Palafrugell - El Nou

La guia del Baix Empordà
Novembre 2012 * Núm. 318

Editorial
Sumari
En el transcurs d’aquest dos anys
com a directora d’el Nou, he conegut
molts clients i personatges
diversos, alguns dels quals han
aparegut en edicions anteriors.
Aquest novembre tenim l’oportunitat
de conèixer el Sr. Xavier
Gabriel, una persona interessant
i propera. Veurem com ha convertit
la seva administració de
loteria, la bruixa d’or, en un dels
negocis amb més èxit de l’estat, reconegut l’any
2011 amb el Premi Nacional de Màrqueting. Avui
l’anomenem a la nostra editorial perquè tenim el
Nadal ben a prop i volem transmetre la il·lusió a
tots els nostres lectors i poder dir en veu alta que
“RES NO ÉS IMPOSSIBLE”. És un sentiment que
en Xavier m’ha transmès llegint el seu llibre. Personalment,
d’ençà que tinc aquesta feina també el
comparteixo i no he perdut mai la il·lusió, ja que
he aconseguit fer una revista que, poc a poc, ha
crescut fins arribar a tenir un seguiment de 39.000
lectors trimestrals.
L’equip d’el Nou estem més que orgullosos
d’aquesta fita i volem agrair als lectors i clients la
seva fidelitat per seguir-nos i confiar en nosaltres.
Eva Vidal
Directora
6 a 25
26
28
29
30
31
32 a 41
42
44
46 i 47
48
50
51 a 53
54
56
58
60
62
64
65 a 69
70
71
74
Palafrugell
Begur
Pals
Torroella i L’Estartit
La Bisbal d’Empordà
Platja d’Aro
Sant Feliu de Guíxols
Palamós
Sant Antoni de Calonge
Què hi ha de Nou?
Economia
Nàutica
Salut
Cuida’t
Estètica i Bellesa
Jardineria i Món animal
Motor
Llar
Menjar Bé
Guia gastronòmica
Petits anuncis
Borsa immobiliària
Telèfons de serveis
TORNEM A SORTIR
EL 30 DE NOVEMBRE DE 2012
39.000 lectors
Trimestrals (2a onada 2012)
Queda prohibida la reproducció total o parcial de tot
contingut del NOU sense l’autorització de l’editor.
El NOU no s’identifica necessariament amb les
col·laboracions d’aquest butlletí.
Amb el suport de:
Directora i editora: Eva Vidal
Redacció: Àlex Cebollero, Pere Carreras i ajuntaments
Disseny gràfic i maquetació: Grafic Art Studio
Correcció català: Marta Moreno
Fotografies: Àlex Cebollero, Paco Dalmau i Carles
Colom
Col·laboradors: Rodolf Candelaria.
Seccions: Gestió Girona, Jordi Grau, Lluís Ferrés,
Cristina Rubio, Àlex Peña, David Martinez, Carme
Gispert, Ramon Torra, Marta Vilalta i ACPG.
EL NOU
C/ Picasso, 31 - 17200 Palafrugell (Girona)
Tel. 972 61 02 04 - administracio@elnou.cat
www.elnou.cat
Direcció: Eva Vidal
M. 645 803 295 - eva@elnou.cat
Comercial: Marta Vilalta
M. 695 375 375 - marta@elnou.cat
Distribució: Baix Empordà
Dipòsit legal: GI-1937-93
Tirada
10.000 exemplars gratuïts
Fotografia de portada:
Lluís Català

6
Palafrugell
40 anys de l’assemblea local de
Creu Roja Palafrugell
Una exposició, al Teatre Municipal,
commemora el quarantè
aniversari de la creació de l’actual
assemblea local de Creu Roja
de Palafrugell. De fet, l’entitat
va comptar al municipi amb una
“subdelegació” constituïda el 4 de
desembre de 1873, de la qual no
es disposa de cap documentació
ni de la seva posterior història.
Només es té constància d’ella per
una informació existent a la seu
central de Creu Roja Espanyola,
on hi consta com a primer president,
Miguel Corroella.
L’actual assemblea es va fundar el
1972, després d’un procés constituent
gestat al Centre Mercantil,
sota la presidència de Joaquin Escrivà;
el primer president de Creu
Roja Joventut seria Joan Busquets.
La mostra de Palafrugell recull la
història d’aquests 40 anys amb un
ampli recull fotogràfic que s’inicia
amb la constitució de l’assemblea,
els seus integrants i els soldats que
hi prestaven servei, per continuar
amb les activitats que s’han vingut
realitzant, destacant l’important
capital humà amb que sempre
s’ha comptat, socis i voluntaris.
També hi ha lloc pel record als
vehicles utilitzats o al lloc de socors
que estava situat a peu de
carretera a Llofriu. També es pot
veure l’evolució del vestuari i uniformes
en els darrers temps, amb
algunes peces dels passats anys 20.
Àlex Cebollero
Documentació, carnets, insígnies
i altres objectes completen l’exposició.
Foto. L’acte inaugural de l’exposició
va comptar amb la presència
de la presidenta local, Lluïsa
Capellà, del primer president de
l’assemblea, Joaquín Escrivà, i de
Florenci Berta, amb una representació
municipal encapçalada per
Albert Gómez.

8
Palafrugell
Excel·lent balanç del Festival de
Jazz de Palafrugell
La divuitena edició del Festival de
Jazz Costa Brava, celebrat a Palafrugell
de l’11 al 14 d’octubre, es va
saldar amb un excel·lent balanç,
convertint-se en uns dels millors
celebrats fins ara, tant per la qualitat
dels artistes presents, com per la
resposta del nombrós públic assistent
als espectacles.
Andrea Motis i Joan Chamorro
Grup, al igual que la cantant nordamericana
Stacey Kent van deixar
constància del seu gran nivell
artístic en els dos concerts oferts,
amb davant d’una gran expectació,
al teatre. Per la seva banda, les
propostes presentades al Fraternal
tampoc van decebre als assistents,
que van celebrar l’actuació del grup
del saxofonista Dani Nel·lo i l’original
i enginyós muntatge artístic i
musical presentat pel Tic Tac Jazz
d’en Cuyril Torres i el Jordi Cané.
PlaçaNova va vibrar, per la seva
part, amb el concert presentat per la
cantant Big Mama i l’Original Jazz
Orquestra del Taller de Músics.
El festival va incloure també la pro-
jecció del film documental sobre
els 50 anys del Jazz Club La Guitarra,
amb l’actuació en directe del
grup La Guitarra All Stars. No hi
van faltar tampoc les propostes
Paco Dalmau
de l’Off Festival, amb 5 concerts
en sengles establiments del terme
municipal que acostumen a programar
actuacions musicals al llarg
de l’any.

10 Palafrugell
Dia Internacional contra el Càncer de
Mama i Pinzellada Solidària a Palafrugell
Palafrugell, a través de la secció
local de l’AECC-Catalunya Contra
el Càncer, va prendre part, amb un
seguit d’activitats, al Dia Internacional
contra el Càncer de Mama.
El 19 d’octubre, la Plaça Nova va tenyir-se
de rosa com tants altres edificis,
monuments i espais públics, en
el que ja és una tradició d’abast mun-
dial per recordar l’impacte d’aquesta
malaltia. L’endemà, es van penjar els
llaços que els escolars de la població
havien preparat i fou inaugurada la
5a Pinzellada Solidària, al vestíbul
del Teatre Municipal, amb les aportacions
d’un nombrós grup d’artistes
que han cedir les seves obres a
benefici de l’entitat. El doctor Emili
Montserrat, especialista en oncologia,
va fer una xerrada sobre “La
curació dels limfomes. Els fets i les
persones”. Les commemoracions es
van cloure, el dia 21, amb una actuació
dels capgrossos de Palafrugell,
que van ballar a plaça Nova, i amb el
sorteig d’un quadre cedit per l’artista
Jordi Sàbat.
Àlex Cebollero

12 Palafrugell
La trajectòria documental
d’un palafrugellenc
L’Ivan Garcia (Palafrugell, 1978)
va estudiar direcció cinematogràfica
i muntatge al CECC de
Barcelona i els seus curts i llargmetratges
documentals han estat
seleccionats en diferents festivals
internacionals. Després de “La
sangre tibia del hombre” (2007)
destaquem el seu segon i darrer
documental “El difícil art de passejar”
(2011), fet íntegrament a partir
d’imatges d’arxiu i projectat a molts
festivals reconeguts. L-Ivan treballa
sense cap productora al darrera, de
manera artesanal; li agrada pensar
que en la línea dels grans cineastes
amateurs de Palafrugell dels 60 i 70
com en Josep Puig i en Dídac Garcia,
als quals admira. Actualment
està enllestint un nou documental
ambientat a la Xina de la Revolució
Cultural i narrat en mandarí i té altres
projectes en ment, alguns dels
quals requeriran el recolzament
d’alguna productora. Per consultar
més informació sobre la seva obra,
visiteu www.igarcia.net. Li desitgem
molta sort!
Exposició fotogràfica
Nerea Arrojería de Palafrugell
obre temporada d’exposicions a
Sant Feliu de Boada, a les Escoles.
Especialitzada en la creació contemporània,
hibridant fotografia i
vídeo. també ha exposat en galeries
de Barcelona i de la Costa Brava.
Actualment els seus projectes es
basen en la recerca de la identitat
humana i les emocions, des de una
mirada crítica, personal i estètica.

14 Palafrugell
JUST
RAMBLING
Rodolf Candelaria
Ombres del passat
Un dia quan jo era molt petit en
els anys 30 anava amb el meu pare
a l’aeroport de la ciutat de Chihuahua,
tot de un cop un nen comença
a cridar demanant auxili i se tira
sota les taules.
-jo li demano al meu pare, que li
passa a aquest ne i ell m’explica
que en un país que es diu Espanya
hi ha una guerra i aquest noi era
un refugiat i aquest es el meu primer
contacte amb Espanya.
Amb el temps passen amics del
meu pare que també havien lluitat
per la república, aviadors i
altres. amics de Filipines, Estat
units, Canadà de tota les Amèrica,
s’inicia la 2ª guerra europea,
però ja havia tingut a la entrada
al món vèlic, els meus oncles van
estar cridats al servei militar, un
a la India(Birmània) el mes petit
en Salvador a tota la campanya
dels aliats, em recordo del que
m’explicava.-quan estaven a sota
del foc enemic ell i dos amics,
un jueu, un protestant i ell catòlic
tots pregaven per als deus,
perquè els salvessin d’aquest atac
...va ser molt curiós. I tots 3 vam
sobreviure. El meu oncle amb el
seu coneixement d’idiomes estava
molt valorar i entre les la barreja
del espanyol, angles i l’italià anava
molt bé.
Passa pocs anys en el temps i ja
som arribant a l’any 50 quan jo tindre
que fer el Servei militar, però
com que no m’agrada marxar vaig
decidir anar a la força Aérea, que
en aquest temps era d’ elit, desprès
del exàmens m’accepta i ja soc recluta
en la xarxa militar.
Sempre amb la inquietud li demanava
al meu oncle salvador que és
la guerra?
...continuarà
Any Europeu de
l’Envelliment Actiu
i la Solidaritat
Intergeneracional
L’Ajuntament de Palafrugell
s’ha adherit a l’Any Europeu de
l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat
Intergeneracional 2012
mitjançant l’organització d’un
seguit d’activitats que van començar
l’1 d’octubre (Dia Internacional
de la Gent Gran) amb
la presentació de la programació
prevista i una sessió cinematogràfica.
El programa preveu la realització
de variades propostes, tallers culturals
i de salut, xerrades, rutes
saludables, activitats esportives...
Fins al desembre, a l’Esplai de
l’Obra Social La Caixa, s’ofereixen
tres tallers formatius: L’Envelliment
Actiu (Hàbits saludables
per sentir-se actiu i mantenir en
forma totes les capacitats); Despertar
amb un somriure (Recomanacions
per un a bon son) i
Grans Lectors (La lectura com a
punt de trobada).
De les propostes encara per realitzar
hi destaquen dues xerrades
que tindran lloc al Teatre Municipal:
el divendres 9 de novembre,
a les 11h, sobre “seguretat i
gent gran”, a càrrec dels Mossos
d’Esquadra, i el dimecres 14 de
novembre, a les 10,30h, sobre
“com podem millorar la memòria?”,
amb la doctora Anna Puig,
psicòloga especialitzada en gent
gran.
El dijous 22 de novembre,a les
9,30h, es proposa una ruta saludable
guiada per la zona de la
Bòbila, i el dijous 20 de desembre,
a les 9,30h, una matinal esportiva
dirigida a la gent gran,
que es farà al pavelló d’esports de
la població.

