la “colla cargol” - Institut d'Estudis Catalans

LA “COLLA CARGOL”
(1952-1961)
Alfred Pérez-Bastardas

LA “COLLA CARGOL”
(1952-1961)
Alfred Pérez-Bastardas

Textos
Alfred Pérez-Bastardas
Disseny
Domènec Òrrit
© Alfred Pérez-Bastardas
Setembre de 2007

A
LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
quest petit dossier sobre la “Colla Cargol”
(1952-1961) pretén ser una interpretació per
explicar amb una breu síntesi què fou i què va fer
aquest grup familiar organitzat com a Colla, i
poder-ne tenir una notícia i una ressenya detallada
de les seves activitats. La necessitat d’explicar-me,
què era i com era la Colla Cargol, conjuntament
amb el què va fer i de quina manera, és la motivació
d’aquest llibret. No es podia donar a conèixer,
presentar ni exposar en públic el material documental
sense tenir-ne una versió de caire històric. Per
això calia conèixer-nos i examinar la Colla Cargol i,
per tant, estudiar-ne els continguts, les intencionalitats
i els actes d’aquesta organització. És a dir, una
aproximació històrica de la Colla Cargol.
3

Alfred Pérez-Bastardas
4

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Una unió de set germans
que formen una colla...
Totes les famílies es reuneixen i celebren aniversaris i aconteixements diversos. Però
grups familiars que es reuneixin i celebrin actes de tipus lúdico-culturals, amb intencionalitat
determinada deixant documentat els actes, les celebracions, les festes infantils,
d’una manera “impresa” ha sigut probablement escàs. Si a més el grup familiar s’autoorganitza
formalment com a grup social determinat, encara que només abarqui la pròpia
família és encara més reduït. I aquest és el cas de “La Colla Cargol”. No en coneixem
cap altre. La trajectòria d’unió, de voluntat com a grup (Colla), de normalitat en
mantenir la llengua i els costums en la seva expressió cultural, donava a aquest cercle
familiar una imatge de ideal fraternal i de llibertat dins l’anormalitat del franquisme.
Grups així no eren pretesament resistencialistes, més aviat actuaven amb una normalitat,
que fora de la família no era possible. Però si aquestes activitats queden reflexades
per voluntat del grup en una revista (El Cargolí), una circular (Noticiaris) o en uns fulls
que lliguen lectura amb il·lustracions, notes de família i cultura popular, esdevenen aleshores
uns documents que representen un compromís i una demostració d’ identitat
col·lectiva, per petita que aquesta sigui.
La “Colla Cargol” (1952-1961) va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar
activitats de la pròpia família Bastardes-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo
i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment
repressiu .
La família Bastardas-Parera estava formada pel pare Albert Bastardas i Sampere
(1871-1944) advocat que havia estat el primer alcalde elegit democràticament de
Barcelona (1908-1909), diputat a la Mancomunitat i membre destacat de la UNFR, i
president de múltiples institucions (Caixa de Pensions, Orfeó Català, Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana, Patronat de Previsió Social de Catalunya i
Balears, etc ) la seva dona Dolors Parera i Bisbal (1882-1951) hereva de la fàbrica de
Licors i Destil.leries Parera i els set fills que eren Albert (1908-1984), Mercè (1910-1997),
Rafel (1912-1994), Carme (1914-2006), Montserrat (1916), Joan (1919) i Dolors (1922);
hi havia a més la germana del pare Pepita Bastardas Sampere i encara la Sra.
Magdalena Piris, amiga de la família que l’havien acollit en la seva vellesa.
Aquests set fills de petits havien viscuts de molt aprop un conjunt d’activitats que els
marcaren de tal manera que, després de la mort dels pares, crearen aquell espai de
vivència familiar i cultural específic de grup que s’identificava amb valors d’una Pàtria i
d’una llengua, d’una cultura i tradició, d’un país i el seu patrimoni, però també d’una
5

Alfred Pérez-Bastardas
família i d’un agermanament. Quan mort el pare el 1944 deixa set nets que van d’onze
anys a tres dies, i aleshores aquell nucli familiar creix a l’entorn de l’àvia. Allí ja hi havia
el fonament de la Colla.
La mort de l’àvia (1951) va resultar ser força traumàtica doncs aglutinava tota la
família d’ençà la guerra i després del 1944 n’era el pal de paller; ella va construir una
sòlida relació entre tots els fills, gendres, nores i nets, i la seva desaparició va fer témer
per la disgregació, la pèrdua dels contactes familiars i el sentit de germanor. Aleshores
neix la consciència de Colla.
Però aquell projecte de colla havia tingut uns precedents amb moltes activitats, abans
de formar-se amb el nom de “Colla Cargol”. Quan els set germans eren petits es disfressaven
per Nadal, Reis o carnestoltes amb els vestits tradicionals, (esclops i samarra,calces
de vellut i barretina) i recitaven poesies. Després de la guerra civil amb els seus fills
feien pessebres dioràmics, cantaven cançons sota l’arbre de Nadal (que la Tia Mercè
havia introduït com a festa familiar el 1940), i representaven els pastorets (amb lletra
d’Albert Bastardes Porcel). Però també anaven d’excursió, visitaven monestirs i esglésies
romàniques i feien milers de fotografies per allà a on anaven.
I encara per la festa del Corpus, feien en el terrat “l’ou com balla”, amb una taula
rodona de bar capgirada i la mànega d’aigua com a font, amb clavells i cireres que l’adornaven.
I pels més petits, un cavall de fusta fet amb un cavallet de taula cobert amb
una manta, un coixí que feia de cap i una corda per rendes i orelles de paper.
Cançons, teatre, titelles, ballets i fins i tot “recitaven versos al voltant d’una taula”,
eren activitats que van sorgir quasi espontàniament.
Una sessió infantil, per exemple, es va fer per la primera comunió d’Enric Bastardes,
al terrat de casa seva, amb pallassos, jocs de mans, i teatralitzant els “soldats” de
Napoleó.
Totes aquestes i altres activitats van proporcionar la base a partir de 1951, per a
“organitzar-se” familiarment i “formalment” com a Colla, és a dir com a grup identificat
que vol mantenir-se junts a l’entorn d’uns valors comuns a la nostra cultura. Serà
doncs la necessitat de mantenir “el caliu d’una mateixa llar enyorada” el que agruparà
i vitalitzarà aquell conjunt de família que sota el nom de Colla Cargol s’organitzarà lliurement
per realitzar activitats de cultura, de lleure i d’agermanament. Aleshores el conjunt
familiar era ja quasi bé doble: 5 germans casats i un a punt de fer-ho, amb més
d’una dotzena de fills entre tots: “Quan es fundà la Colla estaven empatats a 13 els grans
i els petits”; aviat però el desempat va venir com és natural per la banda dels fills fins que
pels volts del 1962 el conjunt de la Colla gairebé arribaven a la quarantena.
Els set germans eren vers el 1952, set “quasi parelles”, a saber: Albert Bastardes
–Mercè Porcel, Mercè Bastardas (soltera), Rafel Bastardes-Dolors Cardona, Carme
Bastardas-Francesc de Sales Permanyer, Montserrat Bastardas-Alfred Pérez-Iborra, Joan
Bastardas- Lluïsa Rufat, i Dolors (Lola) Bastardas- Viçens Batlle. A ells cal sumar-hi els
tretze fills que fins aquell moment tenien. I a més la tieta Pepita (germana de l’avi) i la
senyora Magdalena Piris.
6

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Així sense cap mena d’estructura formal organitzativa, tampoc oficialment legalitzada,
es van començar les activitats lúdiques i esportives, artístiques i d’esbarjo, festes del
calendari cristià, celebracions, etc., que propiciaven la memòria prou evident d’un
record d’índole familiar i d’unes realitzacions de cultura popular i tradicional.
Va ser voluntat que tots els actes quedessin plasmats en uns fulls a tot color anomenats
Noticiaris que servien de nexe entre els set germans i llurs propis fills, realitzats a
mà, un per un, set còpies iguals, amb dibuixos i pintats també a mà i picats amb màquina
d’escriure un a un. A més a més hi havia uns fulls a part, com a revista estricta de la
Colla Cargol, amb el nom de El Cargolí. Aquesta revista sortia sense periodicitat, sense
sumari, ni línia concreta, lliure de contingut, de dibuix i d’intencionalitat. Tot hi cabia si
hi havia imaginació i voluntat per fer-la. La “Colla Cargol” era doncs un nucli que en ple
franquisme, però sense passar a la llum pública mantenia dins l’àmbit de la família l’esperit
català, amb la llengua, les tradicions, i altres actes que per a nosaltres eren del tot normals.
No es pot dir que era resistencialisme; de fet per a tots era normalitat. Si voleu era
un normal resistencialisme, que per els petits de la colla el veiem i el trobàvem com el més
natural dels nostres actes, alhora que era un sentiment de companyonia i d’activitat cultural.
En el fons era un sentiment de país, el que s’expressava en aquella Colla.
Per emblematitzar el grup es confeccionaren uns escuts i unes banderetes amb el
logotip de la colla i cada ú a la mida de les seves possibilitats i temps, preparaven les activitats
i “publicaven” aquella “revista” que reflectia amb escrupolós detall totes les trobades
que es feien, a més d’exercir la funció de revista infantil, juvenil i també pels grans.
Escrits il·lustrats d’humor, de caliu ciutadà, contes infantils, notícia d’excursions, memòries
d’estiu, divertides historietes a l’entorn de les faules de Lafontaine, concursos de
Maria-Castanyes, pàgines d’entrevista, visita al Zoo, temes de “moda” i disseny, de cuina
ràpida per fer amb fireta, historietes d’humor protagonitzats per animals (com cargols,
girafes, serps, granotes, anguiles, ocells, rucs, peixos, tortugues, conills, etc), programes
d’exposicions, sigui sobre trens elèctrics, fotografia, de cargols marins, i també un calendari
infantil.
El conjunt documental que ens ha quedat són els dos volums de 71 i 86 pàgines de
text i dibuix a colors com a document gràfic, social, cultural, familiar, literari, d’una
manera de fer i de veure les coses que ara ens és gratificant. Bé cal dir però, que pels
anys en que la Colla Cargol va funcionar, una part dels seus integrants eren nens i nenes
massa petits que no podien gaudir d’aquesta experiència directament, i que s’incorporaven
a mida que s’anaven fent grans.
Hi havia a la Colla un planter de jovenalla d’entre 8 a 16 anys que permetia als organitzadors
de muntar les “cargolades” amb balls populars, teatre infantil, i amb la
col·laboració dels grans fer jocs de mans, caramelles, putxinel·lis, etc. El registre escrit i
dibuixat anava a càrrec dels germans Albert i Rafel Bastardes i Parera, i d’Albert
Bastardes i Porcel (Albert jr.); els treballs de coordinació, assaig i organització d’ obres
teatrals, etc, era dirigit per Mercè Porcel de Bastardes (professora de piano), el seu fill
Albert jr. que feia les coreografies i dissenyava els vestits i s’encarregava de realitzar els
7

Alfred Pérez-Bastardas
8

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
9

Alfred Pérez-Bastardas
decorats que omplien la paret del saló de visites de l’anomenada casa pairal, un gran
principal del carrer del Bruc 37 de Barcelona, on es disposava de dos pisos, i a on vivia
la Mercè Bastardas i Parera, (la tia Mercè). Aquell pis tenia una terrat amb flors i havia
hagut una cascada d’aigua, disposava d’un gran menjador i adjunt una sala de visita
prou gran per servir d’escenari ideal pel teatre, amb comunicació a cada costat i unes
cortines que feien de teló. En el menjador s’hi instal·laven el sofà, les cadires i butaques
i el saló es deixava lliure de quadres, i mobles per realitzar les funcions.
Una història versemblant…
Si hem de creure la història que fa de presentació de la Colla Cargol, aquesta va néixer
com una rondalla semi-verídica on un cargol “cansat de la mullena va sortir per
prendre el sol amb la motxilla a l’esquena”, i com que era un cargol excursionista un
matí es va trobar “amb un parell de vailets que també anaven d’excursió” i es varen fer
amics… i perquè el cargol els pogués seguir el “portaren en el banderí”.
Era un banderí “tot blau d’il·lusions i enyorança de cel; i allí posaren el cargol dret i
eixerit amb el bastó a la mà, les banyes enlaire i la casa a l’esquena”…
I així anaren molt lluny, fent voleiar el cargol en el banderí (que encara existeix) “i
desafiant el vent i les tempestes, a dalt de la motxilla dels vailets, o damunt el pal d’una
tenda de campanya tota blanca blanca, que s’havien fet amb sacs de sucre de l’Havana”
(que també existeix).
I era veritat, aquells vailets eren Albert i Ramon Bastardes Porcel. i la tenda era feta
amb els sacs de sucre que el seu pare Albert Bastardes Parera feia servir a la fàbrica de
licors Parera (destil·leries) que havia fundat el seu avi Joan Parera el 1866 a Barcelona.
En aquesta rondalla s’explica com “als vespres, al voltant del foc, els dos vailets tocaven,
un l’harmònica i l’altre l’ocarina, mentre que el cargol els hi explicava les seves facècies”,
i així comprengueren quina mena de cosa és un cargol: “Es el símbol de l’acampada
i té una tenda per ell tot sol”. i “un dia varen trobar un artista (Rafel Bastardes
Parera) que amb els estris de pintar anava pel món ensumant meravelles i també va quedar
enamorat del cargol…” “- Aquest cargol val més or del que pesa, va dir, i al veure-
’l tan rodó com un formatge d’Holanda, el transformà en escut i el posà, vermell com
una rosella, damunt d’un camp d’or, com el blat quan es a punt de segar”.
I com que aquells vailets tenien germans i cosins i molta família, tots plegats van decidir
fer-ne una colla, i descobriren que aquella colla ja existia de feia anys, que es reunia
per fer pastorets o cantant cançons sota l’arbre de Nadal, que recitaven versos al voltant
d’una taula i també feien comèdies i ballets, jocs de mans i teatre etc, etc…
I com no podia ser d’una altre manera els filòsofs de la colla , “que a tot arreu es
fiquen” varen acabar per descobrir a dintre de la closca del cargol, “el centre d’un espiral
que es va engrandint” i “aquest centre era el caliu d’una mateixa llar enyorada”, i
10

