la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
ces i donen noves possibilitats; però també recorden i comenten amb molt d’encert els
autors dels Cargolins, la manera i la gràcia de llurs il·lustracions. Igualment es fan ressò
de les activitats generades durant el període que ressenyen, els festivals infantils i qualsevulla
qüestió d’actualitat dins la Colla, naixements, comunions, etc. Les comunions
tenen normalment una pàgina dedicada a la festa corresponent amb dibuix inclòs. Són
doncs una font d’informació preciosa i precisa, doncs esmenten totes les Cargolades i els
Cargolins, amb l’autoria de text i dibuix o il·lustració.
Les activitats de les Cargolades tenen un ressò especial als Suplements Gràfics que hi
dediquen reproduccions exactes de tot el que es fa, siguin les parelles dansaires, disfresses,
decorats i altres detalls. Hi ha evidentment, dibuixos al·legòrics, sentimentals i també
de crítica benèvola, que s’han d’entendre sempre en l’àmbit de les coses que passen o
han passat a la Colla.
“Cargolades” i Noticiaris
en el període 1951-1953. Volum I
Noticiari d’estiu 1952. Primer noticiari on es fa un repàs exhaustiu de les quasi set
parelles de la Colla, explicant tot el que han fet en aquell període, amb un dibuix adient
en cada cas a la caplletra del primer nom. En aquesta llista hi ha l’arrel de moltes altres
dèries de família, entroncades en els llocs d’estada a l’estiu, com Tamariu, L’Amunt a
Corbera de Llobregat, Vidrà, Sant Cugat del Vallès, Bonretorn, amb l’excepció per part
de la Mercè que confirma la regla, doncs diu d’ella el cronista“perdoneu...però fa dos
dies que no l’hem vist i no sabem si es a París o a Sant Cugat, a Tamariu o a Vidrà.
Encara que havia d’anar aquest estiu a Solsona...Amb tants pocs dies com te de vacances
li es tant difícil combinar les sortides! Al passar a màquina aquest noticiari ens enterem
que el diumenge era a Mojalt.” (pag. 8)
Cargolada nº 1. La primera sessió “oficial” de la Colla Cargol, va ser una “sessió
infantil” el dia 5 d’octubre de 1952 a la casa de Francesc de Sales- Carme de Sant Cugat
del Vallès; hi hagué de primer putxinel·lis realitzats per Rafel Bastardes i la segona part
“uns minuts de corda” que era “agilitat i destresa amb corda i cordill”, seguit de
“il·lusionisme i sols il·lusionisme” és a dir jocs de mans realitzats per Lecrop que, com
el seu nom indica era Porcel, és a dir Albert Bastardes Porcel.
Els decorats pintats exprés pels putxinel·lis era obra del mateix Rafel, el vestuari dels
ninots foren cosits per la “Tieta Pepita” és a dir Josefa Bastardas Sampere i se’n feu un
programa amb petits dibuixos al·legòrics. (pag.9)
26