Goril·la - Cinescola

“GORILLAS IN THE MIST”
L’EXTINCIÓ DE LES ESPÈCIES
SINOPSI – VALORACIÓ CRÍTICA
Ramon Breu
CinEscola.info
La pel·lícula recrea la trajectòria vital i científica de
la zoòloga Dian Fossey, que dedicà la seva vida a
l’estudi i protecció dels goril·les de muntanya que
viuen al cor de l’Àfrica Equatorial, concretament a
les muntanyes Virunga de Rwanda (morí el 1985
assassinada per caçadors furtius).
“Gorilas en la niebla” ens aproxima al misteri de la
vida salvatge dels goril·les, alhora que invita a una
reflexió sobre temes ecològics com ara l’extinció
d’espècies i la reducció dels hàbitats. És també un
elogi a una gran investigadora com fou Dian Fossey,
que serveix per valorar i conèixer un determinat
mètode científic. Sens dubte, la sensibilitat de les
imatges contribueix a estimular la preocupació
envers aquests animals.
Encara vivia Dian Fossey quan va sorgir el projecte de dur a la pantalla la seva vida i les
seves experiències en l’estudi dels goril·les, recollides en nombrosos articles i
fonamentalment en el llibre “Gorilas en la niebla”. No obstant, l’assassinat de l’antropòloga
l’any 1985 (assassinat del qual mai ha arribat a aclarir-se els motius o la identitat de
l’homicida), va fer que la futura pel·lícula no pogués tenir l’assessorament directe de
l’autèntica protagonista de la història. El resultat fou una film intel·ligent, que planteja
diverses qüestions per a la reflexió i que fa que l’espectador la vegi amb força interès. Un
film que ens aproxima a l’exaltació i al foc intern que devia tenir aquella increïble dona que
fou Dian Fossey.
La pel·lícula també ens parla de l’obsessió per una idea (la defensa dels goril·les) que no
només acaba transformant i dominant la protagonista, sinó que sembla conduir-la
irremissiblement a la bogeria. La seva ofuscació, per altra banda, li fa perdre tota noció
moral i la porta a actuar, literalment com una bruixa, fent tot tipus d’excessos. No hi ha
dubte que Dian Fossey tenia una personalitat molt complexa. És d’agrair, per tant, que la
pel·lícula no elimina algunes de les complexitats del seu caràcter. Com va declarar l’actriu
Sigourney Weaver, que va estudiar a fons la vida de Dian Fossey: “No hi ha gairebé res
sobre Dian Fossey que no tingui un cantó positiu i un altre de negatiu.
El film constitueix un autèntic homenatge a la tasca de l’antropòloga -que va canviar
totalment la percepció que fins aquell moment es tenia dels goril·les de muntanya- i

eivindica el fet que la dedicació extenuant i la força de voluntat de la Fossey van aconseguir
la conservació d’una espècie que avui estaria extingida.
És també un al·legat ecològic que denuncia el tràfic d’espècies en perill d’extinció, així com
la manca d’escrúpols d’alguns intermediaris (a la pel·lícula es parla d’un zoològic, però
l’acusació es podria estendre a determinats circs, laboratoris, ensinistradors, etc.) a l’hora
d’aconseguir els animals sol·licitats, a través de qualsevol mitjà. També s’acusa als culpables
últims de tot aquest cruel negoci, que no són els nadius, que simplement maten els animals
per sobreviure, sinó els turistes que compren la mà d’un goril·la o aquells que compren
aquests mateixos productes a les seves civilitzades ciutats.
Els rodatge de Gorillas in the Mist es va fer al propi centre de Karisoke, situat a més 3000
quilòmetres sobre el nivell del mar, on havia treballat durant vint anys Dian Fossey. Alguns
dels goril·les que intervenen al film foren els mateixos amb els que Fossey havia compartit
els seus darrers anys.
FITXA:
Títol: “Gorillas in the Mist”
(Gorilas en la niebla)
Estats Units, 1988
Director: Michael Apted
Productors: Arnold Glimcher i Terence
Clegg per a Universal i Warner Bros.
Fotografia: John Seale
Muntatge: Stuart Baird
Música: Maurice Jarre
Guió: Anna Hamilton Phelan
Director artistic: Ken Court
Durada: 123 minuts
Intèrprets
Sigorney Weaver: Dian Fossey
Bryan Brown: Bob Campbell
Julie Harris: Ruth Carr
John Omizah Milawi: Sembagare
Constantin Alexandrov: Van Vectem
ACTIVITATS
1.- Feu un mapa d’Àfrica i situa els països en els quals es situa l’acció del film.
2.- Quin és l’objectiu que porta la investigadora a Àfrica?