16 Palafrugell
Les noves propostes de la
Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas ha obert
noves exposicions al Museu Can
Mario, a Palafrugell. La mostra
Anar fent i prou de Paco Torres
Monsó (Girona, 1922) és un homenatge
a l’artista, tot coincidint
amb el seu 90è aniversari. Prenent
com a punt de partença la lectura
d’un llibre escrit per l’escultor Arístide
Maillol l’any 1942, que escenifica
el trencament d’un treball de
coordenades neoclàssiques vers la
modernitat, la mostra abasta una
selecció d’escultures, maquetes,
objectes personals de l’artista, que
formen part de la seva experiència
visual i creativa.
D’altra banda, Manel Margalef
(Amposta, 1963) presenta a la Sala
3 de Can Mario la instal·lació de la
sèrie Micro Paisatges, Arquitectures
Locals, que evoluciona una proposta
expositiva elaborada l’any 2010
que reflexionava entorn les arquitectures
domèstiques i l’inherent
tensió dialèctica que se’n desprèn
Instal·lació a la Fundació Josep Pla
Àlex Cebollero
Obra de Torres Monsó
entre allò públic i allò privat. De
la casa, com a element integrador,
l’artista passa ara a l’entorn més
immediat, cap a les estructures que
fomenten la comunicació i que formen
part del paisatge que incideix
en la nostra vida quotidiana.
Paral·lelament, la Sala Empordà,
àmbit del museu dedicat als artistes
locals, presenta l’exposició Moments
de Rosa Aguiló (Palafrugell,
La Fundació Josep Pla uneix
l’escriptor amb Maillol i
Torres Monsó
L’exposició que li dedica la Fundació
Vila Casas a Paco Torres
Monsó es complementa amb la
participació de la Fundació Josep
Pla, que presenta a la seva seu del
carrer Nou una instal·lació conjunta,
Dues mirades a Maillol. Josep
Àlex Cebollero
1964), que es podrà visitar fins al
16 de desembre, ens introdueix en
l’univers personal de l’artista, amb
una sèrie de dibuixos sobre fusta.
D’altra banda, la nova programació
de tardor del Palau Solterra, a Torroella
de Montgrí, presenta l’exposició
Paté de Foie, de Laura Iniesta i
Faustí Llucià, i l’homenatge a Carles
Fontserè, en ocasió del cinquè
aniversari de la seva mort.
Pla i Torres Monsó. Pla va mostrar
una especial admiració pel món
de l’art, amb nombroses referències
literàries als creadors, entre els
quals es troba una de la sèrie dels
“Homenots”, dedicada a l’escultor
Arístides Maillol.

18 Palafrugell
Els premis de la Unió d’Hostaleria
i Turisme de la Costa Brava Centre
La Facultat de Turisme de la Universitat
de Girona, ha estat guardonada
amb el Premi Timó d’Or
2012 que atorga la Unió d’Hostaleria
i Turisme de la Costa Brava
Centre. La distinció li fou lliurada
en reconeixement a la tasca formativa,
d’investigació i divulgativa que
desenvolupen en l’àmbit acadèmic i
turístic. Pel que fa al Timó d’Argent,
fou atorgat a Georgina Regàs, per la
seva influent tasca en la divulgació
de la gastronomia catalana, que ha
permès al seu torn fer país. Els premis
van ser lliurats, a l’Hotel Aigua
Blava de Begur, en el decurs de la
32a Festa del Gremi d’Hostaleria,
La Unió d’Hostaleria i Turisme de
la Costa Brava Centre ha guardonat,
un any més, les entitats i les persones
que més s’han distingit en la
defensa i la promoció del turisme a
la Costa Brava Centre. El Premi Cooperativa
2012 ha estat per a Gràfiques
Trema, en reconeixement a la
seva tasca empresarial i a la qualitat
del servei que presta a les empreses
de l’entitat i del sector de l’hostaleria
i la restauració en general.
1
El reconeixement als socis per significatius
anys d’activitat van ser per
al Restaurant El Celler de la Planassa,
de Palamós i per al Restaurant
La Casona, de Palafrugell, pels seus
25 anys; i el Restaurant La Masia de
Sant Climent de Peralta, pels 50.
La qualitat del sector, principal objectiu
pel qual la Unió treballa dia a
dia, també es va reconèixer amb el
lliurament del diploma de certificat
en qualitat i medi ambient a l’Hotel
& Diving Les Illes, de l’Estartit.
També es va homenatjar l’Estació
d’Esquí La Molina, pels seus 10
anys de la seva certificació.
IV Cantada d’havaneres per
a La Marató de TV3
El Teatre Municipal de Palafrugell
acollirà el proper diumenge 2 de
desembre a les 18:00h, la IV edició
de la Cantada d’havaneres per
a La Marató de TV3 que organitza
l’Associació de Suport a la dona de
Palafrugell. Tota la recaptació anirà
destinada a La Marató de TV3 que
aquest any està destinada al càncer.
Les entrades, numerades, es
vendran a 10 euros estaran a disposició
del públic a partir del 5
de novembre, al mateix teatre o
www.telentrada.com
Unió d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre
La festa del gremi va incloure la celebració
del 4rt Torneig Hostaleria
i Turisme Costa Brava Centre al
Pitch & Putt de Gualta i amb la collaboració
del Club Golf i Pitch &
Putt Palamós. També es va realitzar
una sortida en vaixell fins a Les Illes
Medes, així com la tradicional missa
en honor a Santa Marta, la patrona
de l’hostaleria, a l’ermita de Santa
Maria, L’Estartit. Posteriorment, es
va fer un dinar de germanor al Restaurant
Alauda de l’Estartit, amb
la col·laboració dels establiments
associats de Torroella de Montgrí-
L’Estartit i l’INS Baix Empordà.

20
Esports
El Bàsquet
Club
Palafrugell
amb les
escoles
El Bàsquet Club Palafrugell ha
iniciat una col·laboració amb l’escola
Pi Verd del municipi, oferint
activitats esportives conjuntes,
amb monitors de l’entitat, en horari
extraescolar. Aquesta activitat
proporciona moments d’esbarjo i
d’educació a la mainada en hàbits
de vida saludable; així com la possibilitat
d’apropar-se a l’esport.
El Club disposa de la seva pròpia
Escola de Bàsquet per a nens i nenes
de 5 a 12 anys i equips federats
de categories pre-infantil masculí,
cadets masculí i femení, júnior
masculí, sots-21 masculí i sènior
masculí.
En la seva tasca de difusió esportiva,
l’entitat organitza diverses
iniciatives al llarg de l’any, com
les trobades d’escoles de bàsquet,
els ja coneguts 3x3 (per Nadal i
Setmana Santa) i, com a novetat,
el Torneig Palafrugell-Costa Brava
(iniciat la temporada passada)
amb els equips de mainada de
clubs de primer nivell.
Kevin Bordas, del Club
Patinatge Palafrugell,
campió del món júnior
El patinador Kevin Bordas Li
(Club Patinatge Palafrugell) s’ha
proclamat brillantment campió
del món júnior patinatge artístic,
en el decurs de la competició disputada,
la primera setmana d’octubre,
a Auckland, Nova Zelanda.
El patinador, nascut a Cassà de la
Selva fa divuit anys, a més d’aconseguir
la medalla d’or de la prova
combinada, fou plata en el programa
lliure, arrodonint així una
excepcional temporada, que ha
inclòs altres fites importants, com
ara la victòria en el campionat
estatal del passat mes d’agost. Un
èxit històric que comparteix amb
la seva preparadora, la Gemma
Fructuoso, que l’ha anat guiant en
Carles Colom
el seu constant progrés cap a l’elit
d’aquest esport.
La participació d’en Kevin al
mundial va ser molt completa,
iniciant la competició amb una
bona cinquena plaça als exercicis
obligatoris. En ell programa lliure
(curt, més llarg) va ser segon, només
superat per l’italià Alessandro
Amadesi, amb un excel·lent primer
lloc a l’exercici curt. La suma
del programa obligatori i del lliure
va proclamar Kevin Bordas com el
patinador més complet del campionat
i li va donar el títol de Campió
del Món de la combinada.
De retorn a casa, en Kevin i la
Gemma van ser objecte d’entranyables
i merescuts homenatges.

22 Esports
La Radikal Marbrava
Miguel Angel Rozas, del CN Sabadell,
i Erika Villaécija van proclamar-se
guanyadors de la prova
de 7.000 metres de la 4a edició de
la Radikal Marbrava, travessia en
aigües obertes disputada el passat
13 d’octubre entre Calella de
Palafrugell i Llafranc. Rozas, de
18 anys d’edat, va fer un temps de
1h 12’ 06’’, seguit per Xavi Llobet,
ex olímpic i component de la Triatló
Passatge Esport (1h 13’ 05’’)
i per Erika Villaécija, olímpica
a Londres (1h 13’ 24’’). El quart
classificat de la general, i tercer en
categoria masculina, fou Joan Casanovas,
CN Sabadell, amb 1h 20’
32’’.
També es va disputar una travessa
de 1.500 metres, en la qual es va
imposar el jove de 14 anys Gerard
Morató del CN Barcelona (amb 19’
33’’); en segona posició es va classificar
Carlos Sotelo, i en tercer lloc,
Joel Blanca. En noies va guanyar
Inés Arxe (21’16’’), seguida per
Blanca Olivares i Maria Cerezo.
A la prova s’hi van classificar 601
nedadors dels més de 700 que van
prendre la sortida.
Torneig de pàdel “montaditos”
El passat mes, el club Tennis
Llafranc va organitzar un
Torneig de Pàdel amb la collaboració
de Moy esports,
amb la participació de 26
parelles mixtes. Al acabar el
torneig es va fer un sorteig de
regals i un sopar de montaditos
i cava i es va fer la entrega
de premis a: Julia Comas i
David Corominas (campions)
i Raquel Bellell i Javi Rueda
(campions consolació)
Paco Dalmau

