Alfred Pérez-Bastardas decorats que omplien <strong>la</strong> paret del saló de visites de l’anomenada casa pairal, un gran principal del carrer del Bruc 37 de Barcelona, on es disposava de dos pisos, i a on vivia <strong>la</strong> Mercè Bastardas i Parera, (<strong>la</strong> tia Mercè). Aquell pis tenia una terrat amb flors i havia hagut una cascada d’aigua, disposava d’un gran menjador i adjunt una sa<strong>la</strong> de visita prou gran per servir d’escenari ideal pel teatre, amb comunicació a cada costat i unes cortines que feien de teló. En el menjador s’hi instal·<strong>la</strong>ven el sofà, les cadires i butaques i el saló es deixava lliure de quadres, i mobles per realitzar les funcions. Una història versemb<strong>la</strong>nt… Si hem de creure <strong>la</strong> història que fa de presentació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, aquesta va néixer com una rondal<strong>la</strong> semi-verídica on un cargol “cansat de <strong>la</strong> mullena va sortir per prendre el sol amb <strong>la</strong> motxil<strong>la</strong> a l’esquena”, i com que era un cargol excursionista un matí es va trobar “amb un parell de vailets que també anaven d’excursió” i es varen fer amics… i perquè el cargol els pogués seguir el “portaren en el banderí”. Era un banderí “tot b<strong>la</strong>u d’il·lusions i enyorança de cel; i allí posaren el cargol dret i eixerit amb el bastó a <strong>la</strong> mà, les banyes en<strong>la</strong>ire i <strong>la</strong> casa a l’esquena”… I així anaren molt lluny, fent voleiar el cargol en el banderí (que encara existeix) “i desafiant el vent i les tempestes, a dalt de <strong>la</strong> motxil<strong>la</strong> dels vailets, o damunt el pal d’una tenda de campanya tota b<strong>la</strong>nca b<strong>la</strong>nca, que s’havien fet amb sacs de sucre de l’Havana” (que també existeix). I era veritat, aquells vailets eren Albert i Ramon Bastardes Porcel. i <strong>la</strong> tenda era feta amb els sacs de sucre que el seu pare Albert Bastardes Parera feia servir a <strong>la</strong> fàbrica de licors Parera (destil·leries) que havia fundat el seu avi Joan Parera el 1866 a Barcelona. En aquesta rondal<strong>la</strong> s’explica com “als vespres, al voltant del foc, els dos vailets tocaven, un l’harmònica i l’altre l’ocarina, mentre que el cargol els hi explicava les seves facècies”, i així comprengueren quina mena de cosa és un cargol: “Es el símbol de l’acampada i té una tenda per ell tot sol”. i “un dia varen trobar un artista (Rafel Bastardes Parera) que amb els estris de pintar anava pel món ensumant meravelles i també va quedar enamorat del cargol…” “- Aquest cargol val més or del que pesa, va dir, i al veure- ’l tan rodó com un formatge d’Ho<strong>la</strong>nda, el transformà en escut i el posà, vermell com una rosel<strong>la</strong>, damunt d’un camp d’or, com el b<strong>la</strong>t quan es a punt de segar”. I com que aquells vailets tenien germans i cosins i molta família, tots plegats van decidir fer-ne una col<strong>la</strong>, i descobriren que aquel<strong>la</strong> col<strong>la</strong> ja existia de feia anys, que es reunia per fer pastorets o cantant cançons sota l’arbre de Nadal, que recitaven versos al voltant d’una tau<strong>la</strong> i també feien comèdies i ballets, jocs de mans i teatre etc, etc… I com no podia ser d’una altre manera els filòsofs de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> , “que a tot arreu es fiquen” varen acabar per descobrir a dintre de <strong>la</strong> closca del cargol, “el centre d’un espiral que es va engrandint” i “aquest centre era el caliu d’una mateixa l<strong>la</strong>r enyorada”, i 10
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 11