la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
família i d’un agermanament. Quan mort el pare el 1944 deixa set nets que van d’onze
anys a tres dies, i aleshores aquell nucli familiar creix a l’entorn de l’àvia. Allí ja hi havia
el fonament de la Colla.
La mort de l’àvia (1951) va resultar ser força traumàtica doncs aglutinava tota la
família d’ençà la guerra i després del 1944 n’era el pal de paller; ella va construir una
sòlida relació entre tots els fills, gendres, nores i nets, i la seva desaparició va fer témer
per la disgregació, la pèrdua dels contactes familiars i el sentit de germanor. Aleshores
neix la consciència de Colla.
Però aquell projecte de colla havia tingut uns precedents amb moltes activitats, abans
de formar-se amb el nom de “Colla Cargol”. Quan els set germans eren petits es disfressaven
per Nadal, Reis o carnestoltes amb els vestits tradicionals, (esclops i samarra,calces
de vellut i barretina) i recitaven poesies. Després de la guerra civil amb els seus fills
feien pessebres dioràmics, cantaven cançons sota l’arbre de Nadal (que la Tia Mercè
havia introduït com a festa familiar el 1940), i representaven els pastorets (amb lletra
d’Albert Bastardes Porcel). Però també anaven d’excursió, visitaven monestirs i esglésies
romàniques i feien milers de fotografies per allà a on anaven.
I encara per la festa del Corpus, feien en el terrat “l’ou com balla”, amb una taula
rodona de bar capgirada i la mànega d’aigua com a font, amb clavells i cireres que l’adornaven.
I pels més petits, un cavall de fusta fet amb un cavallet de taula cobert amb
una manta, un coixí que feia de cap i una corda per rendes i orelles de paper.
Cançons, teatre, titelles, ballets i fins i tot “recitaven versos al voltant d’una taula”,
eren activitats que van sorgir quasi espontàniament.
Una sessió infantil, per exemple, es va fer per la primera comunió d’Enric Bastardes,
al terrat de casa seva, amb pallassos, jocs de mans, i teatralitzant els “soldats” de
Napoleó.
Totes aquestes i altres activitats van proporcionar la base a partir de 1951, per a
“organitzar-se” familiarment i “formalment” com a Colla, és a dir com a grup identificat
que vol mantenir-se junts a l’entorn d’uns valors comuns a la nostra cultura. Serà
doncs la necessitat de mantenir “el caliu d’una mateixa llar enyorada” el que agruparà
i vitalitzarà aquell conjunt de família que sota el nom de Colla Cargol s’organitzarà lliurement
per realitzar activitats de cultura, de lleure i d’agermanament. Aleshores el conjunt
familiar era ja quasi bé doble: 5 germans casats i un a punt de fer-ho, amb més
d’una dotzena de fills entre tots: “Quan es fundà la Colla estaven empatats a 13 els grans
i els petits”; aviat però el desempat va venir com és natural per la banda dels fills fins que
pels volts del 1962 el conjunt de la Colla gairebé arribaven a la quarantena.
Els set germans eren vers el 1952, set “quasi parelles”, a saber: Albert Bastardes
–Mercè Porcel, Mercè Bastardas (soltera), Rafel Bastardes-Dolors Cardona, Carme
Bastardas-Francesc de Sales Permanyer, Montserrat Bastardas-Alfred Pérez-Iborra, Joan
Bastardas- Lluïsa Rufat, i Dolors (Lola) Bastardas- Viçens Batlle. A ells cal sumar-hi els
tretze fills que fins aquell moment tenien. I a més la tieta Pepita (germana de l’avi) i la
senyora Magdalena Piris.
6