la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Així sense cap mena d’estructura formal organitzativa, tampoc oficialment legalitzada,
es van començar les activitats lúdiques i esportives, artístiques i d’esbarjo, festes del
calendari cristià, celebracions, etc., que propiciaven la memòria prou evident d’un
record d’índole familiar i d’unes realitzacions de cultura popular i tradicional.
Va ser voluntat que tots els actes quedessin plasmats en uns fulls a tot color anomenats
Noticiaris que servien de nexe entre els set germans i llurs propis fills, realitzats a
mà, un per un, set còpies iguals, amb dibuixos i pintats també a mà i picats amb màquina
d’escriure un a un. A més a més hi havia uns fulls a part, com a revista estricta de la
Colla Cargol, amb el nom de El Cargolí. Aquesta revista sortia sense periodicitat, sense
sumari, ni línia concreta, lliure de contingut, de dibuix i d’intencionalitat. Tot hi cabia si
hi havia imaginació i voluntat per fer-la. La “Colla Cargol” era doncs un nucli que en ple
franquisme, però sense passar a la llum pública mantenia dins l’àmbit de la família l’esperit
català, amb la llengua, les tradicions, i altres actes que per a nosaltres eren del tot normals.
No es pot dir que era resistencialisme; de fet per a tots era normalitat. Si voleu era
un normal resistencialisme, que per els petits de la colla el veiem i el trobàvem com el més
natural dels nostres actes, alhora que era un sentiment de companyonia i d’activitat cultural.
En el fons era un sentiment de país, el que s’expressava en aquella Colla.
Per emblematitzar el grup es confeccionaren uns escuts i unes banderetes amb el
logotip de la colla i cada ú a la mida de les seves possibilitats i temps, preparaven les activitats
i “publicaven” aquella “revista” que reflectia amb escrupolós detall totes les trobades
que es feien, a més d’exercir la funció de revista infantil, juvenil i també pels grans.
Escrits il·lustrats d’humor, de caliu ciutadà, contes infantils, notícia d’excursions, memòries
d’estiu, divertides historietes a l’entorn de les faules de Lafontaine, concursos de
Maria-Castanyes, pàgines d’entrevista, visita al Zoo, temes de “moda” i disseny, de cuina
ràpida per fer amb fireta, historietes d’humor protagonitzats per animals (com cargols,
girafes, serps, granotes, anguiles, ocells, rucs, peixos, tortugues, conills, etc), programes
d’exposicions, sigui sobre trens elèctrics, fotografia, de cargols marins, i també un calendari
infantil.
El conjunt documental que ens ha quedat són els dos volums de 71 i 86 pàgines de
text i dibuix a colors com a document gràfic, social, cultural, familiar, literari, d’una
manera de fer i de veure les coses que ara ens és gratificant. Bé cal dir però, que pels
anys en que la Colla Cargol va funcionar, una part dels seus integrants eren nens i nenes
massa petits que no podien gaudir d’aquesta experiència directament, i que s’incorporaven
a mida que s’anaven fent grans.
Hi havia a la Colla un planter de jovenalla d’entre 8 a 16 anys que permetia als organitzadors
de muntar les “cargolades” amb balls populars, teatre infantil, i amb la
col·laboració dels grans fer jocs de mans, caramelles, putxinel·lis, etc. El registre escrit i
dibuixat anava a càrrec dels germans Albert i Rafel Bastardes i Parera, i d’Albert
Bastardes i Porcel (Albert jr.); els treballs de coordinació, assaig i organització d’ obres
teatrals, etc, era dirigit per Mercè Porcel de Bastardes (professora de piano), el seu fill
Albert jr. que feia les coreografies i dissenyava els vestits i s’encarregava de realitzar els
7