Agenda de Palafrugell
Dijous 1
18h Centre Fraternal - Teatre amateur. El marit de la Marina
és mariner. Grup Teatru Es Quinze de Begur. Preu: 6 €.
A benefici de la Fundació Oncolliga Girona-Lliga Catalana
d’Ajuda al Malalt de Càncer
Tarda-nit TMP - Cinema. Consulteu cartellera
Divendres 2
11h Museu del Suro - Taller Mil i una formes especial Castanyada.
Taller familiar de manipulació de suro
A partir de 4 anys. Cal inscripció prèvia Preu: 3 € (nens) i 4
€ (adults)
Nit TMP - Cinema. Consulteu cartellera
Dissabte 3
7h Aparcament INS Baix Empordà - Sortida al Saló del
Manga. Activitat 13 Progrés. Preu: 6 €. Cal inscripció prèvia
10h Arxiu Municipal - Visita guiada L’Arxiu Municipal per
dins: els documents de la vila del segles XI al XXI. Gratuïta.
M. Concepció Saurí, arxivera municipal
11h Museu del Suro - Taller Surets a pintar especial Castanyada.
Taller familiar. A partir de 3 anys. Cal inscripció prèvia.
Preu: 3 € (nens) i 4 € (adults)
Tarda-nit TMP - Cinema. Consulteu cartellera
18h Museu del Suro - Visita Més de 2 segles fent taps. Visita
guiada al nou Museu del Suro. Cal inscripció prèvia. Preu: 2
€ (nens) i 4 € (adults)
Diumenge 4
12h Museu del Suro - Visita Escales amunt. Visita al dipòsit
modernista de Can Mario. Cal inscripció prèvia. Preu: 2 €
(nens) i 4 € (adults)
Tarda TMP - Cinema. Consulteu cartellera
19h L’Ateneu - Cinema. La revolución tiene todas las vocales.
Pep Caballé
Dimarts 6
20h La Bòbila - Inauguració del 25è Concurs exposició
d’Ornitologia. Fins a l’11 de novembre. AOBE
Dimecres 7
16h INS Frederic Martí - Xerrada - taller Peix a baix cost.
Cicle Com viure amb pocs diners. Cal inscripció prèvia
Dijous 8
19h Biblioteca - Presentació del llibre Àngela Clos Batlle.
La primera regidora. Concepció Saurí. ASD-Associació de
Suport a la Dona
Dissabte 17
Diumenge 18
20h Mediterrània Espai Fòrum - Concert. Erin Lang & The
Foundlings (Montreal,Canadà). Art Folk/Dream Pop/Quiet
Soul. Entrada lliure-Donació voluntària
Divendres 9
18h Biblioteca - L’hora del conte
11h Sala d’actes del TMP - Xerrada Seguretat i gent gran.
Mossos d’Esquadra. Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la
Solidaritat Intergeneracional
17.30h Tabarín TMP (Vestíbul) - Lliurament de premis i exposició
4a Mostra de pintura Rodolfo Candelaria. CME
18h Sala d’actes del TMP - Xerrada Què es l’ACAF? Com
aprendre a conviure amb la fibromiàlgia. Associació Catalana
d’Afectats de Fibromiàlgia
Nit TMP - Cinema. Consulteu cartellera
Dissabte 10
10 a 13h L’Ateneu - Ferralla Festival. Reciclatge informàtic
11h Museu del Suro - Taller Jocs de llum. Taller familiar de
manipulació de suro. A partir de 6 anys. Cal inscripció prèvia.
Preu: 3 € (nens) i 4 € (adults)
18.30h L’Ateneu. Taller de percussió. Zali Percussió. Professor:
Cecé Koly
Tarda-nit TMP - Cinema. Consulteu cartellera
18h Museu del Suro - Visita Més de 2 segles fent taps. Visita
guiada al nou Museu del Suro. Cal inscripció prèvia. Preu: 2
€ (nens) i 4 € (adults)
Diumenge 11
12h Museu del Suro - Visita Escales amunt. Visita al dipòsit
modernista de Can Mario. Cal inscripció prèvia. Preu: 2 €
(nens) i 4 € (adults)
12h Fundació Josep Pla - Ruta Josep Pla a Pals. Sortida des
de l’OT de Pals. Cal inscripció prèvia. Preu: 8 €. Descomptes:
4 €. FJP
Tarda TMP - Cinema. Consulteu cartellera
20h Església de St. Martí - Missa solemne en honor de St.
Martí. Coral Mestre Sirés
Dimecres 14
10.30h Sala d’actes del TMP - Xerrada Com podem millorar
la memòria?. Anna Puig, psicòloga especialitzada en Gent
Gran. Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional.
15.30h Aula taller municipal - Xerrada-taller Lampisteria
d’estar per casa. Cicle Com viure amb pocs diners. Cal inscripció
prèvia
Dijous 15
9 a 14h Museu del Suro - 2a Jornada Emprendre a Internet.
Sessions formatives i espai d’assessorament del Servei d’Emprenedoria.
Inscripció gratuïta fins al 12 de novembre. IPEP
Diumenge 18

Divendres 16
18h Biblioteca - Programa de ràdio en directe Bibsons. 107.8
FM Ràdio Palafrugell
20h L’Ateneu - Nit de flamenc. Companyia La Bicha. Amb
sopar autogestionat
21.30h TMP - Concert Solidaritat amb en Gerard. Roser
Ferrer-Morató, soprano. Preu: 10 €
Dissabte 17
11h Museu del Suro - Taller Experimenta. 17a Setmana de la
Ciència. Taller familiar de manipulació de suro amb la Dra.
Hooke. A partir de 7 anys. Gratuït. Cal inscripció prèvia
18h Museu del Suro - Taller Flairant el Suro. 17a Setmana de
la Ciència. Taller sensorial amb la col·laboració de l’ICS. A
partir de 10 anys. Gratuït. Cal inscripció prèvia
22h TMP - Teatre amateur Bluf. Cia. Teiatròlics de Banyoles.
Preu: 6 €. Tabarín: 3 €. Aula de Teatre de Palafrugell
Diumenge 18
18h Museu del Suro - Taller Explorem la sureda. 17a Setmana
de la Ciència. Taller familiar. A partir de 8 anys. Gratuït.
Cal inscripció prèvia
12h TMP - Teatre familiar El somni de l’espantaocells. Centre
de Titelles de Lleida. Preu: 5 €. Socis La Xarxa: 4 €
17h TMP - Recital poètic Racó Poètic de Palafrugell
19h TMP - Recital d’arpa. Anna Quiroga. Preu: 5 €. Socis
de JJMM i alumnes de l’Escola de Música: gratuït. JJMM de
Palafrugell
19h L’Ateneu - Cinema. Amanece que no es poco. José Luis
Cuerda
Dilluns 19
18.30h Biblioteca - Club de matemàtiques. Xavier Valls
Dimarts 20
17h Biblioteca - Cafè amb l’alcalde. Cal inscripció prèvia
(places limitades)
Dimecres 21
15.30h Aula taller municipal - Xerrada-taller Reciclatge
decoratiu. Manualitats amb materials de rebuig. Cicle Com
viure amb pocs diners. Cal inscripció prèvia
Dijous 22
9.30h Pavelló d’Esports - Ruta saludable guiada per la zona
Bòbila. Gratuïta. Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat
Intergeneracional. Institut Municipal d’Esports
17.30h Pl. Nova - Encesa d’espelmes i lectura de manifest.
Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les
dones (25 de novembre). Associació de Suport a la Dona i
Espai Dona
18h CME - 10è aniversari del Voluntariat per la
llengua(XVL) a Palafrugell. Xerrada Llengua, cultura i cohe-
Octubre i novembre Del 26 d’octubre al 4 de novembre Del 7 a l’11 de novembre
sió social. Patrícia Gabancho. Oficina de Català
19h Biblioteca - Presentació del llibre Paleovida. Carlos
Pérez
20.30h TMP - Lliurament de diplomes de l’Escola de Música.
Diada de Sta. Cecília. L’Escola de Música de Palafrugell
Divendres 23
18h Biblioteca - L’hora del conte
20.30h L’Ateneu - Sopar de tardor. Preu: 5 €. Venda de tiquets
a L’Ateneu
Dissabte 24
11h Museu del Suro - Taller Mil i una formes especial Nadal.
Taller familiar de manipulació de suro. A partir de 4 anys. Cal
inscripció prèvia. Preu: 3 € (nens) i 4 € (adults)
18h Museu del Suro - Visita Més de 2 segles fent taps. Visita
guiada al nou Museu del Suro. Cal inscripció prèvia. Preu: 2
€ (nens) i 4 € (adults)
Diumenge 25
10 a 13h L’Ateneu - Encants. Roba, llibres i objectes de regal
12h Museu del Suro - Visita Escales amunt. Visita al dipòsit
modernista de Can Mario. Cal inscripció prèvia. Preu: 2 €
(nens) i 4 € (adults)
Dimarts 27
16h Biblioteca - L’hora del conte. Paraules. Olga Cercós.
Nascuts per Llegir. De 0 a 3 anys
18h Can Genís - Xerrada i projecció del documental VIH
Som Tots. Dia Mundial de la Lluita Contra la SIDA (1 de desembre).
Punt Jove de Salut
Dimecres 28
15.30h Aula taller municipal - Xerrada-taller Fer joguines
reciclant envasos. Cicle Com viure amb pocs diners. Cal inscripció
prèvia
Dijous 29
20h Biblioteca - Club de lectura. Tierra prometida, de Jumpa
Lahiria. Joan Soler
Divendres 30
19h Biblioteca - 50è aniversari del Diccionari català-valencià-balear
(DCVB). Interpretació de rondalles mallorquines
d’Antoni M. Alcover. Oficina de Català, Àrea de Cultura,
AMP i Biblioteca
19h Centre Fraternal - 11è Concert audiovisual d’òpera.
Turandot de Giacomo Puccini. Amics de l’Òpera de Palafrugell
22h Sala d’actes del TMP - Projecció audiovisual. Agrupació
Excursionista de Palafrugell
Nit TMP – Cinema. Consulteu cartellera
www.palafrugell.cat

26
Begur
II Fira de la Castanyera
Per segon any consecutiu aquesta
tardor a Begur es tornarà a fer la
Fira de la Castanyera que se celebrarà
els propers dies 1, 2, 3 i 4 de
novembre.
La iniciativa de realitzar una Fira
de la Castanyera ha estat de l’àrea
de joventut i de l’àrea promoció
econòmica i turisme de l’Ajuntament.
Aquesta Fira pionera a la comarca
del Baix Empordà vol aconseguir
que el pont de Tots Sants sigui ben
viu a Begur.
El programa inclou des d’una trentena
de parades d’artesans i del
misteri al centre del poble, fins a
diferents activitats com: activitats
infantil “Jorn al mas”, animació, espectacles
i tallers per a la mainada,
cinema amb la película “Las aventuras
Tadeo Jones”, també hi hauran
diferents concursos per la mainada
com: Troba el bolet vermell o
per a tots els públics com “Munyir
la cabra”.
El dia de Tots Sant, l’1 de novembre,
a les 5 de la tarda, hi haurà
una castanyada popular a on es
torraran més de 150 quilos de
castanyes. Abans els nens i nenes
podran confeccionar la seva bossa
per posar les castanyes amb el grup
begurenc Xiks.
Podeu consultar la programació de
Fira de la Castanyera al web: www.
begur.cat.
D’altra banda, el poble d’Esclanyà
celebrarà el proper dissabte 3 de
novembre la Festa de la Castanyera
al local polivalent. A on també
s’hi faran diverses activitats per a
la mainada i una castanya popular
gràcies a l’organització de la Comissió
de Festes.