3.- Quin és el nom del seu guia? Feu-ne una descripció. Expliqueu que li va passar a la
seva família.
4.- Quina és la primera pista que troba per descobrir els goril·les?
5.- Després que, per causa d’una guerra civil, és expulsada del seu campament, Dian
Fossey es desanima i vol abandonar, però, finalment, canvia d’idea i torna a investigar
els goril·les. Què li fa canviar d’idea?
6.- Una de les imatges més impactants de la pel·lícula són les relatives a les morts i
mutilacions dels goril·les. Qui són, al vostre criteri, els veritables culpables de les
morts?
7.- Després de veure i treballar aquest film, canviarà la vostra opinió respecte els
zoològics? Per què?
8.- ¿Què us sembla l’actuació de Dian Fossey respecte els furtius: amenaces
“màgiques” fent-se passar per bruixa, retenció del nen, “temptativa” d’execució d’un
caçador, crema del poblat...?
9.- Dian Fossey parla de “la meva muntanya”, “els meus goril·les”... us sembla
correcte? Què provoca aquest sentiment?
10.- Expliqueu per què fou útil la feina i el sacrifici d’aquesta investigadora nordamericana.
Dian Fossey

“EL GORILA EN LA SELVA”
“En las llanuras abiertas se avista a los animales a gran distancia. Sin penetrar en zonas
comprometidas se aprecia perfectamente su aspecto, su tamaño y se pueden prever sus
reacciones. Los más colosales habitantes de las sabanas, como elefantes, rinocerontes y
leones, optan generalmente por alejarse del hombre, y, así, mantienen una buena distancia de
seguridad. En la selva, contrariamente, uno se mete de pronto en el terreno del animal sin
darse cuenta. Sobre todo, si el animal, como el gorila, no se sirve del olfato para descubrir a
sus enemigos y retirarse a tiempo. Por otra parte, en la espesura, en la semipenumbra del
sotobosque, entre las lianas, los musgos y los líquenes que penden de las ramas de los
árboles, bajo el dosel eternamente amenazador, el ánimo de quien no sea un pigmeo está
siempre presto al asombro y al temor.
Ordinariamente, se suele oír a los gorilas desde unos cien o
doscientos metros, pero sus cuerpos permanecen ocultos
entre la vegetación. sus vocalizaciones, los chasquidos de
las ramas que rompen para alimentarse, incluso sus ruidos
intestinales, llegan distintamente hasta los expedicionarios.
Pero el encuentro suele ser súbito, al traspasar una zona de
tupidos arbustos en la selva secundaria o de suculentas y
amplias hojas que forman una verdadera cortina en la selva
de la montaña. Ante los ojos del hombre aparece entonces
un grupo de animales tan sorprendidos como el propio
cazador. Súbitamente, vuelven la cabeza hacia los intrusos.
Sus macizas y brutales cabezas, en las que brilla la negra
piel de la faz, aparecen perfectamente dibujadas por la
poderosa musculatura masticadora, que les da un aire amenazador y taciturno, remarcado
por los amplios arcos superciliares, de poderosos resalte óseo y peludas cejas, por los
marcados huesos cigomáticos y, sobre todo, por el alto y puntiagudo copete del cráneo: la
cresta sagital de los machos en la que se insertan los músculos temporales. En la
semipenumbra del bosque, la facies del gorila que se ve sorprendido no resulta, desde luego,
benevolente. De pronto, el más grande de los animales se destaca del grupo y arranca
bruscamente una hoja o el tallo de una hierba para colocárselo, como distraído, entre los
labios. Este gesto indeciso apenas dura un segundo, porque el gorila dominante inicia un
rugido que tiene la particularidad de ir in crescendo, llenando toda la bóveda de la selva con
un tono tan pavoroso que no hay persona que lo haya escuchado y no lo recuerde durante
toda la vida como uno de los sonidos naturales más impresionantes, superior incluso al
rugido del león.
Mientras ruge el gorila va alzándose sobre los miembros posteriores, distiende el amplio
pecho, eriza los pelos de los hombros y de los antebrazos, adelanta las sólidas y cuadradas
mandíbulas y se golpea el pecho ruidosamente con las palmas de las manos abiertas. El poc,
poc, poc,... del golpeteo, en el que ambas manos caen intermitentemente sobre el pecho
bruñido, se escucha a gran distancia en el silencio de la selva. Terminado el repiqueteo, que
suele constar de unos veinte golpes, y sin dejar de rugir con la boca abierta, el gran macho
inicia una carrera que puede ser lateral o bien en línea recta hacia el inoportuno visitante;
mientras corre sobre sus cortas piernas, va arrancando ramas, hierbas y hojas, que lanza