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
11

Alfred Pérez-Bastardas
aquell cargol humil, però que tantes coses simbolitzava va acabar com a estendard i símbol
de germanor. Era la diada de Sant Josep de 1952, i aquella història era de fet la
“carta fundacional” de la Colla Cargol.
S’establiren uns principis de bona voluntat, aficions compartides, residències vàries, tantes
com membres de cada una de les set famílies, i les reunions s’anomenaren “cargolades”,
doncs és evident que si la colla es diu cargol, les seves trobades han d’ésser cargolades.
Respecte de les activitats, es contemplaven totes les possibles, esports (excursionisme,
espeleologia, acampada, esquí, etc), cultura, (art i distraccions o trobades de caire teatral,
ballets, titelles, prestidigitació, visites), etc. L’organització del grup, era de fet inexistent,
no hi havia cap mena de càrrecs ni de representacions, ni es feien pressupostos, ni
és clar eleccions, com tampoc cap condicionants de tipus organitzatiu, que fes feixuga la
tasca d’”administrar” aquella societat de set germans i fills anomenada Colla.
Això sí, es dibuixa un escut, se’n fa una bandera, es crea un himne amb lletra de la
Colla i música de “El Cargol” d’Apel·les Mestres, i es dispensen medallons per portar
als cotxes, pins per a la solapa i gemels amb el logotip de la Colla.
Els papers
de la Colla Cargol
El conjunt de documents que la Colla Cargol ens ha deixat venen a ser els “papers
de la Colla Cargol”, i així han estat exposats públicament. Per un cantó El Cargolí, que
era el “full pels infants –més o menys petits– de la Colla Cargol” i era un
“Setgermanari”, que com el seu nom indica, diu el primer número datat el 6 d’abril de
1952, vol dir “de set germans o millor dit, de les quasi 7 parelles de germans. Es farà,
doncs, un tiratge de set o millor dit també, set tiratges d’un”.
I aquest full expliquen, no es compromet a dir-se setmanari, ni mensual, encara que
podria sortir cada 14 dies (catorzenari), “el que no vol pas dir que aixís sigui”. Com a
revista del grup era molt lliure i abarcava tota mena de temàtiques i expressió de tota
mena d’articles i dibuixos on s’expressen i es manifesten els membres de la Colla, si més
no per fer les delícies de tots aquells que ja poden i gaudeixen llegint. Tot plegat forma
un conjunt harmoniós i divulgatiu, entretenidor i divertit, que configura un relat imaginatiu
i pedagógic.
La part més important en la confecció de El Cargolí va anar a càrrec d’Albert
Bastardas Porcel i dels germans Albert i Rafel Bastardas Parera. El primer dels germans
confeccionava de fet tots els Noticiaris i mantenia contactes amb els altres germans per
estimular la producció de cargolins. L’entusiasme de Mercè i Rafel Bastardas Parera,
com de Mercè Porcel i del seu fill Albert jr. no tenia parió a l’hora de proposar i preparar
activitats de tota mena.
12

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Però en la confecció dels “Cargolins” hi ha també d’altres membres; molts números
de El Cargolí són pensats i dibuixats per Francesc de Sales Permanyer Corominas (1909-
1986), que era el marit de Carme Bastardas Parera; i evidentment alguns encara que
pocs són de Vicenç Batlle Moragas marit de Dolors Bastardas Parera; també hi intervenen
encara que menys Alfred Pérez-Iborra ( 1907-2000) marit de Montserrat Bastardas
Parera, Joan Bastardas Parera i Mercè Bastardas Parera. A més d’Albert jr. també varen
tenir l’oportunitat per col·laborar en fer Cargolins els seus germans Enric, Mª Mercè, i
els cosins Alfred Pérez-Bastardas i Francesc Bastardes Cardona.
L’altre document imprescindible per comprendre la Colla Cargol son els papers d’informació
titulats Noticiaris. Tanmateix fan de “diari oficial” i expliquen qui o quins
Cargolins s’han fet i qui és l’autor o els autors, quins els actes que s’han produït a la família
i les “cargolades” realitzades amb detall, i alguns contenen suplements gràfics com a
crònica il·lustrada i de programes interpretatius.
En els Noticiaris (estiu, hivern, tardor i primavera) s’hi especifica què s’ha fet durant
aquell període i qui ho ha fet, amb detall de les circumstàncies i els programes de les festes
i dels actes a realitzar. Encara -i aquí els que hi intervenien n’eren ben conscients-, hi
ha també el reportatge escrit i sobretot il·lustrat, “com a suplement gràfic” del Noticiari
que recorda les Cargolades, i pretén ser la memòria històrica de les activitats, amb dibuixos
dels decorats, dels vestits, dels putxinel·lis, o dels caps d’animals especialment dissenyats
per A. Bastardes Porcel, on hi intervenien quasi tothom que tingués edat per fer una
cosa o altre. Una mostra ben explícita és el concurs de Maria-Castanyes (amb presentació
de 39 models ) i una original disfressa de Maria-castanya encarnada per Mercè
Bastardas i Parera, que era l’artífex d’aquella idea; tots aquells models van ser dibuixats
i pintats igual com foren presentats a concurs, en un suplement gràfic dedicat especialment
per a memòria i congratulació de tots.
Que les activitats es centressin en la família, era l’esquema interpretatiu que es volia
i es pretenia, i això suposava precisament explicar, revertir i conjugar qualsevol propòsit
en benefici de tota aquella família reconvertida en Colla Cargol. Per això s’expliquen
memòries, anècdotes, treballs, naixements, boda, i qualsevulla trobada que sigui una
mostra d’activitats conjuntes i representatives d’aquella, diguem-ne associació de família
anomenada colla.
Per tant hi consta les primeres comunions dels fills Alfred Pérez-Bastardas, de
Francesc i Eulàlia Bastardes Cardona, de Montserrat Pérez-Bastardas i Francesc
Permanyer Bastardas, d’Albert Permanyer Bastardas, el casament de Joan Bastardas i
Parera amb Lluïsa Rufat, o el naixement dels cosins Albert, M. Dolors i Joan Batlle
Bastardas, Albert i Pere Pérez-Bastardas, Maria i Joan Permanyer Bastardas, Glòria
Bastardes Porcel, i de Joan-Albert Bastardas Rufat.
A més hi han el comiat de solter de Joan Bastardas, els cinquantenaris d’Alfred Pérez-
Iborra i d’Albert Bastardes Parera, així com les seves bodes de plata amb Mercè Porcel
i Vives. Per això és d’interès completar aquesta visió d’aquesta col·lecció documental
única que formen aquests “papers” il·lustrats a mà i “impresos” a màquina d’escriure,
13

Alfred Pérez-Bastardas
14

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
amb la relació d’activitats culturals i lúdiques que es van realitzar entre 1952 a 1961,
amb tots els detalls possibles com a constància del que hem explicat en aquesta memòria
històrica familiar.
Una família catalanista
en ple franquisme
La línia argumental i els “discursos” literaris que apareixen en el relat dels documents
de la Colla Cargol, no mencionen mai el context franquista on es desenvolupa d’una
manera tant planera, familiar, i lliure tota l’activitat de la Colla Cargol; Això potser és
degut a que es vol sostreure's d’aquella atmosfera tancada de la dictadura. Calia deslliurar-se’n
intentant ignorar-la. No sé si aquest també fou un propòsit latent en aquesta història,
perquè no s’esmenta, encara que hi sigui present constantment i més tard alguns
membres joves de la Colla, acabin col·laborant en organitzacions polítiques clandestines.
Però és cert que tota la memòria col·lectiva-familiar estava emmarcada dins les
coordenades de la guerra i de la dictadura franquista, amb aquell ambient d’opressió,
on la por i la repressió tenia un paper primordial. Fou potser un replegament cap a
dins?; en podria ser un dels factors, inconscient o no; en tot cas, és el conjunt de tots ells,
juntament amb la voluntat de mantenir el caliu familiar els que jugaren un paper essencial.
La guerra civil i la revolució social es visqueren amb algunes diferències substancials;
el retorn a la normalitat sans i estalvis, d’alguns membres de la família després de temps
dispersos per la guerra, va ser decisiu. En aquest context neix la Colla Cargol, però
també per la voluntat d’Albert Bastardas i dels seus germans Rafel i Mercè; la mort de
la mare, la necessitat de trobar-se, constatant una i altre vegada uns valors de família,
cristians, catalans, d’unió, de possibles tradicions perdudes, de descobertes territorials, de
sentir-se agrupats per ideals que eren compartits, en gran mesura, per tothom, foren el
fonament principal per donar a aquella comunió una plataforma de “colla” com a instrument
de pertinença, amb un sentiment de Pàtria, en la defensa d’una llengua i d’una
tradició familiar que se sabia era políticament emmarcada pel seu pare, (tot i que en cap
moment es fa una reivindicació des d’un punt de vista polític concret). La història i reivindicació
política del pare i avi Albert Bastardas Sampere, comença amb la publicació
dels treballs historiogràfics del darrer net que neix en vida d’ell, Alfred Pérez-Bastardas,
i de la formació del seu Arxiu ara en mans de l’Institut Municipal d’Història de
Barcelona, a la Casa de l’Ardiaca.
Creiem que les temences i la necessitat de fer activitats que ajuntin la família davant
un país en total bancarrota, socialment, culturalment i política, propicien la intencionalitat
de fer i de resistir en tots els àmbits de la vida social i familiar, el que dona sentit als
15

Alfred Pérez-Bastardas
projectes de col·laboració i unió que es proposa la Colla Cargol. Albert Bastardes Parera
sent la necessitat de “dirigir” la Colla, per ser el gran (a voltes aplicant censura), potser
amb un sentit patriarcal i també perquè ja té cinc fills que l’ajuden en tots els afers que
comportarà fer rutllar aquell projecte.
És a dir, enyorament sentimental i patriòtic, esforç d’agermanament davant uns
moments d’una incertesa social i política, por a un pervindre incert, records amargs tinguts
durant la guerra civil i en aquella postguerra amb experiències col·lectives i personals
dures, encara que no tràgiques, poden ser els components de l’aventura familiar de
la Colla Cargol. El record de la guerra civil és en la memòria històrica de la família un
mal son que cal oblidar però que hi es present en el subconscient, que deixa una sensació
de por, de perill, de desfeta, de frustració i de neguit històric. Hi ha històries i experiències
diferents entre els homes que van a la guerra i les dones que treballen i es queden
a la Ciutat: Alfred Pérez-Iborra i Albert Bastardes Parera al front de guerra i el
segon finalment ingressat al camp de concentració de Medina de Rioseco (Valladolid);
Rafel Bastardes Parera marxa a França i Andorra; Joan Bastardas Parera, ha d’entrar a
files el 1939, acabada la guerra, i en surt força ben parat degut al reconeixement d’una
malaltia que serveix per a ésser desmobilitzat. Els bombardejos toquen prop de l’Hotel
Ritz, però no afecten les cases del darrera on viuen la família en el carrer Bruc. Com
tothom, els records i la constatació que tot ha canviat enfonsen les esperances i les antigues
vivències de catalanitat. La família se sent catalanista, i es reclou a casa. Hi ha por
i temor. El franquisme unifica la consciència de derrota i frustració. No es parla de la
guerra ni de la revolució, i en canvi els fills demanen què va passar, perquè i com. Potser
la Colla Cargol podia ser també un bon refugi, un alè d’esperança i d’aire fresc.
Resistència passiva, resistència cultural, resistència ideològica en el marc reduït familiar,
mentre no hi hagués cap altre possibilitat.
Aquest, serien potser els rerefons del sentiment que van propiciar la creació d’aquella
Colla Cargol , signe d’agermanament dins mateix dels propis membres d’una mateixa
família. En algun moment es va pensar que la Colla podria ampliar-se amb més gent
provinent d’altres famílies lligades als Bastardes o potser donant més ressò a El Cargolí,
però per això calia ja un projecte diferent i més proper a una publicació pública que no
pas a una de familiar; també calien diners, organització i voluntat i tot plegat era lluny
dels propòsits inicials.
Per tant, la “normalitat” de la Colla Cargol vol ser vista com una necessitat objectiva
per mantenir-se serens i fer passar el mal son històric que de fet encara patíem. Tot és normal,
per sostreure’s a la anormalitat de la vida pública i social de Catalunya. i quan els fills
superen els vint anys, la Colla Cargol comença a declinar. Algunes celebracions es fan
iguals però la realitat s’imposa,; la problemàtica social i política comença a passar al davant
de tota activitat familiar. Queden els Nadals, l’Arbre i el dinar, però tots es van fent més
grans i tots tenen necessitat de realitzar-se amb independència, fora d’aquella Colla, perquè
la vida social i política, econòmica i professional porta per altres camins, on aquelles
activitats familiars i de colla esdevenen un record i un sentiment dolç.
16