Miquel Martín
recopila les
llegendes de mar
L’escriptor begurenc Miquel
Martín va presentar el passat
octubre, al Museu Marítim de
Barcelona, el llibre Llegendes
de mar de la Costa Brava, una
recopilació de relats de sirenes,
monstres mitològics, naufragis,
pirates i contrabandistes
que, contra els tòpics i la propaganda
turística, presenta un
litoral ple de vida i de veus que
encara perviuen en la tradició
oral i que Miquel Martín ha escoltat
i transmès amb passió. El
llibre, publicat per Edicions Sidillà,
fou presentat per la periodista
Elisenda Roca i l’editor,
Xavier Cortadellas, a més del
mateix autor.
Notícia el Punt
Begur
27

28
Pals
La Sega Tradicional de l’Arròs de Pals
El passat 6 d’octubre va tenir lloc,
al Mas Carles, la XIV Sega Tradicional
de l’Arròs de Pals amb
la participació dels arrossaires
més veterans del poble i la collaboració
d’una colla de joves que
també s’hi van implicar. El nombrós
públic assistent va poder gaudir
d’una exhibició que reproduïa
fidelment les tècniques artesanes
amb què se segava l’arròs als anys
50, abans de la mecanització. Part
d’aquest públic es va desplaçar fins
al Mas Carles amb el trenet cultural
de l’arròs, “El Xiulet de Pals”.
L’acte es va complementar amb
una exposició de fotografies (antigues
i modernes) que mostraven
les diferents fases del procés de la
sega de l’arròs, breus explicacions
en directe sobre l’esmentat procés,
una exposició de treballs florals
realitzats amb espigues d’arròs i,
com a cloenda de la jornada, els
organitzadors, segadors i part del
públic assistent (unes 140 persones)
van poder gaudir d’un saborós
arròs de Pals a la cassola.
Paco Dalmau

Dins el marc de les Jornades Gastronòmiques
La Poma a la Cuina
de Torroella de Montgrí i L’Estartit,
el passat 19 d’octubre va tenir
lloc al Restaurant Portal de Mar
de Torroella de Montgrí un Tast
de cervesa artesana amb poma
de Girona, on el cerveser artesà
Josep Borrell ens va explicar l’elaboració
d’aquesta cervesa.
A més, els Restaurants participants
a les Jornades Gastronòmiques van
oferir uns tastets on la poma hi era
la gran protagonista.
Aquestes Jornades, organitzades
per l’Estació Nàutica L’Estartit
– Illes Medes, amb el suport
de l’Ajuntament de Torroella de
Torroella i l’Estartit
Tast de cervesa artesana de poma
Montgrí i el Consell Municipal
de l’Estartit, tenen com a base la
poma.
Als restaurants participants, que
son: Catamaran, Molí del Mig, Picasso
i Portal de Mar a Torroella
de Montgrí i La Gaviota i Medes
II a l’Estartit, podreu trobar acu-
29
rats menús o bé una selecció de
plats amb poma que us permetran
gaudir d’aquest fruit tant nostra de
formes ben diferents i originals.
Aquestes Jornades comptaren un
any més amb el Patrocini de Vins
i Caves Celler Castell de Perelada.

30 La Bisbal d’Empordà
Jornades Europees del
Patrimoni a la Bisbal
d’Empordà
Un total de 63 persones van
participar en les activitats
organitzades dins el marc de les
Jornades Europees del Patrimoni.
Les activitats organitzades van
ser la visita guiada a l’exposició
“Terrissa en blanc i negre” al
Terracotta Museu, en la qual van
participar 12 persones, i la visita
“Coneix l’ofici de carreter” al taller
de carros Casa Alsina, un antic
taller de carreters que ha conservat
tota la maquinària i les eines en el
seu emplaçament original, que va
comptar amb la participació de 23
persones. 28 persones van realitzar
una sortida a peu, que sota el nom
de “la petjada geològica a la Bisbal”,
permetia conèixer la diversitat
geològica del municipi.
El regidor de Promoció de la
Ciutat de l’Ajuntament de la
Bisbal d’Empordà, Xavier Dilmé,
valora “molt satisfactòriament”
el desenvolupament de les
activitats organitzades dins
el marc de les Jornades
Europees del Patrimoni 2012.
Dilmé considera que l’èxit
“respon a la varietat i qualitat
de les propostes, així com a
la novetat que suposaven la
majoria d’elles”.
La carbonera
de Forallac,
al cinema
Coincidint amb els treballs preparatoris
per a l’encesa de la carbonera
de Sant Climent de Peralta,
al municipi de Forallac, diverses
localitats empordaneses van acollir
la projeccions d’uns films documentals
realitzats per l’empresa
audiovisual Video Play Serveis.
Sota la direcció d’Antoni Martí, la
pel·lícula El caliu de la memòria documenta
els treballs dels carboners
en aqueta festa que enguany ha arribat
a la seva vintena edició. Per la
seva part, Homes de fum ens mostra
l’intercanvi d’experiències promogut
arran d’una visita dels carboners catalans
a Suècia.
A Palafrugell, les projeccions es van
realitzar amb la col·laboració del Cinema
Club Garbí de la localitat, entitat
que dóna suport de forma regular
a aquest tipus d’actes divulgatius en
l’àmbit cinematogràfic. Els films van
ser comentats pel seu director, Antoni
Martí, amb una presentació a
càrrec del regidor de Cultura de Palafrugell,
Xavier Rocas.

La casa lila i l’aula d’adults estrenen
programa: “Deures en Família”
Deures en Família ofereix un
espai on els pares i mares poden
compartir amb les seves
filles i fills un temps destinat
a fer els deures de l’escola. Es
tracta d’un espai educatiu on
posar en pràctica coneixements,
tècniques d’organització, eines
educatives i pràctiques per tal
de que els pares puguin fer un
millor seguiment dels seus fills
a l’escola. S’ofereixen doncs,
eines als pares i mares que els
guiïn en la seva responsabilitat
cap a l’educació dels seus fills, i
es treballen les estratègies que
els poden ajudar a assolir hàbits
d’estudi i a fer els deures.
El taller es desenvolupa amb
l’acompanyament de dos professionals
que organitzen les
sessions de treball i en fan el seguiment;
un monitor de la Casa
Lila per atendre les necessitats
educatives dels infants, i un
formador de l’Aula d’Adults per
atendre les necessitats educatives
dels adults. es durà a terme
durant el curs 2012-2013.
Castell d’Aro celebra el tradicional
Aplec del Remei
La vila de Castell d’Aro va
viure una de les celebracions
més típiques i clàssiques dins
el seu calendari de festivitats:
l’Aplec del Remei, que va tenir
lloc a l’ermita que porta el
seu nom. Va ser organitzat per
la parròquia de Castell d’Aro
i la regidoria de turisme de
l’Ajuntament de Castell–Platja
d’Aro. Es va fer una ofrena
floral i la missa solemne amb
Anuncia’t
aquest és el teu espai
Tel. 645 803 295
Platja d’Aro
31
l’acompanyament de la Coral
Josep Ruhí. seguit de l’arrossada
popular, on va reunir unes 800,
es va amenitzar amb l’audició
de sardanes a càrrec de la Cobla
Baix Empordà i una missa.

32
Sant Feliu de Guíxols
Una any d’operes primes a
la Biblioteca
El cicle del Club de lectura es tanca
amb Purga, de Sofi Oksanen, el
proper divendres 30 de novembre
Aquest 2012 ha estat un any en què
el Club de lectura de la Biblioteca
Pública ha encarat la nova narrativa:
la lectura d’autors en actiu que
en aquests darrers 2 o 3 anys han
publicat la seva primera novel·la,
per tal de prendre el pols a la literatura
que estan fent els nous autors
(joves en la seva major part). Donat
el bagatge literari acumulat en
els anys del Club, ha estat interessant
veure les tendències d’aquests
nous escriptors.
La barreja d’estils i la fugida d’una
classificació precisa (novel·la?,
llibre de memòries? relat periodístic?)
i un retorn a l’experiència
personal que és el motor de l’acció
narrativa (autors que es converteixen
en personatges) són alguns
dels signes que hi trobem. Clars
exemples d’això han estat les magnífiques
Una màquina d’espavilar
ocells de nit, de Jordi Lara, obra
íntima sobre els paradisos perduts
de la joventut, de la mà del món de
la cobla; Hhhh, de Laurent Binet,
la recreació històrica de la missió
d’assassinat del cap de la Gestapo
Heydrich a Praga, l’any 1942, o Escafarlata
d’Empordà, d’Adrià Pujols
Cruells, les experiències d’un jove
a Begur durant la dècada dels 80.
En el cas de Lara i de Pujols vam
poder tenir-los entre nosaltres el
dia de la trobada del Club, i tots
dos comparteixen el treball lingüístic
i la seva preocupació en l’ús
d’expressions i vocabulari a voltes
oblidats en la nostra llengua.
Aquesta idea també la trobem en
dos altres joves autors catalans que
vam poder escoltar a la Biblioteca:
Núria Martí i les seves Hores
prohibides: un drama explicat a
dues veus i en dos temps, la passió
prohibida d’una futura monja;
i Helder Farrés amb Novotsky, una
malaltia ficticia de total inapetència
que serveix com a metàfora
del nostre temps. Martí és finalista
i Farrés guanyador, en diferents
edicions, del Premi Just Casero de
novel·la breu, un dels més importants
actualment en l’àmbit gironí.
Altres obres del Club d’aquest 2012
han estat Signatura 400, de la francesa
Sophie Divry amb el seu alter
ego com a bibliotecària desencisa-
da de la vida; Sukkwan Island, de
David Vann (terrible història d’un
pare i un fill) i finalment, aquest
proper divendres 30 de novembre,
a les 20:30 h., tancarem el cicle
amb Purga, de Sofi Oksanen,
un recorregut per la història d’Estònia
(i en certa manera d’Europa)
des de la II Guerra Mundial fins als
anys noranta, on la por, la humiliació
i la supervivència es donen de
la mà en aquesta brutal novel·la.
A banda d’aquestes obres, durant
el mes de maig i juny el Club va
gaudir de la immensa (per volum
i qualitat) novel·la La muntanya
màgica, de Thomas Mann, en
col·laboració amb la Càtedra del
Metge Rural de la UdG, amb qui
cada any es busca una novel·la on
la medicina hi tingui un paper rellevant.
Toni Sala va ser l’encarregat
de conduir la sessió i la conferència
sobre Mann.

