la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
54.- Darrer Cargolí; és la felicitació del Nadal de 1961 il·lustrat amb una targeta de
colors de cera (Dacs) feta per Enric Bastardes. El vers (no en sabem l’autor) hi diu :
“I l’estrella que era muda
com la mula de l’estable,
va parlar per anunciar,
amb llenguatge indesxifrable
a l’orella impenetrable
del rabadà,
el gran Miracle d’aquesta nit.
I si no tenim el cor neulit,
I encara ens mou el sempre nou
I bell delit d’aquesta nit
Escoltarem
Avui l’estrella, encara muda
La vella mula I fins la palla
Encara tèbia de l’establia
Que ens anuncia :
Jesús és nat !.
Aquí s’acaba la documentació escrita de la Colla Cargol, la que ens ha quedat com
a memòria d’una etapa que amb més o menys fidelitat d’historiador he volgut explicar.
És una Memòria dels actes i dels fets que encara que tancats dins d’una família, formen
part d’una època, d’un país i d’unes circumstàncies històriques que semblava d’interès
donar-les a conèixer. Són una crònica de la família en un període determinat. Per comprendre-ho
millor però, no hi ha com examinar aquest dos volums documentals a que
fem referència i fruir-hi amb les seves il·lustracions. Després d’aquella aventura, tots ens
vàrem fer més grans i cadascú va realitzar-se en múltiples direccions. I tal com va néixer
la Colla Cargol es va desfer “formalment”. Ens queda el record i sobretot els documents
que expliquen si més no, una història de relació entre família i cultura en el marc
d’uns anys de franquisme, on continuava omnipresent l’opressió i la repressió cultural,
política i social.
64
Barcelona, setembre 2007
10ª Trobada tia Mercè