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
17

Alfred Pérez-Bastardas
Cal constatar també que a partir de 1956 molts dels fills entren a l’escoltisme: Rafel
i Francesc Bastardes Cardona a l’Agrupament Mª de Déu de Montserrat, Alfred Pérez-
Bastardas a l’Agrupament Abat Marcet.
El cas de Ramon Bastardes Porcel va ser diferent ; veient la possibilitat de poder
col.laborar en l’elaboració d’una revista en català, com era el Germinàbit de l’Abadia
de Montserrat, es va veure obligat primer a passar per una breu etapa dins l’escoltisme
en l’Agrupament Abat Marcet, que conjuntament amb el de la Mª de Déu de
Montserrat eren controlats per l’Abadia; així, com a membre de l’agrupament va poder
entrar i dirigir el Germinàbit (1956), (juntament amb Josep Benet, Nemesi Solà
Franquesa, etc) i al cap de poc refundar Serra d’Or (1959), per acabar el 1962 amb la
creació d’Edicions 62.
Els altres membres de la Colla Cargol com Montserrat Pérez-Bastardas, i Eulàlia
Bastardes van entrar a l’agrupament Elisenda de Montcada, Montserrat Bastardes
Porcel a l’agrupament Joan Maragall; Els petits Albert, Francesc i Jordi Permanyer
Bastardas entren a llobatons de l’Abat Marcet. També ho fan Albert Pérez Bastardas a
l’Agrupament escolta Antoni Gaudí i Pere Pérez Bastardas a l’Agrupament Rafel de
Casanova; Albert Batlle Bastardas va ser de l’Agrupament Jaume Balmes.
Per això quan les activitats es van afeblint A. Bastardas Parera llença crides per animar
i encoratjar a publicar Cargolins. Si els primers anys són d’eufòria i de projectes
portats a terme, a partir de 1957-58 les activitats disminueixen i la sortida d’El Cargolí
també constata un cert cansament. Tothom, com deia la Mercè Porcel, “té oques a
ferrar” i els seu fill Albert jr. continua les seves activitats a l’Esbart Sant Jordi del Club
de Tennis Barcino i a l’ADI-FAD com a membre fundador, alhora que amb el seu germà
Ramon –que ja dirigeix Germinàbit i després Serra d’Or–, estudien a la Universitat de
Barcelona.
Totes aquestes activitats redueixen la Colla Cargol als mínims, i davant les dificultats
que presenta en aquell moment continuar les Cargolades, i els Cargolins es prefereix
“dissoldre’s” com a organització familiar a primers d’any del 1962.
18

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
19

Alfred Pérez-Bastardas
20

ELS “CARGOLINS”
i “CARGOLADES”
DE LA COLLA CARGOL

Alfred Pérez-Bastardas
Vet aquí la crònica del les activitats
i actes, papers i documents és
a dir Noticiaris i Cargolins que
la Colla Cargol va realitzar en el
període de 1952-1961; les ressenyes
venen marcades per la paginació
dels dos volums “publicats”
de la Colla Cargol i volen
historiar amb detall les “cargolades”
i El Cargolí, establint una
mena de fitxa tècnica, que ens
expliqui tots els detalls de cada
activitat, i de cada pàgina. És
voluntat que amb aquest text es
fixi la relació individual de cada
membre de la Colla Cargol amb
els actes i festes, treballs i textos,
dibuixos i il·lustracions, perquè
en quedi constància documental.
22

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Pàgines d’introducció
i reglamentació de la Colla Cargol
El primer volum comença com un conte que explica sota el títol de La Rondalla
del Cargol una història versemblant, que és ni menys ni més, que la història quasi real
de les relacions familiars diguem-ne institucionals que fan possible la creació de la Colla
Cargol. Dos vailets (germans) excursionistes que troben un Cargol, el posen al banderí i
amb la seva tenda de campanya feta de sacs de sucre de l’Havana (de la Fàbrica de Licors
Parera) en fan bandera i himne, mentre que un pintor despistat el veu tan formós i rodó
que pinta el cargol com un logotip de disseny modern. Després tot va lligat, doncs la família
ja feia activitats semblants des de feia molts anys, (pastorets ideats i escrits per A.
Bastardes Porcel), excursions, fotografies, reunions nadalenques de tota la família, obres de
teatre, etc. I així “acabaren per descobrir a dintre de la closca del Cargol, el centre d’un
espiral que es va engrandint” i que aquest centre era el caliu d’una mateixa llar enyorada”.
Aquesta senzilla però romàntica història és el principi de la documentació de la Colla
Cargol i ocupa cinc pàgines amb il·lustracions d’Albert jr, és a dir, Albert Bastardes
Porcel, i queda anotat tota la gamma d’activitats i referències antigues d’abans de la
Colla. (pàgina d’1 a 5) Les pàgines estan datades a la Diada de Sant Josep de 1952.
En la pàgina 6 s’esmenten “ELS 7 PRINCIPIS DE LA COLLA CARGOL” que
eren adequats a les necessitats i a les possibilitats dels seus membres, és a dir a les “quasi
set parelles”. Aquests Principis venen a ser desitjos i organigrama de la Colla i foren
redactades per Albert Bastardas Parera.
FINALITAT: Set germans amb els seus fills “desitgem que les seves diversions i aficions
particulars puguin esser compartides pels altres, i servir per reunir-se més sovint, fent
perdurar el caliu d’una mateixa llar”. I com que tots plegats ja som una colla, anomenem
aquest desig: “COLLA CARGOL””
RESIDÈNCIA: “Com el cargol, que vagi a on vagi està a casa seva, la Colla
s’instal·larà allí on s’escaigui trobar-se reunida en cada circumstància, sense que això
sigui obstacle a que un dia pugui disposar d’un lloc de reunió més permanent. Les reunions
seran “cargolades” de nom, però no de fets.”
ORGANITZACIÓ: “La Colla substitueix les Juntes i Assemblees, per una col·laboració
lliure i espontània. Però com que el germà gran, és el gran i el que disposa de més
“personal”, amb l’ajuda dels demés i quan tingui temps, cuidarà de les comunicacions i
afers de tràmit”.
23

Alfred Pérez-Bastardas
24

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
FINANCES: “Com que ningú ve obligat a prendre part en el que no vulgui, cadascú
pagarà lo seu amb aquella alegria. I si alguna vegada es presenta la conveniència de fer
alguna despesa general, se’n parlarà i es resoldrà com es pugui i com millor s’escaigui”
MATERIALS I EQUIPS: “D’acord amb el principi de finances lliures, els materials i
equips també seran de propietat particular, cadascú segons les seves aficions i activitats.
Però seran admesos els obsequis i aportacions voluntàries en profit de la Colla. Per començar
ja s’ha rebut l’aportació dels impresos per un cantó i els escuts i banderins per un altre”.
ACTIVITATS: “Serà ben admesa qualsevol activitat o afició que algú de la Colla cregui
apte per a fomentar la finalitat general. I per començar es consideren activitats
escaients” :
ESPORT: De tota mena, i especialment excursionisme (acampada, escalada, espeleologia,
esquí, etc).
CULTURA: Com arqueologia, geologia, entomologia, paleontologia, filosofia,
metafísica i conferències humorístiques.
ART: Fotografia, literatura, música, escultura, dibuix, pintura i caricatura.
DISTRACCIONS: teatre i ballet, titelles, prestidigitació, marionetes i demés cosetes...”
HORITZONS: “Poc a poc com el cargol, la Colla farà el que podrà, però pensant en
les possibilitats que proporcionen la unió, l’engrescament i la fortuna. Que si ara només
és una colla, quan els fills es tornin avis, no puguin pensar quatre marrecs, que els seus
besavis badaven i, absents de tota previsió, varen ficar els peus a la galleda.”
La pàgina 7 hi ha l’himne de la Colla amb lletra pròpia i música d’Apel·les Mestres de
la cançó del “El Cargol”:
“En l’escut portem un cargol “En l’escut portem un cargol
com a símbol de l’acampada com a símbol de l’escalada
en l’escut portem un cargol en l’escut portem un cargol
té la tenda per a ell tot sol” que s’enfila tan dret com vol”
“Tant si neva com si fa sol “En l’escut portem un cargol
com si bufa la tramuntana que no es cansa ni es fatiga
tant si neva com si fa so en l’escut portem un cargol
treu la banya el nostre cargol” no gemega ni mai es dol
Els NOTICIARIS: Dins el conjunt dels papers de la Colla Cargol, hi ha 17 Noticiaris
aplegats per estacions de l’any, que a vegades tenen més d’una o dues pàgines i que expliquen
notícies dels grups familiars de la Colla, senyalen objectius, critiquen les mancan-
25

Alfred Pérez-Bastardas
ces i donen noves possibilitats; però també recorden i comenten amb molt d’encert els
autors dels Cargolins, la manera i la gràcia de llurs il·lustracions. Igualment es fan ressò
de les activitats generades durant el període que ressenyen, els festivals infantils i qualsevulla
qüestió d’actualitat dins la Colla, naixements, comunions, etc. Les comunions
tenen normalment una pàgina dedicada a la festa corresponent amb dibuix inclòs. Són
doncs una font d’informació preciosa i precisa, doncs esmenten totes les Cargolades i els
Cargolins, amb l’autoria de text i dibuix o il·lustració.
Les activitats de les Cargolades tenen un ressò especial als Suplements Gràfics que hi
dediquen reproduccions exactes de tot el que es fa, siguin les parelles dansaires, disfresses,
decorats i altres detalls. Hi ha evidentment, dibuixos al·legòrics, sentimentals i també
de crítica benèvola, que s’han d’entendre sempre en l’àmbit de les coses que passen o
han passat a la Colla.
“Cargolades” i Noticiaris
en el període 1951-1953. Volum I
Noticiari d’estiu 1952. Primer noticiari on es fa un repàs exhaustiu de les quasi set
parelles de la Colla, explicant tot el que han fet en aquell període, amb un dibuix adient
en cada cas a la caplletra del primer nom. En aquesta llista hi ha l’arrel de moltes altres
dèries de família, entroncades en els llocs d’estada a l’estiu, com Tamariu, L’Amunt a
Corbera de Llobregat, Vidrà, Sant Cugat del Vallès, Bonretorn, amb l’excepció per part
de la Mercè que confirma la regla, doncs diu d’ella el cronista“perdoneu...però fa dos
dies que no l’hem vist i no sabem si es a París o a Sant Cugat, a Tamariu o a Vidrà.
Encara que havia d’anar aquest estiu a Solsona...Amb tants pocs dies com te de vacances
li es tant difícil combinar les sortides! Al passar a màquina aquest noticiari ens enterem
que el diumenge era a Mojalt.” (pag. 8)
Cargolada nº 1. La primera sessió “oficial” de la Colla Cargol, va ser una “sessió
infantil” el dia 5 d’octubre de 1952 a la casa de Francesc de Sales- Carme de Sant Cugat
del Vallès; hi hagué de primer putxinel·lis realitzats per Rafel Bastardes i la segona part
“uns minuts de corda” que era “agilitat i destresa amb corda i cordill”, seguit de
“il·lusionisme i sols il·lusionisme” és a dir jocs de mans realitzats per Lecrop que, com
el seu nom indica era Porcel, és a dir Albert Bastardes Porcel.
Els decorats pintats exprés pels putxinel·lis era obra del mateix Rafel, el vestuari dels
ninots foren cosits per la “Tieta Pepita” és a dir Josefa Bastardas Sampere i se’n feu un
programa amb petits dibuixos al·legòrics. (pag.9)
26

