conscients dels
efectes negatius que comporta el consum de drogues,
en consumeixen perquè asseguren que, prenent-ne,
estan més desinhibits, perden la vergonya, tenen una
visió diferent del món i se senten més feliços, fets que
els ajuden a relacionar-se amb els altres, encara que comporti,
a la llarga, unes conseqüències negatives.
CARPE DIEM
És molt important que els pares conscienciïn els seus
fills que el consum de drogues causa molts efectes negatius
tant a curt termini com a llarg termini.
CURT TERMINI LLARG TERMINI
Retard en els reflexos i
en la capacitat de reacció
Malalties al fetge i
pàncrees
Caminar inestable Gastritis i úlceres
d’estómac
Somnolència Desnutrició
Sequedat de boca i gola,
i irritació dels ulls
Trastorns en el sistema
nerviós
Lentitud de pensament Problemes respiratoris
Cert passotisme Dificultat en la concentració
i en la memòria
Tots aquest perills i tots aquests problemes que pot
comportar el món de la nit no han de ser raons perquè
els pares es frenin a l’hora de ser més permissius amb
els fills. Si els fills són responsables i els pares els donen
confiança, de drogues no en consumiran. De vegades,
el consum de drogues no és res més que un acte de
rebel·lia, motivat precisament pel fet que els joves se
senten massa controlats, massa vigilats.
En conclusió, podríem dir que és important que els
joves se sàpiguen distribuir el temps. Ben segur que
podran, així, trobar moments per a estudiar, per a estar
amb la família, per a fer activitats extraescolars, sobretot
esports, i per a estar amb els amics, ja sigui fent activitats
de dia o de nit.
Marta Queralt,
laura Bofarull
Marina insa
Jordi Calavera
1r BAT - Periodisme
reviscola · Juny 2012 |
7

8 | reviscola · Juny 2012
Joana C. lópez - 1r ESO

Gerard Barrabeig (pilot de Fórmula 3)
“En qui més confio és en mi mateix”
Gerard Barrabeig Pons, nascut el 10 d’agost de 1994 a l’Espluga
de Francolí, és el fill mitjà d’una família de tres germans.
Actualment cursa un Cicle Formatiu de Grau Mitjà a l’Institut
Jaume Huguet. Des de ben petit li ha agradat el món del motor,
i malgrat ser un pilot molt jove, ja té una trajectòria brillant,
amb moltes victòries al seu palmarès. Segons sembla, està
decidit a seguir guanyant títols.
4 D’on sorgeix la teva passió pel
món del motor?
De fet, aquesta passió em ve de
família. El meu germà gran ja corria
amb karts, i el meu pare, quan era
jove, feia curses de ral·li.
4 Recordes la primera vegada
que vas pujar en un kart?
Sí, va ser a Cambrils en una pista
que ara ja no hi és. Jo tenia només 4
anys hi anàvem els caps de setmana
amb la família, perquè ho teníem
com un hobbie. Fins a 8 anys que no
vaig fer la primera cursa.
4 Per què t’agrada córrer amb
cotxe? Què sents quan ets dalt del
monoplaça?
Doncs m’agrada conduir ràpid
dins d’un circuit, perquè sento una
cosa una mica especial, una cosa
que només sents quan condueixes.
Diria que és una sensació estranya.
Tinc por, però alhora m’agrada i això
em fa pujar l’adrenalina.
4 En la teva trajectòria has aconseguit
moltes victòries i has guanyat
molts campionats. Què sents
i què penses quan ets dalt del
podi esperant que t’entreguin el
trofeu?
Estic molt content i molt excitat
en aquell moment. Penso només
com ha anat la cursa i no massa cosa
més; i tinc moltes ganes de celebrarho.
Però després, quan passa una
estona, penso que ha costat molt
arribar fins allí, i estic sempre agraït
a l’equip.
4 Com combines l’alta competició
amb els estudis? Creus que és
important tenir estudis de cara al
futur, ja que, com sabem, la durada
als esports d’elit té un temps
limitat?
Bé, doncs ho compagino com
puc. La veritat és que aquest any no
em pren massa temps això del Cicle
Formatiu de Comerç. També, els professors,
quan no hi sóc, em canvien
les dates d’examen i em deixen
entregar els treballs més tard.
Crec que sí que és important tenir
estudis, perquè a mi, de moment,
ningú no m’assegura que m’hi pugui
dedicar al cent per cent, a això, ni
que en un futur visqui només d’això,
i penso que m´he de guanyar un
futur també.
4 Quin és el teu objectiu en un
futur o fins a on t’agradaria arribar?
A mi, com a tots els pilots que
correm, m’agradaria arribar a la Fórmula
1.
4 Després de tot el que fas, encara
tens temps per als amics i per a
poder tenir una vida com tindria
un altre adolescent qualsevol?
Què t’agrada fer en el teu temps
lliure?
Sí, hi ha temps per a tot. Si
t’organitzes bé sempre tens temps
entrevistes
Es descriu a ell mateix com
un noi simpàtic, alegre i
bastant senzill. Li agrada estar
amb els amics i amb la seva
família. Sobre els seus gustos
personals diu que li agraden
tots els tipus de música i que
les seves pel·lícules preferides
són les d’acció i les d’humor.
Un llibre que li va agradar
molt és El parque prohibido,
d’Andrés Ibáñez, i considera
que Puyol és el seu ídol.
quan ets a casa. I en el meu temps
lliure m’agrada estar amb els meus
amics i fer junts qualsevol cosa que
ens agradi.
4 Quina és la persona que sempre
t’ha donat suport en el món
del motor i amb qui confies més?
Quan estic en pista, en qui més
confio és amb mi mateix, però la
família en general és la que sempre
m’ha ajudat ens els mals moments;
i en els bons sempre ha estat allí per
compartir l’alegria.
4 Fa uns mesos et van seleccionar
per fer un stage a Ferrari. Com
hi vas arribar?
Doncs a l’stage a Ferrari hi vam
anar els tres campions de la Fórmula
Abarth: el de l’Abarth Italiana, el de
l’Europea i jo, que sóc el de Debutants,
ja que era el premi que es
donava als tres campions.
4 Explica’m l’experiència a l’stage
de Ferrari. Com van ser aquells
dies?
Bé, doncs van ser cinc dies que
reviscola · Juny 2012 |
9

entrevistes
vaig estar molt bé. El primer dia
ens van explicar com ho faríem tot.
Els dos dies següents ens van fer
proves mèdiques en un hospital, i
després també proves psicològiques
i físiques. El tercer i el quart dia vam
estar en pista entrenant i rodant.
Vaig fer el millor temps i, per tant,
vaig ser el millor pilot que va participar
en aquesta estada.
4 Hi va haver alguna anècdota o
alguna trobada amb algun personatge
famós que t’agradaria destacar?
Només que una nit vam sopar
amb l’Alonso i el Massa.
4 I a partir d’ara, dins de l’es-
Sergi Gavaldà (pagès)
10 | reviscola · Juny 2012
cuderia Ferrari, quina és la teva
situació?
Doncs com el Barça té La Masia,
Ferrari té la Drivers Academy (Acadèmia
de Pilots), on acull pilots que
segueix de prop, i jo sóc un d’ells.
4 Com va aquesta temporada?
En quina Fórmula estàs corrent?
Aquest any correré a la Fórmula
3. Just ara acabem de començar
la pretemporada i només he fet un
parell d’entrenaments. Per tant, no
va ni bé ni malament.
4 Per a quin equip corres?
L’equip d’aquest any es diu Ghinzani
i és un equip italià que només
participa a la Fórmula 3 europea.
“Ho han fet el meu avi i el meu pare, així que:
per què jo, no?”
Sergi Gavaldà: un jove de Vallmoll. 22 anys, família dedicada a la terra i
amb un somni fix: tirar endavant amb l’agricultura ecològica. Les seves
mans tocaren la terra des que era un infant i a mesura que anava creixent
veia que aquella terra era el que l’omplia i el que el feia gran.
4 D’on sorgeix el teu interès per
l’agricultura?
És el que sempre he tingut a
casa des de petit. M’he familiaritzat
amb tot aquest món i l’interès sorgeix
sol. Per part del meu avi sempre
hi ha hagut la idea d’ensenyar-me.
Sempre em deia: “Vine cap aquí,
que t’ho explico”. Per part del meu
pare, en canvi, la idea sempre ha
estat aquesta altra: “Anem a fer això,
ho fem i ja està”. La idea del meu avi,
doncs, era la de voler transmetre’m
el seu saber. El meu avi era pagès i
el meu pare també ho és. Per aquest
motiu, des de petit, sempre he anat
a ajudar-los, ja fos els caps de setmana
o durant les vacances. Durant
l’etapa de l’adolescència, en la qual
ets més rebel i et negues a treballar,
tenia poc interès per aquest món.
Així doncs, hi ha hagut moments de
la meva curta vida que l’interès ha
anat minvant o augmentant, però
així i tot l’interès sempre hi ha estat
present. Actualment, el fet de posarme
a estudiar i veure les poques
oportunitats del món laboral, ha fet
que el meu interès augmenti.
4 Què et fa sentir el fet de cultivar
la terra?
Doncs una gran satisfacció en
veure que el treball ha tingut un molt
bon resultat. El fet de poder plantar
una cosa o d’estar treballant amb
arbres tot l’any, és a dir, batallar dia
El Gerard ha participat a la cursa
de Xest i ha quedat en tercer lloc.
I a la d’Hongria, els dies 5 i 6 de
maig, ha hagut d’abandonar. Darrere
d’aquest campió he pogut descobrir
que hi ha un noi simpàtic i senzill,
com ell mateix es descriu, amb moltes
ganes d’arribar lluny. De moment
sembla que té el talent i les qualitats
per a fer-ho. El temps dirà si estem
davant d’un futur campió de Fórmula
1.
Marina insa
1r BAT – Periodisme
a dia per poder recollir el fruit, em
produeix una gran satisfacció.
4 Què et transmet l’ambient que
t’envolta mentre treballes?
De treballar al camp a treballar
en una fàbrica o en una oficina, lògicament
la cosa canvia bastant. Moltes
vegades, les persones de zones
rurals no ho valorem, però som molt
afortunats de poder treballar al camp
envoltats d’arbres, silenci i ocells.
Res a veure amb el fet de treballar
en una oficina o en una indústria. La
gent de ciutat ho valora molt més, ja
que es queden sorpresos de l’estil de
vida de les zones rurals quan vénen a
passar-hi un cap de setmana. Nosaltres
hauríem de valorar-ho molt més,

perquè tal i com he dit, hem de sentirnos
afortunats de treballar en aquest
ambient i no en un altre.
4 Quina és l’època en què et
suposa més esforç treballar la
terra?
El fet de tenir molts cultius fa que
estiguis entretingut durant tot l’any.
És a dir, tens la feina repartida al llarg
de l’any. Si fas un monocultiu, sí que
es pot parlar que existeixen èpoques
de més o menys feina. Ara bé, en el
meu cas, val a dir que l’època en la
qual hi ha més feina és durant la collita.
Encara que mai no hi ha cap període
on diguis que no tens res a fer.
Referent al clima, l’època més dura
per a treballar és l’estiu, ja que un
cop t’has tret la samarreta ja no pots
treure’t res més. En canvi, a l’hivern
et pots tapar tant com vulguis.
4 Consideres que la població
jove està interessada en el treball
de la terra?
Potser actualment ha augmentat
el nombre de joves que estan
interessats vers l’agricultura, però
amb tot, existeix un gran nombre
de joves que no hi tenen cap tipus
d’interès. Abans, els joves hi estaven
més interessats, però perquè era el
que hi havia i ja no hi havia res més:
era el treball a la terra i poca cosa
més. Avui en dia existeixen molts
més sectors i és més fàcil estudiar.
Considero que les feines d’abans
eren més dures que les d’ara, ja que
hi ha moltes feines que no suposen
un esforç físic. Ara bé, ser agricultor
i treballar al camp segueix sent una
feina de molt d’esforç físic.
4 Creus que està valorada la feina
d’un pagès?
Crec que no està valorada per
la societat. En els últims anys s’ha
perdut molt el contacte directe amb
el consumidor. Abans, la gent anava
a comprar directament a la botiga
del poble o a la cooperativa. Hi havia
pocs intermediaris. La gent veia treballar
el pagès i quan comprava un
producte sabia de quin agricultor o
grup de pagesos venia. És a dir, quan
comprava uns espinacs sabia si venien
del mateix poble o del poble del
costat. Avui en dia, hi ha tants intermediaris
i es porten productes de
tants llocs del món que la gent veu el
pagès molt endarrere. Això encara es
fa més evident a les ciutats.
4 Què t’ha impulsat l’interès per
l’agricultura ecològica?
Primer, va ser el tema d’intentar
renovar-me. Avui, amb el mercat tan
obert que hi ha, fa que surti més a
compte portar qualsevol producte de
l’altra punta del món que un altre que
ha estat fet a la mateixa localitat on
s’ha de vendre. Arriba un punt que la
qualitat del producte tant la trobem
allà com aquí i d’aquesta manera
no es dóna importància al producte
local. Una vegada immers en aquest
món, el meu interès ha crescut molt.
Aquesta agricultura no està basada
únicament en el fet de no treballar
amb productes químics, sinó que
també suposa l’ajuda cap al sòl de
la teva terra, l’intent perquè a la teva
parcel·la hi hagi una biodiversitat,
que tot sigui un microecosistema
—vida, animals, plantes silvestres
al voltant... És a dir, el meu objectiu
és crear vida i no només l’existència
d’un solar on plantes els teus arbres
o les teves verdures.
4 En quin país creus que està
més estesa aquesta agricultura?
Al nord d’Europa. Allà és on va
començar ja fa molts anys i fins i tot
té un mercat. Sempre han rebut els
ajuts, al contrari d’aquí, on estem
molt malament pel que fa a aquest
tema. També s’ha de dir però, que a
Catalunya, estem molt millor que a la
resta d’Espanya.
4 Consideres que els pagesos tradicionals
estan en contra d’aquest
tipus d’agricultura?
Si, ja que molts pagesos tradicionals
tenen por, perquè es pensen
que aquest tipus d’agricultura serà
la competència. Avui en dia la població
d’agricultors està molt envellida.
Estem parlant de gent de cinquanta
anys en amunt. Aquests veuen que
entrevistes
els queden pocs anys de guanyarse
la vida amb l’agricultura i que les
subvencions estan destinades cada
vegada més a l’agricultura ecològica i
no a la tradicional. Darrere l’agricultura
ecològica hi ha d’haver una formació,
i la població de cinquanta i seixanta
anys pensa que para lo que me queda
en el convento, no és necessari renovar-se.
Per això, no està massa ben
vista. Els pagesos d’avui en dia tenen
la idea que ho volen fer com els seus
pares. Però és que els seus pares, en
els últims anys, feien una agricultura
industrialitzada: van passar de tirar
adobs naturals a l’adob de síntesi
i després als herbicides. No tenen
el reflex del besavi, que és el que
s’acostava més a l’agricultura ecològica.
Si tirem dues generacions endarrere,
podríem dir que, pràcticament,
es feia aquest tipus d’agricultura.
4 Consideres que els estudis
dedicats a aquest tipus de cultiu
són efectius?
Estan ben enfocats, però el problema
és que estan molt encarats
al tema administratiu. La formació
professional que estic cursant ha
abandonat moltes filosofies i l’origen
de l’agricultura ecològica, la qual
estava basada en el vessant no reglat
—seguir les bases de l’agricultura
ecològica— per dedicar-se molt a
l’administració. Sigui com sigui és
d’agrair.
4 Confies en la dedicació exclusiva
a la terra en un futur? T’agradaria?
Si, però el panorama està molt
difícil. Crec que el camí a seguir
és el cooperativisme. Crec que la
gent, d’ara en endavant, s’organitzarà
en cooperatives de consumidors.
Aquestes poden tirar endavant l’agricultura
d’aquest país. Però sí, sempre
ha estat el meu somni poder-me
dedicar a l’agricultura, ja que ho han
fet el meu avi i el meu pare. Així que:
per què jo no ho he de fer?
Marta Queralt
1r BAT – Periodisme
reviscola · Juny 2012 |
11

entrevistes
Sandra Garcia (fisioterapeuta)
“No els podràs donar l’alta com en un hospital,
i és el que més m’agradaria.”
La Sandra Garcia té 30 anys, viu a Valls, és casada i té un fill de 5 anys.
Ens demostra que és una persona amb molta iniciativa, que no es
rendeix fàcilment. Ens parla de la seva feina amb molta il·lusió.
4 En què consisteix la seva
feina?
Sóc fisioterapeuta des de fa vuit
anys i treballo de dilluns a divendres
amb un grup de trenta nois, molts
dels quals pateixen paràlisi cerebral.
Em dedico a mantenir les capacitats
d’aquests perquè el que no s’aconsegueix
fins als 18-21 anys, desprès
ja no s’aconseguirà. Si aquestes
capacitats no es mantinguessin, el
seu nivell de vida empitjoraria. Treballo
juntament amb un grup de
quatre fisioterapeutes, amb auxiliars,
logopedes i una psicòloga.
4 Com hi va arribar, a fer aquesta
feina?
Vaig començar a treballar en dos
centres totalment diferents, al Pius
Hospital de Valls i en un centre de
Paràlisi Cerebral de Tarragona, on
treballo des del 2006. Vaig entrar en
aquest centre a fer una substitució
a la part d’Escola. El centre està
estructurat en tres parts: Escola,
Taller i Residència. Jo m’encarrego
del Taller i de la Residència.
4 Quina formació ha tingut?
Vaig estudiar la carrera de Fisioteràpia
i, quan vaig acabar-la, vaig fer
Diplomatura de Postgrau en Fisioteràpia
en Pediatria a la UAB. I va ser
gràcies a unes pràctiques que s’oferien
a la Universitat que vaig entrar
a treballar al centre de Tarragona.
Sempre t’has d’estar formant, fent
diferents cursets que el mateix cen-
12 | reviscola · Juny 2012
tre et proporciona o també els pots
proposar si els trobes necessaris.
4 Com va decidir que s’hi volia
dedicar?
Bé, de petita jugava amb la meva
àvia a fer-li massatges i ho trobava
divertit. Al COU treia bones notes,
encara que la selectivitat em va anar
malament i no vaig poder fer medicina.
Veia que la gent que estudiava
altres coses anava més tranquil·la i jo
no sota aquella pressió. Llavors em
vaig començar a preguntar si realment
valia la pena. No seria metge,
però que sí que volia treballar a sanitat,
i vaig entrar a Reus a estudiar
fisioteràpia.
4 Com és un dia al centre?
El primer que faig és revisar els
expedients de cada noi per saber
què ha passat mentre no hi era,
o anotacions dels pares que han
vingut a visitar-los. Tenim un horari
per a dedicar un temps a cada noi.
També fem hipoteràpia, treball amb
els cavalls, i un altre dia podem fer
hidroteràpia. A la tarda també fem
tractament individual. És important
que els fisioterapeutes sapiguem
decidir a quin noi convé més o
menys atenció.
4 Què és el que més li agrada? I
el que menys?
La veritat és que m’agrada molt
la meva feina. El tracte amb els nois
és molt especial i les activitats són
d’allò més divertides. El que menys
m’agrada és que no tens la possibilitat
de donar-los d’alta com en un
hospital. Però veure’ls feliços i saber
que la teva feina és una ajuda per a
ells, també és una recompensa per
a tu. En concret, hi ha nois que sempre
sembla com si no hi fossin, però
que un dia et miren o insinuen un
somriure i és una gran satisfacció.
4 Què creu que aporta als nois,
tan personalment com professionalment?
Jo crec que personalment els
aportem benestar, una alegria d’estar
per ells, i el poc que els puguis
aportar per a ells és molt, molt
important. No són com els altres
nois, no acabaran treballant en cap
ofici. Bé, a excepció d’un noi que
cognitivament està bé i el tenim
contractat al centre, però físicament
sempre necessitarà algú per a fer
qualsevol cosa i no hi ha cap feina
en la qual pugui treballar. Per tant, és
que se sentin atesos i dedicar-los una
atenció, a part de la seva família.
4 En el seu lloc de treball, creu
que hi ha suficients recursos?
A tot arreu sempre es pot demanar
més, està clar. Però fins ara, sent
objectiva, no ens podem queixar.
Aquesta associació la van formar
un grup de pares sense ànim de
lucre i ha anat creixent. Actualment
hi ha una treballadora social que
s’encarrega de demanar subvencions
a l’Estat o fer projectes amb la

col·laboració d’entitats privades. Si
necessites qualsevol material també
te’l proporcionen. De cara al personal,
per exemple, va en proporció al
grup de persones, i nosaltres el que
fem és posar-ne més dels que en
teoria es necessiten per a oferir una
millor atenció.
4 Doncs la crisi no els ha fet gaire
mal...
No excessivament... Però s’ha
insistit més a evitar gastar més llum
o aigua de la necessària... També
es prioritza molt més: “Això és el
més important i si una altra cosa no
pot ser doncs no pot ser”. Més que
res estem preocupats perquè això,
al cap i a la fi, acabarà afectant de
manera perjudicial els nois.
4 Creu que la seva feina està
prou valorada?
Sens dubte, al centre sí. Personalment
m’hi sento valorada i és molt
important, ja que així treballo més
a gust. Per part dels pares dels nois
també. Sempre hi pot haver algun
problema, però en general estan
molt contents amb nosaltres, perquè
veuen que els seus fills estan en
bones mans. Fins i tot acostumen
a demanar-nos consell abans de fer
alguna cosa per als nois. Per exemple,
a escollir la cadira de rodes.
Potser perquè al començament el
centre tenia un caire molt familiar i
afortunadament no s’ha perdut. De
cara a la societat, podríem dir que
es valora, però de diferent manera.
Quan et pregunten a què et dediques
i els contestes que ets fisioterapeuta
sempre t’associen a un hospital,
però quan els dius que no, que treballes
en una escola llavors és com un:
“Ooh...!”. Ho valoren? Sí, però penso
que no estan del tot conscienciats
de la problemàtica que arriben a tenir
aquests nois.
4 Podria explicar-me alguna
anècdota curiosa que li hagi passat
mentre treballava?
Abans fèiem una activitat en una
banyera d’hidromassatge. Això els
ajudava a relaxar-se i tranquil·litzarlos
una mica, si estaven nerviosos.
Un dia em va tocar banyar un noi
que patia paràlisi cerebral, però a
mes tenia trets d’autista: que no et
segueix la mirada i fa moviments
estereotipats; és a dir, moviments
repetitius que ell no controla però
que li produeixen plaer. I resulta que
amb el bany es va relaxar tant que,
sense adonar-se’n, va fer les seves
necessitats allí mateix. No me n’hauria
adonat si l’aigua no hagués canviat
de color... Jo el que hauria fet, en
una altra situació, hauria estat marxar
i anar a avisar algú, però no el podia
deixar sol. Doncs em vaig haver d’esperar
fins al cap de mitja hora que no
el venien a buscar per fer una altra
activitat. Quan van arribar, veient la
situació es van posar a riure i a fer
broma com hauria fet qualsevol. Des
entrevistes
d’aleshores que mai no he esborrat
aquest fet i tant els meus companys
com jo encara fem broma.
4 Quina actitud hauria de tenir
una persona que volgués tractar
amb aquests nois?
Primer de tot li ha d’agradar la
feina i treballar-hi a gust. Contràriament
no podria transmetre aquest
optimisme i alegria als nois. Que
sigui molt conscient que no podrà
mai arribar a millorar-los. Simplement
els fa de suport i d’ajuda, que és molt
important per a ells. I amb això saber
estimar-los i gaudir amb ells, però a
la vegada estar preparats per al dol.
Un divendres marxes cap a casa i
quan tornes el dilluns et trobes que
per qualsevol complicació de la nit
anterior en comptes de ser 30 al
grup en són 29 i això es difícil saber
assimilar-ho bé. Aquí és on intervé la
psicòloga, que ens ajuda a saber com
enfrontar-nos davant la situació. Per
tant, hauria de ser una persona molt
positiva, com menys manies millor.
És molt important saber riure de tot:
hem de ser els primers a riure de les
seves limitacions perquè rius amb
ells i fas la broma d’una cosa de què,
en circumstàncies normals, no se’n
podria fer.
www.iesjaumehuguet.cat
núria PuJol
1r BAT – Periodisme
reviscola · Juny 2012 |
13