aparatosamente al cielo en la dirección de sus enemigos. Un ciclón desatado o el más grande
de los carnívoros en plena carga no causarían más pavor que el gorila en pleno trance de su
exhibición amenazadora. Ordinariamente, una bala acaba con la representación antes de que
el infeliz mono puedas demostrar a sus atacantes que solamente pretendía asustarlos y
expulsarlos de sus dominios.(...)
(...) Pero cuando el expedicionario africano no es
un cazador ni lo que se acostumbra a llamar un
aventurero – ambos siempre dispuestos a
impresionar a sus compatriotas con sus relatos al
regreso del viaje - sino un hombre de ciencia,
comienza por penetrar en los territorios del gorila
sin llevar armas, como hizo George B. Schaller
durante su larga estancia entre los gorilas de
montaña, o Dian Fossey, que vivió integrada en
las familias de gorilas, llegó a interpretar sus
gestos y vocalizaciones y fue aceptada por ellos
sin que tuvieran que modificar en absoluto sus pautas de comportamiento. Ambos
naturalistas fueron recibidos al principio por los gorilas como extraños, como sus peores y
casi únicos enemigos. ante su presencia, reaccionaron con el típico y acostumbrado baile de
amenaza, con el golpeteo en el pecho y el lanzamiento de objetos al aire. Ante la
inmovilidad del adversario, los gorilas machos detuvieron siempre su avance amenazador a
unos metros de los naturalistas, o se limitaron a pasar corriendo a su lado para perderse en la
intrincada espesura. Ninguno de estos dos observadores (...) temieron a estos animales, y
ambos confesaron que son absolutamente inofensivos y pueden ser estudiados en su
ambiente a pie firme y sin portar armas.”
Fèlix Rodríguez de la Fuente
Enciclopedia Salvat de la Fauna
Vol. 3. África
PARLA DIAN FOSSEY
“Els goril·les formen grups socials força estables i cohesionats, la composició dels quals
resulta alterada a vegades per naixements, morts i migracions o immigracions ocasionals
d’alguns individus. El nombre de goril·les que componen cada grup oscil·la entre dos i vint
animals, amb una mitja d’uns deu. Un grup típic està format per un mascle adult de dors
platejat, d’uns quinze anys d’edat i uns 140 quilos de pes –el doble que la femella– que és el
cap indiscutible; un mascle de dors negre, sexualment immadur, d’entre vuit i tretze anys i
amb uns 95 quilos de pes; tres o quatre femelles sexualment madures, d’uns vuit anys d’edat
i setanta-cinc quilos més o menys, vinculades en general de per vida al mascle dominant; i,
finalment, de tres a sis individus immadurs, menors de vuit anys (...) El període de
convivència dels joves amb els seus pares, germans i altres parents ofereix als goril·les una
organització familiar peculiar i segura, reafirmada per vincles de parentes molt estrets. Quan
els mascles i les femelles s’apropen a la maduresa sexual, deixen els seus grups de

