la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

26.04.2013 Views

Alfred Pérez-Bastardas En aquesta paròdia tot és perfectament comprensible i equivalent; cada nom propi té el significat exacte d’un grup familiar i El redactor-Noticiari-Capità es lamenta de la inèrcia que s’ha apoderat de tots. (pag 52, però en realitat hauria de ser la pag. 54) Cargolada nº19: Es proposa pel 24.IX.1956 diada de la Mercè, un concurs de fotografia. El dibuix i l’organització va a càrrec d’Alfred Pérez Bastardas (12 anys) i la col·laboració de l’Enric.(pag. 53, però ha d’ésser la 55) En pàgina a part, Alfred Pérez-Iborra pressionat pel seu fill Alfred jr. llença un “som aquí…” per deixar constància de la voluntat d’”animar” la Colla. El text diu que cal donar temps per que els menuts de la Colla puguin substituir als grans de primera i segona fila, que fins ara són els que han treballat per la Colla; però que la direcció ha d’ésser per “l’oncle dels oncles: l’oncle Albert”. De fet vol ser una contesta a la crida del Noticiari anterior per mirar de que el naufragi, (que tard o d’hora es pot produir), sigui el menys traumàtic que es pugui i el més lluny possible o almenys d’una manera suau i lenta... és clar que això ho escric ara, però en aquell moment era impensable si més no perquè el futur de la Colla era també jo mateix. Hi ha un dibuix nadalenc del naixement fet per Alfred jr. (pag. 56). Cargolada nº 20: Programa de les festes Nadalenques començant per una Missa del Gall a Sant Pere de les Puel·les i ressopó a casa Alfred-Montserrat; Diada de Nadal a casa Mercè i encesa de l’Arbre amb obsequis; Diada de Sant Esteve “descans de la família Bastardas” i Cap d’Any visita col·lectiva a l’Exposició del Patronat Pessebrista de Gràcia. Diada de Reis, dinar a casa Sales-Carme, amb concurs de dècimes nadalenques en programa a part. Aquesta pàgina està il·lustrada amb la tècnica de l’aerògraf, i mostra un fons blau amb una reserva on hi figura un gall. (pag. 57) Cargolada nº 21: Un altre pàgina per convocar un “Gran Concurs de Dècimes nadalenques” de la factoria Alfred-Montserrat i Alfred jr. d’aquell moment, sense tampoc ferla constar com a Cargolada, degut a la falta de costum i sense consultar, perquè es volia que fos sorpresa. S’anuncia un concurs de dècimes nadalenques en el dinar de Reis de 1957 a casa Sales-Carme a Sant Cugat del Vallès, que fou suspesa per malaltia dels petits de la casa. El dibuix obra d’Alfred jr.(12) Hi ha tres reis vestits a ratlles talment un equip de futbol, encara que ni els colors són iguals ni les ratlles van en la mateixa direcció...! (pag. 58) Noticiari Estiu-Tardor 1956. La resposta a tot això, ve donada evidentment per Albert Bastardes Parera, en la segona pàgina del Noticiari d’estiu-tardor de 1956 (pag. 60), mentre que en la primera a part del repàs minuciós dels fulls endarrerits, del programa de Nadal i de les Cargolades i Cargolins s’hi constata el naixement del primer fill de Joan-Lluïsa, Joan Albert Bastardas Rufat, pel novembre de 1956. (Pag. 59). Albert Bastardes Parera en un text per posar “els punts sobre les is”, com a cap de fet 46

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) d’aquella Colla encara que sense presentar-se com a tal, puntualitza amb “som aquí, també, però…” dient que ell no és més que un de la Colla, i que aquesta “o som tots, o no som ningú”. També es fa constar que “hi ha qui continua creient, més que mai, que la Colla Cargol és una feliç idea tant per els que en un principi érem, per els que som, per els que serem i per els que seran, quant no serem”, i desgranava tots els “inconvenients” que veia si la Colla es paralitzava, doncs fer-la renéixer seria impossible; es demanava una “reorganització” de càrrecs amb voluntat de cada un d’ells s’apliqués a realitzar una tasca concreta; es demanava amb urgència buscar la manera d’”imprimir” els Cargolins (un ciclostil ?); finalment considerava que “l’abandonament” de la Colla, comportaria la impossibilitat més tard de ressuscitar-la, degut a que vindrien els gendres, els néts, els renebots …etc. Acabava dient “penseu-ho tot i contesteu si us plau !”. (8.I.1957) (pag. 60) A part en mitja quartilla Albert Bastardas va confegir un esquema de “càrrecs” de la Colla per tal de que tothom sabés que havia de fer, i va entregar còpies a cada germà, perquè contestés la seva proposta de distribuir entre tots les feines i els Cargolins a fer, per tal d’”ordenar” la Colla i “obligar” a tenir més participació, a la vegada que en demanava el seu parer; algú va enviar-ne la resposta amb una certa crítica contra el “centralisme” i el “dirigisme” d’Albert Bastardas, el que em fa suposar que encara va ser pitjor el remei que la malaltía. L’esquema però venia a dir Albert Bastardas era “que la forma “anàrquica” de funcionament de la Colla, hauria de transformar-se en una de més “governable” –encara que tant amplia , lliure i lleugera com es vulgui-. Es podrien encarregar a uns “ponents” les activitats principals –que podrien fer la feina encarregada i buscar la col·laboració precisa-.” La proposta quedava emmarcada en tres files que serien Noticiari-Art- Esports, és a dir (secretariat, exposicions, diversos), la segona seria Cargolí-Cultura (full d’esplai, cursets de català), i finalment Cargolades-Excursions-Musica-cant, (festes, sortides, concerts). D’aquesta o d’una manera semblant la Colla Cargol hauria pogut anar millor i tenir més eficàcia, però la data per a arreglar-ho, ja era massa tardana i la segona filera de membres ja volien una autodeterminació cultural, política i social, i això comportava la impossibilitat de mantenir només en la Colla Cargol, la consciència patriòtica que els havia format fins aquell moment. Aquell model d’organització lúdicocultural en família, ni era exportable ni era per sempre. I malgrat això encara va durar fins el 1961. Cargolada nº22: Diada de Sant Josep de 1957 Commemoració del V Aniversari” de la Colla Cargol a la casa Pairal, reunió general i crema de la Mercè, amb un ordre del dia que hi constava: “Desordre de la Colla, Conveniència d’ordenar-la, o conveniència de no amoïnar-s’hi més. I la tradicional crema. (pag. 61) Bodes de plata d’Albert-Mercè. En un full a part es fa ressò de les Bodes de Plata d’Albert Bastardes Parera i de Mercè Porcel Vives amb la Missa a Santa Anna oficiada per mossèn Albert Singla, el mateix que els va casar; alhora l’acte fou un “pietós record 47