34 Sant Feliu de Guíxols
Les Castanyoles també es
toquen amb partitura
Per Teresa Laiz
Concertista de
Castanyoles
T. 636 739 377
www.teresalaiz.com
Les castanyoles han evolucionat
enormement des dels seus orígens,
que es remunten a la prehistòria,
fins a l’actualitat. Avui dia, no només
s’utilitzen per acompanyar la dansa
clàssica espanyola, les sevillanes o els
balls populars de tota la Península Ibèrica
com la jota i el bolero, entre díaltres,
els quals se segueixen practicant a
Catalunya i Mallorca. Les castanyoles
s’han convertit en un instrument solista
d’orquestra.
El grau de dificultat i perfeccionament,
de tècnica i de matisos que es
poden aconseguir amb aquest sofisticat
instrument de percussió Ès comparable
a qualsevol altre com el piano
o la guitarra.
Les partitures de castanyoles s’escriuen
en un bigrama (dues línies) a diferència
d’altres instruments que utilitzen el
pentagrama (cinc línies), doncs unica-
ment s’expressa el ritme musical. La línia
superior és per a la castanyola dreta
i l’inferior per a l’esquerra, escrivint-se
els posticeos (xocs de les dues castanyoles
al mateix temps) entre ambdues
línies. La notació, si bé s’assembla a la
d’altres instruments de percussió, utilitza
figures específiques que l’Emma
Maleras, ballarina i concertista catalana,
va desenvolupar amb un mètode
propi. Aquest sistema de notació musical
és el que utilitzen la majoria dels
concertistes de castanyoles actuals ja
que aconsegueix transcriure tots els
Aquest Nadal
contagia la il.lusió del
teu negoci a través de
“El Nou”
Tel. 645 803 295
tipus de tocs d’una manera senzilla i
clara, la qual cosa permet simultàniament
poder llegir la partitura i tocar
amb un gran nivell de virtuosisme.
Sant Feliu de Guíxols manté un fort
vincle amb el món de les castanyoles
de concert en haver acollit en els seus
últims anys a un dels més grans concertistes
de castanyoles, José de Udaeta.
Actualment, se celebra cada any a la
nostra ciutat un Festival Internacional
de Castanyoles per iniciativa de la professora
i concertista Teresa Laiz, que al
2013 comptarà amb la seva 5a Edició.

40 Sant Feliu de Guíxols
Inici dels ensenyaments
de nàutica a Catalunya
Per Manuel Lobera
Capità de la Marina Mercant
www.escuelanauticasantfeliu.com
El descobriment d’Amèrica, i per
tant l’inici de les navegacions
transoceàniques a Espanya, obliga
els Reis Catòlics a crear la figura
del “Piloto Mayor del Reino”.
Aquest càrrec requeia en una persona
de provats coneixements
científics i àmplia experiència nàutica.
Tenia com a missió la formació
dels futurs navegants, o el reciclatge
dels veterans.
El primer en ostentar aquest càrrec
va ser Americo Vespucci.
Durant més de dos segles no hi
va haver a Espanya més que una
única “Escuela Oficial de Náutica”.
Al segle XVIII, amb l’obertura
d’Amèrica al comerç català, es fa
imprescindible la creació d’una escola
a Catalunya, ja que els viatges
transoceànics exigien una preparació
teòrica molt específica.
Amb aquesta finalitat, al 1769 la
Reial Junta de Comerç de Catalunya
crea la “Escuela Gratuita de
Nàutica de Barcelona”. Deu anys
més tard es funda a Arenys de Mar
(localitat que en aquells moments
tenia una gran importància en el
trànsit comercial amb Amèrica)
la “Escuela Particular de Pilotos”,
coneguda vulgarment com l’Estudi
dels Pilots d’Arenys: va arribar a
ser una de les millors d’Espanya,
amb reconeixement internacional.
Al llarg d’aquest segle i del següent
es creen a Catalunya noves escoles
i acadèmies, essent les més
importants les de Barcelona i les
d’Arenys.
Els estudis teòrics tenien, aproximadament,
una durada de dos
anys, després dels quals i un cop
superats els corresponents exàmens,
l’alumne realitzava les seves
pràctiques d’Agregat. Aquestes
pràctiques incloïen, obligatòriament,
dos viatges d’anada i tornada
a Amèrica, per poder obtenir el
títol de Tercer Pilot, al que es coneixia
vulgarment com a “Pilotí”.
Per obtenir el títol de Segon Pilot,
eren necessaris tres viatges més (i
estant en possessió de l’esmentat
títol, ja es podia manar un buc), finalment
per al Primer Pilot, altres
cinc més, en total 10.
S’ha de tenir en compte que un
viatge “rodó” a Amèrica no es limitava
a creuar l’Atlàntic en dues
direccions, sinó que incloïa un
bon nombre de recalades en ambdós
continents, com Cartagena
d’Índies, Veracruz, l’Havana, Cadis,
València, Barcelona, etc. És a
dir, la nova carrera de les Índies,
tot això a vela, amb obligada autonomia
per reparar veles, pals, caps
en general, incloses les varades
voluntàries aprofitant les marees
per neteja del casc i el seu calafat.
Tot això, amenitzat pels “simpàtics
corsaris anglesos”, a qui convenia
esquivar i/o en tot cas estar el suficientment
experimentat en armes
de foc per enfrontar-se contra ells
amb garanties d’èxit. I quan no eren
aquests, eren els ciclons (“huracans”
era tal com els anomenaven
al Carib), sense altres mitjans per
detectar-los que el baròmetre i els
molts anys de navegar per aquelles
latituds, ni altre mitjà per capejarlos
que la vela.
I també amb la incertesa de navegar
amb cartes no massa precises
en alguns llocs, o el fet de no conèixer
amb la més mínima precisió la
longitud en la qual es trobaven!
Quina professionalitat havien de
tenir aquells vells mariners! Crec
que si poguessin aixecar el cap i
coneguessin la generació del motor,
l’electrònica i el GPS quedarien
astorats, però ràpidament
s’acostumarien als nous temps!

42
Palamós
Guanyadores de 500e per comprar
al setembre i l’octubre
L’Associació de comerciants
de Palamós, FECOTUR, durant
la campanya de Nadal va
repartir butlletes rasca-rasca
premiades amb 500 € mensuals,
per gastar durant el 2012
a les botigues associades a Fecotur.
Les guanyadores van ser la Sra.
Anna Chica per comprar el
mes de setembre i la Sra. Soledad
Lozano per comprar el
mes d’octubre, ambdues veïnes
de Palamós.
Sra. Anna Chica Sra. Soledad Lozano

Palamós, Calonge, Vall-llobrega
Primera pedra de la piscina
coberta mancomunada
Les obres de construció de la piscina
mancomunada de Palamós,
Calonge i Vall-llobrega han començat
oficialment aquest mes
d’octubre amb la col·locació de
la primera pedra d’aquest equipament.
L’alcaldessa de Palamós,
Teresa Ferrés, l’alcalde de Calonge,
Jordi Soler, i l’alcalde de Vall-lobrega,
Rufino Guriado, van donar
el tret de sortida de les obres de la
primera piscina coberta mancomunada
de Catalunya. Els tres alcaldes
van coincidir en assenyalar la importància
d’unir esforços entre tres
municipis per tal d’aconseguir fer
realitat un projecte ambiciós que
ha de donar servei a una població
d’uns 30.000 habitants. Les obres de
la piscina mancomunada tindran
una durada de 14 mesos, de manera
que està previst que a finals de l’any
vinent aquest equipament pugui
entrar en funcionament. Aquest
equipament està situat a la zona del
Balitrà Est, dins del terme municipal
de Calonge i a tocar de Palamós.
El contracte de construcció i gestió
de la piscina coberta mancomunada
(concessió d’obra pública a
35 anys) és adjudicada a la societat
mercantil formada per les empreses:
Construccions Caler S.A i
Aglomerats Girona S.A; la gestora
d’equipaments esportius, Ingest Inversions
y Gestión de Centros Fitness
S.L.; i l’empresa subministradora
de materials esportius, Integral
Action Local S.L. Per a realitzar el
projecte mancomunat aquestes em-
preses es van constituir en la societat
limitada Esport i Salut Gavarres.
COMPLEX ESPORTIU DE MÉS
DE 4.000 m2
El projecte bàsic del futur complex
esportiu amb piscina coberta,
defineix una instal·lació de 4.222
metres quadrats que inclourà una
piscina de 25 x 12 m i sis carrers, la
piscina auxiliar per wellness, saunes,
hidromassatge, així com sales
de gimnàstica, de musculació i zona
de serveis.
La piscina coberta es construirà
en un edifici, de planta soterrada
i una en superfície, que minimitza
l’impacte visual, adaptant-se al
terreny en pendent, així com una
orientació cap al sud amb una
presència important dels elements
de vidre per aprofitar al màxim la
llum natural.
El projecte també inclourà la ur-
43
Jaume Figueres
banització externa del nou equipament
esportiu, amb una superfície
de 3.755 metres quadrats on
s’inclou l’aparcament, les zones verdes
i els accessos.
FINANÇAMENT DEL PROJEC-
TE
Inicialment el cost de construcció
de la piscina coberta mancomunada
es va marcar en 4.171.000 € que
finalment s’han incrementat fins als
4.490.000 € amb les millores aplicades
al projecte i que es defineixen
en la ampliació de l’aparcament així
com amb la construcció d’una pista
d’Skate annexa al complex esportiu
de la piscina.
El projecte es finança mitjançant la
subvenció de la Generalitat de Catalunya
de 797.600 €, una subvenció
de la Diputació de Girona per
un import de 604.338 €, mentre que
l’empresa concessionària de l’obra i
la gestió hi aportarà la resta.

44 Calonge
Documental sobre Cristòfor Colom
Més 500 persones van assistir
a l’estrena d’aquest audiovisual
i el pati d’armes es va omplir
del tot per conèixer de primera
mà la teoria que planteja
que Colom podia ser calongí.
Després de la projecció, que té
una durada de 30 minuts, es va
fer un col·loqui conduït pel periodista
Francesc Sánchez Carcassés,
en el que van participar
l’historiador Jaume Aymar, que
va desgranar alguns dels eixos
d’aquesta teoria, Jaume Pahissa,
de l’empresa Fem País que
ha impulsat aquest projecte, i
l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.
Aquest documental ha estat
rodat en diversos escenaris,
com són el castell i l’església
de Calonge, el nucli antic de
Palamós o el monestir de Sant
Jeroni de la Murtra, on Cristòfor
Colom va ser rebut pels
Reis Catòlics a la seva tornada
d’Amèrica. En aquesta producció
hi han participat els actors
Joan Frank Charansonnet i
Àngels Aymar.
Anuncia’t
aquest és el teu espai
Tel. 695 375 375
Jaume Figueres

48 Economia
L’1 de maig d’enguany
va entrar en vigor la
Llei 5/2012, emesa per
la Generalitat, que regula,
entre altres aspectes, una
nova taxa per poder litigar.
En efecte, ara cal pagar per
interposar demandes de judicis
ordinaris, per presentar
sol·licitud de concursos de
creditors, per recórrer en apellació
i cassació, etc. En queda
exempta la jurisdicció penal
i la social així com també la
justícia gratuïta (aquells que
tenen dret a advocat d’ofici).
Hem de recordar que la justícia
ja està actualment subjecta
a la taxa estatal (model 696).
Per això, des de Gestió Girona
Advocats considerem que la
incorporació d’aquesta nova
taxa de la Generalitat genera
una doble imposició. És a dir,
la taxa autonòmica recau sobre
uns serveis que la taxa estatal
ja grava.
Alguns dels imports són els
següents:
Encariment de la justícia
Jurisdicció civil
Quota fixa
Monitori superior a 3.000 € 60,00 €
Judicis verbals superiors a 3.000 € 60,00 €
Judicis ordinaris 20,00 €
Recursos d’apel·lació i cassació 20,00 €
Judicis canviaris superiors a 3.000 € 90,00 €
Execució de títols extrajudicials superiors a 3.000 € 120,00 €
Execució de títols judicials superiors a 6.000 € 120,00 €
Concurs de creditors 120,00 €
Jurisdicció contenciosa administrativa
Quota fixa
Recursos abreujats superiors a 3.000 € 90,00 €
Recursos ordinaris superiors a 3.000 € 120,00 €
Recurs d’apel·lació i cassació 120,00 €

