la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans
la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) Alfred Pérez-Bastardas
- Page 3 and 4: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) A
- Page 5 and 6: A LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
- Page 7 and 8: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) U
- Page 9 and 10: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) A
- Page 11 and 12: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 9
- Page 13 and 14: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 1
- Page 15 and 16: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) P
- Page 17 and 18: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) a
- Page 19 and 20: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 1
- Page 21 and 22: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 1
- Page 23 and 24: ELS “CARGOLINS” i “CARGOLADES
- Page 25 and 26: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) P
- Page 27 and 28: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) F
- Page 29 and 30: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) N
- Page 31 and 32: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) C
- Page 33 and 34: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
- Page 35 and 36: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) T
- Page 37 and 38: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 1
- Page 39 and 40: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 3
- Page 41 and 42: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) n
- Page 43 and 44: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 4
- Page 45 and 46: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) C
- Page 47 and 48: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 4
- Page 49 and 50: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) d
- Page 51 and 52: LA “COLLA CARGOL” (1952-1961) 4
LA “COLLA CARGOL”<br />
(1952-1961)<br />
Alfred Pérez-Bastardas
LA “COLLA CARGOL”<br />
(1952-1961)<br />
Alfred Pérez-Bastardas
Textos<br />
Alfred Pérez-Bastardas<br />
Disseny<br />
Domènec Òrrit<br />
© Alfred Pérez-Bastardas<br />
Setembre de 2007
A<br />
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
quest petit dossier sobre <strong>la</strong> “Col<strong>la</strong> Cargol”<br />
(1952-1961) pretén ser una interpretació per<br />
explicar amb una breu síntesi què fou i què va fer<br />
aquest grup familiar organitzat com a Col<strong>la</strong>, i<br />
poder-ne tenir una notícia i una ressenya detal<strong>la</strong>da<br />
de les seves activitats. La necessitat d’explicar-me,<br />
què era i com era <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, conjuntament<br />
amb el què va fer i de quina manera, és <strong>la</strong> motivació<br />
d’aquest llibret. No es podia donar a conèixer,<br />
presentar ni exposar en públic el material documental<br />
sense tenir-ne una versió de caire històric. Per<br />
això calia conèixer-nos i examinar <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol i,<br />
per tant, estudiar-ne els continguts, les intencionalitats<br />
i els actes d’aquesta organització. És a dir, una<br />
aproximació històrica de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol.<br />
3
Alfred Pérez-Bastardas<br />
4
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Una unió de set germans<br />
que formen una col<strong>la</strong>...<br />
Totes les famílies es reuneixen i celebren aniversaris i aconteixements diversos. Però<br />
grups familiars que es reuneixin i celebrin actes de tipus lúdico-culturals, amb intencionalitat<br />
determinada deixant documentat els actes, les celebracions, les festes infantils,<br />
d’una manera “impresa” ha sigut probablement escàs. Si a més el grup familiar s’autoorganitza<br />
formalment com a grup social determinat, encara que només abarqui <strong>la</strong> pròpia<br />
família és encara més reduït. I aquest és el cas de “La Col<strong>la</strong> Cargol”. No en coneixem<br />
cap altre. La trajectòria d’unió, de voluntat com a grup (Col<strong>la</strong>), de normalitat en<br />
mantenir <strong>la</strong> llengua i els costums en <strong>la</strong> seva expressió cultural, donava a aquest cercle<br />
familiar una imatge de ideal fraternal i de llibertat dins l’anormalitat del franquisme.<br />
Grups així no eren pretesament resistencialistes, més aviat actuaven amb una normalitat,<br />
que fora de <strong>la</strong> família no era possible. Però si aquestes activitats queden reflexades<br />
per voluntat del grup en una revista (El Cargolí), una circu<strong>la</strong>r (Noticiaris) o en uns fulls<br />
que lliguen lectura amb il·lustracions, notes de família i cultura popu<strong>la</strong>r, esdevenen aleshores<br />
uns documents que representen un compromís i una demostració d’ identitat<br />
col·lectiva, per petita que aquesta sigui.<br />
La “Col<strong>la</strong> Cargol” (1952-1961) va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar<br />
activitats de <strong>la</strong> pròpia família Bastardes-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo<br />
i a <strong>la</strong> cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment<br />
repressiu .<br />
La família Bastardas-Parera estava formada pel pare Albert Bastardas i Sampere<br />
(1871-1944) advocat que havia estat el primer alcalde elegit democràticament de<br />
Barcelona (1908-1909), diputat a <strong>la</strong> Mancomunitat i membre destacat de <strong>la</strong> UNFR, i<br />
president de múltiples institucions (Caixa de Pensions, Orfeó Català, Associació<br />
Protectora de l’Ensenyança Cata<strong>la</strong>na, Patronat de Previsió Social de Catalunya i<br />
Balears, etc ) <strong>la</strong> seva dona Dolors Parera i Bisbal (1882-1951) hereva de <strong>la</strong> fàbrica de<br />
Licors i Destil.leries Parera i els set fills que eren Albert (1908-1984), Mercè (1910-1997),<br />
Rafel (1912-1994), Carme (1914-2006), Montserrat (1916), Joan (1919) i Dolors (1922);<br />
hi havia a més <strong>la</strong> germana del pare Pepita Bastardas Sampere i encara <strong>la</strong> Sra.<br />
Magdalena Piris, amiga de <strong>la</strong> família que l’havien acollit en <strong>la</strong> seva vellesa.<br />
Aquests set fills de petits havien viscuts de molt aprop un conjunt d’activitats que els<br />
marcaren de tal manera que, després de <strong>la</strong> mort dels pares, crearen aquell espai de<br />
vivència familiar i cultural específic de grup que s’identificava amb valors d’una Pàtria i<br />
d’una llengua, d’una cultura i tradició, d’un país i el seu patrimoni, però també d’una<br />
5
Alfred Pérez-Bastardas<br />
família i d’un agermanament. Quan mort el pare el 1944 deixa set nets que van d’onze<br />
anys a tres dies, i aleshores aquell nucli familiar creix a l’entorn de l’àvia. Allí ja hi havia<br />
el fonament de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
La mort de l’àvia (1951) va resultar ser força traumàtica doncs aglutinava tota <strong>la</strong><br />
família d’ençà <strong>la</strong> guerra i després del 1944 n’era el pal de paller; el<strong>la</strong> va construir una<br />
sòlida re<strong>la</strong>ció entre tots els fills, gendres, nores i nets, i <strong>la</strong> seva desaparició va fer témer<br />
per <strong>la</strong> disgregació, <strong>la</strong> pèrdua dels contactes familiars i el sentit de germanor. Aleshores<br />
neix <strong>la</strong> consciència de Col<strong>la</strong>.<br />
Però aquell projecte de col<strong>la</strong> havia tingut uns precedents amb moltes activitats, abans<br />
de formar-se amb el nom de “Col<strong>la</strong> Cargol”. Quan els set germans eren petits es disfressaven<br />
per Nadal, Reis o carnestoltes amb els vestits tradicionals, (esclops i samarra,calces<br />
de vellut i barretina) i recitaven poesies. Després de <strong>la</strong> guerra civil amb els seus fills<br />
feien pessebres dioràmics, cantaven cançons sota l’arbre de Nadal (que <strong>la</strong> Tia Mercè<br />
havia introduït com a festa familiar el 1940), i representaven els pastorets (amb lletra<br />
d’Albert Bastardes Porcel). Però també anaven d’excursió, visitaven monestirs i esglésies<br />
romàniques i feien milers de fotografies per allà a on anaven.<br />
I encara per <strong>la</strong> festa del Corpus, feien en el terrat “l’ou com bal<strong>la</strong>”, amb una tau<strong>la</strong><br />
rodona de bar capgirada i <strong>la</strong> mànega d’aigua com a font, amb c<strong>la</strong>vells i cireres que l’adornaven.<br />
I pels més petits, un cavall de fusta fet amb un cavallet de tau<strong>la</strong> cobert amb<br />
una manta, un coixí que feia de cap i una corda per rendes i orelles de paper.<br />
Cançons, teatre, titelles, ballets i fins i tot “recitaven versos al voltant d’una tau<strong>la</strong>”,<br />
eren activitats que van sorgir quasi espontàniament.<br />
Una sessió infantil, per exemple, es va fer per <strong>la</strong> primera comunió d’Enric Bastardes,<br />
al terrat de casa seva, amb pal<strong>la</strong>ssos, jocs de mans, i teatralitzant els “soldats” de<br />
Napoleó.<br />
Totes aquestes i altres activitats van proporcionar <strong>la</strong> base a partir de 1951, per a<br />
“organitzar-se” familiarment i “formalment” com a Col<strong>la</strong>, és a dir com a grup identificat<br />
que vol mantenir-se junts a l’entorn d’uns valors comuns a <strong>la</strong> nostra cultura. Serà<br />
doncs <strong>la</strong> necessitat de mantenir “el caliu d’una mateixa l<strong>la</strong>r enyorada” el que agruparà<br />
i vitalitzarà aquell conjunt de família que sota el nom de Col<strong>la</strong> Cargol s’organitzarà lliurement<br />
per realitzar activitats de cultura, de lleure i d’agermanament. Aleshores el conjunt<br />
familiar era ja quasi bé doble: 5 germans casats i un a punt de fer-ho, amb més<br />
d’una dotzena de fills entre tots: “Quan es fundà <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> estaven empatats a 13 els grans<br />
i els petits”; aviat però el desempat va venir com és natural per <strong>la</strong> banda dels fills fins que<br />
pels volts del 1962 el conjunt de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> gairebé arribaven a <strong>la</strong> quarantena.<br />
Els set germans eren vers el 1952, set “quasi parelles”, a saber: Albert Bastardes<br />
–Mercè Porcel, Mercè Bastardas (soltera), Rafel Bastardes-Dolors Cardona, Carme<br />
Bastardas-Francesc de Sales Permanyer, Montserrat Bastardas-Alfred Pérez-Iborra, Joan<br />
Bastardas- Lluïsa Rufat, i Dolors (Lo<strong>la</strong>) Bastardas- Viçens Batlle. A ells cal sumar-hi els<br />
tretze fills que fins aquell moment tenien. I a més <strong>la</strong> tieta Pepita (germana de l’avi) i <strong>la</strong><br />
senyora Magdalena Piris.<br />
6
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Així sense cap mena d’estructura formal organitzativa, tampoc oficialment legalitzada,<br />
es van començar les activitats lúdiques i esportives, artístiques i d’esbarjo, festes del<br />
calendari cristià, celebracions, etc., que propiciaven <strong>la</strong> memòria prou evident d’un<br />
record d’índole familiar i d’unes realitzacions de cultura popu<strong>la</strong>r i tradicional.<br />
Va ser voluntat que tots els actes quedessin p<strong>la</strong>smats en uns fulls a tot color anomenats<br />
Noticiaris que servien de nexe entre els set germans i llurs propis fills, realitzats a<br />
mà, un per un, set còpies iguals, amb dibuixos i pintats també a mà i picats amb màquina<br />
d’escriure un a un. A més a més hi havia uns fulls a part, com a revista estricta de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> Cargol, amb el nom de El Cargolí. Aquesta revista sortia sense periodicitat, sense<br />
sumari, ni línia concreta, lliure de contingut, de dibuix i d’intencionalitat. Tot hi cabia si<br />
hi havia imaginació i voluntat per fer-<strong>la</strong>. La “Col<strong>la</strong> Cargol” era doncs un nucli que en ple<br />
franquisme, però sense passar a <strong>la</strong> llum pública mantenia dins l’àmbit de <strong>la</strong> família l’esperit<br />
català, amb <strong>la</strong> llengua, les tradicions, i altres actes que per a nosaltres eren del tot normals.<br />
No es pot dir que era resistencialisme; de fet per a tots era normalitat. Si voleu era<br />
un normal resistencialisme, que per els petits de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> el veiem i el trobàvem com el més<br />
natural dels nostres actes, alhora que era un sentiment de companyonia i d’activitat cultural.<br />
En el fons era un sentiment de país, el que s’expressava en aquel<strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
Per emblematitzar el grup es confeccionaren uns escuts i unes banderetes amb el<br />
logotip de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> i cada ú a <strong>la</strong> mida de les seves possibilitats i temps, preparaven les activitats<br />
i “publicaven” aquel<strong>la</strong> “revista” que reflectia amb escrupolós detall totes les trobades<br />
que es feien, a més d’exercir <strong>la</strong> funció de revista infantil, juvenil i també pels grans.<br />
Escrits il·lustrats d’humor, de caliu ciutadà, contes infantils, notícia d’excursions, memòries<br />
d’estiu, divertides historietes a l’entorn de les faules de Lafontaine, concursos de<br />
Maria-Castanyes, pàgines d’entrevista, visita al Zoo, temes de “moda” i disseny, de cuina<br />
ràpida per fer amb fireta, historietes d’humor protagonitzats per animals (com cargols,<br />
girafes, serps, granotes, anguiles, ocells, rucs, peixos, tortugues, conills, etc), programes<br />
d’exposicions, sigui sobre trens elèctrics, fotografia, de cargols marins, i també un calendari<br />
infantil.<br />
El conjunt documental que ens ha quedat són els dos volums de 71 i 86 pàgines de<br />
text i dibuix a colors com a document gràfic, social, cultural, familiar, literari, d’una<br />
manera de fer i de veure les coses que ara ens és gratificant. Bé cal dir però, que pels<br />
anys en que <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol va funcionar, una part dels seus integrants eren nens i nenes<br />
massa petits que no podien gaudir d’aquesta experiència directament, i que s’incorporaven<br />
a mida que s’anaven fent grans.<br />
Hi havia a <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> un p<strong>la</strong>nter de jovenal<strong>la</strong> d’entre 8 a 16 anys que permetia als organitzadors<br />
de muntar les “cargo<strong>la</strong>des” amb balls popu<strong>la</strong>rs, teatre infantil, i amb <strong>la</strong><br />
col·<strong>la</strong>boració dels grans fer jocs de mans, caramelles, putxinel·lis, etc. El registre escrit i<br />
dibuixat anava a càrrec dels germans Albert i Rafel Bastardes i Parera, i d’Albert<br />