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Noticiari de Tardor 1952. Ressenyes dels Cargolins darrers i comentari elogiós de la
primera cargolada a Sant Cugat del Vallès a casa Sales-Carme, amb gran elogis dels putxinel·lis
diu “made in Merche”, amb un comentari també especial al “Fora Programa”,
ni més ni menys que un berenar a base de “perros calientes” que fou “lo més suculent
del programa”. El full té pintat de fons un cargol. (pag.10)
Cargolada nº 2. Gran concurs de Maria Castanyes a presentar el dia de Tots Sants de
1952 a la “casa pairal” carrer del Bruc 37 pral., amb una base essencial que era “divertir-se,
passar alegrament l’estona i exercitar-se en treballs manuals”, a més hi haurà
Castanyada i sorpresa. En el concurs es varen presentar entre el primer i el segon any
39 Maria-Castanyes que després foren dibuixades a tot color en sis fulls distribuïts per
Tots Sants de 1953. Podem contemplar ara com eren cada una d’aquelles figuretes
exemplarment traspassades al paper. La sorpresa fou que la “Tia Mercè”, és a dir, Mercè
Bastardas i Parera es va disfressar tot ella de maria-castanya, en un apoteosi d’imaginació
i alegria. També en tenim un dibuix.(pag. 11)
El Noticiari d’Hivern 1952-1953 I i II. especifica que hi hagué una votació i campanya
electoral i tot per elegir la millor Maria-castanya de les presentades, que per escarni
a la feina feta per tots, va guanyar la que menys en tenia: un espanta ocells senzill i
modest. Aquest noticiari té dues pàgines. La segona hi ha la reproducció de la Mariacastanya
guanyadora. Igualment es dóna notícia del naixement pel mes de maig de 1952
de Maria Permanyer Bastardas i pel gener del 1953 d’Albert Batlle Bastardas, que
corresponen als petits de la Colla nº 14 i 15.
Em sembla d’interès especificar quines foren les Maria-castanyes presentades:
Espanta Ocells (Primer Premi), dama vuitcentista, banyista de finals del s. XIX amb carbasses,
dimoni, bruixa, negret, indi pell roja, negre autotitulat “Mariu-negru, perquè
passa de castaño oscuro”, esquimal, dona àrab amb un gerro al cap, dansarina, figura
d’un sol peu estàtica, ballarina, senyora vestida com de Pompeia, una figura picassiana
d’estil i de configuració, senyora amb gos, pagesa grossa, la castanyera, noia pagesa,
nena, tres nens iguals amb gorra d’hivern, noia amb pantalons i llaç al coll, infermera,
cinc nenes semblants, i una fada. (pags. 12 i 13)
Cargolada nº 3. Es va dedicar a Alfred Pérez-Bastardas (fill d’Alfred –Montserrat) en
el dia de la seva primera comunió (14-V-1953) a les 5 de la tarda a la casa Pairal i el programa
deia: Un preludi d’il·lusionisme per Lecrop, un intermedi de putxinel·lis per
Rafel i un final sorpresa “Sorpresa !!” per Ego I Alter, ni més ni menys que la parella
típica dels pallassos amb el paperina (savi) i el tonto que feien Albert jr. (A. Bastardes
Porcel) i Vicenç Batlle amb un “èxit apoteòsic”. El programa inclou una caricatura
–dibuix d’aquell nen vestit amb el típic trajo de mariner, que era com anava vestit en
aquell dia. Per descomptat que els pallassos van ser dibuixats exactament com anaven en
el full noticiari corresponent. (pag.14)
27

Alfred Pérez-Bastardas
28

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Cargolada nº 4. El dilluns de Pasqua de Pentecosta ( 25-V-1953) a casa Sales-Carme
de Sant Cugat, la Colla Cargol en pes i el seu “cor de veus” van cantar les Caramelles;
en el programa hi constava “La cançó del nostre Cargol” com a himne de la Colla (música
d’A. Mestres), “Els vaixells de Stienkarrasi (popular russa), “Cançó de l’anar endavant”
(música d’Elisard Sala i lletra de Pere Benavent), “Per l’aliment del bon vi” (popular
catalana harmonitzada per A. Planás), i “fora programa” es va cantar “El marineritu”
a dues veus i solo (vals rodat). En una nota adjunta es feia constar que el “Coro de
la Colla Cargol considera la pluja com aliada seva i una benedicció als seus cants. No
serà mai motiu de suspensió les tempestes que les seves actuacions provoquin”. (pag. 15)
El Noticiari de Primavera de 1953 s’esmenta el bateig d’un nou Albert (Pérez-
Bastardas), fill d’Alfred i Montserrat; i el que més sorprèn és que el recordatori es un
dibuix d’un cargol amb un infant sobre la closca, a l’estil dels dibuixos de Lola Anglada.
La veritat però, és que encara no sabem d’on el van “afanar”. Per altre part, el dibuix
del Noticiari, uns pallassos que corresponen exactament amb els que van sortir el dia de
la festa per la primera comunió de l’Alfred jr. (pag. 16)
En el Noticiari d’Estiu de 1953 hi destaca un dibuix molt divertit on es veu dos cargols
empenyent una ploma estilogràfica vers un cim de muntanya tot verd, ja que per
primera vegada ha estat inscrit el nom de la Colla Cargol en el llibre que hi ha al cim
del Puigsacalm (1.553 m.), excursió realitzada per Montserrat Bastardas Parera i el seu
fill Alfred. (pag. 17).
Cargolada nº 5 correspon al segon concurs de Maria- castanyes i a la “publicació” dels
dibuixos de totes elles. Quatre pàgines. (18,19,20 i 21).
Cargolada nº 6. Fou el sopar de comiat de solter de Joan Bastardas Parera (25-XI-
1953), a la casa pairal, amb el menú següent: “Suc de gallina; Peix d’una forma o altre,
Porc de moltes menes, Amanit, Dolços, Fruita, Cafè. Vins: Alella Marfil, Xampany
Perel.lada, Licors Parera”. L’endemà Joan Bastardas i Lluïsa Rufat es casaven al
Monestir de Sant Cugat del Vallès. (pag. 22)
Cargolada nº 7. Gran festa amb cançons i ballets popular feta el 12-XII-1953 a la casa
Pairal amb un programa que incloïa, per l’”Esbart Infantil de la Colla”, “L’àngel i els
Pastors” (cançó popular escenificada –estrena-), “El Ball del Patatuf ” (ballet de Sant
Climent del Llobregat) i “A Betlem me’n vull anar” (cançó popular escenificada –estrena-),
i per “L’Esbart Junior (reforçat) de la Colla”, “L’Espunyolet” (ballet del Ripollès) i
“La Tirotitaina” (ballet del Pallars). El programa remarca que “les notes musicals corresponen
al venerable piano “Piegay Fils”” a més d’una flauta de butxaca, i que els vestuaris
“han acabat la paciència de Mercè Porcel de Bastardes i de Montserrat de Pérez-
Iborra. El més espectacular dels vestuaris eren els figurins i caps de bèsties dissenyats i
29

Alfred Pérez-Bastardas
realitzats per Albert jr, que consistien en uns caps de mida de barret confeccionats amb
filat de galliner, amb forro de paper i recoberts d’una tela de colors adient en cada cas a
la bèstia que representava; així hi havia el bou, el gat, el gos, el be, el porc, la gallina i el
pollet. Aquest caps d’animal es col·locaven com a barrets i inclinant el cap l’espectador
hi veia la representació de la bèstia. Per altre part cada infant que representava un animal
dels que surten a la cançó de “A Betlem me’n vull anar” portava un vestit del color
adequat a l’animal que representava. L’èxit i la bellesa plàstica tant dels caps d’animals
(que encara existeixen), com dels vestits i sobretot del decorat, van fer irresistible plasmar-ho
en els fulls d’un dels noticiaris de la Colla, on d’alt d’una escala embolicada d’un
decorat adient, l’àngel cantava allò de “ai Pasqual no t’hi enfadis, que sóc un àngel del
cel..), mentre que el Pasqual ho escoltava enfilat en un paller, amb roda de carro inclosa.
Caps i vestits en concordança havien estat cosits i realitzats per Albert jr, Mercè
Porcel, Montserrat Bastardas, etc. (pag. 23)
Hem de ressenyar qui eren aquells vailets que, entrenats i assessorats per l’Albert jr,
Mercè Porcel, i també Carme Tres, muntaren una escenografia molt adequada per a
cada cas, i tot el conjunt diu la crònica es va fer repetir; intervingueren doncs, Alfred i
Montserrat Pérez-Bastardas ( 10 i 6 anys respectivament), Rafel, Eulàlia, Francesc
Bastardes Cardona ( 12, 8 i 7 anys), Enric Bastardes Porcel ( 11 anys), Albert i Francesc
Permanyer Bastardas ( 8 i 7 anys), Albert , Mª Mercè , Ramon, Montserrat Bastardes
Porcel (20, 18, 17 i 15), com també Rafel Bastardes Parera i Dolors Cardona Peitx.
Extraordinari Noticiari de Tardor 1953, de tres pàgines, que té com a novetat el
Sopar de gala de Comiat de Solter de Joan Bastardas i el casament de Joan i Lluïsa a
Sant Cugat del Vallès. A més a més hi ha els dibuixos realitzat per Albert jr. sobre els
ballets populars realitzats a la Cargolada nº 7, els decorats inclosos, dibuixats amb tota
precisió. (pags. 24,25,26)
Cargolada nº 8. Ressopó de Nadal a casa Alfred-Montserrat, on després d’acondicionar
el pis s’espera una demostració culinària i les delicadeses dels “perros calientes”... els
dibuixos d’Albert jr. adequats a la temàtica nadalenca; sobresurt el del cuiner que cou a
l’ast un “perro caliente”, i es diria amb tota seguretat que el xef s’assembla molt a A.
Pérez-Iborra. (pag. 27)
30

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
“Cargolins”: de l’1 al 24 Volum I
Hi ha una pàgina introductòria sense numeració ni text per anunciar els Cargolins
del 1 al 24, il·lustrada a una tinta amb un dibuixet de cada Cargolí d’aquella sèrie.
1.- Aquest primer Cargolí vol ser una “Presentació en societat”: el text diu “Com fan els
gran rotatius al sortir el primer número”:“I esperem bona acollida, Saludem els nostres
col·legues, tant de terra com de mar, als pobres sense barraca i als poderosos amb grans
palaus”. Els dibuixos mostren cargols de mar i terra, llimacs i la tortuga. (6-IV-1952)
2.- Un conte llarg i dens però molt imaginatiu de “la Tia Mercè” il·lustrat per ella mateixa
a llapis de colors: “Un cargol i la Sacaromyce de Grant o el bolet meravellós” . Tres
pàgines (18-IV-1952)
3.- Un “Cargolí” editorial, per esperar l’anterior que s’estava “confeccionant”, “adaptat
a tots els gustos i disgustos”. S’hi donen notícies relacionades amb membres de la Colla
de manera divertida i poètica: sobre la camioneta o l’”aigua” familiar dels Bastardes-
Porcel s’hi diu, “perquè vagi un xic a l’hora cal portar una regadora, Vés qui havia de
dir, la “Rúbia” com fa patir”, doncs era un cotxe-rúbia que el dibuix mostra portant una
grossa regadora a sobre, degut a la precarietat del seu motor.
Dedicada a Joan Bastardas Parera es diu: “Però la “Negrija”, en canvi, ha estat un motiu
de gaudi, doncs és una bèstia rara, perquè val 20 mil de l’ala”, rememorant que acabava
de rebre el premi estatal Nebrija per la seva tesi doctoral sobre el llatí medieval.
Per a Alfred Pérez-Iborra que era farmacèutic se li diu: “quan es presenta algun mal,
ganga per l’apotecari, però aquest cop no es pot dir igual, perquè ha estat ell el malalt”.
També es fa ressò del naixement del quart fill de Carme-Sales que fou una nena, després
de tenir tres xicots seguits: Maria Permanyer Bastardas;
A Rafel Bastardes Parera se li diu: “li han dit tant “la cara verda” que ho veu tot color
de prat, i està tan preocupat que és pot dir que fa “pietat””, doncs acabava de pintar un
quadro de una pietat (un davallament) de colors molt verdosos. La veritat és que el verset
havia estat censurat doncs deia “que ho veu tot de color de merda..”; i l’altre qüestió
era derivada de la censura governativa-eclesiàstica, degut a que aquella pintura que fou
exposada en una mostra d’art sacra en motiu del XXXV Congrés Eucarístic
Internacional celebrat a Barcelona, i que després de mostrar-la durant dos o tres dies,
fou retirada sense contemplacions ni explicacions, però segurament perquè la trobaven
“irreverent..”. El Congrés Eucarístic va significar una certa obertura internacional de
Catalunya i Barcelona. Rafel Bastardes en va quedar molt afectat. L’oli sobre fusta és
potser una de les poques mostres pictòriques que va realitzar d’aquest estil, potser
influenciat pel nostre estil romànic pirinenc i primerenc.
31