14 | reviscola · Juny 2012
XaVier insa BaTalla - 1r ESO

Col·leccions de cromos. Quines col·leccions de cromos
tens fetes o fas? Quines t’agradaria fer? Per què?
Porto uns quants
anys fent la collecció
de cromos
de futbol
de la lliga, però
mai no aconsegueixoacabarla.
L’any passat
també vaig fer
la del mundial, que tampoc no vaig
poder acabar. A part de cromos, el
meu pare fa la col·lecció de xapes
de cava, i jo l’ajudo. La meva mare
també, ja que treballa a la Vinícola
de Nulles i aconsegueix xapes molt
interessants, noves i complicades de
trobar. La meva mare, a més, fa collecció
de segells. A mi, més que colleccionar
cromos, el que m’agradaria
és fer una col·lecció de transports,
com ara cotxes, iots..., perquè seria
al·lucinant.
Òscar Fort, 1r ESO
Col·leccionar
cromos o qualsevol
altra
cosa no és que
m’apassioni.
En començo
moltes, de colleccions,
però
mai no acostumo
a acabar-les. No és una de les
meves aficions preferides, però he
de reconèixer que en tinc més d’una
d’acabada, tant de cromos com d’adhesius.
Sí que m’agradaria poder fer
col·leccions de cromos, però són
molt cars i no en puc comprar. De
petita, sí que en feia, però ara ja no.
El que més m’agradava era l’estona
que passava intercanviant-los amb
les amigues a l’hora del pati.
Neus armeNjach, 1r ESO
He fet diferents
col·leccions de
cromos, però
mai no han durat
gaire temps.
En vaig fer una
de cromos de
la lliga de futbol,
que donaven
amb La Vanguardia, i una altra
de pedres boniques (de minerals).
No m’agradaria fer cap col·lecció en
especial, però si m’hagués de decidir
en triaria alguna de fotografies interessants.
És divertit fer col·leccions,
però has de saber trobar un tema que
t’agradi molt.
maria saNs, 1r ESO
Jo, que recordi,
no he fet mai
cap col·lecció de
cromos. En vaig
fer una de xapes
d’ampolles de
cava i una altra
de targes de
restaurants. La
de xapes la vaig fer amb la meva
mare, ja que és enòloga i n’aconseguia
moltes. En canvi, la de targes la
vaig fer amb una amiga. El que més
m’agradaria seria fer una col·lecció
de sorra de totes les platges del
món, perquè ho considero divertit i
apassionant!
mariNa BeliNchóN, 1r ESO
diàleg
De col·leccions
de cromos acabades,
només
en tinc un parell;
en canvi, de
començades,
potser unes deu.
A mi m’agradaria
fer una col·lecció
de xapes de refrescos de tota mena:
acabes de beure’t el refresc i t’emportes
la xapa cap a casa. Així, a més
de refrescar-te, no t’has de gastar els
diners comprant sobres de cromos.
marc aguadé, 1r ESO
Vaig començar
la meva primera
col·lecció
amb cinc anys,
una de cromos
de Pokémon, i
més endavant
vaig anar fent
més i més colleccions.
Uns anys després, quan
estava de moda la lluita lliure que es
feia per la televisió, tots els nens anàvem
bojos per intercanviar-nos-en els
cromos. Després d’això, vaig estar un
temps sense fer cap col·lecció, ja que
no m’interessaven gaire les coses
que feien. Vaig descobrir els Gormitis,
i em vaig dedicar a col·leccionar-los
un parell d’anys. Un dia, caminant per
Barcelona, vaig veure en una botiga
unes figures de la pel·lícula Pesadilla
antes de Navidad, i ara, quan vaig a
Barcelona i tinc diners, de tant en
tant en compro una figura. També
completo edicions de videojocs i de
llibres que m’agraden.
miquel ugaz, 1r ESO
reviscola · Juny 2012 |
15

diàleg
Durant un
temps vaig fer
col·leccions
d’adhesius. En
tenia un àlbum
ben gran ple de
tots colors i de
tots els estils.
M’agradava
intercanviar-los amb les meves amigues,
ja que me’n donaven de la
Hello Kitty o d’High School Musical.
Quan era més petita, també vaig fer
una col·lecció de cromos dels Pokémon,
que estaven molt de moda en
aquell temps. També una de WWE,
que eren uns cromos de lluita lliure.
Actualment m’agrada fer col·leccions
de tasses.
gemma Ferré, 1r ESO
Jo he començat
moltes colleccions,
però
n’he acabat molt
poques perquè
al final m’avorreixo.
Ara no crec
que en faci cap
més.
ridouaN BeNlaFki, 1r ESO
Més que colleccions
de
cromos, el que
col·leccionava
de petita eren
polseres de
goma de formes
diferents, però
ara no me’n faig
cap. M’agradaria
seguir la col·lecció de sobres de
sucre que fa el meu avi, perquè n’hi
ha de molt diversos i de molts països
diferents.
laia Fort, 1r ESO
16 | reviscola · Juny 2012
He fet poques
col·leccions de
cromos, però,
no n’he acabat
ni una. Vaig colleccionarcromos
de futbol
de la lliga 2006-
2007, de xapes
de cava, de cromos de lluita lliure i de
pel·lícules. M’agradaria col·leccionar
diferents tipus de pilotes de futbol,
de beisbol i de bàsquet, perquè
m’agrada molt fer esport i tinc curiositat
per diferents pilotes, sobretot
de futbol.
christiaN luNa, 1r ESO
De petit feia colleccions
de cromos
de futbol,
perquè m’agradavaintercanviar-los
amb
els companys.
A casa, també
col·leccionem
xapes, perquè sabem que n’hi ha
moltes, i de diverses classes, colors,
dibuixos i moltes coses més. M’agradaria
col·leccionar encenedors de la
marca Clipper, perquè, com he dit
abans, n’hi ha de moltes maneres,
dibuixos i colors.
josep m. Baldrich, 1r ESO
Fa uns quants
anys feia la collecció
de cromos
de Pokémon, i la
vaig acabar! Ara
estic fent una
col·lecció de
ventalls. Cada
cop que algú
va de vacances me’n porta un. És
divertit fer col·leccions de coses que
t’agraden!
paula Vidal, 1r ESO
De petit feia moltes
col·leccions
de cromos,
sobretot els de
la lliga de futbol.
Ara mateix no
m’agradaria ferne
cap. El que
probablement
m’hagués agradat fer de petit, però,
és la col·lecció de cromos del meu
propi equip.
oriol Balañà, 1r ESO
A mi colleccionarcromos
em sembla
divertit, però es
gasten molts
diners comprantlos.
M’agrada
fer col·leccions
de cromos de
dibuixos animats, com per exemple
els de Mario Kart. Però ara ja tinc
dotze anys i ja no col·lecciono aquestes
coses.
Èdgar arasil, 1r ESO
Les col·leccions
de cromos de
futbol sempre
han estat ocupant
un petit
espai dins del
meu temps
lliure: faig colleccionssempre
que pugui enganxar cromos a
l’àlbum. Gràcies a fer-ne, he après
noms d’equips de futbol, de jugadors
i sobretot geografia. Tinc aproximadament
quinze col·leccions i vaig
començar als tres o quatre anys.
jaume Boada, 1r ESO

Trobo que les colleccions
són de
nens petits. Jo
feia col·leccions
de cromos quan
tenia quatre o
cinc anys. Ara
crec que els
diners són per
gastar-los en altres coses com anar
al cine, a la fira... Hi ha persones a
qui els agrada molt fer col·leccions, i
els respecto, però trobo que és una
pèrdua de temps.
oriol cardiel, 1r ESO
Jo faig una collecció
(que no
és de cromos)
que es pot dir
típica: la meva
col·lecció és de
xapes de cava.
Ara en tinc al voltant
de les mil.
Són poques comparades amb les
de l’altra gent. Encara que no ho
sembli és divertit, perquè n’hi ha de
molts colors i de moltes maneres.
A vegades pots arribar a aconseguir
l’abecedari i formar el teu nom!
judith piNyol, 1r ESO
Jo tinc feta la collecció
de cromos
d’Smackdown, la
de Grefusa. Ara
estic fent la collecció
de cromos
de Justin Bieber.
La veritat és que
els cromos mai
no m’han cridat l’atenció, però és una
cosa que em distreu. A mi m’agradaria
fer una col·lecció personalitzada
amb fotos meves, perquè és una
cosa molt original. També m’agradaria
acabar la del Justin Bieber.
lucía rodríguez, 1r ESO
De petita vaig
començar les
col·leccions de
cromos de Buscando
a Nemo,
Cars, Higt School
Musical... i
moltes més,
però mai no vaig
aconseguir acabar-ne cap. Al final
vaig decidir no fer-ne cap més. Ara,
amb els deures i els exàmens, ja no
tinc gaire temps, així que no en vull
fer cap més.
paula secall, 1r ESO
Jo tinc una collecció
de cromos
del Barça,
que em va agradar
molt fer-la.
M’agradaria fer
la col·lecció de
cromos de la
lliga BBVA 2011-
2012, perquè així tindria un record
que em quedaria per a tota la vida
aNdrés Felipe Barrios, 1r ESO
Estic a punt
d’acabar la collecció
de cromos
de la Lliga
BBVA 2011-2012!
Només me’n falten
uns quants
dels últims fitxatges.
A part
de ser divertit, pots conèixer nous
jugadors.
imad aBBouti, 1r ESO
diàleg
De col·leccions
de cromos no
en tinc feta
cap ni tampoc
no n’estic fent
cap. Trobo que
és una manera
d’entretenir-se,
però ni de bon
tros divertida. No en vull fer cap, ja en
tinc prou amb els deures, els cavalls
i els amics.
jeNNiFer garcía, 1r ESO
No tinc cromos
perquè la meva
neboda, només
de veure’ls,
me’ls trenca
i acaben a la
brossa.
WeroNika daBroWska, 1r ESO
Tenia la meitat
de la col·lecció
de cromos de
Shin Chan, però
no la vaig poder
acabar perquè
la meva mare
es va cansar de
comprar-me’n.
També vaig començar la de Pokémon,
però no la vaig acabar. Ara no
en començaria cap, de col·lecció, ja
sóc gran i m’he adonat que això és
una estafa i prefereixo gastar-me els
diners en roba.
jordiNa miraNda, 1r ESO
reviscola · Juny 2012 |
17

diàleg
Fa uns tres
anys, vaig fer-ne
una de nines i
l’any passat en
vaig començar
una de futbol,
però no la vaig
voler acabar. No
vull fer més colleccions
perquè les començo a trobar
una mica infantils.
alBa moNtero, 1r ESO
De petita feia
col·leccions de
cromos de diferents
tipus: de
gats, de gossos...
Ara ja no
en faig perquè
trobo que les
col·leccions de
cromos són de nens petits i, a més,
els diners que inverteixes en la compra
dels cromos són massa.
estela FerNáNdez, 2n ESO
18
| reviscola · Juny 2012
Jo no collecciono
cromos,
ja que no m’agrada
malgastar els
diners amb això.
Sí que faig altres
col·leccions.
eVa torreNs, 2n
ESO
Quan era petita
feia col·leccions
de cromos de
dibuixos animats,
com per
exemple de
Doraemon i
Arare, i algunes
també de la lliga
de futbol espanyol. De moment no
tinc previst fer-ne cap més, ja que
no tinc temps i també perquè ja no
m’agrada tant.
Neus grogués, 2n ESO
No en faig, de
col·leccions de
cromos, perquè
no m’agrada.
Quan era petita
sí que en feia,
m’agradava
molt. Ho trobo
una mica patètic,
col·leccionar cromos. Ara es
col·leccionen més ninots de plàstic.
El meu germà petit sí que en collecciona.
saFa kherBa, 2n ESO
Tinc moltes
col·leccions de
cromos: de les
lligues de futbol
del 2006, 2007,
2008, 2010, les
feia perquè tots
els meus amics
també se les
feien; tinc mig acabada la dels Invisimals:
només me’n falten sis; tinc la
de cromos de l’Escola de Futbol de
Valls per la meitat: la feia perquè em
feia gràcia; tinc la de cromos de La
Bola de Drac mig començada; una de
cromos de cotxes històrics; també
tinc la d’Esmac Dawn. Costa bastant
acabar una col·lecció, perquè molts
cops, mentre la fas, s’acaba la promoció
i deixen de vendre els cromos,
i si vols acabar-la has de comprar els
cromos que et falten per Internet.
eduard jordaNa, 2n ESO
Jo faig la collecció
de cromos
de la lliga
de futbol (des
del 2007) amb
els meus dos
germans. La
faig perquè
m’agrada i quan
l’acabes fa molta il·lusió. Tinc totes
les col·leccions acabades perquè, si
no no té sentit.
BerNat ruBió, 2n ESO
Jo feia una collecciód’enganxines
de futbol
i me’n falten
catorze per
acabar-la. Faig
aquesta collecció
perquè
m’agrada i sóc
del Barça. M’agradaria fer una collecció
de polseres, perquè són boniques
i decoratives. Jo a casa tinc
moltes polseres, però no m’agrada
posar-me-les. Les guardo en una
caixeta on tinc altres coses. Aquesta
caixa l’anomeno “la caixa secreta”,
perquè és on tinc cosetes de
les meves amigues, família, etc. Els
meus pares n’estan farts, perquè
cada vegada que veig una polsera
que m’agrada els demano que me la
comprin. Les meves amigues també
me’n regalen quan és el meu aniversari
i jo sóc molt feliç.
souhaila el yamouNi, 2n ESO
N’he fet més
d’una i no sé si
en faré més. He
fet col·leccions
fins i tot d’aquelles
de polseres
de diferents
formes. No sé
quina fer, ara, i

tant em fa fer-ne o no, perquè t’has
de gastar diners amb coses que
després queden abandonades en
un calaix. Prefereixo gastar-me els
diners en roba, anar al cine amb
les meves amigues, anar a prendre
alguna cosa o comprar-me un mòbil
nou. Es poden fer moltíssimes coses
més que fer una col·lecció. De petita
en feia de moltes coses, com per
exemple de fotos que després s’enganxaven
en un àlbum.
gisela cruz, 2n ESO
Estic fent dues
col·leccions de
cromos de futbol,
una de la
lliga i una altra
de Mega Cracks.
M’agradaria fer
algun dia alguna
col·lecció de
cromos que anés sobre la F1, perquè
sóc un fanàtic de la fórmula 1.
M’agradaria fer-la per saber una mica
més sobre aquest tema, circuits,
escuderies, pilots, etc.
christiaN gómez, 2n ESO
De col·leccions
de cromos en
vaig fer dues
quan era petita:
la de la María
Isabel i la del
Patito feo. A mi,
de petita, sí que
m’agradava perquè
podies intercanviar els cromos
repetits entre els teus amics. Fins i
tot per Internet pots contactar amb
gent i enviar cromos per correu. És
molt divertit i és una manera de fer
nous amics.
carme cíVico, 2n ESO
Mai no he fet
col·leccions de
cromos ni tinc
intenció de ferne
mai cap. Des
del meu punt de
vista és llençar
els diners, perquè
un cop acabada
queda abandonada a la prestatgeria.
carla de la FueNte, 2n ESO
Jo, quan era
més petita, tenia
una col·lecció
d’enganxines
de diferents
tipus dins d’un
àlbum, també
tenia alguns cromos
de dibuixos
animats... La veritat és que
no sé quina col·lecció m’agradaria
fer, potser de petxines o d’alguna
cosa bonica... De cromos estaria bé,
però ara només fan cromos per als
més petits i això no m’agrada colleccionar-ho.
Fer col·leccions és una
manera de passar el temps fent una
cosa original i divertida. També pots
ensenyar les col·leccions als amics i
si feu la mateixa podeu intercanviar
coses.
ariadNa solé, 2n ESO
Estic fent la
col·lecció de
cromos de
Wizard 101. De
moment, no
m’agradaria ferne
cap més si
abans no completo
la collecció
que estic fent.
roger guasch, 2n ESO
diàleg
Jo vaig colleccionar
durant
un temps els
cromos de la
lliga. La collecció
que estic
fent ara és la de
xapes de vins i
caves i la que
m’agradaria fer és de mòbils, perquè
m’agraden molt.
sÒNia grogués, 2n ESO
Quan era petita
vaig començar
a fer una collecció
de sobres
de sucre. Al
cap d’un temps
de fer-la, ja no
m’agradava
gaire, perquè ho
trobava avorrit, i ho vaig deixar estar.
Ara, quan trobo algun sobre de sucre
que m’agrada molt, el buido i el poso
a l’àlbum, però ho faig molt de tant
en tant. Penso que si fes una collecció
de punts de llibre, per exemple,
em seria més fàcil enganxar-los
a l’àlbum que els sobres de sucre, ja
que és una mica lent.
isaura moNtull, 2n ESO
Jo crec que les
col·leccions
estan bé. Jo
m’he fet moltes
col·leccions:
de cromos, de
xapes d’ampolles
de vidre o
de llaunes... En
fi, de moltes coses. Ara mateix no
me’n faig cap, ni tampoc tinc previst
fer-me’n de res. M’agradaria fer una
col·lecció de baquetes de bateria de
diferents grups de música famosos de
Catalunya, però seria bastant difícil.
jordi Busquets, 2n ESO
reviscola · Juny 2012 |
19

diàleg
Jo col·lecciono
minerals. Aquesta
col·lecció que
faig m’agrada
molt. M’agrada
perquè tots els
minerals són
diferents. Des
de petita m’han
agradat molt i sempre n’he volgut
tenir. Tinc aproximadament uns seixanta
minerals, tots diferents. Cada
vegada que vaig a alguna fira o botiga
on en venen me’n compro un o dos.
20
| reviscola · Juny 2012
També tinc braçalets, arracades i
collarets de minerals. És l’única collecció
que tinc i m’agrada molt.
Núria riera, 2n ESO
Jo sempre he
tingut una mica
“d’obsessió”
per les colleccions.
Crec
que fer una collecció
és “ordenar”
el cervell,
perquè d’alguna manera ens ajuda
a ser més persones. Tinc una collecció
de més de quatre-centes
xapes de cava. Cada dos diumenges
anem a les trobades d’intercanvi
de xapes a pobles diferents i, de
tant en tant, com que sóc el més
menut de la colla, me’n regalen
alguna. M’agradaria fer col·lecció de
segells, però com que ens manen
molts deures, m’ho he repensat i
no la faré.
FraNcesc Ferré, 2n ESO
Mariona MonTalà - 1r ESO
JudiTh pinyol - 1r ESO

L’ART DEL CARRER: ELS GRAFITS
ART URBÀ O PARETS BRUTES?
Tenim clar què són els grafits?
Per a alguns, els qui practiquen
l’art del grafit són artistes. Per
a altres, són joves rebels que
es dediquen a embrutar el mobiliari
urbà que paguem entre tots els
ciutadans. Aquest és el dilema que
viuen molts joves artistes que pinten
grafits.
Tenim clar què són els grafits?
L’origen del terme grafit ve de la
paraula italiana grafito, que vol dir
dibuix gravat. Els orígens del grafit
els hauríem de buscar en la prehistòria.
Les pintures rupestres són
la primera manifestació de l’art del
grafit.
Hi ha tres tipus bàsics de grafits:
el dels solgans, el de l’atrinalia i el
dels tags. Els solgans són els grafits
públics que expressen opinió sobre
temes polítics. Els de l’atrinalia o
grafits privats són les pintades fetes
en parets, en portes o en miralls de
lavabos. Són grafits que inclouen
poesies o reflexions personals. I
els tags reprodueixen la firma d’una
persona o d’un grup amb la intenció
d’expressar el seu estil i de donar-se
a conèixer per la ciutat. Els grafiters
són joves que es volen fer escoltar
amb cada traç que fan. Volen
demostrar les seves habilitats fentles
públiques i posant-les a l’abast
de tothom.
Cal admetre que hi ha un conflicte
entre els grafiters i els ciutadans.
I que cada dia surten més grafiters.
De fet, no hi ha una postura concreta
envers els grafiters, per part
de l’autoritat. D’una banda, alguns
grafiters consideren que els ajuntaments
haurien de cedir-los més
parets per a expressar el seu art. I
d’altra banda, hi ha també els grafiters
que són del parer que l’art del
grafit és lliure i que, per tant, no
s’ha de pactar amb cap institució on
l’han d’expressar, el seu art. Molts
grafiters es queixen que molt sovint
es crida l’atenció, per part de l’autoritat,
a grafiters que pinten murs
abandonats i que, en canvi, aquells
que fan tags i que són els qui realment
embruten la ciutat gairebé mai
no reben cap sanció.
Els qui realment es queixen,
òbviament, són els qui troben les
seves parets pintades amb grafits
sense que ningú no els hagi consultat
si els agrada de tenir-ne. Solen
considerar, els afectats, que el grafit,
més que no pas art, és una falta
de respecte. Es tracta, és clar, d’una
opinió
opinió ben diferent de la que tenen
els grafiters.
Sigui com sigui, els grafiters existeixen
i volen que se sàpiga. Moltes
vegades això implica la indignació
del veïns, que són els qui troben les
seves parets pintades i s’han d’encarregar
de netejar-les si no els agraden
els grafits. I és que una cosa
són els grafits fets amb un cert sentit
artístic i en murs legals i una altra
cosa, ben diferent, són els tags, fets
en mobiliari urbà i il·legalment. Les
conseqüències dels grafits il·legals
ens afecten, a tots.
dúnia GarCia
1r BAT
reviscola · Juny 2012 |
21

opinió
Els grafits: art urbà o vandalisme?
Els grafits són formes d’inscripció
o pintura que generalment
es fan sobre mobiliari urbà. En
els darrers anys hi ha hagut un augment
exponencial en la quantitat de
grafits que podem veure en els nostres
carrers, per la qual cosa la polèmica
pel que fa a aquest tema també
ha augmentat.
D’una banda, hi ha un gran nombre
de grafits visualment agradables
i fets en llocs adequats, grafits que
contribueixen a trencar la monotonia
d’algunes ciutats. A més a més, cal
dir que alguns grafits han estat pintats
perquè ajuntaments o botiguers
ho han sol·licitat amb voluntat de
decorar els carrers o bé els aparadors
de les botigues. Ara, també cal dir
que el grafit és un mitjà de queixa, un
mitjà d’expressió. Potser el que cal
preguntar-se és si el medi en el qual
desenvolupa la queixa o la mateixa
expressió és el més adequat.
22
| reviscola · Juny 2012
D’altra banda, bona part dels grafits
han estat fets no pas amb una
intenció decorativa, sinó més aviat
amb mala intenció. Es tracta de grafits
traçats per gent inexperta que
el que fan és embrutar les parets de
les ciutats. En aquest sentit, cal dir
que alguns joves veuen en el grafit
un mitjà d’expressió nou, un mitjà
d’expressió per descobrir i sovint l’utilitzen
de forma inadequada.
En conclusió i des del meu punt
de vista, el grafit és un art que s’ha de
conservar, però de forma controlada.
Considero que s’haurien de reservar
espais públics per a expressar aquest
art i que caldria educar els joves explicant-los
que aquest art té uns límits,
que ha d’estar controlat. No obstant
això, també em faig aquesta pregunta:
l’esmentat control desvirtua l’art
del grafit? Deixo la resposta a les
vostres mans.
Mario Gonzàlez
2n BAT
eduard Farré ruBio - 1r ESO

