la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
Cal constatar també que a partir de 1956 molts dels fills entren a l’escoltisme: Rafel
i Francesc Bastardes Cardona a l’Agrupament Mª de Déu de Montserrat, Alfred Pérez-
Bastardas a l’Agrupament Abat Marcet.
El cas de Ramon Bastardes Porcel va ser diferent ; veient la possibilitat de poder
col.laborar en l’elaboració d’una revista en català, com era el Germinàbit de l’Abadia
de Montserrat, es va veure obligat primer a passar per una breu etapa dins l’escoltisme
en l’Agrupament Abat Marcet, que conjuntament amb el de la Mª de Déu de
Montserrat eren controlats per l’Abadia; així, com a membre de l’agrupament va poder
entrar i dirigir el Germinàbit (1956), (juntament amb Josep Benet, Nemesi Solà
Franquesa, etc) i al cap de poc refundar Serra d’Or (1959), per acabar el 1962 amb la
creació d’Edicions 62.
Els altres membres de la Colla Cargol com Montserrat Pérez-Bastardas, i Eulàlia
Bastardes van entrar a l’agrupament Elisenda de Montcada, Montserrat Bastardes
Porcel a l’agrupament Joan Maragall; Els petits Albert, Francesc i Jordi Permanyer
Bastardas entren a llobatons de l’Abat Marcet. També ho fan Albert Pérez Bastardas a
l’Agrupament escolta Antoni Gaudí i Pere Pérez Bastardas a l’Agrupament Rafel de
Casanova; Albert Batlle Bastardas va ser de l’Agrupament Jaume Balmes.
Per això quan les activitats es van afeblint A. Bastardas Parera llença crides per animar
i encoratjar a publicar Cargolins. Si els primers anys són d’eufòria i de projectes
portats a terme, a partir de 1957-58 les activitats disminueixen i la sortida d’El Cargolí
també constata un cert cansament. Tothom, com deia la Mercè Porcel, “té oques a
ferrar” i els seu fill Albert jr. continua les seves activitats a l’Esbart Sant Jordi del Club
de Tennis Barcino i a l’ADI-FAD com a membre fundador, alhora que amb el seu germà
Ramon –que ja dirigeix Germinàbit i després Serra d’Or–, estudien a la Universitat de
Barcelona.
Totes aquestes activitats redueixen la Colla Cargol als mínims, i davant les dificultats
que presenta en aquell moment continuar les Cargolades, i els Cargolins es prefereix
“dissoldre’s” com a organització familiar a primers d’any del 1962.
18