Alfred Pérez-Bastardas
32

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
També una referència a la “parella feliç” (Lola-Vicenç), “perquè no els hi passa res…
i s’ha acabat el Cargolí nº 3” (4-V-1952)
4.- Dos fulls del periodista i poeta Francesc de Sales Permanyer amb dibuixos propis, (cal
tenir en compte que per una atzagaiada en fer esport havia perdut una part de la vista).
Unes pàgines humorístiques de “banyes, humor i baves” amb poesia inclosa. (31-VIII-1952)
5.- Número extraordinari de quatre pàgines sobre “El Cargolí de la Closca Blava”; una
delicadesa de dibuix i text realitzat per Rafel Bastardes Parera des de Tamariu ; quatre
pàgines que evoquen la seva estada en aquell bell indret ( que tots havíem descobert de
la mà de Sales Permanyer que propiciava el primer turisme de l’Hotel Janó vers el 1944,
i que tenia un patí de fusta). La primera pàgina hi ha una bellíssima aquarel.la de la platja
de Tamariu. El Cargolí de la portada té la closca blava i no taronja com era preceptiu.
Com a delicadesa a la seva germana, hi ha un verset que diu: “Ai Montserrat que és
delicat l’aire marí!, Ai Montserrat un ou ferrat que n’és de fi !, Ai la gavina com vola
aquí! i la cigonya ja està en camí !” referència a l’embaràs del seu tercer fill (Albert). Hi
ha un dibuix d’un ou ferrat amb gavines sobre el blau marí del mar, perquè la
Montserrat li agradaven molt els ous ferrats. (8-IX-1952).
6.- Un conte de dos pàgines escrit i dibuixat per Vicenç Batlle titulat “Somni d’una nit
de cargols”. (20-IX-1952)
7.- Dues pàgines amb una auca de 10 vinyetes sobre la primera cargolada a Sant Cugat,
dibuixat per Albert jr. segons l’escala 9: 48. Molts dels que hi surten s’assemblen als que
hi foren !. (19-X-1952)
8.- Un meravellós conte de la “Tia Mercè” titulat “El Cargol de la Seu” referint-se a la
catedral de Barcelona i el campanaret que hi ha que té un cargol de pedra al cim. Il·lustració
de filigrana de Rafel Bastardes Parera (dues pàgines), (1-XI-1952).
9.- Un tema de Lafontaine retitulat “La llebre i la tortuga o no val a badar”, amb il·lustracions
a tot color de Rafel Bastardes Parera, en quatre vinyetes. (16-XI-1952).
10.- Quatre vinyetes amb text i dibuix de Sales Permanyer sobre “Els peixos també fan
riure si saben llegir i escriure”. (14-XII-1952).
11.- Quatre pàgines dedicades al Nadal; el primer amb “La Dècima” oficial doncs “ja
tenim Nadal aquí, i encara que sigui pèssima, cal que us reciti la dècima, vostre amic el
Cargolí”, (…) “que estigueu molt bons i sans, que no us toqui cap herència, que tots us
doneu les mans, i que em tracteu amb clemència”, amb una il·lustració de Rafel
Bastardes de la clàssica estampa de Josep-Maria -el neu Jesús- el bou i l’ase, recordant
33

Alfred Pérez-Bastardas
les xil·lografies. La segona pàgina és un text de Mercè Bastardas de “L’Alegria del
Nadal” que lloa la natura nadalenca (galzarà florit, molsa i boix grèvol), entre el simbolisme
espiritual perquè el “cel baixa a la terra”, amb dibuixos de Rafel Bastardes. La tercera
pàgina hi figura un pessebre dibuix d’Albert jr. i el vers “Aquesta nit”: “Pau porta
l’aire d’aquesta nit; se’n sent la flaire…” , “àngels i estrelles vetllen la nit com sentinelles”,
“Aquesta nit al món davalla Déu Infinit!”… “Nit estelada… la Redempció és
començada”. I el darrer full les dites més conegudes de la setmana nadalenca, “ Nadal
en dilluns, badalls a munts”, …”en dimarts, mal per als sembrats”, “en dimecres, sembra
camps i feixes”, “ en dijous, ven la carreta i els bous”, “en divendres sembra fins les
cendres”, etc., amb un “collage” d’un pastor i el seu vailet, original de Vicenç Batlle
(Nadal 1952)
12.- Quatre pàgines de “Calendari” “per als infants – i memoràndum dels grans-de la
Colla Cargol” Si a l’esquerra s’escau els dies de l’any (en aquest cas més senyalats per a
la Colla Cargol) com si fossin fulls d’un dietari, al mig hi és descrita la pertinent “explicació”,
mentre que a la dreta de la pàgina hi son dibuixats els esdeveniments que s’hi fan
referència; Cap d’Any, Reis, Carnestoltes, Sant Josep, la fira de Rams, la Pasqua, Sant
Jordi, Corpus i l’ou com balla, Sant Joan, retorn a l’escola, Santa Llúcia, la fira de galls,
Nadal, Sant Esteve, els innocents.. i “?” els dies de “sessions infantils”, ideat, escrit i realitzats
per Rafel Bastardes. (1-I-1953).
13.- Una pàgina amb cinc vinyetes sobre cargols, dibuixats amb llapis de colors; idea i
realització d’Enric Bastardes ( 11 anys) (1-II-1953).
14.- Una divertida “història muda o mula” presentada en sis vinyetes amb un títol clar:
“qui no té cap…té cua”, realitzades per Albert jr. (15-VI-1953). (una pàgina)
15.- Sis vinyetes mudes il·lustrades per Rafel Bastardes, amb Fidias com a protagonista;
és una “irreverència clàssica dedicada a “Pericles de los Palotes”; els dibuixos presenten
un Fidias que “pensa” i dissenya en un gran bloc de marbre una escultura que acaba
transformant-se en un diminut cactus; tot els dibuixos van emmarcats per una orla d’estil
grec.( 12-VII-1953) (una pàgina)
16.- Cinc vinyetes sobre acudits basats aquest cop en girafes; text i dibuix de Sales
Permanyer (1-VIII-1953) (una pàgina)
17.- Dues pàgines de “El Cargolí a l’Amunt” on hi passen l’estiu els Bastardes-Porcel;
lletra d’Albert Bastardes Parera, dibuix d’Albert jr. amb la casa de vacances i el perfil de
l’ermita de Sant Ponç, i del casc vell de Corbera del Llobregat amb aquells “tons de vermell,
roig carmí” que té. (15-VIII-1953)
34

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
18.- Una historieta sobre Noé on es constata que “és l’home que sap el que fa”, doncs
davant d’una pluja “poca-solta postdiluviana” l’home amb solemnitat obre un paraigües
!. idea i dibuix de Rafel Bastardes Parera (31-VIII-1953). (una pàgina)
19.- Un full dedicat a la visita a Bonretorn dels Bastardes-Porcel; text-dibuixat per
Vicenç Batlle. (15.IX.1953).
20.- Segona entrega de tres pàgines de “El Cargolí de la Closca Blava “* des de
Tamariu (Baix Empordà), amb una aquarel.la dels seus entorns marítims, amb un dibuix
de “Can Patxei” i la crònica amb petites anècdotes; el text i el dibuix de Rafel Bastardes
Parera. S’hi diu que “el paisatge de Tamariu és filigrana, frivolité i punt de ganxet .
Sembla fet amb estampes japoneses”. Hi han curiositats peculiars: “a la platja s’han trobat
moltes pedres pintades, com si fossin carotes. Es creu que es obra d’un pintor que
corre per aquí. La mainada n’ha fet molta gresca”.(30.IX.1953).
*Cal anotar que sobre “Tamariu i la Colla Cargol” hi han cinc articles amb aquest títol
apareguts recentment a la Revista de Palafrugell ( nª158,159,160,161 i 162 de desembre
2006 a abril 2007), signats per Alfred Pérez-Bastardas.
21.- Una pàgina d’una faula quasi muda sobre “La granota i el mosquit”, amb sis vinyetes.
Dibuix d’Albert jr. (15.X.1953)
22.- Historieta d’una pàgina en set vinyetes d’”Un procés d’evolució o història d’un
faraó”, que “cau i es trenca una cama, recau! i es trenca l’altra Kama, torna a caure i
Tutenkames !”; idea i dibuix de Rafel Bastardes Parera. (15.XI.1953)
23.- Pàgina amb quatre vinyetes sobre el pintor de parets urbà; text i dibuix de Sales
Permanyer; el verset diu: “taciturn, mig apagat, el fanal de la ciutat sent la glòria de tenir
una gran utilitat, si té un gos necessitat, podríem dir…parentòria. Que el fanal està penjat
? …És qüestió de trajectòria.” La gràcia i l’acudit de la historieta és potser una de les
millors de El Cargolí.
24.- Felicitació de Nadal amb il·lustració (de l’època verde i blava) de Rafel Bastardes
Parera i dècima del seu germà Albert, que fa dir al Cargolí que “contra el plany i el desengany
recordeu no fallo mai, mals de cap, n’hi ha tot l’any, tingueu-me a mi per esplai”;
“I amb sentiments delicats –no hi ha remei- ben formal, desitjo a tots bon Nadal ! aplegats
i agermanats”; “I ja prou! Jo plego aquí! , sèriament no sé que dir !, doncs això no
fa per mi ! sempre vostre El Cargolí”. (Nadal 1953). (una pàgina)
35

Alfred Pérez-Bastardas
36

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
37

Alfred Pérez-Bastardas
“Cargolades” i Noticiaris
en el període 1954-1961. Volum II
Cargolada nº 9: Dinar de Reis a Sant Cugat a casa de Sales-Carme . S’hi anota el
menú i petites notes d’humor, entre les quals aquesta: “Per tenir ocupades les “rotatives”,
ha sortit aquest programa amb notable retard. En compensació s’ha guanyat en verisme
al “programar” un fet ja “consumat”. Dibuix d’Albert jr. amb tres reis dalt de camells
molt estilitzats. (pag. 28)
Cargolada nº 10: Festival Infantil el dia 19 de març de 1954 a la casa Pairal amb un
programa que inclou “Cançons dansades – Ballet – Putxinel·lis” amb “La Rata” (cançó
dansada pels infants de la Colla) amb música d’Apel·les Mestres; “Els Bons Follets” ( pels
infants de la Colla) amb música i lletra d’E. Jaques Dalcroze, amb escenificacions i decorats
d’Albert jr. La segona part “La Rateta que escombrava l’escaleta”, ballet sobre conte
popular pels infants de la Colla; amb música adaptada per Mercè Porcel de Bastardes
d’obres de Schubert, Wagner, Beethoven i Grieg. Hi van intervenir Eulàlia , Francesc,
Rafel Bastardes Cardona, Alfred i Montserrat Pérez-Bastardas, Albert Permanyer
Bastardas i Enric Bastardes Porcel. La tercera part a càrrec de Rafel i Albert “seniors”
feren putxinel·lis amb “La bona senyora Pona ha vingut a Barcelona” (en escenari panoràmic).
Les tres pàgines de “suplement gràfic “ per aquestes comèdies dibuixades per
Rafel i Albert jr. revelen la força que pot tenir per a la memòria col·lectiva, els actors
vestits per a l’ocasió, sinó també els dibuix exacte dels decorats , que com sempre eren
de la mida d’aquell específic escenari. En els bons follets intervenen fins a nou dansaires.
Cal recordar que els putxinel·lis, varen ser interpretats a tamany natural per Mercè “la
Tia”(Sra. Pona), Albert jr. (titella) i el seu germà Ramon (dimoni), amb vestuari especial
i caretes expressament adaptades. El dibuix d’Albert jr. on dos follets ballen amb dos cargols,.
(1.VI.1954) (pag.29)
Noticiari d’Hivern 1953-1954 tots els comentaris sobre els Cargolins i Cargolades
que han sortit en aquest període. Com a il·lustració (Albert jr.) hi ha un Sant Josep amb
un llibre de la Colla Cargol, ja que en el II aniversari s’entrega el primer volum relligat
dels fulls de la Colla. (pag. 30)
A part, una pàgina en recordança de la primera comunió de Francesc Bastardes
Cardona, il·lustrat per Albert jr. (2.V.1954) on el nen i el frare de Ntra. Sra. de Pompèia
tenen la pròpia fisonomia. (pag. 31)
Suplement gràfic al Noticiari d’Hivern 1953-1954, imponent crònica de tres
pàgines sobre les Cargolades anteriors (La rata, Els bons follets, La rateta que escombrava
l’escaleta i la sessió de putxinel·lis) amb tots els detalls escenogràfics (vestits, caps d’a-
38

