la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Cargolada nº 4. El dilluns de Pasqua de Pentecosta ( 25-V-1953) a casa Sales-Carme
de Sant Cugat, la Colla Cargol en pes i el seu “cor de veus” van cantar les Caramelles;
en el programa hi constava “La cançó del nostre Cargol” com a himne de la Colla (música
d’A. Mestres), “Els vaixells de Stienkarrasi (popular russa), “Cançó de l’anar endavant”
(música d’Elisard Sala i lletra de Pere Benavent), “Per l’aliment del bon vi” (popular
catalana harmonitzada per A. Planás), i “fora programa” es va cantar “El marineritu”
a dues veus i solo (vals rodat). En una nota adjunta es feia constar que el “Coro de
la Colla Cargol considera la pluja com aliada seva i una benedicció als seus cants. No
serà mai motiu de suspensió les tempestes que les seves actuacions provoquin”. (pag. 15)
El Noticiari de Primavera de 1953 s’esmenta el bateig d’un nou Albert (Pérez-
Bastardas), fill d’Alfred i Montserrat; i el que més sorprèn és que el recordatori es un
dibuix d’un cargol amb un infant sobre la closca, a l’estil dels dibuixos de Lola Anglada.
La veritat però, és que encara no sabem d’on el van “afanar”. Per altre part, el dibuix
del Noticiari, uns pallassos que corresponen exactament amb els que van sortir el dia de
la festa per la primera comunió de l’Alfred jr. (pag. 16)
En el Noticiari d’Estiu de 1953 hi destaca un dibuix molt divertit on es veu dos cargols
empenyent una ploma estilogràfica vers un cim de muntanya tot verd, ja que per
primera vegada ha estat inscrit el nom de la Colla Cargol en el llibre que hi ha al cim
del Puigsacalm (1.553 m.), excursió realitzada per Montserrat Bastardas Parera i el seu
fill Alfred. (pag. 17).
Cargolada nº 5 correspon al segon concurs de Maria- castanyes i a la “publicació” dels
dibuixos de totes elles. Quatre pàgines. (18,19,20 i 21).
Cargolada nº 6. Fou el sopar de comiat de solter de Joan Bastardas Parera (25-XI-
1953), a la casa pairal, amb el menú següent: “Suc de gallina; Peix d’una forma o altre,
Porc de moltes menes, Amanit, Dolços, Fruita, Cafè. Vins: Alella Marfil, Xampany
Perel.lada, Licors Parera”. L’endemà Joan Bastardas i Lluïsa Rufat es casaven al
Monestir de Sant Cugat del Vallès. (pag. 22)
Cargolada nº 7. Gran festa amb cançons i ballets popular feta el 12-XII-1953 a la casa
Pairal amb un programa que incloïa, per l’”Esbart Infantil de la Colla”, “L’àngel i els
Pastors” (cançó popular escenificada –estrena-), “El Ball del Patatuf ” (ballet de Sant
Climent del Llobregat) i “A Betlem me’n vull anar” (cançó popular escenificada –estrena-),
i per “L’Esbart Junior (reforçat) de la Colla”, “L’Espunyolet” (ballet del Ripollès) i
“La Tirotitaina” (ballet del Pallars). El programa remarca que “les notes musicals corresponen
al venerable piano “Piegay Fils”” a més d’una flauta de butxaca, i que els vestuaris
“han acabat la paciència de Mercè Porcel de Bastardes i de Montserrat de Pérez-
Iborra. El més espectacular dels vestuaris eren els figurins i caps de bèsties dissenyats i
29