Alfred Pérez-Bastardas 4
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) Una unió de set germans que formen una col<strong>la</strong>... Totes les famílies es reuneixen i celebren aniversaris i aconteixements diversos. Però grups familiars que es reuneixin i celebrin actes de tipus lúdico-culturals, amb intencionalitat determinada deixant documentat els actes, les celebracions, les festes infantils, d’una manera “impresa” ha sigut probablement escàs. Si a més el grup familiar s’autoorganitza formalment com a grup social determinat, encara que només abarqui <strong>la</strong> pròpia família és encara més reduït. I aquest és el cas de “La Col<strong>la</strong> Cargol”. No en coneixem cap altre. La trajectòria d’unió, de voluntat com a grup (Col<strong>la</strong>), de normalitat en mantenir <strong>la</strong> llengua i els costums en <strong>la</strong> seva expressió cultural, donava a aquest cercle familiar una imatge de ideal fraternal i de llibertat dins l’anormalitat del franquisme. Grups així no eren pretesament resistencialistes, més aviat actuaven amb una normalitat, que fora de <strong>la</strong> família no era possible. Però si aquestes activitats queden reflexades per voluntat del grup en una revista (El Cargolí), una circu<strong>la</strong>r (Noticiaris) o en uns fulls que lliguen lectura amb il·lustracions, notes de família i cultura popu<strong>la</strong>r, esdevenen aleshores uns documents que representen un compromís i una demostració d’ identitat col·lectiva, per petita que aquesta sigui. La “Col<strong>la</strong> Cargol” (1952-1961) va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de <strong>la</strong> pròpia família Bastardes-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a <strong>la</strong> cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu . La família Bastardas-Parera estava formada pel pare Albert Bastardas i Sampere (1871-1944) advocat que havia estat el primer alcalde elegit democràticament de Barcelona (1908-1909), diputat a <strong>la</strong> Mancomunitat i membre destacat de <strong>la</strong> UNFR, i president de múltiples institucions (Caixa de Pensions, Orfeó Català, Associació Protectora de l’Ensenyança Cata<strong>la</strong>na, Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, etc ) <strong>la</strong> seva dona Dolors Parera i Bisbal (1882-1951) hereva de <strong>la</strong> fàbrica de Licors i Destil.leries Parera i els set fills que eren Albert (1908-1984), Mercè (1910-1997), Rafel (1912-1994), Carme (1914-2006), Montserrat (1916), Joan (1919) i Dolors (1922); hi havia a més <strong>la</strong> germana del pare Pepita Bastardas Sampere i encara <strong>la</strong> Sra. Magdalena Piris, amiga de <strong>la</strong> família que l’havien acollit en <strong>la</strong> seva vellesa. Aquests set fills de petits havien viscuts de molt aprop un conjunt d’activitats que els marcaren de tal manera que, després de <strong>la</strong> mort dels pares, crearen aquell espai de vivència familiar i cultural específic de grup que s’identificava amb valors d’una Pàtria i d’una llengua, d’una cultura i tradició, d’un país i el seu patrimoni, però també d’una 5