Bastardes i Porcel (Albert jr.); els treballs de coordinació, assaig i organització d’ obres<br />
teatrals, etc, era dirigit per Mercè Porcel de Bastardes (professora de piano), el seu fill<br />
Albert jr. que feia les coreografies i dissenyava els vestits i s’encarregava de realitzar els<br />
7
Alfred Pérez-Bastardas<br />
8
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
9
Alfred Pérez-Bastardas<br />
decorats que omplien <strong>la</strong> paret del saló de visites de l’anomenada casa pairal, un gran<br />
principal del carrer del Bruc 37 de Barcelona, on es disposava de dos pisos, i a on vivia<br />
<strong>la</strong> Mercè Bastardas i Parera, (<strong>la</strong> tia Mercè). Aquell pis tenia una terrat amb flors i havia<br />
hagut una cascada d’aigua, disposava d’un gran menjador i adjunt una sa<strong>la</strong> de visita<br />
prou gran per servir d’escenari ideal pel teatre, amb comunicació a cada costat i unes<br />
cortines que feien de teló. En el menjador s’hi instal·<strong>la</strong>ven el sofà, les cadires i butaques<br />
i el saló es deixava lliure de quadres, i mobles per realitzar les funcions.<br />
Una història versemb<strong>la</strong>nt…<br />
Si hem de creure <strong>la</strong> història que fa de presentació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, aquesta va néixer<br />
com una rondal<strong>la</strong> semi-verídica on un cargol “cansat de <strong>la</strong> mullena va sortir per<br />
prendre el sol amb <strong>la</strong> motxil<strong>la</strong> a l’esquena”, i com que era un cargol excursionista un<br />
matí es va trobar “amb un parell de vailets que també anaven d’excursió” i es varen fer<br />
amics… i perquè el cargol els pogués seguir el “portaren en el banderí”.<br />
Era un banderí “tot b<strong>la</strong>u d’il·lusions i enyorança de cel; i allí posaren el cargol dret i<br />
eixerit amb el bastó a <strong>la</strong> mà, les banyes en<strong>la</strong>ire i <strong>la</strong> casa a l’esquena”…<br />
I així anaren molt lluny, fent voleiar el cargol en el banderí (que encara existeix) “i<br />
desafiant el vent i les tempestes, a dalt de <strong>la</strong> motxil<strong>la</strong> dels vailets, o damunt el pal d’una<br />
tenda de campanya tota b<strong>la</strong>nca b<strong>la</strong>nca, que s’havien fet amb sacs de sucre de l’Havana”<br />
(que també existeix).<br />
I era veritat, aquells vailets eren Albert i Ramon Bastardes Porcel. i <strong>la</strong> tenda era feta<br />
amb els sacs de sucre que el seu pare Albert Bastardes Parera feia servir a <strong>la</strong> fàbrica de<br />
licors Parera (destil·leries) que havia fundat el seu avi Joan Parera el 1866 a Barcelona.<br />
En aquesta rondal<strong>la</strong> s’explica com “als vespres, al voltant del foc, els dos vailets tocaven,<br />
un l’harmònica i l’altre l’ocarina, mentre que el cargol els hi explicava les seves facècies”,<br />
i així comprengueren quina mena de cosa és un cargol: “Es el símbol de l’acampada<br />
i té una tenda per ell tot sol”. i “un dia varen trobar un artista (Rafel Bastardes<br />
Parera) que amb els estris de pintar anava pel món ensumant meravelles i també va quedar<br />
enamorat del cargol…” “- Aquest cargol val més or del que pesa, va dir, i al veure-<br />
’l tan rodó com un formatge d’Ho<strong>la</strong>nda, el transformà en escut i el posà, vermell com<br />
una rosel<strong>la</strong>, damunt d’un camp d’or, com el b<strong>la</strong>t quan es a punt de segar”.<br />
I com que aquells vailets tenien germans i cosins i molta família, tots plegats van decidir<br />
fer-ne una col<strong>la</strong>, i descobriren que aquel<strong>la</strong> col<strong>la</strong> ja existia de feia anys, que es reunia<br />
per fer pastorets o cantant cançons sota l’arbre de Nadal, que recitaven versos al voltant<br />
d’una tau<strong>la</strong> i també feien comèdies i ballets, jocs de mans i teatre etc, etc…<br />
I com no podia ser d’una altre manera els filòsofs de <strong>la</strong> col<strong>la</strong> , “que a tot arreu es<br />
fiquen” varen acabar per descobrir a dintre de <strong>la</strong> closca del cargol, “el centre d’un espiral<br />
que es va engrandint” i “aquest centre era el caliu d’una mateixa l<strong>la</strong>r enyorada”, i<br />
10
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
11
Alfred Pérez-Bastardas<br />
aquell cargol humil, però que tantes coses simbolitzava va acabar com a estendard i símbol<br />
de germanor. Era <strong>la</strong> diada de Sant Josep de 1952, i aquel<strong>la</strong> història era de fet <strong>la</strong><br />
“carta fundacional” de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol.<br />
S’establiren uns principis de bona voluntat, aficions compartides, residències vàries, tantes<br />
com membres de cada una de les set famílies, i les reunions s’anomenaren “cargo<strong>la</strong>des”,<br />
doncs és evident que si <strong>la</strong> col<strong>la</strong> es diu cargol, les seves trobades han d’ésser cargo<strong>la</strong>des.<br />
Respecte de les activitats, es contemp<strong>la</strong>ven totes les possibles, esports (excursionisme,<br />
espeleologia, acampada, esquí, etc), cultura, (art i distraccions o trobades de caire teatral,<br />
ballets, titelles, prestidigitació, visites), etc. L’organització del grup, era de fet inexistent,<br />
no hi havia cap mena de càrrecs ni de representacions, ni es feien pressupostos, ni<br />
és c<strong>la</strong>r eleccions, com tampoc cap condicionants de tipus organitzatiu, que fes feixuga <strong>la</strong><br />
tasca d’”administrar” aquel<strong>la</strong> societat de set germans i fills anomenada Col<strong>la</strong>.<br />
Això sí, es dibuixa un escut, se’n fa una bandera, es crea un himne amb lletra de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> i música de “El Cargol” d’Apel·les Mestres, i es dispensen medallons per portar<br />
als cotxes, pins per a <strong>la</strong> so<strong>la</strong>pa i gemels amb el logotip de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
Els papers<br />
de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol<br />
El conjunt de documents que <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol ens ha deixat venen a ser els “papers<br />
de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol”, i així han estat exposats públicament. Per un cantó El Cargolí, que<br />
era el “full pels infants –més o menys petits– de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol” i era un<br />
“Setgermanari”, que com el seu nom indica, diu el primer número datat el 6 d’abril de<br />
1952, vol dir “de set germans o millor dit, de les quasi 7 parelles de germans. Es farà,<br />
doncs, un tiratge de set o millor dit també, set tiratges d’un”.<br />
I aquest full expliquen, no es compromet a dir-se setmanari, ni mensual, encara que<br />
podria sortir cada 14 dies (catorzenari), “el que no vol pas dir que aixís sigui”. Com a<br />
revista del grup era molt lliure i abarcava tota mena de temàtiques i expressió de tota<br />
mena d’articles i dibuixos on s’expressen i es manifesten els membres de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, si més<br />
no per fer les delícies de tots aquells que ja poden i gaudeixen llegint. Tot plegat forma<br />
un conjunt harmoniós i divulgatiu, entretenidor i divertit, que configura un re<strong>la</strong>t imaginatiu<br />
i pedagógic.<br />
La part més important en <strong>la</strong> confecció de El Cargolí va anar a càrrec d’Albert<br />
Bastardas Porcel i dels germans Albert i Rafel Bastardas Parera. El primer dels germans<br />
confeccionava de fet tots els Noticiaris i mantenia contactes amb els altres germans per<br />
estimu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> producció de cargolins. L’entusiasme de Mercè i Rafel Bastardas Parera,<br />
com de Mercè Porcel i del seu fill Albert jr. no tenia parió a l’hora de proposar i preparar<br />
activitats de tota mena.<br />
12
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Però en <strong>la</strong> confecció dels “Cargolins” hi ha també d’altres membres; molts números<br />
de El Cargolí són pensats i dibuixats per Francesc de Sales Permanyer Corominas (1909-<br />
1986), que era el marit de Carme Bastardas Parera; i evidentment alguns encara que<br />
pocs són de Vicenç Batlle Moragas marit de Dolors Bastardas Parera; també hi intervenen<br />
encara que menys Alfred Pérez-Iborra ( 1907-2000) marit de Montserrat Bastardas<br />
Parera, Joan Bastardas Parera i Mercè Bastardas Parera. A més d’Albert jr. també varen<br />
tenir l’oportunitat per col·<strong>la</strong>borar en fer Cargolins els seus germans Enric, Mª Mercè, i<br />
els cosins Alfred Pérez-Bastardas i Francesc Bastardes Cardona.<br />
L’altre document imprescindible per comprendre <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol son els papers d’informació<br />
titu<strong>la</strong>ts Noticiaris. Tanmateix fan de “diari oficial” i expliquen qui o quins<br />
Cargolins s’han fet i qui és l’autor o els autors, quins els actes que s’han produït a <strong>la</strong> família<br />
i les “cargo<strong>la</strong>des” realitzades amb detall, i alguns contenen suplements gràfics com a<br />
crònica il·lustrada i de programes interpretatius.<br />
En els Noticiaris (estiu, hivern, tardor i primavera) s’hi especifica què s’ha fet durant<br />
aquell període i qui ho ha fet, amb detall de les circumstàncies i els programes de les festes<br />
i dels actes a realitzar. Encara -i aquí els que hi intervenien n’eren ben conscients-, hi<br />
ha també el reportatge escrit i sobretot il·lustrat, “com a suplement gràfic” del Noticiari<br />
que recorda les Cargo<strong>la</strong>des, i pretén ser <strong>la</strong> memòria històrica de les activitats, amb dibuixos<br />
dels decorats, dels vestits, dels putxinel·lis, o dels caps d’animals especialment dissenyats<br />
per A. Bastardes Porcel, on hi intervenien quasi tothom que tingués edat per fer una<br />
cosa o altre. Una mostra ben explícita és el concurs de Maria-Castanyes (amb presentació<br />
de 39 models ) i una original disfressa de Maria-castanya encarnada per Mercè<br />
Bastardas i Parera, que era l’artífex d’aquel<strong>la</strong> idea; tots aquells models van ser dibuixats<br />
i pintats igual com foren presentats a concurs, en un suplement gràfic dedicat especialment<br />
per a memòria i congratu<strong>la</strong>ció de tots.<br />
Que les activitats es centressin en <strong>la</strong> família, era l’esquema interpretatiu que es volia<br />
i es pretenia, i això suposava precisament explicar, revertir i conjugar qualsevol propòsit<br />
en benefici de tota aquel<strong>la</strong> família reconvertida en Col<strong>la</strong> Cargol. Per això s’expliquen<br />
memòries, anècdotes, treballs, naixements, boda, i qualsevul<strong>la</strong> trobada que sigui una<br />
mostra d’activitats conjuntes i representatives d’aquel<strong>la</strong>, diguem-ne associació de família<br />
anomenada col<strong>la</strong>.<br />
Per tant hi consta les primeres comunions dels fills Alfred Pérez-Bastardas, de<br />
Francesc i Eulàlia Bastardes Cardona, de Montserrat Pérez-Bastardas i Francesc<br />
Permanyer Bastardas, d’Albert Permanyer Bastardas, el casament de Joan Bastardas i<br />
Parera amb Lluïsa Rufat, o el naixement dels cosins Albert, M. Dolors i Joan Batlle<br />
Bastardas, Albert i Pere Pérez-Bastardas, Maria i Joan Permanyer Bastardas, Glòria<br />
Bastardes Porcel, i de Joan-Albert Bastardas Rufat.<br />
A més hi han el comiat de solter de Joan Bastardas, els cinquantenaris d’Alfred Pérez-<br />
Iborra i d’Albert Bastardes Parera, així com les seves bodes de p<strong>la</strong>ta amb Mercè Porcel<br />
i Vives. Per això és d’interès completar aquesta visió d’aquesta col·lecció documental<br />
única que formen aquests “papers” il·lustrats a mà i “impresos” a màquina d’escriure,<br />
13
Alfred Pérez-Bastardas<br />
14
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
amb <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció d’activitats culturals i lúdiques que es van realitzar entre 1952 a 1961,<br />
amb tots els detalls possibles com a constància del que hem explicat en aquesta memòria<br />
històrica familiar.<br />
Una família cata<strong>la</strong>nista<br />
en ple franquisme<br />
La línia argumental i els “discursos” literaris que apareixen en el re<strong>la</strong>t dels documents<br />
de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, no mencionen mai el context franquista on es desenvolupa d’una<br />
manera tant p<strong>la</strong>nera, familiar, i lliure tota l’activitat de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol; Això potser és<br />
degut a que es vol sostreure's d’aquel<strong>la</strong> atmosfera tancada de <strong>la</strong> dictadura. Calia deslliurar-se’n<br />
intentant ignorar-<strong>la</strong>. No sé si aquest també fou un propòsit <strong>la</strong>tent en aquesta història,<br />
perquè no s’esmenta, encara que hi sigui present constantment i més tard alguns<br />
membres joves de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, acabin col·<strong>la</strong>borant en organitzacions polítiques c<strong>la</strong>ndestines.<br />
Però és cert que tota <strong>la</strong> memòria col·lectiva-familiar estava emmarcada dins les<br />
coordenades de <strong>la</strong> guerra i de <strong>la</strong> dictadura franquista, amb aquell ambient d’opressió,<br />
on <strong>la</strong> por i <strong>la</strong> repressió tenia un paper primordial. Fou potser un replegament cap a<br />
dins?; en podria ser un dels factors, inconscient o no; en tot cas, és el conjunt de tots ells,<br />
juntament amb <strong>la</strong> voluntat de mantenir el caliu familiar els que jugaren un paper essencial.<br />
La guerra civil i <strong>la</strong> revolució social es visqueren amb algunes diferències substancials;<br />
el retorn a <strong>la</strong> normalitat sans i estalvis, d’alguns membres de <strong>la</strong> família després de temps<br />
dispersos per <strong>la</strong> guerra, va ser decisiu. En aquest context neix <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, però<br />
també per <strong>la</strong> voluntat d’Albert Bastardas i dels seus germans Rafel i Mercè; <strong>la</strong> mort de<br />
<strong>la</strong> mare, <strong>la</strong> necessitat de trobar-se, constatant una i altre vegada uns valors de família,<br />
cristians, cata<strong>la</strong>ns, d’unió, de possibles tradicions perdudes, de descobertes territorials, de<br />
sentir-se agrupats per ideals que eren compartits, en gran mesura, per tothom, foren el<br />
fonament principal per donar a aquel<strong>la</strong> comunió una p<strong>la</strong>taforma de “col<strong>la</strong>” com a instrument<br />
de pertinença, amb un sentiment de Pàtria, en <strong>la</strong> defensa d’una llengua i d’una<br />
