10 Evolucio̕ humana ESO4B.indd - McGraw-Hill

Les restes de l’home del mil·lenni incloïen alguns
fèmurs, un húmer i dents, cosa que ha permès saber
que podia posseir una forma erecta i una dieta
omnívora, basada sobretot en els vegetals. L’absència
d’un crani fa que no es pugui conèixer la
capacitat craneal.
Menys d’un any després de trobar l’home del millenni
van aparèixer unes restes en una regió del
Txad, que es van batejar amb el nom d’home de
Toumai (Sahelanthropus tchadensis). Aquestes
restes, d’una antiguitat de 6 o 7 Ma, podrien ser les
d’un dels últims ancestres comuns amb els ximpanzés,
o les d’un dels primers organismes de la
línia evolutiva de la qual l’ésser humà és l’únic representant
actual.
De l’home de Toumai només se n’han trobat restes
de cranis. Per aquesta raó no es pot estar segur de
si ja havia adquirit el bipedisme. L’únic element
que es pot tenir en compte és la posició del forat
magne, i aquesta indica que probablement el seu
cos no era erecte. La capacitat cranial d’aquest organisme
es trobaria entre els 320 i els 380 cm3 ,
semblant a la dels ximpanzés actuals.
Les restes d’organismes que van des de l’home de
Toumai fins als primers representants del gènere
Homo s’inclouen dintre dels autralopitecins, un
grup sense categoria taxonòmica clara on es poden
trobar, entre d’altres, els gèneres Ardipithecus
(ardipitecs), Paranthropus (parantrops) i Australopithecus
(australopitecs); aquest últim és el més
abundant.
Ardipithecus és el nom del gènere on es troben homínids més antics que els Australopithecus,
dels quals es va creure que formaven part en un principi. El seu
principal representant és l’Ardipithecus ramidus que va existir fa 4,4 Ma.
Les primeres restes d’Ardipithecus ramidus es van descobrir l’any 1992 al continent
africà i consistien en diverses peces dentàries, fragments de mandíbula i de
la part inferior del crani, i un braç esquerre.
La forma de les canines és més propera a la dels humans que a la dels ximpanzés,
i la mida també és més petita que la d’aquests. Les restes trobades no permeten
saber amb certesa el grau de bipedisme d’aquest organisme, però sembla que
podria tenir-ne, al menys en part. La mida es trobaria al voltant de l’1,22 metres i
la massa, al voltant dels 40 kg.
El gènere Paranthropus engloba uns homínids que van aparèixer fa aproximadament
2,6 Ma i van existir fins fa 1 Ma. Van viure a l’est i al sud d’Àfrica.
Considerats en alguns casos dintre del gènere Australopithecus, es diferencien
d’aquests per tenir una estructura més robusta. Per aquesta raó també se’ls anomena
australopitecins robustos per diferenciar-los dels Australopithecus, o australopitecins
gràcils.
Els Paranthropus actualment estan considerats una línia evolutiva que prové d’un
ancestre comú a l’ésser humà (segurament Australopithecus anamensis o Australopithecus
afarensis), i que es va desenvolupar de manera paral·lela a la dels organismes
que van donar lloc al gènere Homo.
EVOLUCIÓ HUMANA
Fig. 10: El paleontòleg francès
Michel Brunet amb el
crani de l’home de Toumai
(Sahelanthropus tchadensis).
Aquest fòssil, descobert per
Brunet al desert del Txad,
ha estat considerat l’origen
del llinatge humà.
10
209