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
nimals, decorats, titelles, etc), perquè quedés en la memòria, com així ha estat, aquelles
escenificacions tant esplèndides. Llàstima que no puguem ara gaudir de la música original
en molts casos de Mercè Porcel de Bastardas, “adaptada a diferents ritmes i acompanyaments
en tant d’encert que els personatges s’endevinaven abans de veure’ls en
escena”, que és tal com ha d’ésser. Igualment cal esmentar “la coreografia tan adequada
al caràcter propi de cada animal”. No podem deixar de comentar que la part de putxinel·lis,
era parlada i cantada per Rafel Bastardas Parera, segons lletra versificada
d’Albert , i que els titelles foren interpretats a tamany natural per la Mercè, Albert jr. i
Ramon Bastardas. Les il·lustracions d’Albert Bastardas Porcel. (pags. 32, 33 i 34)
Noticiari de Primavera 1954 on s’hi fa constar els naixements de Mª Dolors Batlle
Bastardas i la primera comunió de Francesc Bastardas Cardona. Hi ha una il·lustració
que representa en Ramon o l’Albert estudiant , doncs era època d’exàmens...(pag. 35)
Noticiari d’Estiu 1954. Es parla de la mandra estiuenca i de la poca producció de
Cargolins; queda anotat el naixement de Joan Permanyer Bastardas. El dibuix és molt
divertit: un mandrós de la Colla estirat a l’herba i dos conills que se’l miren; a cada costat
hi ha el llibre relligat dels fulls de la Colla i un càntir mentre tot de cargols es passegen
per sobre del dormilega...(pag. 36)
Noticiari de Tardor 1954. Dues pàgines on es poden contemplar les reproduccions
de les darreres Maria-castanyes (vuit en total si contem que el cavall i el cavaller són dos
figures: astrònom, angelet, escolà, gat, Gandi, Salomé i el cavaller). (pags. 37 i 38)
Cargolada nº 11: Dinar de Reis de 1955 a Sant Cugat a casa els germans Sales-
Carme, amb un esplèndid dibuix del monestir i tres reis que treuen el cap per sobre del
campanar. Dibuix d’Albert jr. (pag. 39)
Cargolada nº 12: La crema de Sant Josep per festejar el III aniversari de la Colla a la
casa Pairal. Dibuix d’Albert jr. amb tres plats de crema i també tres candeles d’aniversari,
amb un fons d’estovalles de quadrets i la paraula aniversari amb lletres de motlle. (pag. 40)
Noticiari d’Hivern 1954-1955, es fa ressò del desinflament general, per fer Cargolins
i activitats. El dibuix d’Albert jr. mostra un Cargol amb dues xeringues clavades i demana
que se li apliquin vitamines...(pag. 41)
Noticiari de Primavera i Estiu 1955, hi és anotat els naixements de Glòria Bastardas
Porcel i de Pere Pérez Bastardas; També una referència al viatge de la “germana Mercè a
França, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega, on n’ha tornat “meravellosament
meravellada”. Per altra part Alfred i Montserrat “són ara a Gran Bretanya –Anglaterra com
en diem nosaltres amb perdó dels escocesos- aprofitant un Congrés Farmacèutic”. (pag. 42)
39

Alfred Pérez-Bastardas
40

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
41

Alfred Pérez-Bastardas
La pregunta però obligada en el Noticiari és “i la Colla que fa?” i la resposta és:
“Doncs res. Si cadascú no fa res, el conjunt és un res també”, i s’hi afegeix “llàstima que
a la Colla no hi hagin càrrecs!, si tinguéssim president o secretari o vocals por poguer
demanar immediatament que dimitissin, exigir responsabilitats o reclamar, si tan convingués
la closca del cargol!!” El dibuix d’Albert jr. és una tia Mercè plena de paquets,
atrafegada i corrents (com sempre) amb dos mossos d’hotel portant maletes i jaquetes
dels seus múltiples viatges...
Cargolada nº 13: Per la castanyada de Tots Sants (1.XI.1955) a la casa pairal es presenta
una exposició de cargols titulada “La Cargolista Terrestre i Marítima”, amb més
de 200 cargols, sobretot de mar, de la col·lecció d’Albert Bastardes Parera. S’il·lustra
amb sis cargols representatius realitzats per Albert jr. (pag. 43)
En full apart queda constància de la primera comunió d’Albert Permanyer Bastardas
al Monestir de Sant Cugat, en la diada de la Puríssima de 1955. Un dibuix molt esquemàtic
fa recordar vagament el monestir. (pag. 44).
Noticiari de Tardor de 1955 Com sempre es fa menció dels Cargolins que han aparegut,
i de les possibilitats que poden haver-hi com historietes diverses, però també lliçons
de llenguatge, d’història, viatges, experiències, etc. Hi ha una referència al “dia 18
de novembre” com una data a recordar , doncs “la unitat, la germanor i l’amor –obres
són amors- son qualitats que brillaren tan intensament aquell dia”, però tot seguit invita
a cantar tots junts unes estrofes amb música del fum, fum,fum, dient ; “en lo 18 de
novembre xec,xec,xec, hi ha un fet molt principal i mol “cabal” és un gest molt estimat
de germanes i cunyats”. Com a dibuix hi ha sis cargols bovér de diversos colors. (pag. 45)
Cargolada nº 14: Ressopó de Nadal de 1955 a casa els germans Alfred-Montserrat.
Hi ha un dibuix de dues branques d’avet. (pag. 46)
Cargolada nº15: Arbre de Nadal de 1955 a la casa Pairal: dibuix (potser) de l’Enric
Bastardas d’un arbre i diversos regals, amb l’estrofa de la cançó Oh! Arbre sant. (pag.
47)
Cargolada nº 16: Dinar de Reis de 1956 a Sant Cugat a casa els germans Sales-
Carme. Dibuix -amb la nova tècnica de rotuladors- d’Albert jr. amb tres reis estilitzats
sobre camells. (pag. 48)
Cargolada nº 17: Contes escenificats com a festa nadalenca el dia 7 de gener de 1956
a la casa pairal, amb textos d’Apel·les Mestres de la sèrie Nits de Llegenda.
S’escenifiquen el de la Nit de Dijous Sant, Nit de Reis i Nit de Nadal, amb decorats
d’Albert jr. d’Enric d’Alfred i de Montserrat (cosins) i organització de Mercè Porcel. Els
vestit dels Reis estrenats de nou. (pag. 49)
42

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Cargolada nº18: Per la diada de Sant Josep de 1956 en commemoració del IV aniversari
de la fundació de la Colla , a la casa Pairal s’hi fa “Danses Populars Catalanes” amb
el següent programa :
I Part: L’Espunyolet del Berguedà, Ball Pla de Lladurs, Ball de Traginers del
Pallars, La Morisca de Gurb de la Conca.
II Part: Ball Pla de Pineda, Ball de Sant Ferriol de Senterada i Les Majoretes
d’Ulldemolins. Els dansaires foren Mercè Mestre-Albert Bastardes jr. i Montserrat
Pérez Bastardas-Enric Bastardes; al piano Mercè Porcel de Bastardes. El dibuix
d’Albert jr. representen la parella Albert-Mercè Mestre que interpreten una de les
danses amb els vestits i colors que lluïen en l’acte. (pag.50)
Noticiari d’Hivern 1955-1956 Com sempre es fa ressò de Cargolins i Cargolades i
del naixement de Joan Batlle Bastardas. El redactor del Noticiari (Albert Bastardas
Parera) tot comentant un cert decaïment diu que “ els fills empenyen; però si tots els
petits de totes les cases no burxen prou, això s’acaba... i no hi valdran vitamines!”
S’il·lustra amb tres magnífics reis d’Orient vestits talment com anaven el dia de la representació
de la “Nit de Reis”, de la Cargolada nº 17; dibuix d’Albert jr. (pag.51)
En pàgina a part Record de la 1ª Comunió d’Eulàlia Bastardes Cardona , “daina de
l’Aplec Elisenda de Montcada el 29 d’abril de 1956 al monestir de Pedralbes. Dibuix del
seu pare Rafel que té un deix de neoromànic pel que fa al suposat Pantocràtor. (pag. 52).
També en una altra pàgina s’anuncia la 1ª Comunió de Francesc Permanyer
Bastardas i Montserrat Perez Bastardas, amb un dibuix al·legòric fet per Alfred jr.
(pag.53)
El noticiari de Primavera de 1956 esmenta les tres comunions anteriors i la posada
de llarg de Mercè Bastardas Porcel; amb el títol AQUEST NOTICIARI el redactor
Albert Bastardas Parera (encara que sense signar-la) llença una crida un xic desesperada
i patètica perquè la Colla fa aigües i no s’hi veu una col·laboració decidida de tothom:
i fent una semblança de la Colla amb una nau que fa aigües, diu que aquest Noticiari
com el seu capità (que és ell mateix) ha llençat un SOS “encara que sense que ningú l’escoltés.
Ara tot sol dins la nau –ni un trist Cargolí l’acompanya- i avorrit de veure que el
“barco”no serveix per a res, també el deixa...
Si algú vol anar a salvar el que hi ha de salvable, la nau està –ben encallada- entre
Sant Cugat i Tamariu, de proa a Bonretorn, tres graus al nord d’Alcalà de Guadaire.
Sense oblidar que ben buscat trobareu un doctor i gent tant a Girona com als Bruchs,
que tenia fama de decidida.
Potser els fills dels nostres fills o fins els nostres mateixos fills, trobaran tard o d’hora,
que hem sigut poc constants i faltats de voluntat. El Noticiari podrà dir que fou l’últim
en abandonar el “barco”.
Adéu-siau! Doncs, el Noticiari es llença a l’aigua. Llàstima que com bon cargol de
terra, no sap nedar i és de témer que no arribi a port”.
43

Alfred Pérez-Bastardas
44

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
45

Alfred Pérez-Bastardas
En aquesta paròdia tot és perfectament comprensible i equivalent; cada nom propi
té el significat exacte d’un grup familiar i El redactor-Noticiari-Capità es lamenta de la
inèrcia que s’ha apoderat de tots. (pag 52, però en realitat hauria de ser la pag. 54)
Cargolada nº19: Es proposa pel 24.IX.1956 diada de la Mercè, un concurs de fotografia.
El dibuix i l’organització va a càrrec d’Alfred Pérez Bastardas (12 anys) i la
col·laboració de l’Enric.(pag. 53, però ha d’ésser la 55)
En pàgina a part, Alfred Pérez-Iborra pressionat pel seu fill Alfred jr. llença un “som
aquí…” per deixar constància de la voluntat d’”animar” la Colla. El text diu que cal
donar temps per que els menuts de la Colla puguin substituir als grans de primera i segona
fila, que fins ara són els que han treballat per la Colla; però que la direcció ha d’ésser
per “l’oncle dels oncles: l’oncle Albert”. De fet vol ser una contesta a la crida del
Noticiari anterior per mirar de que el naufragi, (que tard o d’hora es pot produir), sigui
el menys traumàtic que es pugui i el més lluny possible o almenys d’una manera suau i
lenta... és clar que això ho escric ara, però en aquell moment era impensable si més no
perquè el futur de la Colla era també jo mateix. Hi ha un dibuix nadalenc del naixement
fet per Alfred jr. (pag. 56).
Cargolada nº 20: Programa de les festes Nadalenques començant per una Missa del
Gall a Sant Pere de les Puel·les i ressopó a casa Alfred-Montserrat; Diada de Nadal a
casa Mercè i encesa de l’Arbre amb obsequis; Diada de Sant Esteve “descans de la família
Bastardas” i Cap d’Any visita col·lectiva a l’Exposició del Patronat Pessebrista de
Gràcia. Diada de Reis, dinar a casa Sales-Carme, amb concurs de dècimes nadalenques
en programa a part. Aquesta pàgina està il·lustrada amb la tècnica de l’aerògraf, i mostra
un fons blau amb una reserva on hi figura un gall. (pag. 57)
Cargolada nº 21: Un altre pàgina per convocar un “Gran Concurs de Dècimes nadalenques”
de la factoria Alfred-Montserrat i Alfred jr. d’aquell moment, sense tampoc ferla
constar com a Cargolada, degut a la falta de costum i sense consultar, perquè es volia
que fos sorpresa. S’anuncia un concurs de dècimes nadalenques en el dinar de Reis de
1957 a casa Sales-Carme a Sant Cugat del Vallès, que fou suspesa per malaltia dels petits
de la casa. El dibuix obra d’Alfred jr.(12) Hi ha tres reis vestits a ratlles talment un equip
de futbol, encara que ni els colors són iguals ni les ratlles van en la mateixa direcció...!
(pag. 58)
Noticiari Estiu-Tardor 1956. La resposta a tot això, ve donada evidentment per
Albert Bastardes Parera, en la segona pàgina del Noticiari d’estiu-tardor de 1956 (pag.
60), mentre que en la primera a part del repàs minuciós dels fulls endarrerits, del programa
de Nadal i de les Cargolades i Cargolins s’hi constata el naixement del primer fill
de Joan-Lluïsa, Joan Albert Bastardas Rufat, pel novembre de 1956. (Pag. 59).
Albert Bastardes Parera en un text per posar “els punts sobre les is”, com a cap de fet
46