tradició familiar que se sabia era políticament emmarcada pel seu pare, (tot i que en cap<br />
moment es fa una reivindicació des d’un punt de vista polític concret). La història i reivindicació<br />
política del pare i avi Albert Bastardas Sampere, comença amb <strong>la</strong> publicació<br />
dels treballs historiogràfics del darrer net que neix en vida d’ell, Alfred Pérez-Bastardas,<br />
i de <strong>la</strong> formació del seu Arxiu ara en mans de l’<strong>Institut</strong> Municipal d’Història de<br />
Barcelona, a <strong>la</strong> Casa de l’Ardiaca.<br />
Creiem que les temences i <strong>la</strong> necessitat de fer activitats que ajuntin <strong>la</strong> família davant<br />
un país en total bancarrota, socialment, culturalment i política, propicien <strong>la</strong> intencionalitat<br />
de fer i de resistir en tots els àmbits de <strong>la</strong> vida social i familiar, el que dona sentit als<br />
15
Alfred Pérez-Bastardas<br />
projectes de col·<strong>la</strong>boració i unió que es proposa <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol. Albert Bastardes Parera<br />
sent <strong>la</strong> necessitat de “dirigir” <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, per ser el gran (a voltes aplicant censura), potser<br />
amb un sentit patriarcal i també perquè ja té cinc fills que l’ajuden en tots els afers que<br />
comportarà fer rutl<strong>la</strong>r aquell projecte.<br />
És a dir, enyorament sentimental i patriòtic, esforç d’agermanament davant uns<br />
moments d’una incertesa social i política, por a un pervindre incert, records amargs tinguts<br />
durant <strong>la</strong> guerra civil i en aquel<strong>la</strong> postguerra amb experiències col·lectives i personals<br />
dures, encara que no tràgiques, poden ser els components de l’aventura familiar de<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol. El record de <strong>la</strong> guerra civil és en <strong>la</strong> memòria històrica de <strong>la</strong> família un<br />
mal son que cal oblidar però que hi es present en el subconscient, que deixa una sensació<br />
de por, de perill, de desfeta, de frustració i de neguit històric. Hi ha històries i experiències<br />
diferents entre els homes que van a <strong>la</strong> guerra i les dones que treballen i es queden<br />
a <strong>la</strong> Ciutat: Alfred Pérez-Iborra i Albert Bastardes Parera al front de guerra i el<br />
segon finalment ingressat al camp de concentració de Medina de Rioseco (Val<strong>la</strong>dolid);<br />
Rafel Bastardes Parera marxa a França i Andorra; Joan Bastardas Parera, ha d’entrar a<br />
files el 1939, acabada <strong>la</strong> guerra, i en surt força ben parat degut al reconeixement d’una<br />
ma<strong>la</strong>ltia que serveix per a ésser desmobilitzat. Els bombardejos toquen prop de l’Hotel<br />
Ritz, però no afecten les cases del darrera on viuen <strong>la</strong> família en el carrer Bruc. Com<br />
tothom, els records i <strong>la</strong> constatació que tot ha canviat enfonsen les esperances i les antigues<br />
vivències de cata<strong>la</strong>nitat. La família se sent cata<strong>la</strong>nista, i es reclou a casa. Hi ha por<br />
i temor. El franquisme unifica <strong>la</strong> consciència de derrota i frustració. No es par<strong>la</strong> de <strong>la</strong><br />
guerra ni de <strong>la</strong> revolució, i en canvi els fills demanen què va passar, perquè i com. Potser<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol podia ser també un bon refugi, un alè d’esperança i d’aire fresc.<br />
Resistència passiva, resistència cultural, resistència ideològica en el marc reduït familiar,<br />
mentre no hi hagués cap altre possibilitat.<br />
Aquest, serien potser els rerefons del sentiment que van propiciar <strong>la</strong> creació d’aquel<strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> Cargol , signe d’agermanament dins mateix dels propis membres d’una mateixa<br />
família. En algun moment es va pensar que <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> podria ampliar-se amb més gent<br />
provinent d’altres famílies lligades als Bastardes o potser donant més ressò a El Cargolí,<br />
però per això calia ja un projecte diferent i més proper a una publicació pública que no<br />
pas a una de familiar; també calien diners, organització i voluntat i tot plegat era lluny<br />
dels propòsits inicials.<br />
Per tant, <strong>la</strong> “normalitat” de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol vol ser vista com una necessitat objectiva<br />
per mantenir-se serens i fer passar el mal son històric que de fet encara patíem. Tot és normal,<br />
per sostreure’s a <strong>la</strong> anormalitat de <strong>la</strong> vida pública i social de Catalunya. i quan els fills<br />
superen els vint anys, <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol comença a declinar. Algunes celebracions es fan<br />
iguals però <strong>la</strong> realitat s’imposa,; <strong>la</strong> problemàtica social i política comença a passar al davant<br />
de tota activitat familiar. Queden els Nadals, l’Arbre i el dinar, però tots es van fent més<br />
grans i tots tenen necessitat de realitzar-se amb independència, fora d’aquel<strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, perquè<br />
<strong>la</strong> vida social i política, econòmica i professional porta per altres camins, on aquelles<br />
activitats familiars i de col<strong>la</strong> esdevenen un record i un sentiment dolç.<br />
16
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
17
Alfred Pérez-Bastardas<br />
Cal constatar també que a partir de 1956 molts dels fills entren a l’escoltisme: Rafel<br />
i Francesc Bastardes Cardona a l’Agrupament Mª de Déu de Montserrat, Alfred Pérez-<br />
Bastardas a l’Agrupament Abat Marcet.<br />
El cas de Ramon Bastardes Porcel va ser diferent ; veient <strong>la</strong> possibilitat de poder<br />
col.<strong>la</strong>borar en l’e<strong>la</strong>boració d’una revista en català, com era el Germinàbit de l’Abadia<br />
de Montserrat, es va veure obligat primer a passar per una breu etapa dins l’escoltisme<br />
en l’Agrupament Abat Marcet, que conjuntament amb el de <strong>la</strong> Mª de Déu de<br />
Montserrat eren contro<strong>la</strong>ts per l’Abadia; així, com a membre de l’agrupament va poder<br />
entrar i dirigir el Germinàbit (1956), (juntament amb Josep Benet, Nemesi Solà<br />
Franquesa, etc) i al cap de poc refundar Serra d’Or (1959), per acabar el 1962 amb <strong>la</strong><br />
creació d’Edicions 62.<br />
Els altres membres de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol com Montserrat Pérez-Bastardas, i Eulàlia<br />
Bastardes van entrar a l’agrupament Elisenda de Montcada, Montserrat Bastardes<br />
Porcel a l’agrupament Joan Maragall; Els petits Albert, Francesc i Jordi Permanyer<br />
Bastardas entren a llobatons de l’Abat Marcet. També ho fan Albert Pérez Bastardas a<br />
l’Agrupament escolta Antoni Gaudí i Pere Pérez Bastardas a l’Agrupament Rafel de<br />
Casanova; Albert Batlle Bastardas va ser de l’Agrupament Jaume Balmes.<br />
Per això quan les activitats es van afeblint A. Bastardas Parera llença crides per animar<br />
i encoratjar a publicar Cargolins. Si els primers anys són d’eufòria i de projectes<br />
portats a terme, a partir de 1957-58 les activitats disminueixen i <strong>la</strong> sortida d’El Cargolí<br />
també constata un cert cansament. Tothom, com deia <strong>la</strong> Mercè Porcel, “té oques a<br />
ferrar” i els seu fill Albert jr. continua les seves activitats a l’Esbart Sant Jordi del Club<br />
de Tennis Barcino i a l’ADI-FAD com a membre fundador, alhora que amb el seu germà<br />
Ramon –que ja dirigeix Germinàbit i després Serra d’Or–, estudien a <strong>la</strong> Universitat de<br />
Barcelona.<br />
Totes aquestes activitats redueixen <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol als mínims, i davant les dificultats<br />
que presenta en aquell moment continuar les Cargo<strong>la</strong>des, i els Cargolins es prefereix<br />
“dissoldre’s” com a organització familiar a primers d’any del 1962.<br />
18
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
19
Alfred Pérez-Bastardas<br />
20
ELS “CARGOLINS”<br />
i “CARGOLADES”<br />
DE LA COLLA CARGOL
Alfred Pérez-Bastardas<br />
Vet aquí <strong>la</strong> crònica del les activitats<br />
i actes, papers i documents és<br />
a dir Noticiaris i Cargolins que<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol va realitzar en el<br />
període de 1952-1961; les ressenyes<br />
venen marcades per <strong>la</strong> paginació<br />
dels dos volums “publicats”<br />
de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol i volen<br />
historiar amb detall les “cargo<strong>la</strong>des”<br />
i El Cargolí, establint una<br />
mena de fitxa tècnica, que ens<br />
expliqui tots els detalls de cada<br />
activitat, i de cada pàgina. És<br />
voluntat que amb aquest text es<br />
fixi <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció individual de cada<br />
membre de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol amb<br />
els actes i festes, treballs i textos,<br />
dibuixos i il·lustracions, perquè<br />
en quedi constància documental.<br />
22
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Pàgines d’introducció<br />
i reg<strong>la</strong>mentació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol<br />
El primer volum comença com un conte que explica sota el títol de La Rondal<strong>la</strong><br />
del Cargol una història versemb<strong>la</strong>nt, que és ni menys ni més, que <strong>la</strong> història quasi real<br />
de les re<strong>la</strong>cions familiars diguem-ne institucionals que fan possible <strong>la</strong> creació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong><br />
Cargol. Dos vailets (germans) excursionistes que troben un Cargol, el posen al banderí i<br />
amb <strong>la</strong> seva tenda de campanya feta de sacs de sucre de l’Havana (de <strong>la</strong> Fàbrica de Licors<br />
Parera) en fan bandera i himne, mentre que un pintor despistat el veu tan formós i rodó<br />
que pinta el cargol com un logotip de disseny modern. Després tot va lligat, doncs <strong>la</strong> família<br />
ja feia activitats semb<strong>la</strong>nts des de feia molts anys, (pastorets ideats i escrits per A.<br />
Bastardes Porcel), excursions, fotografies, reunions nadalenques de tota <strong>la</strong> família, obres de<br />
teatre, etc. I així “acabaren per descobrir a dintre de <strong>la</strong> closca del Cargol, el centre d’un<br />
espiral que es va engrandint” i que aquest centre era el caliu d’una mateixa l<strong>la</strong>r enyorada”.<br />
Aquesta senzil<strong>la</strong> però romàntica història és el principi de <strong>la</strong> documentació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong><br />
Cargol i ocupa cinc pàgines amb il·lustracions d’Albert jr, és a dir, Albert Bastardes<br />
Porcel, i queda anotat tota <strong>la</strong> gamma d’activitats i referències antigues d’abans de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong>. (pàgina d’1 a 5) Les pàgines estan datades a <strong>la</strong> Diada de Sant Josep de 1952.<br />
En <strong>la</strong> pàgina 6 s’esmenten “ELS 7 PRINCIPIS DE LA COLLA CARGOL” que<br />
eren adequats a les necessitats i a les possibilitats dels seus membres, és a dir a les “quasi<br />
set parelles”. Aquests Principis venen a ser desitjos i organigrama de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> i foren<br />
redactades per Albert Bastardas Parera.<br />
FINALITAT: Set germans amb els seus fills “desitgem que les seves diversions i aficions<br />
particu<strong>la</strong>rs puguin esser compartides pels altres, i servir per reunir-se més sovint, fent<br />
perdurar el caliu d’una mateixa l<strong>la</strong>r”. I com que tots plegats ja som una col<strong>la</strong>, anomenem<br />
aquest desig: “COLLA CARGOL””<br />
RESIDÈNCIA: “Com el cargol, que vagi a on vagi està a casa seva, <strong>la</strong> Col<strong>la</strong><br />
s’instal·<strong>la</strong>rà allí on s’escaigui trobar-se reunida en cada circumstància, sense que això<br />
sigui obstacle a que un dia pugui disposar d’un lloc de reunió més permanent. Les reunions<br />
seran “cargo<strong>la</strong>des” de nom, però no de fets.”<br />
ORGANITZACIÓ: “La Col<strong>la</strong> substitueix les Juntes i Assemblees, per una col·<strong>la</strong>boració<br />
lliure i espontània. Però com que el germà gran, és el gran i el que disposa de més<br />
“personal”, amb l’ajuda dels demés i quan tingui temps, cuidarà de les comunicacions i<br />
afers de tràmit”.<br />
23
Alfred Pérez-Bastardas<br />
24
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
FINANCES: “Com que ningú ve obligat a prendre part en el que no vulgui, cadascú<br />
pagarà lo seu amb aquel<strong>la</strong> alegria. I si alguna vegada es presenta <strong>la</strong> conveniència de fer<br />
alguna despesa general, se’n par<strong>la</strong>rà i es resoldrà com es pugui i com millor s’escaigui”<br />
MATERIALS I EQUIPS: “D’acord amb el principi de finances lliures, els materials i<br />
equips també seran de propietat particu<strong>la</strong>r, cadascú segons les seves aficions i activitats.<br />
Però seran admesos els obsequis i aportacions voluntàries en profit de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>. Per començar<br />
ja s’ha rebut l’aportació dels impresos per un cantó i els escuts i banderins per un altre”.<br />
ACTIVITATS: “Serà ben admesa qualsevol activitat o afició que algú de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> cregui<br />
apte per a fomentar <strong>la</strong> finalitat general. I per començar es consideren activitats<br />
escaients” :<br />
ESPORT: De tota mena, i especialment excursionisme (acampada, esca<strong>la</strong>da, espeleologia,<br />
esquí, etc).<br />
CULTURA: Com arqueologia, geologia, entomologia, paleontologia, filosofia,<br />
metafísica i conferències humorístiques.<br />
ART: Fotografia, literatura, música, escultura, dibuix, pintura i caricatura.<br />
DISTRACCIONS: teatre i ballet, titelles, prestidigitació, marionetes i demés cosetes...”<br />
HORITZONS: “Poc a poc com el cargol, <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> farà el que podrà, però pensant en<br />
les possibilitats que proporcionen <strong>la</strong> unió, l’engrescament i <strong>la</strong> fortuna. Que si ara només<br />
és una col<strong>la</strong>, quan els fills es tornin avis, no puguin pensar quatre marrecs, que els seus<br />
besavis badaven i, absents de tota previsió, varen ficar els peus a <strong>la</strong> galleda.”<br />
La pàgina 7 hi ha l’himne de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> amb lletra pròpia i música d’Apel·les Mestres de<br />
