la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Pérez-Bastardas
decorats que omplien la paret del saló de visites de l’anomenada casa pairal, un gran
principal del carrer del Bruc 37 de Barcelona, on es disposava de dos pisos, i a on vivia
la Mercè Bastardas i Parera, (la tia Mercè). Aquell pis tenia una terrat amb flors i havia
hagut una cascada d’aigua, disposava d’un gran menjador i adjunt una sala de visita
prou gran per servir d’escenari ideal pel teatre, amb comunicació a cada costat i unes
cortines que feien de teló. En el menjador s’hi instal·laven el sofà, les cadires i butaques
i el saló es deixava lliure de quadres, i mobles per realitzar les funcions.
Una història versemblant…
Si hem de creure la història que fa de presentació de la Colla Cargol, aquesta va néixer
com una rondalla semi-verídica on un cargol “cansat de la mullena va sortir per
prendre el sol amb la motxilla a l’esquena”, i com que era un cargol excursionista un
matí es va trobar “amb un parell de vailets que també anaven d’excursió” i es varen fer
amics… i perquè el cargol els pogués seguir el “portaren en el banderí”.
Era un banderí “tot blau d’il·lusions i enyorança de cel; i allí posaren el cargol dret i
eixerit amb el bastó a la mà, les banyes enlaire i la casa a l’esquena”…
I així anaren molt lluny, fent voleiar el cargol en el banderí (que encara existeix) “i
desafiant el vent i les tempestes, a dalt de la motxilla dels vailets, o damunt el pal d’una
tenda de campanya tota blanca blanca, que s’havien fet amb sacs de sucre de l’Havana”
(que també existeix).
I era veritat, aquells vailets eren Albert i Ramon Bastardes Porcel. i la tenda era feta
amb els sacs de sucre que el seu pare Albert Bastardes Parera feia servir a la fàbrica de
licors Parera (destil·leries) que havia fundat el seu avi Joan Parera el 1866 a Barcelona.
En aquesta rondalla s’explica com “als vespres, al voltant del foc, els dos vailets tocaven,
un l’harmònica i l’altre l’ocarina, mentre que el cargol els hi explicava les seves facècies”,
i així comprengueren quina mena de cosa és un cargol: “Es el símbol de l’acampada
i té una tenda per ell tot sol”. i “un dia varen trobar un artista (Rafel Bastardes
Parera) que amb els estris de pintar anava pel món ensumant meravelles i també va quedar
enamorat del cargol…” “- Aquest cargol val més or del que pesa, va dir, i al veure-
’l tan rodó com un formatge d’Holanda, el transformà en escut i el posà, vermell com
una rosella, damunt d’un camp d’or, com el blat quan es a punt de segar”.
I com que aquells vailets tenien germans i cosins i molta família, tots plegats van decidir
fer-ne una colla, i descobriren que aquella colla ja existia de feia anys, que es reunia
per fer pastorets o cantant cançons sota l’arbre de Nadal, que recitaven versos al voltant
d’una taula i també feien comèdies i ballets, jocs de mans i teatre etc, etc…
I com no podia ser d’una altre manera els filòsofs de la colla , “que a tot arreu es
fiquen” varen acabar per descobrir a dintre de la closca del cargol, “el centre d’un espiral
que es va engrandint” i “aquest centre era el caliu d’una mateixa llar enyorada”, i
10