la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
d’aquella Colla encara que sense presentar-se com a tal, puntualitza amb “som aquí,
també, però…” dient que ell no és més que un de la Colla, i que aquesta “o som tots, o
no som ningú”. També es fa constar que “hi ha qui continua creient, més que mai, que la
Colla Cargol és una feliç idea tant per els que en un principi érem, per els que som, per els
que serem i per els que seran, quant no serem”, i desgranava tots els “inconvenients” que
veia si la Colla es paralitzava, doncs fer-la renéixer seria impossible; es demanava una
“reorganització” de càrrecs amb voluntat de cada un d’ells s’apliqués a realitzar una tasca
concreta; es demanava amb urgència buscar la manera d’”imprimir” els Cargolins (un
ciclostil ?); finalment considerava que “l’abandonament” de la Colla, comportaria la
impossibilitat més tard de ressuscitar-la, degut a que vindrien els gendres, els néts, els renebots
…etc. Acabava dient “penseu-ho tot i contesteu si us plau !”. (8.I.1957) (pag. 60)
A part en mitja quartilla Albert Bastardas va confegir un esquema de “càrrecs” de la
Colla per tal de que tothom sabés que havia de fer, i va entregar còpies a cada germà,
perquè contestés la seva proposta de distribuir entre tots les feines i els Cargolins a fer,
per tal d’”ordenar” la Colla i “obligar” a tenir més participació, a la vegada que en
demanava el seu parer; algú va enviar-ne la resposta amb una certa crítica contra el
“centralisme” i el “dirigisme” d’Albert Bastardas, el que em fa suposar que encara va ser
pitjor el remei que la malaltía.
L’esquema però venia a dir Albert Bastardas era “que la forma “anàrquica” de funcionament
de la Colla, hauria de transformar-se en una de més “governable” –encara
que tant amplia , lliure i lleugera com es vulgui-. Es podrien encarregar a uns “ponents”
les activitats principals –que podrien fer la feina encarregada i buscar la col·laboració
precisa-.” La proposta quedava emmarcada en tres files que serien Noticiari-Art-
Esports, és a dir (secretariat, exposicions, diversos), la segona seria Cargolí-Cultura (full
d’esplai, cursets de català), i finalment Cargolades-Excursions-Musica-cant, (festes, sortides,
concerts). D’aquesta o d’una manera semblant la Colla Cargol hauria pogut anar
millor i tenir més eficàcia, però la data per a arreglar-ho, ja era massa tardana i la segona
filera de membres ja volien una autodeterminació cultural, política i social, i això
comportava la impossibilitat de mantenir només en la Colla Cargol, la consciència
patriòtica que els havia format fins aquell moment. Aquell model d’organització lúdicocultural
en família, ni era exportable ni era per sempre. I malgrat això encara va durar
fins el 1961.
Cargolada nº22: Diada de Sant Josep de 1957 Commemoració del V Aniversari” de
la Colla Cargol a la casa Pairal, reunió general i crema de la Mercè, amb un ordre del
dia que hi constava: “Desordre de la Colla, Conveniència d’ordenar-la, o conveniència
de no amoïnar-s’hi més. I la tradicional crema. (pag. 61)
Bodes de plata d’Albert-Mercè. En un full a part es fa ressò de les Bodes de Plata
d’Albert Bastardes Parera i de Mercè Porcel Vives amb la Missa a Santa Anna oficiada
per mossèn Albert Singla, el mateix que els va casar; alhora l’acte fou un “pietós record
47