<strong>la</strong> cançó del “El Cargol”:<br />
“En l’escut portem un cargol “En l’escut portem un cargol<br />
com a símbol de l’acampada com a símbol de l’esca<strong>la</strong>da<br />
en l’escut portem un cargol en l’escut portem un cargol<br />
té <strong>la</strong> tenda per a ell tot sol” que s’enfi<strong>la</strong> tan dret com vol”<br />
“Tant si neva com si fa sol “En l’escut portem un cargol<br />
com si bufa <strong>la</strong> tramuntana que no es cansa ni es fatiga<br />
tant si neva com si fa so en l’escut portem un cargol<br />
treu <strong>la</strong> banya el nostre <strong>cargol”</strong> no gemega ni mai es dol<br />
Els NOTICIARIS: Dins el conjunt dels papers de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, hi ha 17 Noticiaris<br />
aplegats per estacions de l’any, que a vegades tenen més d’una o dues pàgines i que expliquen<br />
notícies dels grups familiars de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, senyalen objectius, critiquen les mancan-<br />
25
Alfred Pérez-Bastardas<br />
ces i donen noves possibilitats; però també recorden i comenten amb molt d’encert els<br />
autors dels Cargolins, <strong>la</strong> manera i <strong>la</strong> gràcia de llurs il·lustracions. Igualment es fan ressò<br />
de les activitats generades durant el període que ressenyen, els festivals infantils i qualsevul<strong>la</strong><br />
qüestió d’actualitat dins <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, naixements, comunions, etc. Les comunions<br />
tenen normalment una pàgina dedicada a <strong>la</strong> festa corresponent amb dibuix inclòs. Són<br />
doncs una font d’informació preciosa i precisa, doncs esmenten totes les Cargo<strong>la</strong>des i els<br />
Cargolins, amb l’autoria de text i dibuix o il·lustració.<br />
Les activitats de les Cargo<strong>la</strong>des tenen un ressò especial als Suplements Gràfics que hi<br />
dediquen reproduccions exactes de tot el que es fa, siguin les parelles dansaires, disfresses,<br />
decorats i altres detalls. Hi ha evidentment, dibuixos al·legòrics, sentimentals i també<br />
de crítica benèvo<strong>la</strong>, que s’han d’entendre sempre en l’àmbit de les coses que passen o<br />
han passat a <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
“Cargo<strong>la</strong>des” i Noticiaris<br />
en el període 1951-1953. Volum I<br />
Noticiari d’estiu 1952. Primer noticiari on es fa un repàs exhaustiu de les quasi set<br />
parelles de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, explicant tot el que han fet en aquell període, amb un dibuix adient<br />
en cada cas a <strong>la</strong> caplletra del primer nom. En aquesta llista hi ha l’arrel de moltes altres<br />
dèries de família, entroncades en els llocs d’estada a l’estiu, com Tamariu, L’Amunt a<br />
Corbera de Llobregat, Vidrà, Sant Cugat del Vallès, Bonretorn, amb l’excepció per part<br />
de <strong>la</strong> Mercè que confirma <strong>la</strong> reg<strong>la</strong>, doncs diu d’el<strong>la</strong> el cronista“perdoneu...però fa dos<br />
dies que no l’hem vist i no sabem si es a París o a Sant Cugat, a Tamariu o a Vidrà.<br />
Encara que havia d’anar aquest estiu a Solsona...Amb tants pocs dies com te de vacances<br />
li es tant difícil combinar les sortides! Al passar a màquina aquest noticiari ens enterem<br />
que el diumenge era a Mojalt.” (pag. 8)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 1. La primera sessió “oficial” de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, va ser una “sessió<br />
infantil” el dia 5 d’octubre de 1952 a <strong>la</strong> casa de Francesc de Sales- Carme de Sant Cugat<br />
del Vallès; hi hagué de primer putxinel·lis realitzats per Rafel Bastardes i <strong>la</strong> segona part<br />
“uns minuts de corda” que era “agilitat i destresa amb corda i cordill”, seguit de<br />
“il·lusionisme i sols il·lusionisme” és a dir jocs de mans realitzats per Lecrop que, com<br />
el seu nom indica era Porcel, és a dir Albert Bastardes Porcel.<br />
Els decorats pintats exprés pels putxinel·lis era obra del mateix Rafel, el vestuari dels<br />
ninots foren cosits per <strong>la</strong> “Tieta Pepita” és a dir Josefa Bastardas Sampere i se’n feu un<br />
programa amb petits dibuixos al·legòrics. (pag.9)<br />
26
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Noticiari de Tardor 1952. Ressenyes dels Cargolins darrers i comentari elogiós de <strong>la</strong><br />
primera cargo<strong>la</strong>da a Sant Cugat del Vallès a casa Sales-Carme, amb gran elogis dels putxinel·lis<br />
diu “made in Merche”, amb un comentari també especial al “Fora Programa”,<br />
ni més ni menys que un berenar a base de “perros calientes” que fou “lo més suculent<br />
del programa”. El full té pintat de fons un cargol. (pag.10)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 2. Gran concurs de Maria Castanyes a presentar el dia de Tots Sants de<br />
1952 a <strong>la</strong> “casa pairal” carrer del Bruc 37 pral., amb una base essencial que era “divertir-se,<br />
passar alegrament l’estona i exercitar-se en treballs manuals”, a més hi haurà<br />
Castanyada i sorpresa. En el concurs es varen presentar entre el primer i el segon any<br />
39 Maria-Castanyes que després foren dibuixades a tot color en sis fulls distribuïts per<br />
Tots Sants de 1953. Podem contemp<strong>la</strong>r ara com eren cada una d’aquelles figuretes<br />
exemp<strong>la</strong>rment traspassades al paper. La sorpresa fou que <strong>la</strong> “Tia Mercè”, és a dir, Mercè<br />
Bastardas i Parera es va disfressar tot el<strong>la</strong> de maria-castanya, en un apoteosi d’imaginació<br />
i alegria. També en tenim un dibuix.(pag. 11)<br />
El Noticiari d’Hivern 1952-1953 I i II. especifica que hi hagué una votació i campanya<br />
electoral i tot per elegir <strong>la</strong> millor Maria-castanya de les presentades, que per escarni<br />
a <strong>la</strong> feina feta per tots, va guanyar <strong>la</strong> que menys en tenia: un espanta ocells senzill i<br />
modest. Aquest noticiari té dues pàgines. La segona hi ha <strong>la</strong> reproducció de <strong>la</strong> Mariacastanya<br />
guanyadora. Igualment es dóna notícia del naixement pel mes de maig de 1952<br />
de Maria Permanyer Bastardas i pel gener del 1953 d’Albert Batlle Bastardas, que<br />
corresponen als petits de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> nº 14 i 15.<br />
Em semb<strong>la</strong> d’interès especificar quines foren les Maria-castanyes presentades:<br />
Espanta Ocells (Primer Premi), dama vuitcentista, banyista de finals del s. XIX amb carbasses,<br />
dimoni, bruixa, negret, indi pell roja, negre autotitu<strong>la</strong>t “Mariu-negru, perquè<br />
passa de castaño oscuro”, esquimal, dona àrab amb un gerro al cap, dansarina, figura<br />
d’un sol peu estàtica, bal<strong>la</strong>rina, senyora vestida com de Pompeia, una figura picassiana<br />
d’estil i de configuració, senyora amb gos, pagesa grossa, <strong>la</strong> castanyera, noia pagesa,<br />
nena, tres nens iguals amb gorra d’hivern, noia amb pantalons i l<strong>la</strong>ç al coll, infermera,<br />
cinc nenes semb<strong>la</strong>nts, i una fada. (pags. 12 i 13)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 3. Es va dedicar a Alfred Pérez-Bastardas (fill d’Alfred –Montserrat) en<br />
el dia de <strong>la</strong> seva primera comunió (14-V-1953) a les 5 de <strong>la</strong> tarda a <strong>la</strong> casa Pairal i el programa<br />
deia: Un preludi d’il·lusionisme per Lecrop, un intermedi de putxinel·lis per<br />
Rafel i un final sorpresa “Sorpresa !!” per Ego I Alter, ni més ni menys que <strong>la</strong> parel<strong>la</strong><br />
típica dels pal<strong>la</strong>ssos amb el paperina (savi) i el tonto que feien Albert jr. (A. Bastardes<br />
Porcel) i Vicenç Batlle amb un “èxit apoteòsic”. El programa inclou una caricatura<br />
–dibuix d’aquell nen vestit amb el típic trajo de mariner, que era com anava vestit en<br />
aquell dia. Per descomptat que els pal<strong>la</strong>ssos van ser dibuixats exactament com anaven en<br />
el full noticiari corresponent. (pag.14)<br />
27
Alfred Pérez-Bastardas<br />
28
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 4. El dilluns de Pasqua de Pentecosta ( 25-V-1953) a casa Sales-Carme<br />
de Sant Cugat, <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol en pes i el seu “cor de veus” van cantar les Caramelles;<br />
en el programa hi constava “La cançó del nostre Cargol” com a himne de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> (música<br />
d’A. Mestres), “Els vaixells de Stienkarrasi (popu<strong>la</strong>r russa), “Cançó de l’anar endavant”<br />
(música d’Elisard Sa<strong>la</strong> i lletra de Pere Benavent), “Per l’aliment del bon vi” (popu<strong>la</strong>r<br />
cata<strong>la</strong>na harmonitzada per A. P<strong>la</strong>nás), i “fora programa” es va cantar “El marineritu”<br />
a dues veus i solo (vals rodat). En una nota adjunta es feia constar que el “Coro de<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol considera <strong>la</strong> pluja com aliada seva i una benedicció als seus cants. No<br />
serà mai motiu de suspensió les tempestes que les seves actuacions provoquin”. (pag. 15)<br />
El Noticiari de Primavera de 1953 s’esmenta el bateig d’un nou Albert (Pérez-<br />
Bastardas), fill d’Alfred i Montserrat; i el que més sorprèn és que el recordatori es un<br />
dibuix d’un cargol amb un infant sobre <strong>la</strong> closca, a l’estil dels dibuixos de Lo<strong>la</strong> Ang<strong>la</strong>da.<br />
La veritat però, és que encara no sabem d’on el van “afanar”. Per altre part, el dibuix<br />
del Noticiari, uns pal<strong>la</strong>ssos que corresponen exactament amb els que van sortir el dia de<br />
<strong>la</strong> festa per <strong>la</strong> primera comunió de l’Alfred jr. (pag. 16)<br />
En el Noticiari d’Estiu de 1953 hi destaca un dibuix molt divertit on es veu dos cargols<br />
empenyent una ploma estilogràfica vers un cim de muntanya tot verd, ja que per<br />
primera vegada ha estat inscrit el nom de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol en el llibre que hi ha al cim<br />
del Puigsacalm (1.553 m.), excursió realitzada per Montserrat Bastardas Parera i el seu<br />
fill Alfred. (pag. 17).<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 5 correspon al segon concurs de Maria- castanyes i a <strong>la</strong> “publicació” dels<br />
dibuixos de totes elles. Quatre pàgines. (18,19,20 i 21).<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 6. Fou el sopar de comiat de solter de Joan Bastardas Parera (25-XI-<br />
1953), a <strong>la</strong> casa pairal, amb el menú següent: “Suc de gallina; Peix d’una forma o altre,<br />
Porc de moltes menes, Amanit, Dolços, Fruita, Cafè. Vins: Alel<strong>la</strong> Marfil, Xampany<br />
Perel.<strong>la</strong>da, Licors Parera”. L’endemà Joan Bastardas i Lluïsa Rufat es casaven al<br />
Monestir de Sant Cugat del Vallès. (pag. 22)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 7. Gran festa amb cançons i ballets popu<strong>la</strong>r feta el 12-XII-1953 a <strong>la</strong> casa<br />
Pairal amb un programa que incloïa, per l’”Esbart Infantil de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>”, “L’àngel i els<br />
Pastors” (cançó popu<strong>la</strong>r escenificada –estrena-), “El Ball del Patatuf ” (ballet de Sant<br />
Climent del Llobregat) i “A Betlem me’n vull anar” (cançó popu<strong>la</strong>r escenificada –estrena-),<br />
i per “L’Esbart Junior (reforçat) de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>”, “L’Espunyolet” (ballet del Ripollès) i<br />
“La Tirotitaina” (ballet del Pal<strong>la</strong>rs). El programa remarca que “les notes musicals corresponen<br />
al venerable piano “Piegay Fils”” a més d’una f<strong>la</strong>uta de butxaca, i que els vestuaris<br />
“han acabat <strong>la</strong> paciència de Mercè Porcel de Bastardes i de Montserrat de Pérez-<br />
Iborra. El més espectacu<strong>la</strong>r dels vestuaris eren els figurins i caps de bèsties dissenyats i<br />
29
Alfred Pérez-Bastardas<br />
realitzats per Albert jr, que consistien en uns caps de mida de barret confeccionats amb<br />
fi<strong>la</strong>t de galliner, amb forro de paper i recoberts d’una te<strong>la</strong> de colors adient en cada cas a<br />
<strong>la</strong> bèstia que representava; així hi havia el bou, el gat, el gos, el be, el porc, <strong>la</strong> gallina i el<br />
pollet. Aquest caps d’animal es col·locaven com a barrets i inclinant el cap l’espectador<br />
hi veia <strong>la</strong> representació de <strong>la</strong> bèstia. Per altre part cada infant que representava un animal<br />
dels que surten a <strong>la</strong> cançó de “A Betlem me’n vull anar” portava un vestit del color<br />
adequat a l’animal que representava. L’èxit i <strong>la</strong> bellesa plàstica tant dels caps d’animals<br />
(que encara existeixen), com dels vestits i sobretot del decorat, van fer irresistible p<strong>la</strong>smar-ho<br />
en els fulls d’un dels noticiaris de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, on d’alt d’una esca<strong>la</strong> embolicada d’un<br />
decorat adient, l’àngel cantava allò de “ai Pasqual no t’hi enfadis, que sóc un àngel del<br />
cel..), mentre que el Pasqual ho escoltava enfi<strong>la</strong>t en un paller, amb roda de carro inclosa.<br />
Caps i vestits en concordança havien estat cosits i realitzats per Albert jr, Mercè<br />
Porcel, Montserrat Bastardas, etc. (pag. 23)<br />
Hem de ressenyar qui eren aquells vailets que, entrenats i assessorats per l’Albert jr,<br />
Mercè Porcel, i també Carme Tres, muntaren una escenografia molt adequada per a<br />
cada cas, i tot el conjunt diu <strong>la</strong> crònica es va fer repetir; intervingueren doncs, Alfred i<br />
Montserrat Pérez-Bastardas ( 10 i 6 anys respectivament), Rafel, Eulàlia, Francesc<br />
Bastardes Cardona ( 12, 8 i 7 anys), Enric Bastardes Porcel ( 11 anys), Albert i Francesc<br />
Permanyer Bastardas ( 8 i 7 anys), Albert , Mª Mercè , Ramon, Montserrat Bastardes<br />
Porcel (20, 18, 17 i 15), com també Rafel Bastardes Parera i Dolors Cardona Peitx.<br />
Extraordinari Noticiari de Tardor 1953, de tres pàgines, que té com a novetat el<br />
Sopar de ga<strong>la</strong> de Comiat de Solter de Joan Bastardas i el casament de Joan i Lluïsa a<br />
Sant Cugat del Vallès. A més a més hi ha els dibuixos realitzat per Albert jr. sobre els<br />
ballets popu<strong>la</strong>rs realitzats a <strong>la</strong> Cargo<strong>la</strong>da nº 7, els decorats inclosos, dibuixats amb tota<br />
precisió. (pags. 24,25,26)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 8. Ressopó de Nadal a casa Alfred-Montserrat, on després d’acondicionar<br />
