la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
“Cargolins”: de l’1 al 24 Volum I
Hi ha una pàgina introductòria sense numeració ni text per anunciar els Cargolins
del 1 al 24, il·lustrada a una tinta amb un dibuixet de cada Cargolí d’aquella sèrie.
1.- Aquest primer Cargolí vol ser una “Presentació en societat”: el text diu “Com fan els
gran rotatius al sortir el primer número”:“I esperem bona acollida, Saludem els nostres
col·legues, tant de terra com de mar, als pobres sense barraca i als poderosos amb grans
palaus”. Els dibuixos mostren cargols de mar i terra, llimacs i la tortuga. (6-IV-1952)
2.- Un conte llarg i dens però molt imaginatiu de “la Tia Mercè” il·lustrat per ella mateixa
a llapis de colors: “Un cargol i la Sacaromyce de Grant o el bolet meravellós” . Tres
pàgines (18-IV-1952)
3.- Un “Cargolí” editorial, per esperar l’anterior que s’estava “confeccionant”, “adaptat
a tots els gustos i disgustos”. S’hi donen notícies relacionades amb membres de la Colla
de manera divertida i poètica: sobre la camioneta o l’”aigua” familiar dels Bastardes-
Porcel s’hi diu, “perquè vagi un xic a l’hora cal portar una regadora, Vés qui havia de
dir, la “Rúbia” com fa patir”, doncs era un cotxe-rúbia que el dibuix mostra portant una
grossa regadora a sobre, degut a la precarietat del seu motor.
Dedicada a Joan Bastardas Parera es diu: “Però la “Negrija”, en canvi, ha estat un motiu
de gaudi, doncs és una bèstia rara, perquè val 20 mil de l’ala”, rememorant que acabava
de rebre el premi estatal Nebrija per la seva tesi doctoral sobre el llatí medieval.
Per a Alfred Pérez-Iborra que era farmacèutic se li diu: “quan es presenta algun mal,
ganga per l’apotecari, però aquest cop no es pot dir igual, perquè ha estat ell el malalt”.
També es fa ressò del naixement del quart fill de Carme-Sales que fou una nena, després
de tenir tres xicots seguits: Maria Permanyer Bastardas;
A Rafel Bastardes Parera se li diu: “li han dit tant “la cara verda” que ho veu tot color
de prat, i està tan preocupat que és pot dir que fa “pietat””, doncs acabava de pintar un
quadro de una pietat (un davallament) de colors molt verdosos. La veritat és que el verset
havia estat censurat doncs deia “que ho veu tot de color de merda..”; i l’altre qüestió
era derivada de la censura governativa-eclesiàstica, degut a que aquella pintura que fou
exposada en una mostra d’art sacra en motiu del XXXV Congrés Eucarístic
Internacional celebrat a Barcelona, i que després de mostrar-la durant dos o tres dies,
fou retirada sense contemplacions ni explicacions, però segurament perquè la trobaven
“irreverent..”. El Congrés Eucarístic va significar una certa obertura internacional de
Catalunya i Barcelona. Rafel Bastardes en va quedar molt afectat. L’oli sobre fusta és
potser una de les poques mostres pictòriques que va realitzar d’aquest estil, potser
influenciat pel nostre estil romànic pirinenc i primerenc.
31