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
d’aquella Colla encara que sense presentar-se com a tal, puntualitza amb “som aquí,
també, però…” dient que ell no és més que un de la Colla, i que aquesta “o som tots, o
no som ningú”. També es fa constar que “hi ha qui continua creient, més que mai, que la
Colla Cargol és una feliç idea tant per els que en un principi érem, per els que som, per els
que serem i per els que seran, quant no serem”, i desgranava tots els “inconvenients” que
veia si la Colla es paralitzava, doncs fer-la renéixer seria impossible; es demanava una
“reorganització” de càrrecs amb voluntat de cada un d’ells s’apliqués a realitzar una tasca
concreta; es demanava amb urgència buscar la manera d’”imprimir” els Cargolins (un
ciclostil ?); finalment considerava que “l’abandonament” de la Colla, comportaria la
impossibilitat més tard de ressuscitar-la, degut a que vindrien els gendres, els néts, els renebots
…etc. Acabava dient “penseu-ho tot i contesteu si us plau !”. (8.I.1957) (pag. 60)
A part en mitja quartilla Albert Bastardas va confegir un esquema de “càrrecs” de la
Colla per tal de que tothom sabés que havia de fer, i va entregar còpies a cada germà,
perquè contestés la seva proposta de distribuir entre tots les feines i els Cargolins a fer,
per tal d’”ordenar” la Colla i “obligar” a tenir més participació, a la vegada que en
demanava el seu parer; algú va enviar-ne la resposta amb una certa crítica contra el
“centralisme” i el “dirigisme” d’Albert Bastardas, el que em fa suposar que encara va ser
pitjor el remei que la malaltía.
L’esquema però venia a dir Albert Bastardas era “que la forma “anàrquica” de funcionament
de la Colla, hauria de transformar-se en una de més “governable” –encara
que tant amplia , lliure i lleugera com es vulgui-. Es podrien encarregar a uns “ponents”
les activitats principals –que podrien fer la feina encarregada i buscar la col·laboració
precisa-.” La proposta quedava emmarcada en tres files que serien Noticiari-Art-
Esports, és a dir (secretariat, exposicions, diversos), la segona seria Cargolí-Cultura (full
d’esplai, cursets de català), i finalment Cargolades-Excursions-Musica-cant, (festes, sortides,
concerts). D’aquesta o d’una manera semblant la Colla Cargol hauria pogut anar
millor i tenir més eficàcia, però la data per a arreglar-ho, ja era massa tardana i la segona
filera de membres ja volien una autodeterminació cultural, política i social, i això
comportava la impossibilitat de mantenir només en la Colla Cargol, la consciència
patriòtica que els havia format fins aquell moment. Aquell model d’organització lúdicocultural
en família, ni era exportable ni era per sempre. I malgrat això encara va durar
fins el 1961.
Cargolada nº22: Diada de Sant Josep de 1957 Commemoració del V Aniversari” de
la Colla Cargol a la casa Pairal, reunió general i crema de la Mercè, amb un ordre del
dia que hi constava: “Desordre de la Colla, Conveniència d’ordenar-la, o conveniència
de no amoïnar-s’hi més. I la tradicional crema. (pag. 61)
Bodes de plata d’Albert-Mercè. En un full a part es fa ressò de les Bodes de Plata
d’Albert Bastardes Parera i de Mercè Porcel Vives amb la Missa a Santa Anna oficiada
per mossèn Albert Singla, el mateix que els va casar; alhora l’acte fou un “pietós record
47

Alfred Pérez-Bastardas
48

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
49

Alfred Pérez-Bastardas
als Pares –Déu vulgui en la seva Glòria. En el dia de les seves bodes d’or” en referència
a Albert Bastardas Sampere i Dolors Parera Bisbal, que s’havien casat el mateix dia però
cinquanta anys abans. (pag. 62)
Es “publica” en un altre full extraordinari (pag. 63) per il·lustrar el regal col·lectiu de
tota la família consistent en un viatge a Roma; dibuix d’Albert jr. i la ruta marcada sobre
un plànol de Barcelona-Roma. El text: “just married”, XXV anys”, amb aquell “tots els
camins van a Roma, i aquest n’és un. Per molts anys i bon viatge”. (pag. 63)
50 anys d’Alfred Pérez-Iborra. Un nou full extraordinari com a certificació del cinquantenari
d’Alfred Pérez-Iborra, on una caricatura dibuixada per Albert jr. amb una
extraordinària i divertida semblança, vestit amb “bata” de farmacèutic feia de felicitació
amb un text que demostrava l’estima i els vincles d’”agermanament “ que s’havien constatat
amb ell durant els vint-i-cinc anys que feia també que el coneixien: “entre nosaltres
ja han desfilat, es pot ben dir, la meitat d’aquest” cinquantenari, “i 25 anys son també
dignes de festejar-los, Son 25 anys de nostra història de la vida: Sant Hilari, la llebre,
Vilatorta, Gelida, Torredembarra, Guiamets… Argenteria, Aiguafreda, Sant Sever, Pere
IV, Sant Celoni, un nou Alfred, El Dolç nom de Maria…, una nova Montserrat, un altre
12 fatal…, un altre Albert, un Pere…, 50 anys! , avui !!.
“Volem doncs avui, al felicitar-te per les bodes d’or que celebres, felicitar-te també
per les bodes de plata de vida viscuda, -sempre íntimament-, entre nosaltres. És per tot,
que et diem, ben sincerament i no pas políticament: Per molts anys germà!”. A sota hi
ha la signatura de tots ells, és a dir dels onze grans de la Colla, els seus
“germans”.(10.XII.1957). (pag. 64)
Cargolada nº 23: Vetllada Infantil per la diada de Cap d’any de 1958 a la casa pairal;
el programa consistia: I- “El Pessebre Vivent d’Encargolany” amb un repartiment de 14
actors, a saber :
Albert Batlle Bastardas feia d’angelet, Maria Permanyer Bastardas de Verge Maria,
Rafel Bastardas Cardona de Sant Josep i de pastors Albert Permanyer Bastardas, Mª
Dolors Batlle Bastardas, Francesc Permanyer Bastardas, Montserrat Pérez Bastardas,
Eulàlia Bastardas Cardona, Jordi Permanyer Bastardas, Albert Pérez Bastardas, Glòria
Bastardas Porcel, Enric Bastardas Porcel , Alfred Pérez Bastardas, i encara hi intervenia
Mercè Porcel de Bastardas.
Les cançons triades foren “Jesuset Dolç” de Bach, Ballet dels Pastors (popular),
“cançó del Bressol” de Shumann, cantades per Montserrat Pérez Bastardas. La coreografia
anava a càrrec d’Enric Bastardes. La segona part fou l’escenificació del conte “La
Flauta Màgica” amb un repartiment semblant. Per acabar, un concert de piano “pels
petits artistes”: Eulàlia Bastardes: “La Pluie” de Coulpied, Montserrat Pérez Bastardas:
“Cantem tots” -Harmonitz. Ainaud-. , i Francesc Bastardes: “Ler ours en pelouche” de
Mayerber. (pag. Sense numerar, correspon a la 65)
50

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Cargolades nº 24, 25, 26.: Les tradicionals trobades de les festes nadalenques, i Cap
d’any. (1957-1958) (pag. 66): Ressopó en la Nit de Nadal amb “servei de fiambres garantit”
a casa Alfred-Montserrat; Dia de Nadal a la casa pairal amb “l’encesa de l’Arbre tan
gentilment cultivat per la germana Mercè” (amb regals). La diada de Reis, dinar a casa
Sales-Carme a St. Cugat del Vallès; “es podran dir les dècimes i fer el programa que no
es feu l’any passat. Els artistes que hi vagin preparats”. (pag. Sense numerar, correspon
a la 66)
50 anys d’Albert Bastardas i Parera. En full a part serveix d’invitació a la celebració
del 50 aniversari, el dia 26 de juny de 1958, consistent en un dinar de germanor.
Cargolades nº27, 28, 29:. Trobades de la Nit de Nadal (ressopó a casa Alfred-
Montserrat), Diada de Nadal, amb el dinar i l’encesa de l’arbre (a casa de la Mercè), i
Cap d’any a la casa pairal amb una vetllada infantil. Dibuix d’Enric Bastardes. (Nadal
de 1958). (pag. 68)
La Vetllada Infantil tenia el programa següent :
I- “Les Figures del Pessebre” de Joan Llongueres, (adaptat per Mercè Porcel). Pels
petits de la Colla.
II- “La Moixiganga de Nadal”, amb coreografia d’Albert jr., sobre temes populars
harmonitzats per Mn. Jesús Capdevila, Prev. Pels mitjans de la Colla.
III- “Ball de Sant Farriol”, fantasia sobre la cançó popular original de Lluis
Moreno Pallí; síntesis pels dansaires de la Colla.
Al piano Mercè Porcel, direcció plàstica i decorat d’Albert jr. Els dibuixos del programa
realitzats per Albert jr. eren unes figuretes tradicionals del pessebre (el caçador, el que
pesca, la dona del doll i el pagès). (pag. 69)
Cargolada nº 30: Per la festa de Sant Josep de 1959, i festejant el VII aniversari de la
fundació de la Colla, a la casa Pairal es fa la “1ª Exposició de Trens “ elèctrics dirigida
per Albert Permanyer, Alfred jr. Enric i Rafel jr, amb la col·laboració de tots els trens
(vuit) i artistes de la Colla. El berenar amb la tradicional crema de la Tia Mercè. El full
porta un dibuix d’Alfred jr. amb un circuit de trens i les corresponents màquines i
vagons. S’ha de dir que l’exposició estava instal·lada al terra de “l’escenari” amb un paisatge
fet de suros i guix, arbres i estacions, i que tots els trens podien circular a la vegada.
Un èxit del jovent de la Colla; l’exposició va estar “oberta” durant dos mesos. (pag.
70)
Cargolada nº 31: Diada de Tots Sants de 1959 a la casa Pairal “Projecció de diapositives
en color d’Albert i Rafel Bastardes Parera” amb una selecció de temes d’Andorra-
Costa Brava (1958), “No-Do” sobre Barcelona, Festes de la Mercè, Les Rambles, noves
instal·lacions del Zoo, Nord-amercians al port, El pantà de Sau no ha estat pas inaugurat,
i l’última excursió..; i després “visió completíssima sobre Cadaqués, que esgota el
51

Alfred Pérez-Bastardas
52

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
53

Alfred Pérez-Bastardas
tema”; “el color en l’obra de Gaudí”, i fi de festa sobre Montserrat, Tamariu, Corbera
de Llobregat, Pontons, festivals de minyons escoltes, etc. El full-programa va il·lustrat
amb quadrats de diversos colors com si fossin diapositives. Cal senyalar que cada tema
tenia una diapositiva amb títol i autor. (pag. 71)
Cargolades nº 32, 33, 34: Programa tradicional de les festes nadalenques (1959) amb
el ressopó de la nit de Nadal (Alfred-Montserrat), la diada i arbre de Nadal (Mercè) i el
dia de Cap d’Any amb una vetllada infantil. Dibuix de Mª Mercè Bastardes Porcel. En
aquest cas no tenim cap crònica de la vetllada infantil. (pag. Sense numerar, correspon
a la 72)
Cargolades nº 35, 36, 37: Nova convocatòria dels actes nadalencs tradicionals del
1960: Ressopó a casa Alfred-Montserrat, dinar de Nadal i festa de l’arbre amb regals a
la casa pairal (Mercè), i per Cap d’Any 1961, s’anuncia escuetament l’estrena d“El Cant
del Benedicite” per els petits de la Colla a la casa pairal. El full porta una il·lustració feta
amb “linòleum” amb la figura de l’àngel i l’estrella, fet per Enric Bastardes (16 anys)
(pag. Sense numerar, correspon a la 73)
Cargolades nº 38, 39, 40:. Actes nadalencs amb Nit de Nadal amb ressopó (casa
Alfred-Montserrat), diada de Nadal, dinar i encesa de l’arbre i regals (casa pairal-tia
Mercè) (1961), i un Cap d’Any (1962) amb una vetllada juvenil a la casa pairal amb la
representació de “L’Epifania o El Viatge del Tres Reis” d’Henri Ghéon, segons traducció
de Pere Valls, amb il·lustracions musicals de Mn. Albert Taulé, pvre. i publicat en
català en els Quadern de teatre de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. El programa té com
a il·lustració una fotografia enganxada al full, d’un naixement esculpit en pedra d’una
columna d’un claustre romànic feta per Albert Bastardas Parera (pag. 74). És el darrer
acte “oficial” del qual se’n fa un document escrit. No estem segurs de que aquesta representació
s’hagués fet, si més no perquè tot i tenir el text per estudiar de memòria, no
recordem que s’hagués arribat a estrenar, potser per malaltia d’alguns “actors”. El text
és modern, desmitificador i un xic estrafolari; ens agradava; fou escrit vers el 1933. De
fet l’obra teatral és poc coneguda i el llibret només es troba a la Biblioteca de l’Arxiu
Històric de Sabadell. (pag. Sense numeració, correspon a la 74).
54