el pis s’espera una demostració culinària i les delicadeses dels “perros calientes”... els<br />
dibuixos d’Albert jr. adequats a <strong>la</strong> temàtica nadalenca; sobresurt el del cuiner que cou a<br />
l’ast un “perro caliente”, i es diria amb tota seguretat que el xef s’assemb<strong>la</strong> molt a A.<br />
Pérez-Iborra. (pag. 27)<br />
30
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
“Cargolins”: de l’1 al 24 Volum I<br />
Hi ha una pàgina introductòria sense numeració ni text per anunciar els Cargolins<br />
del 1 al 24, il·lustrada a una tinta amb un dibuixet de cada Cargolí d’aquel<strong>la</strong> sèrie.<br />
1.- Aquest primer Cargolí vol ser una “Presentació en societat”: el text diu “Com fan els<br />
gran rotatius al sortir el primer número”:“I esperem bona acollida, Saludem els nostres<br />
col·legues, tant de terra com de mar, als pobres sense barraca i als poderosos amb grans<br />
pa<strong>la</strong>us”. Els dibuixos mostren cargols de mar i terra, llimacs i <strong>la</strong> tortuga. (6-IV-1952)<br />
2.- Un conte l<strong>la</strong>rg i dens però molt imaginatiu de “<strong>la</strong> Tia Mercè” il·lustrat per el<strong>la</strong> mateixa<br />
a l<strong>la</strong>pis de colors: “Un cargol i <strong>la</strong> Sacaromyce de Grant o el bolet meravellós” . Tres<br />
pàgines (18-IV-1952)<br />
3.- Un “Cargolí” editorial, per esperar l’anterior que s’estava “confeccionant”, “adaptat<br />
a tots els gustos i disgustos”. S’hi donen notícies re<strong>la</strong>cionades amb membres de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong><br />
de manera divertida i poètica: sobre <strong>la</strong> camioneta o l’”aigua” familiar dels Bastardes-<br />
Porcel s’hi diu, “perquè vagi un xic a l’hora cal portar una regadora, Vés qui havia de<br />
dir, <strong>la</strong> “Rúbia” com fa patir”, doncs era un cotxe-rúbia que el dibuix mostra portant una<br />
grossa regadora a sobre, degut a <strong>la</strong> precarietat del seu motor.<br />
Dedicada a Joan Bastardas Parera es diu: “Però <strong>la</strong> “Negrija”, en canvi, ha estat un motiu<br />
de gaudi, doncs és una bèstia rara, perquè val 20 mil de l’a<strong>la</strong>”, rememorant que acabava<br />
de rebre el premi estatal Nebrija per <strong>la</strong> seva tesi doctoral sobre el l<strong>la</strong>tí medieval.<br />
Per a Alfred Pérez-Iborra que era farmacèutic se li diu: “quan es presenta algun mal,<br />
ganga per l’apotecari, però aquest cop no es pot dir igual, perquè ha estat ell el ma<strong>la</strong>lt”.<br />
També es fa ressò del naixement del quart fill de Carme-Sales que fou una nena, després<br />
de tenir tres xicots seguits: Maria Permanyer Bastardas;<br />
A Rafel Bastardes Parera se li diu: “li han dit tant “<strong>la</strong> cara verda” que ho veu tot color<br />
de prat, i està tan preocupat que és pot dir que fa “pietat””, doncs acabava de pintar un<br />
quadro de una pietat (un daval<strong>la</strong>ment) de colors molt verdosos. La veritat és que el verset<br />
havia estat censurat doncs deia “que ho veu tot de color de merda..”; i l’altre qüestió<br />
era derivada de <strong>la</strong> censura governativa-eclesiàstica, degut a que aquel<strong>la</strong> pintura que fou<br />
exposada en una mostra d’art sacra en motiu del XXXV Congrés Eucarístic<br />
Internacional celebrat a Barcelona, i que després de mostrar-<strong>la</strong> durant dos o tres dies,<br />
fou retirada sense contemp<strong>la</strong>cions ni explicacions, però segurament perquè <strong>la</strong> trobaven<br />
“irreverent..”. El Congrés Eucarístic va significar una certa obertura internacional de<br />
Catalunya i Barcelona. Rafel Bastardes en va quedar molt afectat. L’oli sobre fusta és<br />
potser una de les poques mostres pictòriques que va realitzar d’aquest estil, potser<br />
influenciat pel nostre estil romànic pirinenc i primerenc.<br />
31
Alfred Pérez-Bastardas<br />
32
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
També una referència a <strong>la</strong> “parel<strong>la</strong> feliç” (Lo<strong>la</strong>-Vicenç), “perquè no els hi passa res…<br />
i s’ha acabat el Cargolí nº 3” (4-V-1952)<br />
4.- Dos fulls del periodista i poeta Francesc de Sales Permanyer amb dibuixos propis, (cal<br />
tenir en compte que per una atzagaiada en fer esport havia perdut una part de <strong>la</strong> vista).<br />
Unes pàgines humorístiques de “banyes, humor i baves” amb poesia inclosa. (31-VIII-1952)<br />
5.- Número extraordinari de quatre pàgines sobre “El Cargolí de <strong>la</strong> Closca B<strong>la</strong>va”; una<br />
delicadesa de dibuix i text realitzat per Rafel Bastardes Parera des de Tamariu ; quatre<br />
pàgines que evoquen <strong>la</strong> seva estada en aquell bell indret ( que tots havíem descobert de<br />
<strong>la</strong> mà de Sales Permanyer que propiciava el primer turisme de l’Hotel Janó vers el 1944,<br />
i que tenia un patí de fusta). La primera pàgina hi ha una bellíssima aquarel.<strong>la</strong> de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>tja<br />
de Tamariu. El Cargolí de <strong>la</strong> portada té <strong>la</strong> closca b<strong>la</strong>va i no taronja com era preceptiu.<br />
Com a delicadesa a <strong>la</strong> seva germana, hi ha un verset que diu: “Ai Montserrat que és<br />
delicat l’aire marí!, Ai Montserrat un ou ferrat que n’és de fi !, Ai <strong>la</strong> gavina com vo<strong>la</strong><br />
aquí! i <strong>la</strong> cigonya ja està en camí !” referència a l’embaràs del seu tercer fill (Albert). Hi<br />
ha un dibuix d’un ou ferrat amb gavines sobre el b<strong>la</strong>u marí del mar, perquè <strong>la</strong><br />
Montserrat li agradaven molt els ous ferrats. (8-IX-1952).<br />
6.- Un conte de dos pàgines escrit i dibuixat per Vicenç Batlle titu<strong>la</strong>t “Somni d’una nit<br />
de cargols”. (20-IX-1952)<br />
7.- Dues pàgines amb una auca de 10 vinyetes sobre <strong>la</strong> primera cargo<strong>la</strong>da a Sant Cugat,<br />
dibuixat per Albert jr. segons l’esca<strong>la</strong> 9: 48. Molts dels que hi surten s’assemblen als que<br />
hi foren !. (19-X-1952)<br />
8.- Un meravellós conte de <strong>la</strong> “Tia Mercè” titu<strong>la</strong>t “El Cargol de <strong>la</strong> Seu” referint-se a <strong>la</strong><br />
catedral de Barcelona i el campanaret que hi ha que té un cargol de pedra al cim. Il·lustració<br />
de filigrana de Rafel Bastardes Parera (dues pàgines), (1-XI-1952).<br />
9.- Un tema de Lafontaine retitu<strong>la</strong>t “La llebre i <strong>la</strong> tortuga o no val a badar”, amb il·lustracions<br />
a tot color de Rafel Bastardes Parera, en quatre vinyetes. (16-XI-1952).<br />
10.- Quatre vinyetes amb text i dibuix de Sales Permanyer sobre “Els peixos també fan<br />
riure si saben llegir i escriure”. (14-XII-1952).<br />
11.- Quatre pàgines dedicades al Nadal; el primer amb “La Dècima” oficial doncs “ja<br />
tenim Nadal aquí, i encara que sigui pèssima, cal que us reciti <strong>la</strong> dècima, vostre amic el<br />
Cargolí”, (…) “que estigueu molt bons i sans, que no us toqui cap herència, que tots us<br />
doneu les mans, i que em tracteu amb clemència”, amb una il·lustració de Rafel<br />
Bastardes de <strong>la</strong> clàssica estampa de Josep-Maria -el neu Jesús- el bou i l’ase, recordant<br />
33
Alfred Pérez-Bastardas<br />
les xil·lografies. La segona pàgina és un text de Mercè Bastardas de “L’Alegria del<br />
Nadal” que lloa <strong>la</strong> natura nadalenca (galzarà florit, molsa i boix grèvol), entre el simbolisme<br />
espiritual perquè el “cel baixa a <strong>la</strong> terra”, amb dibuixos de Rafel Bastardes. La tercera<br />
pàgina hi figura un pessebre dibuix d’Albert jr. i el vers “Aquesta nit”: “Pau porta<br />
l’aire d’aquesta nit; se’n sent <strong>la</strong> f<strong>la</strong>ire…” , “àngels i estrelles vetllen <strong>la</strong> nit com sentinelles”,<br />
“Aquesta nit al món daval<strong>la</strong> Déu Infinit!”… “Nit este<strong>la</strong>da… <strong>la</strong> Redempció és<br />
començada”. I el darrer full les dites més conegudes de <strong>la</strong> setmana nadalenca, “ Nadal<br />
en dilluns, badalls a munts”, …”en dimarts, mal per als sembrats”, “en dimecres, sembra<br />
camps i feixes”, “ en dijous, ven <strong>la</strong> carreta i els bous”, “en divendres sembra fins les<br />
cendres”, etc., amb un “col<strong>la</strong>ge” d’un pastor i el seu vailet, original de Vicenç Batlle<br />
(Nadal 1952)<br />
12.- Quatre pàgines de “Calendari” “per als infants – i memoràndum dels grans-de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> Cargol” Si a l’esquerra s’escau els dies de l’any (en aquest cas més senya<strong>la</strong>ts per a<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol) com si fossin fulls d’un dietari, al mig hi és descrita <strong>la</strong> pertinent “explicació”,<br />
mentre que a <strong>la</strong> dreta de <strong>la</strong> pàgina hi son dibuixats els esdeveniments que s’hi fan<br />
referència; Cap d’Any, Reis, Carnestoltes, Sant Josep, <strong>la</strong> fira de Rams, <strong>la</strong> Pasqua, Sant<br />
Jordi, Corpus i l’ou com bal<strong>la</strong>, Sant Joan, retorn a l’esco<strong>la</strong>, Santa Llúcia, <strong>la</strong> fira de galls,<br />
Nadal, Sant Esteve, els innocents.. i “?” els dies de “sessions infantils”, ideat, escrit i realitzats<br />
per Rafel Bastardes. (1-I-1953).<br />
13.- Una pàgina amb cinc vinyetes sobre cargols, dibuixats amb l<strong>la</strong>pis de colors; idea i<br />
realització d’Enric Bastardes ( 11 anys) (1-II-1953).<br />
14.- Una divertida “història muda o mu<strong>la</strong>” presentada en sis vinyetes amb un títol c<strong>la</strong>r:<br />
“qui no té cap…té cua”, realitzades per Albert jr. (15-VI-1953). (una pàgina)<br />
15.- Sis vinyetes mudes il·lustrades per Rafel Bastardes, amb Fidias com a protagonista;<br />
és una “irreverència clàssica dedicada a “Pericles de los Palotes”; els dibuixos presenten<br />
un Fidias que “pensa” i dissenya en un gran bloc de marbre una escultura que acaba<br />
transformant-se en un diminut cactus; tot els dibuixos van emmarcats per una or<strong>la</strong> d’estil<br />
grec.( 12-VII-1953) (una pàgina)<br />
16.- Cinc vinyetes sobre acudits basats aquest cop en girafes; text i dibuix de Sales<br />
Permanyer (1-VIII-1953) (una pàgina)<br />
17.- Dues pàgines de “El Cargolí a l’Amunt” on hi passen l’estiu els Bastardes-Porcel;<br />
lletra d’Albert Bastardes Parera, dibuix d’Albert jr. amb <strong>la</strong> casa de vacances i el perfil de<br />
l’ermita de Sant Ponç, i del casc vell de Corbera del Llobregat amb aquells “tons de vermell,<br />
roig carmí” que té. (15-VIII-1953)<br />
34
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
18.- Una historieta sobre Noé on es constata que “és l’home que sap el que fa”, doncs<br />
davant d’una pluja “poca-solta postdiluviana” l’home amb solemnitat obre un paraigües<br />
!. idea i dibuix de Rafel Bastardes Parera (31-VIII-1953). (una pàgina)<br />
19.- Un full dedicat a <strong>la</strong> visita a Bonretorn dels Bastardes-Porcel; text-dibuixat per<br />
Vicenç Batlle. (15.IX.1953).<br />
20.- Segona entrega de tres pàgines de “El Cargolí de <strong>la</strong> Closca B<strong>la</strong>va “* des de<br />
Tamariu (Baix Empordà), amb una aquarel.<strong>la</strong> dels seus entorns marítims, amb un dibuix<br />
de “Can Patxei” i <strong>la</strong> crònica amb petites anècdotes; el text i el dibuix de Rafel Bastardes<br />
Parera. S’hi diu que “el paisatge de Tamariu és filigrana, frivolité i punt de ganxet .<br />
Semb<strong>la</strong> fet amb estampes japoneses”. Hi han curiositats peculiars: “a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>tja s’han trobat<br />
moltes pedres pintades, com si fossin carotes. Es creu que es obra d’un pintor que<br />
corre per aquí. La mainada n’ha fet molta gresca”.(30.IX.1953).<br />
*Cal anotar que sobre “Tamariu i <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol” hi han cinc articles amb aquest títol<br />
apareguts recentment a <strong>la</strong> Revista de Pa<strong>la</strong>frugell ( nª158,159,160,161 i 162 de desembre<br />
2006 a abril 2007), signats per Alfred Pérez-Bastardas.<br />
21.- Una pàgina d’una fau<strong>la</strong> quasi muda sobre “La granota i el mosquit”, amb sis vinyetes.<br />
Dibuix d’Albert jr. (15.X.1953)<br />
22.- Historieta d’una pàgina en set vinyetes d’”Un procés d’evolució o història d’un<br />
faraó”, que “cau i es trenca una cama, recau! i es trenca l’altra Kama, torna a caure i<br />
Tutenkames !”; idea i dibuix de Rafel Bastardes Parera. (15.XI.1953)<br />
23.- Pàgina amb quatre vinyetes sobre el pintor de parets urbà; text i dibuix de Sales<br />
Permanyer; el verset diu: “taciturn, mig apagat, el fanal de <strong>la</strong> ciutat sent <strong>la</strong> glòria de tenir<br />
una gran utilitat, si té un gos necessitat, podríem dir…parentòria. Que el fanal està penjat<br />
? …És qüestió de trajectòria.” La gràcia i l’acudit de <strong>la</strong> historieta és potser una de les<br />
millors de El Cargolí.<br />
24.- Felicitació de Nadal amb il·lustració (de l’època verde i b<strong>la</strong>va) de Rafel Bastardes<br />
Parera i dècima del seu germà Albert, que fa dir al Cargolí que “contra el p<strong>la</strong>ny i el desengany<br />
recordeu no fallo mai, mals de cap, n’hi ha tot l’any, tingueu-me a mi per esp<strong>la</strong>i”;<br />
“I amb sentiments delicats –no hi ha remei- ben formal, desitjo a tots bon Nadal ! aplegats<br />
i agermanats”; “I ja prou! Jo plego aquí! , sèriament no sé que dir !, doncs això no<br />
fa per mi ! sempre vostre El Cargolí”. (Nadal 1953). (una pàgina)<br />
35
Alfred Pérez-Bastardas<br />
36
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
37
Alfred Pérez-Bastardas<br />
“Cargo<strong>la</strong>des” i Noticiaris<br />
en el període 1954-1961. Volum II<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 9: Dinar de Reis a Sant Cugat a casa de Sales-Carme . S’hi anota el<br />
menú i petites notes d’humor, entre les quals aquesta: “Per tenir ocupades les “rotatives”,<br />
ha sortit aquest programa amb notable retard. En compensació s’ha guanyat en verisme<br />
al “programar” un fet ja “consumat”. Dibuix d’Albert jr. amb tres reis dalt de camells<br />
molt estilitzats. (pag. 28)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 10: Festival Infantil el dia 19 de març de 1954 a <strong>la</strong> casa Pairal amb un<br />
programa que inclou “Cançons dansades – Ballet – Putxinel·lis” amb “La Rata” (cançó<br />
dansada pels infants de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>) amb música d’Apel·les Mestres; “Els Bons Follets” ( pels<br />
infants de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>) amb música i lletra d’E. Jaques Dalcroze, amb escenificacions i decorats<br />
