10 Evolucio̕ humana ESO4B.indd - McGraw-Hill

Fig. 3, 4 i 5: D’esquerra a dreta, loris lent, tarser i ximpanzè. Els simis es diferencien
dels primats primitius pel cervell i els ulls, més grans, i pel fet que les
extremitats posteriors són de mida diferent que les anteriors.
causa el cenozoic (61 Ma fi ns avui) és l’era geològica en què els mamífers i les angiospermes
han dominat la majoria dels ecosistemes.
L’aparició de formes molt diverses de mamífers a inicis del cenozoic, va incloure la
proliferació dels primats, en el que es coneix com a primera radiació dels primats.
Les formes aparegudes en aquest procés van donar lloc als principals grups
de simis que han arribat fi ns avui: els tarsiformes i els lemuriformes al llarg de l’eocè
(55 Ma–38 Ma), i els antropomorfs durant l’oligocè (38 Ma–28 Ma).
Entre els simis antropomorfs, durant l’oligocè van aparèixer els primers hominoides,
ancestres comuns dels gibons, els orangutans, els goril·les, els ximpanzés i
l’ésser humà. El gènere més conegut entre els primers hominoides és el procònsol.
El procònsol presentava una dentició petita amb les incisives no gaire cap endavant
i les canines verticals no gaire punxegudes, i amb dimorfi sme sexual, és a dir,
diferents en mascles que en femelles; la mandíbula amb musculatura forta; el
crani gràcil amb òrbites oculars grans; i una capacitat craniana que no arribava als
200 cm3 . No tenien cua. Vivia als arbres i, encara que tenia tendència a desplaçarse
sobre les quatre extremitats (quadrupèdia), estaven especialitzats en desplaçar-se
pels arbres agafant-se amb les mans a les branques tot gronxant el cos.
activitats proposades
1. Quines causes poden associar-se a la primera radiació dels primats?
2. Esbrina en què consisteix la braquiació, i quina relació té amb els simis.
EVOLUCIÓ HUMANA
Fig. 6: Crani d’un procònsol
de 18 Ma d’antiguitat.
10
205