opinió
EL FUTUR PROFESSIONAL DELS JOVES D’AVUI (ON
T’IMAGINES QUE PODRÀS TREBALLAR? AL TEU PAÍS?
A L’ESTRANGER?
A casa o a fora?
Quan ets jove, penses sobretot
en l’institut, en els amics...,
però hi ha un moment en
què comences a pensar en la feina,
en el futur, en aquell “què faré, quan
sigui gran?” Hi ha qui diu que vol
ser metge; un altre, veterinari; aquell
altre, professor; uns altres es volen
dedicar a l’esport: tenis, futbol bàsquet...
Però què t’assegura que, quan
acabis la carrera, et podràs quedar a
treballar aquí i que no hauràs d’anarte’n
a un altre país? Doncs, res.
Ara mateix, el nostre país, per
culpa de la crisi, no ens garanteix que
tinguem feina. I qui ho sap, si ens en
garantirà en el futur? El que sí que se
sap és que, per exemple, en el camp
de la medicina, hi ha metges que
vénen d’altres països perquè tenen
més experiència que alguns metges
d’aquí.
A mi em sembla que, en primer
lloc, hauríem de buscar feina en el
nostre país i, si no n’hi trobem, sempre
ens quedarà l’opció de provar
d’anar a treballar a l’estranger. És
clar que, per a anar a treballar en
altres països, cal dominar la llengua
d’aquell país en qüestió, un handicap
prou important i que pot condicionar
que prenguis una decisió o una altra.
Què és millor, doncs? Sens dubte,
mirar de trobar feina en el nostre
país, per no haver de canviar de
cultura ni de llengua i sobretot per la
facilitat d’adaptació, cosa que en un
altre país pot ser força difícil
raMon aleMany
1r BaT
reviscola · Juny 2012 |
23

opinió
Una decisió important
Ja fa dies que dono tombs al
tema del futur professional que
ens espera, als joves d’avui. Ens
trobem a l’últim curs de BAT i molts
de nosaltres encara no tenim prou
clar cap on hem d’anar. La conjectura
socioeconòmica tampoc no és gaire
favorable i ens trobem davant la realitat
d’haver de prendre una decisió
tan important com és la d’escollir els
estudis que ens han de servir per a
la nostra futura professió. A primer
cop d’ull, tot això és molt complicat.
Les esperances de sortir-nos-en
no són gaire clares i el desconcert
és general. Quan parlem d’aquest
tema amb els nostres pares i amb
els nostres professors ens adonem
que ells intenten de donar-nos una
orientació, però tampoc és que ens
puguin ajudar gaire. Al capdavall hem
de ser nosaltres els qui escollim i,
com quasi sempre, quan la decisió
és difícil, diuen que és de savis deixar-se
portar més pel cor que no pas
pel cap.
Crec que la primera condició que
ens pot ser favorable és triar per fer
El futur laboral dels joves
Actualment, en la situació de crisi
econòmica que es pateix a gairebé
tot el món, és molt difícil
trobar feina. Cada dia hi ha més empreses
que tanquen les portes i milers
de persones estan en situació d’atur.
Segons els experts, encara es preveuen
temps més difícils. Quina serà,
doncs, la situació que hauran d’afrontar
els joves una vegada hagin decidit
incorporar-se en el món laboral?
Si ja és difícil trobar feina tenint
estudis universitaris o de formació
professional, encara trobarem més
dificultats si tan sols hem fet els
cursos d’educació obligatòria. Cada
dia es valoren més aquelles persones
que tenen estudis, però aquelles
24 | reviscola · Juny 2012
quelcom que ens agradi, que ens faci
gaudir. En aquest sentit, considero
que les persones hem de treballar en
allò que ens fa créixer com a tals i en
allò que ens fa sentir útils al país i a la
societat. Ara bé, hi ha una cosa que
és clara: sigui quina sigui la nostra
elecció, hem d’apostar per la millor
preparació. Tan sols d’aquesta manera
podrem participar en la carrera de
la vida amb certes possibilitats d’èxit.
És cert que, malgrat comptar amb
una molt bona preparació, actualment
molts joves es troben en situació
d’atur. Segons les darreres dades
facilitades per la Generalitat, l’índex
d’atur juvenil arriba al 43’1%, molt
per damunt de la taxa d’atur general.
Evidentment, aquestes dades suposen
un drama personal per a molts
joves, però també cal ser conscients
que suposen una sagnia important
per al país. Part d’aquests joves,
sobretot els més ben formats, es
veuen obligats a marxar a l’estranger
per tal de trobar una feina i un
futur. Són la generació JESP (Joves
Emigrants Sobradament Preparats).
que també compten amb experiència
laboral tenen més punts a favor
a l’hora de ser cridats per a un lloc
de treball. Aquest tipus de persones
solen ser els que han cursat algun
cicle formatiu de grau mitjà o superior.
El domini de diferents idiomes,
normalment, també sol facilitar les
coses en el món laboral.
Una de les sortides a les quals
recorren els joves d’avui en dia és
provar sort i marxar a un altre país,
on les coses econòmicament estiguin
millor i, per tant, els sigui més
fàcil trobar feina. Personalment crec
que aquesta opció és molt bona,
ja que ajuda els joves a ampliar els
seus horitzons i a aprendre coses
La seva marxa suposa una fuga de
talents que probablement serà difícil
de recuperar. I alhora suposa un
alt cost econòmic (aproximadament
vint-i-cinc mil euros de mitjana, el
preu d’un grau universitari de quatre
cursos acadèmics), inversió que hauria
de tenir un retorn a l’economia de
Catalunya i que, contràriament, es
perd. Per la seva banda, els polítics
no sembla que estiguin gaire preocupats
i ens la presenten, aquesta
anada a l’estranger, com una sortida
digna.
Davant tot aquest panorama, considero
que més que mai els joves
no tenim cap altra opció que lluitar
pel nostre futur amb il·lusió, sense
que la situació ens aturi, sinó ben
al contrari, que ens serveixi per a
tenir el convenciment que tan sols el
nostre esforç i la nostra empenta ens
ajudaran a sortir-nos-en. I si d’aquí a
uns quants anys ens cal pujar en un
avió... per què no?
alBerT Forés
2n BaT
noves, tant des del punt de vista
professional com des del punt de
vista personal. Viure en un altre país
és estar en contacte amb una altra
cultura i, per tant, enriquir el coneixement
cultural; veure que hi ha gent
que viu la vida de forma diferent
de com estem acostumats a fer-ho
nosaltres i entendre per què ells
tenen costums diferents. Penso que
treballar a l’estranger també ajuda a
formar-se. Molta gent que ha marxat
a l’estranger ha decidit quedar-s’hi, ja
que el lloc on ha trobat feina li ofereix
una millor qualitat de vida. A altres,
que al cap d’un temps han trobat
oportú tornar al seu país d’origen,
quan han arribat se’ls han obert més

portes al món laboral i han estat més
valorats.
Quan un jove acaba els seus
estudis es troba indefens davant
d’un món totalment nou, que ell
no coneix. Els empresaris acostumen
a no confiar gaire en els nous
professionals, ja que potser pensen
que no tenen prou experiència. Des
del meu punt de vista, crec que els
empresaris haurien de donar més
oportunitats als joves, ja que són
els que han rebut la formació més
innovadora i la que incorpora els
nous descobriments i avenços que
els humans han realitzat.
Personalment, doncs, penso que
una de les solucions per a sortir de
la crisi fóra confiar més en aquests
joves i donar-los l’oportunitat d’expressar-se,
de parlar i de dur a terme
aquelles idees que proposin, ja que
potser tenen ments més obertes,
que poden ajudar al desenvolupament
econòmic del país i a fer millores
en les empreses.
És evident que els joves són el
futur. I qui millor que ells per a tirar
endavant nous projectes i idees?
En un futur m’imagino treballant
en alguna altra banda del món que
no sigui Espanya, ja que sempre he
opinió
tingut clar que m’agradaria viure en
un altre país durant una temporada,
però al cap d’un temps sé que
tornaré a Catalunya i que intentaré
desenvolupar i posar al servei de la
societat tots aquells nous coneixements
que hauré adquirit a fora. Em
sembla que hi ha molts joves que
pensen com jo. I estic segura que
també coincideixen amb mi a pensar
que, en el món laboral, el més important
és tenir empenta i treballar en
allò que a tu realment t’agradi.
Marina insa
1r BaT
Si acabes una carrera a Espanya tens tres sortides: per terra, per mar o per aire
Fa uns quants mesos, mentre
consultava desvagadament pàgines
web sobre les vagues que
s’han dut a terme aquest curs, vaig
trobar una imatge que em va sobtar,
no pas per la seva inversemblança.
Era una imatge corresponent a la vaga
del mes d’octubre passat, una vaga
convocada per demanar una educació
més digna. Aquesta imatge em va fer
pensar en el meu incert futur.
És ben cert que el futur de tots
nosaltres penja d’un fil ben prim i no
sabem pas que hi deu haver en el
fons de la nostra caiguda. El nostre
país avança per un camí desconegut
en què la crisi ens ha agafat de
ple i no sabem del cert on anirem
a parar. Milers d’estudiants, davant
d’aquest greu problema, han començat
a obrir fronteres, a canviar de
camí. No compten tan sols les intencions
i els sacrificis que aporta cada
jove emprenedor al nostre país, sinó
també les formes com emprenen
aquest camí. Cada vegada hi ha més
joves que decideixen independitzarse
i fer-se autònoms amb negocis
propis, negocis que pertanyen a la
mateixa realitat sensible de la crisi.
No cal anar gaire lluny per a adonar-nos
que en aquest “gloriós” país
no tenim l’empenta que necessitem
davant la humiliant situació que afronten
cada dia els joves estudiants que
surten amb un bon títol a la butxaca i
amb moltes idees per desenvolupar.
Cada vegada hi ha més joves que
decideixen emprendre un vol cap a un
país més desenvolupat, a la recerca
d’un cofre perdut, un cofre que mai
no trobaríem en el nostre país. Alemanya,
Estats Units o França són els
països preferits pels joves llicenciats i
doctorats sense feina. “Per terra, mar
o aire”, una frase que transmet tanta
raó com melangia. Moltes famílies es
queixen perquè veuen que l’esforç
dels seus fills en el nostre país mai no
fructificarà com es mereix, qui ho sap
si per falta de regadiu per part dels
polítics o perquè la nostra terra mai
no podrà ser tan fèrtil com la de les
primeres potències mundials.
Posar-me en la pell dels estudiants
llicenciats sense feina, que no
tenen més remei que marxar del país
fa que se’m posi la pell de gallina. Em
fa ràbia pensar que totes aquestes
hores que em passo estudiant no em
garanteixen de cap manera un futur
laboral digne. En altres països més
desenvolupats, en canvi, el govern
lluita per donar una oportunitat a tots
els joves emprenedors amb ganes
de menjar-se el món. Qui ho sap, si
el problema és tan sols dels partits
polítics, que no destinen els diners
necessaris per a l’educació. Jo, per
si de cas, començaré a estalviar per
si he de viure lluny de casa.
leonard ruiz
2n BAT
reviscola · Juny 2012 |
25

opinió
Estudiar, per què?
Tal com està el panorama actual
del nostre país, amb la crisi
econòmica, amb l’augment de
l’atur i amb la disminució de llocs de
treball, resulta que hi ha molts joves
que tenen estudis, però que no troben
feina, malgrat que siguin molts
bons en l’àmbit professional a què
aspiren. No hi ha prou llocs de treball.
Aquesta és una de les causes que
propicià que sorgís el moviment del
15M, els dels Indignats. Tot plegat fa
que ens preguntem com serà el futur
professional dels joves d’avui.
Jo crec que, si la situació actual
no millora, ens espera un futur molt
dur i poc esperançador, un futur que
pot crear un problema encara més
greu que el que ja tenim actualment.
Arriba un punt en què els estudiants
ens preguntem: “Estudiar, per què”?
Ja sabem bé prou que la majoria de
nosaltres no trobarem feina del que
hem estudiat. És clar que, en clau
optimista, també ens podem proposar
el repte d’estudiar i després
optar a aconseguir una feina fora del
nostre país, encara que això suposi
allunyar-nos de les nostres arrels i
26
| reviscola · Juny 2012
de casa nostra. Si fos l’única
solució, estic segura que
tots l’acceptaríem, ja que un
dels objectius de la vida és
trobar una feina que ens
pugui proporcionar un
sou amb el qual puguem
tirar endavant i subsistir
mínimament. Ara bé,
també cal tenir present
que hi ha molts altres
països que tampoc no
passen bons moments.
Si la situació dels
nostre país millora i
aconseguim de superar
la maleïda crisi econòmica,
potser podrem optar
a un futur més esperançador,
en què potser hi
haurà feina per a tothom
i en què es faran moltes
inversions per a la investigació
i per a la creació de noves
tecnologies que ens pugui fer
la nostra feina més fàcil i que
ens permeti aconseguir nous
reptes professionals, impossibles
d’assolir en les actu-
Treballar a l’estranger, una solució en temps de crisi
Molts joves estudiants es
pregunten on treballaran
després d’haver acabat els
estudis. No hi ha feina! On haurem
de practicar allò que hem estudiat i
on ens podrem guanyar la vida?
És evident que la crisi ha fet
augmentar el nombre de joves que
volen anar a treballar a l’estranger.
L’alta taxa d’atur ha fet que molts
joves hagin triat aquesta via. Els
joves que fan aquesta opció són
majoritàriament estudiants acabats
de titular i que aquí no troben feina
del que han estudiat i volen provar
sort a l’estranger.
Abans de la crisi, la majoria d’estudiants
anava a l’estranger per millorar
l’experiència i sobretot millorar
el nivell d’idiomes. El que feien era
estar-s’hi uns quants mesos i tornar.
Ara s’hi queden i busquen sortides
professionals que aquí no troben. És
clar que cada vegada és també més
difícil trobar feina a l’estranger.
Els joves demanem més inversions
per a l’educació pública, més
recursos per a la formació professional
i tenir un lloc de treball digne
quan acabin els estudis, un lloc de
als circumstàncies. I potser
també es crearan nous llocs
de treball, avui en dia inimaginables.
Per això crec que
hauríem de mirar de
buscar una solució a
tot el panorama actual
del país per poder
donar un futur més
bo a les noves generacions
d’estudiants, ja
que elles no tenen la
culpa que altra gent no
hagi estat a l’alçada de
conduir l’economia pel
bon camí durant aquests
darrers temps. Per tant,
jo crec que tots hem de fer
el possible per a sortir com
més aviat millor de la crisi i
així poder donar un bon futur
professional a tots aquells que
ara en reben les conseqüències
negatives i que, en canvi, són els
que menys culpa en tenen.
eVa Ferrerons
2n BaT
treball que estigui d’acord amb el
que han estudiat.
En el futur, anar a treballar a
l’estranger potser serà una de les
poques sortides que hi haurà, tal i
com estan les coses. Ara com ara, el
govern de casa nostra no dóna cap
facilitat als joves emprenedors. Per
tant, els joves hauran de buscar-se la
vida en un altre lloc, si volen exercir
professionalment el que la seva titulació
acredita.
sandra Tondoi
1r BAT

L’ESPERANÇA DE VIDA EN EL SEGLE XXI:
100 ANYS (CAUSES, EFECTES, REPERCUSSIONS...)
opinió
L’evolució de la medicina, factor clau per a l’esperança de vida del segle XXI
En l’actualitat els éssers humans
tenim una esperança de vida
molt més llarga que no pas els
nostres avantpassats. Hi ha diversos
factors que han contribuït a una major
longevitat. Una d’aquestes causes
—molt important— és l’alimentació;
i una altra —tan important com
la primera— l’evolució en el camp
de la medicina. Tan sols comparant
el començament del segle XX amb
l’acabament del mateix segle XX, ens
adonem que l’esperança de vida ha
augmentat gairebé en uns quaranta
anys.
Al principi del segle XXI s’han
començat a poder tractar moltes de
les causes de les malalties greus, les
quals han desaparegut o bé es poden
controlar perfectament.
El tabac, una de les principals causes
de malaltia greu, en l’actualitat té
tendència a desaparèixer, almenys
com a causa desconeguda per poca
informació, ja que els consumidors
de tabac estan sobradament informats
sobre els productes tòxics i
cancerígens que porten els cigarrets.
El problema actualment és un altre i
es contempla des de diverses vessants:
els interessos dels estats en
la recaptació d’impostos i la desapa-
rició de població (estalvi de pensions i
medicaments), i el més difícil, que és
la cultura de la població, encara que
avui en dia els fumadors comencen a
estar una mica estigmatitzats, ja que
molesten les persones que amb tota
la llibertat han decidit no fumar (LA
MILLOR OPCIÓ). Molts fumadors,
malgrat tot, encara no tenen prou
informació sobre alguns dels productes
que porten els cigarrets, com ara
el Poloni 210 (altament radioactiu),
que és absorbit per la planta del
tabac durant el seu creixement.
Un cop la cultura de la societat
evolucioni i comprengui, des de la
infància, que una alimentació sana,
uns bons hàbits i la pràctica de l’esport
són la millor manera d’allargar la
vida i, a més a més, d’allargar-la amb
salut, el més segur és que visquem
molts més anys.
Altres malalties com ara el càncer,
durant el segle XXI, segurament
que trobaran un final feliç amb teràpies
relacionades amb les cèl·lules
mare. És clar que hem de ser conscients
que segurament desapareixeran
càncers coneguts, però cal tenir en
compte que també n’hi haurà de
nous.
Malgrat tot, l’evolució en la medicina
apunta que hi poden haver altres
factors per a allargar la vida, ja que
s’han descobert formes d’invertir
l’envelliment de les cèl·lules. De
fet, però, en aquest moment, tan
sols s’obtenen resultats satisfactoris
a nivell de laboratori. Durant el
segle XXI hi ha una alta probabilitat
d’aconseguir regenerar les cèl·lules
del cos. Es plantejaran evidentment
nous interrogants: aconseguir la vida
eterna serà viable? Ens jubilarem
mai? Com afrontarem la sobrepoblació
mundial? Ara per ara tan sols són
incògnites, però qui ho sap, si algun
dia d’aquest segle XXI algun eminent
investigador les podrà resoldre.
roGer GaTell ruiz
2n CFGS Disseny en Fabricació
Mecànica
reviscola · Juny 2012 |
27

opinió
Són compatibles l’esperança de vida i la qualitat de vida?
Viure anys i més anys és el
somni de qualsevol adolescent
d’avui en dia. I, de fet, és
totalment comprensible veient com
han avançat la tecnologia i la medicina
durant la darrera dècada. Un
bon exemple de tot plegat són les
recents investigacions sobre les cèllules
mare o les grans millores en la
regeneració i en els trasplantaments
d’òrgans i teixits. Es pot convertir,
aquest somni, en un malson?
A nivell sòcio-econòmic, un augment
considerable de l’esperança de
vida comportarà, a curt o a llarg termini,
un increment de l’edat de jubilació,
ja que hi haurà més jubilats, als quals
s’haurà de pagar la pensió promesa i
els contribuents no donaran l’abast a
cobrir totes aquestes despeses. La
LA SÀTIRA POLÍTICA A TV3
La sàtira política és bona?
Actualment un dels programes
amb més audiència a TV3 és
un programa d’humor, de sàtira,
de crítica cap als polítics, tant pel
que fa als polítics autonòmics com
als polítics del govern central. Parlem
del programa Polònia. El fet de ser
un dels programes amb més èxit
ens respon la pregunta de si la sàtira
política és bona. Una audiència considerablement
elevada opta per mirar
aquest programa cada dijous a la nit.
M’agradaria centrar-me ara a valorar
si aquesta mena de programes fan
un bé a la societat o no. La crítica i la
sàtira sobre política denoten maduresa
política i social. Són saludables
en aquest sentit. Si mirem una mica
enrere en el temps, tampoc no pas
gaire temps enrere, ens trobem amb
la dictadura d’un general, una època
en què estava completament prohi-
28 | reviscola · Juny 2012
solució llavors serà aquesta: no us
podreu jubilar fins d’aquí a dos anys. I
a qui li agradarà que li diguin això?
La cosa no s’acaba aquí. Un augment
de l’esperança de vida no significa,
al cent per cent, més qualitat
de vida. De fet, em sembla que l’esperança
de vida ha arribat a un límit,
en un punt en què la tecnologia i la
medicina ja no hi poden fer res més
o gairebé res més. Això es manifesta
en el tribut que hem volgut pagar
els humans per a poder viure uns
quants anys més: l’aparició de malalties
degeneratives com ara l’Alzheimer,
el Parkinson, el càncer, l’osteoporosi,
entre moltes altres. Totes aquestes
són malalties degeneratives associades
a l’edat avançada, en què la
pràctica esportiva i mantenir una vida
bida la sàtira envers el cap d’estat, és
a dir que no es podia fer cap mena
de broma referida al cap d’estat, com
tampoc no se’n podia dirigir cap a les
altres autoritats. Sens dubte, doncs, el
fet que es puguin emetre programes
d’aquest tipus en una televisió pública
demostra que vivim en un estat de
dret, en què existeix la llibertat d’expressió
i d’opinió. És bo aprendre a
fer crítiques de nosaltres mateixos, a
no enfadar-nos perquè una cosa que
nosaltres podem trobar de mal gust
uns altres la trobin divertida. Hem de
saber respectar totes les maneres de
fer. En un estat de dret tothom pot dir
la seva sense que l’hagin de reprimir.
Hi ha diversos nivells de sàtira.
Podríem dir que la sàtira gairebé és
imprescindible, però s’ha de fer servir
també amb mesura. Un exemple clar
el podem trobar en el mateix progra-
saludable o la mateixa medicina hi
poden influir ben poc.
Ens podem, doncs, plantejar la
qüestió següent: qui prefereix viure
seixanta, setanta o vuitanta anys i
morir amb el cap clar o bé viure uns
quants anys més i arriscar-se a morir
desorientat i patint una d’aquestes
malalties? La resposta és clara.
Aquest serà el futur que ens espera,
el de morir probablement malalt, si
volem continuar vivint més i més
anys sense abans haver trobat un
remei eficaç per a aquestes malalties
que es comencen a manifestar a partir
dels seixanta anys. L’esperança de
vida és sinònim de felicitat?
adrià de Tudó
2n BAT
ma Polònia, en què un dels personatges
estrella en altres temporades va
ser Pasqual Maragall, ex-president de
la Generalitat de Catalunya. Els productors
del programa van actuar correctament
quan aquest personatge
tan representatiu de la política catalana
va comunicar que patia una malaltia
greu, l’Alzheimer. Aleshores van
creure convenient de deixar de fer-hi
broma. Considero que va ser una actitud
molt sensata de part seva.
En conclusió, crec que la sàtira
és necessària, perquè tothom ha de
saber veure els seus defectes, però
els productors d’aquests programes
han de mesurar les dosis satíriques
i saber quan d’una cosa se’n pot fer
crítica i quan no se’n pot fer.
pol MonTserraT
2n BAT