d’Albert jr. La segona part “La Rateta que escombrava l’escaleta”, ballet sobre conte<br />
popu<strong>la</strong>r pels infants de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>; amb música adaptada per Mercè Porcel de Bastardes<br />
d’obres de Schubert, Wagner, Beethoven i Grieg. Hi van intervenir Eulàlia , Francesc,<br />
Rafel Bastardes Cardona, Alfred i Montserrat Pérez-Bastardas, Albert Permanyer<br />
Bastardas i Enric Bastardes Porcel. La tercera part a càrrec de Rafel i Albert “seniors”<br />
feren putxinel·lis amb “La bona senyora Pona ha vingut a Barcelona” (en escenari panoràmic).<br />
Les tres pàgines de “suplement gràfic “ per aquestes comèdies dibuixades per<br />
Rafel i Albert jr. revelen <strong>la</strong> força que pot tenir per a <strong>la</strong> memòria col·lectiva, els actors<br />
vestits per a l’ocasió, sinó també els dibuix exacte dels decorats , que com sempre eren<br />
de <strong>la</strong> mida d’aquell específic escenari. En els bons follets intervenen fins a nou dansaires.<br />
Cal recordar que els putxinel·lis, varen ser interpretats a tamany natural per Mercè “<strong>la</strong><br />
Tia”(Sra. Pona), Albert jr. (titel<strong>la</strong>) i el seu germà Ramon (dimoni), amb vestuari especial<br />
i caretes expressament adaptades. El dibuix d’Albert jr. on dos follets ballen amb dos cargols,.<br />
(1.VI.1954) (pag.29)<br />
Noticiari d’Hivern 1953-1954 tots els comentaris sobre els Cargolins i Cargo<strong>la</strong>des<br />
que han sortit en aquest període. Com a il·lustració (Albert jr.) hi ha un Sant Josep amb<br />
un llibre de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, ja que en el II aniversari s’entrega el primer volum relligat<br />
dels fulls de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>. (pag. 30)<br />
A part, una pàgina en recordança de <strong>la</strong> primera comunió de Francesc Bastardes<br />
Cardona, il·lustrat per Albert jr. (2.V.1954) on el nen i el frare de Ntra. Sra. de Pompèia<br />
tenen <strong>la</strong> pròpia fisonomia. (pag. 31)<br />
Suplement gràfic al Noticiari d’Hivern 1953-1954, imponent crònica de tres<br />
pàgines sobre les Cargo<strong>la</strong>des anteriors (La rata, Els bons follets, La rateta que escombrava<br />
l’escaleta i <strong>la</strong> sessió de putxinel·lis) amb tots els detalls escenogràfics (vestits, caps d’a-<br />
38
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
nimals, decorats, titelles, etc), perquè quedés en <strong>la</strong> memòria, com així ha estat, aquelles<br />
escenificacions tant esplèndides. Llàstima que no puguem ara gaudir de <strong>la</strong> música original<br />
en molts casos de Mercè Porcel de Bastardas, “adaptada a diferents ritmes i acompanyaments<br />
en tant d’encert que els personatges s’endevinaven abans de veure’ls en<br />
escena”, que és tal com ha d’ésser. Igualment cal esmentar “<strong>la</strong> coreografia tan adequada<br />
al caràcter propi de cada animal”. No podem deixar de comentar que <strong>la</strong> part de putxinel·lis,<br />
era par<strong>la</strong>da i cantada per Rafel Bastardas Parera, segons lletra versificada<br />
d’Albert , i que els titelles foren interpretats a tamany natural per <strong>la</strong> Mercè, Albert jr. i<br />
Ramon Bastardas. Les il·lustracions d’Albert Bastardas Porcel. (pags. 32, 33 i 34)<br />
Noticiari de Primavera 1954 on s’hi fa constar els naixements de Mª Dolors Batlle<br />
Bastardas i <strong>la</strong> primera comunió de Francesc Bastardas Cardona. Hi ha una il·lustració<br />
que representa en Ramon o l’Albert estudiant , doncs era època d’exàmens...(pag. 35)<br />
Noticiari d’Estiu 1954. Es par<strong>la</strong> de <strong>la</strong> mandra estiuenca i de <strong>la</strong> poca producció de<br />
Cargolins; queda anotat el naixement de Joan Permanyer Bastardas. El dibuix és molt<br />
divertit: un mandrós de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> estirat a l’herba i dos conills que se’l miren; a cada costat<br />
hi ha el llibre relligat dels fulls de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> i un càntir mentre tot de cargols es passegen<br />
per sobre del dormilega...(pag. 36)<br />
Noticiari de Tardor 1954. Dues pàgines on es poden contemp<strong>la</strong>r les reproduccions<br />
de les darreres Maria-castanyes (vuit en total si contem que el cavall i el cavaller són dos<br />
figures: astrònom, angelet, escolà, gat, Gandi, Salomé i el cavaller). (pags. 37 i 38)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 11: Dinar de Reis de 1955 a Sant Cugat a casa els germans Sales-<br />
Carme, amb un esplèndid dibuix del monestir i tres reis que treuen el cap per sobre del<br />
campanar. Dibuix d’Albert jr. (pag. 39)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 12: La crema de Sant Josep per festejar el III aniversari de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> a <strong>la</strong><br />
casa Pairal. Dibuix d’Albert jr. amb tres p<strong>la</strong>ts de crema i també tres candeles d’aniversari,<br />
amb un fons d’estovalles de quadrets i <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> aniversari amb lletres de motlle. (pag. 40)<br />
Noticiari d’Hivern 1954-1955, es fa ressò del desinf<strong>la</strong>ment general, per fer Cargolins<br />
i activitats. El dibuix d’Albert jr. mostra un Cargol amb dues xeringues c<strong>la</strong>vades i demana<br />
que se li apliquin vitamines...(pag. 41)<br />
Noticiari de Primavera i Estiu 1955, hi és anotat els naixements de Glòria Bastardas<br />
Porcel i de Pere Pérez Bastardas; També una referència al viatge de <strong>la</strong> “germana Mercè a<br />
França, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega, on n’ha tornat “meravellosament<br />
meravel<strong>la</strong>da”. Per altra part Alfred i Montserrat “són ara a Gran Bretanya –Ang<strong>la</strong>terra com<br />
en diem nosaltres amb perdó dels escocesos- aprofitant un Congrés Farmacèutic”. (pag. 42)<br />
39
Alfred Pérez-Bastardas<br />
40
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
41
Alfred Pérez-Bastardas<br />
La pregunta però obligada en el Noticiari és “i <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> que fa?” i <strong>la</strong> resposta és:<br />
“Doncs res. Si cadascú no fa res, el conjunt és un res també”, i s’hi afegeix “llàstima que<br />
a <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> no hi hagin càrrecs!, si tinguéssim president o secretari o vocals por poguer<br />
demanar immediatament que dimitissin, exigir responsabilitats o rec<strong>la</strong>mar, si tan convingués<br />
<strong>la</strong> closca del cargol!!” El dibuix d’Albert jr. és una tia Mercè plena de paquets,<br />
atrafegada i corrents (com sempre) amb dos mossos d’hotel portant maletes i jaquetes<br />
dels seus múltiples viatges...<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 13: Per <strong>la</strong> castanyada de Tots Sants (1.XI.1955) a <strong>la</strong> casa pairal es presenta<br />
una exposició de cargols titu<strong>la</strong>da “La Cargolista Terrestre i Marítima”, amb més<br />
de 200 cargols, sobretot de mar, de <strong>la</strong> col·lecció d’Albert Bastardes Parera. S’il·lustra<br />
amb sis cargols representatius realitzats per Albert jr. (pag. 43)<br />
En full apart queda constància de <strong>la</strong> primera comunió d’Albert Permanyer Bastardas<br />
al Monestir de Sant Cugat, en <strong>la</strong> diada de <strong>la</strong> Puríssima de 1955. Un dibuix molt esquemàtic<br />
fa recordar vagament el monestir. (pag. 44).<br />
Noticiari de Tardor de 1955 Com sempre es fa menció dels Cargolins que han aparegut,<br />
i de les possibilitats que poden haver-hi com historietes diverses, però també lliçons<br />
de llenguatge, d’història, viatges, experiències, etc. Hi ha una referència al “dia 18<br />
de novembre” com una data a recordar , doncs “<strong>la</strong> unitat, <strong>la</strong> germanor i l’amor –obres<br />
són amors- son qualitats que bril<strong>la</strong>ren tan intensament aquell dia”, però tot seguit invita<br />
a cantar tots junts unes estrofes amb música del fum, fum,fum, dient ; “en lo 18 de<br />
novembre xec,xec,xec, hi ha un fet molt principal i mol “cabal” és un gest molt estimat<br />
de germanes i cunyats”. Com a dibuix hi ha sis cargols bovér de diversos colors. (pag. 45)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 14: Ressopó de Nadal de 1955 a casa els germans Alfred-Montserrat.<br />
Hi ha un dibuix de dues branques d’avet. (pag. 46)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº15: Arbre de Nadal de 1955 a <strong>la</strong> casa Pairal: dibuix (potser) de l’Enric<br />
Bastardas d’un arbre i diversos regals, amb l’estrofa de <strong>la</strong> cançó Oh! Arbre sant. (pag.<br />
47)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 16: Dinar de Reis de 1956 a Sant Cugat a casa els germans Sales-<br />
Carme. Dibuix -amb <strong>la</strong> nova tècnica de rotu<strong>la</strong>dors- d’Albert jr. amb tres reis estilitzats<br />
sobre camells. (pag. 48)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 17: Contes escenificats com a festa nadalenca el dia 7 de gener de 1956<br />
a <strong>la</strong> casa pairal, amb textos d’Apel·les Mestres de <strong>la</strong> sèrie Nits de Llegenda.<br />
S’escenifiquen el de <strong>la</strong> Nit de Dijous Sant, Nit de Reis i Nit de Nadal, amb decorats<br />
d’Albert jr. d’Enric d’Alfred i de Montserrat (cosins) i organització de Mercè Porcel. Els<br />
vestit dels Reis estrenats de nou. (pag. 49)<br />
42
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº18: Per <strong>la</strong> diada de Sant Josep de 1956 en commemoració del IV aniversari<br />
de <strong>la</strong> fundació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> , a <strong>la</strong> casa Pairal s’hi fa “Danses Popu<strong>la</strong>rs Cata<strong>la</strong>nes” amb<br />
el següent programa :<br />
I Part: L’Espunyolet del Berguedà, Ball P<strong>la</strong> de L<strong>la</strong>durs, Ball de Traginers del<br />
Pal<strong>la</strong>rs, La Morisca de Gurb de <strong>la</strong> Conca.<br />
II Part: Ball P<strong>la</strong> de Pineda, Ball de Sant Ferriol de Senterada i Les Majoretes<br />
d’Ulldemolins. Els dansaires foren Mercè Mestre-Albert Bastardes jr. i Montserrat<br />
Pérez Bastardas-Enric Bastardes; al piano Mercè Porcel de Bastardes. El dibuix<br />
d’Albert jr. representen <strong>la</strong> parel<strong>la</strong> Albert-Mercè Mestre que interpreten una de les<br />
danses amb els vestits i colors que lluïen en l’acte. (pag.50)<br />
Noticiari d’Hivern 1955-1956 Com sempre es fa ressò de Cargolins i Cargo<strong>la</strong>des i<br />
del naixement de Joan Batlle Bastardas. El redactor del Noticiari (Albert Bastardas<br />
Parera) tot comentant un cert decaïment diu que “ els fills empenyen; però si tots els<br />
petits de totes les cases no burxen prou, això s’acaba... i no hi valdran vitamines!”<br />
S’il·lustra amb tres magnífics reis d’Orient vestits talment com anaven el dia de <strong>la</strong> representació<br />
de <strong>la</strong> “Nit de Reis”, de <strong>la</strong> Cargo<strong>la</strong>da nº 17; dibuix d’Albert jr. (pag.51)<br />
En pàgina a part Record de <strong>la</strong> 1ª Comunió d’Eulàlia Bastardes Cardona , “daina de<br />
l’Aplec Elisenda de Montcada el 29 d’abril de 1956 al monestir de Pedralbes. Dibuix del<br />
seu pare Rafel que té un deix de neoromànic pel que fa al suposat Pantocràtor. (pag. 52).<br />
També en una altra pàgina s’anuncia <strong>la</strong> 1ª Comunió de Francesc Permanyer<br />
Bastardas i Montserrat Perez Bastardas, amb un dibuix al·legòric fet per Alfred jr.<br />
(pag.53)<br />
El noticiari de Primavera de 1956 esmenta les tres comunions anteriors i <strong>la</strong> posada<br />
de l<strong>la</strong>rg de Mercè Bastardas Porcel; amb el títol AQUEST NOTICIARI el redactor<br />
Albert Bastardas Parera (encara que sense signar-<strong>la</strong>) llença una crida un xic desesperada<br />
i patètica perquè <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> fa aigües i no s’hi veu una col·<strong>la</strong>boració decidida de tothom:<br />
i fent una semb<strong>la</strong>nça de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> amb una nau que fa aigües, diu que aquest Noticiari<br />
com el seu capità (que és ell mateix) ha llençat un SOS “encara que sense que ningú l’escoltés.<br />
Ara tot sol dins <strong>la</strong> nau –ni un trist Cargolí l’acompanya- i avorrit de veure que el<br />
“barco”no serveix per a res, també el deixa...<br />
Si algú vol anar a salvar el que hi ha de salvable, <strong>la</strong> nau està –ben encal<strong>la</strong>da- entre<br />
Sant Cugat i Tamariu, de proa a Bonretorn, tres graus al nord d’Alcalà de Guadaire.<br />
Sense oblidar que ben buscat trobareu un doctor i gent tant a Girona com als Bruchs,<br />
que tenia fama de decidida.<br />
Potser els fills dels nostres fills o fins els nostres mateixos fills, trobaran tard o d’hora,<br />
que hem sigut poc constants i faltats de voluntat. El Noticiari podrà dir que fou l’últim<br />
en abandonar el “barco”.<br />
Adéu-siau! Doncs, el Noticiari es llença a l’aigua. Llàstima que com bon cargol de<br />
terra, no sap nedar i és de témer que no arribi a port”.<br />
43
Alfred Pérez-Bastardas<br />
44
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
45
Alfred Pérez-Bastardas<br />
En aquesta paròdia tot és perfectament comprensible i equivalent; cada nom propi<br />
té el significat exacte d’un grup familiar i El redactor-Noticiari-Capità es <strong>la</strong>menta de <strong>la</strong><br />
inèrcia que s’ha apoderat de tots. (pag 52, però en realitat hauria de ser <strong>la</strong> pag. 54)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº19: Es proposa pel 24.IX.1956 diada de <strong>la</strong> Mercè, un concurs de fotografia.<br />
El dibuix i l’organització va a càrrec d’Alfred Pérez Bastardas (12 anys) i <strong>la</strong><br />
col·<strong>la</strong>boració de l’Enric.(pag. 53, però ha d’ésser <strong>la</strong> 55)<br />
En pàgina a part, Alfred Pérez-Iborra pressionat pel seu fill Alfred jr. llença un “som<br />
aquí…” per deixar constància de <strong>la</strong> voluntat d’”animar” <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>. El text diu que cal<br />
donar temps per que els menuts de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> puguin substituir als grans de primera i segona<br />
fi<strong>la</strong>, que fins ara són els que han trebal<strong>la</strong>t per <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>; però que <strong>la</strong> direcció ha d’ésser<br />
per “l’oncle dels oncles: l’oncle Albert”. De fet vol ser una contesta a <strong>la</strong> crida del<br />
Noticiari anterior per mirar de que el naufragi, (que tard o d’hora es pot produir), sigui<br />
