Alfred Pérez-Bastardas 14
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) amb <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció d’activitats culturals i lúdiques que es van realitzar entre 1952 a 1961, amb tots els detalls possibles com a constància del que hem explicat en aquesta memòria històrica familiar. Una família cata<strong>la</strong>nista en ple franquisme La línia argumental i els “discursos” literaris que apareixen en el re<strong>la</strong>t dels documents de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, no mencionen mai el context franquista on es desenvolupa d’una manera tant p<strong>la</strong>nera, familiar, i lliure tota l’activitat de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol; Això potser és degut a que es vol sostreure's d’aquel<strong>la</strong> atmosfera tancada de <strong>la</strong> dictadura. Calia deslliurar-se’n intentant ignorar-<strong>la</strong>. No sé si aquest també fou un propòsit <strong>la</strong>tent en aquesta història, perquè no s’esmenta, encara que hi sigui present constantment i més tard alguns membres joves de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, acabin col·<strong>la</strong>borant en organitzacions polítiques c<strong>la</strong>ndestines. Però és cert que tota <strong>la</strong> memòria col·lectiva-familiar estava emmarcada dins les coordenades de <strong>la</strong> guerra i de <strong>la</strong> dictadura franquista, amb aquell ambient d’opressió, on <strong>la</strong> por i <strong>la</strong> repressió tenia un paper primordial. Fou potser un replegament cap a dins?; en podria ser un dels factors, inconscient o no; en tot cas, és el conjunt de tots ells, juntament amb <strong>la</strong> voluntat de mantenir el caliu familiar els que jugaren un paper essencial. La guerra civil i <strong>la</strong> revolució social es visqueren amb algunes diferències substancials; el retorn a <strong>la</strong> normalitat sans i estalvis, d’alguns membres de <strong>la</strong> família després de temps dispersos per <strong>la</strong> guerra, va ser decisiu. En aquest context neix <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, però també per <strong>la</strong> voluntat d’Albert Bastardas i dels seus germans Rafel i Mercè; <strong>la</strong> mort de <strong>la</strong> mare, <strong>la</strong> necessitat de trobar-se, constatant una i altre vegada uns valors de família, cristians, cata<strong>la</strong>ns, d’unió, de possibles tradicions perdudes, de descobertes territorials, de sentir-se agrupats per ideals que eren compartits, en gran mesura, per tothom, foren el fonament principal per donar a aquel<strong>la</strong> comunió una p<strong>la</strong>taforma de “col<strong>la</strong>” com a instrument de pertinença, amb un sentiment de Pàtria, en <strong>la</strong> defensa d’una llengua i d’una tradició familiar que se sabia era políticament emmarcada pel seu pare, (tot i que en cap moment es fa una reivindicació des d’un punt de vista polític concret). La història i reivindicació política del pare i avi Albert Bastardas Sampere, comença amb <strong>la</strong> publicació dels treballs historiogràfics del darrer net que neix en vida d’ell, Alfred Pérez-Bastardas, i de <strong>la</strong> formació del seu Arxiu ara en mans de l’<strong>Institut</strong> Municipal d’Història de Barcelona, a <strong>la</strong> Casa de l’Ardiaca. Creiem que les temences i <strong>la</strong> necessitat de fer activitats que ajuntin <strong>la</strong> família davant un país en total bancarrota, socialment, culturalment i política, propicien <strong>la</strong> intencionalitat de fer i de resistir en tots els àmbits de <strong>la</strong> vida social i familiar, el que dona sentit als 15