“Visc a Catalunya”
Quantes vegades ens ha sorprès
la política del nostre
país a través del seu noble
sistema de govern i la seva innegable
facilitat per conduir-nos cap
a una societat justa i equilibrada...?
Quants cops hem sentit a parlar de
jocs diplomàtics fantàstics i de pactes
encertats entre partits? Sense
ànim de fer demagògia, no podem
negar que, ens els darrers anys,
els governs de Catalunya i de tot
l’Estat espanyol han actuat com han
volgut (fossin del partit que fossin)
seguint els seus ideals, però sempre
demostrant que és l’oposició la qui
té la culpa de tots els problemes. No
existeix cap acord mutu en ideologia
ni en manera de fer. És un caos. Una
guerra pacífica entre partits polítics,
una guerra disfressada amb el llençol
de la democràcia.
“!Teatro y del bueno!” exclamava
un reconegut entrenador de futbol
en una roda de premsa. Aquesta
expressió, la qual dedicava al món
del futbol, és perfectament aplicable
a la política espanyola. Els nostres
líders tenen triple feina: en una
mateixa setmana han de dur a terme
la seva feina personal, assistir als
actes protocol·laris i de govern per a
intentar millorar el país i preparar-se
el guió de l’obra que faran de cara als
electors. Tots. Ningú no se n’escapa.
Podem comprovar-ho cada dia en
els telenotícies. Si en la temporada
regular els polítics ens mostren la
seva faceta més tranquil·la i moderada,
característica d’un pregoner de
festa major, en època de campanya
electoral es transformen (fan una
mutació, més exactament) en els
millors actors del panorama teatral
contemporani. En període de ”guerra”
electoral un polític es mostra com
un personatge tossut, intransigent i
amb uns objectius clars. Es presenta
com un personatge absolutament
obstinat. Aquest mateix personatge,
però, es pot presentar com un personatge
sincer i sobretot just amb la
societat. Tot depèn de com es miri i
segons els ideals de cadascú. Sigui
com sigui, sempre veurem la política
moderna com la típica guerra cinematogràfica
entre el bé i el mal, en
la qual nosaltres defensarem el bé,
opinió
però segurament que el mal acabarà
guanyant en excessives ocasions.
És clar, però, que si ens mirem la
política des d’una zona neutral, sense
prendre partit per ningú en concret,
ens adonarem dels dos papers
simultanis que pot fer un polític en
plena campanya. I és des d’aquesta
perspectiva que el programa El Terrat
es mira el nostre sistema polític. I
des d’aquesta mateixa perspectiva
expressa la seva opinió el programa
televisiu Polònia, el qual ens ofereix
la sempre benvolguda sàtira política
que ens alegra les nits de cada dijous
a TV3. El gran ventall d’actors i d’actrius
que hi participen ens mostra la
cara més còmica de la política actual.
Com diu Toni Soler, director del programa:
“No es tracta d’imitar rigorosament
la política, sinó que es tracta
de crear situacions, potser extremes,
però ben possibles.” Des del govern
del president Maragall fins a l’actual
d’Artur Mas, passant pel govern de
president Montilla amb el seu “Visc
a Catalunya”, Polònia caricaturitza l’actualitat
política de cada setmana,
treballant a contrarellotge per omplir
vint-i-cinc minuts de programació. I
cada dijous aconsegueix la màxima
audiència. Riem perquè els actors
són fantàstics, però sobretot riem
amb el Polònia perquè ens repassa el
que ha passat durant la setmana amb
bon humor. Amb humor és com som
capaços d’apreciar que els nostres
representants polítics podrien dedicar
les hores lliures a explicar vivències
al club de la comèdia. Segurament
que exagero una mica, però
estic plenament convençut que si el
Polònia no s’hagués centrat tant en la
sàtira política no hauria pas arribat a
la sisena temporada. Koniec.
eduard VallVé
2n BAT
reviscola · Juny 2012 |
29

opinió
LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE CANVIAR TAMBÉ
ELS MÈTODES D’ESTUDI?
Les noves tecnologies han canviat els mètodes d’estudi
La resposta a la pregunta de si
les noves tecnologies han de
canviar els mètodes d’estudi,
des del meu punt de vista, és que
no, que no l’haurien de canviar, però
la realitat ens fa adonar que sí que
els estan canviant.
Els mètodes d’estudi més tradicionals
sempre han estat els de fer
esquemes, els de fer resums i els
del subratllat. Fins ara els alumnes
estudiàvem amb els llibres o bé amb
els apunts presos a classe o facilitats
pel professor. De mica en mica, però,
ni llibres ni apunts.
Amb la introducció dels ordinadors
en el món de l’ensenyament,
la majoria d’alumnes estudia fent
servir tan sols l’ordinador. És una
Les noves tecnologies han revolucionat
totalment les feines
quotidianes, des de la manera
de comprar fins a la manera d’estudiar.
L’Institut Català de Tecnologia ha
informat de l’augment del nombre de
centres d’ensenyament que utilitzen
les noves tecnologies com a mètode
d’estudi.
D’una banda, són nombrosos els
avantatges que trobem en la utilització
de les noves tecnologies en
l’estudi: des de l’estalvi de paper i
de tinta, cosa que representa una
quantitat de diners bastant elevada
que ens estalviem (molt important
actualment, ja que estem immersos
en una crisi financera) fins a la
30
| reviscola · Juny 2012
manera diferent d’estudiar (sense
llibre i sense apunts). Personalment
considero que això comporta conseqüències
negatives a l’hora d’estudiar
i també perjudica la vista. Molts
alumnes, en aquest sentit, des que
s’han introduït els ordinadors com a
eina de treball i d’estudi, s’han hagut
de posar ulleres, ja que passen moltes
hores mirant la pantalla de l’ordinador,
sigui perquè hi han de fer els
deures o perquè hi han d’estudiar.
Els temps van canviant i els mètodes
d’estudi també han canviat per
causa de la introducció de les noves
tecnologies. Segons la meva opinió,
però, les noves tecnologies s’han
introduït d’una manera massa exagerada
en el món de l’educació. Haver
Un boom de noves tecnologies que podria explotar
comoditat i la rapidesa de correcció
d’exercicis i d’exàmens per part dels
professors.
D’altra banda, més enllà de la
comoditat evident que suposa aquest
avenç tecnològic i l’estalvi de temps,
no hem d’oblidar que, al cap i a la
fi, un ordinador substitueix el treball
que hauria de fer una persona. En
conseqüència, aquest canvi d’hàbits
ens acabarà fent perdre el plaer de
saber escriure a mà, de saber escriure
sense faltes d’ortografia i, a poc a
poc, s’anirà perdent l’escriptura. Val
la pena dir que els experts consideren
que moltes hores davant d’un
ordinador disminueixen la capacitat
visual, la fan més dèbil i poden provo-
d’estudiar des d’un ordinador fa que
els alumnes es cansin més aviat,
perquè la vista demana descans. A
més a més, el fet de poder accedir
a internet des de l’ordinador provoca
fàcilment distraccions. És molt fàcil
connectar-se al facebook o al messenger.
Com a conclusió puc dir que em
sembla molt bé que la tecnologia
influeixi i que s’introdueixi en el món
de l’ensenyament, però trobo que
s’hauria de poder mantenir la manera
tradicional d’estudiar, és a dir, estudiar
amb llibres i papers.
laia Gironès
2n BAT
car seriosos problemes de vista.
Per tant, considero que si aquest
recurs no es gestiona de forma adequada,
podrien sorgir problemes
greus relacionats amb la vista i problemes
relacionats amb la desaparició
de l’escriptura. Sóc també optimista
i, en aquest sentit, considero
que tots plegats sabrem ser prou
intel·ligents i que farem el possible
per no dependre sempre d’una
màquina i que no permetrem que
ens domini.
Mireia roCa
2n BAT

opinió
AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES PRESTACIONS
DE LA TELEFONIA MÒBIL
Un invent que cal utilitzar amb mesura
Avui en dia és quasi impossible sortir de casa sense el
telèfon mòbil. No fa ni trenta anys que va sortir el primer
telèfon mòbil a la venda i ara pràcticament ningú no pot
viure sense tenir-ne un. A més a més, el món de la telefonia mòbil
evoluciona a una velocitat vertiginosa.
Com a aspectes positius de la telefonia mòbil, podríem dir que
els telèfons d’avui en dia han reduït considerablement la mida i
el pes, tenint en compte que el primer telèfon mòbil pesava uns
800 grams. Actualment els mòbils tenen tantes aplicacions que
gairebé són imprescindibles per al dia a dia. El fet de portar un
telèfon mòbil a sobre ens fa localitzables estiguem on estiguem,
ja que pràcticament hi ha cobertura a tot arreu. Parlant de localitzar,
els telèfons mòbils han desenvolupat altres utilitats diferents
a les habituals. Les empreses telefòniques aprofiten el fet que
pràcticament ningú no surt de casa sense el mòbil per a comptar,
per exemple, la quantitat de persones que hi ha en un espai
determinat, com podria ser una manifestació o un esdeveniment
important. D’aquesta manera es poden fer grans recomptes precisos
de manera ràpida i senzilla.
Però l’expansió de la telefonia mòbil també comporta uns
inconvenients importants. Per exemple, els elevats costos de les
factures telefòniques, ja que no tenim informació del que gastem
en cada trucada i, a final de mes, podem haver-nos gastat en trucades
més del que ens pensàvem. D’altra banda, no sabem encara
si els mòbils ens poden causar alguna malaltia a llarg termini
pel fet de portar-los dia rere dia a la butxaca o enganxats a l’orella.
De fet, està comprovat que desprenen una petita radiació, però
encara no se sap si aquesta radiació pot causar trastorns en les
persones. Un altre gran inconvenient és la addicció que causen a
algunes persones, sobretot a joves, els quals acostumen a passarse
hores i hores enviant missatges o parlant amb els amics. I des
que s’han inventat els telèfons intel·ligents, que és com portar un
petit ordinador a la butxaca, aquesta addicció ha augmentat de
manera catastròfica. La gran preocupació és si aquesta addicció
pot afectar el rendiment escolar.
En conclusió, els telèfons mòbils són un gran invent --que a
més a més no para d’evolucionar-- i et permeten estar en contacte
amb qui vulguis en qualsevol moment. Però s’han d’utilitzar amb
la mesura adequada per tal d’evitar qualsevol efecte negatiu.
alan ViVes
1r BAT
El mòbil ha de formar
part de la nostra vida?
Avui en dia pràcticament tothom
té mòbil, ja sigui perquè el
necessita a la feina, perquè el
fa servir per a comunicar-se amb la
família i amb els amics... o simplement
pel fet de tenir mòbil com tothom.
Hi ha qui es conforma amb tenir
un mòbil senzill, que truqui i que permeti
d’enviar missatges. Però hi ha
qui exigeix del mòbil totes les prestacions
hagudes i per haver, encara que
sigui impossible fer-les servir totes. A
parer meu, s’abusa de la tecnologia. I
del mòbil en particular. Sembla com si
el mòbil formés part de la nostra vida,
com si fos una part més del nostre
cos. Què faríem sense mòbil? Què
faríem sense ordinador? Quan érem
petits bé que vivíem sense mòbil i
sense ordinador.
Personalment considero que la
introducció de tanta tecnologia en
les nostres vides més aviat ens perjudica.
Tornant als mòbils, és que no
els falta res. Amb un mòbil pots fer
de tot. Amb el mòbil estàs permanentment
connectat amb tothom, et
poden localitzar fàcilment, pots entrar
a internet.... Francament em sembla
que hauríem de tornar a la tranquillitat
d’uns quants anys enrere, de
quan no necessitàvem ni mòbil, ni
internet... Què més ens queda per
descobrir?
Carla oller
2n BAT
reviscola · Juny 2012 |
31

opinió
Llibertat o esclavitud?
En l’actualitat, la telefonia mòbil
té un pes molt important en
tots els àmbits. Però sobretot
és important en el camp de la comunicació,
el camp en què precisament
es va intuir la utilitat que tindria.
El telèfon mòbil, com tota innovació
tecnològica, té dues cares:
comporta avantatges i inconvenients;
presenta efectes beneficiosos, però
també en presenta de negatius.
El telèfon mòbil permet més possibilitats
de llibertat als seus usuaris,
però també permet més possibilitats
de control de les persones. Va reduint
les fronteres entre casa i fàbrica,
entre oci i treball. Possibilita treballar
sempre i en tot lloc. I això vol dir que,
d’una manera o altra, un instrument
que d’entrada ens ofereix moltíssima
llibertat, sovint ens esclavitza.
Amb el mòbil, des de qualsevol
lloc, ens és possible -–si disposem
de cobertura-comunicar-nos amb els
Víctimes de les noves tecnologies
El món de les noves tecnologies
ens envaeix. El telèfon mòbil
va aparèixer com una simple
manera de comunicar-se mitjançant
trucades i s’ha acabat convertint en
un objecte de primera necessitat per
a la majoria de nosaltres. De fet, són
tantes les utilitats del telèfon mòbil
que fins i tot ens oblidem del motiu
pel qual va ser creat i la principal funció
que té, la de permetre que ens
comuniquem els uns amb els altres.
En un primer moment, el telèfon
mòbil va sorgir com un mitjà ràpid
i eficaç per a comunicar-nos quan
som lluny; després va ser utilitzat
com un objecte per al mer entreteniment;
i, finalment, per sort o per
desgràcia, altres innovacions com la
pantalla en color o la pantalla tàctil
ens han convertit en esclaus de la
telefonia mòbil, per no parlar de les
incomptables aplicacions que ens
32 | reviscola · Juny 2012
nostres amics, amb la nostra família,
etc. Amb el sistema que integra telefonia
mòbil i internet, podem accedir
pot oferir un mòbil. El problema dels
telèfons mòbils actuals és que generen
addicció. Ens cal portar el mòbil
a sobre per a sentir-nos més segurs
i no sabem diferenciar els moments
en què ens és estrictament necessari
dels que no cal fer-lo servir. Això,
a la llarga, pot tenir conseqüències
importants, com ara la falta d’atenció
a l’escola, el deteriorament de les
relacions socials...
Sigui com sigui, si el telèfon mòbil
té tant d’èxit deu ser per alguna cosa.
Mitjançant aquest aparell podem contactar
amb qualsevol persona, enviar
fotografies i vídeos, descarregar jocs
i aplicacions, escoltar música i connectar-nos
a internet. Ens ofereix un
ampli ventall de serveis, dels quals
qualsevol persona del segle XXI pot
gaudir sense cap impediment. Un
telèfon mòbil amb aquestes prestacions
no és precisament fàcil de rebut-
a tota mena de informació i enviar un
correu electrònic des de qualsevol
racó del món.
Els telèfons mòbils han anat disminuint
la seva mida i a alhora han
augmentat les seves prestacions. Hi
ha una gran varietat de prestacions:
jocs, aplicacions, softwares, etc.
Com a adolescent reconec que
hi ha una gran repercussió en els
models del llenguatge, ja que tenim
un codi propi i estalviem lletres en
el missatges que rebem i en els que
enviem. Avui en dia quan coneixem
algú, el primer que hi intercanviem
és el número del mòbil i, després,
l’adreça electrònica.
Cal reconèixer que, en bastants
ocasions, la màxima llibertat serà la
capacitat de desconnectar el mòbil.
Genís sanTos
1r BAT
jar i és que, en certa manera, aquest
objecte ens facilita moltes gestions
pel fet que podem comunicar-nos via
trucades, per missatgeria instantània
o a través de les xarxes socials en
cosa de pocs minuts.
En definitiva, un telèfon mòbil ens
ofereix la possibilitat de tenir infinitat
de serveis a les nostres mans. Però
precisament aquest és el problema:
les tecnologies actuals no tenen
límit. Les innovacions tecnològiques
han acabat infiltrant-se en les nostres
vides fins al punt que ens les condicionen.
I això no pot ser. Si no som
capaços de controlar l’ús que en fem,
de les noves tecnologies, tampoc
no serem capaços de controlar les
nostres vides.
alBa solé
2n BAT

LA INCORPORACIÓ DE LA ROBÒTICA EN LA VIDA
QUOTIDIANA AL LLARG DEL SEGLE XXI
L’era tecnològica
El Joan s’aixeca a les set del
matí cada dia, mira la tauleta
de nit, on té un aparell vibrador,
amb música i llums intermitents.
La mà es desplaça per una sèrie de
botons i fa que l’”espectacle” s’aturi.
Cada dia igual.
Ara va cap a la cuina i treu un suc
de taronja de la nevera, fa les torrades
i engega el portàtil per veure les
notícies del dia. Cada dia igual.
El Joan ha obert i tancat, durant
aquest procés matinal, aproximadament
cinc o sis aparells electrònics
per dur a terme les seves activitats
quotidianes: obre la nevera, engega
la torradora, apaga l’iphone, engega
Canvi de rumb
El panorama europeu comença a
agitar-se amb força. Després de
les fallides d’Irlanda, Portugal i
Grècia, Itàlia ha decidit prescindir del
polèmic Silvio Berlusconi (costa de
creure que hagi calgut una pujada de
la prima de risc perquè el poble italià
s’adonés que tenien un “líder” que
es limitava a viure a cor què vols en
lloc de governar). I és que l’”Olimp
europeu” comença a veure les orelles
al llop. La situació ja és desesperada?
Tenim solucions a curt termini o tan
sols ens podem esperar asseguts fins
que les aigües s’apaivaguin?
Enmig d’aquesta muntanya de
dubtes potser caldria proposar un
canvi de rumb sobtat. Canviar polítics
per tecnòcrates. Tecnòcrates? Una
paraula desconeguda per part de la
majoria de gent.
Consulto el diccionari i trobo finalment
la definició que buscava: “La
tecnocracia és una forma de govern
el portàtil... La mateixa rutina cada
dia, una rutina que s’ha incorporat en
el dia a dia de molta gent.
De vegades desconfiem de les
màquines, però a la llarga acabem
confiant-hi. Per exemple, confiem en
el sistema de seguretat que tenim
instal·lat a casa quan anem de vacances.
I és que, de fet, els aparells d’informàtica
o de robòtica ens ajuden
d’una manera o altra. Molta gent, per
exemple, potser s’hauria perdut per
aquests móns de Déu si no tingués
GPS. Molta gent potser no hauria trobat
feina si no hagués pogut accedir
a la pàgina web de l’empresa que
l’ha contractat.
en la qual els dirigents exerceixen el
seu poder únicament o principalment
en virtut de la seva competència tècnica
o científica.” Si no m’erro, es podria
dir que, ara mateix, a Grècia i a Itàlia
s’han format governs que miren per al
bé del poble i no per al bé d’un partit.
Què esperen, doncs, la resta de països
a fer el mateix? No és primordial
desenvolupar polítiques destinades a
la recuperació econòmica i social de
qualsevol país abans que afavorir els
interessos d’un partit polític determinat?
Fent això, els polítics, tant els de
dretes com els d’esquerres, demostren
egoisme, ja que s’estimen més
guanyar unes eleccions i sortir a la
portada de tots els diaris que no pas
treballar per al poble.
Fa un parell de dies, parlant amb
un broker (inversor en borsa) li vaig
posar sobre la taula el tema de la
tecnocracia. No puc dissimular-ho.
Aquest tema em captiva. En Josep,
opinió
Cada època compta amb els seus
avenços. I aquests es consoliden de
mica en mica. Pensem en l’automòbil,
en el metro, en el televisor...
Si ens faciliten la feina, no hem de
tenir cap por d’aquests nous aparells
que, d’entrada, potser són estranys
i massa sofisticats. El que cal fer
és incorporar-los a les nostres vides
en la mesura que els necessitem.
El temps decidirà de consolidar-los
si cal. Aquesta era que vivim ara és
l’era tecnològica i no podem fer pràcticament
res sense la tecnologia.
roGer Massoni
2n BAT
el broker a què m’he referit, em va
fer una comparació perquè l’entengués.
Em deia: si la crisi que ara
ens envaeix fos cultural, no fóra
lògic posar filòsofs al govern, com a
experts en cultura i societat que són?
Doncs, de la mateixa manera, si la
crisi és econòmica, els qui han d’arribar
al govern, encara que no sigui
democràticament, tenint en compte
que la situació ho exigeix, són els
tecnòcrates. Ningú millor que ells,
experts en la matèria, podran prendre
decisions amb sang freda i sense
pensar en resultats polítics, ja que
ells no depenen de cap formació.
Francament, crec que el broker
té tota la raó del món: la situació
ho requereix. Necessitem gent amb
el cap fred per a prendre decisions
d’allò més calentes.
serGi puiG
2n BAT
reviscola · Juny 2012 |
33

opinió
Cal frenar la robòtica?
té el seu dinar, bon
profit i gràcies.” Cada dia
“Aquí
a les 14.00 del migdia, la
mateixa frase. I tu sense contestar
res, perquè no és una persona qui et
parla. Parla una màquina.
Quan estàs malalt, allò que més
necessites probablement és l’afecte
dels teus familiars o el de qualsevol
persona que et pugui animar o que et
pugui ajudar en la teva malaltia.
Si jo estigués malalt en un hospital
i cada dia, a les 14.00 sentís
aquesta frase: “Aquí té el seu dinar,
bon profit i gràcies”, emesa per una
màquina que la té enregistrada, estic
segur que no m’animaria gens, emocionalment
parlant. Aquesta innovació
robòtica s’està duent a terme al
nou hospital de Reus, a l’hospital
34 | reviscola · Juny 2012
Sant Joan. Deu ser una altra de
les conseqüències de les retallades
que experimentem en el nostre país.
Com que s’han de reduir despeses
públiques, els robots substituiran
els auxiliars d’infermeria. A part de
ressentir-se’n els qui es queden a
l’atur i les seves famílies, també se’n
ressentiran els pacients. Realment i
en aquest cas concret (de la mateixa
manera que podríem haver buscat
altres exemples), això representa
una solució? Em sembla que és un
problema que ens anem passant els
uns als altres. Potser deixarà de ser
un problema per a la Seguretat Social,
però el problema el traslladarem
a l’INEM. No estalviarem res. Els
diners que s’estalviaran d’un lloc,
caldrà desprendre’ls en un altre. Per
aquesta raó jo no estic gens a favor
de la robòtica ni de les noves tecnologies.
Produïm i investiguem massa.
Ha arribat un moment en què l’espècie
humana ha investigat massa.
Tampoc no crec que als enginyers
que han ideat aquests robots els
agradi gaire aquesta manca d’afecte
si s’han d’estar a l’hospital. La meva
opinió, en aquest senti, és que els
auxiliars d’infermeria no han de perdre
la feina per causa dels robots i
que els pacients necessiten ajuda
emocional i no pas robots. Aquest és
el meu punt de vista.
WilliaM Carlos VanhouT
2n BAT
GeMMa de sande - 1r ESO