el menys traumàtic que es pugui i el més lluny possible o almenys d’una manera suau i<br />
lenta... és c<strong>la</strong>r que això ho escric ara, però en aquell moment era impensable si més no<br />
perquè el futur de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> era també jo mateix. Hi ha un dibuix nadalenc del naixement<br />
fet per Alfred jr. (pag. 56).<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 20: Programa de les festes Nadalenques començant per una Missa del<br />
Gall a Sant Pere de les Puel·les i ressopó a casa Alfred-Montserrat; Diada de Nadal a<br />
casa Mercè i encesa de l’Arbre amb obsequis; Diada de Sant Esteve “descans de <strong>la</strong> família<br />
Bastardas” i Cap d’Any visita col·lectiva a l’Exposició del Patronat Pessebrista de<br />
Gràcia. Diada de Reis, dinar a casa Sales-Carme, amb concurs de dècimes nadalenques<br />
en programa a part. Aquesta pàgina està il·lustrada amb <strong>la</strong> tècnica de l’aerògraf, i mostra<br />
un fons b<strong>la</strong>u amb una reserva on hi figura un gall. (pag. 57)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 21: Un altre pàgina per convocar un “Gran Concurs de Dècimes nadalenques”<br />
de <strong>la</strong> factoria Alfred-Montserrat i Alfred jr. d’aquell moment, sense tampoc fer<strong>la</strong><br />
constar com a Cargo<strong>la</strong>da, degut a <strong>la</strong> falta de costum i sense consultar, perquè es volia<br />
que fos sorpresa. S’anuncia un concurs de dècimes nadalenques en el dinar de Reis de<br />
1957 a casa Sales-Carme a Sant Cugat del Vallès, que fou suspesa per ma<strong>la</strong>ltia dels petits<br />
de <strong>la</strong> casa. El dibuix obra d’Alfred jr.(12) Hi ha tres reis vestits a ratlles talment un equip<br />
de futbol, encara que ni els colors són iguals ni les ratlles van en <strong>la</strong> mateixa direcció...!<br />
(pag. 58)<br />
Noticiari Estiu-Tardor 1956. La resposta a tot això, ve donada evidentment per<br />
Albert Bastardes Parera, en <strong>la</strong> segona pàgina del Noticiari d’estiu-tardor de 1956 (pag.<br />
60), mentre que en <strong>la</strong> primera a part del repàs minuciós dels fulls endarrerits, del programa<br />
de Nadal i de les Cargo<strong>la</strong>des i Cargolins s’hi constata el naixement del primer fill<br />
de Joan-Lluïsa, Joan Albert Bastardas Rufat, pel novembre de 1956. (Pag. 59).<br />
Albert Bastardes Parera en un text per posar “els punts sobre les is”, com a cap de fet<br />
46
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
d’aquel<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> encara que sense presentar-se com a tal, puntualitza amb “som aquí,<br />
també, però…” dient que ell no és més que un de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, i que aquesta “o som tots, o<br />
no som ningú”. També es fa constar que “hi ha qui continua creient, més que mai, que <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> Cargol és una feliç idea tant per els que en un principi érem, per els que som, per els<br />
que serem i per els que seran, quant no serem”, i desgranava tots els “inconvenients” que<br />
veia si <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> es paralitzava, doncs fer-<strong>la</strong> renéixer seria impossible; es demanava una<br />
“reorganització” de càrrecs amb voluntat de cada un d’ells s’apliqués a realitzar una tasca<br />
concreta; es demanava amb urgència buscar <strong>la</strong> manera d’”imprimir” els Cargolins (un<br />
ciclostil ?); finalment considerava que “l’abandonament” de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, comportaria <strong>la</strong><br />
impossibilitat més tard de ressuscitar-<strong>la</strong>, degut a que vindrien els gendres, els néts, els renebots<br />
…etc. Acabava dient “penseu-ho tot i contesteu si us p<strong>la</strong>u !”. (8.I.1957) (pag. 60)<br />
A part en mitja quartil<strong>la</strong> Albert Bastardas va confegir un esquema de “càrrecs” de <strong>la</strong><br />
Col<strong>la</strong> per tal de que tothom sabés que havia de fer, i va entregar còpies a cada germà,<br />
perquè contestés <strong>la</strong> seva proposta de distribuir entre tots les feines i els Cargolins a fer,<br />
per tal d’”ordenar” <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> i “obligar” a tenir més participació, a <strong>la</strong> vegada que en<br />
demanava el seu parer; algú va enviar-ne <strong>la</strong> resposta amb una certa crítica contra el<br />
“centralisme” i el “dirigisme” d’Albert Bastardas, el que em fa suposar que encara va ser<br />
pitjor el remei que <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltía.<br />
L’esquema però venia a dir Albert Bastardas era “que <strong>la</strong> forma “anàrquica” de funcionament<br />
de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, hauria de transformar-se en una de més “governable” –encara<br />
que tant amplia , lliure i lleugera com es vulgui-. Es podrien encarregar a uns “ponents”<br />
les activitats principals –que podrien fer <strong>la</strong> feina encarregada i buscar <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració<br />
precisa-.” La proposta quedava emmarcada en tres files que serien Noticiari-Art-<br />
Esports, és a dir (secretariat, exposicions, diversos), <strong>la</strong> segona seria Cargolí-Cultura (full<br />
d’esp<strong>la</strong>i, cursets de català), i finalment Cargo<strong>la</strong>des-Excursions-Musica-cant, (festes, sortides,<br />
concerts). D’aquesta o d’una manera semb<strong>la</strong>nt <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol hauria pogut anar<br />
millor i tenir més eficàcia, però <strong>la</strong> data per a arreg<strong>la</strong>r-ho, ja era massa tardana i <strong>la</strong> segona<br />
filera de membres ja volien una autodeterminació cultural, política i social, i això<br />
comportava <strong>la</strong> impossibilitat de mantenir només en <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, <strong>la</strong> consciència<br />
patriòtica que els havia format fins aquell moment. Aquell model d’organització lúdicocultural<br />
en família, ni era exportable ni era per sempre. I malgrat això encara va durar<br />
fins el 1961.<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº22: Diada de Sant Josep de 1957 Commemoració del V Aniversari” de<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol a <strong>la</strong> casa Pairal, reunió general i crema de <strong>la</strong> Mercè, amb un ordre del<br />
dia que hi constava: “Desordre de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, Conveniència d’ordenar-<strong>la</strong>, o conveniència<br />
de no amoïnar-s’hi més. I <strong>la</strong> tradicional crema. (pag. 61)<br />
Bodes de p<strong>la</strong>ta d’Albert-Mercè. En un full a part es fa ressò de les Bodes de P<strong>la</strong>ta<br />
d’Albert Bastardes Parera i de Mercè Porcel Vives amb <strong>la</strong> Missa a Santa Anna oficiada<br />
per mossèn Albert Sing<strong>la</strong>, el mateix que els va casar; alhora l’acte fou un “pietós record<br />
47
Alfred Pérez-Bastardas<br />
48
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
49
Alfred Pérez-Bastardas<br />
als Pares –Déu vulgui en <strong>la</strong> seva Glòria. En el dia de les seves bodes d’or” en referència<br />
a Albert Bastardas Sampere i Dolors Parera Bisbal, que s’havien casat el mateix dia però<br />
cinquanta anys abans. (pag. 62)<br />
Es “publica” en un altre full extraordinari (pag. 63) per il·lustrar el regal col·lectiu de<br />
tota <strong>la</strong> família consistent en un viatge a Roma; dibuix d’Albert jr. i <strong>la</strong> ruta marcada sobre<br />
un plànol de Barcelona-Roma. El text: “just married”, XXV anys”, amb aquell “tots els<br />
camins van a Roma, i aquest n’és un. Per molts anys i bon viatge”. (pag. 63)<br />
50 anys d’Alfred Pérez-Iborra. Un nou full extraordinari com a certificació del cinquantenari<br />
d’Alfred Pérez-Iborra, on una caricatura dibuixada per Albert jr. amb una<br />
extraordinària i divertida semb<strong>la</strong>nça, vestit amb “bata” de farmacèutic feia de felicitació<br />
amb un text que demostrava l’estima i els vincles d’”agermanament “ que s’havien constatat<br />
amb ell durant els vint-i-cinc anys que feia també que el coneixien: “entre nosaltres<br />
ja han desfi<strong>la</strong>t, es pot ben dir, <strong>la</strong> meitat d’aquest” cinquantenari, “i 25 anys son també<br />
dignes de festejar-los, Son 25 anys de nostra història de <strong>la</strong> vida: Sant Hi<strong>la</strong>ri, <strong>la</strong> llebre,<br />
Vi<strong>la</strong>torta, Gelida, Torredembarra, Guiamets… Argenteria, Aiguafreda, Sant Sever, Pere<br />
IV, Sant Celoni, un nou Alfred, El Dolç nom de Maria…, una nova Montserrat, un altre<br />
12 fatal…, un altre Albert, un Pere…, 50 anys! , avui !!.<br />
“Volem doncs avui, al felicitar-te per les bodes d’or que celebres, felicitar-te també<br />
per les bodes de p<strong>la</strong>ta de vida viscuda, -sempre íntimament-, entre nosaltres. És per tot,<br />
que et diem, ben sincerament i no pas políticament: Per molts anys germà!”. A sota hi<br />
ha <strong>la</strong> signatura de tots ells, és a dir dels onze grans de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, els seus<br />
“germans”.(10.XII.1957). (pag. 64)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 23: Vetl<strong>la</strong>da Infantil per <strong>la</strong> diada de Cap d’any de 1958 a <strong>la</strong> casa pairal;<br />
el programa consistia: I- “El Pessebre Vivent d’Encargo<strong>la</strong>ny” amb un repartiment de 14<br />
actors, a saber :<br />
Albert Batlle Bastardas feia d’angelet, Maria Permanyer Bastardas de Verge Maria,<br />
Rafel Bastardas Cardona de Sant Josep i de pastors Albert Permanyer Bastardas, Mª<br />
Dolors Batlle Bastardas, Francesc Permanyer Bastardas, Montserrat Pérez Bastardas,<br />
Eulàlia Bastardas Cardona, Jordi Permanyer Bastardas, Albert Pérez Bastardas, Glòria<br />
Bastardas Porcel, Enric Bastardas Porcel , Alfred Pérez Bastardas, i encara hi intervenia<br />
Mercè Porcel de Bastardas.<br />
Les cançons triades foren “Jesuset Dolç” de Bach, Ballet dels Pastors (popu<strong>la</strong>r),<br />
“cançó del Bressol” de Shumann, cantades per Montserrat Pérez Bastardas. La coreografia<br />
anava a càrrec d’Enric Bastardes. La segona part fou l’escenificació del conte “La<br />
F<strong>la</strong>uta Màgica” amb un repartiment semb<strong>la</strong>nt. Per acabar, un concert de piano “pels<br />
petits artistes”: Eulàlia Bastardes: “La Pluie” de Coulpied, Montserrat Pérez Bastardas:<br />
“Cantem tots” -Harmonitz. Ainaud-. , i Francesc Bastardes: “Ler ours en pelouche” de<br />
Mayerber. (pag. Sense numerar, correspon a <strong>la</strong> 65)<br />
50
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Cargo<strong>la</strong>des nº 24, 25, 26.: Les tradicionals trobades de les festes nadalenques, i Cap<br />
d’any. (1957-1958) (pag. 66): Ressopó en <strong>la</strong> Nit de Nadal amb “servei de fiambres garantit”<br />
a casa Alfred-Montserrat; Dia de Nadal a <strong>la</strong> casa pairal amb “l’encesa de l’Arbre tan<br />
gentilment cultivat per <strong>la</strong> germana Mercè” (amb regals). La diada de Reis, dinar a casa<br />
Sales-Carme a St. Cugat del Vallès; “es podran dir les dècimes i fer el programa que no<br />
es feu l’any passat. Els artistes que hi vagin preparats”. (pag. Sense numerar, correspon<br />
a <strong>la</strong> 66)<br />
50 anys d’Albert Bastardas i Parera. En full a part serveix d’invitació a <strong>la</strong> celebració<br />
del 50 aniversari, el dia 26 de juny de 1958, consistent en un dinar de germanor.<br />
Cargo<strong>la</strong>des nº27, 28, 29:. Trobades de <strong>la</strong> Nit de Nadal (ressopó a casa Alfred-<br />
Montserrat), Diada de Nadal, amb el dinar i l’encesa de l’arbre (a casa de <strong>la</strong> Mercè), i<br />
Cap d’any a <strong>la</strong> casa pairal amb una vetl<strong>la</strong>da infantil. Dibuix d’Enric Bastardes. (Nadal<br />
de 1958). (pag. 68)<br />
La Vetl<strong>la</strong>da Infantil tenia el programa següent :<br />
I- “Les Figures del Pessebre” de Joan Llongueres, (adaptat per Mercè Porcel). Pels<br />
petits de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
II- “La Moixiganga de Nadal”, amb coreografia d’Albert jr., sobre temes popu<strong>la</strong>rs<br />
harmonitzats per Mn. Jesús Capdevi<strong>la</strong>, Prev. Pels mitjans de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
III- “Ball de Sant Farriol”, fantasia sobre <strong>la</strong> cançó popu<strong>la</strong>r original de Lluis<br />
Moreno Pallí; síntesis pels dansaires de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>.<br />
Al piano Mercè Porcel, direcció plàstica i decorat d’Albert jr. Els dibuixos del programa<br />
realitzats per Albert jr. eren unes figuretes tradicionals del pessebre (el caçador, el que<br />
pesca, <strong>la</strong> dona del doll i el pagès). (pag. 69)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 30: Per <strong>la</strong> festa de Sant Josep de 1959, i festejant el VII aniversari de <strong>la</strong><br />
fundació de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>, a <strong>la</strong> casa Pairal es fa <strong>la</strong> “1ª Exposició de Trens “ elèctrics dirigida<br />
per Albert Permanyer, Alfred jr. Enric i Rafel jr, amb <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració de tots els trens<br />
(vuit) i artistes de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>. El berenar amb <strong>la</strong> tradicional crema de <strong>la</strong> Tia Mercè. El full<br />
porta un dibuix d’Alfred jr. amb un circuit de trens i les corresponents màquines i<br />
vagons. S’ha de dir que l’exposició estava instal·<strong>la</strong>da al terra de “l’escenari” amb un paisatge<br />
fet de suros i guix, arbres i estacions, i que tots els trens podien circu<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> vegada.<br />
Un èxit del jovent de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong>; l’exposició va estar “oberta” durant dos mesos. (pag.<br />
70)<br />
Cargo<strong>la</strong>da nº 31: Diada de Tots Sants de 1959 a <strong>la</strong> casa Pairal “Projecció de diapositives<br />
en color d’Albert i Rafel Bastardes Parera” amb una selecció de temes d’Andorra-<br />
Costa Brava (1958), “No-Do” sobre Barcelona, Festes de <strong>la</strong> Mercè, Les Rambles, noves<br />
instal·<strong>la</strong>cions del Zoo, Nord-amercians al port, El pantà de Sau no ha estat pas inaugurat,<br />
i l’última excursió..; i després “visió completíssima sobre Cadaqués, que esgota el<br />
51
Alfred Pérez-Bastardas<br />
52
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
53
Alfred Pérez-Bastardas<br />