Salut

50 Nàutica
Per Lluís Ferrés
Escola Nàutica
Baix Empordà
www.escolanauticabaixemporda.com
L’any 2000 va ser el de la
desaparició de les matrícules
de cotxe amb distintiu
provincial i totes van passar
a ser un xic més avorrides i monòtones.
Es van acabar els viatges de la gent
de Gijón per comprar vehicles a
casa nostra matriculats amb el GI
per fer botifarra a la resta d’asturians,
sobretot els de la capital,
que circulaven amb una O (sense
canuto). També es va ressentir la
recaptació de l’impost de circulació
de Ciudad Real, ja que la Creu
Roja va deixar de matricular-hi les
seves ambulàncies. Però heus aquí
que, pel que fa a la matriculació
d’embarcacions, el Ministerio de
Fomento va crear la província marítima
de Girona.
Anem a pams:
La Dirección General de la Marina
Mercante (DGMM), que depèn del
ministeri esmentat, ofereix els seus
serveis mitjançant el que ells anomenen
Administración marítima
periférica española. Fins el 2007
estaven establides i classificades les
capitanies marítimes en primera,
segona i tercera categoria segons el
volum i tràfic marítim que tenien.
És per això que la capitania de primera
era la de Barcelona i donava
Ara amb matrícula de
Girona !
Capvespre al port de Roses. Foto de Jordi Batlle i Cusí (Nautamarine)
matrícules a les embarcacions del
nostre litoral.
El Real Decreto 638/2007 de 18 de
maig desmunta aquestes categories,
estableix una nova ordenació i
estructura l’administració marítima
“perifèrica” en capitanies marítimes
i districtes marítims creant
la província marítima de Girona,
la Capitania de Palamós i tres districtes
marítims: Blanes, Palamós
i Roses, considerats òrgans administratius
dependents del Capità
Marítim.
Amb tot això, no ha estat fins l’any
2011 que hem començat a veure
alguna embarcació nova amb el
GIR enganxat a la part mes alta
de l’amura. Ja no caldrà anar més
a matricular les nostres barques a
Llanes, Ribadesella, Lastres, Luanco
o Gijón-El Musel per poder-hi
tenir enganxat el GI,
Ja podrem tornar a sentir-nos
orgullosos de governar la nostra
embarcació i poder malfiar-nos de
tots aquells que no portin el GIR;
tot això gràcies a la ministra de
foment d’aquella època, doña Magdalena
Álvarez Arza, àlies Maleni.

Per Carme Gispert
Psicòloga Especialista
en Psicologia Clínica
Col. Núm. 4071
Protegir: defensar algú d’un
dany, un perill, una amenaça.
Sobreprotegir: protegir algú en excés,
per sobre del normal.
Si ens cenyim a les anteriors definicions
sembla que hauria de quedar clar que la
protecció beneficia, ja que assegura que
qui la rep prosperi i, en canvi, la sobreprotecció
danya, doncs tota acció que
implica un excés perjudica tant a qui la
rep com a qui l’exerceix pel fet de ser desmesurada.
Dit això, es fa palès que sobreprotegir els
nostres fills no és el mateix que protegir-los
i que no pel fet de protegir-los més
del compte els estarem estimant més ni
els proporcionarem un plus de benestar,
ans al contrari.
El famós proverbi xinès que diu “dóna un
peix a un home i menjarà un dia, ensenya’l
a pescar i menjarà la resta de la seva
vida” ens exemplifica perfectament la diferència
entre els dos termes.
Per què sobreprotegim els fills? Principalment
perquè se’ns fa intolerable
veure’ls o imaginar-los patir. Voldríem
estalviar-los qualsevol sofriment i, com
la intenció no és pas dolenta, fàcilment
Salut
Protegir o sobreprotegir,
aquesta és la qüestió
acabem confonent-nos. Potser alguna
malaltia o accident ens ha fet témer el pitjor
i un cop superades les circumstàncies
hem continuat sentint-los fràgils i necessitats.
També, perquè si ells demanen
alguna cosa que és al nostre abast podem
sentir-nos culpables de no complaure’ls.
És per això que en època de vaques magres
resulta més fàcil dir que no. Alguna
conseqüència positiva hauria de tenir la
crisi!
Hem de saber que, encara que soni malament,
només si som capaços de proporcionar
als nostres fills una certa dosi
de frustració durant el seu desenvolupament,
els ajudarem a assolir la maduresa
amb prou tolerància a la frustració com
per poder arribar a gaudir d’una existència
plena, sense ofegar-se en un vas
d’aigua.
Contràriament, si els gratifiquem en excés,
satisfent tots els seus desitjos i ens anticipem
mirant de solucionar tots els seus
problemes sense deixar que ho facin ells,
contribuirem al fet que siguin uns dèspotes,
que creguin que tothom ha d’estar al
seu servei per facilitar-los l’existència, que
siguin individus molt dependents dels al-
51
Berta Klamburg
tres per no haver après a treure’s les castanyes
del foc, o persones insegures amb
una manca real de recursos.
Protegim doncs als nostres fills, però no
els sobreprotegim; només així els estarem
donant quelcom molt més valuós
que és la tolerància a la frustració; o sigui,
capacitat per entomar i adaptar-se als
revessos que inevitablement els llançarà
la vida.

52 Salut
Per Ramón Torra
Psicòleg Especialista
en Psicologia Clínica
Col. Núm. 7244
Curiosament, a les consultes
dels psicòlegs hi van moltes
més dones que no pas homes.
Observem que a elles no els cal arribar
a una situació extrema de malestar
personal per consultar un problema,
la qual cosa, lògicament facilita el tractament
i augmenta les probabilitats de
resolució del mateix.
D’altra banda, els homes sovint consulten
amb caràcter d’urgència, obligats per
les conseqüències negatives derivades
de no haver fet front al conflicte a temps.
Solen ser les parelles o bé altres familiars
els que els posen contra l’espasa i la paret
i els “obliguen” a consultar.
Les crisis vitals, els conflictes amb la
parella, la pena pel que perdem, l’estrès,
l’ansietat, la pèrdua de motivacions, la
depressió, les inseguretats, les fòbies, etc.
són possibles conflictes que no fan diferències
entre homes i dones i els podem
patir tots per igual.
Llavors, per què els homes som més reticents
a consultar?
Doncs, entre d’altres coses, perquè encara
sovint associem la necessitat de
rebre ajut a una manca de masculinitat,
especialment pel que fa a les qüestions
personals. Si el cotxe fa un soroll estrany
Els conflictes psicològics
no fan diferències de sexe
el portem al mecànic, si l’ordinador es
penja més del compte anem a l’informàtic;
en canvi, si patim ansietat, angoixa,
irritabilitat, insomni o altres “sorolls estranys”,
com que el problema som nosaltres
mateixos, ens costa molt més demanar
ajut o consell i preferim pensar que
ja passaran o que ja trobarem la solució
nosaltres sols.
Però el cert és que aquests “sorolls” no
sempre desapareixen sols; quan més els
volem controlar més pugen de volum,
perquè no s’evidenciïn ens tanquem en
nosaltres mateixos i, per no preocupar
als altres, ens ho carreguem tot a l’esquena.
Bevem, mengem o fumem més del
compte, ens distanciem dels que estimem,
prenem pastilles per dormir, etc.
Berta Klamburg
i així entrem en una espiral de malestar.
Cal que entenguem que els “sorolls
emocionals” són com la febre, ens avisen
sobre l’existència d’un problema, algun
conflicte personal que hem d’atendre i
gestionar. Tenir “febre emocional” i passar
per crisis és quelcom absolutament
normal i possible i, poder parlar-ne, al
contrari del que temem, ens dóna calma,
seguretat i ens fa sentir millor.
En conclusió, cal parlar del que ens
preocupa. Si ens en sortim amb l’ajut
de la parella, de la família o dels amics,
fantàstic! Però sinó, és lògic que consultem
un/a especialista des del propi desig
i convenciment abans no ens quedem
tirats al mig de la carretera i ens hagi de
venir a buscar la grua. Ja m’enteneu...

54 Cuida’t
Per Cristina Rubio
Fisioterapeuta Col. 6868
T. 972 302 119
www.ossis.cat
El Dr. Caufriez es dedicava
a la recuperació postpart.
En fer una espiració
diafragmàtica, va descobrir
que tots els seus òrgans pèlvics
ascendien per l’efecte de la succió
del diafragma. A partir
d’aquest moment, va ser quan va
començar a investigar sobre el mètode
hipopressiu.
Cada dia més, s’estan estudiant els
beneficis d’aquest mètode, ja que és
una bona manera per enfortir i tonificar
els abdominals, sobretot els
més profunds. Els abdominals tradicionals
sovint no tenen uns bons
resultats, ja que poden empènyer
l’abdomen cap a fora i, a la llarga,
causar problemes d’esquena i incontinència.
L’exercici hipopressiu,
en canvi, no exerceix pressió sobre
l’abdomen.
L’enfortiment de la regió lumboabdomino-pèlvica
resulta de gran
importància per afrontar sense
riscs les tasques diàries. Les tècniques
hipopresives són un entrena-
Per què adbominals
hipopressius?
ment alternatiu, eficaç i segur per
exercitar aquesta musculatura.
Amb el transcurs dels anys i la inactivitat,
alguns músculs perden
part de la seva funció. Igual que
quan s’immobilitza un braç durant
alguns mesos després s’observa que
hi ha atròfia muscular, quan la faixa
muscular abdominal no ha rebut
informació durant temps, perd
aquesta capacitat. S’han d’obrir
camins que permetin activar les
fibres musculars que realitzen la
funció de faixa natural. Per tenir
l’èxit esperat s’han de realitzar tots
els dies els exercicis abdominals hipopressius
durant uns 15 minuts.
Això facilitarà l’enfortimetn del sòl
pèlvic i reduirà les tensions musculars
i viscersals.