VALORACIÓ DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS
Vigència de les reivindicacions dels
Indignats
Els Indignats són un grup de gent que principalment va
començar a rebel·lar-se en contra d’una democràcia
falsament democràtica. Després va anar especificant
els motius contra els quals s’indignava: les retallades, els
sous vitalicis dels banquers, el preu tant desproporcionat
de l’habitatge (de propietat o de lloguer) en comparació
amb els sous de la gent... i encara molts altres motius.
Aquest moviment dels Indignats no s’ha manifestat
tan sols a Catalunya i a Espanya, sinó que també ha irromput
en altres països com França, Japó o Amèrica...
L’acampada ha estat el mètode reivindicatiu emprat.
Consisteix a acampar enmig d’una plaça pública —normalment
la de davant de la casa de la vila-—, durant un cert
temps. En aquest improvisat campament s’hi celebren
assemblees, s’hi fan cassolades per atreure l’atenció de la
gent i moltes altres activitats reivindicatives.
Valls també va mobilitzar un bon nombre d’Indignats.
El dia 24 de maig del 2011 es convocà una assemblea a la
plaça del Blat i es decidí que l’endemà començaria l’acampada
dels Indignats al Pati, perquè la plaça del Blat era
massa petita. El dia 25 de maig del 2011, doncs, es redactà
un manifest i s’inicià una assemblea en què es van debatre
diversos punts com ara quant de temps havia de durar
l’acampada. Al Pati s’hi va anar creant molt d’ambient. S’hi
va instal·lar una minibiblioteca, un espai de jocs... una càmera
de vídeo que enregistrava les protestes dels Indignats, de
manera que després es podien penjar a internet; es recolliren
firmes d’adhesió; s’establiren espais de discussió...
Aviat, però, van començar a sorgir problemes, sobretot
a partir del desallotjament dels acampats a la plaça de Catalunya
de Barcelona. S’argumentà que era per motius d’higiene,
però el cas és que l’actuació dels Mossos d’Esquadra
va ser sonada. Les brigades de neteja es van emportar ordinadors
i molts objectes dels Indignats. Va ser, per tant, un
desallotjament en tota regla. Els Indignats, malgrat tot, hi
van tornar. I els Mossos, també. Els Indignats es van asseure
pacíficament a la plaça, però els Mossos van començar a
disparar pilotes de goma i a donar cops de porra.
Des de Valls es va donar suport als companys de la plaça
de Catalunya amb una manifestació el dia 28 de maig del
2011, amb pancartes que demanaven la dimissió del conseller
Puig i fent molt de soroll davant el Centre Cultural.
Les reivindicacions dels Indignats són encara plenament
vigents.
Vanessa preiXens - 1r BAT
opinió
Objectius del moviment dels Indignats
La crisi econòmica a nivell mundial va començar
l’any 2008. Ja fa, doncs, quatre anys que hi convivim.
No és estrany que un sector considerable de
la població n’hagi sortit perjudicat.
L’any passat, l’any 2011, sorgí el moviment dels
Indignats. Aquest moviment reivindicatiu evidencia el
descontentament de la gent amb la situació actual.
En primer lloc, l’objectiu d’aquest moviment dels
Indignats era mostrar la indignació per la situació econòmica
actual. La veritat és que va causar molt de rebombori
i podem assegurar que fou tema de conversa durant
molts dies, cosa que va satisfer els integrants d’aquest
moviment. A més a més, els mitjans de comunicació en
van parlar molt. Sense el suport dels ciutadans i sense
el ressò en els mitjans de comunicació, els Indignats
no haurien pogut estar tant de temps acampats en les
principals places de Catalunya i d’Espanya.
En segon lloc, els Indignats volien pronunciar-se
enfront de les polítiques del malbaratament, les injustícies
socials, els sous desorbitats de les institucions públiques,
etc. Però el que no sabrem mai del cert és si les
persones que formaven part del moviment eren aquelles
qui realment patien les conseqüències de la crisi. És veritat
que la crisi la patim tota la societat, però potser tan
sols una part d’aquesta societat té veritablement consciència
de la situació en què ens trobem realment. Una
altra part de la societat, potser perquè la seva situació a
nivell professional no queda perjudicada, no en té tanta
consciència. Aquelles persones que s’han format de cara
al futur són les que veritablement tenen dret a protestar i
a indignar-se. No el tenen, aquest dret, aquelles persones
que tan sols es van apuntar al moviment per protestar
contra el sistema polític. Tan sols calia acostar-se als campaments
dels Indignats per adonar-se que molts individus
protestaven perquè no estaven d’acord amb el sistema
polític, però que la situació econòmica els afectava ben
poc.
Finalment les forces de l’autoritat dissolgueren
el moviment dels Indignats, cosa que generà molta
controvèrsia per la manera com es dugué a terme el
desallotjament. Malgrat tot, els Indignats, a través de
les xarxes socials mostraren la seva satisfacció perquè
van veure que no havien passat desapercebuts i que
tots els seus esforços serviren per a fer-se notar i donar
la seva opinió reivindicativa al món, cosa que honora els
Indignats.
Jordi pasCual - 1r BAT
reviscola · Juny 2012 |
35

opinió
VÀRIA
Sabem qui som?
Mai no havia vist tanta gent,
petita i no tan petita, disfressada
pels carrers de
Valls un 1 de novembre. Segons tenia
entès, a Catalunya, la gent es disfressa
per Carnaval, uns quants dies
abans que comenci la quaresma, i no
pas el dia de Tots Sants. Aquí, a casa
nostra, des de sempre, hem celebrat
Tots Sants, una festivitat que té com
a objectiu commemorar aquells qui ja
no estan físicament amb nosaltres,
però que encara romanen en la nostra
memòria.
A casa meva, el dia de Tots Sants
se significava pel dinar familiar, les
postres del qual eren castanyes torrades
i panellets, i per la visita al
cementiri, on prèviament els meus
pares havien anat a netejar els nínxols
dels familiars difunts i a deixar-hi
un ram de flors; i pel rosari abans
de la visita al cementiri a què abans
m’he referit, una visita que consistia
36 | reviscola · Juny 2012
a passejar pel cementiri, un passeig
ple d’anècdotes sobre els que ja no
hi són. Rosari? Potser algú considera
que això del rosari és molt arcaic,
molt passat de moda. Sigui com
sigui, aquestes vivències personals
són les que han marcat la meva
manera de concebre el dia de Tots
Sants, una manera de concebre’l ben
diferent del Halloween.
Halloween era, en els seus orígens,
una festa que tenia uns objectius
no gaire allunyats de la festa de
Tots Sants. M’he proposat comparar
l’una festa i l’altra. De fet i, d’entrada,
considero que el Halloween és una
festa aliena a la nostra cultura i a la
nostra tradició i, per tant, absurda
de celebrar. Em pregunto: Què hi
troba la gent, en el Halloween, que
no tingui Tots Sants? El cas és que
el Halloween original, aliè a nosaltres
però amb objectius semblants, ha
perdut el sentit que tenia inicialment
visita la nostra web
i ha esdevingut una mera excusa per
a celebrar, en un dia que tocaria estar
seriosos i més o menys sensibles,
una festa lúdica, buida de significat i
plena de significat alhora. I això, per
què? La resposta de tot plegat potser
és que, avui en dia, la societat pateix
una crisi d’identitat. No podem parar
mai quiets. Sempre hem de tenir
alguna cosa per fer. No hi ha temps
per a aturar-nos i mirar al nostre
voltant. No hi ha temps per a trobar
un sentit a la vida, per a saber d’on
venim i tenir clar cap on anem. No hi
ha temps per a recordar aquells qui ja
no hi són i per a acceptar que nosaltres
també ens morirem. Per això se
celebra un Halloween fet a mida: un
equívoc carnaval que vol tapar les
grans preguntes de la vida.
www.iesjaumehuguet.cat
FranCesC auBia
2n BAT

La nostra generació ja té la solució, per què esperar a la pròxima?
El científic Arturo Solís, de Mèxic,
va descobrir, l’any 1998, les
propietats de la melanina, una
molècula que es troba en les persones,
però que es pot produir artificialment.
Ja fa més de quinze anys que
estudia la melanina en els animals. El
científic ha constatat que la melanina
en els animals produeix energia mitjançant
el sol, igual com passa amb
les plantes. Per tant, les persones
també fem la fotosíntesi. Aquesta
és la raó perquè a l’hivern baixen les
nostres defenses. Ell aconsella prendre
el sol amb més freqüència, cosa
que ens ajudaria a tenir més bona
salut. Durant aquest anys ha produït
un compost per a millorar la fotosíntesi
en les persones (QUAPI-1) i ha
comprovat que pot curar tot tipus de
malalties, incloent-hi el Parkinson,
l’Alzheimer, el glaucoma…
Paral·lelament va descobrir que,
en barrejar la melanina amb aigua,
produïa energia de manera indefinida
i va crear una espècie de pila infinita
(BAT-GEN).
La producció d’energia és deguda
al trencament de la molècula d’aigua
per part de la melanina. Així s’obté
energia, però el més increïble és
que torna a unir l’hidrogen i l’oxigen
per formar aigua, tornant a generar
energia. Assegura que aquest procés
es pot produir indefinidament. Ell té
unes leds engegades des de fa més
de quatre anys. El procés es basa en
els fotons (ones electromagnètiques)
que ens arriben del sol i de l’univers,
cosa que també pot produir energia
de nit.
Preveu que l’any 2015 podrà tenir
un prototipus de cotxe que tan sols
s’alimenti amb aquesta energia i,
més endavant, espera aconseguir
bateries per a aplicacions més petites
com els mòbils.
Aquest fet tan important i insòlit
ha passat completament desapercebut
a tot el món, quan realment
s’hauria de haver potenciat amb totes
les forces i s’hauria d’haver donat a
conèixer en televisions, diaris...
Aquesta bateria hauria de ser la
nostra solució per a tots els problemes
ambientals i de salut: nuclear,
efecte hivernacle, gasos tòxics de
la combustió... En canvi, les grans
potències han posat pegues a la
patent. Suposo que per causa de la
gran pressió de les grans multinacionals
de l’energia. Per sort, Rússia li
ha concedit la patent. És l’únic país
que s’hi ha interessat.
Si donem un cop d’ull a la història
de la humanitat veurem que hi han
hagut grans invents clau per a l’ésser
humà. Malauradament, alguns cops
aquests avenços s’han amagat per
opinió
interessos econòmics. Ja fa temps
que es va inventar el cotxe que funciona
només amb la fusta dels boscos.
També fa poc que s’ha inventat una
fulla artificial que pot revolucionar
l’energia solar mitjançant un sistema
molt eficient i amb un cost molt
reduït. I en salut, plantes que poden
curar les malalties sense necessitat
de medicament. I les farmacèutiques
s’entossudeixen a treure els principis
actius, per poder-los comercialitzar.
Exemples: l’estevia i la cúrcuma. I el
QUAPI-1 que tan sols pretén ajudar
que la natura faci la seva feina en
moments dolents.
Com és que les noves fonts
d’energia renovables passen desapercebudes
en els mitjans de comunicació?
Per què s’amaguen solucions per
a malalties, solucions que no passen
per les indústries farmacèutiques?
serGi doMèneCh
1r BAT
reviscola · Juny 2012 |
37

des de casa
II JORNADES JOVES I EMPRESA
Actitud, responsabilitat, lideratge,
formació, treball en equip,
polivalència, iniciativa, creativitat,
motivació, negociació... són
paraules que es van sentir reiteradament
durant les II Jornades Joves i
Empresa, celebrades al nostre institut
els dies 21 i 22 de novembre
del 2011. Són paraules que també es
repeteixen diàriament a les nostres
aules quan impartim els crèdits de
Formació i Orientació laboral.
Precisament aquesta idea d’apropar
la teoria a la realitat sòcio-econòmica
del nostre entorn fou la que
vam tenir en compte a l’hora d’organitzar
aquestes jornades.
Durant les sessions informatives
que es programaren per a aquests
dies, els ponents aproparen els alumnes
a l’entorn productiu de la comarca,
els donaren consells de com trobar
feina, els feren reflexionar sobre
la importància de tenir una actitud
positiva a la feina; i ja en la darrera
de les sessions els alliçonaren sobre
el problema dels impagats.
La valoració d’aquestes sessions
fou del tot positiva. Els alumnes
pogueren escoltar les opinions d’una
sèrie d’experts en diferents camps
del món professional. Alhora prengueren
consciència de la importància
d’una bona formació acadèmicoprofessional
com a pas previ per a
introduir-se en el món del treball.
Els ponents de les jornades van
coincidir en el pessimisme dels
moments econòmics que estem travessant
i, en conseqüència, es referiren
a les dificultats per a poder trobar
una bona feina, però paral·lelament
també coincidiren a convenir que
aquestes dificultats de cap manera
no han de suposar cap mena d’obstacle
perquè els alumnes es formin
correctament, perquè assoleixin tant
uns coneixements tècnics, pel que
fa a la professió per a la qual es preparen,
com uns coneixements ètics,
38 | reviscola · Juny 2012
pel que fa als bons hàbits i a les
bones actituds. En aquest sentit, una
de les ponents, la Sra. Pilar Nus, va
insistir especialment en els hàbits de
la puntualitat i de la responsabilitat
com a bàsics en el món del treball.
Altres ponents, com ara el Sr. Jordi
Tous o la Sra. Natàlia Segura van
posar l’accent en el treball en equip.
El Sr. Manel Cervera, de la seva
banda, va destacar com a primordial
el compromís i l’asserció.
En el mateix sentit, els experts
conferenciants van donar una importància
rellevant al fet que el futur
treballador, l’estudiant que s’està formant
per llançar-se properament al
món del treball, ha de contribuir positivament
a fer tot el possible, formantse
i estudiant, per a poder obtenir
aquest premi que serà trobar feina. El
demandant de feina ha de preparar-se
adequadament per a afrontar tot un
procés de selecció, que es caracteritza
per l’extrema competitivitat. És el
que els experts anomenen “la feina
de buscar feina”. Qui busca feina ha
de dedicar-hi temps, ha de saber com
l’ha de buscar, on l’ha de buscar, qui
el pot assessorar-se i sobretot ser
conscient de les dificultats que tot
plegat comporta.
Després, un cop el demandant
ja s’ha incorporat en el món laboral,
no ha de deixar de formar-se i
ha d’afrontar sempre els entramats
de la professió amb una actitud de
predisposició, ja que, per part de
l’empresa, se l’estarà valorant contínuament,
i uns dels aspectes que
més es puntuen són el compromís i
la identificació amb l’empresa.
Des del nostre institut Jaume
Huguet·Antiga Escola del Treball hem
volgut oferir als alumnes unes opinions
de persones de diferents àmbits,
amb la intenció de reforçar tot el que
nosaltres, com a educadors i com a
formadors, els anem recalcant dia a
dia a les aules, especialment pensant
en els alumnes de Formació Professional,
els quals hem de preparar
adequadament perquè, en un futur
no gaire llunyà, afrontin la realitat
d’exercir un ofici o professió de la
millor manera possible, especialment
en allò que es refereix a les actituds.
Fem nostra una reflexió que exposà
un dels nostres convidats: “Al cap
i a la fi, la formació teòrica, tots la
tindreu. El que us farà especials serà
algun factor diferencial, com ara la
vostra forma de ser, de comportar-vos,
d’afrontar les dificultats, de
lluitar per alguna cosa, d’aixecar-vos
després d’un fracàs, el vostre grau
d’implicació en el projecte, saber
treballar en equip...”
arTur àVila
Departament de Formació i
Orientació Laboral

L’INSTITUT VA A LA NEU
Del 30 de gener a l’1 de febrer
del 2012 el departament
d’Educació Física del nostre
Institut va organitzar l’esquiada a
Port del Comte. L’organitza des de
fa onze anys. És una activitat oberta
a tots els alumnes de l’institut, des
de 1r d’ESO fins a 2n de BAT, que
hi volen participar. Enguany s’hi van
apuntar seixanta-cinc alumnes. Tots
coincideixen a dir que en van aprendre
molt, d’esquiar, i que van ser uns
dies molt ben aprofitats. Quan es va
tota una colla, tot sol ser més divertit,
perquè la gresca està garantida i
perquè és una bona oportunitat per a
compartir experiències i per a valorar
la importància de la convivència i de
l’amistat.
El dilluns 30 de gener sortírem
de Valls a dos quarts de set del matí,
amb molta son, però alhora amb
moltes ganes d’arribar aviat a Port
del Comte i començar a esquiar. Arribats
a l’estació d’esquí, comprovàrem
que el temps era perfecte, el sol
brillava intensament i això feia que
el fred no es notés tant. Un cop tots
els joves tinguérem el material d’esquiar,
els monitors ens van distribuir
en grups i per nivells. Alguns, doncs,
ja vam poder començar a esquiar de
seguida. I altres, a aprendre’n. Ens
estiguérem tot el matí esquiant. A la
tarda, els monitors de lleure ens van
organitzar una activitat amb trineus.
Ens divertírem molt fent baixades; i
evidentment hi va haver les típiques
caigudes. Més tard, ja a la nit i després
d’un deliciós sopar, vam jugar a
ballar, fent servir un joc de la consola.
Tothom a bellugar l’esquelet!
L’endemà ens vam llevar amb un
ambient més fred. Les temperatures
havien força, però això no ens féu
passar pas les ganes d’esquiar. Després
d’un bon esmorzar per a carregar
les piles, vam esquiar tot el matí amb
els monitors. A la tarda, un cop tancades
les pistes, els monitors de lleure
ens van organitzar una altra activitat.
Aquesta vegada vam fer Tubbies, una
activitat que s’ha implantat a les pistes
d’esquí aquests darrers anys i
que consisteix a lliscar per un tobogan
damunt d’una mena de flotador.
Per a recuperar una mica les forces,
els monitors ens van oferir xocolata
calenta per berenar. Ens la menjàrem
a la vora de la llar de foc, com feien
des de casa
els nostres avis. Després de sopar,
malgrat que estàvem força cansats
d’esquiar tot el dia, hi va haver ball a
la discoteca. No hi faltà ningú.
I tot ve que s’acaba. Arribà, doncs,
l´últim dia, el dimecres. Després d’haver
fet les maletes, alguns amb més
enginy que no pas altres, i d’haver
esmorzat, començava el darrer dia
d’esquí. Vam esquiar també tot el
matí. I l’aprofitàrem fins als últims
moments. A les quatre de la tarda,
però, l’esquiada es va acabar. Tornàrem
tot el material i cap a l’autobús
falta gent. Començava el viatge cap
a Valls amb molts de nosaltres ben
rendits.
Encara que l’estat de la neu no
era gaire bo i que no hi havia gaires
pistes obertes, per causa de les
poques nevades d’aquest any, vam
aprofitar al màxim les indicacions
dels monitors d’esquí, indicacions
que ens serviren per a millorar la tècnica.
L’any que ve hi tornarem!
Marina insa
reviscola · Juny 2012 |
39

des de casa
L’INSTITUT TORNA A COMPLETAR AMB ÈXIT
EL CAMÍ DE SANT JAUME
El dissabte 24 de març del 2012,
vint alumnes i dues professores
de l’Institut començàvem una
extraordinària experiència que ens
havia de permetre de completar, com
el nostre centre ja havia fet en altres
ocasions, el darrer tram del Camí de
Sant Jaume, que ens havia de portar
fins a Santiago de Compostel·la.
Vam començar el viatge en tren
fins a Sarria, el poble de Galícia que
és a 110 km de Santiago. A Sarria
vam emprendre el camí, que dividirem
en cinc jornades intenses d’esforç,
durant les quals vam fer una
mitjana de 24 km al dia. En finalitzar
cada etapa, ens allotjàvem en els
albergs tan ben cuidats que hi ha al
llarg de tot el Camí, i on recuperàvem
de les forces perdudes durant
40 | reviscola · Juny 2012
les caminades. I fins a Santiago de
Compostel·la!
El paisatge, el camí, l’aire... ens
feien sentir lluny de casa, però molt
ben acompanyats per un projecte
que és fruit d’una optativa treballada
durant tot el curs a l’Institut. Tant els
alumnes com les professores volem
destacar que va ser tota una experiència
viure només amb els cinc o sis
quilos de la motxilla que portàvem
a l’esquena, on dúiem tot el que
necessitàvem.
El penúltim dia van arribar a Santiago
de Compostel·la. Una gran felicitat
ens va omplir en el moment d’entrar
a la plaça de l’Obradoiro i veure
de prop aquella enorme catedral, el
nostre objectiu: ho havíem aconseguit
i n’estaven orgullosos!
Finalment, divendres 30 de març
del 2012 vam passar un dia agradable
passejant per la ciutat i comprant
records per als familiars i amics.
Al vespre, agafàrem l’avió que ens
havia de dur fins a l’aeroport del
Prat. Estàvem molt cansats, però, en
arribar, el cansament va desaparèixer
perquè ens vam trobar amb una
sorpresa: els nostres familiars ens
estaven esperant amb una gran pancarta
i amb uns enormes somriures
de benvinguda.
Tot plegat, una setmana que no
oblidarem i que ens va permetre de
conviure tots plegats, de sentir noves
sensacions i moltes satisfaccions!
aluMnes de l’opTaTiVa CaMí de
sanT JauMe

HEM ESTAT A ANGLATERRA
VIATGE D’INTERCANVI A LA GRAN BRETANYA
El passat mes d’abril un grup
d’alumnes de 4t d’ESO i dues
professores d’Anglès vàrem
viatjar a la Gran Bretanya per tal de
dur a terme un intercanvi cultural
amb alumnes d’un centre de secundària
britànic d’educació secundària,
l’Strode College. Aquest centre, situat
al petit poble de Street, al comtat
de Somerset, al sud-oest d’Anglaterra,
ens va acollir càlidament i va
posar a la nostra disposició totes les
eines necessàries per tal que poguéssim
aprofitar al màxim la nostra
estada. I ens donà, en aquest sentit,
tota mena de facilitats. Així, els nostres
alumnes van compartir, amb els
alumnes de l’Strode College, classes
de diferents assignatures, tals com
francès, castellà, biologia, alemany,
història, etc. Va ser molt interessant,
tant a nivell acadèmic com a nivell
personal.
Els nostres alumnes van fer la
presentació de la pàgina web que
ells mateixos havien elaborat el curs
anterior, en anglès. En aquesta pàgina
s’hi explica el nostre petit món. Hi
ha des de les presentacions personals
de cada alumne –moltes presentacions
són vídeos ben divertits-- fins
a la presentació del nostre institut,
d’alumnes i de professors; i també
altres aspectes culturals de Valls,
com ara la calçotada i alguna festa
local com la de La Candela. No cal
dir que s’hi explica com és la ciutat
de Valls. D’aquesta manera, els alumnes
i els professors britànics es van
poder fer una bona idea de la nostra
vida personal, acadèmica i cultural.
El director de l’Strode College
va quedar força impressionat per la
feina dels nostres alumnes i molt
especialment pel Lipdub de l’Institut
Jaume Huguet. Ens va agrair la nostra
estada. I alhora manifestà força
interès que aquest intercanvi es consolidi
en cursos vinents
Naturalment vàrem fer una mica
de turisme per la zona i visitàrem
llocs emblemàtics com la ciutat de
Bath, la catedral de Wells, el poble
de Glastonbury, etc. Tot amb transports
públics i barrejant-nos amb la
gent local, la qual ens van felicitar
pel comportament educat i exemplar
en els transports i en el tracte amb
la gent.
Tot plegat va ser una experiència
inoblidable i diferent. Compartírem
moltes estones amb persones que
ens van enriquir els coneixements i
la fluïdesa en la nostra expressió oral
en llengua anglesa. També varem
trencar amb l’ús i de vegades l’abús
de les tecnologies, perquè ens allotjàrem
en un alberg situat enmig de
des de casa
la natura, lluny de l’asfalt, sense
ordinadors ni xats socials, i on preparàvem
el sopar amb els queviures
que prèviament havíem comprat a
les botigues locals.
La darrera nit la vàrem passar
a la ciutat de Bristol, on gaudírem
d’un sopar de comiat ben internacional
i que ens va deixar un bon gust
de boca, Tot plegat, una experiència
molt enriquidora i satisfactòria, tant
per als alumnes com per a les professores
acompanyants, que veuen
la seva feina ben recompensada amb
aquests resultats.
reviscola · Juny 2012 |
41