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
Cargolins: del 25 a 54
Volum II
Hi ha una pàgina introductòria sense text que serveix per anunciar El Cargolí i els
números compresos, (25 a 54) amb il·lustracions a una sola tinta extretes de cada un dels
Cargolins senyalats. (no té numeració de pàgina).
25.- Una divertida pàgina de quatre vinyetes sobre “La rateta i el FORMATGE o LA
RATETA i el formatge” (ressopó sense paraules) , amb il·lustracions d’Albert jr.
(15.I.1954)
26.- Un full amb text i dibuix de Rafel Bastardes Parera sobre “Els nostres adagis” dedicat
al “quan parlen de mi, no ric”; una nova idea amb moltes possibilitats, que no es va
seguir. 30.I.1954
27.- Una pàgina sobre serps i acudits; dibuix i “lletra” de Sales Permanyer: el verset fa:
“és la serp astuta i cauta, es muda sovint de pell, l’encanta un concert de flauta i xiula…
si té un rampell.” (14.II.1954).
28.- Una pàgina dedicada a “qui molt xerra, molt erra i adorm la parentela.” Sis vinyetes
amb il·lustracions de dos lloros: un de xerrameca i un que s’adorm, fins a caure del
tronc… Idea i dibuix d’Albert jr. (28.II.1954).
29.- Dues pàgines sobre “Primavera Gentil” o “orientacions sobre la moda”, idea i
dibuix de Dolors Cardona Peitx i Rafel Bastardes Parera. (13.III.1954).
30.- Pàgina d’humor amb dibuixos i text de Sales Permanyer dedicada als ases; el text
introductori diu: “Un ruc filosofeja i exclama: -L’ase em fum!, si un savi filòsof sovint hi
pot fer l’ase, és just que El Cargolí no trenqui aquest costum i amb quitzes doctorals m’hi
deixi ficar basa”. Son tres vinyetes, una de les quals es veu un ruc impartint una conferència
tot dient: “--…Feixisme ? Comunisme? Burrocràcia, camarades
BURROCRÀCIA!!”. Potser és El Cargolí més polititzat. (28.III.1954).
31.- Pàgina sobre “La Gallina i la guineu” (faula muda) amb sis vinyetes obra d’Albert
jr. (14.IV.1954).
55

Alfred Pérez-Bastardas
56

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
57

Alfred Pérez-Bastardas
32.- Nova pàgina sobre “Fridinetes a la Martingala” o “recepta de cuina, especialment estudiada
i dedicada a les nenes que els agrada jugar amb la fireta”; idea i dibuix de Rafel
Bastardes Parera, on aconsella després de fer-ne de totes trinxant paper, geranis, etc, “tingueu
molt de compte a no menjar-ho, perquè us donaria un tal mal de ventre…” (30.IV.1954).
33.- Pàgina amb dos vinyetes allargassades sobre “El savi distret o historieta muda, en
5 passos i una corredissa”, d’on es desprèn que un savi que veu una serp, la mira i pensa
i repensa què és, fins que reconeixent de què es tracta es posa a córrer… Idea i dibuix
d’Albert jr. (15.V.1954).
34.- Pàgina amb sis vinyetes referides al refrany “com més serem més riurem” (“o més
pesarem”); dibuix d’Albert jr. on s’hi veu una branca d’arbre que a mida que hi van
posant-se ocellets es va carregant fins que es trenca…(30.V.1954)
35.- Un Cargolí novedós de dues pàgines que inaugura per única vegada “Les entrevistes
de l’oncle”, idea original de Joan Bastardas Parera. L’entrevistat és Francesc
Bastardas Cardona. Preguntes i contestes divertides i dibuixos del propi entrevistat que
tenia uns vuit anys. Quina llàstima que no se n’haguessin fet més. (15.VI.1954)
36.- Pàgina sobre “Les dues anguiles” sense text, dibuix d’Albert jr. i cromatismes de
Rafel Bastardes. Una molt bella composició. (30.VI.1954).
37.- Un Cargolí extraordinari de cinc pàgines sortides d’una visita al ZOO o Parc de
Barcelona: gaseles, llames, cérvols blancs, estruç, muflons, mones, ossos blancs, puma,
guineu, mandril, lleons, ossos, camell, i dromedaris blanc i rossos i aquell poema de
Fages de Climent que diu: “Què duen dins llur gep, camells i dromedaris ?, l’Infant que
veu l’estrep de plata, amb blaus desvaris, diu que els geps són els armaris de joguets
estrafolaris”. Text i il·lustracions de Rafel Bastardes Parera. (15.VII.1954).
38.- Una pàgina d’Albert jr. de quatre vinyetes sobre “fum, fum, fum” dedicades a les
cigonyes que fan el niu sobre una xemeneia…(30.VII.1954).
39.- Una felicitació de Nadal del 1954. Idea i dibuix d’Albert jr. on uns pastors fan pinya
sobre el jaç d’un infant nascut. La idea no va agradar al seu pare; però després d’una llarga
discussió es va acceptar; en aquest cas es podia parlar d’una certa censura…amb discussió.
40.- Una pàgina feta a tres bandes: text sobre el “Trobador de Torelló” de Sales
Permanyer en vers (publicat el 1986 per edicions Catalanes, en el llibre de Francesc de
Sales Permanyer i Corominas “L’ Opaca nit de l’Absolut” i altres poemes, amb dibuixos
de l’autor, a la pàgina 73, pròleg d’Avelí Artís-Gener), dibuix d’Albert jr, amb color de
Rafel Bastardes.(1.X.1955).
58

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
41.- Cargolí d’una pàgina en cinc vinyetes lliures dedicada a “Nova faula de la vella guineu”;
idea i il·lustracions d’Albert jr. (1.XII-55).
42.- Un nou Cargolí d’una nova temàtica titulat “Divagant…” sobre les olors i els colors
que un recorda lligats als pares i família o als llocs de pas d’estius fugissers; una idea i
tres taques de color d’Albert Bastardes Parera. (15-XII-1955)
43.- Felicitació de Nadal de 1955, amb un dibuix d’ Albert jr.
44.- Una pàgina sobre un tema conegut o “una ploma és un bon rastre”, dibuix d’Alfred
jr. (12 anys). (24.XII.1956).s
45.- Felicitació de Nadal de 1956; dibuix d’Alfred jr. Verset de A. Pérez-Iborra .
46.- Cargolí de dues pàgines amb dibuix d’A. Pérez-Iborra sobre cóm fer un “cristma”,
és clar amb elements de tota mena...
47.- Cargolí commemoratiu de les Noces d’Argent d’Albert-Mercè el 3 d’abril de 1957.
Dibuix d’Albert jr. amb un vers de Sales Permanyer que recorda alhora els pares
Bastardas-Parera doncs el mateix dia s’esqueia les seves noces d’or (en un més enllà) :
“Visca l’amor que us enllaça i madura
enllà dels abrils formant una llar,
visca l’amor que madura i perdura,
visca la joia i el delit, encar.
No deixeu pas que aquest amor s’engruni
Ni tampoc que el delit es faci lleu.
Sagrament de l’amor en pleniluni
Són les Noces que avui argenta Déu.
Vint-i-cinc anys de beneïda lluita
Han germinat en saborosa fruita
Que demà us serà regalims de mel.
Alcem els ulls, germans, que el cel es daura
Amb goig al cor, que als pares ha de plaure :
Són Noces d’Or dels que ja estan al cel !”
El vers va signat Sales.
48.- Felicitació de Nadal de 1957; dibuix d’un naixement d’Albert jr.
49.- Cargolí “Poca-solta” sobre cargols en sis vinyetes lliures; idea i dibuix d’Alfred jr.
(13 anys) (31.XII.1957).
59

Alfred Pérez-Bastardas
60

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
61

Alfred Pérez-Bastardas
62

LA “COLLA CARGOL” (1952-1961)
50.- Un Cargolí nascut a Riells del Montseny, per l’amistat de Mercè i Albert Bastardes
Parera amb Mossèn Pere Ribot que va volguer tot enviant un vers, festejar el cinquantenari
de l’Albert; signat a mà i datat a Riells del Montseny el 26 de juny de 1958 es titula
“Natalici, mig segle”
“La plenitud de l’arbre i de la lluita,
resta, fidel, en el seu lloc.
Vetlla el portal de cara el foc,
i l’amor cull, enllà del temps, la fruita.”
51.- Una pàgina de “plats combinats” amb dibuix d’A. Pérez-Iborra (molt semblants a
algunes de El Patufet), en quatre vinyetes. (1-IX.1959).
52.- Felicitació de Nadal 1959 amb dibuix de Mª Mercè Bastardes Porcel amb dècima
d’Albert Bastardes que diu :
“Fer sempre més producció
I estrènyer el cinturó;
estar estabilitzat,
és a dir ben “escurat”,
creure que anirem molt bé,
sempre, sempre, l’any que ve;
és la dècima oficial, la panacea ideal,
Si no us ho creieu, jo sí:
Per molts anys! EL CARGOLÍ”
Per fer-ho seriós hi ha una estrofa de “La nit més bella” de Josep Mª de Sagarra:
“Va ser una nit que va florir l’estrella
i va néixer l’infant !
Imaginem que fou la nit més bella
Més musical, més flamejant !...”
53.- Felicitació del Nadal de 1960 il·lustrada amb un linòleum realitzat per l’Enric
Bastardes (15 anys). Un verset escaient segurament d’Albert Bastardas Parera és apropiat
doncs pràcticament no hi cap, i està inserit en una sola columna, on hi ha una sola
paraula a cada línia i diu :“El vers que tinc per dir, mal fos prim no cap aquí. Tan sols
puc dir: Per molts anys ! EL CAR-GO-LÍ.”
63

Alfred Pérez-Bastardas
54.- Darrer Cargolí; és la felicitació del Nadal de 1961 il·lustrat amb una targeta de
colors de cera (Dacs) feta per Enric Bastardes. El vers (no en sabem l’autor) hi diu :
“I l’estrella que era muda
com la mula de l’estable,
va parlar per anunciar,
amb llenguatge indesxifrable
a l’orella impenetrable
del rabadà,
el gran Miracle d’aquesta nit.
I si no tenim el cor neulit,
I encara ens mou el sempre nou
I bell delit d’aquesta nit
Escoltarem
Avui l’estrella, encara muda
La vella mula I fins la palla
Encara tèbia de l’establia
Que ens anuncia :
Jesús és nat !.
Aquí s’acaba la documentació escrita de la Colla Cargol, la que ens ha quedat com
a memòria d’una etapa que amb més o menys fidelitat d’historiador he volgut explicar.
És una Memòria dels actes i dels fets que encara que tancats dins d’una família, formen
part d’una època, d’un país i d’unes circumstàncies històriques que semblava d’interès
donar-les a conèixer. Són una crònica de la família en un període determinat. Per comprendre-ho
millor però, no hi ha com examinar aquest dos volums documentals a que
fem referència i fruir-hi amb les seves il·lustracions. Després d’aquella aventura, tots ens
vàrem fer més grans i cadascú va realitzar-se en múltiples direccions. I tal com va néixer
la Colla Cargol es va desfer “formalment”. Ens queda el record i sobretot els documents
que expliquen si més no, una història de relació entre família i cultura en el marc
d’uns anys de franquisme, on continuava omnipresent l’opressió i la repressió cultural,
política i social.
64
Barcelona, setembre 2007
10ª Trobada tia Mercè