la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
aquell cargol humil, però que tantes coses simbolitzava va acabar com a estendard i símbol
de germanor. Era la diada de Sant Josep de 1952, i aquella història era de fet la
“carta fundacional” de la Colla Cargol.
S’establiren uns principis de bona voluntat, aficions compartides, residències vàries, tantes
com membres de cada una de les set famílies, i les reunions s’anomenaren “cargolades”,
doncs és evident que si la colla es diu cargol, les seves trobades han d’ésser cargolades.
Respecte de les activitats, es contemplaven totes les possibles, esports (excursionisme,
espeleologia, acampada, esquí, etc), cultura, (art i distraccions o trobades de caire teatral,
ballets, titelles, prestidigitació, visites), etc. L’organització del grup, era de fet inexistent,
no hi havia cap mena de càrrecs ni de representacions, ni es feien pressupostos, ni
és clar eleccions, com tampoc cap condicionants de tipus organitzatiu, que fes feixuga la
tasca d’”administrar” aquella societat de set germans i fills anomenada Colla.
Això sí, es dibuixa un escut, se’n fa una bandera, es crea un himne amb lletra de la
Colla i música de “El Cargol” d’Apel·les Mestres, i es dispensen medallons per portar
als cotxes, pins per a la solapa i gemels amb el logotip de la Colla.
Els papers
de la Colla Cargol
El conjunt de documents que la Colla Cargol ens ha deixat venen a ser els “papers
de la Colla Cargol”, i així han estat exposats públicament. Per un cantó El Cargolí, que
era el “full pels infants –més o menys petits– de la Colla Cargol” i era un
“Setgermanari”, que com el seu nom indica, diu el primer número datat el 6 d’abril de
1952, vol dir “de set germans o millor dit, de les quasi 7 parelles de germans. Es farà,
doncs, un tiratge de set o millor dit també, set tiratges d’un”.
I aquest full expliquen, no es compromet a dir-se setmanari, ni mensual, encara que
podria sortir cada 14 dies (catorzenari), “el que no vol pas dir que aixís sigui”. Com a
revista del grup era molt lliure i abarcava tota mena de temàtiques i expressió de tota
mena d’articles i dibuixos on s’expressen i es manifesten els membres de la Colla, si més
no per fer les delícies de tots aquells que ja poden i gaudeixen llegint. Tot plegat forma
un conjunt harmoniós i divulgatiu, entretenidor i divertit, que configura un relat imaginatiu
i pedagógic.
La part més important en la confecció de El Cargolí va anar a càrrec d’Albert
Bastardas Porcel i dels germans Albert i Rafel Bastardas Parera. El primer dels germans
confeccionava de fet tots els Noticiaris i mantenia contactes amb els altres germans per
estimular la producció de cargolins. L’entusiasme de Mercè i Rafel Bastardas Parera,
com de Mercè Porcel i del seu fill Albert jr. no tenia parió a l’hora de proposar i preparar
activitats de tota mena.
12