des de casa
JORNADES CULTURALS INQUIETUD PEL TEATRE
Des del mes de setembre, en començar el curs
acadèmic, els responsables de les matèries optatives
de Teatre i d’Orquestra del nostre institut i
un parell més de professores han dedicat força estones
a dissenyar, organitzar i preparar les Jornades Culturals
Inquietud pel teatre, que se celebraren la setmana del 23
al 27 d’abril d’aquest 2012. L’objectiu principal era prou
ambiciós: projectar-les i compartir-les, aquestes jornades,
amb la ciutat de Valls. El tema, el teatre. I el punt de referència
per a lligar el tema de les jornades amb l’objectiu
principal que es fixà de bon començament, un autor
vallenc per conèixer, Pere Mialet i Rabadà.
D’acord amb aquesta volguda projecció cap a Valls,
al pati de Sant Roc, que ens cedí l’IEV, s’hi pogué visitar,
durant tota la setmana, l’exposició Dalt de l’escenari, en la
qual hom podia fer-se una idea de tota l’activitat que, en
l’àmbit del món del teatre, ha dut a terme el nostre institut
des de ja fa uns quants cursos. Plafons il·lustrats amb fotografies
i textos al·lusius a les obres que els alumnes han
representat, textos al·lusius a la participació de l’Orquestra
de l’institut, a l’attrézzo; maniquins en ple muntatge escènic,
etc.; programes, revistes, treballs de recerca i encara
una pinzellada fotogràfica d’alumnes que ja havien fet
d’actors abans d’arribar al nostre institut. Tot plegat, prou
interessant. L’exposició fou inaugurada el mateix dia de
Sant Jordi al vespre. L’endemà, el Teatre Principal acollí un
acte relacionat amb el que hom pot considerar com una
gran inquietud pel teatre. Hi tingué lloc una taula rodona,
preparada molt reeixidament pels alumnes de Periodisme
de 1r de BAT, els quals, tant en la formulació de les preguntes
com en el format amb què presentaren la taula
rodona, un format no gens convencional, aconseguiren
mantenir durant tota l’estona l’atenció del públic, els seus
companys de 1r i de 2n de BAT. Els components de la taula
foren dos actors que, en el seu moment, van destacar en
el món del teatre vallenc, Lluís Figuerola i Ignasi Moncunill;
dos ex-professors del nostre centre, que han fet diverses
immersions en l’àmbit teatral, Isabel Bitria i Fernando Sarrais;
i una ex-alumna que ha optat per dedicar-se professionalment
al teatre, Laia Pellejà.
En la mateixa línia de mirar cap a Valls es demanà la
col·laboració del Taller de Poesia Sal Grossa, dirigit per
Anna Peris. Els membres d’aquest Taller feren, dimecres
25 d’abril, una lectura dramatitzada de l’obra El roure, de
Pere Mialet. Els lectors s’hi lluïren i l’acte reflectí una considerable
categoria cultural i artística. L’antiga Biblioteca
Popular, on es va fer la lectura dramatitzada, era també,
no cal dir-ho, un magnífic marc cultural per a acollir-la.
També es va voler implicar, en les Jornades Inquietud
42 | reviscola · Juny 2012
pel teatre, un expert estudiós, el director de l’Arxiu Municipal
de Valls, Jep Martí, que fa uns quants anys estudià
l’obra de Pere Mialet i també tingué cura de preparar
l’edició de les seves obres de teatre. Ens en parlà en el
decurs de la conferència programada per al dia 27 d’abril
al vespre, a la sala d’actes de l’IEV. En síntesi i amb agilitat,
Jep Martí oferí al públic assistent una visió lúcida i
interessant de l’activitat intel·lectual de Pere Mialet, tant
pel que fa al periodisme com pel que fa a la seva activitat
com a comediògraf i com a narrador.
Finalment les representacions de l’obra Melodia discordant,
de Pere Mialet, a càrrec dels alumnes de l’optativa
de Teatre i de l’Orquestra del nostre institut Jaume
Huguet·Antiga Escola del Treball, dirigits per Claustre pallarès
i Felip Brunet, al mateix Teatre Principal, els dies 26 i 27
d’abril vam cloure aquestes Jornades Culturals que, com
ja hem dit, tenien la pretensió de fer viure la inquietud pel
teatre i la d’intervenir en la vida cultural vallenca.
Val a dir que en tots els actes es va comptar amb la
presència de familiars de Pere Mialet, filles i nét.
CoMissió orGaniTzadora de les Jornades CulTurals

Fer l’obra de teatre va ser una fantàstica
experiència. M’ho vaig
passar molt bé assajant amb tot els
companys i vam passar moltíssimes
estones divertides. Els dies abans de
l’obra vaig passar molt nervis; tenia por
que se’m oblidés el text, de no actuar
prou bé, que em traïssin els nervis, en
definitiva, volia que tot sortís bé. Suposo
que tothom, ni que fos una mica,
estava nerviós. Estic molt contenta
dels resultats finals de l’obra, tothom
es va esforçar al màxim. Després
de molts nervis, la representació va
sortir perfecta, us felicito a tots! Em
sento agraïda per haver pogut passar
aquest bons moments amb tots vosaltres.
També he de donar gràcies a la
Claustre ja que va fer molt bon treball
en preparar l’obra. Si pogués, repetiria
sense pensar-m’ho dues vegades,
però llàstima que l’any que ve a 4t
d’ESO ja no se’n fa.
gemma domÈNech
Després d’estar uns vuit mesos
assajant, vam representar durant
dos dies la nostra obra. El primer dia,
que va ser un dijous, la vam fer per als
alumnes de primer i segon. Aquest dia
vaig tenir unes sensacions molt agradables,
a part dels nervis que portàvem.
El segon dia, un divendres, ja va ser
més mogut i intranquil, tots estàvem
molt nerviosos però a la vegada amb
moltes ganes de sortir. A l’acabar la
representació, la meva sensació va ser
molt agradable, em sentia com una
artista i em vaig adonar que el teatre
m’agradava molt i que si vull puc fer-ne.
Em vaig quedar amb moltes ganes de
tornar-la a fer una altra vegada i tots els
cops que calguessin.
jÈssica cazorla Brau
Les primeres sensacions que vaig
tenir a principi de curs eren que la
millor optativa que podia escollir era
Fem Teatre. Per sort em van agafar. Al
primer assaig general no va sortir gaire
bé. Després, a la primera representació
davant del públic, que era davant dels
alumnes de 1r i 2n, tenia molts nervis i
no em sentia segur. Però a la següent
ja em sentia més segur de mi mateix i
em va sortir molt bé. A l’escenari mentre
assajàvem, entre escena i escena
també i sobretot maquillant-nos ens
ho passàvem molt bé entre nosaltres,
sobretot quan ens pintaven la barba i
el bigoti als pegots. En resum, m’ha
agradat moltíssim fer aquesta obra, per
a mi ha estat una experiència molt bona
i, de cara al futur, m’agradaria tornar a
fer-ne alguna.
mohamed aghmir
L’
experiència viscuda en aquesta
obra va ser una barreja de sensacions.
Al principi, la sensació de repte
abans de realitzar-la, de ganes de
superació pròpia, una sensació d’inquietud
i impaciència per veure els
resultats dels nostres propòsits i projectes.
Després, durant la preparació
final i la representació, em van venir
unes terribles ganes de córrer, de
fugir. Tres setmanes sense sortir de
casa estudiant és molt, però, al cap i a
la fi, val la pena. En acabar, vaig sentir
un sentiment molt fort d’orgull, satisfacció,
superació i companyerisme.
álex árias sáNchez
Ja fa vuit mesos, que amb el grup
de teatre de 3r, d’optativa, assajàvem
l’obra Melodia discordant de
Pere Mialet. Al principi tot semblava
normal, que el dia d’estrena no arribaria,
que encara faltava temps per ferla,
però anaven passant les setmanes
i cada cop el dia es feia més present.
Tot i que el dia abans de l’estrena
encara pensava que encara faltava per
començar, no va ser fins al moment
just abans de l’estrena que els nervis
van envair els nostres cossos. Però
només va ser sortir a l’escenari, agafar
seguretat i passar-s’ho molt bé,
més ben dit, va ser acabar l’últim dia
d’actuació, que ja teníem ganes de
tornar-la a fer!
marcel esteVe
Les meves sensacions a l’hora
d’actuar van ser principalment de
nervis. Estava molt nerviós, el primer
cop que vaig actuar em vaig quedar
en blanc per culpa dels nervis. El dia
següent ja sabia el que em trobava i
els nervis es van transformar en diversió
i emoció. També hi havia certa tensió
perquè les coses ens sortissin bé,
però al final ens va sortir com volíem i
ens ho vam passar molt bé.
miquel ViVes BerNal
La meva experiència a l’optativa de
teatre ha estat genial. És una experiencia
molt bona: els assajos, els dies
abans de l’actuació amb nervis, l’obra,
l’agraïment de tot el públic... És una
sensació increïble. Jo ho recomano
a tothom que tingui intriga per saber
que se sent perquè no se’n penedirà.
Jo estaria encantat de tornar a repetir
aquesta experiència.
iVaN coNde
des de casa
La representació de l’obra Melodia discordant de Pere Mialet, a càrrec dels alumnes de
l’optativa de Teatre i de l’orquestra del nostre institut, dirigits per Claustre Pallarès, Rosa
Batalla i Felip Brunet, es va fer els dies 26 i 27 d’abril al Teatre Principal, com a cloenda de
les I Jornades Culturals.
A continuació, els actors i actrius de l’obra ens expliquen les seves sensacions.
Per a mi, l’experiència de fer aquesta
obra de teatre ha estat molt
divertida i, sobretot, emocionant. Els
dies abans de l’obra van ser d’uns
nervis constants, però al final va sortit
tot bastant bé, tot i haver assajat poc.
Després d’acabar l’obra hi va haver
uns moments de satisfacció realment
reviscola · Juny 2012 |
43

des de casa
impressionants. Com a actor he sentit
el suport per part de tothom que
sortia a l’obra i també pels directors i
ajudants.
miquel parís
Aquest any, a Teatre m’ho he passat
molt bé, he rigut molt, amb
uns molt bons companys de teatre,
que són molt bones persones i boníssims
actors i actrius. Em va agradar
molt el tema de fer un altre personatge
i no fer la meva personalitat i les
meves accions. També s’ha de dir que
es passen molts nervis per por que no
et surti bé el text, per por que et quedis
en blanc. Hem assajat molt abans
de l’obra perquè surti perfecta i així va
sortir, encara que el primer dia em vaig
quedar una mica en blanc.
maNel goNzález zurita
El teatre aquest any ha estat una
experiència molt positiva per mi
i crec que també per als meus companys
ja que hem pogut gaudir d’una
experiència nova a l’institut.
En el teatre no només ens ho hem passat
bé, també hem après a controlar els
nostres nervis i emocions. Jo recomanaria
a la gent tímida que ho provés i ja
veuria que estaria menys nerviosa amb
els seus companys de classe i amb els
professors.
judit palacio coNde
Aquest any hem fet una optativa
nova, Fem teatre. Hem conegut
millor els companys de les altres classes
i ens ha ajudat a no ser tan tímids.
Ha estat una experiència nova que
m’ha agradat. Estar damunt de l’escenari
no és com estar amb els companys
parlant sobre qualsevol tema.
Per fer teatre necessites concentració
i ha estat fàcil amb la Claustre. El
teatre és divertit, m’ha agradat molt
aquesta experiència.
toNi garcía gallego
La meva experiència fent teatre és
difícil d’explicar. Quan després de
tant de temps assajant surts a l’escenari,
carregada de nervis, l’única
manera de treure-te’ls de sobre és
44 | reviscola · Juny 2012
començant a parlar per acabar tan
aviat com sigui possible i esperar que
el públic adopti la cara que tenies
pensada. Malgrat que hem hagut d’assajar
moltes vegades fora de l’hora de
teatre, l’any vinent espero fer-ne una
altra vegada.
aiNa iglesias
La veritat és que fer teatre per a mi
és sentir-se lliure per improvisar
sobre l’escenari. És una sensació de
ganes de saltar cap al públic que et
mira.
daNiel saNjuaN
L’
experiència que he tingut fent
teatre ha estat molt positiva. M’ha
agradat formar part d’aquestes obres
que hem fet, encara que en la segona
no hem sortit tant, però igualment
m’ha agradat molt participar-hi i mostrar
al públic el que hem après. Sens
dubte l’any que ve tornaré a triar teatre
com a optativa i ho recomano als qui
hauran de triar el curs vinent. Us ho
passareu molt bé, com nosaltres ens
ho hem passat!
júlia coldWell
mi personalment, em va agradar
A sentir aquella sensació dels ulls
del públic clavats en nosaltres. Als
assajos del ball, la Rosa Batalla, ens
feia treballar molt perquè volia que tot
sortís bé. Però el més important no
era si sortia bé o malament sinó passar-ho
bé. El teatre és una cosa que
tots els que tinguin la oportunitat de
fer-ne, en facin. És molt divertit.
edurNe goNzález
Les meves sensacions en fer teatre
han estat molt bones. La experiència
de poder formar part d’un grup
de teatre on et pots sentir lliure i
amb confinaça amb la gent amb qui
actues és bastant difícil de trobar. És
clar que dins d’aquest grup de bones
sensacions també hi han aparegut
els nervis d’abans de l’actuació, les
preocupacions per aquella típica frase
que mai no aconseguies recordar, tot
i que aquestes coses eren les menys
importants. Porto tota la vida fent tea-
tre i, veient aquest experiència, espero
continuar-ne fent l’any que ve.
ítziar cloFeNt aNglÈs
Quan em van donar el paper de les
optatives, vaig decidir fer teatre
ja que sabia que m’ho passaria molt
bé, tant a l’hora d’assajar, a dalt de
l’escenari actuant, buscant la roba,
maquillant-nos, com a les classes.
La primera obra va ser curta però va
quedar molt bé. La segona obra vam
fer petites interpretacions entre acte i
acte. Aquesta optativa m’ha servit per
expressar-me millor i deixar-me anar
més, ja que jo sóc força tímida.
isaura moNtull Fargas
La nostra part còmica de teatre en
l’obra Melodia discordant ha ajudat
a donar ritme i a lligar les escenes de
la llarga obra. Tots junts amb els de tercer
vam fer una bona feina. Ens vam
haver d’esforçar perquè tot requereix
esforç. La meva experiència dalt de
l’escenari va ser molt divertida, vaig
riure i passar-m’ho tant o més bé que
el públic. Dono les gràcies a la Rosa
Batalla per ajudar-nos amb el ball i a la
Claustre pels ànims i per fer que tot
sortís genial. La veritat és que m’agradaria
tornar a repetir l’experiència.
eVa torreNs
mi m’ha agradat molt actuar en
A aquesta obra. La meva sensació
ha estat bona, m’he divertit i espero
tornar a fer teatre l’any vinent. He de
dir que m’encanta el meu grup de teatre,
són molt divertits. Els nervis, els
tenia la primera vegada que vaig fer
l’obra però després no tant. És com si
ja m’hagués acostumat. Espero seguir
fent teatre tant de temps com pugui,
perquè m’encanta.
reBeca jiméNez
L’
obra ha estat divertida i nosaltres
col·laboràvem a posar el toc
còmic entre acte i acte. El públic es
reia de nosaltres i amb nosaltres,
però tot i així ens ho hem passat molt
bé i em perdut més la vergonya i els
nervis.
lluc caNtóN

ecerca
TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERAT
Curs 2011-2012
LAURA ESTEFANÍA BUELVAS
Els nous models familiars
El meu treball de recerca s’emmarca
dins l’àrea de Sociologia i,
per això, l’ha tutoritzat el departament
d’Orientació. L’objectiu principal
d’aquest treball era veure si
les noves estructures familiars,
que han sorgit durant aquest darrers
anys, són millors o pitjors que
els models de família que hi ha
hagut a Espanya tradicionalment.
Volia poder respondre aquesta
incògnita, que és la hipòtesi principal
del treball, el qual presento
dividit en diferents apartats, tots
pertanyents a la part teòrica del
treball. Per a la part pràctica vaig
passar un total de 95 enquestes,
amb les quals pretenia comprovar
si els plantejaments que feia eren
veritables o falsos. El resultat del
treball ha estat satisfactori i l’experiència
m’ha ajudat molt de cara a
futurs treballs d’aquest tipus.
ANNA OLIVÉ
Different languages acquisition in
a multilingual Background
(Escrit en anglès)
Les diferents llengües adquirides
en un ambient multicultural és el
tema del treball de recerca que
he presentat. He analitzat quants
idiomes s’aprenen en una família
amb pare anglès i mare catalana i
com s’aprenen. En el cas que he
estudiat, els nens són trilingües, ja
que aquí, a Catalunya, tothom és
bilingüe, és a dir que sap català i
castellà. També he estudiat quines
parts té el cervell del llenguatge, la
diferència entre adquisició i aprenentatge
i les teories de diferents
lingüistes.
M’ha agradat molt poder-lo realit-
zar, aquest treball, ja que he treballat
amb nens i amb les llengües,
cosa a què m’agradaria poder-me
dedicar. I he après molt de tot el
que he estudiat.
EVA ARTACHO
Els somnis
El tema del meu treball són els
somnis. Hi explico des de les
funcions fisiològiques que afecten
els somnis, passant per les mitologies
i els malsons, fins a arribar
als estudis de Sigmund Freud i
Carl Jung. En el marc empíric,
per posar en pràctica els estudis
del marc teòric, he aconseguit
fer una entrevista a un psicòleg,
el qual m’ha explicat els efectes
que poden tenir els somnis en la
nostra vida diària. També he pogut
consultar un diari de somnis, del
qual he analitzat somnis amb els
mètodes de Freud i de Jung.
WILLIAM CARLOS VANHOUT
La psicologia i l’aprenentatge
dels gossos
El meu treball de recerca tracta
sobre la psicologia i l’aprenentatge
dels gossos.
Una investigació que va des de
com podem aconseguir tenir un
gos equilibrat, fins a plantejar com
s’ensinistren els gossos de treball
(guia, policia, socorristes…).
La part pràctica ha consistit en una
demostració de per què s’utilitzen
unes determinades races de gossos
a l’hora d’ensinistrar-les per a
treballar.
He fet també unes entrevistes
molt emotives a persones que
pateixen discapacitat visual.
Ha estat, en definitiva, una investigació
que m’ha permès apreciar
de què són capaces les nostres
mascotes.
LAURA DOMINGO
Les adopcions i la seva integració
El meu treball de recerca ha tingut
com a objectiu aprofundir en
l’anàlisi de la integració, tant en la
integració dels nens adoptats com
en la de les famílies que adopten.
Després de fer una introducció
general sobre el tema de les adopcions
i de tot el seu procés, he analitzat
com és la posterior adaptació
d’un infant adoptat i quins factors
la condicionen. Amb l’estudi d’un
cas concret i amb la visita a un centre
d’acollida, he pogut comprovar
com es viu una adopció, des de la
primera trobada fins a l’escolarització.
També he pogut conèixer algunes
conductes i problemàtiques
habituals dels menors adoptats,
sempre partint de la convicció que
cada cas és diferent.
EVA FERRERONS
Vida a la rereguarda durant la
Guerra Civil espanyola
Aquest treball, com diu el títol,
parla de com era la vida en els
pobles que no estaven al front de
la Guerra Civil: falta d’aliments,
poca assistència a l’escola, bombardejos,
visió de l’Església, recursos
mèdics escassos... Miro d’explicar-hi
què va suposar la Guerra
Civil a nivell polític i quin era l’estat
psicològic de les persones que la
van viure
POL MONTSERRAT
El camí de l’exili
El meu treball de recerca s’ha
basat, sobretot, en la recopilació
reviscola · Juny 2012 |
45

ecerca
d’informació general --contrastada
amb la informació més testimonial--
del que van ser els fets que provocaren
l’exili de molta gent després
de la Guerra Civil espanyola, i
també de les vivències d’aquestes
persones durant l’exili.
El tema principal del meu treball
ha estat, doncs, l’exili. M’he basat,
pel que fa a la recerca d’informació
més d’àmbit general, en pàgines
web, en llibres, en retalls de revistes,
etc. Però el meu treball, a més
de presentar la informació essencial
sobre què va suposar l’exili,
recull alhora un seguit de testimonis
d’exiliats, els quals expliquen personalment
les seves experiències
i anècdotes. Em va agradar poder
comptar amb aquests testimonis,
ja que crec que així la informació
general queda més ben contrastada.
A més a més, amb l’aportació
d’aquests testimonis, es percep
la vessant més humana de l’exili.
Podríem dir que és una manera de
posar-li veu i cara, a aquesta època
tan fosca de la nostra història.
L’elaboració d’aquest treball m’ha
donat peu a conèixer moltes més
coses sobre aquest tema, que a mi
ja m’apassionava. Un dels temes
que m’ha interessat més ha estat
el de la Maternitat d’Elna, per la
labor que dugué a terme un seguit
de gent voluntària amb la intenció
d’ajudar moltes dones i nens que,
en unes altres circumstàncies, no
haurien pogut sobreviure.
En conclusió, la recerca per a redactar
aquest treball, la lectura de moltes
entrevistes (fetes al llarg de
molts cursos per alumnes del nostre
institut als seus familiars que
van viure la guerra i l’exili) i també
les converses que jo mateix he
mantingut amb diverses persones,
han estat molt enriquidores per a
mi, ja que tot plegat m’ha permès
conèixer àmpliament el que van ser
aquells fets i el que van representar
per a la nostra societat.
46
| reviscola · Juny 2012
LAIA GIRONÈS
La vida durant la postguerra
Durant gairebé sis mesos m’he
dedicat a confegir el meu treball de
recerca, en què concretament he
estudiat els anys de la postguerra.
No en sabia gaires coses i m’interessava.
Els punts més importants
que vaig estudiar van ser: la dura
repressió contra els vençuts, el nou
sistema feixista que es va imposar
i la manera com va canviar el dia
a dia per la pressió de la censura.
Fent aquest treball he arribat a la
conclusió que els anys de la postguerra
van ser més durs que els de
la mateixa guerra
MARTA FERRÉ
Estrenem! Creació d’un muntatge
teatral
Víctimes és el títol del meu treball
de recerca. Un treball que recull
tota la documentació necessària
actualment per a crear un espectacle
teatral i d’acord amb el que fan
els professionals del panorama teatral
català. Tot això era imprescindible
per a crear el muntatge teatral
Víctimes, un espectacle creat amb
textos del dramaturg Sergi Belbel i
estrenat el dia 10 de setembre del
2011 al Teatre Principal de Valls, amb
la col·laboració d’actors i actrius
professionals i altres ajudants per
tal que el projecte assolís un nivell
professional, tal com l’objectiu del
treball requeria. És, doncs, un treball
de creació i de col·laboració de
molta gent darrere de l’escenari,
des de la feina pública dels actors i
actrius fins al muntatge de la llum i
el so dels tècnics de l’espectacle.
OLGA RODRÍGUEZ
Món de gustos propis
El meu treball de recerca, Món de
gustos propis, ha consistit a dissenyar
un nou habitatge, a reformar
concretament un pis unifamiliar,
de manera que quedi habilitat per
a uns nous estadants, una parella
d’uns 45 anys, que vénen de l’estranger,
amb una situació econòmica
elevada i que són molt moderns.
En el meu projecte, un pis de
quatre habitacions s’ha convertit
en un pis amb molt d’espai, amb
molta lluminositat i amb una única
habitació. Això ho he aconseguit
tirant envans a terra, parets que no
suporten cap mena de pes.
Aquest treball de recerca o més
aviat de creació no l’hagués pogut
realitzar sense l’ajut de professionals
com ara un delineant, un
aparellador, una dissenyadora d’interiors,
i un tutor que n’ha anat fent
tot el seguiment.
NEUS ESPEJO
Mirades que no miren: els nens
autistes
Mirades que no miren és un treball
de recerca sobre els nens autistes,
nens que viuen dins una bombolla
en el nostre món. La tria d’aquest
tema va ser perquè molta gent
creu saber què és l’autisme, però
no és així. Per al treball he buscat
molta informació i he arribat a
la conclusió que l’autisme encara
és una malaltia “nova”, la qual té
un problema: no se n’ha trobat la
causa. Per tant, si no se’n sap la
causa, és molt difícil trobar el remei
per a curar la malaltia.
ADRIÀ LÓPEZ
Tecnologia de la fabricació del
paper
Aquest treball, el tema del qual és la
fabricació del paper, es fixa tant en
el paper en si com en el paper tissú
(una varietat del paper). Descriu el
procés de fabricació d’ambdós, des
que es comença a fabricar fins que
es comercialitza.
JORDI ESPEJO
La cultura al carrer
L’objectiu del meu treball era com-

