la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans
la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans
la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Així sense cap mena d’estructura formal organitzativa, tampoc oficialment legalitzada,<br />
es van començar les activitats lúdiques i esportives, artístiques i d’esbarjo, festes del<br />
calendari cristià, celebracions, etc., que propiciaven <strong>la</strong> memòria prou evident d’un<br />
record d’índole familiar i d’unes realitzacions de cultura popu<strong>la</strong>r i tradicional.<br />
Va ser voluntat que tots els actes quedessin p<strong>la</strong>smats en uns fulls a tot color anomenats<br />
Noticiaris que servien de nexe entre els set germans i llurs propis fills, realitzats a<br />
mà, un per un, set còpies iguals, amb dibuixos i pintats també a mà i picats amb màquina<br />
d’escriure un a un. A més a més hi havia uns fulls a part, com a revista estricta de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> Cargol, amb el nom de El Cargolí. Aquesta revista sortia sense periodicitat, sense<br />
sumari, ni línia concreta, lliure de contingut, de dibuix i d’intencionalitat. Tot hi cabia si<br />
hi havia imaginació i voluntat per fer-<strong>la</strong>. La “Col<strong>la</strong> Cargol” era doncs un nucli que en ple<br />
franquisme, però sense passar a <strong>la</strong> llum pública mantenia dins l’àmbit de <strong>la</strong> família l’esperit<br />
català, amb <strong>la</strong> llengua, les tradicions, i altres actes que per a nosaltres eren del tot normals.<br />
No es pot dir que era resistencialisme; de fet per a tots era normalitat. Si voleu era<br />
un normal resistencialisme, que per els petits de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> el veiem i el trobàvem com el més<br />
natural dels nostres actes, alhora que era un sentiment de companyonia i d’activitat cultural.<br />
En el fons era un sentiment de país, el que s’expressava en aquel<strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
Per emblematitzar el grup es confeccionaren uns escuts i unes banderetes amb el<br />
logotip de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> i cada ú a <strong>la</strong> mida de les seves possibilitats i temps, preparaven les activitats<br />
i “publicaven” aquel<strong>la</strong> “revista” que reflectia amb escrupolós detall totes les trobades<br />
que es feien, a més d’exercir <strong>la</strong> funció de revista infantil, juvenil i també pels grans.<br />
Escrits il·lustrats d’humor, de caliu ciutadà, contes infantils, notícia d’excursions, memòries<br />
d’estiu, divertides historietes a l’entorn de les faules de Lafontaine, concursos de<br />
Maria-Castanyes, pàgines d’entrevista, visita al Zoo, temes de “moda” i disseny, de cuina<br />
ràpida per fer amb fireta, historietes d’humor protagonitzats per animals (com cargols,<br />
girafes, serps, granotes, anguiles, ocells, rucs, peixos, tortugues, conills, etc), programes<br />
d’exposicions, sigui sobre trens elèctrics, fotografia, de cargols marins, i també un calendari<br />
infantil.<br />
El conjunt documental que ens ha quedat són els dos volums de 71 i 86 pàgines de<br />
text i dibuix a colors com a document gràfic, social, cultural, familiar, literari, d’una<br />
manera de fer i de veure les coses que ara ens és gratificant. Bé cal dir però, que pels<br />
anys en que <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol va funcionar, una part dels seus integrants eren nens i nenes<br />
massa petits que no podien gaudir d’aquesta experiència directament, i que s’incorporaven<br />
a mida que s’anaven fent grans.<br />
Hi havia a <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> un p<strong>la</strong>nter de jovenal<strong>la</strong> d’entre 8 a 16 anys que permetia als organitzadors<br />
de muntar les “cargo<strong>la</strong>des” amb balls popu<strong>la</strong>rs, teatre infantil, i amb <strong>la</strong><br />
col·<strong>la</strong>boració dels grans fer jocs de mans, caramelles, putxinel·lis, etc. El registre escrit i<br />
dibuixat anava a càrrec dels germans Albert i Rafel Bastardes i Parera, i d’Albert<br />
Bastardes i Porcel (Albert jr.); els treballs de coordinació, assaig i organització d’ obres<br />
teatrals, etc, era dirigit per Mercè Porcel de Bastardes (professora de piano), el seu fill<br />
Albert jr. que feia les coreografies i dissenyava els vestits i s’encarregava de realitzar els<br />
7