naixement. La dispersió dels individus en edat de copular és probablement una pauta de
comportament destinada a reduir els efectes de consanguinitat.
Durant els primers dies d’estudi a Kabara
fou difícil establir contacte amb els
goril·les. Els goril·les no estaven habituats a
la meva presència perquè, en general,
fugien quan em veien. Freqüentment podia
escollir entre dos tipus de contacte:
d’amagat, de manera que els goril·les no
sabien que els observava; o obertament,
quan eren conscients de la meva presència.
Els contactes d’amagat eren especialment
interessants per als comportaments que
d’una altra manera s’haurien inhibit. El
desavantatge d’aquest mètode consisteix en
què no contribueix gens al procés
d’habituació. En canvi, els contactes oberts
m’ajudaven a guanyar a poc a poc
l’acceptació dels goril·les.
L’estimulació de la curiositat dels goril·les
és només un dels aspectes del procés
d’habituació que vaig aprendre gràcies a
l’experiència. Més tard, també me’n vaig
adonar que romandre dreta –quieta o
caminant– quan em trobava en el seu camp
visual, augmentava el seu recel. Arran
d’aquest descobriment vaig començar a
caminar ajupida i recolzant-me amb les
mans. El fet de caminar a quatre potes o
estar asseguda quan estava a prop d’ells, no només em situava al seu nivell visual, sinó que a
més els transmetia la impressió que no volia barrejar-me amb els seus assumptes.
(...) Durant uns mesos vaig imitar els cops al pit que es fan els goril·les. (...). Em creia molt
intel·ligent al fer això, i no me n’adonava que estava enviant als goril·les una informació
inadequada. Els cops al pit són un senyal d’excitació o alarma, per tant en comptes de donar
un missatge de tranquil·litat, els estava dient tot el contrari.
Així, doncs, ja no vaig imitar aquest comportament, i ara només el faig servir quan intento
retenir l’atenció d’algun grup que acabo de descobrir.”
Dian Fossey. Gorilas en la niebla
Barcelona, Salvat, 1988, pàgs. 10-13
Traducció: CinEscola.info

ACTIVITATS
1.- Quants goril·les componen un grup?
2.- Què vol dir maduresa sexual?
3.- A què es refereix Dian Fossey quan parla dels efectes de la consanguinitat?
4.- Quins avantatges tenia per a Dian Fossey que caminés a quatre potes?
5.- Per què diu que donant-se cops al pit transmetia als goril·les una informació
inadequada?
EL DARRER MISSATGE DE DIAN FOSSEY
Dian Fossey va consagrar la seva vida a l’estudi i a la defensa del goril·la de muntanya. Va
morir per ells. Fou morta el 27 de desembre de 1985 al Parc Nacional de les Muntanyes
Virunga, en el mateix lloc on havia establert el seu campament vint-i-un anys abans, i pels
mateixos caçadors furtius que ella havia combatut amb enorme tenacitat i determinació.
En l’epíleg del seu llibre, Gorilas en la niebla, podem llegir unes paraules en defensa de les
espècies animals en perill d’extinció i en defensa del seu hàbitat.. Reproduïm aquests
paràgrafs a manera d’homenatge i degut a la seva importància, ja que constitueixen un
autèntic testament.
“Els conservacionistes, els economistes, els
sociòlegs i els periodistes tendeixen a enfocar els
complexos problemes dels països del Tercer Món
d'una manera cada cop més realista en comparació
amb els teòrics d’altres temps. Aquest canvi
d’orientació s’està obrint pas a Amèrica, on, des de
fa poc, les polítiques de conservació existents,
totalment anacròniques, ignoraven la complexitat
de la burocràcia de cada país, les necessitats
bàsiques de la població humana i la corrupció dels
funcionaris (...). Els intents dels estrangers per
demostrar que la fauna i la flora constitueixen un
valuós llegat passen per alt el fet que la majoria del
poble , empobrit i passiu, considera la natura com
un obstacle per a millorar el seu nivell de vida,
només tolerat si aporta beneficis econòmics
pràctics, com ara ullals d’elefant, carn o pells.

