la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Una unió de set germans
que formen una colla...
Totes les famílies es reuneixen i celebren aniversaris i aconteixements diversos. Però
grups familiars que es reuneixin i celebrin actes de tipus lúdico-culturals, amb intencionalitat
determinada deixant documentat els actes, les celebracions, les festes infantils,
d’una manera “impresa” ha sigut probablement escàs. Si a més el grup familiar s’autoorganitza
formalment com a grup social determinat, encara que només abarqui la pròpia
família és encara més reduït. I aquest és el cas de “La Colla Cargol”. No en coneixem
cap altre. La trajectòria d’unió, de voluntat com a grup (Colla), de normalitat en
mantenir la llengua i els costums en la seva expressió cultural, donava a aquest cercle
familiar una imatge de ideal fraternal i de llibertat dins l’anormalitat del franquisme.
Grups així no eren pretesament resistencialistes, més aviat actuaven amb una normalitat,
que fora de la família no era possible. Però si aquestes activitats queden reflexades
per voluntat del grup en una revista (El Cargolí), una circular (Noticiaris) o en uns fulls
que lliguen lectura amb il·lustracions, notes de família i cultura popular, esdevenen aleshores
uns documents que representen un compromís i una demostració d’ identitat
col·lectiva, per petita que aquesta sigui.
La “Colla Cargol” (1952-1961) va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar
activitats de la pròpia família Bastardes-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo
i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment
repressiu .
La família Bastardas-Parera estava formada pel pare Albert Bastardas i Sampere
(1871-1944) advocat que havia estat el primer alcalde elegit democràticament de
Barcelona (1908-1909), diputat a la Mancomunitat i membre destacat de la UNFR, i
president de múltiples institucions (Caixa de Pensions, Orfeó Català, Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana, Patronat de Previsió Social de Catalunya i
Balears, etc ) la seva dona Dolors Parera i Bisbal (1882-1951) hereva de la fàbrica de
Licors i Destil.leries Parera i els set fills que eren Albert (1908-1984), Mercè (1910-1997),
Rafel (1912-1994), Carme (1914-2006), Montserrat (1916), Joan (1919) i Dolors (1922);
hi havia a més la germana del pare Pepita Bastardas Sampere i encara la Sra.
Magdalena Piris, amiga de la família que l’havien acollit en la seva vellesa.
Aquests set fills de petits havien viscuts de molt aprop un conjunt d’activitats que els
marcaren de tal manera que, després de la mort dels pares, crearen aquell espai de
vivència familiar i cultural específic de grup que s’identificava amb valors d’una Pàtria i
d’una llengua, d’una cultura i tradició, d’un país i el seu patrimoni, però també d’una
5