tema”; “el color en l’obra de Gaudí”, i fi de festa sobre Montserrat, Tamariu, Corbera<br />
de Llobregat, Pontons, festivals de minyons escoltes, etc. El full-programa va il·lustrat<br />
amb quadrats de diversos colors com si fossin diapositives. Cal senya<strong>la</strong>r que cada tema<br />
tenia una diapositiva amb títol i autor. (pag. 71)<br />
Cargo<strong>la</strong>des nº 32, 33, 34: Programa tradicional de les festes nadalenques (1959) amb<br />
el ressopó de <strong>la</strong> nit de Nadal (Alfred-Montserrat), <strong>la</strong> diada i arbre de Nadal (Mercè) i el<br />
dia de Cap d’Any amb una vetl<strong>la</strong>da infantil. Dibuix de Mª Mercè Bastardes Porcel. En<br />
aquest cas no tenim cap crònica de <strong>la</strong> vetl<strong>la</strong>da infantil. (pag. Sense numerar, correspon<br />
a <strong>la</strong> 72)<br />
Cargo<strong>la</strong>des nº 35, 36, 37: Nova convocatòria dels actes nadalencs tradicionals del<br />
1960: Ressopó a casa Alfred-Montserrat, dinar de Nadal i festa de l’arbre amb regals a<br />
<strong>la</strong> casa pairal (Mercè), i per Cap d’Any 1961, s’anuncia escuetament l’estrena d“El Cant<br />
del Benedicite” per els petits de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> a <strong>la</strong> casa pairal. El full porta una il·lustració feta<br />
amb “linòleum” amb <strong>la</strong> figura de l’àngel i l’estrel<strong>la</strong>, fet per Enric Bastardes (16 anys)<br />
(pag. Sense numerar, correspon a <strong>la</strong> 73)<br />
Cargo<strong>la</strong>des nº 38, 39, 40:. Actes nadalencs amb Nit de Nadal amb ressopó (casa<br />
Alfred-Montserrat), diada de Nadal, dinar i encesa de l’arbre i regals (casa pairal-tia<br />
Mercè) (1961), i un Cap d’Any (1962) amb una vetl<strong>la</strong>da juvenil a <strong>la</strong> casa pairal amb <strong>la</strong><br />
representació de “L’Epifania o El Viatge del Tres Reis” d’Henri Ghéon, segons traducció<br />
de Pere Valls, amb il·lustracions musicals de Mn. Albert Taulé, pvre. i publicat en<br />
català en els Quadern de teatre de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. El programa té com<br />
a il·lustració una fotografia enganxada al full, d’un naixement esculpit en pedra d’una<br />
columna d’un c<strong>la</strong>ustre romànic feta per Albert Bastardas Parera (pag. 74). És el darrer<br />
acte “oficial” del qual se’n fa un document escrit. No estem segurs de que aquesta representació<br />
s’hagués fet, si més no perquè tot i tenir el text per estudiar de memòria, no<br />
recordem que s’hagués arribat a estrenar, potser per ma<strong>la</strong>ltia d’alguns “actors”. El text<br />
és modern, desmitificador i un xic estrafo<strong>la</strong>ri; ens agradava; fou escrit vers el 1933. De<br />
fet l’obra teatral és poc coneguda i el llibret només es troba a <strong>la</strong> Biblioteca de l’Arxiu<br />
Històric de Sabadell. (pag. Sense numeració, correspon a <strong>la</strong> 74).<br />
54
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
Cargolins: del 25 a 54<br />
Volum II<br />
Hi ha una pàgina introductòria sense text que serveix per anunciar El Cargolí i els<br />
números compresos, (25 a 54) amb il·lustracions a una so<strong>la</strong> tinta extretes de cada un dels<br />
Cargolins senya<strong>la</strong>ts. (no té numeració de pàgina).<br />
25.- Una divertida pàgina de quatre vinyetes sobre “La rateta i el FORMATGE o LA<br />
RATETA i el formatge” (ressopó sense paraules) , amb il·lustracions d’Albert jr.<br />
(15.I.1954)<br />
26.- Un full amb text i dibuix de Rafel Bastardes Parera sobre “Els nostres adagis” dedicat<br />
al “quan parlen de mi, no ric”; una nova idea amb moltes possibilitats, que no es va<br />
seguir. 30.I.1954<br />
27.- Una pàgina sobre serps i acudits; dibuix i “lletra” de Sales Permanyer: el verset fa:<br />
“és <strong>la</strong> serp astuta i cauta, es muda sovint de pell, l’encanta un concert de f<strong>la</strong>uta i xiu<strong>la</strong>…<br />
si té un rampell.” (14.II.1954).<br />
28.- Una pàgina dedicada a “qui molt xerra, molt erra i adorm <strong>la</strong> parente<strong>la</strong>.” Sis vinyetes<br />
amb il·lustracions de dos lloros: un de xerrameca i un que s’adorm, fins a caure del<br />
tronc… Idea i dibuix d’Albert jr. (28.II.1954).<br />
29.- Dues pàgines sobre “Primavera Gentil” o “orientacions sobre <strong>la</strong> moda”, idea i<br />
dibuix de Dolors Cardona Peitx i Rafel Bastardes Parera. (13.III.1954).<br />
30.- Pàgina d’humor amb dibuixos i text de Sales Permanyer dedicada als ases; el text<br />
introductori diu: “Un ruc filosofeja i exc<strong>la</strong>ma: -L’ase em fum!, si un savi filòsof sovint hi<br />
pot fer l’ase, és just que El Cargolí no trenqui aquest costum i amb quitzes doctorals m’hi<br />
deixi ficar basa”. Son tres vinyetes, una de les quals es veu un ruc impartint una conferència<br />
tot dient: “--…Feixisme ? Comunisme? Burrocràcia, camarades<br />
BURROCRÀCIA!!”. Potser és El Cargolí més polititzat. (28.III.1954).<br />
31.- Pàgina sobre “La Gallina i <strong>la</strong> guineu” (fau<strong>la</strong> muda) amb sis vinyetes obra d’Albert<br />
jr. (14.IV.1954).<br />
55
Alfred Pérez-Bastardas<br />
56
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
57
Alfred Pérez-Bastardas<br />
32.- Nova pàgina sobre “Fridinetes a <strong>la</strong> Martinga<strong>la</strong>” o “recepta de cuina, especialment estudiada<br />
i dedicada a les nenes que els agrada jugar amb <strong>la</strong> fireta”; idea i dibuix de Rafel<br />
Bastardes Parera, on aconsel<strong>la</strong> després de fer-ne de totes trinxant paper, geranis, etc, “tingueu<br />
molt de compte a no menjar-ho, perquè us donaria un tal mal de ventre…” (30.IV.1954).<br />
33.- Pàgina amb dos vinyetes al<strong>la</strong>rgassades sobre “El savi distret o historieta muda, en<br />
5 passos i una corredissa”, d’on es desprèn que un savi que veu una serp, <strong>la</strong> mira i pensa<br />
i repensa què és, fins que reconeixent de què es tracta es posa a córrer… Idea i dibuix<br />
d’Albert jr. (15.V.1954).<br />
34.- Pàgina amb sis vinyetes referides al refrany “com més serem més riurem” (“o més<br />
pesarem”); dibuix d’Albert jr. on s’hi veu una branca d’arbre que a mida que hi van<br />
posant-se ocellets es va carregant fins que es trenca…(30.V.1954)<br />
35.- Un Cargolí novedós de dues pàgines que inaugura per única vegada “Les entrevistes<br />
de l’oncle”, idea original de Joan Bastardas Parera. L’entrevistat és Francesc<br />
Bastardas Cardona. Preguntes i contestes divertides i dibuixos del propi entrevistat que<br />
tenia uns vuit anys. Quina llàstima que no se n’haguessin fet més. (15.VI.1954)<br />
36.- Pàgina sobre “Les dues anguiles” sense text, dibuix d’Albert jr. i cromatismes de<br />
Rafel Bastardes. Una molt bel<strong>la</strong> composició. (30.VI.1954).<br />
37.- Un Cargolí extraordinari de cinc pàgines sortides d’una visita al ZOO o Parc de<br />
Barcelona: gaseles, l<strong>la</strong>mes, cérvols b<strong>la</strong>ncs, estruç, muflons, mones, ossos b<strong>la</strong>ncs, puma,<br />
guineu, mandril, lleons, ossos, camell, i dromedaris b<strong>la</strong>nc i rossos i aquell poema de<br />
Fages de Climent que diu: “Què duen dins llur gep, camells i dromedaris ?, l’Infant que<br />
veu l’estrep de p<strong>la</strong>ta, amb b<strong>la</strong>us desvaris, diu que els geps són els armaris de joguets<br />
estrafo<strong>la</strong>ris”. Text i il·lustracions de Rafel Bastardes Parera. (15.VII.1954).<br />
38.- Una pàgina d’Albert jr. de quatre vinyetes sobre “fum, fum, fum” dedicades a les<br />
cigonyes que fan el niu sobre una xemeneia…(30.VII.1954).<br />
39.- Una felicitació de Nadal del 1954. Idea i dibuix d’Albert jr. on uns pastors fan pinya<br />
sobre el jaç d’un infant nascut. La idea no va agradar al seu pare; però després d’una l<strong>la</strong>rga<br />
discussió es va acceptar; en aquest cas es podia par<strong>la</strong>r d’una certa censura…amb discussió.<br />
40.- Una pàgina feta a tres bandes: text sobre el “Trobador de Torelló” de Sales<br />
Permanyer en vers (publicat el 1986 per edicions Cata<strong>la</strong>nes, en el llibre de Francesc de<br />
Sales Permanyer i Corominas “L’ Opaca nit de l’Absolut” i altres poemes, amb dibuixos<br />
de l’autor, a <strong>la</strong> pàgina 73, pròleg d’Avelí Artís-Gener), dibuix d’Albert jr, amb color de<br />
Rafel Bastardes.(1.X.1955).<br />
58
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
41.- Cargolí d’una pàgina en cinc vinyetes lliures dedicada a “Nova fau<strong>la</strong> de <strong>la</strong> vel<strong>la</strong> guineu”;<br />
idea i il·lustracions d’Albert jr. (1.XII-55).<br />
42.- Un nou Cargolí d’una nova temàtica titu<strong>la</strong>t “Divagant…” sobre les olors i els colors<br />
que un recorda lligats als pares i família o als llocs de pas d’estius fugissers; una idea i<br />
tres taques de color d’Albert Bastardes Parera. (15-XII-1955)<br />
43.- Felicitació de Nadal de 1955, amb un dibuix d’ Albert jr.<br />
44.- Una pàgina sobre un tema conegut o “una ploma és un bon rastre”, dibuix d’Alfred<br />
jr. (12 anys). (24.XII.1956).s<br />
45.- Felicitació de Nadal de 1956; dibuix d’Alfred jr. Verset de A. Pérez-Iborra .<br />
46.- Cargolí de dues pàgines amb dibuix d’A. Pérez-Iborra sobre cóm fer un “cristma”,<br />
és c<strong>la</strong>r amb elements de tota mena...<br />
47.- Cargolí commemoratiu de les Noces d’Argent d’Albert-Mercè el 3 d’abril de 1957.<br />
Dibuix d’Albert jr. amb un vers de Sales Permanyer que recorda alhora els pares<br />
Bastardas-Parera doncs el mateix dia s’esqueia les seves noces d’or (en un més enllà) :<br />
“Visca l’amor que us enl<strong>la</strong>ça i madura<br />
enllà dels abrils formant una l<strong>la</strong>r,<br />
visca l’amor que madura i perdura,<br />
visca <strong>la</strong> joia i el delit, encar.<br />
No deixeu pas que aquest amor s’engruni<br />
Ni tampoc que el delit es faci lleu.<br />
Sagrament de l’amor en pleniluni<br />
Són les Noces que avui argenta Déu.<br />
Vint-i-cinc anys de beneïda lluita<br />
Han germinat en saborosa fruita<br />
Que demà us serà regalims de mel.<br />
Alcem els ulls, germans, que el cel es daura<br />
Amb goig al cor, que als pares ha de p<strong>la</strong>ure :<br />
Són Noces d’Or dels que ja estan al cel !”<br />
El vers va signat Sales.<br />
48.- Felicitació de Nadal de 1957; dibuix d’un naixement d’Albert jr.<br />
49.- Cargolí “Poca-solta” sobre cargols en sis vinyetes lliures; idea i dibuix d’Alfred jr.<br />
(13 anys) (31.XII.1957).<br />
59
Alfred Pérez-Bastardas<br />
60
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
61
Alfred Pérez-Bastardas<br />
62
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)<br />
50.- Un Cargolí nascut a Riells del Montseny, per l’amistat de Mercè i Albert Bastardes<br />
Parera amb Mossèn Pere Ribot que va volguer tot enviant un vers, festejar el cinquantenari<br />
de l’Albert; signat a mà i datat a Riells del Montseny el 26 de juny de 1958 es titu<strong>la</strong><br />
“Natalici, mig segle”<br />
“La plenitud de l’arbre i de <strong>la</strong> lluita,<br />
resta, fidel, en el seu lloc.<br />
Vetl<strong>la</strong> el portal de cara el foc,<br />
i l’amor cull, enllà del temps, <strong>la</strong> fruita.”<br />
51.- Una pàgina de “p<strong>la</strong>ts combinats” amb dibuix d’A. Pérez-Iborra (molt semb<strong>la</strong>nts a<br />
algunes de El Patufet), en quatre vinyetes. (1-IX.1959).<br />
52.- Felicitació de Nadal 1959 amb dibuix de Mª Mercè Bastardes Porcel amb dècima<br />
d’Albert Bastardes que diu :<br />
“Fer sempre més producció<br />
I estrènyer el cinturó;<br />
estar estabilitzat,<br />
és a dir ben “escurat”,<br />
creure que anirem molt bé,<br />
sempre, sempre, l’any que ve;<br />
és <strong>la</strong> dècima oficial, <strong>la</strong> panacea ideal,<br />
Si no us ho creieu, jo sí:<br />
Per molts anys! EL CARGOLÍ”<br />
Per fer-ho seriós hi ha una estrofa de “La nit més bel<strong>la</strong>” de Josep Mª de Sagarra:<br />
“Va ser una nit que va florir l’estrel<strong>la</strong><br />
i va néixer l’infant !<br />
Imaginem que fou <strong>la</strong> nit més bel<strong>la</strong><br />
Més musical, més f<strong>la</strong>mejant !...”<br />
53.- Felicitació del Nadal de 1960 il·lustrada amb un linòleum realitzat per l’Enric<br />
Bastardes (15 anys). Un verset escaient segurament d’Albert Bastardas Parera és apropiat<br />
doncs pràcticament no hi cap, i està inserit en una so<strong>la</strong> columna, on hi ha una so<strong>la</strong><br />
parau<strong>la</strong> a cada línia i diu :“El vers que tinc per dir, mal fos prim no cap aquí. Tan sols<br />
puc dir: Per molts anys ! EL CAR-GO-LÍ.”<br />
63
Alfred Pérez-Bastardas<br />
54.- Darrer Cargolí; és <strong>la</strong> felicitació del Nadal de 1961 il·lustrat amb una targeta de<br />
colors de cera (Dacs) feta per Enric Bastardes. El vers (no en sabem l’autor) hi diu :<br />
“I l’estrel<strong>la</strong> que era muda<br />
com <strong>la</strong> mu<strong>la</strong> de l’estable,<br />
va par<strong>la</strong>r per anunciar,<br />
amb llenguatge indesxifrable<br />
a l’orel<strong>la</strong> impenetrable<br />
del rabadà,<br />
el gran Miracle d’aquesta nit.<br />
I si no tenim el cor neulit,<br />
I encara ens mou el sempre nou<br />
I bell delit d’aquesta nit<br />
Escoltarem<br />
Avui l’estrel<strong>la</strong>, encara muda<br />
La vel<strong>la</strong> mu<strong>la</strong> I fins <strong>la</strong> pal<strong>la</strong><br />
Encara tèbia de l’establia<br />
Que ens anuncia :<br />
Jesús és nat !.<br />
Aquí s’acaba <strong>la</strong> documentació escrita de <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol, <strong>la</strong> que ens ha quedat com<br />
a memòria d’una etapa que amb més o menys fidelitat d’historiador he volgut explicar.<br />
És una Memòria dels actes i dels fets que encara que tancats dins d’una família, formen<br />
part d’una època, d’un país i d’unes circumstàncies històriques que semb<strong>la</strong>va d’interès<br />
donar-les a conèixer. Són una crònica de <strong>la</strong> família en un període determinat. Per comprendre-ho<br />
millor però, no hi ha com examinar aquest dos volums documentals a que<br />
fem referència i fruir-hi amb les seves il·lustracions. Després d’aquel<strong>la</strong> aventura, tots ens<br />
vàrem fer més grans i cadascú va realitzar-se en múltiples direccions. I tal com va néixer<br />
<strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Cargol es va desfer “formalment”. Ens queda el record i sobretot els documents<br />
que expliquen si més no, una història de re<strong>la</strong>ció entre família i cultura en el marc<br />
d’uns anys de franquisme, on continuava omnipresent l’opressió i <strong>la</strong> repressió cultural,<br />
política i social.<br />
64<br />
Barcelona, setembre 2007<br />
10ª Trobada tia Mercè