Per altra banda, la promoció del turisme, degudament organitzat , podria ser rendible, i així
s’aconseguiria que l’interès de la majoria estigués per sobre dels guanys aconseguits per uns
pocs explotant les espècies silvestres. Una bona manera d’aconseguir aquests objectius a
Àfrica –continent amb tribalisme, nepotisme i règims classistes característics- consisteix en
guanyar per aquesta causa a persones fermes i independents, capaces de posar per davant els
interessos dels animals als seus.
Sens dubte, la majoria de les espècies amenaçades –els 242 goril·les de muntanya que
queden a l’Àfrica, els 1000 pandes gegants de Xina o els 187 ossos bruns d’Amèrica, per
esmentar només tres exemples– viuen de manera precària.
(...) La conservació activa inclou patrulles freqüents per a destruir les armes dels caçadors
furtius, l’estricta i puntual imposició de la llei, el cens dels animals en les regions on aquests
viuen habitualment, i una forta protecció del seu hàbitat. Aquestes activitats no proporcionen
beneficis econòmics a ningú, però donen als animals oportunitats de supervivència.
Els mètodes de conservació activa han de complementar-se amb projectes de més llarg
termini. No obstant, els durs esforços diaris de conservació han de precedir a la conservació
teòrica. en el cas del goril·la de muntanya, això significa destruir les trampes i empresonar
els caçadors furtius; en el cas dels pandes gegants, la investigació minuciosa dels seus
recursos alimentaris; en el cas dels óssos, la imposició estricta de càstigs als caçadors furtius
i la vigilància rigorosa de la zona teòricament protegida on viuen.”
Dian Fossey. Gorilas en la niebla.
Barcelona, Salvat, 1988, pàgs. 263-264
Traducció: CinEscola.info
Goril·la
(Gorilla gorilla)
Classe: Mamífers
Ordre: Primats
Família: Pòngids
Alçada: fins a 180 cm
Pes: 200 quilos
Alimentació: exclusivament vegetariana:
brots, tiges, fulles...
Gestació: 250-270 dies.
Camada: Un i, en ocasions, bessons.
Longevitat: En captivitat, fins a 34 anys.

Goril·la de muntanya
Població: uns 200 ejemplars
Distribució: Muntanyes Virunga i a Bwindi National Park
(entre les fronteres d'Uganda i Rwanda).
Amenaces:
- Pèrdua i degradació del seu hàbitat.
- Mort d'exemplars a causa dels conflictes bèl·lics.
- Caça il·legal per menjar la seva carn i fabricar amulets amb diferents parts del seu cos.
- Contagi de malalties mortals a causa del turisme.
ACTIVITATS
1.- ¿De quina manera creus que la corrupció dels funcionaris pot afectar la
supervivència de determinades espècies animals?
2.- Dian Fossey ve a dir que la pobresa de la població africana és un obstacle per a la
conservació de la seva fauna. Expliqueu aquest raonament. Què creieu que es podria
fer per elevar el nivell de vida d’aquests pobles?
3.- El problema d’espècies animals en perill d’extinció, el tenim a Europa? Sabeu, més
o menys, a quins animals afecta?
Crimen contre la naturaleza
La última osa parda autóctona de los Pirineos cae abatida en una cacería
Joaquín Prieto. El País, 3 de noviembre de 2004
“Un grupo de cazadores mató el
pasado lunes a Canelle (Canela), la
última osa parda autóctona de los
Pirineos. El desastre ecológico
ocurrió en una zona escarpada del
valle de Aspe, en la parte francesa
de la cordillera, donde los cazadores
tuvieron la ocurrencia de montar una
batida de jabalíes, con perros, 48
horas después de haberse observado
la presencia de la osa y su cría. El
animal se sintió acorralado, mordió
a uno de los perros y se revolvió contra uno de los cazadores, que abrió fuego. La madre
resultó muerta y el hijo huyó despavorido.