56 Estètica i bellesa
Cabell normal, com és i com
cuidar-lo
Al principi podria semblar
que tenir un cabell normal
hauria de ser el més normal
del món però, a partir de l’adolescència
tenir el cabell normal és bastant
anormal.
Si l’haguéssim de definir podríem dir
que es caracteritza per ser fort i suau
amb un aspecte saludable, brillant i
amb volum. Si el teu cabell és normal
pots pentinar-te fàcilment perquè és
un cabell manejable. A partir d’aquí,
també el podríem definir dient què
no és: no és un cabell sec, ni gras, ni
tenyit, ni encrespat, ni laci.
És imprescindible alimentar el cabell
des de l’interior amb una dieta equilibrada
que inclogui fruites i verdures,
així com proteïnes i greixos. El cabell
està compost bàsicament de proteïnes
(compostes al seu torn d’aminoàcids),
lípids (greix) i aigua, de manera
que per mantenir-lo sa no cal oblidar
en la dieta la carn, peix i altres fonts
clàssiques de proteïnes (lactis, ous ,
llegums), així com els greixos (olis,
fruits secs, etc.). Aquesta, doncs, és la
millor recomanació per mantenir el
cabell normal i equilibrat.
Si vols mantenir el teu cabell normal
no ho sotmetis a tints, processos de
decoloració o alteracions químiques.
Si ho fessis el teu ja no seria un cabell
normal, sinó que ho hauries de tenir
cura com un cabell sec o, fins i tot,
danyat.
A partir d’aquí, la cura del cabell normal
passa pel rentat, l’assecat i la utilització
de productes d’acabat (condicionador
o fixació). Així doncs si el teu
cabell és normal:
• Escull productes específics per al
cabell normal
• No cal que el rentis cada dia, fes-ho
cada dos o tres dies o quan notis que
està brut
• Aboca el xampú sobre el palmell
de la mà i reparteix pel cuir cabellut.
Si el tens llarg no cal que ho t’ensabonis
tot, amb el que rellisca per ell
és suficient
• Si ho rentes cada dia fes una sola
aplicació d’un xampú suau
• Aprofita l’aplicació del xampú per
fer massatges al cuir cabellut, el que
ajudarà a activar la circulació i oxigenació
del mateix
Per ACPG
• Esbandeix amb aigua tèbia el cabell,
ja que l’aigua massa calenta és un dels
principals enemics del seu cabell:
provoca l’obertura de les cutícules del
cabell i pot descamar el cuir cabellut
• Per assecar el cabell, embolica’l amb
una tovallola i deixa que aquesta
absorbeixi la humitat, no el freguis
perquè és un maltractament que a la
llarga ho pot danyar
• Si ho creus necessari, pots utilitzar,
ocasionalment, l’assecador de cabell,
però has de mantenir el seu filtre almenys
a quinze centímetres i la seva
temperatura ha de ser la mínima o la
mitjana.

58 Jardineria i món animal
El magnolier
Cal plantar-lo en terra
fèrtil, drenada i una
mica àcida. Si la terra és
calissa, convé que hi afegiu un
substrat ric. Se l’ha de regar regularment
perquè el substrat no s’assequi,
sobretot després de la plantació
i en períodes de sequera. Les
espècies de magnoliers de fulla caduca
les podeu multiplicar mitjançant
a colze, i les altres amb esqueixos
o llavors. A la primavera, en
plena etapa de producció de noves
gemmes, l’heu de podar. Si talleu la
part aèria a començaments de l’estiu,
després de la floració, aconseguireu
que rebroti amb més força.
Cal tenir en compte que hi ha diversos
problemes que poden afectar
el magnolier, com la botrytis, el
pugó o la manca de nutrients. La
botrytisc, que apareix en primaveres
molt plujoses, omple els brots
Per ACPG

joves de taques grises aquoses al
tacte. Per evitar-la, dreneu bé el
terreny i manteniu-lo airejat. Quan
la terra està massa compactada o té
un pH elevat a la planta li arriben
pocs nutrients i això pot provocar
clorosi, és a dir, que les fulles es
tornen grogues. Per solucionar-lo,
apliqueu un substrat àcid i afegiu
a l’aigua de reg un producte reverdint
que contingui ferro. Hi ha
un tipus de pugó que pot cobrir
el tronc, les branques i les arrels
d’una espècie de cotó, sobretot a
l’estiu. Per prevenir-ho polvoritzeu
amb un insecticida polivalent.
Jardineria i món animal
59

60 Motor
RENAULT Mégane
Característiques
Aquest 2012 la casa Renault ha introduït
alguns canvis en l’equipament
del vehicle que es va comercialitzar el
2009. Aquests canvis repercuteixen
més en les possibilitats d’equipament
més que en el disseny i imatge global
del Renault Mégane. En aquest
sentit, el nou model de 2012 permet
incorporar elements com la càmera
posterior d’ajuda a l’estacionament o
l’alerta per canvi involuntari de carril.
Pel que fa al disseny pròpiament
dit, aquesta nova versió del Mégane
presenta nova imatge del para-xocs
davanter i de les llandes, a banda de
noves tonalitats de carrosseria en opció.
A nivell de l’interior, el Mégane
conserva bàsicament les mateixes
qualitats i característiques del model
de 2009.
Motor
Els canvis més rellevants del Mégane
radiquen en les motoritzacions i en
el seu rendiment. El vehicle disposa
d’una amplíssima gamma de propulsors,
5 a benzina i 4 dièsel.
En benzina:
1.6 de 110 cv: Velocitat màxima de
190 km / h, acceleració de 0 a 100 en
10,5 segons i consum mixt de 7 litres
als 100 km.
TCe de 115 cv: Velocitat màxima de
190 km/h, acceleració de 0 a 100 en
11 segons i consum mixt de 5,3 litres.
TCe de 130 cv: Velocitat màxima de
200 km/h, acceleració de 0 100 en 10
segons i promig de consum de 6,3
litres.
2.0 CVT de 140 cv: Velocitat màxima
de 195 km/h, acceleració de 0 a
100 en 10.2 segons i consum mixt de
7,6 litres.
GT TCe de 180 cv: Velocitat màxima
de 215 km/h, acceleració de 0 a 100
en 8,5 segons i promig de consum de
7,7 litres.
En dièsel:
Dci de 90 cv: Velocitat màxima de
180 km/h, acceleració de 0 a 11 en
12,5 segons i promig de consum de
4 litres. Dci de 110 cv: Velocitat màxima
de 190 km/h, acceleració de 0
a 100 en 11 segons i promig de consum
de 4,5 litres.
Dci de 130 cv: Velocitat màxima de
200 km/ h, acceleració de 0 a 100 en
10 segons i consum mitjà de 4 litres.
GT Dci de 160 cv: Velocitat màxima
Per ACPG
de 215 km/h, acceleració de 0 a 100
en 8,5 segons i promig de consum de
5,7 litres.
Seguretat
L’interior del Mégane està àmpliament
cobert gràcies als 14 coixins de
seguretat que s’hi equipen. Pel que fa
al sistema de frenada, cal parlar de l’
antibloquejament de frens ABS i de
l’assistència a la frenada d’emergència.
Altres elements de la seguretat
del vehicle són els cinturons davanters
amb pretensors i limitadors d’esforç
i el controlador d’estabilitat ESP
amb control de subviratge.

Anuncia’t
aquest és el teu espai
Tel. 645 803 295

62 Llar
Per Alex Peña
Arkitectura d’interiors
Calella de Palafrugell
www.artk.es
Moltes vegades, quan
sentim a parlar d’interiorisme
o de la intervenció
d’un interiorista ho
associem a preus alts, elitisme,
mobiliari de disseny... En definitiva,
a obres d’alt cost econòmic.
Però, què és l’interiorisme realment?
L’interiorisme no és rés més que la
tasca de treballar per crear un interior.
De cap manera es tracta de
posar quatre mobles de disseny de
quatre mil euros cada un, combinats
amb dues làmpades de dos mil
cada una, amb una catifa de set mil
i un sofà de dotze mil que sembla
més per fer-li una bona foto que
per seure-hi.
Interiorisme en
temps difícils
L’interior s’ha de treballar partint
de la seva situació, il·luminació
natural, les vistes, les seves dimensions
i forma, i el que és més important:
l’essència humana.
Qui hi ha de viure? Quin tipus de
vida fa? Quins gustos té? Quantes
persones són? Què hi faran en
aquest espai? Quines necessitats
tenen? I, per suposat, quin pressupost?
L’interiorista ha de treballar l’espai
de manera que, amb els seus coneixements,
creï un espai a gust del
client i no només a gust d’ell mateix.
Els bons espais són aquells en els
quals obtenim sensacions: de benestar,
sorpresa, ordre, originalitat,
relax, felicitat… I és que, en un bon
espai, ens hi hem de sentir bé i a
la vegada ha de funcionar per allò
que l’hem creat.
Quantes vegades ens han al·lucinat
més aquells dos palets d’obra que
amb uns coixins han estat convertits
en sofà, que el sofà d’un famós
dissenyador que val cent vegades
més?
Una cadira vella pintada, un penjador
de peu convertit en làmpada,
un vell marc de quadre convertit
en un mirall, unes caixes de vi utilitzades
com a tauletes, un paper
de paret amb textures per donar
color a una habitació… Són petits
treballs que ens donaran grans
resultats en un espai i a la nostra
butxaca.
La meva frase: “M’agrada més
gastar idees que diners”, i ara és
un bon moment per posar-la en
pràctica!

Anuncia’t
aquest és el teu espai
Tel. 645 803 295

64
Menjar bé
El Rocallís
Blanc
Celler: Can Ràfols dels
Caus
Població: Avinyonet del
Penedès
D.O. Penedès
Varietats: Incroccio
Manzoni
Any: 2007
Grau: 13,0 %
Per Jordi Grau
i Segarra
Químic i Enòleg
de Vins i Licors
Grau
jgs@vinsilicorsgrau.es
Un vi de la subzona del Massís del Garraf
dintre la D.O. Penedès del reconegut
elaborador Carlos Esteva. És un monovarietal
de la varietat italiana Incroccio
Manzoni que resulta del creuament entre
la Riesling Renano i la Pinot Blanc
que dóna uns vins molt aromàtics i
molt aptes per l’envelliment. En aquest
cas, ha estat envellint 4 mesos en roure
francès i la resta del temps, més de
4 anys, en ampolla. Té un color groc
brillant, net i transparent. En nas, és
molt aromàtic, s’hi poden trobar fruites
exòtiques madures i aromes fresques.
En boca és untuós, equilibrat i molt
llarg. És ideal per acompanyar cremes,
marisc cru, menjar japonès, tot tipus
d’entrants, suquets de peix, etc. Considerat
actualment com uns dels millors
blancs del país.
Llom de Bacallà amb
saltejat de ceps
Per David Martínez
Casellas
Restaurant La
Vil·la de Corçà
T. 671 870 787
Ingredients:
2 cebes de figueres
300g de ceps
1 gra d’all
150g de salsa de tomàquet
500ml de brou
200ml de crema de llet
un llom de bacallà tallat en 4 racions
oli d’oliva verge extra
molinat de cinc pebres
1 pebrot vermell
julivert
Elaboració:
Primer farem una crema de ceps.
S’ha de sofregir ceba, un gra d’all i
ceps. Un cop tot cuit, hi afegim salsa
de tomàquet i brou. Deixar bullir
un quart d’hora i després passar-ho
pel batedor perquè quedi fi.
Si ho volem més cremós, afegir-hi
unes gotes de crema de llet.
Per coure el bacallà (ja a punt de
sal) el tallarem a porcions iguals,
posarem un polsim de cinc pebres
al damunt i l’envasarem al buit amb
un raig d’oli d’oliva verge extra.
Després el courem en una cassola
amb aigua a 90º fins al seu punt
(també es pot escalfar al forn).
A part, saltejarem unes làmines
de ceps i farem un picat de pebrot
vermell escalivat per decorar.
Per presentar el plat, posarem la
crema de ceps al fons, el bacallà
per damunt i després hi posarem el
saltejat de ceps amb una mica del
picat del pebrot i julivert per donar
color.