provar si es podia fer un estudi
comparatiu entre la Festa Major
de Sant Joan de Valls (festa lúdica)
amb la Patum de Berga (festa religiosa).
La conclusió a la qual vaig arribar
és que, en el sentit més estricte
de la paraula, la Patum és una
festa incomparable amb cap altra.
Malgrat tot, hi ha cert elements
comuns, com ara el bestiari popular,
que tenen precisament el mateix
origen. També vaig valorar altres
aspectes comuns a totes dues
festes: la integració de la dona, la
participació ciutadana i la importància
que tenen per a la ciutat.
MARC MIQUEL
Tècniques aplicades en l’estudi de
les restes del rei Pere II el Gran
En aquest treball de recerca fem un
viatge a través del temps, començant
per l’època del rei Pere II El
Gran fins arribar a l’època actual,
a la que ha permès d’aplicar les
tècniques més sofisticades per a
extreure el cos del rei Pere II de la
seva tomba, ubicada al monestir
de Santes Creus. La història, els
estudis previs a l’obertura de la
tomba, l’extracció del cos, les tècniques
utilitzades per a fer-ho i els
estudis dels teixits que portava són
unes quantes de les principals curiositats
que descobrim en aquest
treball.
CLARA BARBERÀ
Les pensions
L’objectiu del meu treball de recerca
tracta d’estudiar què són les
pensions, els tipus de pensions
que hi ha, qui les concedeix... És
un tema de molta actualitat i personalment,
de cara a un futur, vull
estudiar Treball Social o alguna cosa
relacionada amb això. Com a part
pràctica, m’he fixat en la població
de Valls per analitzar les pensions
que rep.
ELISABET CALBET
Il·lusió per crear vida: La fecundació
in vitro
La reproducció és un dels pilars
bàsics en les nostres vides, però
l’esterilitat n’obstaculitza l’èxit.
Davant d’aquest fet, una de les
millors solucions actuals és la
tècnica de reproducció assistida,
la fecundació in vitro. La il·lusió
per crear vida és el que principalment
m’ha motivat a tirar endavant
aquest treball. Concretament, el
meu treball de recerca s’ha centrat
en l’estudi de la tècnica des de tres
punts de vista diferents: el científic,
l’ètic i el social. A més a més, he
volgut comprovar si la tècnica té un
futur assegurat.
ALBA SOLÉ
L’educació del futur. La teoria de
les Intel·ligències múltiples
Amb el meu treball el que pretenia
era entrar a fons en la teoria de
les Intel·ligències múltiples (IM)
de Howard Gardner de manera
teòrica i conèixer la seva aplicació
pràctica en els centres escolars.
D’una banda, en el marc teòric, he
aprofundit en el concepte d’intelligència
i en la mateixa teoria; d’altra
banda, en el marc empíric, volia
conèixer l’evolució de les intelligències
en edats primerenques
i les que predominen en les dues
principals modalitats de Batxillerat
del nostre institut. La teoria sosté
l’existència de vuit intel·ligències
en cada individu, fet que dóna
l’oportunitat a moltes persones de
sentir-se intel·ligents i valorades pel
que valen.
RAMON MIRANDA
La nutrició aplicada al rendiment
esportiu
Aquest treball de recerca intenta
aportar els coneixements essencials
dins l’àmbit de la nutrició,
un àmbit que moltes vegades sol
recerca
ser ignorat. L’objectiu principal és
l’interès a aconseguir apropar la
nutrició a l’exercici físic o a l’esport
i observar si de veritat influeix en
el rendiment esportiu, ja que em
considero esportista i voldria aprofundir
en aquest tema.
És important en aquest treball que
s’acabi demostrant si els coneixements
teòrics de la nutrició es porten
a la pràctica i si són, de veritat,
favorables o no per a millorar el
rendiment esportiu.
SERGI PUIG
La premsa vallenca durant l’època
de la Segona República (1931-
1936)
El meu treball de recerca el vaig
orientar cap a un aspecte molt
concret de la història d’Espanya: la
Segona República. Per tal d’estudiar-la
a fons, vaig decidir de centrar
la meva recerca en la premsa de
Valls.
Finalment, després de moltes
hores, he aconseguit trobar la gran
majoria de publicacions de l’època i
n’he pogut estudiar els articles i els
periodistes, tot sempre relacionat
amb els fets que van transcórrer.
AMANDA PLAZA
Abandonament i adopcions
d’animals de companyia a
Catalunya
Segur que no us sobta veure un
gos perdut a la vora d’una carretera
o un gat salvatge en un descampat
del poble... Això passa perquè el
problema de l’abandonament d’animals
de companyia ha esdevingut
gairebé transparent als ulls de la
gent, ja que cada cop és més habitual
i ens hi acostumem. Malgrat
tot, cada dia es fa mes greu, aquest
problema, i és necessària una solució
efectiva. Aquesta és la raó bàsica
que em va decidir a triar el tema
del meu treball de recerca. Per
dur-lo a terme he analitzat tot el
que influeix en el abandonament
reviscola · Juny 2012 |
47

ecerca
d’animals de companyia, les conseqüències
que això comporta,
la legislació vigent sobre aquest
tema... i també he volgut analitzar
quines són les solucions que
s’apliquen per resoldre aquest problema.
Per exemple, el d’impulsar
les adopcions. Tot això sense
oblidar-me d’analitzar tots els centres
i totes les institucions que
col·laboren fermament a disminuir
els abandonaments.
ALBERT BENEYTO
El canvi climàtic
Estem parlant d’un treball de
recerca de caire científic. No obstant
això, també s’hi analitzen
aspectes pràctics de tipus tecnològic
i social. La hipòtesi principal
se centra en dos aspectes, dels
quals deriven els objectius: analitzar
la transcendència i l’evidència
del canvi climàtic; i estudiar les
conseqüències d’aquest canvi i
una possible solució a l’abast de
tothom.
D’aquesta manera, hem dividit
el treball en dos grans bocs: un
primer bloc de coneixements,
que planteja els fonaments de la
recerca en si, encara que també
porta una recerca força exhaustiva
darrere; i un segon bloc de
procediments, que recull majoritàriament
la part pràctica i d’anàlisi
del treball.
MERITXELL SALTÓ
Reproducció de cèl·lules malignes:
el càncer de mama
El meu treball de recerca sobre
el càncer de mama (creixement
anormal i desordenat de les cèllules
del teixit) consta d’una part
teòrica i d’una part pràctica.
El treball de camp consta de tres
parts. En primer lloc, a partir d’unes
enquestes, he elaborat un seguit
de gràfiques que m’han servit
per a comparar-les amb la resta
de Catalunya i verificar les dades
48
| reviscola · Juny 2012
obtingudes. En segon lloc, a partir
de les enquestes, m’he fixat en un
conjunt de dones afectades per la
malaltia i he donat més detall dels
seus casos. Així he pogut comparar
les semblances i diferències
que tenen. En últim lloc, a partir
d’un cas real, el de la meva àvia,
he aplicat la teoria abans trobada
a la pràctica, ja que és un cas que
conec de prop.
Finalment, he arribat a unes
quantes conclusions, que són les
següents: la mitjana de supervivència
ha augmentat i hi ha
millors resultats de tractaments
i detecció precoç del trastorn; no
es fan revisions o mamografies
tan sovint com caldria i hi ha un
percentatge més elevat de dones
que pateixen càncer de mama que
no pas d’homes. En general, però,
són els homes els qui pateixen
més trastorns d’altres tipus.
ESTERA BADULESCU
Plantes o fàrmacs, què prefereixes?
Estudi de cinc plantes medicinals
de la comarca
El meu treball consisteix a buscar
una alternativa als fàrmacs, les
plantes. Per això he buscat les
cinc plantes més abundants del
nostre entorn. He fet una anàlisi
profunda de cadascuna. He descrit
cada planta, he buscat els seus
components químics i, sobretot,
les seves propietats medicinals.
En la part pràctica he fet dos
petits experiments amb algunes
d’aquestes plantes. He comprovat
l’eficàcia de la planta amb l’eficàcia
del fàrmac que té la mateixa propietat
que la planta. Ho he fet amb
infusions de romaní i farigola i els
seus respectius medicaments sintètics.
A partir dels experiments,
he analitzat els avantatges i els
desavantatges de cada mètode de
curar. Per tal de completar el meu
treball he fet algunes enquestes
i entrevistes. Un dels principals
objectius del treball era estudiar
aquestes cinc plantes i utilitzarles
com a remei natural. Un altre
objectiu era veure quin dels dos
mètodes era el millor. Després
de la meva petita experiència en
aquest sentit, he comprovat que
és molt millor fer ús de les plantes
per a dolors petits que no pas
prendre sempre pastilles. Cal no
oblidar que les pastilles també són
necessàries moltes vegades. En
el treball recomano que procurem
conèixer les plantes remeieres
més senzilles del nostre entorn i
que procurem fer un bon ús dels
dos mètodes estudiats.
NATÀLIA BENET
Leishmaniosis
El meu treball de recerca tracta
sobre la leishmaniosis canina, una
malaltia que afecta persones i animals.
Jo m’he centrat, però, en
la malaltia quan l’adquireixen els
gossos. La malaltia no neix per si
sola dins de l’animal, sinó que la
hi traspassa un mosquit. Pel que
he pogut comprovar en el meu
treball de recerca, hi ha molt poca
gent que conegui aquesta malaltia
i crec, en la meva opinió, que hi
hauria d’haver més informació, ja
que l’única cura es la prevenció.
MARIA CATALÀ
La vida en tancar els ulls
El meu treball de recerca és un
estudi que tracta del son, de la son
i dels somnis. He dividit aquests
tres temes en blocs diferents, en
cadascun dels quals he anat explicant
en què consisteix el son, la
son i els somnis, respectivament.
He estudiat també altres aspectes
que s’hi relacionen: fases de
la son, la narcolèpsia, l’insomni,
el significat dels somnis, coses
a tenir en compte per a dormir
bé, etc. Amb el treball també he
volgut contestar el gran ventall
de preguntes que la gent es pot

plantejar i per a les quals ningú no
sol buscar respostes.
ARIADNA VIVES
Jocs d’atzar i de probabilitat
El meu treball de recerca és una
investigació sobre les edats i el
sexe de la gent que juga a jocs
d’atzar, quins són aquests jocs
i per què la gent hi juga. També
conté una part de recerca, on
m’informo d’aquests jocs, de la
història dels jocs d’atzar, dels casinos
i dels matemàtics que van
contribuir als estudis de la probabilitat.
Com a conclusió principal
vaig observar que la majoria de
gent juga a les loteries diàries,
però que tan sols un quart de les
persones que vaig enquestar ha
anat algun cop al casino a jugar.
MARTA PALLARÈS
La malaltia silenciosa
En la nostra societat, poca gent
aprecia el sentit de la vista, ja que
no és conscient que els ulls són la
finestra que ens obre a la vida. I
es confirma el fet que molta gent
no hi és a temps, de curar o de
frenar una patologia ocular. Aquest
treball de recerca investiga una
malaltia ocular, el glaucoma, que
actualment és una de les principals
causes de ceguesa al món.
A més a més evidencia la manera
silenciosa que té d’aparèixer
i descobreix l’actual desconeixement
d’aquesta malaltia. A més
d’estudiar que és el glaucoma, en
el treball aprofundeixo en els diferents
tipus de glaucoma que hi ha
i estudio l’evolució d’alguns casos.
També hi ha informació sobre com
prevenir aquesta malaltia.
MARIO GONZÀLEZ
Les zeolites
Les zeolites són un grup de minerals
molt important en la indústria
actual.
Les seves característiques i propietats,
que deriven de la seva
estructura, fan que tinguin un
gran nombre d’utilitats, tant des
d’un punt de vista industrial com
des d’un punt de vista domèstic.
Com a objectiu d’aquest treball
de recerca, he sintetitzat zeolites
al laboratori de la URV i he pogut
comprovar una de les seves propietats:
l’intercanvi iònic. He analitzat
la quantitat d’ions de calci
que hi ha a l’aigua de Valls abans
i després de ser tractada amb
zeolites.
FRANCESC AUBIA
Els noms dels carrers de Vallmoll
en els segles XX i XXI
“Els noms dels carrers són un
reflex dels canvis socials i polítics
de cada època.” Aquesta és la conclusió
a la qual hom arriba després
d’haver realitzat aquest minuciós
treball de recerca. De fet, és un
recull exhaustiu dels canvis de
noms dels carrers del poble de
Vallmoll des de principis del segle
passat fins a l’actualitat, organitzats
en períodes històrics (Segona
República, Franquisme, Transició
i Democràcia) i contextualitzats
de manera que es comprengui el
perquè de cada canvi.
EDGAR GIEDRA
L’efecte Pigmalió
El tema del meu treball no té res
a veure amb la carrera que vull
estudiar ni amb la feina que voldria
fer en el futur. Simplement
em semblà que era un tema curiós
i en volia saber més coses.
L’objectiu que em vaig proposar
era comprendre al màxim possible
aquest efecte i, si fos possible,
aplicar-lo en la meva vida quotidiana.
Posant-lo en pràctica, és a
dir aplicant-lo a la meva vida, he
millorat en molts aspectes, específicament
en l’àmbit esportiu, ja
que practico un esport arriscat,
recerca
en el qual és necessari estar molt
segur de tu mateix. En conclusió,
aquest treball m’ha ajudat a aconseguir
objectius que probablement
m’hauria estat una mica més difícil
d’aconseguir, si desconegués tal
efecte.
JOSEP RAMON MARQUÈS
Per què volen els avions?
Fa dos anys quan em van preguntar
sobre quin tema volia fer
el meu treball de recerca i no ho
sabia pas. Els avions, però, sempre
m’han agradat, i per això vaig
decidir-me per aquest tema. El
treball, dins els límits d’un treball
breu, està dividit en dues parts:
una part més teòrica, en què presento
els principis bàsics d’aerodinàmica
i aeronàutica, i una altra
part, més pràctica, en què aplico
tots els coneixements adquirits
en la part teòrica a la vida real. Un
cop acabat el treball m’he adonat
que ara entenc més bé el funcionament
dels avions. A més aquest
treball m’ha ajudat a aclarir les
idees i a triar què vull estudiar el
curs vinent.
GUILLEM MUÑOZ
The modern special effects: The
making of Avata
El meu treball, el qual vaig redactar
en anglès, no tenia un sol objectiu.
El que jo pretenia era conèixer
l’evolució dels efectes especials
en el cinema al llarg de la seva
història i les tècniques utilitzades
(exemplificant les modernes amb
la pel·lícula Avatar). També pretenia
millorar el meu nivell d’anglès
i fer una anàlisi sobre què
és necessari per a dur a terme
un projecte cinematogràfic com
Avatar. Sincerament, el meu treball
de recerca m’ha ajudat molt a
endinsar-me en el camp del cinema
i a decidir què vull estudiar el
curs vinent.
reviscola · Juny 2012 |
49

ecerca
EDUARD VALLVÉ
El món de la calçotada: escoltant
totes les veus
Aquest treball és un recull d’informació
sobre aquesta festa gastronòmica
que tantes visites rep
cada temporada a Valls. Partint
d’una sèrie d’entrevistes fetes a
personatges que, per diferents
motius, han contribuït d’alguna
manera a fer del calçot i de la
seva menja el que és avui en dia la
calçotada, prioritzo, en el treball,
quatre aspectes principals: la vessant
històrico-artística, el renom
sòcio-cultural, els restaurants
--que participen del negoci que es
genera-- i l’agricultura, que permet
mantenir la tradició. Una petita
síntesi permet teixir un “món”
sencer al voltant de la calçotada.
Em baso també en les veus dels
fundadors de la calçotada per a
explicar-lo, aquest “món”.
ANDREU DALMAU
Evolució històrica i tècnica de la
percussió
El meu treball de recerca estudia
la percussió, més específicament
la percussió d’aquests
instruments: la caixa, la bateria,
el xilòfon, la marimba, el vibràfon
i les timbales. Els objectius del
meu treball han estat: investigar
la tècnica d’aquests instruments
—mitjançant la teoria i la pràctica—,
donar exemples d’exercicis
i donar a conèixer aquests mateixos
instruments
ÀLEX VALERIANO
Disseny d’un club de tennis ecològic
El meu treball consistia a arribar
a fer un disseny coherent d’un
club de tennis, sobretot tenint
en compte l’ecologia. Aquesta
prioritat l’he basada en la probable
dependència ecològica que
hi haurà en el futur per no con-
50 | reviscola · Juny 2012
taminar més el medi ambient.
Així doncs, vaig elaborar el disseny
d’un club nou i ecològic.
Finalment, en les conclusions,
volia respondre a si valia la pena
o no fer aquesta inversió i si, al
cap d’un quant de temps, aquesta
inversió tenia algun rendiment.
Vaig concloure que inicialment es
necessiten molts diners, però que
es recuperen en un període de
temps raonablement curt.
JOAN FÀBREGAS
Creació d’una animació en 3D
Aquest treball de recerca exposa
tots els passos que s’han de
seguir per a realitzar una animació
per ordinador en 3D (no per al 3D
per veure el qual t’has de posar
ulleres), des del guió il·lustrat fins
a la mateixa animació. El treball
ha estat realitzat mitjançant el programa
Blender, que és programari
lliure. I l’animació explica com
Jaume Huguet esdevingué pintor.
LLEONARD RUIZ
Aigües grises
El treball consisteix en una mena
de guia per a persones que vulguin
estalviar aigua en el seu
habitatge, ja sigui per motius
ecològics o per motius econòmics,
per a persones que vulguin
saber si productes com el de
Biogris surt a compte o no i, si
surt a compte, quan tardarien a
recuperar els diners. En resum,
després d’explicar tota aquesta
filosofia ecològica, explicant què
és realment l’aigua i la importància
que té, explicant i analitzant
les enquestes realitzades i descrivint
detalladament el producte
Biogris, el meu treball exposa les
taules corresponents per a poder
guiar tota aquella gent que, amb
ganes d’estalviar, vol saber què
s’ha de fer realment per a estalviar
aigua (ho podran consultar
tenint en compte el seu habitatge,
la gent amb qui comparteixen l’habitatge
i segons la distància que
hi hagi amb la caldera). El dilema
és aquest: ¿comprar un producte
que et regeneri totes les aigües
potables malgastades per reutilitzar-les
un altre cop amb els seus
costos corresponents o, simplement,
procurar no malgastar l’aigua
amb gestos com ara tancar
l’aixeta quan toca o ser prudents
a l’hora de consumir aigua?
ALBERT FORÉS
Projecte d’ACS Institut Jaume
Huguet
El treball Projecte d’A.C.S. – Institut
Jaume Huguet pretén ser una
simulació completament verídica
d’un projecte per a la instal·lació
de captadors solars per a l’escalfament
de l’aigua sobre la coberta
del pavelló de l’Institut Jaume
Huguet, que actualment es troba
en fase de construcció. Aquest
treball incorpora una primera part
teòrica, que pretén introduir el
lector en el món de les energies
alternatives i, específicament, en
el de l’energia solar; i una segona
part, més tècnica, que engloba
els apartats de càlculs, de pressupost,
de viabilitat i de plànols.
DAVID PUIG
L’electropneumàtica. Disseny i
creació d’una maqueta pneumàtica
La hipòtesi inicial del meu treball
és poder arribar a compondre
màquines pneumàtiques complexes,
com les que s’utilitzen a
la indústria, passant prèviament
per l’estudi teòric del món de la
pneumàtica i, el més important, la
creació de la maqueta. El principal
objectiu és assolir exitosament la
teoria referent a l’electropneumàtica
per ser capaç de dissenyar i
crear una maqueta pneumàtica
pròpia, íntegrament dissenyada
per mi. Concretament es tracta

d’un futbolí adaptat a les meves
possibilitats. En comptes de tenir
22 jugadors, en té tan sols dos,
que són els porters. En una mena
de duel entre tots dos, defensen
la porteria i alhora ataquen xutant
a la porteria contraria. El moviment
s’aconsegueix gràcies al treball de
l’aire comprimit en els diferents
pistons, mentre que l’electricitat
en determina l’activació mitjançant
polsadors.
SERGI CANELA
El món dels videojocs
El meu treball, tal com el seu títol
indica, està dedicat als videojocs.
Consta d’una part teòrica, on explico
la història dels videojocs, els
gèneres i moltes altres característiques.
I, després, la part pràctica,
la més important, que s’ha basat
en la realització d’un estudi representatiu
de l’ús dels videojocs
en la societat actual, mitjançant
enquestes, els resultats de les
quals he resumit en gràfics per
a analitzar-los. Finalment, dins el
bloc pràctic, també hi vaig englobar
la creació d’un petit videojoc
amb el programa Scratch.
CLARA GAVALDÀ
Drogues en la medicina
El meu treball de recerca exposa
una visió global de les drogues,
és a dir un coneixement general
del tema, incloent-hi la definició,
la història, tot tipus de classificació
i fins i tot abasta la vessant
més social. Per altra banda,
també he aprofundit en l’àmbit
de la medicina. Concretament, en
l’àmbit farmacèutic, han quedat
esmentats i mínimament definits
els diferents aspectes de la farmacologia.
Finalment he dut a terme
un interessant treball de camp,
efectuat al laboratori i basat en les
reaccions químiques de diversos
medicaments, en els quals hi ha
continguts principis actius de dro-
gues emprades en el camp de la
medicina.
JÚLIA PIQUÉ
Expressar ajuda a créixer
L’educació és un tema d’actualitat.
El meu treball de recerca s’ha centrat
sobretot en la manera d’ensenyar
als nens de 6 a 12 anys. Què
ajuda més a un nen d’aquesta
edat: un llibre o deixar-li la llibertat
d’experimentar?
Amb el meu treball he intentat
demostrar que la llibertat del nen
és un factor molt important en
el desenvolupament de la seva
pròpia personalitat. Per fer-ho he
treballat amb l’expressió corporal,
sovint un concepte poc entès.
La part pràctica del meu treball
es basa en la programació d’una
activitat extraescolar de teatre,
mitjançant la qual intento justificar
la importància de treballar l’expressió
corporal.
ARNAU PARÉS
Barreres arquitectòniques a Valls
El meu projecte ha consistit en
l’estudi de l’accessibilitat en els
carrers i en els edificis importants
d’una zona concorreguda del centre
de Valls. Així, doncs, mitjançant
un treball de camp, he detectat
totes les barreres arquitectòniques
que dificulten el desplaçament de
discapacitats, i he arribat a unes
conclusions sobre l’estat, en general,
d’aquesta zona, i alhora, en
concret, de cada divisió establerta
en aquesta. A part d’això, he aprofundit
teòricament en el camp de
les barreres arquitectòniques i en
el món de l’accessibilitat.
ORIOL HURTADO
La física en el món del futbol
El principal objectiu del meu treball
era trobar alguna manera d’explicar
com un xut de falta, depenent
d’unes condicions determinades,
recerca
sempre entra dins la porteria fent
gol. Em vaig basar ens els xuts de
falta del jugador Cristiano Ronaldo.
Concretament en dos xuts iguals,
però en un la pilota entrava a la
porteria i, en l’altre, no hi entrava.
El treball anava encaminat a trobar
les diferències físiques entre els
dos xuts que aparentment eren
iguals. Els resultats van ser positius
i vaig poder trobar les diferències.
Vaig poder saber, doncs, que
si aquell xut se es fa amb unes
condicions determinades, sempre
entrarà dins la porteria.
POL MARTÍNEX
Cases prefabricades. Substituiran
les cases convencionals?
Jo vaig proposar-me fer el treball
de recerca sobre un tema que
estigués relacionat amb els estudis
que vull cursar en un futur, els
quals estan lligats a la construcció.
Vaig buscar noves innovacions en
aquest àmbit i em vaig voler fixar
en la construcció de cases prefabricades,
que em sembla un tema
que tindrà molta importància en
el futur. En el meu treball explico
com es construeix aquest tipus
de cases i quins són els materials
més emprats. Finalment, comparo
el pressupost d’una casa convencional
i el d’una casa prefabricada.
Concloc que les cases prefabricades
donen més avantatges en la
relació qualitat/preu.
ADRIÀ DE TUDÓ
Com influeix la meteorologia en
la verema i en la posterior elaboració
del vi?
Aquesta és la pregunta sobre la
qual es basa el meu treball de
recerca: com influeix la meteorologia
en la verema i en la posterior
elaboració del vi? Després d’haver
analitzat les darreres veremes de
la família de Tudó i d’haver-les
contrastades amb la meteorologia
anual de la zona, arribo a una con-
reviscola · Juny 2012 |
51