“Esto ha sido un crimen contra la naturaleza”, claman las asociaciones de defensa del medio
ambiente, impotentes frente al atentado contra una especie en vías de extinción.
(...) El oso es una especie protegida, lo cual no ha evitado la muerte de tres hembras en los
Pirineos: Claude, abatida en 1984 en la comarca bearnesa (la misma en que ha muerto
Canelle); Melba, muerta en 2001 en el alto Garona (Pirineos Centrales), y ahora, Canelle. La
introducción de osos procedentes de Croacia y Eslovenia ha evitado la desaparición
completa del animal, del que quedan 15 o 16 ejemplares en la cordillera, pero los
naturalistas ya no ven modo de salvar la especie autóctona, de la que sólo sobreviven dos
machos (uno en la parte francesa y otro vagando entre Aragón y los Pirineos Centrales
franceses) y la cría de Canelle.
(...) La realidad es que la caza constituye todo un problema político en Francia, donde los
practicantes de esta actividad constituyen un grupo de presión muy numeroso. Opuesto
sistemáticamente a las iniciativas de los ecologistas, cuenta incluso con el partido político
Caza y Pesca, que concurre regularmente a las elecciones.”
ACTIVITATS
1.- De qui és la responsabilitat de la mort de l’óssa Canelle?
2.- Valoreu la cohabitació entre caçadors i espècies protegides.
3.- Quines mesures caldria posar en pràctica per protegir espècies protegides a
Europa?
La Terra pateix una extinció d’espècies només
comparable a la desaparició dels dinosaures
J. M. Martí Font. El País, 25 de gener de 2005
Un terç dels amfibis, una quarta part
dels mamífers i un de cada vuit ocells,
es troba sota amenaça d’extinció. Són
15.589 espècies animals i altres 60.000
espècies vegetals en risc de
desaparèixer. S’han perdut el 45 %
dels boscos, així com el 10 % dels
coralls. La definitiva hegemonia de
l’Homo sapiens sobre el planeta Terra
ha provocat un procés de desaparició

d’espècies que es desenvolupa a un ritme centenars de vegades superior al natural, un
fenomen que tindria com a únic precedent la desaparició dels dinosaures sobre la Terra, fa
65 milions d’anys. Aquestes són alguns dels advertiments que van posar sobre la taula els
1.200 experts i polítics de 30 països que participen en la conferència Internacional sobre
Biodiversitat, que es celebra aquesta setmana a la seu de la Unesco de París.
La Terra és un planeta molt mal conegut, va afirmar el nordamericà Edward Wilson, el
científic que va crear el concepte de biodiversitat. (...) L’home només ha descrit 1,8 milions
d’espècies sobre 10 i 30 milions d’espècies que calculem que existeixen; un gram de terra
fèrtil té 5.000 tipus de bactèries. El ritme de desaparició és tan ràpid que entre 2002 i 2004
en nombre d’espècies amenaçades va passar de 10.046 a 15.589, segons la Llista Roja
d’Espècies Amenaçades.
(...) Una de les lliçons del tsunami del 26 de desembre de 2004, és que els manglars i els
esculls de corall poden jugar un paper de tap contra les catàstrofes naturals. Les zones on
s’havia tingut cura dels ecosistemes, com els boscos de manglars, van resistir millor que les
que tenien els seus boscos degradats. (...)
Cada any es perden 14 milions d’hectàrees de bosc, la qual cosa no només comporta
l’extinció de multitud d’espècies que viuen en aquests boscos, sinó que amb la desaparició
d’espais verds es redueix la capacitat dels pulmons del planeta (...)
Traducció: CinEscola.info
ACTIVITATS
1.- Expliqueu el significat de les següents paraules: biodiversitat; manglar i esculls de
coralls.
2.- Cerqueu informació sobre els acords de la Conferència sobre la Biodiversitat de Río
de Janeiro, de 1992 i el seu compliment per part dels països participants.
3.- Poseu exemples d’espècies animals en perill d’extinció.
4.- Quina funció fan els pulmons verds del planeta, com ara la selva amazònica?
5.- Entreu a Global Amphibian Assessment (www.globalamphibians.org
) i feu un
informe de l’alarmant extinció dels amfibis.