68 Guia gastronòmica
PaLafRugELL
BAR PATxEI
c. Pi i Margall, 12 · T. 972 300 002
CAFE BAR SOMDEDOS
c. Sant Sebastià, 87 · T. 972 308 039
EL MuRAL
c. Mestre Joan Planas, L 3-4
T. 972 304 388
EL ROvELL DE L’Ou
c. Tarongeta, 4 baixos · T. 972 305 523
LA PORxADA
Av. Pompeu Fabra, 130 · T. 972 305 783
LES PALMERES
c. Picasso, 37 · T. 972 305 139
SíMBOL
c. Fitor, 1-3 · T. 972 303 907
CAFÈ DEL CENTRE
c. dels Valls, 26 · T. 972 308 092
CAL SOMETENT
Pl. de l’esgésia · T. 972 306 621
KOSA BISTRO
c- dels Valls, 16
CaLELLa
HOTEL ALGA
Avda. Joan pericot i Garcia, 55
T. 972 617 080
HOTEL SANT ROC
Plaça de l’ Atlàntic, 2 · T. 972 614 250
LES vOLTES
Les Voltes, 7 · T. 972 615 548
CALAu
c. De les Voltes, 8 T. 972 615 301
TRAGAMAR
Platja del Canadell, s/n · T. 972 614 336
LLafRaNC
LEóN
c. de Pere Pascuet, 30 · T. 972 301 419
CHEz TOMáS
c. Lluís Marquès, 2 · T. 972 306 215
HOSTAL LA LLAGOSTA
c. de Francesc de Blanes, 24 · T. 972 300 115
HOTEL CASAMAR
c. del Nero, 3 · T. 972 300 104
HOTEL LLAFRANC
Passeig de Cypsele , 16 · T. 972 300 208
HOTEL LLEvANT
c. de Francesc de Blanes, 5 · T. 972 300 366
LA NOvA PASTA
Passeig Cypsele, 1 · T. 972 611 411
EsCLaNyà
SA PAPIL.LA
c. Salt Ses Fugues, 3 · T. 972 303 411
LLOfRiu
SALA GRAN
c. de la Barceloneta, 44 · T. 972 301 638
Anuncia’t en aquesta secció per
només 100€ a l’any. (IVA no inclòs)
T. 645 803 295
TaMaRiu
HOTEL TAMARIu
Passeig del Mar, 2 · T. 972 620 031
BEguR
PARADOR D’AIGuABLAvA
Platja d’Aiguablava · T. 972 622 162
PaLs
xARRuP PALS
c. Abeuradors 38 · T. 972 667 804
CORçà
LA vIL·LA DE CORçà
C-66 km12,5 / Av. Costa Brava, 19 · T. 671
870 787
PaLaMÓs
L’ENBLANK
Platja de St. Esteve de La Fosca · T. 972
313 950
saNT fELiu DE BOaDa
LA PLAçA
Plaça de l’Església 3 · T. 972 634 945
PERaTaLLaDa
LA CORT
Plaça de les Voltes 9 · T. 972 634 868
saNT aNTONi DE CaLONgE
HOTEL MAS FALET
c. Astúries, 11 · T. 972 662 726
Anuncia’t
aquest és el teu espai
Tel. 695 375 375

70 Petits anuncis
• Taller de soldadura, portes
de jardí, baranes, escales,
reixes, reparacions,
artesania etc. T. 699006317,
nuriasoldadora@yahoo.es
• Classes de costura,
patchwork i crochet. Matins,
tardes i dissabtes. Adults i
extraescolar infantil. Núria
649206027 i http://enfilant.
blogspot.com
S’ofereix noi per ajudant de cuina o
netejar . T. 633 689 802.
Sra. hondurenya s’ofereix per fer feines
de casa, cuidar nens o gent gran.
T. 603 779 804.
S’ofereix noia amb experiència per
cuidar gent gran, mainadera i/o neteja.
T. 698 226 361.
S’ofereix noia amb experiència per
cuidar gent gran, mainadera i/o neteja.
T.682 694 510 / 698 356 943.
S’ofereix noia per cuidar gent gran,
nens o fer feines de la llar.
T. 677 045 438.
S’ofereix noia equatoriana per cuidar
nens, avis o fer tasques de la llar.
T. 608 227 082.
S’ofereix noi per fer tasques de jardiner,
guardar masies o pintor.
T. 649 187 270.
Busco feina de perruquera i/o estètica.
Àmplia experiència. La Bisbal
d’Empordà. T.639 438 884.
Busco feina de tasques d’oficina: bases
de dades, factures, atenció al client,
atendre trucades, etc. La Bisbal d’Empordà.
T.639 438 884.
Busco feina com ajudant d’infermeria,
de geriatria, neteja, mainadera, botigues
de roba o comestibles. T.667 387 339.
• Es fan retocs de tot tipus de
roba a preu econòmic. T. 680
575 848.
• S’ofereix administrativa
comptable amb molta
experiència per treballar en
qualsevol tipus d’empresa. T.
605 80 51 34. Puc treballar per
hores o jornada completa, a
convenir amb l’empresa.
S’ofereix noia per fer tasques de neteja,
mainadera i cuidar gent gran.
Preferiblement com a interna al lloc de
treball. T.698 251 080.
S’ofereix noia per fer tasques de neteja,
mainadera i cuidar gent gran. Plena
disponibilitat horària. T.698 356 943.
Parella de Palafrugell busca feina
com a masovers o qualsevol tasca de
manteniment general. T.600 658 160.
Busco feina de mainadera, serveis
domèstics i per cuidar gent gran. T.646
624 894.
Busco feina per cuidar gent gran, de
neteja i de cangur. Total disponibilitat.
T.661 299 854.
Busco feina per cuidar gent gran, de
neteja i de cangur. Total disponibilitat.
T.644 637 300.
Si necessites un cop de mà per fer
les tasques administratives de la teva
empresa, facturació, comptabilitat etc,
pots contactar amb la Fina, administrativa
comptable amb molts anys d’experiència.
Hores convingudes.
T.609 736 251.
Busco feina en serveis domèstics,
cuidar gent gran o mainadera. Total
disponibilitat. T. 622 622 824.
Compro tebeos antics, còmics de
superherois, manga, postals, llibres,
PER ANuNCIS GRATuÏTS O DE vENDA I LLOGuER
ENvIEu un correu electrònic a: eva@elnou.cat
Màxim 15 paraules
• Venc magnetoteràpia nova
M- 70 Amel Medical amb 4
accessoris per falta d’ús. Preu:
680€. José 660 398 686.
• Oferta de construcció:
descomptes del 20% al 40 %,
possibilitat de pagament a
terminis. 30 anys d’experiència
i pressupostos sense
compromís. T. 676 338 948.
àlbums de cromos, calendaris de butxaca,
monedes, playmobil, soldats de
plom i joguina en general.
T.630 930 616
S’ofereix noi de Palafrugell, responsable,
seriós amb experiència, per cuidar
gent gran, neteja, manteniment de cases
i jardins, ajudant de cuina o cambrer.
Santi T.606 629 730.
Sóc en Miquel un noi de 29 anys amb
experiència com a cambrer, però busco
feina de qualsevol tipus.
T.678 20 35 65.
Entitat sense ànim de lucre, de suport
a les persones amb discapacitat, DE-
MANA VOLUNTARIS per les llars
de Palafrugell, Sant Feliu de G. i Sant
Antoni de C.
Truqueu a la FUNDACIÓ VIMAR:
972 601946. GLÒRIA TORRELLAS.
Busco feina per cuidar gent gran i
serveis domèstics per hores.
T. 688 268 921.
Senyora s’ofereix per cuidar avis.
653 492 014 / 666 754 850 / 697 974 971.
Aiguapolis necessita personal amb
coneixements de: Tractament de
piscines, Lampisteria. Català, francès
i anglès. Treball en botiga de comercialització
i assessorament al públic a
Palafrugell. Interessats/ades, envieu
currículum amb fotografia recent a:
paul@aiguapolis.com

• A la venda casa adossada a
Regencós. 168m2 3 habitacions i
piscina. Preu a consultar.
T 616 770 854
• Venda de parcel·la de 1.250m²
a la millor zona del residencial
Begur. Preu anterior: 169.000€.
Preu actual: 162.500€.
T. 676 338 948.
Borsa immobiliària
• Es ven xalet de disseny al residencial
Begur. 1.200m² de parcella
i 421m² construïts amb piscina.
Possibilitat de dues vivendes.
Preu de cost: 1.070.000€. Rebaixat
a: 596.000€. T. 676 338 948.
S’accepta pis o casa d’entrada.
• Es lloga pis c/Palamós, 3 hab,
calefacció, bany i lavabo. 400€
T.972 301 811 (tardes).
• Oportunitat per a inversor:
edificació de més de 800m² amb
local, tres grans pisos i àtic amb
ascensor. Preu molt rebaixat:
540.000€. Moltes possibilitats.
Tel. 676 33 89 48.
71
• Comparteixo apartament a la
Cerdanya Francesa a 5 minuts
de Llívia per a 2 persones, per
dies diferents. T. 629106232.
• Apartaments Cap Sa Sal: Comunitat
de propietaris tots amb
magnifiques vistes al mar. Tel.
669884147

74 Telèfons de serveis
GENERALS
Urgències 112
Bombers 085
Policia urbana 092
Mossos d’esquadra 088
Ambulàncies 061
TORROELLA DE MONTGRí I L’ESTARTIT
Aj. Torroella de Montgrí 972 758 112
Consell municipal de l’Estartit 972 752 533
Oficina de turisme de l’Estartit 972 751 910
Estació nàutica l’Estartit – I.Medes 972 750 699
Parc natural del Montgrí 972 751 701
Museu de la Mediterrània 972 755 180
Policia local 972 750 149
Deixalleria 900 720 678
Cap 972 761 101
Consultori mèdic l’Estartit 972 750 063
PLATJA D’ARO
Ajuntament 972 817 284
Taxis 972 825 050
Turisme 972 817 179
Salvament marítim 972 600 711
Deixalleria 661 536 318
Correus 972 817 477
Policia local 972 825 777
SANT FELIU DE GUíxOLS
Ajuntament 972 327 000
Escola oficial d’idiomes 972 821 646
Creu roja 972 822 200
Turisme 972 820 051
Correus 972 321 160
Deixalleria 972 822 602
Policia local 972 324 211
PALAFRUGELL
Ajuntament 972 613 100
Can Genis 972 613 104
Correus 972 300 607
Creu Roja 972 300 992
Enher 900 707 070
Fundacio Josep pla 972 305 577
Hospital Geriàtric
Oficines de Turisme
972 613 500
*Palafrugell 972 300 228
*Calella 972 614 475
*Llafranc 972 305 008
*Tamariu 972 620 493
Policia Local 972 306 292
Sarfa 972 610 006
Sorea 972 300 255
Taxi Empordà 609 511 071
Taxis Pareras 639 708 767
PALAMÓS
Ajuntament 972 600 026 - 648 595 326
Policia Local 972 602 077
Departament de Turisme 972 600 550
Teatre auditori La Gorga 972 602 330
Museu de la Pesca, Oficines 972 601 244
Jutjat de pau 972 314 428
Mercat Municipal 972 601 036
LA BISBAL D’EMPORDÀ I CORÇÀ
Ajuntament Corçà 972 630 051
Ambulàncies i urgències (CAP) 972 643 808
Mossos d’Esquadra 972 643 130
Policia Local 972 640 292
Ajuntament 972 640 975
Consell Comarcal Baix Empordà 972 642 310
Terracota Museu 972 642 067
PALS
Ajuntament de Pals 972 636 161
Policia Local 972 667 777
Oficina de Turisme 972 637 380
Museu – Casa de Cultura Ca la Pruna 972 636 833
BEGUR
Ajuntament 972 624 020
Cinema Casino Cultural 972 622 959
Oficina de Turisme 972 624 520
Policia Local 972 624 200