ecerca
clusió de com hauria de ser l’any
perfecte, meteorològicament parlant,
per a obtenir una collita i uns
vins òptims.
MAR AUBIA
Què hi ha sota els nostres peus?
El meu treball pretén extreure la
rica però poc coneguda història
minera de l’Alt Camp. A més a
més, busca comprovar la desconeixença
que té la població sobre
aquests trets culturals de la nostra
terra.
JORDI PASCUAL
La ludopatia: molt més que una
addicció
En el meu treball he volgut parlar
de l’addicció al joc (apostes,
màquines, on line…). I he pogut
detectar quins són els efectes
i les conseqüències que causa
aquesta malaltia, gràcies a la
visita que vaig fer a l’associació
Jugadors Anònims. Realment, mai
no hagués pogut imaginar les conseqüències
negatives que comporta
la ludopatia, ja que no tan
sols afecta el mateix individu, sinó
que també afecta familiars, amics,
parella, companys de feina...
Vaig poder conversar amb persones
que estan intentant sortir
d’aquest problema. L’experiència
em va impactar molt, sobretot
quan diverses persones van reconèixer
que no tan sols tenien
problemes amb el joc ,sinó que
també els tenien amb altres substàncies,
però que curiosament els
feia mes vergonya reconèixer la
primera addicció que no pas la
segona.
GEORGINA CANELA
“La eléctrica del Gayá”. Els inicis
de l’electrificació del Pla de
Santa Maria
Les hipòtesis-preguntes del meu
treball de recerca principalment
52 | reviscola · Juny 2012
són: Com es va electrificar el Pla
de Santa Maria? Quina empresa
subministrava la llum elèctrica?
També faig una recerca en l’àmbit
de Catalunya fins a centrar-me en
el Pla de Santa Maria.
Els objectius que em vaig marcar
en un principi van ser: aconseguir
documentació sobre l’arribada de
l’enllumenat públic a Catalunya,
Tarragona, l’Alt Camp i El Pla de
Santa Maria; i elaborar una maqueta
per a buscar l’autosuficiència
en la generació d’electricitat.
Un cop realitzat el meu treball
de recerca puc dir que els objectius
marcats han estat complerts.
Aquest treball m’ha ajudat a
conèixer una mica més l’àmbit de
l’electricitat.
ADRIÀ BOLTÀ
La comunicació
Vivim en el món de les comunicacions.
Les relacions amb els altres
són imprescindibles en el nostre
entorn diari, tant amb els amics
i amb la família com amb la gent
de la feina. L’objectiu del meu treball
de recerca ha estat estudiar
el llenguatge no verbal que fem
servir quan ens relacionem amb
els altres. El llenguatge no verbal
representa més d’un 80% de tota
la comunicació que transmetem.
No som gaire conscients d’aquesta
realitat actual que afecta directament
el nostre dia a dia.
BLANCA CARTANYÀ
Rendiment escolar i esmorzar
L’objectiu del meu treball de recerca
era descobrir i demostrar si
l’esmorzar influeix realment o no
en el rendiment escolar i en el
rendiment físic. Per això em vaig
centrar en els alumnes de 6è de
primària de sis centres escolars
de Valls.
A l’hora de plantejar el treball,
primerament vaig contactar amb
un dietista, amb el qual em vaig
poder informar sobre el tema i
obtenir informació per a la teoria.
A partir d’aquí, vaig elaborar la
part pràctica, que va constar de
tres proves: una de matemàtica,
una altra de raonament i una altra
de física, les quals vaig passar als
alumnes de 6è, un dia que havien
esmorzat i un altre dia que no
havien esmorzat.
Un cop analitzats tots els resultats,
vaig constatar que esmorzar
--i no pas esmorzar menjant qualsevol
cosa, sinó esmorzar adequadament--
influeix tant en el
rendiment escolar com en el físic.
Si tots els alumnes tinguessin uns
bons hàbits alimentaris i esmorzessin
adequadament, obtindrien
més bons resultats acadèmics.
SERGI EGEA
Un nou concepte de salut.
Teràpies complementàries
L’objectiu d’aquest treball de
recerca és aprofundir el coneixement
de diverses teràpies naturals,
viure la part humana de tota
la gent que fa aquesta feina. He
volgut saber quina és la resposta
de l’ésser humà davant d’una
malaltia i comprovar que, sense
deixar totalment de banda la
medicina convencional, també es
poden trobar solucions als problemes
de salut en el gran ventall de
la medicina alternativa.

EXCURSIONS
QUERALBS-NÚRIA
Anar a peu des de
Queralbs a Núria (la vall
de Núria) trobo que és
una excursió molt recomanable.
Es tracta d’una
ruta molt bonica i interessant,
en què traspasses
ponts, veus cascades
d’aigua i tot el paisatge és
realment preciós. Per mi,
el millor moment és quan
arribes dalt de tot i veus
la vall de Núria als teus
peus. Val a dir que és una
ruta força dureta, però les
vistes que ofereix recompensen
tot l’esforç que
cal destinar-hi.
núria Gironès
3r ESO
MONTAGUT
Aneu al cim del Montagut! Montagut és situat al municipi
de Querol, a l’Alt Camp. Al peu de la muntanya hi
trobareu l’església de Sant Jaume de Montagut. S’hi
pot arribar amb cotxe. Des de l’església s’ha d’agafar
un caminet que puja fins al cim. Cal caminar durant vint
minuts, més o menys. El panorama que ens espera és
molt i molt bonic, perquè dalt del cim del Montagut es
veu des del delta de l’Ebre fins als Pirineus. I, si el dia
és prou clar, es pot arribar a veure Mallorca.
neus santesMases
4t ESO
ESPORTS
et recomanem
SkATE
L’skate és un esport de risc,
però a mi m’agrada molt de
practicar-lo. És un esport
que t’obliga a aprendre trucs
contínuament: fer-lo girar,
etc. A més a més, practicar
l’skate m’ha fet adonar que,
si vols aconseguir alguna
cosa, t’has d’esforçar per a
aconseguir-la, que les coses
no són fàcils, ni en l’esport
ni en cap altre àmbit. L’esforç és sempre imprescindible. El
meu avi sempre deia: “L’únic lloc on l’esforç va abans que
el treball és en el diccionari.”
MarCel esteve - 3r ESO
FUTBOL FEMENÍ
Recomano el futbol femení a totes aquelles noies a les
quals sempre els ha agradat el futbol i que no han tingut
mai l’oportunitat de jugar-hi. A Valls, l’Escola de Futbol ha
presentat un projecte molt interessant per al futbol femení.
Hi participen des de noies que juguen a 2ª nacional
fins a noies que acaben de començar. Animeu-vos, noies,
que ens ho passarem molt bé.
Berta lasCuevas - 4t ESO
PATINATGE
El patinatge
és l’esport
més divertit
que he practicat.
Per
això el recomano.
És un
esport que
et convida
a desafiar la
gravetat. I
ofereix una
gran varietat de modalitats, a part de les tradicionals
competicions en parelles, en grup o individuals. Apunta’t
a fer patinatge! Et divertiràs molt!
evelin Hernández - 4t ESO
reviscola · Juny 2012 |
53

et recomanem...
RÀDIO
TU DIRàS
Us recomano que escolteu
el programa Tu diràs, un programa
d’esports que fan a
l’emissora RAC1, de dilluns
a divendres i de 23:00 a
1:00 de la nit. A mi m’agrada
perquè parla de l’actualitat
esportiva del futbol,
de motociclisme, de tennis,
de F1, de bàsquet i d’altres
esports. El programa el presenta
Joan Maria Pou i cada
dia té tertulians diferents.
serGi tondo - 3r ESO
WEBS
54 | reviscola · Juny 2012
LA CoMPETènCIA
La competència és un programa humorístic
inspirat en l’actualitat. L’emeten a RAC1. Els
locutors principals són els Òscars (l’Òscar
Andreu i l’Òscar Dalmau). L’Òscar Dalmau
presenta també el programa El gran dictat.
Els dos Òscars, amb algun altre col·laborador,
són els responsables d’aquest programa de
ràdio tan divertit, La competència, en què
intervenen personatges coneguts i també
personatges inventats (com el Mohamed
Jordi, l’Angelines, el Jean Pierre...). Jo el
recomano perquè escoltant-lo tens garantit
que riuràs i que t’ho passaràs genial.
anna vallvé - 3r ESO
www.grooveshark.com
grooveshark.com és una web que ofereix
un sistema molt similar al del programa
Spotify, ja que també hi pots escoltar
música. Amb grooveshark no cal descarregar
cap programa. A diferència del programa
Spotify, a la web grooveshark no
necessites cap perfil per a escoltar el que
et vingui de gust. Aquesta web també la
trobes en català i no hi ha límit per a les
vegades que escoltis música, límit que sí
que hi ha en el programa Spotify. Tampoc
no hi ha tanta publicitat.
Genís Ceballos - 3r ESO
FLAIX.FM
L’emissora Flaix.fm emet molta
música House, una música que a
mi m’agrada especialment. I us la
recomano. Quan l’escolto, encara
que no ho sembli, em relaxo i
m’oblido de moltes coses que
no m’agraden. D’altra banda, és
també una emissora molt popular.
L’escolta força gent. Els qui hi
treballen, a més a més, són gent
agradable i divertida. A part de la
música, també refereixen notícies
sobre l’actualitat i informen de les
festes Flaix.fm que programen.
www.quo.es
Us voldria recomanar la web www.quo.es, que és la versió
digital de la revista Quo. S’hi poden llegir molts reportatges,
sense haver-s’hi de subscriure. Reportatges sobre
temes de psicologia, d’història, d’astrologia, de tendències,
de robòtica, de curiositats... I molts temes més! No
són articles fets tan sols per informar i obtenir dades, sinó
que també són divertits i curiosos. Hi apareixen moltes
imatges, vídeos i exemples. D’altra banda, tothom hi pot
enviar les seves preguntes, les quals respondran experts
en el tema. Si es tracta de consultes interessants es publicaran
a la revista Quosuntas.
núria MerCadé - 4t ESO

LLIBRES
Món groc,
d’Albert Espinosa
Món groc és un llibre que personalment
m’ha agradat molt. D’una
banda, m’ha agradat perquè l’autor
és Albert Espinosa i també perquè
he vist que és un d’aquells llibres
que, quan el comences, ja no pots
parar de llegir-lo. Tracta de la vida
d’Albert Espinosa, de quan va tenir
càncer. I està basat en la sèrie televisiva
Polseres vermelles. L’Albert
Espinosa explica moltes coses que
li van dir i molts consells que li van
donar en la vida diària a l’hospital.
Ell va aplicar aquells consells a la
seva vida quan tenia càncer, però,
en realitat, són consells que serveixen
per a sempre i per a tothom.
Com un miratge,
de Maria Mercè Roca
Com un miratge convida
a recordar els estius més
bonics de la teva vida. Els
protagonistes són una
parella que passa l’estiu
en un poble petit. Hi viuen
unes quantes experiències
que els faran pensar molt
i ser més adults del que
són. Aquest llibre me’l vaig
comprar per Sant Jordi del
2011 i, de tant que em va
agradar, el vaig llegir molt
ràpid. És molt ben escrit i
molt bonic.
Jana olivé - 3r ESO
El vigilant del camp de sègol,
de J. D. Salinger
El vigilant del camp de sègol és una novel·la de l’escriptor J. D. Salinger, publicada
l’any 1951. Explica el retorn d’un adolescent, Holden Caulfield, des de l’internat de
Pencey (d’on ha estat expulsat) fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus
pares no saben que ha estat expulsat ni tampoc que ha tornat a Nova York. Holden
és un jove que té greus problemes de relació i algun tret psicòtic. És un exemple
de l’angoixa que viuen els adolescents inadaptats.
aaron araCil - 3r ESO
et recomanem...
El secret del meu turbant,
de Nadia Ghulam i Agnès Rotger
A mi m’agrada molt llegir. Especialment
m’agraden els llibres que expliquen històries
humanes, històries que són reals,
històries de gent que ha viscut situacions
molt dures. Trobo que aquest tipus
de llibres valen molt la pena de llegir-los.
En concret us recomano El secret del
meu turbant. Explica la vida d’una nena
afganesa que, quan era petita, es va
quedar sense casa i sense bona part de
la seva família per causa d’una bomba.
A més a més, la bomba li va deixar la
cara deformada i va haver de fer-se passar
per un home per poder treballar i no
morir-se de gana. Realment és un llibre
molt commovedor.
zeus Parès - 3r ESO
reviscola · Juny 2012 |
55

et recomanem...
GRUPS MUSICALS
VIOLADORES DEL VERSO
Us vull presentar un grup de rap bastant famós que
és el grup Violadores del verso. Són tres cantants,
Kase O, Hate i Livico; i un dj., R de Rumba. Van
començar a cantar l’any 1998 amb el disc Violadores
del verso, amb què, d’una manera o altra, es presentaven.
Han tret un disc quasi cada any fins a l’any
2006. Aquell mateix 2006 van començar a fer gires
per Espanya i ara són un dels grups més escoltats.
Us recomano que l’escolteu si us agrada aquest
estil de música.
Xavier BiGnell - 4t ESO
AVENGED SEVENFOLD
Vull recomanar un grup de música que
per a mi és molt especial. Es tracta
del grup Avengeg Sevenfold. L’integren:
Matt Shadows (veu), Synyster Gates
(guitarrista principal), Zacky Vengeance
(guitarrista), Jhony Christ (baix) i Arin
Ilejay (bateria). Aquest grup va començar
a actuar l’any 1999 a Huntington
Beach (Califòrnia). Inicialment eren
una banda de metalcore, sobretot en
els seus primers àlbums: Waking the
Fallen i Sounding the Seventh Trumpet.
Més tard van fer City of Euil, més proper
al Heavy metal. També van treure
Avenged Sevenfold, semblant a City
of Euil. El seu darrer àlbum, a parer
meu, és el millor: Nightmare. El van fer
en honor al seu bateria mort, The Rev.
Gràcies a aquest grup, molts dies tristos
es tornen més alegres.
Gena Costa - 4t ESO
56 | reviscola · Juny 2012
FOUNTAINS OF WAYNE
Us recomano un grup de música
que es diu Fountains of Wayne. És
una barreja entre el pop i el rock.
Fa cançons que s’enganxen molt.
Especialment us recomano el disc
Welcome Interstate Managers, que
és un dels seus grans èxits, després
d’Utopia Parkway, que personalment
no m’agrada tant.
Pau Güell - 3r ESO
OBRINT PAS
Si us agrada la
música en català,
si us agrada
l’skà, si sou independentistes,
antifeixistes, no
racistes... Obrint
pas és el voste
grup. Els d’Obrint
pas són uns joves
valencians que
lluiten per la terra lliure, per aconseguir un futur més digne i, sobretot,
perquè els pobles estiguin units. Una de les seves cançons
més conegudes és La flama, la qual es va fer servir per al lipdub
per la independència i que va aconseguir el world rècord de gent
participant en un lipdub. Obrint pas ha anat a fer gires pel Japó, a
Alemanya, al país Basc, a Galícia... Us el recomano, aquest grup. Si
l’escolteu, us agradarà!

PEL·LÍCULES
A TRES METRES SOBRE EL CEL
Recomano aquesta pel·lícula a tothom qui no l’hagi vista, ja que considero
que és una història molt bona. Està basada en el llibre de Federico Moccia,
un llibre que porta el mateix títol que la pel·lícula, llibre que també recomano.
Explica la història d’amor entre la Babi i l’H (Step al llibre), que viuen en
dos mons completament diferents i intenten superar les barreres que hi
ha entre ells. Ella estudia en una escola privada i és una estudiant model i
ell, en canvi, és un noi rebel que sempre es posa en problemes. La seva
història us farà estar a tres metres sobre el cel.
Judit sans - 4t ESO
REVISTES
kERRANG
LA PIEL QUE HABITO
et recomanem...
Recomano la pel·lícula La piel que habito, que explica la reacció del doctor
Ledgard davant una pell quasi perfecta, que hagués pogut salvar la
seva dona, la qual va morir cremada. Ledgard està una mica obsessionat
en aquests idea i això el porta a fer coses no gaire correctes.
Crec que és una pel·lícula sorprenent. A mida que va avançant vas
descobrint el perquè de moltes coses, per a les quals abans potser
no tenies resposta. El director de la pel·lícula és Antonio Banderas.
S’estrenà l’any 2011 i figuren en el repartiment, entre altres,
Antonio Banderas, Elena Anaya i Marisa Paredes.
èlia farGas - 3r ESO
La meva recomanació és la d’una revista anomenada
Kerrang, de gènere rock/heavy. Dins la revista podem trobar
informació sobre els pròxims discos que sortiran dels grups
d’aquest gènere. Hi fan concursos i fins i tot hi reprodueixen
pòsters d’alguns grups. Hi publiquen les darrers notícies
dels grups més famosos. Hi fan constar els dies dels concerts,
hi publiquen entrevistes, hi promocionen jocs que
ens poden agradar... Per exemple, hi podem trobar informació
sobre grups com Evanescence, Blink 182 o Avenged
Sevenfold, de gènere anglès; o de gènere espanyol, com
Lobesia, Extremaduro o Amnesia.
Cindy aCosta - 4t ESO
reviscola · Juny 2012 |
57

et recomanem...
TELEVISIÓ
APM?
Recomano un programa
televisiu català, un programa
humorístic per a
tothom, l’APM? S’emet
cada dimarts pels volts
de les deu del vespre
durant vint minuts. I
el diumenge es fa una
repassada després del
telenotícies o de la
programació especial.
És un humor que es
basa en retalls d’altres
programes, retalls que,
tot junts, adquireixen
un sentit graciós per al
públic en general.
Pau tarrés - 3r ESO
ALTRES
58 | reviscola · Juny 2012
GOSSIP GIRL
La sèrie televisiva Gossip Girl
és narrada per una blogger
(una noia) que no se sap qui
és. La història gira al voltant
d’uns joves privilegiats de l’alta
societat del barri Upper
East Side de Manhatan, a
Nova York.És una sèrie dels
Estats Units. L’han passada
durant quatre temporades i
estant gravant la cinquena.
Cada capítol dura aproximadament
quaranta minuts. La
sèrie ha estat creada per Josh
Schwartz i Stephanie Savage.
És narrada per Kristen Bell i els
principals actors són: Leighton
Meester, ED Westwich, Pen
Badgley, Chace Crawford,
B. Lively. Kelly Rutherford i
Matthew Settle.
eulàlia BalaGueró - 3r ESO
LA BIBLIOTECA DE VALLS
La biblioteca és un edifici
públic que acull gent de
totes les edats. La recomano
perquè és un lloc on
s’està en silenci i on és més
fàcil assolir un nivell de concentració.
Tothom hi pot fer
la feina que li toca, correcta
i ben presentada. Res no
et distreu, a la biblioteca.
S’hi pot anar en grup i així treballar una mica conjuntament,
respectant, això sí, el silenci. Ara com ara, la biblioteca de Valls
ha quedat petita. Hi ha poques taules d’estudi. Francament no
s’hi cap. Aquest problema se solucionarà quan obrin la nova
biblioteca de Ca Creus. Sigui com sigui, la biblioteca és un molt
bon lloc d’estudi per als alumnes de 4t d’ESO, de Batxillerat i
de la Universitat.
Gisela vilà - 4t ESO
POLSERES VERMELLES
És una sèrie televisiva
de 13 capítols, creada
per Albert Espinosa
i que es va emetre
per TV3. Tracta d’una
colla de nois i noies,
més o menys de la
nostra edat, ingressada, per diferents motius,
en un hospital. Cada personatge té una història
pròpia, una situació personal que ha anat
conformant alguna malaltia (càncer, anorèxia...).
Viuen diverses aventures dins del seu
món, que és un hospital. És una sèrie bastant
interessant i estaria bé que la miréssiu, perquè
s’hi destaca el valor de l’amistat i de la
companyonia, les ganes de viure que tenen
els nois i l’esforç que han de fer per a superar
els problemes que els donen les seves malalties.
Veient la sèrie t’adones que hi ha nois i
noies que viuen situacions molt dures, però
que fan tot el possible per a superar-les.
laia rey - 4t ESO
PLATJA A L’HIVERN
M’agradaria animar-vos a anar a la platja a
l’hivern, a treure-us les sabates i els mitjons
i a ficar els peus dins de l’aigua freda, a notar
com l’aigua freda passa per damunt dels dits
i lentament sorgeix una sensació que arriba
a tot el cos, una sensació molt estranya.
Diuen que això és bo per a la circulació. Però
a mi m’agrada per aquesta sensació que dic,
que és tan difícil de descriure, però que és
fenomenal. No sé com descriure tampoc
la sensació de tenir els peus freds, però
cap ganes de posar-los dins de les sabates.
Potser noto tant aquesta sensació perquè
faig servir molt els peus amb l’esport que
practico, el patinatge. Sigui com sigui, us
convido a experimentar aquesta estranya
sensació que a mi tant m’agrada.
natàlia Medina - 4t ESO

Caricatura de Pere Mialet feta pel
vallenc Ignasi F. Yquino. Any 1930.
Arxiu Pere MiAlet
PERE MIALET I RABADÀ
(Valls,1900-Barcelona, 1968)
Periodista i literat. D’escriptura fàcil, planera i irònica, va
conrear una gran quantitat de gèneres literaris (poesia, contes,
narracions, novel·la, teatre, periodisme), entre els quals
destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no tans
sols tenia vocació, sinó un gran, ofici.
Malgrat tot, el nom de Pere Mialet, com el de tants altres,
no sovinteja en les llistes dels grans periodistes catalans
dels anys vint i trenta del segle XX, i tanmateix el periodisme
d’aquella època deu molt als Pere Mialet que donaren
sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i,
molt especialment, a l’efervescent premsa local i comarcal
catalana de l’època. Al llarg de la seva vida Pere Mialet
col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents,
entre les quals sobresurten, a Valls, Pàtria i Acció Comarcal,
on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona,
L’esport Català, La Nau, L’Opinió, Mirador, La Publicitat i
La Humanitat.
Paral·lelament al perodisme anà desenvolupant una vessant
de creació literària, de caràcter popular, amb especial
dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basada
en l’experiència personal.
Pere Mialet ocupa, a més a més, un espai de singular
rellevància en el teatre català de la postguerra, en particular
en el que afecta el teatre amateur, el qual, si tenim en
compte que en aquells moments era pràcticament l’únic que
popularment i socialment existia, ens adonarem del gran
d’interès que tingué la seva obra.
Del llibre Pere Mialet i Rabadà (1908-1968). Periodista,
narrador i comediògraf. Josep Marti Baiget. IEV “Estudis
Vallencs”, 2005