Alfred Pérez-Bastardas<br />

En aquesta paròdia tot és perfectament comprensible i equivalent; cada nom propi<br />

té el significat exacte d’un grup familiar i El redactor-Noticiari-Capità es <strong>la</strong>menta de <strong>la</strong><br />

inèrcia que s’ha apoderat de tots. (pag 52, però en realitat hauria de ser <strong>la</strong> pag. 54)<br />

Cargo<strong>la</strong>da nº19: Es proposa pel 24.IX.1956 diada de <strong>la</strong> Mercè, un concurs de fotografia.<br />

El dibuix i l’organització va a càrrec d’Alfred Pérez Bastardas (12 anys) i <strong>la</strong><br />

col·<strong>la</strong>boració de l’Enric.(pag. 53, però ha d’ésser <strong>la</strong> 55)<br />

En pàgina a part, Alfred Pérez-Iborra pressionat pel seu fill Alfred jr. llença un “som<br />

aquí…” per deixar constància de <strong>la</strong> voluntat d’”animar” <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>. El text diu que cal<br />

donar temps per que els menuts de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> puguin substituir als grans de primera i segona<br />

fi<strong>la</strong>, que fins ara són els que han trebal<strong>la</strong>t per <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>; però que <strong>la</strong> direcció ha d’ésser<br />

per “l’oncle dels oncles: l’oncle Albert”. De fet vol ser una contesta a <strong>la</strong> crida del<br />

Noticiari anterior per mirar de que el naufragi, (que tard o d’hora es pot produir), sigui<br />

el menys traumàtic que es pugui i el més lluny possible o almenys d’una manera suau i<br />

lenta... és c<strong>la</strong>r que això ho escric ara, però en aquell moment era impensable si més no<br />

perquè el futur de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> era també jo mateix. Hi ha un dibuix nadalenc del naixement<br />

fet per Alfred jr. (pag. 56).<br />

Cargo<strong>la</strong>da nº 20: Programa de les festes Nadalenques començant per una Missa del<br />

Gall a Sant Pere de les Puel·les i ressopó a casa Alfred-Montserrat; Diada de Nadal a<br />

casa Mercè i encesa de l’Arbre amb obsequis; Diada de Sant Esteve “descans de <strong>la</strong> família<br />

Bastardas” i Cap d’Any visita col·lectiva a l’Exposició del Patronat Pessebrista de<br />

Gràcia. Diada de Reis, dinar a casa Sales-Carme, amb concurs de dècimes nadalenques<br />

en programa a part. Aquesta pàgina està il·lustrada amb <strong>la</strong> tècnica de l’aerògraf, i mostra<br />

un fons b<strong>la</strong>u amb una reserva on hi figura un gall. (pag. 57)<br />

Cargo<strong>la</strong>da nº 21: Un altre pàgina per convocar un “Gran Concurs de Dècimes nadalenques”<br />

de <strong>la</strong> factoria Alfred-Montserrat i Alfred jr. d’aquell moment, sense tampoc fer<strong>la</strong><br />

constar com a Cargo<strong>la</strong>da, degut a <strong>la</strong> falta de costum i sense consultar, perquè es volia<br />

que fos sorpresa. S’anuncia un concurs de dècimes nadalenques en el dinar de Reis de<br />

1957 a casa Sales-Carme a Sant Cugat del Vallès, que fou suspesa per ma<strong>la</strong>ltia dels petits<br />

de <strong>la</strong> casa. El dibuix obra d’Alfred jr.(12) Hi ha tres reis vestits a ratlles talment un equip<br />

de futbol, encara que ni els colors són iguals ni les ratlles van en <strong>la</strong> mateixa direcció...!<br />

(pag. 58)<br />

Noticiari Estiu-Tardor 1956. La resposta a tot això, ve donada evidentment per<br />

Albert Bastardes Parera, en <strong>la</strong> segona pàgina del Noticiari d’estiu-tardor de 1956 (pag.<br />

60), mentre que en <strong>la</strong> primera a part del repàs minuciós dels fulls endarrerits, del programa<br />

de Nadal i de les Cargo<strong>la</strong>des i Cargolins s’hi constata el naixement del primer fill<br />

de Joan-Lluïsa, Joan Albert Bastardas Rufat, pel novembre de 1956. (Pag. 59).<br />

Albert Bastardes Parera en un text per posar “els punts sobre les is”, com a cap de fet<br />

46

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!